Arxiu d'etiquetes: astrofisica

Demostrat: el tiametoxam si afecta a les abelles

Per primer cop s’ha pogut demostrar, sense cap mena de dubte, la relació causa-efecte entre un insecticida del grup dels neonicotinoides – el thiamethoxam – i danys en la salut de les abelles de la mel. El que fins ara se sospitava, ara queda demostrat gràcies a la tasca d’un equip de científics de la Universitat de Califòrnia. Degut a l’acció d’aquest insecticida les abelles perden la capacitat d’orientació i deixen d’alimentar-se amb normalitat, la qual copsa provoca la seva mort en uns quants dies. Tot això ho podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226029)

Poder ara, i tant sols dic poder, es possible que la indústria química que fabrica insecticides d’aquest tipus (vegis Sygenta, Bayern i Monsanto…) aturin la seva producció. Però ja en el any 2012 varen aparèixer diversos articles en Nature i Science parlant de l’acció dels neonicotenoides sobre les abelles (http://www.nature.com/nature/journal/v491/n7422/full/nature11585.html, http://science.sciencemag.org/content/336/6079/348 i http://science.sciencemag.org/content/336/6079/351)  i res va canviar……

Demostrado: las abejas dejan de volar por culpa de este insecticida

Continua la lectura de Demostrat: el tiametoxam si afecta a les abelles

Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

La NASA troba compostos químics que permetrien la vida de microbis a Encèlad. Encèlad és el sisè satèl·lit més gran de Saturn amb uns 500 km de diàmetre, aproximadament la desena part del de Tità, el major satèl·lit saturnià. Està cobert per una capa de gel recent i net que reflecteix gairebé tota la llum solar que incideix sobre ell, de manera que la temperatura superficial només aconsegueix els -198 ℃ al migdia. Malgrat la seva petita grandària, té una àmplia varietat de trets superficials que van des de regions antigues a terrenys joves i deformats tectònicament que es van formar fa tot just 100 milions d’anys.
Va ser descobert el 28 d’agost de 1789 per William Herschel, però se sabia molt poc d’ell fins que les Voyager van passar molt a prop a principis dels vuitanta del segle XX.

El 2005, la sonda Cassini va començar una sèrie de sobrevols que van revelar majors detalls. En concret, va descobrir plomalls rics en aigua en el pol sur. Els criovolcanes propers al pol sud expulsaven a l’espai en forma de guèisers de vapor d’aigua, altres substàncies volàtils i material sòlid que incloïa cristalls de clorur sòdic i partícules de gel, amb taxes d’expulsió de fins a dos-cents quilograms per segon.

L’estudi, publicat a  ‘Science’, és el fruit de la investigació de la missió Cassini, el nom de la sonda que l’octubre del 2015 va acostar-se més a prop que mai s’havia fet, a tan sols 49 quilòmetres, d’aquesta lluna gelada.  El descobriment confirma a Encèlad com un dels principals candidats del sistema solar a albergar vida extraterrestre. La vida a Encèlad, si n’hi ha, seria comparable a la que prolifera a la Terra al costat de les fonts hidrotermals del fons dels oceans. Seria un tipus de vida que no s’alimenta de l’energia que ve del sol sinó de l’energia que emana de l’interior de l’astre. El satèl·lit té fonts d’energia sota la superfície com les que sustenten ecosistemes en el fons dels oceans terrestres. “La troballa d’hidrogen molecular revifa encara més l’interès per Encèlad com a escenari per a la possible presència de vida perquè és un dels ingredients que utilitzen per obtenir energia els microorganismes que viuen a la Terra en les profunditats dels oceans, on no arriba la llum del sol “, destaca l’astrofísic Kike Herrero.

Continua la lectura de Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

La Unió Europea proposa un gran simulacre conjunt d’emergència per tempesta solar

Seguint el exemple d’Obama, la Unió Europea reclama noves mesures preventives i protocols específics sobre aquest risc.

