Arxiu d'etiquetes: biologia

La CE i els neonicotinoides

Alarmats per la massiva mort d’abelles, els tècnics de la comissió europea han decidit elaborar un document per tal de prohibir els insecticides amb neonicotinoides. Tot i que les empreses que els fabriquen – les velles conegudes ja en aquestes pàgines com Sygenta i Bayer – han al·legat que no hi relació causa-efecte, el cert és que les proves indiquen que aquests insecticides son una de les causes (entre d’altres) que afecten a les poblacions d’abelles.

Com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Union-Europea-prohibir-insecticidas-agricolas_0_625737593.html), altres causes de la mort de les abelles son els virus, espècies exòtiques de vespes i escarabats, a més de destrucció del seu hàbitat.

Recordem que la majoria de plantes de les que ens alimentem son pol·linitzades per les abelles. Sense abelles no hi ha, per tant, alimentació ( tot i els intents de monsanto i els seus robots polinitzadors….. http://ecoosfera.com/2013/04/abejas-robot-polinizaran-los-campos-de-cultivo-de-monsanto/)

 

La Comisión Europea prepara la prohibición de insecticidas agrícolas para salvar a las abejas

La nueva regulación afecta a tres componentes fabricados por los gigantes Bayer y Syngenta

Bruselas admite que estos pesticidas representan “riesgos agudos” para las poblaciones de estos insectos

La normativa debe pasar por el visto bueno de los estados miembros antes de hacerse efectiva

Abeja polinizando una flor.
Abeja polinizando una flor.

La Comisión Europea ha decidido prohibir tres pesticidas agrícolas para intentar salvar a las abejas de la extinción. El borrador de regulación afecta a productos comercializados por los gigantes químicos Bayer y Syngenta, según ha revelado el diario británico The Guardian.

La Comisión cita en su documento que los insecticidas neonicotinoides suponen “riesgos muy agudos” para las abejas. La acción polinizadora de estos insectos está probada como crucial para el ciclo vegetal de la flora. Los neonicotinoides se han utilizado intensamente en la industria agrícola durante los últimos veinte años.

Desde 2013, la Unión Europea tiene vigente una prohibición temporal de estos químicos pero la nueva regulación busca erradicar definitivamente su aplicación en los cultivos europeos. La propuesta podría pasarse a los estados miembros para su votación en mayo, según cuenta el diario inglés.

La Agencia Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) había emitido un informe de riesgos en 2016 en el que se había tenido en cuenta las evidencias remitidas por las industrias químicas. Sin embargo, esas consideraciones no fueron suficientes para abordar los riesgos que estos tres productos presentan en la mayoría de cultivos de ahí este proyecto de legislación.

La Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación (FAO) calcula que más del 70% de los 100 cultivos que proporcionan la mayoría del alimento para humanos son polinizados por abejas. La Unión Europea ha constatado un “inusual debilitamiento en el número de abejas silvestres y pérdidas de colmenas” y especialmente “en Europa occidental”.

El declive de las abejas, según la EFSA, se debe a una multiplicidad de factores ya que también están atacadas por virus, especies exóticas de avispas o escarabajos y la pérdida de hábitat. Pero entre esas causas también esta destacada “los efectos de la agricultura intensiva y el uso de pesticidas”, como los que la Comisión planea prohibir.

 

 

El goril·la de Grauer s’extingeix per la guerra del Coltan

Fa uns dies comentàvem en aquest bloc les conseqüències que provocava l’explotació del coltan pels éssers humans.  La seva enorme demanda per a la fabricació de càmeres i mòbils  i la falta de consum responsable motiva enfrontaments i vessament de sang. Veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/03/09/coltan-sang-a-les-nostres-mans/ 

Però hi ha altres efectes col·laterals. El goril·la de Grauer, una subespècie de goril·la considerat el més gran del món i confinat a viure en una petita zona de l’est de la República Democràtica del Congo, està catalogat com en Perill Crític d’extinció, en la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la UICN .La guerra del coltan també a arribat allà. Recordem que el 80% del subministrament mundial de Coltan prové de la República Democràtica del Congo

http://www.ecoticias.com/naturaleza/133625/El-gorila-de-Grauer-se-extingue-por-la-guerra-del-Coltan

