Arxiu d'etiquetes: biologia humana

Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Ja hem comentat en altres posts que la microflora intestinal pot allargar la vida (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/08/05/la-flora-intestinal-pot-allargar-la-vida/). També hem comentat que en els nostres intestins, en realitat en el nostre aparell digestiu, tenim un ecosistema format per bacteris i altres microorganismes que es responsable de moltes coses en el nostre cos. Aquest ecosistema, millor dit l’estat d’aquest ecosistema es responsable entre altres coses – a banda de intervenir en la digestió dels aliments – del correcte funcionament del nostre organisme. També hem comentat que cal cuidar d’aquest ecosistema. Per fer-ho cal menjar correctament. En aquesta qüestió “som el que mengem”. Una mala dieta pot provocar un mal funcionament de l’ecosistema i per tant l’aparició de determinades malalties.

Ara en un article aparegut a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Llegan-los-psicobioticos), ens parlen del paper dels probiòtics, dels prebiòtics i dels psicobiòtics. Aquests darrers estarien formats per conjunts de bacteris que quan s’ingereixen en les quantitats adients poden millorar la salut mental. Si fins ara se sabia que el cervell connectava amb l’intestí mitjançant els corticoides, ara se sospita que pot haver-hi connexió a la inversa (des de l’intestí i la seva microbiota fins al cervell). Ara tant sols queda passar dels estudis in vitro i en animals als estudis en humans. A priori sembla que malalties com la depresió, l’ansietat i la síndrome del espectre autista podrien beneficiar-se dels psicobiòtics. Continua la lectura de Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

L’embolcall del menjar escombraria conté tòxics perjudicials en animals, i en humans?

Fa diversos anys vaig treballar en el control de qualitat d’una empresa destinada a la producció d’embalatge de diversos productes, entre ells, aliments.

Qualsevol substància present en un objecte en contacte amb l’aliment pot ser transferida a aquest, augmentant la seva quantitat quan hi ha gran compatibilitat entre l’aliment i la substància en qüestió i quan augmenta la temperatura d’exposició. L’embalatge per aliments i els materials destinats a l’embalatge, han de ser segurs i no transferir els seus components als aliments. La Regulació Europea (CE) 1935/2004 defineix requisits fonamentals sobre l’embalatge d’aliments i altres materials destinats al contacte alimentari. A més els embalatges d’aliments no deuen provocar un canvi de la composició i propietats de l’aliment, ja que no ha de causar cap canvi en l’aroma o el gust del producte envasat.

Un estudi nord-americà, publicat al febrer a la revista Environmental Science & Technology Letters afegeix un nou element per replantejar continuar consumint el menjar escombraria, l’embolcall conté elements tòxics que podrien posar en joc la nostra salut i les de les nostres mascotes: uns compostos químics anomenats perfluoroalquils i polifluoroalquils . Continua la lectura de L’embolcall del menjar escombraria conté tòxics perjudicials en animals, i en humans?

Demostren que les patates poden créixer a Mart

Les primeres proves del projecte ‘Patates a Mart’ mostren la viabilitat de la patata en condicions d’extrema aridesa i salinitat. L’expert del CIP ( Centro Internacional de la Papa)  Walter Amoros, diu que un avantatge de la patata és la seva gran capacitat genètica per a l’adaptació a ambients extrems.

Segons l’article  “…El proyecto “Patatas en Marte” fue concebido por CIP para entender cómo las patatas podrían crecer en las condiciones de Marte y también ver cómo sobreviven en condiciones extremas similares a las partes del mundo que ya sufren el cambio climático y los choques climáticos ya están experimentando…”.

La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) afirma que 795 milions de persones passen fam al món. És una dada esgarrifosa. Sobretot tenint en compte que al món vivim en total 7 mil milions de persones i la nostra capacitat productiva seria capaç d’alimentar gairebé al doble, a 12 mil milions.

