Arxiu d'etiquetes: atmosfera

El raig, el cicló, el tornado i la pedregada més mortals des de 1873

El problema del canvi climàtic no és merament un problema meteorològic, constitueix un problema central del desenvolupament, tant dels països industrials com en vies de desenvolupament. En aquesta situació els fenomens severs del clima són més freqüents.

És la primera vegada que l’Arxiu de Fenòmens Meteorològics i Climàtics Extrems de l’OMM ha inclòs aquests ‘rècords mundials’, que s’afegeixen als de temperatures màximes i mínimes, precipitació a escala mundial, la pedra més pesat, el període de sequera més prolongat, la ràfega de vent més fort, el llampec més durador i la major altura significativa d’onada.

http://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/ciencia/2017/05/18/591d8f70e2704e2e5a8b45af.html Continua la lectura de El raig, el cicló, el tornado i la pedregada més mortals des de 1873

Rànquing dels països més contaminats del món

Per arribar a confeccionar aquesta de països amb aquesta trista situació, l’OMS ha tingut en compte les dades oficials, referits a les ciutats capitals i els principals centres urbans de cada país. Les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM 2,5)són un dels  millors indicador de la contaminació urbana. Això és degut al fet que, d’una banda, el seu origen és antropogènic en una alta proporció, ja que les PM 2,5 en bona mesura provenen de les emissions dels vehicles dièsel a la ciutat. D’altra banda, els efectes que tenen sobre la nostra salut són molt greus, per la seva gran capacitat de penetració en les vies respiratòries. Pakistan, Qatar, l’Afganistan, Bangla Desh i Egipte ocupen els primers llocs. A Europa els pitjors són Turquia, Bulgària i Sèrbia.

http://www.ecoticias.com/co2/135957/Rankin-de-los-paises-mas-contaminados-del-mundo

Rankin de OMS. El hecho de tomar como base la medición de las capitales, explica por qué Pakistán, Egipto y Mongolia están entre los países más contaminados, puesto que sus ciudades capitales tienen altas concentraciones de partículas suspendidas, mientras que la calidad del aire, por ejemplo, en la cordillera del Karakorum es prácticamente perfecta, lo que en este Rankin la OMS no lo toma en cuenta. Del mismo modo, Rusia está entre los países de peor desempeño en cuanto a polución, basándose en la calidad del aire en Moscú, aunque hay ciudades con peores índices de contaminación que la capital y otros sitios cuyo aire es prístino. Continua la lectura de Rànquing dels països més contaminats del món

Emigrar a Mart per culpa del canvi climàtic?

No és la primera vegada que sentim, ja com si fos un meme, que si les coses es posen malament a la Terra anirem a altres planetes. El planeta que més sona és Mart.

Però és això possible tècnica i econòmicament? Doncs segons una entrevista feta a Gavin Schmidt (director del Goddard Space flight Institute de la NASA), sembla que no. Podem llegir-ho en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/andalucia/Emigrar-Marte-cambio-climatico-fantasia_0_642886754.html). De fet el que diu, basat en dades econòmiques i tècniques, no es molt diferent del que es podia llegir en un post en el bloc d’Antonio Turiel traducció d’un article d’Ugo Bardi (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2011/10/la-barrera-de-hubbert-revisitando-la.html). També podríem citar el conte de Isaac Asimov “La última pregunta” (veure http://www.fis.puc.cl/~jalfaro/fiz1111/charla/laultimapregunta.pdf)per entendre perquè una civilització no pot anar extenense contínuament per l’Univers. Conte que va ser escrit en els anys 50 del segle passat…..

I si això és així, perquè de tant en tant retorna la idea d’anar a Mart per terraformar-lo i colonitzar-lo? Doncs suposo que per la tendència a pensar que podem solventar-ho tot amb la tecnologia (tecno-optimisme) i que per tant no ens hem de preocupar ni canviar res perquè ens en sortirem de qualsevol problema. Problema que en el cas de l’article que avui penjo és ni més ni menys que el canvi climàtic (el mateix que nega el president dels USA i el d’Espanya). Canvi climàtic que estem provocant nosaltres mateixos i que ja està aquí per a quedar-se. Canvi climàtic que cada cop té efectes més greus. Canvi climàtic que de no fer res anirà cada cop a més. Canvi climàtic que s’ajunta amb una crisi de recursos i una crisi econòmico-ambiental(veure https://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20081125182316950) Continua la lectura de Emigrar a Mart per culpa del canvi climàtic?