La Lista Roja de la UICN clasifica las distintas especies del mundo y documenta las amenazas contra las que cada una debe luchar. Se reconoce como el estándar mundial sobre el estado de conservación de los animales y la situación de en “Peligro Crítico” significa que se considera que dicha especie está enfrentando un riesgo extremadamente alto de extinción. Desde hace ya muchos años se advierte un descenso muy importante del número de gorilas de Grauer (Gorilla beringei graueri), también conocidos como Silverback o “espalda plateada” que viven en libertad y ello se debe principalmente a las guerras provocadas por el Coltan y a la caza ilegal de estos simios por su apreciada carne. Continua la lectura de El goril·la de Grauer s’extingeix per la guerra del Coltan

Deu dones matemàtiques d’abans i ara

Les matemàtiques sempre ha estat la meva assignatura preferida. La que et permet raonar de la manera més lògica possible, en un pla abstracte sense matisos: el que és, és pel simple fet de ser-ho. Però no sempre això és suficient, és una paradoxa, la necessitat d’una aplicació pràctica, aplicant la lògica, que et permeti donar una utilitat concreta a les matemàtiques, es contradiu amb la definició de la ciència matemàtica com una abstracció del nostre coneixement.

No es coneixen gaires matemàtics a nivell popular. Només normalment els que donen noms a algunes fórmules que s’han anat popularitzant o algun cas molt concret …Per això, en aquest món en què cal celebrar el dia de la dona pel context en que vivim, crec que cal un reconeixement a les persones que són matemàtiques i que a més són dones.

http://elpais.com/elpais/2017/03/08/el_aleph/1488970880_865812.html Continua la lectura de Deu dones matemàtiques d’abans i ara

Dones que van canviar la ciència

No estan totes les que son, però si que son importants. Com sempre ignorades, quan no silenciades i desaparegudes dels llibres de text. Aquí tenim un conjunt de científiques la contribució de les quals ha marcat una pàgina d’or en la ciència i que apareixen en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/mujeres-cambiaron-ciencia-suenen.html). Continua la lectura de Dones que van canviar la ciència

França i els escorxadors

De nou torna a sortir el maltractament animal en els escorxadors de França. De nou llegim en un article publicat al diari “Público” (veure  http://www.publico.es/internacional/internacional-francia-levanta-velo-maltrato.html) com la matança industrial, pública o privada, sacrifica els animals sense cap mirament. L’animal, sigui el que sigui, ha de ser sacrificat el més ràpid possible per tal de poder assolir les quotes diàries. Això implica que en molts casos els animals pateixin innecessàriament per no estar degudament atordits abans de ser degollats, o que rebin més descàrregues elèctriques de les necessàries, o que siguin escorxats encara vius…. A més, els operaris que han de sacrificar els animals també pateixen – degut a la gran quantitat de feina que han de fer en poc temps – cosa que fa que el tracte vers als animals no sigui l’adient.

Com a mesura per a tractar de millorar aquesta situació: Posar càmeres als escorxadors. Però aquestes càmeres, que serien controlades per veterinaris i personal autoritzat, ja hi són en molts llocs i no serveixen per millorar el tracte. Segons molts dels implicats el millor seria que els veterinaris estiguessin presents en les sales d’execució i que també es preocupessin del benestar animal i no tant sols de la qualitat sanitària. I altres accions que podrien encara millorar més el benestar animal seria limitar el ritme industrial i acabar amb el tabú que envolta als escorxadors.

