El canvi climàtic fa a Espanya encara més vulnerable a les inundacions

La riuada de Sant Llorenç deixa 12 morts i un desaparegut a data d’avui . Són uns 2.000 morts per crescudes des del s.XX, més que terratrèmols, onades de calor o temporals marítims

Els científics han avisat de l’increment del risc d’inundacions que comporta el canvi climàtic per la “esperada concentració de les pluges”.

A més ha augmentat la vulnerabilitat per l’ocupació urbanística de zones de risc davant una precipitació que causi inundacions sobtades. L’augment de la superfície impermeabilitzada per desenvolupaments urbanístics fa que el vessament sigui més gran.

https://www.eldiario.es/sociedad/inundaciones-desastre-natural-victimas-Espana_0_823468497.html

Las inundaciones, como la vivida en Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), son el desastre natural que más muertes causan en España. Más que los terremotos, las olas de calor, los temporales marítimos o los vendavales. En el Llevant mallorquí han perdido la vida 10 personas. Un total de 329  fallecieron por crecidas de agua entre 1995 y 2015, un cuarto de todas la muertes por fenómenos catastróficos, según los datos del Ministerio del Interior. Desde que comenzó el siglo XX, unas 2.000 víctimas mortales. Y más de 100.000 evacuados. Continua la lectura de El canvi climàtic fa a Espanya encara més vulnerable a les inundacions

El col·lapse del volcà Etna podria desencadenar tsunamis mortals

La força de la gravetat està arrossegant a l’Etna cap al mar, el que planteja la possibilitat que el flanc del volcà actiu pugui patir algun dia un col·lapse catastròfic. Això sí, no hi ha indicis que tal col·lapse sigui imminent, però una nova investigació ha descobert que el flanc sud-est del volcà italià s’està movent tant per sobre del sòl com per sota del mar. Aquests moviments evidencien que el risc de col·lapse és més gran del que es creia anteriorment, expliquen els científics del Centre Helmholtz de GEOMAR Helmholtz a Kiel (Alemanya) a la revista Science Advances.

Així, en el futur, el perill d’aquest volcà no seria el foc, sinó l’aigua, ja que la Muntanya Etna, situat a l’illa italiana de Sicília, s’està lliscant lenta i inevitablement cap al Mar Mediterrani, un moviment creixent que els científics s’han observat durant dècades.

L’Etna és el volcà més inquiet d’Europa. Aquesta muntanya ha experimentat períodes actius des de 6.000 a.C. i actualment es troba en un cicle d’erupció actiu des del setembre del 2013, segons el Programa de Vulcanisme Global de la Institució Smithsoniana.

Els investigadors que utilitzen dades de satèl·lits  i mesuraments de GPS també han observat que el flanc sud-est de la Muntanya Etna s’ha desplaçat cap al mar durant almenys 30 anys. Al març, científics de l’Open University (Regne Unit) van exposar que el pendent es va moure una mitjana de 14 mil·límetres cada any només entre 2001 i 2012.

https://www.muyinteresante.es/naturaleza/articulo/el-colapso-del-volcan-etna-podria-desencadenar-tsunamis-mortales-721539245078

El Etna amenaza con derrumbarse

https://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20181010/452289348712/volcan-etna-colapso-gravedad.html Continua la lectura de El col·lapse del volcà Etna podria desencadenar tsunamis mortals

La justícia holandesa obliga el govern a reduir les emissions de gasos hivernacle

El govern holandès haurà de reduir un 25% les emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2020. I ho haurà de fer per imperatiu legal. El govern ha perdut l’apel·lació que va fer a una sentència del 2015 en què se l’obligava a aquesta reducció. Això responia a la denúncia presentada per l’ONG Urgenda en nom de 900 ciutadans holandesos. Potser que prenem exemple.

http://www.ccma.cat/324/la-justicia-holandesa-obliga-el-govern-a-reduir-les-emissions-de-gasos-dhivernacle/noticia/2880122/

Urgenda basava la seva demanda en el fet què el govern no havia fet prou per protegir els ciutadans, tenint en compte els riscos que per al país presenta el canvi climàtic. I això és el que ha tingut en compte el Tribunal en les seves conclusions:

“Considerant els probables grans perills, s’han de prendre mesures més ambicioses a curt termini per reduir les emissions de gasos hivernacle per protegir la vida i la família dels ciutadans d’Holanda.”

Continua la lectura de La justícia holandesa obliga el govern a reduir les emissions de gasos hivernacle

Els científics alerten: es fan falta canvis “sense precedents” contra el canvi climàtic

Magnífic article que comenta la última notícia a la qual ja ens hem fet referència fa un parell de dies, però afegeix altres informacions. L’informe, dirigit a països de la Convenció Marc de l’ONU sobre el canvi climàtic, serà utilitzat com a base per a les discussions de la vintena cimera del clima (COP24) que se celebrarà a Katowice (Polònia) aquest desembre.

Veure també: http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2018/10/08/els-cientifics-alerten-que-nomes-mesures-urgents-en-la-proxima-decada-frenaran-el-pitjor-del-canvi-climatic/

El útlimo informe del Grupo Intergubernamental de Expertos en Cambio Climático de la ONU estima que, a este ritmo, un aumento de la temperatura media del planeta por encima de 1,5 grados se superará entre 2030 y 2052

https://www.publico.es/ciencias/cientificos-alertan-son-necesarios-cambios-precedentes-cambio-climatico.html

Limitar la subida de temperaturas a 1,5 grados centígrados requeriría “cambios sin precedentes” a nivel social y global, según alerta el nuevo informe presentado esta madrugada por el Grupo Intergubernamental de Expertos en Cambio Climático de la ONU (IPCC, por sus siglas en inglés).

