Ara ja no és sistèmica, fill de puta?

Permeteu-me, per una sola vegada, una entrada un xic més política de l’habitual. A les classes de CTMA sovint expliquem que les decisions polítiques condicionen les accions envers el medi ambient; que no son neutres i que comporten un tipus o un altre de gestió mediambiental i de problemes/solucions associats.

L’article publicat a la web “La mirada del mendigo” (https://esmola.wordpress.com/2015/01/06/ahora-ya-no-es-sistemica-hijo-de-puta/), no necessita de més comentaris…..

Continua la lectura de Ara ja no és sistèmica, fill de puta?

Fins a quin punt és imminent el col·lapse de la civilització actual?

Porto dies rumiant (fent cabòries), sobre si era millor fer un post genèric o bé diversos posts sobre l’excel·lent treball que ha fet – i fa – en Ferran P. Vilar. Qui és en Ferran P. Vilar? És un Enginyer Superior de Telecomunicacions i periodista; la seva web “Usted no se lo cree” ha estat premiada en l’any 2010 amb el primer premi de la Fundación para la biodiversidad en la categoria de comunicació sobre el canvi climàtic. Des del punt de vista de contingut per a CTMA és una web de rigor científic i de divulgació  més que contrastat.

Continua la lectura de Fins a quin punt és imminent el col·lapse de la civilització actual?

La fi del creixement perpetu….

Aprofito aquests diumenge per penjar un post de Nafeez Ahmed – periodista d’investigació, autor de diversos bestsellers, erudit en seguretat internacional i que escriu a “The Guardian” – traduit per Max Rokata (http://laencrucijadasistemica.blogspot.com.es/2015/01/el-fin-del-crecimiento-perpetuo-parte-i.html). Correspon a la primera part i en ella Nafeez ens parla de com hi ha autors – com Mauro Bonaiuti (http://it.wikipedia.org/wiki/Mauro_Bonaiuti) – que pensen que existeixen una sèrie de revolucions sistèmiques (com la revolució de la informació, la revolució energètica, la financera i la ètica) que interactuen entre si i que podrien facilitar una transformació positiva de l’economia global des d’una que prioritza i maximitza l’acumulació material per a una minoria, cap a un altre que tingui en compte la necessitat del benviure per tothom.  El resultat d’aquesta “gran crisi” que vivim des de fa anys, i que no té ni tindrà solució amb els actuals paràmetres de la nostre societat capitalista, segons Bonaiuti serà doncs un desplaçament trascendent de fase.

Continua la lectura de La fi del creixement perpetu….