Arxiu d'etiquetes: biologia

Genètica al garatge

Alemanya prohibeix la importació d’un kit per fabricar bacteris transgènics a casa.No són jocs inofensius … potser els bacteris patògens es podrien barrejar amb les innòcues i adquirir resistència als antibiòtics. Els usuaris podrien infectar-se. O podrien tirar les restes de l’experiment per l’aigüera…

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/genetica-garaje-kit-crispr-6124697

Fabricar organismos transgénicos (OGM) en el garaje de casa ya es una realidad. El 24 de marzo, Alemania prohibió la importación de un kit que permite modificar el ADN de una bacteria (‘Escherichia coli’) para hacerla resistente a un antibiótico, la estreptomicina. En el resto del mundo, la caja se puede adquirir en internet por 150 dólares. Continua la lectura de Genètica al garatge

Els fetus reaccionen davant les cares en el úter

Se sap que els nadons reaccionen abans davant d’una cara que d’una forma. El que no se sabia, i ara ho han pogut comprovar amb ajut d’un sofisticat dispositiu d’ultrasons en 4D, és que els fetus (en aquest cas de 34 setmanes) dins de l’úter també reaccionen davant de les cares. Un altre efecte observat, tal i com podem llegir en l’article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Fetos-en-desarrollo-reaccionan-al-ver-formas-de-caras-dentro-del-utero), és que la llum exterior pot travessar els teixits i arribar a l’úter. L’úter està dons il·luminat. Per tant, els especialistes desaconsellen a les embarassades la utilització de llums intenses. Continua la lectura de Els fetus reaccionen davant les cares en el úter

El canvi climàtic obliga els óssos polars a canviar foques per ous

Més del 90% de la dieta dels óssos polars està composta per mamífers marins, especialment diverses espècies de foques. Quan pensem en el canvi climàtic i el desglaç, a tots ens ve al cap la imatge d’un ós polar desnodrit que es queda sense aliment per la destrucció de l’ecosistema en què viu. Però, això no és exactament així, perquè l’instint de supervivència que ens acompanya a totes les espècies de la Terra sempre es posa de manifest. Cada any la capa de gel és menor i l’estació gelada més curta. Les zones per les quals es mouen les foques i les dels óssos ja no es solapen com abans,  la retirada del gel marí, els ha complicat la caça de foques. “Els óssos poden provocar l’extinció local d’algunes aus “, sosté l’investigador de la Universitat de Windsor (Canadà), Cody Dey, que ha modelat l’impacte del gran depredador sobre les colònies d’aus.

Un altra pregunta sorgeix llavors: hi haurà suficients aus pels ossos polars?

http://elpais.com/elpais/2017/05/28/ciencia/1496008355_308569.html

Más al norte del círculo polar ártico está Svalbard, un archipiélago noruego que fue base de balleneros vizcaínos siglos atrás. Allí el cambio climático se está notando más que en otro lugar del planeta. Desde hace una década, el ciclo anual del deshielo empieza cada vez antes y llega cada vez más lejos. Esto está afectando al mayor depredador del norte: los osos polares, incapaces de cazar focas, están sustituyéndolas por huevos de patos, gansos y gaviotas. Continua la lectura de El canvi climàtic obliga els óssos polars a canviar foques per ous

Les balenes es van tornar gegants causa de la glaciació

Com va dir Charles Darwin: “No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta als canvis”. Segons un nou estudi, publicat aquest dimarts a la revista Proceedings of the Royal Society B, la mida d’aquests mamífers és resultat d’una estratègia evolutiva per alimentar-se de manera més eficaç. El sistema d’alimentació per filtració sembla haver determinat l’augment de mida de les balenes. Un cos més gran significa una millor estratègia de filtració. El canvi evolutiu correspon al període en el qual les capes de gel haurien portat els nutrients cap a les aigües costaneres durant determinades èpoques de l’any

http://elpais.com/elpais/2017/05/23/ciencia/1495536190_676399.html

Las ballenas azules, que pueden alcanzar más de 30 metros, son los animales vertebrados más grandes que han vivido nunca. Cómo y porqué esos mamíferos marinos se volvieron tan grandes era un misterio hasta ahora, debido al desafío que supone estudiar fósiles incompletos. Una nueva investigación del Museo de Ciencias Naturales Smithsonian indica, sin embargo, que fue solo en su pasado evolutivo reciente que las ballenas se convirtieron en gigantes.  Continua la lectura de Les balenes es van tornar gegants causa de la glaciació

