Arxiu de la categoria: ORGÀNICA

La planta incendiada de Chiloeches segueix “plena de residus tòxics”

L’incendi de Chiloeches es va desencadenar  la matinada del 26 d’agost de l’any passat quan milers de tones de residus tòxics que es trobaven emmagatzemades irregularment des de feia anys a les instal·lacions de l’empresa KUK van cremar. Gairebé un any després de la tragèdia mediambiental provocada per l’incendi de la planta de residus tòxics, no s’ha resolt el problema . Aquests residus tòxics que contaminen aqüífers …

http://www.eldiario.es/clm/planta-incendiada-Chiloeches-residuos-toxicos_0_662484549.html

Un cementerio de residuos sólidos y líquidos calcinados. Eso es lo que cualquiera puede encontrarse si se acerca al emplazamiento donde hasta hace un año se ubicaba la planta de reciclajedevastada en el incendio de Chiloeches, una localidad cercana a Guadalajara capital. El paisaje resulta entre lunático y tóxico. Desechos aglomerados, amasijos de coches, neumáticos tirados por el suelo, elementos textiles, bidones sueltos. Todo ello se concentra en la zona del fuego, además de los signos de contaminación y restos de chapapote aún visibles en los arroyos, las laderas y los sumideros que se sitúan a menos de un kilómetro del cauce del río Henares.   Continua la lectura de La planta incendiada de Chiloeches segueix “plena de residus tòxics”

Un dissolvent industrial amenaça la recuperació de la capa d’ozó

Recordem que la capa d’ozó és una zona de l’estratosfera terrestre molt rica en aquest gas. Aquesta zona, situada a més de 15 quilòmetres de la superfície terrestre, actua com un escut que protegeix la terra de la radiació del Sol, ja que absorbeix la major part de la radiació ultraviolada.

El clorur de metilè o diclorometà és un líquid incolor amb fórmula química CH2Cl2, posseeix un lleu aroma dolça i no es presenta de forma natural en el medi ambient. És àmpliament utilitzat com a dissolvent, tant industrialment com a escala de laboratori, o per eliminar pintura o netejar diferents parts d’un computador. També pot trobar-se en alguns aerosols i pesticides i s’usa en la manufactura de pel·lícules fotogràfiques.

El clorur de metilè és un dels molts gasos organoclorats que no estan inclosos en el Protocol de Mont-real, però que estan presents en l’atmosfera terrestre.

El nou estudi, que ha estat publicat a la revista Nature Communications, ha mostrat que “tot i que actualment l’impacte del clorur de metilè sobre l’ozó és modest, ha augmentat notablement en els últims anys” i adverteixen que “si aquest augment continua en el futur, el retorn de l’ozó antàrtic als nivells anteriors a 1980 podria demorar-se substancialment “.

http://www.eldiario.es/sociedad/capa_de_ozono-contaminacion-ciencia_0_659684093.html Continua la lectura de Un dissolvent industrial amenaça la recuperació de la capa d’ozó

Què és la normativa europea REACH de productes químics?

El REACH és el nou sistema de gestió de les substàncies químiques dins de la Unió Europea amb l’objectiu de garantir un elevat nivell de protecció de la salut humana i el medi ambient.

REACH és l’acrònim en anglès de Registre, Avaluació i Autorització de Substàncies i Mescles Químiques

El registre de productes químics en el marc de REACH, fa que les empreses adquireixin una millor comprensió dels productes químics que estan manejant, els seus perills i riscos, utilitzant substàncies cada vegada més innòcues per a la salut i el medi ambient.

https://echa.europa.eu/es/reach-2018

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/137382/Que-es-la-normativa-europea-REACH-de-productos-quimicos

Registro, Evaluación, Autorización y Restricción para sustancias y mezclas. Sus metas son optimizar la información a lo largo de la cadena de suministro, desarrollar las medidas más adecuadas para de gestión de riesgos de muy alta preocupación (SVHC) y fomentar la responsabilidad de la industria, para que garantice la seguridad de los productos químicos que incorporará al mercado. Gracias a la fuerte presión de la sociedad civil, de los Estados miembros de la UE y de los sectores más responsables de la industria química se ha demostrado que REACH es útil y eficiente desde el punto de vista económico y beneficioso para el Medio Ambiente, la salud en general y la protección de los trabajadores.

