Arxiu d'etiquetes: biologia

Un cuc “menjaplàstics”

Una investigadora del CSIC de Cantabria acaba de fer públic el seu descobriment sobre un cuc que pot menjar (i degradar) el polietilè (un dels plàstics més resistents que hi ha a la degradació). Aquesta informació la podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/plastico-gusano-comeplastico-eliminar-planeta.html).

En concret es tracta de la larva de l’arna de la cera (Galleria mellonella) que pel general es troba en els ruscs de les abelles.

Els investigadors suposen que pot menjar el plàstic, de manera similar a com ho fa l’arna india de la farina (Plodia interpunctella), gràcies a un enzim. Ara busquen trobar-lo per poder produir-lo – mitjançant biotecnologia – a escala industrial i utilitzar-lo en la degradació de plàstics.

Amb tot, i com molt bé diu la investigadora: El fet de poder tenir un enzim que degradi els plàstics de polietilè no ha de suposar que comencem a llençar sense cap control residus de polietilè al nostre entorn…..

PLÁSTICOUn gusano ‘comeplástico’ para eliminar del planeta toneladas de basura

Una investigadora del CSIC descubre que la oruga de la cera es capaz de biodegradar el polietileno a gran velocidad. El reto ahora es detectar la enzima que usa el gusano y producirla a escala industrial.

Federicha Bertocchi con un gusano de cera. A la derecha, el plástico consumido por 10 gusanos en 30 minutos.

Federicha Bertocchi con un gusano de cera. A la derecha, el plástico consumido por 10 gusanos en 30 minutos. CSIC

Uno de los grandes problemas para el medioambiente es la acumulación de residuos plásticos. En concreto, el polietileno posee una tremenda resistencia y ese es uno de los factores de éxito para su uso industrial, pero a su vez, es la causa de que sea tan difícil deshacerse de los restos de, por ejemplo, los miles de millones de bolsas de este material usadas cada año en el mundo.

Ahora, científicos del Instituto de Biomedicina y Biotecnología de Cantabria han publicado un estudio en que el describen una manera de librarse de estos residuos de forma natural: con gusanos.

“Descubrimos una larva que es capaz de biodegradar uno de los plásticos más elásticos, duros y más usados: el polietileno”, explica Federica Bertocchini, autora del trabajo que se publica esta semana en la revista Current Biology.

Se refiere a la larva de un insecto común, la polilla de la cera (Galleria mellonella), que habitualmente se encuentra en los panales de las abejas.

No es la primera vez que se descubre un insecto capaz de devorar el plástico, hace tres años, científicos chinos observaron que la larva de la palomilla bandeada (Plodia interpunctella) también podía digerir el polietileno.

El equipo de Bertocchini ha estudiado de forma más concreta el comportamiento de estas larvas con el plástico y descubrieron que podían agujerear bolsas de plástico en menos de una hora. Los investigadores creen que la habilidad podría producirse por una enzima. El reto ahora es detectar la enzima que usa el gusano y producirla a escala industrial.

Pero los investigadores hallaron además que estos gusanos transformaban químicamente el polietileno en etilenglicol, un compuesto químico líquido y espeso. Se cree que la larva de la palomilla bandeada también realiza este mismo proceso.

Una solución a los residuos plásticos

A pesar de que normalmente las polillas de la cera no comen este material, los científicos opinan que esta habilidad es producto de sus hábitos naturales. La Galleria mellonella deposita sus huevos en colmenas y sus larvas eclosionan y crecen entre la cera de las abejas. Esta cera está compuesta de una mezcla de compuestos lípidos que ingieren como alimento.

El equipo cree que, tanto la digestión de la cera de abeja como del polietileno pueden tener elementos químicos muy similares. “La cera es un polímero, una especie de plástico natural, y tiene una estructura química no muy diferente a la del polietileno”, apunta Bertocchini.

Todavía se tienen que investigar los detalles moleculares implicados en todo este proceso, pero los investigadores explican que puede usarse para diseñar una solución biotecnológica que ayude a gestionar los residuos generados por el plástico, una estrategia en la que aún están trabajando.

“El plan es transformar este descubrimiento en una forma viable de librarnos de los residuos plásticos, y trabajar en una solución que salve nuestros océanos, ríos y todo el entorno natural de las consecuencias inevitables de su acumulación”, explica Bertocchini.

Sin embargo, también advierte: “Aunque ahora sepamos como biodegradarlo, eso no justifica que sigamos arrojando a propósito residuos de polietileno en nuestro medio ambiente”.