Potser el projecte hauria d’invertir l’ordre de prioritat d’objectius… Continua la lectura de Demostren que les patates poden créixer a Mart

L’OMS anuncia les 12 famílies de bacteris més perillosos per a l’ésser humà

Els antibiòtics són medicaments que combaten les infeccions bacterianes. Usats correctament, poden salvar vides però hi ha un creixent problema de resistència a antibiòtics. Això passa quan els bacteris muten (es transformen) i es tornen capaços de resistir els efectes d’un antibiòtic.La resistència als antimicrobians (RAM) posa en perill l’eficàcia de la prevenció i el tractament d’una sèrie cada vegada més gran d’infeccions de bacteris. La RAM suposa una amenaça cada vegada més gran per a la salut pública mundial i requereix mesures per part de tots els sectors del govern i la societat. L’èxit de la cirurgia major i la quimioteràpia es veuria compromès en absència d’antibiòtics eficaços.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha divulgat avui la seva primera llista de “patògens prioritaris” resistents als antibiòtics, que inclou les dotze famílies de bacteris més perilloses per a la salut.

El grup de prioritat crítica inclou els bacteris multiresistents, que són especialment perilloses en hospitals, residències de gent gran i entre els pacients que necessiten ser atesos amb dispositius com ventiladors i catèters intravenosos.

Entre elles figuren els anomenats bacteris Acinetobacter, Pseudomonas i diversos enterobacteriàcis com Klebsiella, I. coli, Serratia i Proteus, que poden provocar infeccions greus i sovint letals.

ELS PATÒGENS PRIORITARIS PER I + D DE NOUS ANTIBIÒTICS

Prioritat crítica

  1. Acinetobacter baumannii, resistent a los carbapenèmics.
  2. Pseudomonas aeruginosa, resistent a los carbapenèmics.
  3. Enterobacteriaceae, resistents a los carbapenèmics, productores de betalactamasas d’ espectre extens (ESBL).

Prioritat alta

  1. Enterococcus faecium, resistent a la vancomicina.
  2. Staphylococcus aureus, resistent a la meticil·lina, amb sensibilitat intermèdia y resistència a la vancomicina.
  3. Helicobacter pylori, resistent a la claritromicina.
  4. Campylobacter spp., resistent a las fluoroquinolonas.
  5. Salmonel·la, resistents a las fluoroquinolonas.
  6. Neissèria gonorrhoeae, resistent a la cefalosporina, resistent a las fluoroquinolonas.

Prioritat mitjana

  1. Streptococcus pneumoniae, sense sensibilitat a la penicil·lina.
  2. Haemophilus influenzae, resistent a la ampicil·lina.
  3. Shigella spp., resistent a las fluoroquinolonas.

http://elpais.com/elpais/2017/02/27/ciencia/1488207618_921542.html Continua la lectura de L’OMS anuncia les 12 famílies de bacteris més perillosos per a l’ésser humà

No només la dosi fa el verí: el descobriment que podria canviar la legislació sobre pesticides

“La dosi fa el verí”. Aquest principi assumeix que una vegada que un producte químic s’esborra de l’organisme (recuperació toxicocinètics), ja no té cap efecte. No obstant això, passa per alt l’altre procés de restabliment de l’homeòstasi, la recuperació toxicodinámica, que pot ser ràpida o lenta depenent de la química. Per tant, quan els organismes estan exposats a dues substàncies tòxiques en la seqüència, la toxicitat pot diferir si el seu ordre s’inverteix. Si es posa  a prova aquesta hipòtesi amb el crustaci d’aigua dolça Gammarus pulex i quatre substàncies tòxiques que actuen sobre diferents objectius (diazinó, propiconazol, 4,6-dinitro- o -cresol, clorur de 4-nitrobencil).Es troba clarament diferent toxicitat quan l’ordre d’exposició dels dos agents tòxics es va revertir, mentre es manté la mateixa dosi.

La seqüència d’exposició i la toxicitat acumulada no es consideren a dia d’avui en l’avaluació de riscos ambientals, així que les implicacions d’aquest estudi són molt àmplies.

