Arxiu d'etiquetes: biologia

Descobreix el bacteri per produir combustible solar

Un batceri molt especial. Científics han descobert que el bacteri Moorella thermoacetica brinda una manera més eficient de produir combustibles solars mitjançant fotosíntesi artificial, gràcies al seu apetit per l’or.

Moorella termoacetica
Classificació científica
Regne: Bacteris
Phylum: Firmicutes
Classe: Clostridia
Ordre: Thermoanaerobacterals
Família: Thermoanaerobacteriaceae
Gènere: Moorella
Espècies
Moorella thermoacetica
Collins, Lawson, Willems, Còrdova, Fernández-Garayzabal, García Cai, Hippe & Farrow, 1994

La termoacetica Moorella , anteriorment coneguda com Clostridium thermoaceticum, és un bacteri pertanyent als Firmicutes[1]

Els investigadors del Laboratori Nacional de Lawrence Berkeley , incloent Peidong Yang , van poder induir M. thermoaceticaa la fotosíntesi, malgrat no ser fotosintètica. També va sintetitzar nanopartícules de semiconductors, utilitzant així la llum per produir productes químics diferents dels produïts en la fotosíntesi.

https://en.wikipedia.org/wiki/Moorella_thermoacetica

https://www.ecoticias.com/energias-renovables/188511/Descubre-bacteria-producir-combustible-solar

Científicos han descubierto que la bacteria Moorella thermoacetica brinda una manera más eficiente de producir combustibles solares mediante fotosíntesis artificial, gracias a su apetito por el oro.

M. thermoacetica se convirtió en la primera bacteria no fotosensible que producía fotosíntesis artificial en un estudio dirigido por Peidong Yang, profesor de la Facultad de Química de la Universidad de California en Berkeley. Al unir nanopartículas absorbentes de luz hechas de sulfuro de cadmio (CdS) a la membrana bacteriana exterior, los investigadores convirtieron a M. thermoacetica en una pequeña máquina de fotosíntesis, convirtiendo la luz solar y el dióxido de carbono en productos químicos útiles. Continua la lectura de Descobreix el bacteri per produir combustible solar

La temptació de rendibilitzar els espais protegits a força de turisme amenaça de massificar els parcs nacionals

Pot existir el turisme sostenible ?. El turisme responsable o turisme sostenible és un tipus de turisme que respon a les necessitats dels turistes i de les regions receptores actuals, alhora que protegeix i millora les seves oportunitats del futur. Però a on està el límit?

https://www.eldiario.es/sociedad/Rentabilizar-parques-nacionales-turismo-conservacion_0_821718579.html

 Está completamente destruida“. Así ha justificado esta semana el Gobierno tailandés el cierre de la célebre playa Bahía May. Tailandia cedió tras años de resistirse a esta medida por los 10,5 millones de euros que generaba el turismo. Rentabilizar los parques nacionales a base de turismo es una tentación que amenaza su propia conservación. Y en España ya hay avisos y consecuencias de esta tendencia que convierte la naturaleza protegida en atractivo comercial. 2017 supuso el tercer año consecutivo de máximos históricos de visitantes en la red.

El año pasado se registraron 15,4 millones de visitantes: “Récord”, constató el Ministerio de Transición Ecológica. El volumen ha crecido un 33% desde 2013 (en parte por la incorporación de la sierra de Guadarrama). La masificación de los espacios naturales de alta protección avanza. El más visitado año tras año es el Parque Nacional del Teide (Tenerife). También batió sus marcas con 4,3 millones de turistas el año pasado, según el Cabildo Insular cuyo balance revela que “llegan 81.400 coches al mes. El medio más usado”. Le sigue el parque de Guadarrama (Madrid y Castilla y León). Continua la lectura de La temptació de rendibilitzar els espais protegits a força de turisme amenaça de massificar els parcs nacionals

Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

Quatre equips de científics dels EUA investiga amb virus modificats genèticament perquè puguin modificar l’ADN dels cultius. Per propagar el virus, usarien diverses espècies d’insectes també modificats. L’objectiu declarat del programa, finançat pels militars, és protegir les collites d’una sobtada sequera, gelades … o un atac exterior. No obstant això, altres investigadors alerten ara que els insectes amb els virus mutants podrien convertir-se en una arma biològica incontrolada. Sabem les conseqüències de posar en marxa experiments com aquests ?

https://www.eldiario.es/sociedad/armas_biologicas-DARPA-ciencia-transgenicos_0_821368564.html Continua la lectura de Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

Frances Arnold, George Smith i Gregory Winter han estat els premiats per l’Acadèmia de Ciències Sueca.