Cada año se producen en el mundo cerca de de 80 millones de toneladas de polietileno. Las bolsas de plástico, que están fabricadas con polietileno de baja intensidad, tardan cerca de 100 años en biodegradarse. Y, de media, cada persona utiliza anualmente más de 230 bolsas de plástico, lo que general más de 100.000 toneladas de residuos plásticos al año.

Sanitat detecta paparres amb febre hemorràgica en 4 comunitats autònomes

Les paparres són una superfamília d’àcars. En concret hi ha dues famílies reconegudes ( i una tercera en discussió): Ixodidae i Argasidae. La segona tant sols afecta a les aus i es coneixen com paparres toves. La primera afecta a molts mamífers, entre ells l’home, i es coneix com paparres dures. Totes les famílies són ectoparàsits hematòfags (és a dir que s’alimenten de la sang dels seus hostes). Són els àcars de major mida i poden transmetre diverses malalties al xuclar la sang de l’hoste, entre elles: el tifus, la malaltia de Lyme, Tularemia, Rickettsiosis, Febre botonosa mediterrània, Febre de les MontanyesRocalloses, Louping-ill, Encefalitis, Meningoencefalitis, Hepatozoonosi canina, malaltia de Kyasanur, Febre del Colorado, Babesiosis, Febre bovina, Febre hemorrágica de Crimea-Congo i Febre reincident.

En el cas de l’article d’avui, publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/salud-sanidad-detecta-garrapatas-fiebre.html), ens parlen de paparres de l’espècie Hyalomma Lusitanicum. És tracta de paparres que parasiten sobretot a cérvols i altres animals dels boscos. Pel general no es troben en el ramat domèstic i la possibilitat que ens afectin no és especialment gran. Amb tot, i a diferència de les paparres comuns que afecten als gossos o a les ovelles, aquesta espècie no està quieta esperant a que passi un animal al qual parasitar sinó que el busquen activament.  Un cop parasitat,  poden transmetre la febre hemorràgica Crimea-Congo a l’animal en qüestió (veure http://www.publico.es/sociedad/detectan-posibles-casos-fiebre-hemorragica.html i https://ca.wikipedia.org/wiki/Virus_de_la_febre_hemorr%C3%A0gica_de_Crimea-Congo9). De moment ja han mort dues persones (un pacient i la infermera que el va cuidar).

Les paparres en qüestió han estat trobades en quatre comunitats autònomes: Castella-Lleó, Castella- La Mancha, Madrid i Extremadura.

Si anem al camp per aquestes zones, cal tenir una sèrie de precaucions com portar roba de colors clars (per poder veure si ens pugen), portar botes i mitjons i no asseure’s en zones amb molta vegetació, intentar caminar per la part central dels camins i utilitzar repelents.

Per últim comentar que sembla, com no, que darrera de la presència d’aquesta malaltia en el nostre País – un país Europeu – sembla estar lligada al canvi climàtic. Si bé fins ara tant sols hi havia hagut casos a Bulgària i Grècia dins d’Europa, l’increment de les temperatures (tardors més càlides, hiverns menys rigorosos) – recordem l’article sobre la processionària del pi – fa que les paparres siguin més actives i agressives (veure http://www.elconfidencial.com/sociedad/2016-09-02/garrapata-que-es-enfermedad-fiebre-hemorragica_1254169/) Continua la lectura de Sanitat detecta paparres amb febre hemorràgica en 4 comunitats autònomes

La responsabilitat de les farmacèutiques en la resistència als antibiòtics

Sovint sentim parlar, sobretot d’un temps ençà, dels superbacteris o bacteris resistents als antibiòtics coneguts. Aquests superbacteris s’han convertit ja en una amenaça a escala mundial. Les projeccions indiquen que al llarg dels propers anys la xifra de morts per aquests microorganismes pot passar dels actuals 700000 per any a més de 10 milions al voltant de l’any 2050.

En tota aquesta problemàtica, i segons podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Resistencia-antibioticos-responsabilidad-farmaceuticas_6_628247185.html), les empreses farmacèutiques i tenen a veure molt. I és que la contaminació de les fàbriques de medicaments a la India i la Xina està disparant l’aparició de superbacteris. A més d’aquesta acció de les farmacèutiques, cal tenir en compte per explicar l’expansió dels superbacteris  la sobremedicació de molts pacients i la medicació no adient, així com el mal ús que es fa dels antibiòtics en la cria d’animals. En resum, cal canviar i molt la nostre relació amb els antibiòtics per tal de solucionar el problema dels superbacteris.

