Arxiu d'etiquetes: biologia

Descobert un pingüí prehistòric tan gran com una persona

Els investigadors han batejat la nova espècie de pingüí amb el nom de Kumimanu biceae. En maorí, l’idioma parlat per la població indígena de Nova Zelanda, kumi és un monstre mitològic gegant, i manu significa au.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20171212/433590872084/pinguino-prehistorico-gigante-kumimanu-biceae.html

Hace algo más de 50 millones de años, en lo que hoy es Nueva Zelandaexistían pingüinos tan altos como personas. Medían más de 1,70 metros de altura, pesaban unos cien kilos y reinaban como depredadores en el mar.

Son las conclusiones de un equipo de paleontólogos liderados desde el Museo de Nueva Zelanda Te Papa Tongarewa en Wellington (Nueva Zelanda), que ha hallado restos de una nueva especie de pingüino gigantede hace entre 60 y 55 millones de años en una playa de la isla sur de Nueva Zelanda. Según publican hoy en la revista Nature Communications , el descubrimiento arroja luz sobre la evolución de estas aves.

El ‘Kumimanu biceae’ es uno delos pingüinos más grandes y más antiguos hallados hasta la fecha.

Los investigadores han bautizado la nueva especie de pingüino con el nombre de Kumimanu biceae. En maorí, el idioma hablado por la población indígena de Nueva Zelanda, kumi es un monstruo mitológico gigante, y manu significa aveBiceae es un homenaje a Beatrice Tennyson, la madre del paleontólogo que ha liderado la investigación, Alan Tennyson, en agradecimiento por despertar su interés por la búsqueda de fósiles cuando era joven.

Los paleontólogos han hallado sólo algunos fragmentos del esqueleto del Kumimanu biceae, entre los que se encuentran parte de un hombro y de un ala, un fémur y algunas vértebras. El fémur, de 16 centímetros de longitud, les ha permitido estimar el tamaño de esta especie de pingüino: el ejemplar hallado medía 1,77 metros de altura y pesaba 101 kilos. Se trata de una de las especies de pingüino más grandes conocidas hasta el momento, y también es uno de los fósiles de este tipo de aves más antiguos.

Comparación de tamaño del 'Kumimanu biceae' con un hombre adulto
Comparación de tamaño del ‘Kumimanu biceae’ con un hombre adulto (G. Mayr/Senckenberg Research Institute)

Hace 55 millones de años, los pingüinos gigantes no eran una anomalía: varias especies de estas aves desarrollaron gigantismo a la vez, pero de forma independiente, poco después de cambiar la capacidad de volar por el nado. Esta adaptación ocurrió también justo tras la extinción de los grandes reptiles marinos, algo que los investigadores piensan que no es una casualidad. Al extinguirse los grandes depredadores que gobernaban los mares, quedó un nicho vacío que conquistaron los pingüinos. Cuanto más grandes eran, mayor éxito tenían como depredadores. Y al no tener que conservar un cuerpo ligero para volar, estas aves pudieron crecer más que otras especies voladoras.

Pero el reinado marino de los pingüinos gigantes no duró para siempre. Su hegemonía llegó a su fin hace algo más de 20 millones de años, cuando otros animales empezaron a competir por su lugar en el ecosistema. “La desaparición de los pingüinos gigantes coincide con el origen de los mamíferos marinos”, escriben los científicos en Nature Communications. Delfines, ballenas y focas arrebataron el trono a los pingüinos como gigantes del océano, y las especies más pequeñas de estas aves tuvieron más posibilidades de sobrevivir en un entorno más competitivo. Es por eso que los pingüinos de hoy en día ya no son tan altos como las personas.

Los pingüinos gigantes conquistaron los mares después de la extinción de los grandes reptiles marinos, pero desaparecieron cuando aparecieron los primeros mamíferos marinos

 

Trobats 215 fòssils d’ous de pterosaure a la Xina

Els pterosaures no són dinosaures, ni tan sols pertanyen al seu grup evolutiu, ja que els únics supervivents d’aquest són les aus modernes. Per contra, els pterosaures es consideren rèptils voladors i les espècies vives més properes a ells són els llangardaixos, les serps i els cocodrils.

http://www.elperiodico.com/es/extra/20171201/huevos-dinosaurio-pterosaurio-china-6462694

215 huevos fosilizados de pterosaurio han sido descubiertos en China. Este último descubrimiento ha permitido obtener nueva información sobre el primer animal vertebrado que conquistó el aire hace algo más de 100 millones de años. Un estudio de la revista Science ha permido averiguar cómo vivía y se comportaba una de las especies más curiosas de antaño.