L’exposició a múltiples tòxics, en seqüències amb alta variabilitat, afecta en el dia a dia als éssers humans i als altres organismes, així que és vital que parem atenció als possibles efectes nocius per a la salut que es derivin. ” Continua la lectura de No només la dosi fa el verí: el descobriment que podria canviar la legislació sobre pesticides

La falta de subministrament obliga a ajornar temporalment vacunes del calendari infantil

Els metges asseguren que els nens necessiten vacunar-se per estar protegits enfront d’infeccions i virus molt perillosos. Gràcies a la incorporació dels calendaris de vacunacions, s’ha eradicat la verola i ha desaparegut la transmissió de la pòlio en gran part del món. També ha disminuït la transmissió de malalties com el xarampió, tètanus, diftèria o la rubèola en més d’un 95%.

Fa uns dies vam rebre la notificació a l’institut que la campanya de vacunacions a 2n ESO, no es podria portar a terme enguany, per manca de disponibilitat de les vacunes.  Avui “El Periodico” publica aquesta notícia de la qual ens fem ressò.

La mancança, que afecta les reserves d’Espanya però també a les d’altres països europeus, segons la notícia, es deu a una producció insuficient per part de les companyies farmacèutiques, segons aclareix l’Agència de Salut Pública de la Generalitat.

Concretament, Salut té dificultats per aconseguir la de l’hepatitis A i també suspèn el recordatori del tètanus i la diftèria. On estant les vacunes, quina és la causa d’aquesta mancança?

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sanidad/aplazadas-temporalmente-vacunas-calendario-infantil-falta-suministro-5843202

La escasez de vacunas ha obligado al Ministerio de Sanidad a suspender la administración de dosis previstas en el calendario infantil. El desabastecimiento, que afecta a las reservas de España pero también a las de otros países europeos, se debe a una producción insuficiente por parte de las compañías farmacéuticas, según aclara la Agència de Salut Pública de la Generalitat.

En Catalunya, la situación ha llevado a anular dos recordatorios: el de la difteria y el tétanos (que van juntos) y también el de la hepatitis A. Los recordatorios son aquellas dosis que se inoculan para reforzar la efectividad de las primeras vacunas. Por este motivo, la subdirectora de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha restado gravedad a la decisión, dado que este contratiempo “no implica ningún riesgo” para los menores.

La dosis de difteria y tétanos que ha quedado suspendida es la que deberían recibir todos los alumnos de 2º de ESO, de 14 años. A través del envío de una circular a los padres y tutores a los institutos, la Generalitat acaba de comunicar que no hay suficientes unidades para poder administrarla, a pesar de que estaba prevista para el mes de abril. Se desconoce cuándo volverán a estar disponibles.

El otro recordatorio previsto que tampoco están recibiendo los pacientes es el de la hepatits A, que se aplica a los 6 años. Catalunya es la única comunidad autónoma que incluye esta dosis en el calendario infantil, con la excepción de Ceuta y Melilla. Las previsiones son que durante el mes de mayo lleguen nuevas unidades y resulte posible actualizar el retraso. La subdirectora Cabezas ha precisado que la vacuna de la hepatitis A es efectiva en un 97% de los casos sin necesidad de ningún recordatorio.

INSTRUCCIONES PARA PRIORIZAR

La Agència de Salut Pública ha dado instrucciones a los profesionales sanitarios para dosificar la reserva de vacunas en números rojos. Las órdenes son priorizar la primera vacunación de la hepatitis A (a los 15 meses de vida del bebé) y administrarla también a personas de otras edades si no han sido vacunadas en el pasado y ahora se disponen a viajar a un país que conlleve riesgo de contraer esta enfermedad.

La de tétanos y difteria también se reserva para personas que, sin la vacuna inicial, hayan sufrido heridas o se adentren en situaciones de riesgo, como una operación quirúrgica. Salut aclara en el comunicado que “el riesgo de sufrir un tétanos es prácticamente inexistente y un retraso en esta dosis no implica un riesgo para su salud”.