Efectes sobre la salut i el medi ambient dels abocadors

La gestió dels residus que generem és un gran problema, pel seu risc i perillositat, però no som moltes vegades conscient.
L’emmagatzematge de residus químics pot desembocar en efectes explosius com és el cas de les explosions produïdes avui en un nau d’Arganda del Rey.(Veure http://www.ccma.cat/324/15-ferits-per-diverses-explosions-en-una-nau-amb-residus-quimics-a-arganda-del-rey/noticia/2786840/ )

Per altra banda l’existència d’abocadors, emmagatzematges de tot tipus de residus permanents al llarg i ample del planeta, planteja una sèrie de problemes, que afecten els residents que viuen al seu voltant, disminuint de forma dràstica la seva qualitat de vida, però també danyen al Medi Ambient circumdant, a la flora i a la fauna, segons indicacions de l’ONU

http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/135568/Efectos-sobre-la-salud-y-el-Medio-Ambiente-de-los-Vertederos

Microbios, bacterias, parásitos La fermentación de los residuos domésticos orgánicos crea condiciones favorables para la supervivencia y el crecimiento de patógenos microbianos, que propagan enfermedades infecciosas, especialmente del tipo gastrointestinal, dermatológico y/o afecciones del sistema respiratorio y cardíaco. En las cercanías de estos vertederos es posible la presencia de enfermedades como el cólera, la disentería, la parasitosis, la fiebre tifoidea y las infecciones de la piel. Además, en estos sitios proliferan las moscas, cucarachas, mosquitos, ratas y palomas, que también son portadores y transmisores de varias afecciones (leptospirosis, dengue, filariasis, etc.).

Continua la lectura de Efectes sobre la salut i el medi ambient dels abocadors

El 95% dels barcelonins s’exposen a nivells contaminants superiors als recomanats

La mitjana anual dels nivells de diòxid de nitrogen, de partícules en suspensió, benzè, ozó i benzopirè supera els paràmetres recomanats per l’OMS, segons un informe de l’Ajuntament de Barcelona sobre la qualitat de l’aire.

El diòxid de nitrogen o òxid de nitrogen (IV) (NO2), és un compost químic format pels elements nitrogen i oxigen, un dels principals contaminants entre els diversos òxids de nitrogen. El diòxid de nitrogen és de color marró-groguen. Pot produir de forma ràpida cremades en pell, ulls i en els teixits de la gola, acumular líquid en els pulmons i portar a la mort.

Les partícules en suspensió presents en l’aire causen efectes negatius sobre la salut. Això s’ha demostrat tant amb partícules fines com amb les gruixudes. Afecten especialment a l’aparell respiratori i el sistema cardiovascular. S’ha demostrat que l’exposició a llarg termini a partícules en concentracions relativament baixes, habituals en el medi urbà, pot afectar els pulmons tant de nens com d’adults.

El benzè és un hidrocarbur poliinsaturat de fórmula C6H6, que posseeix una forma d’anell, (d’aquí que rebi el nom d’anell benzènic). Els àtoms de carboni comparteixen els seus electrons lliures de forma similar als enllaços covalents corrents, de manera que la seva estructura molecular adquireix una gran estabilitat. Químicament és un líquid incolor d’aroma dolça, que s’evapora ràpidament. El Departament de Salut i Serveis Humans (DHHS sigles en anglès) ha determinat, mitjançant estudis epidemiològics, que el benzè és un reconegut carcinogen en éssers humans, de manera que una exposició continuada a elevats nivells de benzè en l’aire, pot provocar leucèmia. La inhalació d’aquesta substància en petites dosis, pot causar somnolència, mareig, acceleració del batec del cor, mals de cap, tremolors, confusió i pèrdua del coneixement.

L’ozó és un gas incolor i inodor. En realitat es tracta d’una variant de l’oxigen que té tres àtoms en comptes de dos. És freqüent que es pensi que l’ozó és beneficiós per a l’home, ja que així succeeix amb la capa d’aquest gas que envolta la Terra i que la protegeix de les radiacions procedents de l’espai exterior. No obstant això, quan l’ozó s’acumula a les capes inferiors de l’atmosfera, més encara si és arran de terra, l’hi considera com un contaminant, ja que no només danya la salut, sinó que és capaç de produir la corrosió dels edificis i les roques. L’Organització Mundial de la Salut ha establert que quan la concentració d’ozó en l’aire que es respira és superior als 240 mg / m3 i aquesta es manté durant més de vuit hores, hi ha un clar risc per a la salut: redueix considerablement la funció pulmonar, inflama les vies respiratòries i exacerba l’asma, a més d’afavorir les infeccions respiratòries .

