Arxiu de la categoria: QUÍMICA FÍSICA

Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

Sona com a ciència ficció, però els cristalls del temps són una cosa molt real.

Un cristall és una estructura espacial en la qual es repeteixen els àtoms de forma fixa en l’espai. Cristalls són els diamants, els robins o les maragdes, per exemple. La seva bellesa deriva de l’estructura periòdica dels seus àtoms, carboni en el diamant; alumini, ferro, crom i oxigen en el robí, i beril·li, alumini, silici, crom, vanadi i oxigen en la maragda.

Com l’estructura és periòdica en l’espai, la llum que cau sobre ells es difracta en colors preciosos, al combinar-se en freqüències discretes i ordenades, en comptes de ser llum blanca en la qual la combinació de freqüències és contínua (o gairebé) i, en tot cas, aleatòria.

Doncs bé, si els cristalls espacials exigeixen repeticions periòdiques en l’espai de les posicions dels àtoms d’un cos, ¿no hauria repeticions periòdiques en el temps de les posicions dels àtoms d’un cos?

Si bé els cristalls espacials són estructures estables que es mantenen com a tals en equilibri, els cristalls temporals no poden mantenir-se en les seves posicions periòdiques sense una injecció constant d’energia, ja que són estructures lluny de l’equilibri.

Els àtoms en un cristall de temps mai s’estableixen en el que es coneix com a equilibri tèrmic, un estat en el qual tots tenen la mateixa quantitat de calor. És un dels primers exemples d’una nova classe àmplia de matèria, anomenada fase de no equilibri, que s’ha predit però fins ara no s’havia pogut aconseguir.Poden certs sòlids cristal·litzar en el temps, preferint diferents estats a diferents intervals de temps? Continua la lectura de Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

La història darrere dels sorprenents discs de gel giratoris

Potser arribarà algun dia que no sigui necessari que hi hagi un dia dedicat a la dona i la ciència, potser és suficient amb que es celebri únicament el 10 de novembre de cada any com a dia de la ciència. I potser, més endavant, ens adonem també algun dia, com va dir Marie Curie que “no cal témer a res a la vida, només cal comprendre”, llavors no caldrà celebrar el dia de la ciència. Mentre, la ciència avança descobrint el món que ens envolta, i preguntant-se perquè es produeixen  els efectes de la natura.

Fa poc es van veure discs de gel perfectament rodons surant i donant voltes lentament sobre  llacs congelats. El gir es produeix en realitat cap avall, i és a causa del canvi de densitat de l’aigua, no perquè existeixin remolins a sota l’aigua. Van trobar que el cercle de gel refredava l’aigua que l’envoltava, i, que en arribar a certa temperatura (4ºC, en concret) s’enfonsava formant un vòrtex. Aquest vòrtex “arrossegava” el gel sobre ell, fent-lo girar.

Si bé aquest estudi, publicat a la revista Physical Review E, ha determinat com es produeix el moviment, no explica la forma rodona gairebé perfecta dels discos gelats. Bé, les preguntes mai s’acaben.

http://www.iagua.es/blogs/agueda-garcia-durango/historia-detras-asombrosos-discos-hielo-giratorios

Continua la lectura de La història darrere dels sorprenents discs de gel giratoris

Els secrets lluminosos de les profunditats de l’Àrtic

Es coneix com bioluminescència a la producció de llum de certs organismes vius. Això es genera com a conseqüència d’una reacció química, en la qual una substància bioquímica, la luciferina, pateix una oxidació que és catalitzada per l’enzim luciferasa. Es tracta d’una conversió directa de l’energia química en energia lumínica.Es un fenomen molt estès en tots els nivells biològics: bacteris, fongs, protists unicel·lulars, celenterats, cucs, mol·luscs, cefalòpodes, crustacis, insectes, equinoderms, peixos, meduses.