Dia Internacional de la Diversitat Biològica / 2017.05.22

D’on trauríem la fusta si no hi haguessin boscos? Què menjaríem si els insectes no pol•linitzessin les plantes? D’on trauríem les matèries primeres per fer la nostra roba? Podríem viure sense aigua neta? La biodiversitat importa per moltes i variades raons d’índole ètica, emocional, mediambiental i econòmica. La pèrdua de la biodiversitat comporta un deteriorament dels serveis que els ecosistemes ens donen de forma gratuïta i té com a conseqüència un empitjorament de la salut humana, una major inseguretat alimentària, una major vulnerabilitat davant catàstrofes i canvis ambientals i, en definitiva, una disminució de la nostra qualitat de vida. http://www.ersilia.org/lab_biodiversitat/index.php?option=com_content&view=category&id=13&layout=blog&Itemid=19

S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes. Continua la lectura de Dia Internacional de la Diversitat Biològica / 2017.05.22

Les comunicacions secretes entre les plantes

A la pel·lícula d’Avatar tots els organismes es trobaven connectats entre si. De fet hi havia escenes on podíem veure com els protagonistes es podien comunicar mitjançant les arrels dels arbres (del gran arbre mare…) amb tots els organismes.

Ara un grup d’investigadors de diferents països i universitats han aconseguit demostrar que fongs, bacteris  i plantes s’uneixen per donar lloc a extensions quilomètriques d’arrels que connecten a les espècies vegetals entre si (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Las-comunicaciones-secretas-de-las-plantas). Aquesta xarxa d’interconnexions es coneix amb el nom de xarxa de Hartig (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Red_de_Hartig).

Ja hem comentat en altres posts que les plantes tenen sensibilitat i que poden detectar els estats d’ànim de les persones i que tenen intel·ligència (veure http://www.abc.es/ciencia/20150320/abci-plantas-inteligencia-macuso-201503181813.html).

Ara aquest estudi permet posar de manifest la importància de tenir cura del sòl, el lloc on es troba aquesta xarxa i que constitueix l’aparell digestiu de les plantes. Sols sans afavoriran ecosistemes vegetals sans. Accions com la tala massiva d’arbres, la contaminació dels sòls per fertilitzants químics i insecticides de síntesi, o la contaminació per acumulació de metalls pesants o derivats de l’explotació de petroli, comporten pèrdua de connexions i per tant una degeneració de l’ecosistema. Una pèrdua de transmissió d’informació i de senyals.

Aquest nou estudi ens fa pensar en la necessitat de tenir cura dels nostres sòls i de la preservació en les millors condicions dels boscos. Pels que som hortalans de la necessitat, ja constatada amb la praxis diària, de tenir cura del sòl i de tots els microorganismes que en ell habiten. Poder, amb el temps, la gent entendrà que TOTS formem part de Gaia i que TOTS estem comunicats. Que el que fem a Gaia ens ho fem també a nosaltres. Continua la lectura de Les comunicacions secretes entre les plantes

Alerta per un brot d’ebola al nord de la RD Congo

Aquest episodi arriba un any després que acabés a l’Àfrica Occidental la pitjor epidèmia de ebola de la història. Aquella epidèmia, que va causar 11.300 morts, va propiciar el desenvolupament de la primera vacuna contra la ebola.

L’accés a la nova vacuna, desenvolupada i confirmada la seva eficàcia en el mes de desembre de l’any passat, hauria de ser una opció a l’abast de totes les persones en situació de risc, i no un negoci.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170516/422611127469/alerta-brote-ebola-congo.html

Continua la lectura de Alerta per un brot d’ebola al nord de la RD Congo

La cloïssa asiàtica, una nova espècie invasora a l’embassament de l’ebre

A l’embassament de l’Ebre, prop de Reinosa (Cantàbria), s’ha descobert la presència de la cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea). Aquesta és una espècie originària d’Asia que s’ha anat escampant per diversos rius europeus com el Danubi, el Rhin, l’Elba, el Miño, el Barrow, el Nore i també l’Ebre.