Continua la lectura de Què és la normativa europea REACH de productes químics?

El plàstic està canviant la naturalesa fonamental dels oceans . “La plastisfera “

Les escombraries que acumulen els mars és un nou ecosistema. Segons explica la biòloga marina Linda Amaral que ha denominat un nom nou a un altre ecosistema diferent fins ara amagat :

“La “plastisfera” és la capa de vida que hi ha a sobre del plàstic, no només en l’oceà, sinó en qualsevol lloc on hi ha aquest material, aigua i microbis. Quant un tros de plàstic arriba a l’aigua, els bacteris ho colonitzen. Bàsicament han trobat un nou hàbitat a l’oceà, un que no existia fins fa poc. Hem estat estudiant aquest nou ecosistema en moltes parts del món, incloent en els girs oceànics on es concentren aquests residus.”

http://elpais.com/elpais/2017/06/09/ciencia/1497032990_575930.html Continua la lectura de El plàstic està canviant la naturalesa fonamental dels oceans . “La plastisfera “

Guerra contra el plàstic

La Mediterrània, especialment en les seves zones costaneres, s’ha convertit en un dels espais marins més contaminats del món. Un equip de científics espanyols va  fer públics els resultats d’una investigació que revelen que, només a la superfície d’aquest mar, hi ha acumulades unes 1.455 tones de plàstic. (Veure..http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/06/guerra-contra-el-plastic/ )

Nosaltres com a consumidors tenim molt a dir en l’ús no necessari del plàstic. Per posar un exemple, les bosses de plàstic, fabricades amb polietilè de baixa densitat, triguen més d’un segle en descompondre’s totalment. Nosaltres podem fer petits canvis per contribuir a frenar l’impacte del plàstic sobre el planeta.No podem generar residus sense control indefinidament.

http://www.publico.es/sociedad/plastico-guerra-plastico-cosas-ademas.html Continua la lectura de Guerra contra el plàstic

El 95% dels barcelonins s’exposen a nivells contaminants superiors als recomanats

La mitjana anual dels nivells de diòxid de nitrogen, de partícules en suspensió, benzè, ozó i benzopirè supera els paràmetres recomanats per l’OMS, segons un informe de l’Ajuntament de Barcelona sobre la qualitat de l’aire.

El diòxid de nitrogen o òxid de nitrogen (IV) (NO2), és un compost químic format pels elements nitrogen i oxigen, un dels principals contaminants entre els diversos òxids de nitrogen. El diòxid de nitrogen és de color marró-groguen. Pot produir de forma ràpida cremades en pell, ulls i en els teixits de la gola, acumular líquid en els pulmons i portar a la mort.

Les partícules en suspensió presents en l’aire causen efectes negatius sobre la salut. Això s’ha demostrat tant amb partícules fines com amb les gruixudes. Afecten especialment a l’aparell respiratori i el sistema cardiovascular. S’ha demostrat que l’exposició a llarg termini a partícules en concentracions relativament baixes, habituals en el medi urbà, pot afectar els pulmons tant de nens com d’adults.

El benzè és un hidrocarbur poliinsaturat de fórmula C6H6, que posseeix una forma d’anell, (d’aquí que rebi el nom d’anell benzènic). Els àtoms de carboni comparteixen els seus electrons lliures de forma similar als enllaços covalents corrents, de manera que la seva estructura molecular adquireix una gran estabilitat. Químicament és un líquid incolor d’aroma dolça, que s’evapora ràpidament. El Departament de Salut i Serveis Humans (DHHS sigles en anglès) ha determinat, mitjançant estudis epidemiològics, que el benzè és un reconegut carcinogen en éssers humans, de manera que una exposició continuada a elevats nivells de benzè en l’aire, pot provocar leucèmia. La inhalació d’aquesta substància en petites dosis, pot causar somnolència, mareig, acceleració del batec del cor, mals de cap, tremolors, confusió i pèrdua del coneixement.

