Arxiu d'etiquetes: aigua

Centenars d’animals corren el risc d’ofegar a les granges properes a l’Ebre

Passem d’un extrem a un altre, és el canvi climàtic, de la sequera a les crescudes dels rius.

Es torna a repetir la mateixa història que amb la riuada de 2015, quan prop de 10.000 animals van morir ofegats.

“L’aigua segueix pujant a Vilafranca. El nivell de l’aigua ha pujat aproximadament un metre més. El nivell màxim s’assolirà matí. És probable que centenars o milers de porcs morin ofegats. Es va avisar. Es va oferir ajuda. Res”

https://www.elconfidencial.com/espana/2018-04-16/crecida-ebro-2018-zaragoza-animales-ahogados_1550929/?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=ECDiarioManual

Se vuelve a repetir la misma historia que con la riada de 2015, cuando cerca de 10.000 animales murieron ahogados. Este año los animales que han muerto se cuentan por cientos y otros tantos corren el riesgo de ahogarse después de que el agua haya anegado varias granjas cercanas a la ribera del Ebro. Así lo denuncia el Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA), que ha recordado que el pasado viernes advirtieron al Gobierno de Aragón la necesidad de activar un protocolo para evitar que se repitiera esta situación.

El partido animalista ha difundido una serie de imágenes en las que se muestra una granja de vacas a las que el agua ya les llega por el pecho por la última riada. En las imágenes distribuidas también puede observarse cómo varios cerdos tratan de que el agua no les sumerja.

“El agua sigue subiendo en Villafranca. El nivel del agua ha subido aprox un metro más. El nivel máximo se alcanzará mañana. Es probable que cientos o miles de cerdos mueran ahogados. Se avisó. Se ofreció ayuda. Nada”, ha señalado el fotoperiodista en su cuenta de Twitter desde granjas en los municipios de Remolinos y Villafranca del Ebro.

El Partido Animalista PACMA, que asegura que se ha producido ya “la muerte de un número indeterminado de animales“, ha anunciado una denuncia con la intención de que se considere la omisión de socorro y de que no sean contabilizados como pérdidas económicas.

PACMA subraya que estas imágenes podrían haberse evitado si las autoridades hubieran puesto en marcha el Plan de Evacuación de Animales en Catástrofes y Situaciones de Emergencia. Después de lo ocurrido, este partido ha presentado una denuncia con la intención de que se considere la omisión de socorro a estos animales

La circulació oceànica està canviant i necessitem saber per què

El seguiment a llarg termini és essencial per esbrinar com les alteracions en el sistema actual de l’Oceà Atlàntic afectaran el planeta.

La circulació de captació atlàntica a l’Atlàntic (AMOC) ha fomentat l’interès científic i la imaginació humana durant dècades. Un sistema complex i fonamental dels corrents oceànics, inclòs el corrent del vent impulsat pel vent, l’AMOC influeix en l’intercanvi de calor entre els tròpics i les altes latituds. Impulsat principalment per aigua freda i densa a les zones salines de Groenlàndia i Labrador que s’enfonsen al fons de l’oceà Atlàntic Nord, la circulació regula la temperatura i serveix com a termòstat global.

Però, quant de temps més? Els potencials canvis bruscos de la circulació s’han identificat com un possible punt d’inflexió en els sistemes físics de la Terra. Des de la dècada dels cinquanta, els geòlegs i els oceanògrafs han anat recopilant proves convincents que les alteracions en la circulació oceànica són un determinant clau del canvi climàtic.

Un objectiu del desenvolupament sostenible de les Nacions Unides ja inclou una crida a una major capacitat de recerca per promoure la salut dels oceans. Els esforços regionals i nacionals d’observació de l’oceà han de ser coordinats, idealment sota el Sistema Mundial d’Observació de l’Oceà. L’observació minuciosa és un requisit previ per a la comprensió dels oceans sobre els quals, en definitiva, depèn la humanitat.

https://www.nature.com/articles/d41586-018-04322-x

The Atlantic meridional overturning circulation (AMOC) has spurred scientific interest and human imagination for decades. A complex and fundamental system of ocean currents, including the wind-driven Gulf Stream, the AMOC influences the exchange of heat between the tropics and high latitudes. Driven mainly by cold, dense water in the salty Greenland and Labrador seas sinking to the bottom of the North Atlantic Ocean, the circulation regulates temperature and so serves as a global thermostat.