UN PROBLEMA CÍCLICO QUE SE ACENTÚA

El problema de la falta de provisión se ha acentuado durante los últimos meses. Aunque no es algo nuevo. El recordatorio para la difteria, tétanos y tos ferina previsto para los 6 años lleva en números rojos desde mayo del 2015.

Antonio llevó a su hijo al CAP en cumplimiento del calendario de vacunación del pequeño, que señalaba que tocaba el recordatorio de difteria, tétanos y tos ferina. “Llame en enero porque actualmente no disponemos de esta vacuna”, explica que le contaron en su CAP del distrito de Sant Madrtí. Lo hizo. “Seguimos sin tenerlas, llame la próxima semana, a ver si han llegado”, fue la respuesta entonces. A día de hoy, su hijo sigue sin recibir la vacuna pertinente.

Este padre, que se muestra hasta cierto punto comprensivo ante la ausencia de vacunas, critica que nadie le avisara antes de dirigirse al CAP y también que, al parecer, nadie tenga tampoco intención de contactarle cuando ya esté disponible la vacuna que, según el calendario infantil de la Generalitat, le correponde a su hijo.

El calendario de vacunación

La vacunación durante los dos primeros años de vida se considera fundamental. En esta etapa se administran la mayor parte de las vacunas porque el sistema inmunológico de la persona está todavía inmaduro. Esto significa que no tiene anticuerpos contra enfermedades que, potencialmente, pueden ser muy graves.

No hay carencias. A los 2, 4 y 11 meses de vida se administra la hexavalente. Protege contra la difteria, el tétanos, la tos ferina, la poliomielitis o la hepatitis B. A los 4 y 12 meses el calendario prevé la vacuna contra la meningitis C. A los 12 meses y a los 3 años, los pequeños reciben también la triple vírica, que inmuniza contra el sarampión, rubeola y parotiditis (‘paperas’). Ninguna de estas tres vacunas, de vital importancia para la salud de los menores, está afectada por el desabastecimiento actual. Como tampoco lo están la vacuna contra la varicela (15 meses y 3 años) o la prevenar 13.

Vacunas afectadas. La vacuna de la hepatits A se da a los 15 meses y a los 6 y 11 años. Hay escasez de esta vacuna y por eso se prioriza administrar la primera de los 15 meses. Ocurre lo mismo con los recordatorios de la difteria y el tétanos, para las que los menores que han recibido la hexavalente ya están protegidos.

https://www. grandesmedios.com

Els macacos aprenen a reconèixer-se al mirall

Som com som, i som conscients que cada persona és única e irrepetible, però mai sabem si això és bo o dolent. En l’últim estudi realitzat per l’Institut de Neurociència de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències han arribat a la conclusió que l’espècie de macacos Rhesus és també conscient d’això com els dofins i els ximpanzés, tal com mostra aquest vídeo.

Aquesta notícia m’ha recordat el treball de recerca que vaig tenir el privilegi de seguir amb una alumna, tot i que és una varietat d’espècie diferent, que va fer un estudi de l’etologia dels macacos Sylvanus. El seu objectiu va ser relacionar e identificar les seves conductes més habituals per determinar el millor recinte possible. Aquesta espècie està en perill d’extinció a causa del tràfic il·legal i de la desforestació dels boscos de Marroc, el seu hàbitat natural. Va fer el seu seguiment durant 40 dies. Al final parlava d’ells referint-se als “seus macacos” potser també ells van acabar parlant d’ella.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20170214/4217798941/monos-aprenden-reconocerse-espejo.html Continua la lectura de Els macacos aprenen a reconèixer-se al mirall

Som animals…..

Ara fa uns quants anys, quan sortiem de un bar després d’unes quantes copes, un dels companys de promoció es va a posar a orinar en l’escocell d’un arbre. Si hagués estat un bosc res a dir, però era en plena ciutat de Barcelona (en concret al carrer Diputació). Li vaig dir bastant enfadat  que que feia i em va contestar que això era normal d’on venia. Havia estat treballant per una empresa de prospecció de petroli a l’Equador.

