Restes d’asteroides que cauen a la terra

DISTRIBUCIÓ RESTES ASTEROIDES

A small asteroid disintegrates in Earth’s atmosphere about every other week, and the distribution around the world appears to be random. That is the main message of a map released in November 2014 by NASA’s Near-Earth Object (NEO) observation program. The new data could help scientists refine estimates of the distribution of asteroids near Earth, including larger ones that could pose a danger.
The map above indicates the locations where small asteroids crashed into Earth’s atmosphere between 1994 and 2013. Each of these 556 events resulted in a very bright meteor—also known as a bolide or fireball. On the map, orange dots represent daytime impacts and blue represents nighttime. The size of each dot is proportional to the radiated energy of the fireball, measured in billions of Joules (GigaJoules).
The map includes asteroids/meteors ranging from about 1 meter (3 feet) to almost 20 meters (65 feet); it does not include objects smaller than a meter. Nearly all of them disintegrated in the atmosphere and were harmless to life on the surface. The notable exception was the February 2013 Chelyabinsk event over central Russia. That impact released the energy equivalent of 440,000 to 500,000 tons of TNT, and it was the largest meteor to hit Earth in this period.
Every day, Earth is bombarded by more than 100 tons of dust and sand-sized particles from space. About once a year, an automobile-sized asteroid hits Earth’s atmosphere, creating a spectacular fireball as the friction of the atmosphere causes it to disintegrate. Studies of Earth’s history indicate that an object the size of a football field hits Earth and causes significant damage about once every 5,000 years. Once every few million years, Earth is hit by an object large enough to cause regional or global disasters.

Sobre els límits del creixement…..

Ara fa bastants anys, en 1972, va aparèixer “The limits of growth” (los límites del crecimiento. Aquest era un informe que el MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts) va fer per encàrrec del Club de Roma (veure       ). L’autora principal, l’encarregada de coordinar els 17 científics que hi van participar, va ser Donella Meadows (d’ací que es conegui com l’informe Meadows). La conclusió principal d’aquest informe va ser: si el actual incremento de la población mundial, la industrialización, la contaminación, la producción de alimentos y la explotación de los recursos naturales se mantiene sin variación, alcanzará los límites absolutos de crecimiento en la Tierra durante los próximos cien años.

Aquest informe ha patit des de llavors actualitzacions successives, però en qualsevol cas, els escenaris obtinguts son bastant semblants als del primer informe.

En aquest post us deixo un resum sobre les jornades que sobre aquest tema s’han fet recentment a Barcelona (veure http://laencrucijadasistemica.blogspot.com.es/2014/11/resumen-jornadas-los-limites-del.html ), on diverses personalitats del món científic han realitzat una sèrie de conferències i taules rodones. Continua la lectura de Sobre els límits del creixement…..

Sobre el col·lapse de la nostra civilització…

Avui porto a aquest espai un article de Carlos Castro, investigador (físic) de la Universitat de Valladolid (del grup de dinàmica de sistemas). Coautor de diversos articles importants sobre els límits de les renovables, proposa en aquest article la seva visió (que comparteixo en una gran part) sobre el futur proper sempre d’acord amb les dades que es tenen fins el present. L’article ha estat extret de http://www.eldiario.es/ultima-llamada/colapso_civilizatorio-catarsis-desigualdades-nuevas_civilizaciones_6_325527463.html. Continua la lectura de Sobre el col·lapse de la nostra civilització…

Les meves cinc molècules favorites

MANEL ESTELLER.Médico. Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (El periódico 8 de novembre)

Mis cinco moléculas favoritas

Recuerdo los sábados por la mañana en los que mis compañeros de clase seguían el hit-parade de las canciones más populares (Los 40 Principales), en el que podías encontrar desde la Dolce Vita de Ryan Paris Enola Gay de la OMD. De igual manera, quiero hacer ahora un homenaje a las cinco moléculas que más me gustan, sea por su interés general o por razones más personales. ¡Disfruten de la lista! Continua la lectura de Les meves cinc molècules favorites