Arxiu d'etiquetes: astrofisica

Descoberta una cova de cinquanta quilòmetres de longitud a la Lluna

En tots els àmbits de la vida, la realitat sempre supera la ficció. Allò que era argument d’antigues pel·lícules de ciència ficció, pot fer-se realitat. La cavitat podria allotjar una colònia humana en el futur, que estaria protegida de radiacions i temperatures extremes. Quin nom podria tenir aquesta colònia? A quin país pertanyeria? Tindria estatut de colònia?

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20171020/432209095279/japon-descubre-cueva-luna.html

La Luna tiene una cueva de un centenar de metros de anchura y unos 50 kilómetros de longitud que podría alojar una futura colonia de astronautas, según ha anunciado la agencia espacial japonesa JAXA.

La cueva, descubierta gracias al radar de la sonda Selene, es un túnel creado por corrientes de lava en un pasado remoto, cuando la Luna aún tenía volcanes activos. Según los resultados de la investigación presentados el 17 de octubre en la revista Geophysical Research Letters, la cueva se encuentra bajo un cráter descubierto en el 2009 por la misma sonda en la región de los Montes de Mario, cerca del ecuador de la Luna. El cráter tiene unos 50 metros de anchura y se hunde hasta más de 80 metros de profundidad. Continua la lectura de Descoberta una cova de cinquanta quilòmetres de longitud a la Lluna

Troben la matèria perduda de l’Univers

Dos estudis descobreixen que gran part de la matèria forma filaments entre galàxies.

Recordem que en cosmologiamatèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies. El primer a utilitzar el terme fou l’astrofísic Fritz Zwicky el 1933.

Gràcies a Betsabé Ribas

http://www.ara.cat/suplements/ciencia/Troben-materia-perduda-lUnivers_0_1887411289.html

Un astrònom amb el nom memorable de Fritz Zwicky va descobrir el 1933 un dels enigmes més roents que aclaparen la recerca científica actual. Mentre estudiava el cúmul de Coma, un grup de galàxies situat a tres-cents milions d’anys llum de la Terra, Zwicky es va adonar d’un fet sorprenent. Després d’estimar la massa de les galàxies i mesurar com de ràpid es movien, va obtenir unes velocitats molt més altes del que esperava. Segons totes les teories acceptades, quan un cos orbita al voltant d’un altre a causa de la gravetat es mou més ràpidament com més massiu és el cos que l’atrau. Les velocitats que Zwicky va mesurar no quadraven amb la massa que havia observat. A aquelles velocitats, les galàxies s’haurien de dispersar en lloc d’amuntegar-se en una estructura estable com el cúmul de Coma. Zwicky va concloure que en aquell grup de galàxies hi havia d’haver per força una certa quantitat de matèria que no es veia. La va anomenar matèria fosca. Continua la lectura de Troben la matèria perduda de l’Univers

Un xoc d’estrelles de neutrons obre una nova era en l’astronomia

 Per primera vegada s’han pogut combinar les ones gravitacionals amb les ones electromagnètiques per estudiar l’Univers. Ones gravitacionals i senyals òptics s’han observat juntes per primera vegada: és l’inici de l’astronomia multi-missatger

La col·lisió crea un kilonova, un tipus d’astre l’existència no s’havia pogut confirmar abans.

No eren estrelles qualssevol. Eren estrelles de neutrons, autèntics zombis còsmics, cadàvers foscos d’astres que van cremar en el passat. Estaven condemnades a una eternitat d’ombres. Però es van atreure i, en unir-se, van tornar a encendre. Durant una fracció de segon van brillar més que una galàxia sencera.

El senyal procedeix d’una regió del cosmos situada a uns 130 milions d’anys llum, en la galàxia NGC 4993, i va ser detectada a la Terra el passat 17 d’agost a les 14.41, hora catalana

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20171016/432121891733/ondas-gravitacionales-estrella-de-neutrones-kilonova-ligo-virgo.html Continua la lectura de Un xoc d’estrelles de neutrons obre una nova era en l’astronomia

Una estrella a la Terra

En física nuclear, fusió nuclear és el procés pel qual diversos nuclis atòmics de càrrega similar s’uneixen i formen un nucli més pesat. Simultàniament s’allibera o absorbeix una quantitat enorme d’energia, que permet a la matèria entrar en un estat plasmàtic . Quan un nucleó (protó o neutró) s’afegeix a un nucli, la força nuclear atrau altres nucleons, però -a causa del curt abast d’aquesta força- principalment als seus veïns immediats.