La principal font de benzopirens (uns compostos que pertanyen a la família dels hidrocarburs aromàtics, com el benzè o les dioxines) és la combustió d’olis, fusta, greixos o petroli. El seu efecte més clar en l’home és el càncer de pulmó, al qual arriba a través de l’aire, o al fumar. La relació entre els benzopirens i tumor pulmonar va ser demostrada en Estats Units per investigadors del Centre de Càncer M. D. Anderson a Houston (Texas) i l’Institut de Recerca Beckham de Califòrnia en un estudi que va ser publicat a la revista Science.

http://www.ccma.cat/324/la-presencia-continuada-de-cinc-contaminants-posa-en-risc-la-salut-dels-barcelonins/noticia/2786207/ Continua la lectura de El 95% dels barcelonins s’exposen a nivells contaminants superiors als recomanats

El nostre futur depen de les emissions negatives?

Sense que la majoria de la gent ho sàpiga, alguns tecno-optimistes han decidit lligar el nostre futur a les emissions negatives. Ho podem llegir en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/futuro-depende-emisiones-negativas-saberlo_6_620198001.html).

En què consisteix això de les emissions negatives? Doncs en una sèrie de solucions tecnològiques – ni provades, ni contrastades – que s’espera que aturaran les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle (bàsicament CO2) que seguirem emetent a l’atmosfera. Recordem que els acords de la cimera de París plantegen arribar a un balanç entre el que s’emet i el que s’absorbeix. No es plantegen reduir les emissions i canviar de sistema econòmic…..Això no. Renunciar al creixement, i per tant al BAU, mai de mai.

El resultat és que com hem de seguir amb el nostre creixement fins al infinit i més enllà, cal implementar estratègies que ajudin a disminuir la quantitat de gasos emesos. I és aquí on trobem les propostes tals com incrementar la reforestació massiva (sense tenir en compte en cap moment l’acció del canvi climàtic que pot fer inviable aquesta reforestació…..vegeu el article sobre la processionària del pi (http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/04/16/el-canvi-climatic-i-la-processionaria-del-pi/)), o l’utilització de captadors bioquímics per augmentar la captació oceànica, la captura del CO2 de l’aire mitjançant ventiladors i filtres, l’emmagatzemament en grans dipòsits subterrànies del CO2 produït en centrals de biomassa i tèrmiques de carbó….etc. El problema de totes aquestes solucions proposades és que en TEORIA haurien de funcionar però encara no s’ha dut a la PRÀCTICA. Per tant seguir com si res passes i fiar-ho tot a la seva prestesa acció com a mínim sembla agosarat per no dir de bojos. I és el que els nostres “estimats” polítics pretenen fer…. Tot amb tal de no canviar un model econòmic que enriqueix a uns pocs i condemna a milions a la pobresa i a un futur gairebé inexistent. Continua la lectura de El nostre futur depen de les emissions negatives?

Possar un preu alt al CO2

Si queremos proteger a las generaciones futuras es necesario poner un precio mucho mayor a las emisiones.

¿Es mas barato emitir o cambiar procesos para tender hacia una economía baja en carbono? De “El que contamina cobra” a “Da igual contaminar o no”.

Així comença l’article de Fernando Prieto (veure http://www.i-ambiente.es/?q=blogs/fernando-prieto), publicat al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/econonuestra/2017/04/20/poner-un-precio-alto-al-co2/). I és que mentre sigui més barat pagar la multa per emetre i contaminar que realitzar inversions en mecanismes i processos per no contaminar, les grans empreses triaran pagar les multes per tal de ser competitives. Mentre no passi res per contaminar, mentre no s’apliqui el principi de qui contamina paga…..ho seguiran fent. I el resultat és per a tothom ja evident…..un canvi climàtic galopant amb efectes sobre el medi ambient cada cop més importants (i de retruc sobre la nostra civilització ja que l’home no deixa de ser una espècie més dins de l’ecosistema global de Gaia). Continua la lectura de Possar un preu alt al CO2

Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

La NASA troba compostos químics que permetrien la vida de microbis a Encèlad. Encèlad és el sisè satèl·lit més gran de Saturn amb uns 500 km de diàmetre, aproximadament la desena part del de Tità, el major satèl·lit saturnià. Està cobert per una capa de gel recent i net que reflecteix gairebé tota la llum solar que incideix sobre ell, de manera que la temperatura superficial només aconsegueix els -198 ℃ al migdia. Malgrat la seva petita grandària, té una àmplia varietat de trets superficials que van des de regions antigues a terrenys joves i deformats tectònicament que es van formar fa tot just 100 milions d’anys.
Va ser descobert el 28 d’agost de 1789 per William Herschel, però se sabia molt poc d’ell fins que les Voyager van passar molt a prop a principis dels vuitanta del segle XX.

