Arxiu de la categoria: REACCIONS QUÍMIQUES

Rànquing dels països més contaminats del món

Per arribar a confeccionar aquesta de països amb aquesta trista situació, l’OMS ha tingut en compte les dades oficials, referits a les ciutats capitals i els principals centres urbans de cada país. Les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM 2,5)són un dels  millors indicador de la contaminació urbana. Això és degut al fet que, d’una banda, el seu origen és antropogènic en una alta proporció, ja que les PM 2,5 en bona mesura provenen de les emissions dels vehicles dièsel a la ciutat. D’altra banda, els efectes que tenen sobre la nostra salut són molt greus, per la seva gran capacitat de penetració en les vies respiratòries. Pakistan, Qatar, l’Afganistan, Bangla Desh i Egipte ocupen els primers llocs. A Europa els pitjors són Turquia, Bulgària i Sèrbia.

http://www.ecoticias.com/co2/135957/Rankin-de-los-paises-mas-contaminados-del-mundo

Rankin de OMS. El hecho de tomar como base la medición de las capitales, explica por qué Pakistán, Egipto y Mongolia están entre los países más contaminados, puesto que sus ciudades capitales tienen altas concentraciones de partículas suspendidas, mientras que la calidad del aire, por ejemplo, en la cordillera del Karakorum es prácticamente perfecta, lo que en este Rankin la OMS no lo toma en cuenta. Del mismo modo, Rusia está entre los países de peor desempeño en cuanto a polución, basándose en la calidad del aire en Moscú, aunque hay ciudades con peores índices de contaminación que la capital y otros sitios cuyo aire es prístino. Continua la lectura de Rànquing dels països més contaminats del món

En record tragèdia de Txernòbil …

En 2016 es va instaurar al dia 26 d’abril com la data indicada per l’ONU, per recordar a les víctimes del desastre nuclear de Txernòbil, els danys al medi ambient ocasionats i com a forma de sensibilitzar al món, perquè no tornin a repetir-se aquest tipus d’accidents.

En aquests dies d’insinuacions armamentístiques nuclears, potser valgui la pena recordar-ho …

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/135346/Ecoticias-tambien-recuerda-la-tragedia-de-Chernobil

El accidente y sus consecuencias En 1986 una explosión accidental en la central nuclear de Chernóbil (hoy en territorio ucraniano) propagó una nube radioactiva que se extendió por los la antigua Unión Soviética afectando a los actuales países de Bielorrusia, Ucrania y la Federación de Rusia. Casi 8.4 millones de personas quedaron expuestas a esta radiación.

El paraje circundante se convirtió en una zona desolada, el daño en el Medio Ambiente fue incalculable, dado que perecieron miles de especies y otras tantas fue contaminadas. Las aguas y los suelos experimentaron un nivel de polución nuclear excesivo y se determinó una zona de exclusión, a la cual solo accederían los técnicos que realizarían controles periódicos de radiación.   En realidad, el gobierno soviético reconoció la necesidad de ayuda internacional sólo en 1990. Ese mismo año la Asamblea General de la ONU adoptó la Resolución 45/190, llamando a la cooperación internacional para abordar y mitigar las consecuencias del infortunado accidente de la planta nuclear de Chernóbil. Continua la lectura de En record tragèdia de Txernòbil …

Els clorofluorocarbonis i la seva aportació al canvi climàtic

Els clorofluorocarbonis o clorofluorocarburs (també anomenats CFC) són compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtoms d’hidrogen per àtoms de fluor i/o clor.

Durant dècades, l’ús dels clorofluorocarbonis va ser molt eficaç i ideal per molts propòsits. No són tòxics, ni corrosius, ni inflamables i a poc reactius. A conseqüència d’aquestes propietats tan idònies, han estat els compostos químics per excel·lència en sistemes de refrigeració, d’aire condicionat, com a dissolvents i precursors en aerosols i extintors. Finalment, una de les grans propietats del clorofluorocarbonis és la seva excel·lència com a aïllant tèrmic.