«Un esdeveniment d’aquesta magnitud podria aclaparar la capacitat de resposta d’una sola nació», adverteix el text, que reconeix l’absència de directrius conjuntes en cas que es produeixi un fenomen semblant. Per aquest motiu, proposa la realització d’un gran simulacre d’emergència per preparar al continent, segons informa l’Associació Espanyola de Protecció Civil per al Clima Espacial (AEPCCE).

L’informe assenyala que els plans d’emergència davant les tempestes solars han de considerar «tot el rang d’infraestructures afectables», el que la AEPCCE comprèn com una referència a les instal·lacions nuclears europees.

http://www.nuevatribuna.es/articulo/europa1/union-europea-propone-gran-simulacro-conjunto-emergencia-tormenta-solar/20170326193500138068.html Continua la lectura de La Unió Europea proposa un gran simulacre conjunt d’emergència per tempesta solar

Trobades les evidències de vida més antigues sobre la Terra

Un equip internacional de geòlegs, paleontòlegs i nanotecnòlegs han trobat unes estructures tubulars i filamentoses que, segons interpreten, representen bacteris fòssils. I les han trobat en unes roques canadencs (el cinturó Nuvvuagittuq) que provenen de fumaroles hidrotermals del fons oceànic de fa 3770-4280 milions d’anys. La Terra té 4.500 milions d’anys, de manera que aquests microfòssils representen les evidències de vida més antigues de les que hi ha constància fins ara.
Matthew Dodd, l’University College de Londres, i els seus col·legues de Leeds (Regne Unit), Ottawa (Canadà), Crawley (Austràlia) i els serveis d’inspecció geològica de Noruega i Estats Units presenten la seva investigació en l’article principal de Nature. Unes paraules seves destaquen: “Els nostres descobriments demostren que la vida es va desenvolupar a la Terra en un temps en que tant la Terra com Mart tenien aigua líquida a la superfície, el que planteja una qüestió emocionant sobre la vida extraterrestre” Continua la lectura de Trobades les evidències de vida més antigues sobre la Terra

Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

Una supernova (del llatí nova, «nova») és una explosió estel·lar que pot manifestar-se de forma molt notable, fins i tot a simple vista, en llocs de l’esfera celeste on abans no s’havia detectat res en particular.Les supernoves produeixen espurnes de llum intensíssims que poden durar des de diverses setmanes a diversos mesos. Es caracteritzen per un ràpid augment de la intensitat lluminosa fins a aconseguir una magnitud absoluta més gran que la resta de la galàxia. Posteriorment la seva brillantor decreix de forma més o menys suau fins a desaparèixer completament.

En aquesta simulació es pot veure com ha evolucionat la supernova des de l’ explosió inicial observada fa tres dècades a l’anell lluminós que es veu avui: primer, l’anell de material expulsat, després, l’explosió estel·lar que envia una ona de xoc cap a l’exterior. Quan aquesta ona colpeja l’anell, el material s’escalfa intensament i brilla, mentre que material de menor densitat surt capa l’exterior.

http://www.ccma.cat/el-temps/el-telescopi-espacial-hubble-celebra-el-30-aniversari-del-descobriment-de-la-supernova-1987a/noticia/2775093/#

Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

Continua la lectura de Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

La importància del descobriment de la NASA amb els set exoplanetes (vídeo)

La troballa de la NASA dels 7 exoplanetes suposa un rècord pel nombre de planetes i pel nombre de candidats a possibles terres al voltant d’una sola estrella. El que sempre hem dit, massa…, massa  espai buit …..

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170223/42243439811/nasa-descubrimiento-exoplanetas.html

A 39 años luz de la tierra se encuentra la estrella Trappist-1, conocida en la NASA por el nombre de ca­tálogo 2MASS J23062928-0502285. Es decir, un astro completamente irrelevante hasta hace muy poco. El pasado mayo, el equipo liderado por Michaël Gillon (Universidad de Lieja, Bélgica) ya anunció que había descubierto dos exoplanetas (quizás tres) orbitándola. Con un 9% de la masa del Sol, Trappist-1 es una enana roja fría. Si fuera un poco más pequeña, ya no sería una estrella sino una enana marrón, que son astros fríos que no pueden fusionar hidrógeno como nuestro sol. Continua la lectura de La importància del descobriment de la NASA amb els set exoplanetes (vídeo)