But for how much longer? Potential sharp changes in the circulation have been identified as a possible tipping point in Earth’s physical systems. Since the 1950s, geologists and oceanographers have been gathering convincing evidence that alterations in ocean circulation are a key determinant of climate change. Continua la lectura de La circulació oceànica està canviant i necessitem saber per què

Aquí no hi ha qui visqui! “, Va dir la balena abans d’expirar

Les escombraries acumulada dins de la balena va destruir el seu estómac i intestins. El problema és global, però com en tants altres casos, tots hem d’aportar per donar la volta a aquest desastre. A Espanya la gestió de residus està estancada. Dels milions de tones de residus d’envasos que es comercialitzen, només es recicla una petita part

http://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/04/11/aqui-no-hay-quien-viva-dijo-la-ballena-antes-de-expirar/

Hace unos días un cachalote moría varado en el Cabo de Palos, en Cartagena. Gracias a la autopsia se supo que el animal tenía en su aparato digestivo la nada desdeñable cantidad de 29 (¡¡!!) kg de plásticos. Incluso hemos leído el detalle de muchos de los objetos que tragó: bolsas, bidones, redes de nylon… Este hecho me provocó la reflexión de que no podemos seguir pasivos ante los plásticos que ahogan nuestros mares: nosotros nos bañamos en el mar algunos días en verano, pero muchos seres viven en él.

La situación de los mares es ya insostenible. Los plásticos tardan décadas en degradarse, y cuando lo hacen se acaban convirtiendo en partículas de microplásticos, y acaban siendo ingerido por los mismos peces que terminan en nuestros platos. El plástico ahoga los océanos y a las criaturas que viven en él.

Hasta tal punto hemos llegado, que la acumulación de basuras en los mares está haciendo que se creen islas en distintos puntos de los océanos, que en algunos casos conforman ya enormes superficies. En concreto en el Pacífico se habla ya de un continente de basuras flotantes cuya superficie supera ya la de España, Francia e Italia juntas. Así de mal están las cosas.

El problema es global, pero como en tantos otros casos, todos debemos aportar para dar la vuelta a este desastre. En España la gestión de residuos está estancada. De los millones de toneladas de residuos de envases que se comercializan, sólo se recicla una pequeña parte. Los datos de Eurostat han puesto las cosas en su justo lugar: España escasamente alcanza el 30% del reciclaje de los residuos de envases que se generan, una cifra muy alejada del objetivo europeo. Por ello es imprescindible y urgente ser mucho más ambiciosos: la actual política de residuos lleva años sin avanzar. Es imprescindible poner en marcha nuevas iniciativas como el sistema de devolución y retorno (SDDR), y muchas otras. Así no podemos seguir.

Pero hay que actuar antes de llegar al residuo. Es imprescindible empezar a avanzar en materia de prevención, y de reutilización. El martes mismo el Congreso aprobó una Proposición No de Ley del Grupo Parlamentario Unidos Podemos, instando al Gobierno a prohibir los productos plásticos desechables. Es un primer paso, aunque con el actual Gobierno es difícil ser optimistas, y creer que vayan a ponerlo en marcha. En todo caso es sólo una primera iniciativa, pero no nos vamos a parar.
Imagino una conversación entre ballenas, quejándose de la intensa contaminación marina y diciendo con razón: “¡aquí no hay quien viva!”.