Com ja vaig dir en un altre article (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/18/la-sang-de-cavall-i-els-porcs/) : Cal recordar que tant sols menjant una mica menys de carn i substituint la proteïna animal per la vegetal (faves, pèsols, cigrons, llenties, quinoa….) podríem – si ho fes molta gent – reduir les emissions de CO2 mundials i amb això apaivagar – entre altres coses – el canvi climàtic. De pas, millorar les condicions dels nostre bestiar. Si s’ha de matar – si és necessari – un animal, almenys que sigui de forma digne i sense patiment. Continua la lectura de França i els escorxadors

Així van ajudar les matemàtiques a calcular la propagació d’epidèmies

Daniel Bernoulli, nascut un dia com avui el 1700, va ser un matemàtic, estadístic, físic i metge neerlandès-suís. Va destacar no només en matemàtica pura, sinó també en les anomenades aplicades, principalment estadística i probabilitat.

Un dels seus estudis va ser formular un model epidemiològic per a la verola. La verola va ser una malaltia infecciosa greu, contagiosa, causada pel Variola virus, que en alguns casos podia provocar la mort.La verola va ser una malaltia devastadora a l’Europa del segle XVIII, que s’estenia en forma d’epidèmia matant i desfigurant a milions de persones, va ser una época especialment terrible.

No hi va haver mai tractament especial per a la verola i les úniques formes de prevenció eren la inoculació o la vacunació. La inoculació consistia a introduir una petita quantitat de material biològic procedent d’un malalt en una persona sana, de manera que aquesta desenvolupés una versió benigna de la malaltia, amb l’esperança que un cop superat aquest trastorn la persona adquirís immunitat. La pràctica no estava exempta de riscos, ja que un petit percentatge dels inoculats podia desenvolupar la verola i morir com a conseqüència de la mateixa.
Encara que en la seva època es desconeixia l’agent causant de la malaltia, Bernoulli va postular les següents hipòtesis epidemiològiques: la probabilitat de contraure la verola (q) és la mateixa per a cada persona amb independència de la seva edat; entre els que emmalalteixen de verola, la probabilitat de morir per la seva causa (p) és també independent de l’edat; els que pateixen la verola i la superen, no tornen a contraure-se mai.

Fent servir els mètodes del recentment inventat càlcul infinitesimal (al qual va contribuir de manera significativa), Bernoulli va obtenir una fórmula per descriure la transmissió de la malaltia en una població i matemàticament va obtenir així l’esperança mitjana de vida per als inoculats (29,65 anys) i la va comparar amb el valor deduït directament de les taules, sense excloure la mortalitat per verola (26,57 anys). Va deduir així que, si la verola fora inoculada sense conseqüències, l’esperança mitjana de vida augmentaria uns 3 anys.

Avui en dia segons l’OMS, la verola ha estat completament eliminda.

http://elpais.com/elpais/2017/02/06/ciencia/1486386507_636571.html Continua la lectura de Així van ajudar les matemàtiques a calcular la propagació d’epidèmies

El canvi climàtic porta escurçons i escorpins a la ciutat de Buenos Aires

Els efectes col·laterals del canvi climàtic només acaben de començar. Una nena de set anys i un nen de quatre han mort a la província de Còrdova per picades d’escorpins. Les condicions climàtiques de l’estiu 2017 (increment de les pluges i la humitat, producte del canvi climàtic) ajuden al fet que aquestes espècies es multipliquen. L’espècie que omple de temor als habitants de la ciutat es denomina Tityus trivittatus  i, com tot alacrà és verinós.

Té una reproducció partenogenètica, que és el mateix que dir que és la mateixa femella la que produeix embrions, una característica que afavoreix al creixement de la població. La partenogènesis és un tipus de reproducció sexual que consisteix en el desenvolupament d’una cèl·lula reproductora fins arribar a formar-se un nou individu, sense que es produeixi fecundació Continua la lectura de El canvi climàtic porta escurçons i escorpins a la ciutat de Buenos Aires

El sucre redueix l’esperança de vida

La posició de l’agència de Nacions Unides és contundent. El sucre afegit no és necessari en la nostra dieta i si es consumeix s’ha de fer amb molta moderació: 50 grams màxim per dia (un 10% de la ingesta calòrica) i si pot ser 25 grams (6 culleradetes per dia), el que equival a menys d’una llauna de 33 centilitres

Malgrat les reiterades recomanacions de l’OMS, la UE segueix sense fixar límits màxims a la quantitat que es pot incorporar a aliments i begudes

Un estudi, publicat aquest dimarts a ‘Cell Reports’, revela que s’inhibeix l’acció d’un gen anomenat FOXO en les mosques que reben una dieta alta en sucre en els primers anys de vida, causant efectes a llarg termini. El gen FOXO és important per a la longevitat en una àmplia varietat d’espècies, com llevats, mosques, cucs i humans, per la qual cosa l’equip diu que les troballes poden tenir àmplies implicacions.