L’ozó és un gas incolor i inodor. En realitat es tracta d’una variant de l’oxigen que té tres àtoms en comptes de dos. És freqüent que es pensi que l’ozó és beneficiós per a l’home, ja que així succeeix amb la capa d’aquest gas que envolta la Terra i que la protegeix de les radiacions procedents de l’espai exterior. No obstant això, quan l’ozó s’acumula a les capes inferiors de l’atmosfera, més encara si és arran de terra, l’hi considera com un contaminant, ja que no només danya la salut, sinó que és capaç de produir la corrosió dels edificis i les roques. L’Organització Mundial de la Salut ha establert que quan la concentració d’ozó en l’aire que es respira és superior als 240 mg / m3 i aquesta es manté durant més de vuit hores, hi ha un clar risc per a la salut: redueix considerablement la funció pulmonar, inflama les vies respiratòries i exacerba l’asma, a més d’afavorir les infeccions respiratòries .

La principal font de benzopirens (uns compostos que pertanyen a la família dels hidrocarburs aromàtics, com el benzè o les dioxines) és la combustió d’olis, fusta, greixos o petroli. El seu efecte més clar en l’home és el càncer de pulmó, al qual arriba a través de l’aire, o al fumar. La relació entre els benzopirens i tumor pulmonar va ser demostrada en Estats Units per investigadors del Centre de Càncer M. D. Anderson a Houston (Texas) i l’Institut de Recerca Beckham de Califòrnia en un estudi que va ser publicat a la revista Science.

http://www.ccma.cat/324/la-presencia-continuada-de-cinc-contaminants-posa-en-risc-la-salut-dels-barcelonins/noticia/2786207/ Continua la lectura de El 95% dels barcelonins s’exposen a nivells contaminants superiors als recomanats

Regne Unit viu el seu primer dia sense carbó des de la Revolució Industrial

Fa només una dècada, un dia sense carbó hauria estat inimaginable, com serà en deu anys més el nostre sistema energètic?

No es tracta d’un episodi aïllat, sinó que és part d’una tendència clara, veure les accions de Suiza, Bèlgica, Noruega o Canadà http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/11/21/canada-anuncia-que-deixara-dutilitzar-carbo-per-generar-electricitat-el-2030/

La crema de carbó per produir electricitat – una de les fonts que més emissions de gasos d’efecte hivernacle expulsa l’atmosfera- és un llast per a la lluita contra el canvi climàtic. No hem de perdre de vista, però, la reducció energètica necessària per ajustar-nos als recursos de què disposem.

http://elpais.com/elpais/2017/04/26/ciencia/1493208302_664530.html Continua la lectura de Regne Unit viu el seu primer dia sense carbó des de la Revolució Industrial

Els clorofluorocarbonis i la seva aportació al canvi climàtic

Els clorofluorocarbonis o clorofluorocarburs (també anomenats CFC) són compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtoms d’hidrogen per àtoms de fluor i/o clor.

Durant dècades, l’ús dels clorofluorocarbonis va ser molt eficaç i ideal per molts propòsits. No són tòxics, ni corrosius, ni inflamables i a poc reactius. A conseqüència d’aquestes propietats tan idònies, han estat els compostos químics per excel·lència en sistemes de refrigeració, d’aire condicionat, com a dissolvents i precursors en aerosols i extintors. Finalment, una de les grans propietats del clorofluorocarbonis és la seva excel·lència com a aïllant tèrmic.

La societat ha estat condicionada a veure el CFC com un gas només associat a la disminució de la capa d’ozó, i ignora que, en realitat, s’enfronta a un perill doble

L’efecte hivernacle és el procés pel qual l’atmosfera d’un planeta fa que s’escalfi, permetent l’entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l’emissió de calor des del planeta per l’absorció de la radiació per certs gasos de l’atmosfera. Com a resultat es reté la calor i no s’allibera en l’espai. L’augment de la temperatura és causada per l’acumulació en l’atmosfera de gasos tal com el diòxid de carboni, metà, òxid de nitrogen.