La fusió en el centre de les estrella s’aconsegueix quan la densitat i temperatura són prou altes. Hi ha diversos cicles de fusió que tenen lloc en diferents fases de la vida d’una estrella. Aquests diferents cicles formen els diferents elements que coneixem. El primer cicle de fusió és la fusió del Hidrogen cap Heli. Aquesta és la fase en què es troba el nostre Sol.

La meta és ni més ni menys que reproduir l’energia de les estrelles. És una utopia? Pot ser l’energia de fusió l’alternativa a les fonts renovables per a finals de segle? Però és molt important tenir en compte que la fussió nuclear no és la solució als nostres problemes de recursos energètics. La solució passa per un decreixement imprescindible.

Com diu l’article:

Però una cosa és clara. “Fiar a la fusió nuclear la solució al problema del canvi climàtic seria un gran error polític i tecnològic”, opina en canvi Carlos Bravo, consultor de Salvia. “La fusió nuclear, en l’hipotètic cas que alguna vegada es fes realitat la seva viabilitat comercial, arribaria massa tard, quan el problema del canvi climàtic s’hagués agreujat tant que ja no seria possible una marxa enrere”, sosté Bravo. Continua la lectura de Una estrella a la Terra

La detecció d’ones gravitacionals guanya el Nobel de Física 2017

Els científics Rainer Weiss, Barry Barish i Kip Thorne han guanyat el Premi Nobel de Física 2017 pel seu treball en LIGO, el detector d’ones gravitacionals.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20171003/431637004316/premio-nobel-fisica.html

Ya se conoce el ganador del Nobel de Física 2017. El galardón ha recaído en tres físicos, Rainer Weiss, Bary C. Barish y Kip S. Thorne, por su “decisiva contribución al detector LIGO y la observación de las ondas gravitacionales ”, anunció hoy la Real Academia Sueca de las Ciencias.

“Esto es algo completamente nuevo y diferente, ha abierto mundos nunca vistos”, dijo la Real Academia de las Ciencias Sueca en un comunicado sobre el descubrimiento que ha sido reconocido con el Nobel de Física y que tendrá un premio de 9 millones de coronas suecas. ”Una riqueza de descubrimientos espera a aquellos que consigan capturar las ondas e interpretar su mensaje”, añadió el jurado. Continua la lectura de La detecció d’ones gravitacionals guanya el Nobel de Física 2017

Detecten a Europa i Amèrica ones gravitacionals per quarta vegada

El detector europeu VIRGO ha observat per primera vegada ones gravitacionals, pertorbacions còsmiques l’existència va ser prevista per Albert Einstein fa un segle. El laboratori, constituït per dos túnels de tres quilòmetres emplaçats al camp prop a la ciutat italiana de Pisa, s’uneix així a la parella d’instruments nord-americans, anomenats col·lectivament LIGO, que ja van detectar aquestes mateixes senyals en tres ocasions anteriors, la primera vegada d’elles en el 2016.

https://www.elindependiente.com/futuro/2017/09/27/detectan-europa-america-ondas-gravitacionales-cuarta-vez/

Se han observado tanto en Europa (Laboratorio VIRGO, en Italia) como en América (LIGO, en Estados Unidos). Responden al cataclismo de la fusión de dos agujeros negros que debieron de unirse hace dos millones de años. Tan lejos, que sus ecos nos llegan ahora en forma de pliegues del espacio-tiempo llamados ondas gravitacionales.

Es la cuarta vez que los humanos percibimos este rumor del pasado lejanísimo y que nos da pistas de cómo era y se formó el universo, entre otras muchas cosas que aún nos ocultan los agujeros negros.

¿Qué son las ondas gravitacionales?

El 29 de mayo se cumplían 98 años del primer experimento que constató que aquellas “locuras” que estaban tan bellamente descritas en las fórmulas einsteinianas eran ciertas. Comprobar la desviación de la luz era relativamente fácil. Comprobar que se pliega el espacio-tiempo, no. Murió sin confirmarlo. Ahora, gracias a manojos kilométricos de láser podemos saber que la tierra se deforma ante una onda gravitacional, haciendo que la luz llegue un poquito más tarde de lo previsto a un punto determinado.