El 2005, la sonda Cassini va començar una sèrie de sobrevols que van revelar majors detalls. En concret, va descobrir plomalls rics en aigua en el pol sur. Els criovolcanes propers al pol sud expulsaven a l’espai en forma de guèisers de vapor d’aigua, altres substàncies volàtils i material sòlid que incloïa cristalls de clorur sòdic i partícules de gel, amb taxes d’expulsió de fins a dos-cents quilograms per segon.

L’estudi, publicat a  ‘Science’, és el fruit de la investigació de la missió Cassini, el nom de la sonda que l’octubre del 2015 va acostar-se més a prop que mai s’havia fet, a tan sols 49 quilòmetres, d’aquesta lluna gelada.  El descobriment confirma a Encèlad com un dels principals candidats del sistema solar a albergar vida extraterrestre. La vida a Encèlad, si n’hi ha, seria comparable a la que prolifera a la Terra al costat de les fonts hidrotermals del fons dels oceans. Seria un tipus de vida que no s’alimenta de l’energia que ve del sol sinó de l’energia que emana de l’interior de l’astre. El satèl·lit té fonts d’energia sota la superfície com les que sustenten ecosistemes en el fons dels oceans terrestres. “La troballa d’hidrogen molecular revifa encara més l’interès per Encèlad com a escenari per a la possible presència de vida perquè és un dels ingredients que utilitzen per obtenir energia els microorganismes que viuen a la Terra en les profunditats dels oceans, on no arriba la llum del sol “, destaca l’astrofísic Kike Herrero.

Continua la lectura de Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

Així va perdre Mart la seva atmosfera

En un article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Asi-perdio-Marte-su-atmosfera), podem llegir com el planeta vermell – Mart – va perdre la seva atmosfera. Les dades que ha obtingut la nau MAVEN (Mars Atmosphere and Volatile EvolutioN) de la NASA, permeten concloure que l’atmosfera de mart ha perdut gasos a través d’un procés conegut com “polvorització catòdica”. Aquest consisteix en la vaporització d’àtoms pel bombardeig dels ions (protons i electrons) procedents del vent solar. D’aquesta manera l’atmosfera inicial de Mart, semblant a la de la Terra pel que fa al gruix però amb molt més CO2, ha anat perdent gasos al llarg dels anys fins arribar al moment actual.

Continua la lectura de Així va perdre Mart la seva atmosfera

Episodis de temps sever lligats al impacte del canvi climàtic i el raig polar

El corrent en raig ve definit per l’OMM com un corrent fort i estret, concentrat al llarg d’un eix quasihoritzontal en l’alta troposfera o en l’estratosfera, caracteritzat per forts gradients verticals i laterals en la velocitat del vent i amb un o més màxims de velocitat. Normalment un corrent en raig té una llargada de milers de quilòmetres, una amplada de centenars de quilòmetres i un gruix d’uns quants quilòmetres. 

El corrent en raig més important de cara a la dinàmica atmosfèrica de les latituds mitjanes és el corrent en raig polar, proper a la tropopausa, situat al voltant dels 300 hPa, entre els 9000 i els 12000 m d’altitud.

Calor i inundacions d’estiu sense precedents, incendis forestals, sequeres i pluges torrencials – els esdeveniments meteorològics extrems estan passant més i més sovint, però ara un equip internacional de científics climàtics ha trobat una connexió entre molts esdeveniments climàtics extrems i l’impacte que el canvi climàtic està tenint en el corrent de raig polar.

http://www.cazatormentas.com/episodios-de-tiempo-severo-ligados-al-impacto-del-cambio-climatico-en-el-chorro-polar/

Aunque el tema se lleva investigando desde hace años, nuevo estudios revelan la existencia de una relación entre el Cambio Climático y una alteración del comportamiento de la Corriente en Chorro Polar que, a su vez, conduce a la génesis de episodios de tiempo severo (Fenómenos Meteorológicos Adversos). Continua la lectura de Episodis de temps sever lligats al impacte del canvi climàtic i el raig polar