Continua la lectura de La responsabilitat de les farmacèutiques en la resistència als antibiòtics

La CE i els neonicotinoides

Alarmats per la massiva mort d’abelles, els tècnics de la comissió europea han decidit elaborar un document per tal de prohibir els insecticides amb neonicotinoides. Tot i que les empreses que els fabriquen – les velles conegudes ja en aquestes pàgines com Sygenta i Bayer – han al·legat que no hi relació causa-efecte, el cert és que les proves indiquen que aquests insecticides son una de les causes (entre d’altres) que afecten a les poblacions d’abelles.

Com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Union-Europea-prohibir-insecticidas-agricolas_0_625737593.html), altres causes de la mort de les abelles son els virus, espècies exòtiques de vespes i escarabats, a més de destrucció del seu hàbitat.

Recordem que la majoria de plantes de les que ens alimentem son pol·linitzades per les abelles. Sense abelles no hi ha, per tant, alimentació ( tot i els intents de monsanto i els seus robots polinitzadors….. http://ecoosfera.com/2013/04/abejas-robot-polinizaran-los-campos-de-cultivo-de-monsanto/) Continua la lectura de La CE i els neonicotinoides

El goril·la de Grauer s’extingeix per la guerra del Coltan

Fa uns dies comentàvem en aquest bloc les conseqüències que provocava l’explotació del coltan pels éssers humans.  La seva enorme demanda per a la fabricació de càmeres i mòbils  i la falta de consum responsable motiva enfrontaments i vessament de sang. Veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/03/09/coltan-sang-a-les-nostres-mans/ 

Però hi ha altres efectes col·laterals. El goril·la de Grauer, una subespècie de goril·la considerat el més gran del món i confinat a viure en una petita zona de l’est de la República Democràtica del Congo, està catalogat com en Perill Crític d’extinció, en la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la UICN .La guerra del coltan també a arribat allà. Recordem que el 80% del subministrament mundial de Coltan prové de la República Democràtica del Congo

http://www.ecoticias.com/naturaleza/133625/El-gorila-de-Grauer-se-extingue-por-la-guerra-del-Coltan

La Lista Roja de la UICN clasifica las distintas especies del mundo y documenta las amenazas contra las que cada una debe luchar. Se reconoce como el estándar mundial sobre el estado de conservación de los animales y la situación de en “Peligro Crítico” significa que se considera que dicha especie está enfrentando un riesgo extremadamente alto de extinción. Desde hace ya muchos años se advierte un descenso muy importante del número de gorilas de Grauer (Gorilla beringei graueri), también conocidos como Silverback o “espalda plateada” que viven en libertad y ello se debe principalmente a las guerras provocadas por el Coltan y a la caza ilegal de estos simios por su apreciada carne. Continua la lectura de El goril·la de Grauer s’extingeix per la guerra del Coltan

Deu dones matemàtiques d’abans i ara

Les matemàtiques sempre ha estat la meva assignatura preferida. La que et permet raonar de la manera més lògica possible, en un pla abstracte sense matisos: el que és, és pel simple fet de ser-ho. Però no sempre això és suficient, és una paradoxa, la necessitat d’una aplicació pràctica, aplicant la lògica, que et permeti donar una utilitat concreta a les matemàtiques, es contradiu amb la definició de la ciència matemàtica com una abstracció del nostre coneixement.

No es coneixen gaires matemàtics a nivell popular. Només normalment els que donen noms a algunes fórmules que s’han anat popularitzant o algun cas molt concret …Per això, en aquest món en què cal celebrar el dia de la dona pel context en que vivim, crec que cal un reconeixement a les persones que són matemàtiques i que a més són dones.

http://elpais.com/elpais/2017/03/08/el_aleph/1488970880_865812.html Continua la lectura de Deu dones matemàtiques d’abans i ara

Dones que van canviar la ciència

No estan totes les que son, però si que son importants. Com sempre ignorades, quan no silenciades i desaparegudes dels llibres de text. Aquí tenim un conjunt de científiques la contribució de les quals ha marcat una pàgina d’or en la ciència i que apareixen en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/mujeres-cambiaron-ciencia-suenen.html). Continua la lectura de Dones que van canviar la ciència

França i els escorxadors

De nou torna a sortir el maltractament animal en els escorxadors de França. De nou llegim en un article publicat al diari “Público” (veure  http://www.publico.es/internacional/internacional-francia-levanta-velo-maltrato.html) com la matança industrial, pública o privada, sacrifica els animals sense cap mirament. L’animal, sigui el que sigui, ha de ser sacrificat el més ràpid possible per tal de poder assolir les quotes diàries. Això implica que en molts casos els animals pateixin innecessàriament per no estar degudament atordits abans de ser degollats, o que rebin més descàrregues elèctriques de les necessàries, o que siguin escorxats encara vius…. A més, els operaris que han de sacrificar els animals també pateixen – degut a la gran quantitat de feina que han de fer en poc temps – cosa que fa que el tracte vers als animals no sigui l’adient.

