Arxiu d'etiquetes: biologia humana

Advertència de ‘Armagedón ecològic’ després d’un salt dramàtic en nombres d’insectes

Tres quartes parts dels insectes voladors a les reserves naturals d’Alemanya han desaparegut en 25 anys, amb serioses conseqüències per a tota la vida a la Terra, segons diuen els científics.

L’abundància d’insectes voladors ha caigut en tres parts durant els últims 25 anys, segons un nou estudi que ha sorprès als científics.

Els insectes són una part integral de la vida a la Terra com a poI·linitzadors i preses d’altres flors i es va saber que algunes espècies com les papallones estaven disminuint. Però l’escala recentment revelada de les pèrdues a tots els insectes ha provocat advertències que el món està “en curs per l’Armagedón ecològic”, amb profunds impactes en la societat humana.

“El fet que la quantitat d’insectes voladors disminueixi a una velocitat tan elevada en una àrea tan gran és un descobriment alarmant”, va dir Hans de Kroon, de la Radboud University als Països Baixos i va liderar la nova investigació.

La investigació, publicada a la revista Plos One , es basa en el treball de desenes d’entomòlegs aficionats d’Alemanya que van començar a utilitzar mètodes estrictament estandarditzats de recollida d’insectes el 1989. Es van utilitzar botigues especials anomenades trampes de malabars per capturar més de 1.500 mostres de tot volant insectes a 63 reserves naturals diferents.

https://www.theguardian.com/environment/2017/oct/18/warning-of-ecological-armageddon-after-dramatic-plunge-in-insect-numbers

Warning of ‘ecological Armageddon’ after dramatic plunge in insect numbers

Three-quarters of flying insects in nature reserves across Germany have vanished in 25 years, with serious implications for all life on Earth, scientists say

Continua la lectura de Advertència de ‘Armagedón ecològic’ després d’un salt dramàtic en nombres d’insectes

Virus antics amagats en el nostre ADN

Fa centenars de milions d’anys alguns virus van infectar els nostres avantpassats en un procés que va deixar rastre a l’ADN. Actualment s’investiga quin paper juga aquest ADN viral.

Un 8% del genoma humà té l’origen en virus que van infectar els nostres avantpassats fa milions d’anys. Durant l’embaràs el fetus i la placenta produeixen proteïnes que procedeixen d’aquesta infecció

Gràcies a Betsabé Ribas.

http://www.ara.cat/suplements/ciencia/Virus-antics-amagats-nostre-ADN_0_1887411284.html Continua la lectura de Virus antics amagats en el nostre ADN

Creat el primer atles de la regulació dels gens en el cos humà

El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d’un organisme en particular.

El genoma humà és el codi genètic dels éssers humans Homo sapiens. En termes generals és el grup del conjunt de gens humans. En aquest material genètic està continguda tota la informació per a la construcció i el funcionament del cos humà. El codi genètic es troba en cadascuna de les nostres cèl·lules. El genoma humà està dividit en 23 parells de cromosomes, que al seu torn contenen els gens. Tota aquesta informació està codificada per l’ADN (àcid desoxiribonucleic) que s’organitza en una estructura de doble hèlix formada per quatre bases que s’uneixen sempre en parells d’adenina amb timina i citosina amb guanina.

El genoma de l’ésser humà conté 3000 milions de nucleòtids.

Els nucleòtids són les unitats estructurals bàsiques dels àcids nucleics, és a dir que els àcids nucleics estan formats per l’encadenament de nucleòtids. També es poden trobar lliures a totes les cèl·lules.
Estan compostos per molècules d’àcid fosfòric, un glúcid de cinc carbonis, és a dir, una pentosa, i bases nitrogenades. La pentosa pot ser una ribosa o el seu derivat, la 2-desoxiribosa. La ribosa apareix en els nucleòtids que constitueixen les molècules d’ARN,i la desoxiribosa forma part de les d’ADN.

Totes les cèl·lules del cos comparteixen el mateix llibre d’instruccions, el genoma, però en cada teixit s’expressen gens diferents. És similar al que succeeix quan es construeix un edifici. L’inventari de materials especifica tot el que es necessita en conjunt Continua la lectura de Creat el primer atles de la regulació dels gens en el cos humà

Què passa amb el ‘radó’ a les ciutats, el càncer invisible?

El radó és un gas radioactiu d’origen natural, que tendeix a concentrar-se en interiors, com en habitatges, escoles i llocs de treball. El radó és la segona causa més important de càncer de pulmó després del tabac. S’estima que la proporció dels casos de càncer de pulmó a nivell nacional atribuïbles al radó respecte al total varia d’un 3% a un 14%, en funció de la concentració mitjana nacional de radó i de la prevalença de consum de tabac.
No es coneix un llindar per sota del qual l’exposició al radó no suposi cap risc. Com més baix sigui la concentració de radó en un habitatge, menor serà el risc de càncer de pulmó.
Existeixen mètodes provats, duradors per prevenir la filtració de radó en habitatges de nova construcció i reduir la seva concentració en els habitatges existents.