Frances Hamilton Arnold és una científica i Enginyera americana internacionalment reconeguda per liderar Mètodes d’evolució dirigida per a crear sistemes biològics útils, incloent enzims, circuits reguladors genètics i organismes.

El mètode de Frances Arnold ha permès desenvolupar nous fàrmacs i combustibles sense requerir dels catalitzadors convencionals, que solen tenir un cost elevat i sovint són tòxics i perjudicials per al medi ambient.

El mètode d’Arnold fa canvis a l’atzar en el gen d’un enzim d’interès. Després, l’introdueix en bacteris perquè fabriquin l’enzim i selecciona les que produeixen la versió més eficient. A continuació, torna a mutar a l’atzar aquest nou gen i repeteix el procés fins a trobar un enzim final amb noves funcions o molt més eficient que l’original.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181003/452156220322/nobel-quimica-2018.html

La aplicación de los principios de la evolución biológica al laboratorio para crear nuevas proteínas ha sido reconocida con el premio Nobel de Química de 2018. La Academia de Ciencias Sueca ha concedido el galardón a los estadounidenses Frances Arnold y George Smith y al británico Gregory Winter.

Frances Arnold, investigadora del Instituto de Tecnología de California (Caltech, en Estados Unidos), ha recibido la mitad del premio “por la evolución de enzimas dirigida”. George Smith, de la Universidad de Missouri en Columbia (Estados Unidos), y Gregory Winter, del Laboratorio de Biología Molecular del Consejo de Investigación Médica del Reino Unido en Cambridge, han sido premiados con la otra mitad del galardón por una técnica que utiliza virus bacteriófagos, que infectan bacterias, para producir anticuerpos y otras proteínas. Continua la lectura de La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

La immunoteràpia del cáncer guanya el Nobel de Medicina

L’americà James P. Allison, des del MD Anderson Center a Texas, i el japonès Tasuku Honjo, de la Universitat de Kyoto, han compartit el premi pels seus estudis en paral·lel sobre proteïnes que debiliten el sistema immunològic, i la possibilitat de bloquejar-les per permetre que el sistema es llança més ràpid i eficientment sobre els tumors.

En el cas d’Allison el seu descobriment clau es va donar el 1995 quan, juntament amb el seu equip tècnic, es va detectar la proteïna CTLA-4, que actua com un “fre” per al sistema immunològic.

Llavors, el metge va comprendre el potencial de bloquejar aquesta proteïna per permetre que les cèl·lules immunològiques actuïn lliurement sobre les cèl·lules tumorals.

Això va portar al desenvolupament de l’èxit antibiòtic monoclonal Iplimubab, ja admès a Estats Units com a medicament en la lluita contra el càncer amb el nom comercial Yervoy.

Per la seva part Honjo va treballar a la par de la Universitat de Kyoto i va descobrir en 1992 un mecanisme de disminució de l’acció del sistema immunològic a través de la proteïna PD-1.

https://www.infobae.com/america/mundo/2018/10/01/premio-nobel-de-medicina-que-es-y-como-funciona-la-revolucionaria-inmunoterapia-contra-el-cancer/

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181001/452114506861/nobel-medicina-2018.html

La inmunoterapia del cáncer que ha revolucionado el tratamiento y mejorado el pronóstico de múltiples tumores en los últimos cinco años ha sido reconocida con el premio Nobel de Medicina de 2018. El galardón ha recaído en el estadounidense James Allison, del hospital M.D. Anderson de Texas, y el japonés Tasuku Honjo, de la Universidad de Kioto.