La societat ha estat condicionada a veure el CFC com un gas només associat a la disminució de la capa d’ozó, i ignora que, en realitat, s’enfronta a un perill doble

L’efecte hivernacle és el procés pel qual l’atmosfera d’un planeta fa que s’escalfi, permetent l’entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l’emissió de calor des del planeta per l’absorció de la radiació per certs gasos de l’atmosfera. Com a resultat es reté la calor i no s’allibera en l’espai. L’augment de la temperatura és causada per l’acumulació en l’atmosfera de gasos tal com el diòxid de carboni, metà, òxid de nitrogen.

Tot i no representar una transformació química, cal esmentar que els CFC també tenen la propietat d’absorbir la radiació infraroja, o la calor de la superfície de la terra. Per tant, com el diòxid de carboni (CO2), els CFC també contribueixen a l’augment de l’efecte hivernacle i, en conseqüència, de l’escalfament global.

De fet, els CFC són els gasos més responsables de l’escalfament global, ja que una molècula de CFC és equivalent a 10.000 molècules de CO2 i per tant representen el 20% de l’efecte hivernacle. Encara que el seu ús ha disminuït des dels anys 70, la seva concentració està augmentant, ja que no existeix cap mecanisme natural que absorbeixi aquests compostos de l’atmosfera. Continua la lectura de Els clorofluorocarbonis i la seva aportació al canvi climàtic

Enllaç entre dues estrelles de la química: grafè i porfirina

Com hem comentat altres vegades, a partir del carboni s’aconsegueix el grafè. Aquest material sorgeix quan petitíssimes partícules de carboni s’agrupen de forma molt densa en làmines de dues dimensions molt fines (tenen la mida d’un àtom), i en cel·les hexagonals. La seva estructura és similar a la que resulta de dibuixar una bresca d’abelles en un full com  una superfície plana, de dues dimensions, com el grafè. El grafè s’obté a partir d’una substància abundant en la naturalesa, el grafit.

Malgrat que el grafè es coneix des de la dècada de 1930, va ser abandonat per considerar-lo massa inestable. No va ser fins molts anys després, el 2004, quan els científics d’origen rus Novoselov i Geim van aconseguir aïllar-lo a temperatura ambient. Aquest descobriment no va ser intranscendent, ja que gràcies a ell van obtenir el Premi Nobel el 2010.

És un material molt dur, resistent, flexible i molt lleuger; el que permet modelar segons les necessitats de cada cas. Condueix molt bé tant la calor com l’electricitat; i roman en condicions molt estables quan se’l sotmet a grans pressions.

Per altra banda, per a l’existència de la vida com la coneixem, són indispensable les biomolècules, les quals agrupem en carbohidrats, proteïnes, lípids i àcids nucleics. A part,  hi ha altres molècules que, si bé no estan classificades dins d’aquests grups, també són de gran importància en diversos processos bioquímics que donen lloc a aquesta. Un d’aquests grups són les porfirines, la seva estructura i característiques les fa un grup de molècules indispensables per a la vida, a més, són més comuns del que sembla. Entre els compostos més coneguts d’aquest grup hi ha la clorofil·la i el grup hemo.

Hi ha porfirines que són compostos complexos ja que el macro cicle en aquests, s’uneix a metalls per mitjà d’enllaços covalents coordinats. Els complexos entre ions metàl·lics i els lligands de porfirina estan compresos entre els mes importants compostos que contenen metalls en els sistemes biològics. L’accessibilitat de la porfirina i els seus anells derivats és un dels factors que permet als sistemes biològics captar i modificar per als seus propòsits, les propietats d’òxidació, reducció i coordinació dels metalls. Per aquesta propietat ells anells proteics que formen part de la clorofil·la són essencials per a la fotosíntesi en les plantes, i de l’hemoglobina, encarregada de transportar l’oxigen a la sang dels animals.