Com a mesura per a tractar de millorar aquesta situació: Posar càmeres als escorxadors. Però aquestes càmeres, que serien controlades per veterinaris i personal autoritzat, ja hi són en molts llocs i no serveixen per millorar el tracte. Segons molts dels implicats el millor seria que els veterinaris estiguessin presents en les sales d’execució i que també es preocupessin del benestar animal i no tant sols de la qualitat sanitària. I altres accions que podrien encara millorar més el benestar animal seria limitar el ritme industrial i acabar amb el tabú que envolta als escorxadors.

Com ja vaig dir en un altre article (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/18/la-sang-de-cavall-i-els-porcs/) : Cal recordar que tant sols menjant una mica menys de carn i substituint la proteïna animal per la vegetal (faves, pèsols, cigrons, llenties, quinoa….) podríem – si ho fes molta gent – reduir les emissions de CO2 mundials i amb això apaivagar – entre altres coses – el canvi climàtic. De pas, millorar les condicions dels nostre bestiar. Si s’ha de matar – si és necessari – un animal, almenys que sigui de forma digne i sense patiment. Continua la lectura de França i els escorxadors

Així van ajudar les matemàtiques a calcular la propagació d’epidèmies

Daniel Bernoulli, nascut un dia com avui el 1700, va ser un matemàtic, estadístic, físic i metge neerlandès-suís. Va destacar no només en matemàtica pura, sinó també en les anomenades aplicades, principalment estadística i probabilitat.

Un dels seus estudis va ser formular un model epidemiològic per a la verola. La verola va ser una malaltia infecciosa greu, contagiosa, causada pel Variola virus, que en alguns casos podia provocar la mort.La verola va ser una malaltia devastadora a l’Europa del segle XVIII, que s’estenia en forma d’epidèmia matant i desfigurant a milions de persones, va ser una época especialment terrible.

No hi va haver mai tractament especial per a la verola i les úniques formes de prevenció eren la inoculació o la vacunació. La inoculació consistia a introduir una petita quantitat de material biològic procedent d’un malalt en una persona sana, de manera que aquesta desenvolupés una versió benigna de la malaltia, amb l’esperança que un cop superat aquest trastorn la persona adquirís immunitat. La pràctica no estava exempta de riscos, ja que un petit percentatge dels inoculats podia desenvolupar la verola i morir com a conseqüència de la mateixa.
Encara que en la seva època es desconeixia l’agent causant de la malaltia, Bernoulli va postular les següents hipòtesis epidemiològiques: la probabilitat de contraure la verola (q) és la mateixa per a cada persona amb independència de la seva edat; entre els que emmalalteixen de verola, la probabilitat de morir per la seva causa (p) és també independent de l’edat; els que pateixen la verola i la superen, no tornen a contraure-se mai.

Fent servir els mètodes del recentment inventat càlcul infinitesimal (al qual va contribuir de manera significativa), Bernoulli va obtenir una fórmula per descriure la transmissió de la malaltia en una població i matemàticament va obtenir així l’esperança mitjana de vida per als inoculats (29,65 anys) i la va comparar amb el valor deduït directament de les taules, sense excloure la mortalitat per verola (26,57 anys). Va deduir així que, si la verola fora inoculada sense conseqüències, l’esperança mitjana de vida augmentaria uns 3 anys.

Avui en dia segons l’OMS, la verola ha estat completament eliminda.

http://elpais.com/elpais/2017/02/06/ciencia/1486386507_636571.html Continua la lectura de Així van ajudar les matemàtiques a calcular la propagació d’epidèmies

El canvi climàtic porta escurçons i escorpins a la ciutat de Buenos Aires

Els efectes col·laterals del canvi climàtic només acaben de començar. Una nena de set anys i un nen de quatre han mort a la província de Còrdova per picades d’escorpins. Les condicions climàtiques de l’estiu 2017 (increment de les pluges i la humitat, producte del canvi climàtic) ajuden al fet que aquestes espècies es multipliquen. L’espècie que omple de temor als habitants de la ciutat es denomina Tityus trivittatus  i, com tot alacrà és verinós.

Té una reproducció partenogenètica, que és el mateix que dir que és la mateixa femella la que produeix embrions, una característica que afavoreix al creixement de la població. La partenogènesis és un tipus de reproducció sexual que consisteix en el desenvolupament d’una cèl·lula reproductora fins arribar a formar-se un nou individu, sense que es produeixi fecundació Continua la lectura de El canvi climàtic porta escurçons i escorpins a la ciutat de Buenos Aires