Les concentracions de radó en els habitatges existents poden reduir-se de la manera següent: millorant la ventilació del sostre;
creant un sistema d’extracció mecànica del radó al soterrani, el forjat o la solera; evitant que el radó es filtri des del soterrani fins a les habitacions i millorant la ventilació de l’habitatge.

Els resultats per a la comunitat gallega els ha recaptat durant anys el Laboratori de Radó de Galícia. El seu estudi més recent, publicat al setembre al Journal of Radiological Protection, destaca l’alt nivell de radó dins dels habitatges del nord-oest peninsular en comparació amb altres regions de la UE, així com les característiques de les cases i les mesures preventives que han de aplicar-se.

http://www.ecoticias.com/vida-saludable/175369/Que-pasa-con-el-radon-en-las-ciudades-el-cancer-invisible Continua la lectura de Què passa amb el ‘radó’ a les ciutats, el càncer invisible?

Una sola mutació va fer que el virus de Zika ataqués els fetus

 Quan la naturalesa ‘s’equivoca’ les conseqüències són imprevisibles. Segons publica aquesta setmana la revista Science, el virus  Zika va adquirir una mutació en 2013. Tan sols aquesta mutació va transformar el virus Zika en un patogen especialment virulent contra el cervell en desenvolupament.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20170929/431631630183/mutacion-virus-zika-fetos-microcefalia.html

La epidemia de zika que se desató en América entre 2015 y 2016 centró la atención del mundo sobre una enfermedad que hasta entonces había pasado desapercibida. De pronto el virus del zika, asociado previamente con poco más que fiebre y erupciones en la piel, empezó a provocar síntomas neurológicos y deformaciones graves en los fetos. El más alarmante de ellos es la microcefalia, una malformación cerebral congénita que afectó a más de 2.000 bebés, según datos de la Organización Mundial de la Salud (OMS). La propia OMS calificó la situación como una emergencia de salud pública de importancia internacional a principios del 2016. Continua la lectura de Una sola mutació va fer que el virus de Zika ataqués els fetus

Construint la ciutadania alimentària

Cal ser conscients que els recursos naturals són finits i és precisament el planeta el que ens està posant en alerta. Hem de canviar la forma de produir, de consumir i també d’alimentar-nos.

Com cada any iniciem el projecte d’alimentació a l’assignatura de projecte xarxa a 2n ESO. Volem alumnes conscients e informats i amb instruments democràtics que els permetin decidir sobre els seus propis sistemes alimentaris.

Des de la assignatura optativa de l’hort  els alumnes també treballen i recullen els seus propis cultius.

http://www.eldiario.es/euroblog/Construyendo-ciudadania-alimentaria_6_689491075.html

El Comisario de Acción por el Clima, Miguel Ángel Arias Cañete y su discípula Isabel García Tejerina, actual Ministra de Agricultura, han dicho esta semana que precisamente la agricultura es clave para la lucha contra el cambio climático. Sin que sirva de precedente, estoy completamente de acuerdo. Continua la lectura de Construint la ciutadania alimentària

Europa prohibeix l’ús de pesticides en zones d’interès ecològic

La decisió dels eurodiputats envia un clar senyal a la ciutadania que els agroquímics no són compatibles amb les pràctiques agrícoles agroecològiques. I si no ho són, com ha quedat científicament demostrat, ¿com és possible que se segueixi autoritzant el seu ús, no ja en zones d’importància ecològica sinó en qualsevol altre lloc?

Europa prohíbe el uso de pesticidas en zonas de interés ecológico

Continua la lectura de Europa prohibeix l’ús de pesticides en zones d’interès ecològic

Uns 200 científics demanen a la UE una moratòria per a les xarxes 5g per riscos per a la salut

L’evidència científica actual demostra que els camps electromagnètics de les telecomunicacions són perjudicials per als éssers humans i el medi ambient. Els límits actuals de la seva exposició responen als interessos de la indústria i no protegeixen adequadament la salut.

Amb l’arribada de la 5G es preveu que es crearan entre 10 i 20 milions de noves connexions. Els signants de la crida alerten que amb aquest increment de fonts d’emissió “ningú va a poder evitar l’exposició”.