*Juan López de Uralde es coportavoz federal de EQUO y diputado del Grupo Parlamentario Confederal Unidos Podemos – En  Comú Podem – En Marea

Molt aviat els rius i llacs del planeta estaran plens de fàrmacs

L’aigua, el gran dissolvent universal, que més podem fer per contaminar- la i no respectar-la?  microplàstics, fàrmacs …

La presència de fàrmacs en la xarxa fluvial, formada per rius i llacs, creixerà un 65% en 2050, segons un estudi de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Acra) fet públic aquest dimarts a l’Assemblea General de la Unió Europea de Geociències a Delft (Països Baixos).

https://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/182710/Muy-pronto-rios-lagos-planeta-estaran-repletos-farmacos

Científicos del IHE Delft Institute for Water Education y del Icra han desarrollado un nuevo modelo matemático que puede predecir la dilución actual y futura de fármacos, y en concreto se ha centrado en la presencia del diclofenaco, que es un antiinflamatorio común para reducir el dolor. Continua la lectura de Molt aviat els rius i llacs del planeta estaran plens de fàrmacs

La platja a l’Índia que va passar de ser un escombriaire a llar de tortugues

El que l’ambientalista Afroz Shah ha aconseguit a la platja de Versova gairebé entra a la categoria de miracle. Abans aquesta platja era un fastigós abocador en què era impossible distingir la sorra. Ara, tres anys després de molt esforç i neteja, és el nou habitat de tortugues Olive Ridley que han acudit a la seva riba per niar. Un fet històric!

https://www.elespectador.com/noticias/medio-ambiente/la-playa-en-india-que-paso-de-ser-un-basurero-hogar-de-tortugas-articulo-747902

http://theobjective.com/further/versova-beach-de-playa-vertedero-a-santuario-de-tortugas/ Continua la lectura de La platja a l’Índia que va passar de ser un escombriaire a llar de tortugues

L’any de les allaus

Una allaullau o llavei (a l’Alt Pallars i Ribagorça) és una massa de neu que cau i es precipita avall pel vessant   d’una muntanya.
Les allaus de neu són de dimensions variables. N’hi ha de grans dimensions, que arriben fins al fons de les valls després de recórrer centenars de metres, o quilòmetres, i d’altres de petites dimensions, que poden avançar algunes desenes de metres. Fins i tot una d’aquestes allaus petites té la capacitat de causar-li la mort a una persona.

El que és excepcional aquest any no és que hi hagi nevat molt sinó que l’ha fet d’una manera que ha impedit que el mantell nival s’estabilitzés. Els augments de temperatura i la pluja són les alteracions que s’han produït, i han afectat a la neu de qualsevol qualitat. El canvi climàtic pot estar darrera ? Continua la lectura de L’any de les allaus

Oceans: el sistema circulatori de la Terra, en perill

“El dia de demà” és una pel·lícula de l’any 2004, catorze anys després, el tema és de plena actualitat. Totes les formes de vida de la Terra depenen de l’aigua marina. Els oceans emmagatzemen la major part de l’energia del planeta i els corrents ajuden a distribuir-la, fent habitables les latituds més altes. Però l’ésser humà està ocasionant canvis en aquestes columnes d’aigua i no se sap que conseqüències tindrà.

https://www.eldiario.es/sociedad/sistema-circulatorio-Tierra-peligro_0_754875371.html

Los mares y océanos son el elemento más importante de nuestro gran hogar, este planeta que denominamos Tierra. En esta gran casa tenemos muchas formas de vida y todas y cada una de ellas, incluida la especie humana, dependen de la presencia de las aguas marinas. Los océanos constituyen más del 99% de la masa viva que hay en nuestro planeta. Así mismo, almacenan la mayor parte de la energía y de otras muchas propiedades que constituyen la base de la vida en nuestro planeta; de hecho, la composición de los principales elementos químicos es similar en el agua de mar y en los seres vivos, una similitud que indudablemente responde a que el origen de la vida tuvo lugar en los mares. Las corrientes oceánicas también contribuyen a la distribución de la energía que nos llega del sol desde las regiones ecuatoriales y tropicales hacia las zonas de latitudes más altas, a partes aproximadamente iguales con los vientos atmosféricos. Sin estas corrientes y vientos, las regiones templadas serían áreas gélidas, no aptas para la especie humana. Continua la lectura de Oceans: el sistema circulatori de la Terra, en perill

Els números de l’aigua són la vergonya de la humanitat

Els models assenyalen que el 2025 la meitat de la població mundial viurem (perquè aquesta meitat inclou a la Península Ibèrica) en zones amb un elevat nivell d’estrès hídric en què les sequeres seran cada vegada més severes i persistents.