Tot i no representar una transformació química, cal esmentar que els CFC també tenen la propietat d’absorbir la radiació infraroja, o la calor de la superfície de la terra. Per tant, com el diòxid de carboni (CO2), els CFC també contribueixen a l’augment de l’efecte hivernacle i, en conseqüència, de l’escalfament global.

De fet, els CFC són els gasos més responsables de l’escalfament global, ja que una molècula de CFC és equivalent a 10.000 molècules de CO2 i per tant representen el 20% de l’efecte hivernacle. Encara que el seu ús ha disminuït des dels anys 70, la seva concentració està augmentant, ja que no existeix cap mecanisme natural que absorbeixi aquests compostos de l’atmosfera. Continua la lectura de Els clorofluorocarbonis i la seva aportació al canvi climàtic

Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

Sona com a ciència ficció, però els cristalls del temps són una cosa molt real.

Un cristall és una estructura espacial en la qual es repeteixen els àtoms de forma fixa en l’espai. Cristalls són els diamants, els robins o les maragdes, per exemple. La seva bellesa deriva de l’estructura periòdica dels seus àtoms, carboni en el diamant; alumini, ferro, crom i oxigen en el robí, i beril·li, alumini, silici, crom, vanadi i oxigen en la maragda.

Com l’estructura és periòdica en l’espai, la llum que cau sobre ells es difracta en colors preciosos, al combinar-se en freqüències discretes i ordenades, en comptes de ser llum blanca en la qual la combinació de freqüències és contínua (o gairebé) i, en tot cas, aleatòria.

Doncs bé, si els cristalls espacials exigeixen repeticions periòdiques en l’espai de les posicions dels àtoms d’un cos, ¿no hauria repeticions periòdiques en el temps de les posicions dels àtoms d’un cos?

Si bé els cristalls espacials són estructures estables que es mantenen com a tals en equilibri, els cristalls temporals no poden mantenir-se en les seves posicions periòdiques sense una injecció constant d’energia, ja que són estructures lluny de l’equilibri.

Els àtoms en un cristall de temps mai s’estableixen en el que es coneix com a equilibri tèrmic, un estat en el qual tots tenen la mateixa quantitat de calor. És un dels primers exemples d’una nova classe àmplia de matèria, anomenada fase de no equilibri, que s’ha predit però fins ara no s’havia pogut aconseguir.Poden certs sòlids cristal·litzar en el temps, preferint diferents estats a diferents intervals de temps? Continua la lectura de Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

No només la dosi fa el verí: el descobriment que podria canviar la legislació sobre pesticides

“La dosi fa el verí”. Aquest principi assumeix que una vegada que un producte químic s’esborra de l’organisme (recuperació toxicocinètics), ja no té cap efecte. No obstant això, passa per alt l’altre procés de restabliment de l’homeòstasi, la recuperació toxicodinámica, que pot ser ràpida o lenta depenent de la química. Per tant, quan els organismes estan exposats a dues substàncies tòxiques en la seqüència, la toxicitat pot diferir si el seu ordre s’inverteix. Si es posa  a prova aquesta hipòtesi amb el crustaci d’aigua dolça Gammarus pulex i quatre substàncies tòxiques que actuen sobre diferents objectius (diazinó, propiconazol, 4,6-dinitro- o -cresol, clorur de 4-nitrobencil).Es troba clarament diferent toxicitat quan l’ordre d’exposició dels dos agents tòxics es va revertir, mentre es manté la mateixa dosi.

La seqüència d’exposició i la toxicitat acumulada no es consideren a dia d’avui en l’avaluació de riscos ambientals, així que les implicacions d’aquest estudi són molt àmplies.

L’exposició a múltiples tòxics, en seqüències amb alta variabilitat, afecta en el dia a dia als éssers humans i als altres organismes, així que és vital que parem atenció als possibles efectes nocius per a la salut que es derivin. ” Continua la lectura de No només la dosi fa el verí: el descobriment que podria canviar la legislació sobre pesticides