Institucions europees com el Parlament Europeu (2009), el Consell d’Europa (2011) i la secció TEN del Comitè Econòmic i Social Europeu (2015) van sol·licitar una “protecció adequada i igualtat d’oportunitats” a les persones electrosensibles o “mesures especials” que facilitin el seu accés als espais públics i fins i tot a l’interior de les seves pròpies llars.

http://ecodiario.eleconomista.es/sociedad/noticias/8620318/09/17/Unos-200-cientificos-piden-a-la-ue-una-moratoria-para-las-redes-5g-por-riesgos-para-la-salud.html

Más de 180 científicos y médicos pidieron este miércoles a la UE que imponga una moratoria a la implantación de las redes 5G, que a su juicio entrañan graves riesgos para la salud.

En su opinión, “los efectos nocivos por la exposición a campos electromagnéticos de radiofrecuencia (CEM-RF) están suficientemente demostrados”, y la evidencia científica actual confirma que son perjudiciales para los seres humanos y el medio ambiente.

De ahí la carta a la Comisión Europea enviada por colectivos vecinales, ecologistas, de consumidores, de defensa de la salud y de personas electrosensibles, de la que hoy se hacen eco la Plataforma Estatal Contra La Contaminación Electromagnética (PECCEM) y la asociación Electro Químico Sensibles por el Derecho a la Salud (EQSDS).

En ella, los firmantes critican que los “obsoletos” límites de exposición están hechos a medida de la industria y consideran que la expansión de la 5G atenta contra el principio de precaución reconocido por la Unión Europea y puede incumplir el código de ética médica de Núremberg.

La Agencia Europea del Medio Ambiente lleva tiempo alertando sobre los riesgos de la radiación de los dispositivos inalámbricos de uso cotidiano, agregan en la misiva.

Entre los efectos de los CEM-RF citan un mayor riesgo de cáncer, estrés celular, aumento de los radicales libres dañinos, daños genéticos, cambios estructurales y funcionales del sistema reproductivo, déficit de aprendizaje y memoria, trastornos neurológicos e impactos negativos en el bienestar general de los seres humanos”.

Por todo ello, los firmantes instaron a la Unión Europea a tomar medidas para detener la expansión de las redes 5G, reducir los límites legales de exposición, favorecer las telecomunicaciones a través de cable frente las inalámbricas e informar acerca de los riesgos para la población en general, así como en los ámbitos de la salud y la enseñanza.

Finalmente, pidieron la creación de un grupo de trabajo de científicos independientes para evaluar los riesgos en base al conocimiento científico actual y evitar que la influencia de los lobbies de la industria determine las decisiones de las instituciones europeas.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=231864&titular=m%E1s-de-180-cient%EDficos-piden-a-la-ue-una-moratoria-para-las-redes-5g-por-

La evidencia científica actual demuestra que los campos electromagnéticos de las telecomunicaciones son perjudiciales para los seres humanos y el medio ambiente Los límites actuales de su exposición responden a los intereses de la industria y no protegen adecuadamente la salud.

Colectivos vecinales, ecologistas, de consumidores, de defensa de salud, y de personas electrosensibles denuncian que la Unión Europea no haya tenido en cuenta los efectos en la salud de la población

Más de 180 científicos y médicos afirman que los efectos nocivos por la exposición a campos electromagnéticos de radiofrecuencia (CEM-RF) están suficientemente demostrados, que la evidencia científica actual confirma que son perjudiciales para los seres humanos y el medio ambiente y que los “obsoletos” límites de exposición están hechos a medida de la industria.

Los científicos firmantes consideran que la expansión de la 5G atenta contra el principio de precaución reconocido por la Unión Europea y que puede incumplir el código de ética médica de Núremberg. Asimismo resaltan que la Agencia Europea del Medio Ambiente lleva tiempo alertando sobre los riesgos de la radiación de los dispositivos inalámbricos de uso cotidiano.

Los posibles efectos del 5G

Mencionan efectos de los CEM-RF que “incluyen aumento del riesgo de cáncer, estrés celular, aumento de los radicales libres dañinos, daños genéticos, cambios estructurales y funcionales del sistema reproductivo, déficit de aprendizaje y memoria, trastornos neurológicos e impactos negativos en el bienestar general de los seres humanos”. No afecta solo a los humanos “ya que hay evidencia creciente de efectos nocivos tanto para los animales como para las plantas”.

Asimismo los firmantes instan a la Unión Europea a tomar medidas para detener la expansión de las redes 5G, aplicar las recomendaciones para tomar “todas las medidas razonables para reducir la exposición a los campos electromagnéticos, especialmente a las radiofrecuencias”, crear un grupo de trabajo de científicos independientes para evaluar los riesgos, con base en el conocimiento científico actual, y evitar que la influencia de los lobbies de la industria determine las decisiones de las instituciones europeas.