L’Event Bristlecone

Segons una notícia apareguda al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/sociedad/evento-bristlecone-tuvo-lugar-inicios-neolitico-mayor-fenomeno-solar-historia-5480-c/20170219112932136884.html), un equip d’investigadors de la universitat japonesa de Nagoya acaben de fer públic un interessant descobriment. Segons aquests científics la concentració de C-14 que han trobat en arbres de les muntanyes blanques de Califòrnia , és compatible amb l’empremta deixada per una anomalia solar important. Aquesta anomalia podria haver estat causada per una fase d’ un gran mínim en l’activitat solar o bé per un seguit de grans flamerades solars seguides combinades amb una variació de l’activitat magnètica solar. El fet, insòlit fins el moment per la seva magnitud, és 20 vegades més intens que l’event de Carlomagne (que es va produir entre el 774-774 dC). Els científics han datat l’esdeviment d’aquest gran fenomen al voltant del 5480 a.C. (és adir a inicis del Neolític).

Ja hem parlat en altres ocasions del risc que suposa per la nostra tecnificada civilització una tempesta solar. Ara, després del descobriment d’aquesta megatempesta solar, aquest risc cal tenir-lo molt en compte i fer el necessari per estar preparats. Continua la lectura de L’Event Bristlecone

Trobada matèria orgànica al planeta nan més pròxim a la Terra

Un nou estudi publicat avui reforça aquesta teoria. La sonda Dawn de la NASA ha trobat compostos orgànics en la superfície de Ceres, un planeta nan del cinturó d’asteroides situat entre Mart i Júpiter.

És improbable que aquests compostos arribessin per l’impacte d’un asteroide, ja que haurien desaparegut amb les altes temperatures del xoc.La troballa té implicacions per a l’existència de vida fora del Sistema Solar, diu Guillermo Muñoz, del Centre d’Astrobiologia.

http://noticiasjovenes.es/archivos/13864

Una de las grandes preguntas sobre la vida en la Tierra es cómo aparecieron los océanos y los compuestos orgánicos que necesitaba para florecer. En el origen del Sistema Solar, el embrión de nuestro planeta estaba tan cerca del Sol que no se podían formar agua líquida ni algunos compuestos orgánicos. Solo más allá de la llamada línea de nieve, en la parte exterior del cinturón de asteroides, se daban las condiciones necesarias. Los ingredientes básicos para la vida pudieron ser, en origen, alienígenas, pues es probable que gran parte del agua que alberga el planeta y posiblemente compuestos de carbono llegasen a bordo de asteroides o cometas formados más allá de la línea de nieve.

Un nuevo estudio publicado hoy refuerza esa teoría. La sonda Dawn de la NASA ha encontrado compuestos orgánicos en la superficie de Ceres, un planeta enano del cinturón de asteroides situado entre Marte y Júpiter. Desde que la nave llegó a este cuerpo de 950 kilómetros de diámetro en primavera de 2015, sus instrumentos han demostrado que contiene agua helada, compuestos hidratados. Hasta podría esconder un océano subterráneo.

Es improbable que esos compuestos llegasen por el impacto de un asteroide, pues habrían desaparecido con las altas temperaturas del choque

Para este estudio, la sonda ha analizado una zona de unos 1.000 kilómetros cuadrados en torno a Emutet, un cráter de unos 50 kilómetros de diámetro. Los espectrómetros de luz visible e infrarroja detectaron la presencia de materia orgánica alifática, compuesta por átomos de carbono e hidrógeno. La resolución de las mediciones no permite determinar de qué elementos se trata, pero los responsables de la misión apuntan a que podría tratarse de asfaltita o kerita, hidrocarburos similares al alquitrán.