La unió del grafè i la porfirina permetrà fer-lo servir en el camp de l’electrònica molecular -on els circuits electrònics estan compostos per unitats moleculars-, així com en processos catalítics amb els quals s’acceleren multitud de reaccions químiques, i en el desenvolupament de nous sensors de gasos

Entre les diferents investigacions fetes, i factibles aplicacions per a dispositius creats amb l’electrònica molecular, podem trobar: dispositius com els díodes orgànics emissors de llum (OLED per les sigles en anglès), transistors orgànics d’efecte camp (OFET per les sigles en anglès) o panells solars orgànics, molt importants avui en dia, donat que les energies renovables tenen un paper molt important en el nostre dia a dia. Continua la lectura de Enllaç entre dues estrelles de la química: grafè i porfirina

PRÀCTIQUES DE QUÍMICA

SESSIÓ “CONTINUA”

Després de més de dos trimestres de treball intens estudiant els “petits secrets” de la matèria ens posem “manos a la obra” i fem una sèrie de pràctiques de Química que ens ajudaran a posar en pràctica allò que hem après prèviament de forma teòrica. Es una altra manera de treballar, sens dubte més amena perquè sempre estem a temps de fer-li una brometa al company de grup o perquè podem discutir ( sense arribar a les mans, òbviament!!!) la manera d’organitzar-nos. Sempre podem dedicar-li també una estoneta a l’alliberament d’adrenalina en el moment en què li muntem la bronca al/la company/a perquè ja està recollint i jo encara estic fent neteja!!!!

Hem fet les següents pràctiques:

1.- preparació d’una dissolució concentrada i una de diluïda a partir de la concentrada.

2.- reaccions de doble substitució.

3.- substàncies àcides i bàsiques- com funcionen els indicadors.

4.- valoració àcid- base. Càlcul de l’acidesa d’un vinagre.

À suivre…………

 

Coninua arribant la radiació de Fukushima a Amèrica del Nord

Les proves realitzades a centenars de mostres d’aigua en l’oceà Pacífic confirmen que la central de Fukushima segueix filtrant isòtops radioactius quatre anys després de l’incident, tal com ha assegurat Ken Buesseler, radioquímic marí de la Institució Oceanogràfica Woods Hole. El canvi en els valors apunta que s’ha de fer més per vigilar els nivells de contaminació al Pacífic Continua la lectura de Coninua arribant la radiació de Fukushima a Amèrica del Nord

L’acrilamida i el risc de càncer

Fòrmula química acrilamida.

Estructura de la acrilamida

És blanca, inodora i cristal·lina, soluble en aigua, etanol, èter i cloroform. Es forma en aliments durant el seu cuinat o processat a altes temperatures (especialment en els productes que contenen midó), també és un component del fum del tabac. Es polimeritza fàcilment, i la poliacrilamida té moltes aplicacions en la indústria química, per exemple com a floculant per aclarir l’aigua de beguda, en polimerització “in situ” en preses i túnels, com a aglutinant en la indústria del paper, en cosmètica, síntesi de gens en laboratori, extracció de metalls, indústria tèxtil, obtenció de colorants, etc. Continua la lectura de L’acrilamida i el risc de càncer

Els forats de la peninsula de Yamai (fi del món en llengua local), una altra conseqüència més del canvi climàtic

En una nova expedició a un d’aquests misteriosos forats gegants, que van començar a aparèixer fa diversos a la Península de Yamal (fi del món en llengua local), els experts han arribat a la conclusió que és un senyal d’advertència de la existència d ‘una amenaça mortal per a les regions del nord quan el seu clima s’escalfa. El procés que segueixen aquests successos comença amb la fusió dels hidrats de gas i l’emissió de metà, això s’acumula en un pingo, un monticle de terra cobert de gel, que després entra en erupció provocant la formació dels estranys forats. Continua la lectura de Els forats de la peninsula de Yamai (fi del món en llengua local), una altra conseqüència més del canvi climàtic