Las investigaciones de Allison Honju, ambos inmunólogos, han abierto la vía a dirigir células inmunitarias del cuerpo humano contra las células tumorales. Esta estrategia ha cambiado el pronóstico de cánceres para los que no había tratamiento posible como el melanoma metastásico y, en menor medida, de cánceres renales y de pulmón, entre otros. Continua la lectura de La immunoteràpia del cáncer guanya el Nobel de Medicina

La tornada d’óssos, llops, linxs i golafres s’enfronta al repte de conviure amb humans

Fins al passat 31 d’agost, els tècnics havien comptabilitzat i atribuït a l’ós Goiat un total de 27 atacs a bestiar (12 a Catalunya i 15 a França); amb un resultat de mort en 22 ovelles, una cabra i nou cavalls / eugues, a més de danys en vuit ruscs d’abelles. El seu assentament en zones en les que feia dècades que no habitaven és clau per a l’equilibri dels ecosistemes i la biodiversitat, però ha revifat els conflictes que en el seu dia els van portar a l’abisme.

Veure https://www.lavanguardia.com/natural/20180914/451794974406/oso-pirineo-generalitat-polemica-pastores.html

Per altra banda els óssos de Yellowstone tornen a ser una espècie protegida.  Un jutge nord-americà ha dictat sentència a favor d’aquests exemplars, cancel·lant de manera indefinida una polèmica cacera esportiva que s’havia de celebrar a Idaho i Wyoming. Veure https://www.eldiario.es/theguardian/osos-Yellowstone-vuelven-especie-protegidas_0_818568859.html

Som una espècie animal que ha de conviure amb altres espècies animals.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-vuelta-grandes-carnivoros-enfrenta-reto-convivir-humanos.html

Hace cuatro años, un amplio estudio publicado en la revista Science constató un éxito conservacionista impensable tan sólo un par de décadas atrás. Las poblaciones de los cuatro grandes carnívoros más relevantes de Europa se estaban recuperando. Lobos, osos pardos, linces boreales y glotones (una especie de oso pequeño que habita en los países nórdicos), estaban volviendo a ocupar vastas zonas del continente de las que habían desaparecido —algunos incluso, hasta rozar la extinción— tras años de intensa persecución y conflicto con los humanos.

A diferencia de las políticas norteamericanas de conservación, donde las especies vulnerables se han mantenido en grandes áreas protegidas y aisladas de la presencia humana, la Unión Europea optó por un modelo de coexistencia. La directiva Habitats, aprobada en 1992, propició la reintroducción de especies en sus zonas originarias, dotó a los países de ayudas para darle viabilidad y sancionó a los incumplidores para hacerlo efectivo. También la estabilidad política, el progresivo abandono de la vida rural y la mayor conciencia medioambiental ayudaron. Y en pocos años, el resultado fue espectacular. Así es como el lobo ha vuelto hoy a países como Italia, Suiza, Alemania, Polonia o Austria, de donde se había extinguido; los linces han regresado por miles a Finlandia y el número de ejemplares de oso pardo se ha multiplicado casi por ocho en Rumanía, por poner sólo algunos ejemplos. Continua la lectura de La tornada d’óssos, llops, linxs i golafres s’enfronta al repte de conviure amb humans

Descobert l’animal més antic de la Terra (vídeo)

 EL SANT GRIAL DE LA PALEONTOLOGIA

Fa 570 milions d’anys pels oceans que banyaven la Terra circulaven unes criatures planes, ovalades, amb el cos format per segments. No tenien esquelet, eren tous, es desplaçaven lentament i es desconeix si tenien ulls o fins i tot anus. Algunes comptaven amb pocs centímetres mentre que altres arribaven a més d’un metre, la mida d’una catifa de bany. Des que es van descobrir els primers fòssils d’aquests misteriosos éssers, anomenats Dickinsonia, fa 75 anys, els paleontòlegs han fet nombroses hipòtesis per tractar d’explicar què són.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20180920/451929298474/fosiles-dickinsonia-animal-mas-antiguo.html

Descobert l’animal més antic de la Terra. Dickinsonia; el sant grial de la paleontologia

Hace 570 millones de años por los océanos que bañaban la Tierra circulaban unas criaturas planas, ovaladas, con el cuerpo formado por segmentos. Carecían de esqueleto, eran blandos, se desplazaban lentamente y se desconoce si tenían ojos o incluso ano. Algunas contaban con pocos centímetros mientras que otras alcanzaban más de un metro, el tamaño de una alfombra de baño. Continua la lectura de Descobert l’animal més antic de la Terra (vídeo)

Alerta pel sucre amagat dels iogurts per a nens

El iogurt si és saludable. El sucre no és dolent, l’organisme ho necessita, el cervell funciona a força de glucosa. Però no hem de consumir més del que necessitem. Ha de suposar el 10% de les calories de la dieta. I a Espanya en nens en edat preescolar i escolar, suposa al voltant del 18-19%. Hi ha un excés de consum diari.