La presència a l’embassament de l’Ebre la podem llegir en un article aparegut al ” Diario de Cantabria”  (veure http://www.eldiariocantabria.es/articulo/cantabria/asi-almeja-asiatica-nueva-especie-invasora-embalse-ebro/20170509134923029595.html).

De fet al riu Ebre ja havia estat detectada la seva presència per primer cop a l’embassament de Mequinensa (en l’any 2002). A partir d’aquest punt s’ha anat expandint per tota la conca. I no tant sols es troba al riu Ebre sinó que a la Península es troba en gairebé tots els grans rius.

La cloïssa asiàtica pot arribar a viure uns 7 anys, assolir una mida superior als 3 cm, modifica l’ecosistema (per competència amb les espècies autòctones), no tolera la contaminació i pot modificar la composició química de l’aigua. No se sap com ha pogut arribar i no es coneix cap tractament per eliminar-la. De manera semblant al musclo zebra, que és un altre espècie invasora del riu Ebre, aquesta cloïssa pot provocar danys econòmics importants en les estructures hidràuliques (per obstrucció de canonades i altres circuits). Una característica especial d’aquesta cloïssa és que les seves larves no necessiten cap peix que faci d’hoste per la seva supervivència; poden viure i prosperar directament al riu. Continua la lectura de La cloïssa asiàtica, una nova espècie invasora a l’embassament de l’ebre

La preocupant invasió de serps pitó a Florida s’agreuja …

La natura està formada per ecosistemes en els que qualsevol alteració repercuteix en tots els integrants de l`ecosistema.

Hauria d’estar prohibit tenir mascotes  a la venda que pertanyen a altres hàbitats. Tenir una pitó és un perill, quan arriba una mida en què es pugui menjar una persona, són no verinoses, cacen per asfíxia. S’ha de vigilar molt amb les espècies invasores que alteren qualsevol comunitat.  La natura té les seves pròpies regles i quan es juga irresponsablement amb ella s’acaba per pagar molt alts preus…

http://www.publico.es/ciencias/preocupante-invasion-serpientes-piton-florida.html

Continua la lectura de La preocupant invasió de serps pitó a Florida s’agreuja …

Descobreixen quatre noves cèl·lules en la sang humana

Gairebé tots els lectors d’aquestes pàgines, per no dir tots, s’hauran fet una anàlisi de sang al llarg de la seva vida. Donat que la sang és un fluid que es troba en contacte amb totes les nostres cèl·lules, aquest porta informació de molts dels processos que passen en el nostre cos.

La sang té moltes funcions (portar l’oxigen a les diferents cèl·lules del nostre cos, recollir el CO2 i les deixalles resultants de l’activitat cel·lular, regular la T i el Ph del cos, és el medi on tenen lloc una gran quantitat de reaccions químiques….etc), i entre elles podem citar la de defensar el nostre cos.

La defensa del cos es realitza en primer lloc a través de les anomenades barreres externes: la pell i les mucoses. Barreres que són el primer filtre davant dels agents infecciosos. Si aquests aconsegueixen passar aquestes primeres barreres, llavors tenim les anomenades barreres internes constituïdes per cèl·lules específiques de la sang (conegudes com cèl·lules del sistema immunològic, veure Fig. 1)

Imatge relacionada

Fig. 1. Cèl·lules del sistema immunològic humà.

És dins d’aquestes cèl·lules que – segons podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/descubren-cuatro-nuevas-celulas-sangre.html) – s’han descobert quatre nous tipus de cèl·lules. Dos subtipus de cèl·lules dendrítiques i dos de monòcits. El descobriment l’han fet basant-se en els gens que expressa cada cèl·lula i és un primer pas en saber quin paper juga cadascuna d’elles dins del nostre sistema immunitari. Ara s’obre el camp a l’estudi genètic cèl·lula per cèl·lula del sistema immunitari per tal de saber la seva funció i obtenir avenços en el camp mèdic. Continua la lectura de Descobreixen quatre noves cèl·lules en la sang humana