El mecanisme descobert pot també estar intervenint en els efectes a llarg termini de la dieta en els éssers humans i és una idea important a explorar en el futur

http://www.ecoticias.com/alimentos/131241/azucar-reduce-esperanza-vida Continua la lectura de El sucre redueix l’esperança de vida

Mor una dona per la infecció d’un bacteri “resistent a tot”

Un antibiòtic, és una substància química produïda per un ésser viu o derivat sintètic, que mata o impedeix el creixement de certes classes de microorganismes sensibles, generalment són fàrmacs usats en el tractament d’infeccions per bacteris, per aquest motiu se’ls conegui com antibacterians. Els antibiòtics s’utilitzen en medicina humana, animal i horticultura per tractar infeccions provocades per gèrmens.

Un dels efectes col·laterals del mal ús o abús dels antibiòtics és que els bacteris es tornin resistents als seus efectes.

La Klebsiella pneumoniae, com el propi nom suggereix, causa la pneumònia en els éssers humans, i la malaltia es denomina la pneumònia per Klebsiella. A més de les pulmonars, les infeccions en les zones intraabdominals i del tracte urinari també es reporten. De fet, és la segona més patogen virulent, al costat d’E coli, que causa infecció del tracte urinari. Normalment afecta les persones amb el sistema immunològic baix, com als pacients hospitalitzats, pacients diabètics i persones amb malalties pulmonars cròniques.

Després realitzar-li una sèrie de proves a la dona  per comprovar la seva resistència als bacteris, els metges van comprovar que era resistent a 26 medicaments antibiòtics. Finalment, la dona va morir a conseqüència d’un xoc sèptic.

http://www.publico.es/ciencias/muere-mujer-infeccion-bacteria-resistente.html Continua la lectura de Mor una dona per la infecció d’un bacteri “resistent a tot”

El primer mapa d’àrees naturals sense accès per camins o carreteres

Sovint quan anem a un indret preciós, gairebé immaculat i poc alterat per l’acció humana, no ens parem a pensar com hi hem arribat. Molts cops, si hi ha una carretera, aprofitem aquesta fins al final per tal de poder arribar al nostre objectiu. D’aquesta manera la humanitat ha tingut accés a llocs impensables sense cap mena de transport.

Però això també té un costat negatiu. Com podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.salyroca.es/articulo/lyfestyle/crean-primer-mapa-mundial-areas-naturales-acceso-caminos-carreteras/20170104182025002731.html): ” Entre otros problemas para la naturaleza, las carreteras interrumpen el flujo genético entre poblaciones de animales, facilitan la diseminación de enfermedades, e incrementan la erosión del suelo y contaminación de ríos y pantanos. Por otra parte, el acceso de la población humana a zonas remotas aumenta el riesgo de tala ilegal, caza furtiva y deforestación. Y, lo más importante, las carreteras provocan la creación de más carreteras, y con ello la lenta conversión de espacios naturales: lo que el estudio denomina “desarrollo contagioso” “.

Com sempre no tot es blanc o negre sinó que és un gris amb matisos. Fora bo, com sempre, repensar el que estem fent i valorar fins a quin punt és necessari fer una via d’accés a un determinat indret. De vegades val més que aquest segueixi tal i com està allunyant-lo del “valor econòmic” i pensant més en el seu “valor mediambiental”. I com sempre cal repensar l’actual “model econòmic” basat en el créixer-créixer que és el que ha menat cap a aquest tipus d’accions sobre el nostre entorn. Continua la lectura de El primer mapa d’àrees naturals sense accès per camins o carreteres