El hallazgo ha tenido lugar en la región de Hami (situada al noroeste de China) y se trata de la mayor concentración de huevos de vertebrados extintos conocida hasta el momento. Este descubrimiento no solo es espectacular por la cantidad de material encontrado, sino que también por su calidad. Muchos de los fósiles de huevos están en un gran estado de conservación y esto ha permitido sacar nuevas e importantes conclusiones sobre los pterosaurios.

Las crías no sabían volar

Continua la lectura de Trobats 215 fòssils d’ous de pterosaure a la Xina

Les vespes asiàtiques arriben a la Costa Brava

La vespa asiàtica està envaint a un ritme d’uns 50 quilòmetres a l’any la zona nord del país, una voraç espècie que captura entre 25 i 50 abelles diàries, i a més, genera importants perjudicis al sector apícola, atès que acaba amb els ruscs en poc temps .

L’ésser humà “cada vegada estarà més exposat a la seva picada”, ja que aquest insecte, que s’expandeix a Espanya a un ritme d’uns 50 quilòmetres a l’any, busca la humitat i les temperatures suaus, el que l’apropa a les àrees urbanes ja la franja litoral.

http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20171126/433202478137/las-avispas-asiaticas-llegan-a-la-costa-brava.html

La avispa asiática, el gran depredador de abejas que llegó a Catalunya en el 2012 y que se ha convertido en una auténtica plaga, ha llegado a la costa. A principios de noviembre se detectó un nido de unos 40 centímetros de diámetro en un acantilado de Lloret de Mar, entre las calas Canyelles y Llevadó, en la Costa Brava, una ubicación inaudita para una especie que suele optar por otros hábitats, como bosques de ribera, y que acostumbra a anidar en las ramas más altas de los árboles.

La avispa asiática ataca en grupo y puede ser muy agresiva si percibe peligro

Continua la lectura de Les vespes asiàtiques arriben a la Costa Brava

Un món sense terrorisme, sense pobresa i sense fam, la reivindicació dels nens en el seu dia

El 20 de novembre és un dia important per a la infància. És el Dia Universal del Nen des de 1954, però també és l’aniversari de l’adopció de la Declaració Universal dels Drets de l’Infant, el 1959. A més, és el dia en què es va aprovar la Convenció dels Drets de l’Infant, el 1989 , el més universal dels tractats internacionals. Disponible en anglès

La Convenció sobre els Drets de l’Infant estableix una sèrie de drets, inclosos els relatius a la vida, a la salut, a l’educació i a jugar, així com el dret a la vida familiar, a estar protegits de la violència, a no ser discriminats ja que s’escoltin les seves opinions.

Malgrat això, 385 milions de nens viuen en la pobresa extrema, 264 milions no estan escolaritzats i 5,6 milions de nens menors de cinc anys van morir l’any passat per causes que podien haver-se previngut.

Mares i pares, professors, infermers i doctors, líders governamentals i de la societat civil, professionals dels mitjans de comunicació, religiosos, empreses i mitjans de comunicació poden fer molt per promoure junts el benestar de la infància.

Els nens i nenes prenen el comandament

Per celebrar el Dia d’aquest any, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) ha convidat els nens de tot el món a que assumeixin un paper clau en els mitjans de comunicació, en la política, en les empreses, així com en el món de l’esport i l’entreteniment. Amb aquest protagonisme, es busca que aquests nens donin suport i veu als milions de menors, que al contrari que ells, no poden anar a l’escola, estan desprotegits o pateixen el desarrelament.

http://ecodiario.eleconomista.es/internacional/noticias/8755744/11/17/Un-mundo-sin-terrorismo-sin-pobreza-y-sin-hambre-la-reivindicacion-de-los-ninos-en-su-dia.html