Un dels majors problemes de l’alimentació actual, que pot afectar tant a famílies vegetarianes com no vegetarianes, és l’excés de sucre.

El consum de sucre augmenta el risc de desenvolupar sobrepès, diabetis, i elevació del colesterol i triglicèrids en sang (el que eleva el risc cardiovascular), i afavoreix la formació de càries. A més aporta “calories buides”, el que pot conduir a una manca relativa de nutrients importants com vitamines i minerals. L’Organització Mundial de la Salut recomana que el consum de sucre sigui inferior al 10% de les calories totals de la dieta, i preferiblement menor del 5%. Per a un nen o nena de 5 anys, això significa no més de 15g de sucre al dia.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20180919/451903307155/yogur-azucar-ninos.html

Los yogures dirigidos a los niños contienen el doble de azúcar que los yogures naturales y son una fuente oculta de azúcares libres en la dieta infantil, alerta un estudio que publica la revista BMJ Open.Investigadores británicos de las universidades de Leeds y de Surrey han analizado 921 yogures y otros productos lácticos, como natillas o flanes, de los principales supermercados del Reino Unido y han visto que los yogures dirigidos a los más pequeños, así como los fermentados etiquetados como orgánicos o ecológicos son los que más destacan por su elevado contenido de azúcar. Continua la lectura de Alerta pel sucre amagat dels iogurts per a nens

Trobat el primer tauró omnívor

Fins ara els taurons eren carnívors, normalment ingereixen una gran varietat de preses, de plàncton microscòpic fins a cetacis. Els taurons tenen extremament desenvolupat el sentit de l’olfacte, essent capaços de detectar vestigis de substàncies, com la sang a l’aigua, i seguir-ne la pista fins al seu origen.

Una excepció és el tauró cap de pala (Sphyrna tiburo), parent dels taurons martell, és abundant en tot el litoral americà i és conegut per menjar altres peixos, gambes, crancs i cargols. Un equip de científics de la Universitat de Califòrnia a Irvine i de la Universitat Internacional de Florida (ambdues als EUA), revela que aquest esqual, de menys d’un metre de llarg, consumeix grans quantitats d’algues marines de manera voluntària. En total, fins a un 62,1% de la seva dieta està composta per plantes.

https://www.lavanguardia.com/natural/animaladas-videos/20180910/451735425702/tiburon-cabeza-de-pala-omnivoro-dieta-algas-estudio.html Continua la lectura de Trobat el primer tauró omnívor

L’ADN pirata

La biopirateria és una pràctica mitjançant la qual investigadors o empreses utilitzen il·legalment la biodiversitat de països en desenvolupament i els coneixements col·lectius de pobles indígenes o camperols per realitzar productes i serveis que s’exploten comercial o industrialment sense l’autorització dels seus creadors o innovadores.

Es considera biopirateria a l’explotació, manipulació, exportació i comercialització internacional de recursos biològics que contrarien les normes de la Convenció sobre Diversitat Biològica de 1992. És un tipus de pirateria moderna. No és només el contraban de diverses formes de vida de la flora i fauna, sinó, principalment, l’apropiació i monopolització dels coneixements de les poblacions tradicionals pel que fa a l’ús dels recursos naturals. Aquesta situació no és nova a l’Amazònia ni en altres zones riques en biodiversitat del planeta, especialment en les àrees tropicals.

La biopirateria es considera una activitat potencialment delictiva, ja que podria perjudicar la biodiversitat, a sostreure espècies de fauna i flora dels seus hàbitats característics. En qualsevol cas, els coneixements d’un grup d’individus acumulats per anys són un bé col·lectiu, i no simplement una mercaderia que es pugui comercialitzar com qualsevol altre objecte de mercat.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20180909/el-adn-pirata-7025415 Continua la lectura de L’ADN pirata