A més profunditat, la bioluminescència s’incrementa i varia la composició del zooplàncton, del que s’alimenten l’arengada i el bacallà. A més profunditat, s’aprecien alguns dinoflagel·lats (algues unicel·lulars) i copèpodes (crustacis minúsculs), krill i ctenóforosque aporten una llum bioluminescent més brillant”, indica Cohen, que es va unir a l’equip en 2013.

Aquesta troballa és important perquè el mar de Barents és la llar d’una gran quantitat de pesqueres, i els pescadors d’aquesta regió noruega estan interessats en entendre com els canvis en el zooplàncton i la seva disponibilitat afectaran les espècies de peixos comercials com el arengada i el bacallà. Continua la lectura de Els secrets lluminosos de les profunditats de l’Àrtic

Karen Wetterhahn enverinada per unes gotes de dimetilmercuri

Aquesta història real explica que quan es tracta de manipular productes químics de risc, totes les mesures de seguretat són poques. Els metalls pesants són un grup d’elements químics altament tòxics i no biodegradables, fet que fa que la seva bioacumulació en organismes vius o sediments provoqui greus impactes.Per un petit accident el dimetilmercuri va mostrar una toxicitat molt més gran de la que es pensava. Després de descobrir aquest enverinament per mercuri, es va revelar que els protocols que s’havien utilitzat per tractar aquesta substància no eren els adequats ; es van provar diversos guants de seguretat i es va veure que el dimetilmercuri travessava la majoria d’ells en segons , molt més ràpid del que s’esperava. Avui en dia la comunitat química ha reemplaçat el dimetilmercuri com a patró per a les mesures de RMN pel Tetrametilsilà.
Aquest article pretén retre un petit homenatge a Karen Wetterhahn (1948-1997) professora i reconeguda investigadora química del Dartmouth College ( EUA ) especialitzada en els efectes dels metalls pesants sobre la salut. Continua la lectura de Karen Wetterhahn enverinada per unes gotes de dimetilmercuri

Els protectors solars tenen el seu ‘ costat fosc ‘

En el món de la medicina, la situació en què el remei pot ser gairebé tan perjudicial com el problema no és infreqüent. La protecció de la pell amb agents químics per bloquejar els rajos més nocius del sol podria ser un exemple d’això.

Què te a veure l’exposició al sol amb el descobriment de l’efecte fotoelèctric d’Einstein, pel qual li van donar el Premi Nobel?

En essència la idea d’Einstein consisteix a considerar que la llum està formada per partícules, petits “paquets” indivisibles d’energia, als que va anomenar fotons.  Els fotons poden tenir diferent energia depenent de la seva freqüència, així una radiació de freqüència elevada està composta de fotons d’alta energia.

La capacitat útil dels protectors solars químics d’absorbir la llum UV és també una font potencial d’efectes nocius. Quan una molècula d’un protector solar químic absorbeix un fotó UV”s’ excita ” ( o sigui que es carrega d’energia), base del efecte fotoelèctric. No obstant això, aquesta molècula amb el temps allibera aquesta energia emetent fotons de menor energia i / o interactuant amb altres molècules.
Aquests efectes secundaris sovint condueixen a la formació de subproductes químics nocius, en particular dels tristament cèlebres radicals lliures.

L’ àtom té protons -carregats positivament- i electrons -carregats negativament- que orbiten al voltant de l’àtom. Aquests electrons es poden compartir amb altres àtoms per aconseguir la màxima estabilitat.
Si es forma un enllaç feble -on queda un electró sense parella- , es forma el radical lliure. Aquests radicals lliures són molt inestables , pel que reaccionen amb facilitat per trobar l’electró necessari per aconseguir la seva estabilitat. Si roben un electró a una altra molècula, aquesta quedarà inestable i es convertirà en un radical lliure també. D’aquesta manera es realitza una cascada de radicals lliures, fins que irrompen amb una cèl·lula viva. Si això passa dins de la pell ( és a dir , la molècula de protector solar ha penetrat en la pell abans de l’absorció de fotons UV ) , els radicals lliures ( i possiblement altres productes secundaris ) poden causar danys a la pell i irritació , augmentar el risc de càncer i contribuir a l’envelliment cutani. Continua la lectura de Els protectors solars tenen el seu ‘ costat fosc ‘