Un mundo sin terrorismo, sin pobreza y sin hambre, esa es una de las reivindicaciones más repetidas por los niños y niñas de todo el mundo cuando son consultados sobre sus deseos de futuro, según ha explicado en un comunicado con motivo del Día del Niño el Fondo de Naciones Unidas para la Infancia (UNICEF). Continua la lectura de Un món sense terrorisme, sense pobresa i sense fam, la reivindicació dels nens en el seu dia

La carn que ens mengem està “carregada” de fàrmacs antibiòtics

La naturalesa es protegeix si mateixa sempre. La supervivència de cada ésser viu és la seva raó de ser. Els bacteris no són una excepció. La creació de “superbacteris” per les resistències als antibiòtics és una de les preocupacions de l’OMS a nivell mundial.

Segons l’Agència Europea de Medicaments (EMA), Espanya és el país de la Unió Europea on més antibiòtics veterinaris es venen, la majoria d’ells destinats al seu ús en ramaderia.

Algunes consideracions importants a destacar de l’article són

  • Es corrobora que la disminució de la utilització d’antibiòtics disminueix les resistències als mateixos.
  • Com més sanitat privada més resistència a antibiòtics (els investigadors creuen que això és degut a que l’assistència privada té un menor control).
  • Els països menys corruptes, on les institucions funcionen millor, els controls són més rigorosos i la transparència i la rendició de comptes més determinants, tenen menys resistència a antibiòtics.

Continua la lectura de La carn que ens mengem està “carregada” de fàrmacs antibiòtics

Per a un animal en perill d’extinció, un incendi o un huracà poden significar la fi

Article aparegut al diari “The New York Times”, font original. Els fenòmens extrems climàtics, que ocasiona l’escalfament global, i que ens afecten a totes les persones, produeixen efectes col·laterals que no sempre són visibles a simple vista. El diari dedica un article especial a la pèrdua de biodiversitat que acompanya el canvi climàtic. L’esquirol vermell, el mussol clapejat, el gall de les praderies o l’esparver són algunes de les espècies a punt de perdre.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=233631&titular=para-un-animal-en-peligro-de-extinci%F3n-un-incendio-o-un-hurac%E1n-pueden-significar-el- Continua la lectura de Per a un animal en perill d’extinció, un incendi o un huracà poden significar la fi

La simptomàtica desaparició de les aus comunes a Espanya

Ens quedem sense ocells. El nombre d’espècies d’ocells comuns, com orenetes, pardals, perdius i tórtores estan en declivi, gairebé s’ha triplicat en els últims deu anys, segons dades de SEO / Birdlife.

Aus tan comuns com l’oreneta perd un 24,6% dels seus individus a Espanya, el falciot  34,43%, l’alosa comuna el 34,7%, l’abellerol un 17,3% i el pardal, l’au més associada a l’ésser humà, descendeix un 15%.

http://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-sintomatica-desaparicion-aves-comunes-espana.html Continua la lectura de La simptomàtica desaparició de les aus comunes a Espanya

Descrita una nova espècie d’orangutan a Sumatra

Sempre podem sorprendre’ns per les coses que succeeixen, sigui a casa nostra o a Sumatra. Nova espècie que, com moltes, segueix amenaçada en el seu entorn de vida. El nou orangutan desplaçaria al goril·la de muntanya com el més amenaçat dels grans simis, el que el convertiria en una prioritat de conservació i facilitaria la canalització de recursos per salvar-lo de l’extinció. Unes poblacions aïllades i poc conegudes de l’illa són catalogades com una tercera espècie amb entitat pròpia. Un estudi internacional ha analitzat les diferències morfològiques, genètiques i etològiques. La definició del nou orangutan il·lustra les dificultats per definir les fronteres entre espècies quan l’ADN demostra que aquestes fronteres són poroses.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20171102/432541507022/nueva-especie-orangutan-sumatra.html

Un orangután que fue apaleado por campesinos de Sumatra que pensaron que saqueaba sus cultivos, y que murió unos diez días más tarde por las lesiones sufridas durante la paliza, pertenece a una nueva especie, diferente de las otras dos especies de orangutanes descritas anteriormente. Continua la lectura de Descrita una nova espècie d’orangutan a Sumatra

La monstruosa veritat sobre les carabasses

Resulta que les carabasses, que apareixen a tot arreu, són famoses en Halloween amb un propòsit millor del que sabíem.Això significa que la carbassa es va originar com un “monstre”, encara que no mític, que combinava elements de dues formes diferents. En lloc del procés habitual, mitjançant el qual cada pare contribueix amb un dels seus dos cromosomes per mantenir el manual normal d’instrucció genètica “diploide” en la descendència, els pares ancestrals de la carbassa es van unir totalment a un nou tipus de vegetal. Durant dècades, el procés evolutiu va netejar aquest embolic, deixant de costat els gens extra fins que el format diploide evolucionat preferit va aparèixer i es manté en les carabasses modernes.