Continua la lectura de Detecten a Europa i Amèrica ones gravitacionals per quarta vegada

Per què buscar extraterrestres és bo per a la societat (encara que no n’hi hagi cap)

Ahir vam iniciar de nou el curs escolar, ens vam tornar retrobar després de l’estiu, professors nous i vells. Nova gent que conèixer i noves activitats. Quê pensem tots sobre els temes actuals? Un dels temes que va sorgir de manera distesa i col·loquial durant un moment del dia i que ara és una de les últimes línies d’investigació científica és l’existència o no d’éssers extraterrestres. Cada persona té la seva opinió més o menys fonamentada, però és un fet que no deixa indiferent a ningú.

A propòsit he trobat aquest article relacionat que ens indica alguns beneficis de les reflexions sobre aquests temes.

L’astrobiologia és multidisciplinària per naturalesa. Per a buscar extraterrestres cal saber, com a mínim, astronomia, biologia, geologia i ciències planetàries.

Cercar vida en l’univers ens porta des dels entorns extrems de la Terra fins a les planes i la subsuperfície de Mart, els satèl·lits gelats dels planetes gegants i la quasi infinita varietat de planetes que orbiten al voltant d’altres estrelles. I aquesta recerca continuarà amb independència que es descobreixi vida en aquests mitjans o no.

Personalment penso que si no hi ha ningú més en l’univers, és massa espai desaprofitat.

https://elpais.com/elpais/2017/08/03/ciencia/1501755567_152713.html

La búsqueda de vida en el universo es uno de los aspectos más fascinantes de la ciencia moderna. Dada la importancia científica de la joven disciplina de la astrobiología, se le dedican cuantiosos recursos que van desde los robots de exploración en la superficie de Marte a la observación de los planetas que orbitan alrededor de otras estrellas. Continua la lectura de Per què buscar extraterrestres és bo per a la societat (encara que no n’hi hagi cap)

Observat el camp magnètic d’una galàxia a 5.000 milions d’anys llum

Quan expliquem a segon de batxillerat que és el camp magnètic, un dels temes principals, sempre hi ha alguna cosa a dir molt important: Ningú sap d’on ve el magnetisme còsmic o com es genera. Aquest article pretén avançar en l’anàlisi d’aquest fet. Els experts creuen que és una evidència que els camps magnètics galàctics es formen aviat en la vida d’una galàxia i romanen relativament estables

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20170830/43917712573/campo-magnetico-galaxia.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=twitter&utm_medium=social

Un equipo de astrónomos ha observado el campo magnético de una galaxia situada a 5.000 millones de años luz de la Tierra, lo que ayudará a entender cómo se forma y evoluciona el magnetismo en el universo, según un estudio que ha publicado Nature Astronomy . Esta es la galaxia más lejana en la que se ha podido observar un campo magnético y es “similar en fuerza y configuración al de la Vía Láctea”, aunque aquella galaxia es 5.000 millones de años más joven que la nuestra, indica un comunicado del Instituto Dunlap para astronomía y astrofísica. Continua la lectura de Observat el camp magnètic d’una galàxia a 5.000 milions d’anys llum

L’asteroide Florence fregarà la Terra aquest divendres

El meteorit, d’entre quatre i nou quilòmetres de diàmetre, passarà a set milions de quilòmetres de distància de la Terra divendres que ve 1 de setembre, encara que científics van confirmar que no hi ha cap risc. A causa de la seva grandària, se li considera com perillós ja que el seu impacte seria similar a cinc milions de bombes atòmiques.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20170830/43910500795/asteroide-florence-tierra-viernes.html

El asteroide Florence, que pasará cerca de la Tierra el 1 de septiembre sin peligro de impacto y que tiene de cuatro a nueve kilómetros de diámetro, representa una oportunidad valiosa para que especialistas lo observen y analicen, consideraron este miércoles expertos de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Continua la lectura de L’asteroide Florence fregarà la Terra aquest divendres

EUA viu un eclipsi solar total de costa a costa

El 21 d’agost es produirà un eclipsi solar total que veuran 20 milions de persones en directe als EUA. I és que, des que es va fundar el país, es tracta del primer eclipsi solar total que només passa als Estats Units. El fenomen astronòmic, molt singular i bell,  es produeix quan la Lluna s’interposa entre el sol i la Terra, i tapa completament la nostra vista del sol.

Que això pugui ocórrer es deu a una coincidència còsmica: la Lluna és unes 400 vegades més petita que el Sol però es troba 400 vegades més a prop de la Terra que la nostra estrella.
A Espanya, com més a l’est estiguem situats, millor es podrà observar l’eclipsi. Pontevedra i la Corunya són les comunitats més agraciades per a l’espectacle astrològic. A Catalunya, en canvi, no es podrà observar pràcticament res. Continua la lectura de EUA viu un eclipsi solar total de costa a costa