20 GIFs per amants de la ciència, explicats …

El millor de la xarxa és poder comptar amb imatges que es mouen, més lleugeres que els vídeos però més explicatives que les fotos. I ideals per a explicar alguns fenòmens científics curiosos

Diuen que una imatge val més que mil paraules. I si aquesta imatge es mou, el seu valor s’incrementa. Però a més, si s’explica el que estem veient, és una combinació gairebé perfecta…

Font: http://hipertextual.com/2016/02/gifs-de-ciencia-2

CONEXIÓN NEURONAL

gifs de ciencia

La sinapsis es la parte que conecta una neurona con la otra, ya que estas son células independientes. Para poder emitir y recibir información a tan alta velocidad, las neuronas se comunican mediante impulsos eléctricos y señales químicas. Estas últimas son las que vemos en la imagen, propagándose a través del tejido neuronal. Continua la lectura de 20 GIFs per amants de la ciència, explicats …

Milions de persones afectades per inundacions a Àsia

Les pluges  monsòniques continuen causant inundacions al sud d’Àsia, Deixant centenars de morts i milions d’afectats a països com Índia, Pakistan, Myanmar, Nepal, Bangla Desh, Vietnam I Filipines.

Els monsons són provocats pel fet que la terra s’escalfa i es refreda més ràpid que l’aigua. Recordem que la física ens diu  que la terra té menys capacitat calorífica que l’aigua, per tant, a l’estiu, la terra aconsegueix una temperatura major que l’oceà. Això fa que l’aire sobre la terra comenci a pujar, provocant un àrea de baixa pressió. Com el vent bufa des d’àrees d’alta presió cap a àrees de baixa pressió, per a tractar d’igualar-les, un vent intens i continuat bufa des de l’oceà durant a època de calor. La pluja és produïda per l’aire humit elevant-se i refredant per aquest ascens, sobretot quan xoca amb una cadena muntanyosa. El canvi climàtic multiplica els episodis de fortes precipitacions.

Font: http://noticias.masverdedigital.com/millones-de-personas-afectadas-por-inundaciones-en-asia/?utm_term=Mas+Verde+Periodico+Ecologico&utm_content=noticias&utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter Continua la lectura de Milions de persones afectades per inundacions a Àsia

Més enllà de l’alquímia: 3 experiments que feien els antics explicats amb la ciència d’avui

On els antics veien estranyes propietats alquímiques, avui identifiquem determinades reaccions químiques.

Continua la lectura de Més enllà de l’alquímia: 3 experiments que feien els antics explicats amb la ciència d’avui

La bellesa de la química

Institucions | Jordi Masachs | Actualitzat el 07/10/2014 a les 19:25
La bellesa de la química.El projecte “Beautiful Chemistry” ens mostra la màgia de les reaccions químiques amb una qualitat visual sorprenent. La ciència no està renyida amb la bellesa. De fet, aquesta bellesa està present, per exemple, en moltes reaccions químiques. Simplement fa falta poder-les observar degudament. Amb aquesta idea neix el projecte ” Beautiful Chemistry”. La iniciativa ha sorgit fruit de la col·laboració entre la Tsinghua University Press i la Universitat de Ciència i Tecnologia de Xina. El seu objectiu és cridar l’atenció sobre els microscòpics fenòmens químics, tot cercant impressionar l’audiència amb materials de qualitat i en Ultra Alta Definició (4K). A parer nostre, ho aconsegueixen. El resultat és hipnòtic. Desenvolupat durant sis mesos pel professor Yan Liang, Beautiful Chemistry no té res a envejar a cap composició creativa d’altres disciplines. Al vídeo s’hi pot veure, per exemple, com el Zinc i el Nitrat de Plata es ramifiquen, com branques d’un arbre platejat. Precipitacions, canvis de color i cristal·litzacions ballen davant dels nostres ulls amb una plasticitat màgica

beautiful chemistry (accés vídeo)