 Les carbasses tenen 20 parells de cromosomes ara, molt més que altres  com la síndria (11 parells) i els cogombres (7 parells).

En paraules no científiques, això significa que la carabassa d’avui encara és un “monstre” que combina les seves dues formes ancestrals de llarga durada en una sola criatura. Això sens dubte podria explicar per què la carbassa, que és “freqüentment de gran grandària i aspecte feroç”, fa que aquest símbol sigui el més espantós d’aquests dies. Continua la lectura de La monstruosa veritat sobre les carabasses

Les tres pioneres que van trencar el ‘sostre de vidre’ de les Ciències

Fa cent anys, el 8 de març de 1910, la Gaseta de Madrid va publicar una Reial Ordre del Ministeri d’Instrucció Pública, que dirigia llavors el Comte de Romanones, permetent per primera vegada la matriculació d’alumnes en tots els establiments docents. Aquesta ordre derogava altra Reial ordre, de l’11 de juny de 1888, que admetia l’entrada de dones a la universitat com a estudiants privats, però requeria l’autorització del Consell de Ministres per a la seva inscripció com a alumnes oficials. Aquest important fita en l’avanç cap a la igualtat, va ser possible per la tenacitat i decisió d’algunes dones que van decidir rebel·lar-se contra regulacions injustes que impedien el seu accés al coneixement i el seu ple desenvolupament com a éssers humans. Fins llavors era il·legal.

El 1924 sota el mandat de Primo de Rivera, es va autoritzar una “vot femení amb restriccions”, en què només podia votar en eleccions municipals aquelles dones majors de 23 anys que estiguessin “emancipades”. Quedaven excloses al dret al vot les dones “casades” i les “prostitutes”. Fins llavors el vot femení era il·legal.

La història sempre ens ensenya que tots els sostres es poden trencar i el sentit comú supera sempre a una legalitat canviant  . Aquest article homenatja les primeres químiques Vicenta Arnal, Ángela García de la Porta i Maria Antònia Zorraquino, les primeres dones en aconseguir el grau de doctor en Ciències a Espanya, el 1929 i 1930.

http://www.publico.es/ciencias/tres-pioneras-rompieron-techo-cristal-ciencias.html

“Mi madre estaría sorprendida con tanto homenaje. Siempre dijo que había hecho lo que tenía que hacer, y nunca pensó que hubiera hecho nada excepcional”, explica María Pilar Alfaro. Lo que hizo su madre, Ángela García de la Puerta, junto con Jenara Vicenta Arnal y María Antonia Zorraquino, fue romper en 1929 y 1930 uno de los ‘techos de cristal’ de la universidad al convertirse en las primeras doctoras en Ciencias de la universidad española.

García de la Puerta, natural de Soria y segunda en obtener el doctorado tras su amiga Arnal, había quebrado otro ‘techo de cristal’ académico un año antes, cuando fue la primera mujer en ocupar una plaza de catedrática de Física y Química en un instituto, y superaría otro en los años 30 como directora del Miguel Servet, también en Zaragoza.

La Facultad de Ciencias de la universidad de Zaragoza, en la que las tres iniciaron sus estudios de Química en los años 20, rindió este jueves un homenaje a las tres pioneras, que alcanzaron el doctorado cuando no hacía ni tres lustros que el Ministerio de Instrucción Pública había allanado, en marzo de 1910, el camino de la presencia femenina en los campus. De hecho, la primera mujer que se matriculó en esa materia en la capital aragonesa lo había hecho en 1915, recordó el decano, Luis Oriol. Continua la lectura de Les tres pioneres que van trencar el ‘sostre de vidre’ de les Ciències