La temperatura global del planeta ya ha aumentado 1 grado centígrado de media desde la era preindustrial, pero los científicos advierten de que, a este ritmo, la barrera de los 1,5 grados se superará entre 2030 y 2052. Evitarlo “requeriría cambios rápidos, de amplio alcance y sin precedentes en todos los aspectos de la sociedad”, desde consumo de energía a planificación urbana y terrestre y muchos más recortes de emisiones, señalan. Continua la lectura de Els científics alerten: es fan falta canvis “sense precedents” contra el canvi climàtic

Coca-Cola, Pepsi i Nestlé, les firmes que més contaminen els oceans amb plàstic

L’agència EFE ha difós aquesta notícia que recull Público en la seva secció mediambiental:

“Hem d’exigir a les corporacions darrere d’aquestes marques de consum massiu que deixin aquest mal hàbit de sobreempaquetar seus productes i revertir la demanda de més plàstic”

Les multinacionals Cola-Cola, Pepsi i Nestlé són les firmes que més contribueixen a la contaminació dels oceans amb plàstics d’un sol ús, segons un estudi de la iniciativa ‘Break Free from Plastic’, que ha netejat les costes de 42 països en tot el món.

https://www.publico.es/sociedad/plasticos-coca-cola-pepsi-nestle-firmas-contaminan-oceanos-plastico.html Continua la lectura de Coca-Cola, Pepsi i Nestlé, les firmes que més contaminen els oceans amb plàstic

Rius atapeïts de fòsfor

El dilema és el següent: els éssers humans necessiten menjar, però necessiten aigua neta, però el cultiu d’aliments requereix fòsfor que contamina l’aigua quan surt de la conca i contamina els ecosistemes aquàtics adjacents

L’eutrofització és el procés de contaminació més important de les aigües en llacs, basses, rius, embassaments, etc. Aquest procés està provocat per l’excés de nutrients a l’aigua, principalment nitrogen i fòsfor, procedents majoritàriament de l’activitat de l’home.

L’excés de nutrients fa que les plantes i altres organismes creixin en abundància. Durant el seu creixement i putrefacció, consumeixen gran quantitat de l’oxigen dissolt i aporten matèria orgànica (fang) en abundància.

L’eutrofització afecta la qualitat de les aigües ja que en augmentar la podridura i esgotar l’oxigen, les aigües adquireixen una olor nauseabunda. L’olor d’aquestes aigües pot ocasionar pèrdues econòmiques (turisme, àrees que perden valor …), problemes respiratoris i el seu consum pot ocasionar problemes sanitaris a les persones de la zona.

També pot afectar la producció piscícola d’una zona, ja sigui aquesta extracció o mitjançant el cultiu. L’aqüicultura pot produir una major aportació de nutrients a les aigües circumdants de manera que han de ser supervisades i gestionades amb delicadesa.

Per primera vegada s’ha quantificat la quantitat màxima de nutrients, específicament el fòsfor, que poden acumular-se en una conca abans de col·lapsar i contaminar els ecosistemes riu avall. La quantitat de llindar mitjana és de 2,1 tones per quilòmetre quadrat de terra, estimen els investigadors la Université de Montréal en el seu estudi publicat aquest dilluns a ‘Nature Geoscience’. “Més enllà d’això, l’entrada de fòsfor a les conques hidrogràfiques provoca una acceleració significativa de la pèrdua (de fòsfor) en el vessament”.

https://www.iagua.es/noticias/sewervac-iberica/eutrofizacion-causas-consecuencias-y-soluciones

https://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/188393/Rios-atiborrados-de-fosforo

Por primera vez se ha cuantificado la cantidad máxima de nutrientes, específicamente el fósforo, que pueden acumularse en una cuenca antes de colapsar y contaminar los ecosistemas río abajo. La cantidad de umbral promedio es de 2,1 toneladas por kilómetro cuadrado de tierra, estiman los investigadores la Université de Montréal en su estudio publicado este lunes en ‘Nature Geoscience’. “Más allá de esto, la entrada de fósforo a las cuencas hidrográficas provoca una aceleración significativa de la pérdida (de fósforo) en la escorrentía”, añade. Continua la lectura de Rius atapeïts de fòsfor

El pla per tornar a la Lluna

Arribar a la Lluna no serà l’objectiu final sinó el punt de partida per establir una presència humana permanent en el satèl·lit i utilitzar-lo com a trampolí per arribar més enllà en el futur, a Mart o a algun asteroide.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181007/452207539894/plan-pisar-luna-aniversario-nasa-estacion-espacial-mision-astronautas.html

Cuando van a celebrarse los 50 años de la llegada de los primeros astronautas a la luna, y está a punto de estrenarse en los cines la película ‘First Man’ sobre Neil Armstrong y el programa Apolo, la NASA vuelve a tener un plan para enviar misiones tripuladas al satélite.

Pero lo hará de manera muy diferente a como lo hizo la primera vez. En esta ocasión, no será una carrera espacial para llegar antes que los comunistas de la Unión Soviética. Será un trabajo en equipo en el que podrán participar otros países que ya cooperan con EE.UU. en la Estación Espacial Internacional (EEI).

La NASA tiene programada la primera misión con astronautas para el 2023 Continua la lectura de El pla per tornar a la Lluna