Al llarg de la setmana ha tingut lloc a Brasília el vuitè Fòrum Mundial de l’Aigua, que ha servit per tornar a assenyalar els vergonyosos números de l’accés a l’aigua potable i de sanejament en el món.

A Espanya el Govern anuncia mesures per la sequera que prolonguen l’agonia de rius i aiguamolls en benefici de grans regadius. El cas de Múrcia és paradoxal. Una Comunitat amb declaració de sequera, on s’intensifiquen el regadiu i els cultius.

Les administracions no diferencien entre sequera meteorològica i, el que sens dubte, és una escassetat d’aigua provocada per excés de demandes. D’altra banda, s’impulsa als sectors que més aigua consumeixen, l’agricultura de regadiu, mentre es deterioren els aiguamolls i els rius. La sobreexplotació i la mala gestió formen part d’una política hídrica que ha oblidat que l’aigua és un element essencial per a la vida i el medi ambient.

https://www.eldiario.es/zonacritica/numeros-agua-verguenza-humanidad_6_753884606.html

El pasado jueves 22 de marzo celebramos el Día Mundial del Agua y, aprovechando la efeméride, a lo largo de la semana ha tenido lugar en Brasilia el octavo Foro Mundial del Agua (WWC, por su acrónimo en inglés).

El encuentro, al que han asistido más de un centenar de altos mandatarios internacionales, ha servido para volver a señalar los vergonzosos números del acceso al agua potable y de saneamiento en el mundo. Algo que, según la ONU, debería ser un derecho humano universal, pero que en verdad sigue siendo el privilegio de los que vivimos en el lado bueno mundo. Continua la lectura de Els números de l’aigua són la vergonya de la humanitat

Quant de temps podrà aguantar Phoenix, la ciutat menys sostenible del món?

La seva població ara és de 30.000 persones. Una comunitat “planificada” des de zero amb escoles, botigues, restaurants i espaioses cases. Ara, el canvi climàtic s’està notant. L’estiu passat, 50 vols es van quedar a terra a l’aeroport de Phoenix perquè la temperatura que va arribar als 47 graus  va fer que l’aire fos molt poc dens com per enlairar amb seguretat. L’efecte “illa de calor” manté les temperatures a Phoenix per sobre dels 37 graus a les nits d’estiu.

Enmig de la Vall del Sol, aquesta extensa ciutat té un gran problema: els rius estan secs i la seva prosperitat depèn de l’aigua que no té.

https://www.eldiario.es/theguardian/Phoenix-cambio-climatico-ciudad-sostenible_0_752075510.html

Jennifer Afshar y su marido, John, empujaron sus bicicletas por la hierba y se pararon para disfrutar de los rayos del sol, mientras sus dos hijos iban a mirar el estanque de los patos. Otros niños estaban jugando al fútbol o haciendo trucos con en la zona para los monopatines, y las familias merendaban sobre mantas o encendían barbacoas junto a la piscina. Continua la lectura de Quant de temps podrà aguantar Phoenix, la ciutat menys sostenible del món?

Així afecten els plaguicides al medi ambient i les seves conseqüències sobre l’aigua

La fauna aquàtica és particularment sensible als plaguicides perquè experimenten una exposició crònica. Un cop a l’aigua, els plaguicides i els seus metabòlits es tornen biodisponibles per als organismes aquàtics exposats a través de la pell, ganyes i per l’alimentació, es bioacumulen en els seus teixits. Els organismes exposats poden ser consumits tant per animals silvestres com pels éssers humans. El fitoplàncton contaminat amb plaguicides és una font d’exposició per a invertebrats, peixos i altres organismes, a més de per als éssers humans.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=239418&titular=as%ED-afectan-los-plaguicidas-al-medio-ambiente-y-sus-consecuencias-sobre-el-agua- Continua la lectura de Així afecten els plaguicides al medi ambient i les seves conseqüències sobre l’aigua