En un estudio publicado hoy en Science, los responsables de la misión señalan que es improbable que esos compuestos llegasen por el impacto de un asteroide, pues habrían desaparecido con las altas temperaturas del choque. Además, su distribución por la superficie no cuadra con un origen externo. Todo esto apunta a que Ceres, un cuerpo que ha sido planeta, asteroide y ahora el planeta enanomás cercano a la Tierra, cuya superficie gris se comparaba con el inerte hormigón, resulta tener minerales hidratados, agua helada, carbonatos, sales y materia orgánica, un “entorno de química compleja” favorable para la aparición de vida.

Las detecciones de Dawn, a la que le quedan cinco meses de misión en torno a Ceres, suponen una confirmación de que asteroides y cometas contienen abundante agua, así como compuestos precursores de la vida.

El hallazgo tiene implicaciones para la existencia de vida fuera del Sistema Solar

Michael Küppers, del Centro de Astronomía Espacial de la Agencia Espacial Europea, cerca de Madrid, resalta la importancia de este hallazgo en un artículo que acompaña al estudio. “Dado que Ceres es un planeta enano que aún puede conservar parte del calor interno generado durante su formación, e incluso tenga un océano subterráneo, esto abre la posibilidad de que pudieran haber aparecido formas de vida primitivas”, señala. El planeta enano se suma a Marte y varios satélites de Júpiter y Saturno que también podrían albergar vida, resalta.

El hallazgo tiene implicaciones para la existencia de vida fuera del Sistema Solar, dice Guillermo Muñoz, del Centro de Astrobiología, cerca de Madrid. Él fue uno de los científicos que demostraron que los cometas contienen moléculas precursoras de proteínas, azúcares, e incluso del ADN. En opinión de Muñoz, los compuestos orgánicos en Ceres pudieron formarse por el impacto de la radiación en el hielo, o incluso en reacciones químicas en agua líquida hace millones de años. Estos procesos “se pueden extrapolar a otros Sistemas Solares”, lo que multiplica las posibilidades de que las condiciones necesarias para la vida sean “universales”, resalta.

Petjades d’oxigen terrestre a la Lluna

Un grup de científics japonesos ha detectat que el vent solar de partícules energètiques arriba a la superfície lunar de manera contínua. L’anàlisi assenyala que el vent solar de partícules energètiques arriba a la superfície de la Lluna de manera contínua, amb excepció de cinc dies en cada òrbita lunar, quan el camp magnètic de la Terra se situa entre el Sol i la Lluna i desvia aquestes partícules.Durant aquests dies, indiquen els experts de la Universitat japonesa d’Osaka, els ions (àtoms que tenen una càrrega elèctrica) d’oxigen arriben a la Lluna. L’estudi s’ha publicat aquesta setmana a la revista Nature Astronomy.

A causa de que l’oxigen de la Terra és generat per la biosfera, aquest resultat suggereix que la Lluna ha estat contínuament «contaminada» per substàncies generadores de vida durant bona part de la seva història, afegeixen els científics. Això vol dir, també, que l’antiga atmosfera de la Terra pot estar preservada a terra lunar. Continua la lectura de Petjades d’oxigen terrestre a la Lluna

El proper “event Carrington” i l’escullera espacial

En altres posts (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/16/com-hauriem-dactuar-davant-duna-alerta-per-tempesta-solar/) varem comentar la preocupació de l’administració Obama (així com altres països d’Europa i del món) al voltant de la possibilitat que un “event Carrington” (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_solar_de_1859) malmetés la nostra civilització tecnològica.

Fins ara la estratègia de prevenció consistia en tractar de detectar possibles fenomens d’aquest tipus el més aviat possible per tractar de minimitzar els seus danys. Però ara el representant de l’Associació Internacional per a la seguretat en el Espai diu que cal canviar aquesta estratègia per la d’una aposta de prevenció tecnològica “internacional” conjunta. Segons aquesta associació es podria – entre els científics de tot el món” – construir una mena de escullera espacial que desviés – en cas de tempesta solar extrema – les radiacions electromagnètiques provinents del Sol (Fig.1.)

Fig.1. Esquema de la “escullera espacial” que – ubicada en un punt lagrangià (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Punt_de_Lagrange) – desviaria les radiacions provinents d’una erupció solar intensa. Continua la lectura de El proper “event Carrington” i l’escullera espacial