No crec que tothom a l’Equador faci el mateix que el meu col·lega, per cert professor d’institut, però si un surt i va a diferents països…sembla que és un problema internacional.

Tant és així que a França, davant de la mateixa problemàtica, han decidit provar una possible solució: un urinari ecològic i resistent als graffitis que composta la orina. La notícia surt publicada al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Pis-Paris-francesa-encuentra-ecologica_0_608589572.html). El problema és que no tant sols orinen el homes sinó també les dones…..i en aquest cas el problema no té tant fàcil solució. Al menys pel que fa a trobar una certa intimitat.

Tot i això, no deixa de molestar-me que per culpa de l’incivisme haguem de gastar diners per solucionar el problema creat per uns quants individus (encara que siguin llicenciats i se’ls hi suposi un cert grau d’educació…..que no tenen).

Continua la lectura de Som animals…..

Science i Trump

Porta pocs dies exercint com a president dels USA i ja tothom veu de que va. Coneguda és la seva posició respecte a la ciència. Tant sols cal veure la seva opinió sobre el canvi climàtic on de res serveix que hi hagi un consens científic majoritari. Per a ell no existeix. Es tracta d’un invent dels xinesos.

Però no tant sols dona la seva opinió, sinó que a més anomena i posa en llocs clau a tot un reguitzell de persones que pensen que la ciència no serveix de res. Polítics que aprofiten els desacords normals entre científics per atacar aquelles idees que van en contr
a dels seus interessos.

Per aquest motiu, com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/cultura/tecnologia/asociacion-EEUU-Trump-cientificos-Gobierno_0_608240410.html), la revista Science (una de les més prestigioses en el món de la recerca científica) ha decidit demanar en un editorial al president Trump que inclogui científics reconeguts i creïbles en el seu govern. I ho fan per tal de garantir que els polítics no neguin i rebutgin – basant-se tant sols en les seves creences – qüestions importants com la importància de les vacunes i del canvi climàtic. I és que un creient per definició accepta de manera acrítica les coses, mentre que la ciència és basa en qüestionar les coses.

Continua la lectura de Science i Trump

Raons científiques per llegir més del que llegim

Ningú qüestiona que practicar esport és la millor manera de mantenir el cos en òptimes condicions i de millorar el seu rendiment en diferents nivells. Quan entrenem, normalment es busca millorar marques o preparar una competició, però en altres casos hi ha gent que simplement vol entrenar per posar-se o mantenir-se en forma. És lògic pensar que no podem ser unes persones esportistes si no practiquem exercici sovint i entrenem el nostre cos per realitzar l’esport que ens agrada més.

L’esport de la nostra àrea cranial és la lectura. La lectura, a més de millorar l’empatia i la comprensió dels altres, és un dels millors exercicis possibles per mantenir en forma el cervell i les capacitats mentals.De fet és un exercici que es pot fer cada dia amb aquest bloc

Quan llegim activem preferentment l’hemisferi esquerre del cervell, que és el del llenguatge i el més dotat de capacitats analítiques en la majoria de les persones.

Concretem:

Les escorces occipital i temporal s’activen per veure i reconèixer el valor semàntic de les paraules, és a dir, el seu significat. L’escorça frontal motora s’activa quan evoquem mentalment els sons de les paraules que llegim. Els records que evoca la interpretació del que s’ha llegit activen poderosament l’hipocamp i el lòbul temporal medial. Les narracions i els continguts sentimentals de l’escrit, siguin o no de ficció, activen l’amígdala i altres àrees emocionals del cervell. El raonament sobre el contingut i la semàntica del que s’ha llegit activen l’escorça prefrontal i la memòria de treball, que és la que fem servir per resoldre problemes, planificar el futur i prendre decisions. Està comprovat que l’activació regular d’aquesta part del cervell fomenta no només la capacitat de raonar, sinó també, en certa mesura, la intel·ligència de les persones. Continua la lectura de Raons científiques per llegir més del que llegim