Arxiu de la categoria: ORGÀNICA

Centenars de substàncies incompleixen la llei europea contra la toxicitat química

A Tarragona la industria és imparable. L’ús del Bisfenol-A està restringit o fins i tot s’ha arribat a prohibir en alguns casos, per exemple en el paper dels tiquets del supermercat. El triòxid de crom o els ftalats es poden usar només amb una autorització especial.

Un estudi alemany analitza 1.800 compostos que tenen una producció de més de 1.000 tones per any a Europa
De mitjana, un terç d’ells té informes de qualitat insuficient en vuit supòsits de toxicitat

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20181012/sustancias-quimicas-incumplen-normativa-union-europea-7084956

En nivel de incumplimiento de la normativa europea contra la toxicidad química (REACH) alcanza el 32% entre las sustancias más empleadas en Europa – los 1.814 compuestos que tienen una producción superior a las 1.000 toneladas por año-. Según el Instituto Federal Alemán de Prevención del Riesgo (BfR), el 61% de ellas tiene informes inadecuados sobe su toxicidad para los animales; el 40% sobre su capacidad de generar mutaciones; y el 34% sobre sus efectos sobre la fertilidad. En promedio, el 32% de estas sustancias de gran difusión no supera un test de calidad de los informes que deberían garantizar su seguridad, en cada uno de los ocho principales supuestos de toxicidad. Continua la lectura de Centenars de substàncies incompleixen la llei europea contra la toxicitat química

La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

Frances Arnold, George Smith i Gregory Winter han estat els premiats per l’Acadèmia de Ciències Sueca.

Frances Hamilton Arnold és una científica i Enginyera americana internacionalment reconeguda per liderar Mètodes d’evolució dirigida per a crear sistemes biològics útils, incloent enzims, circuits reguladors genètics i organismes.

El mètode de Frances Arnold ha permès desenvolupar nous fàrmacs i combustibles sense requerir dels catalitzadors convencionals, que solen tenir un cost elevat i sovint són tòxics i perjudicials per al medi ambient.

El mètode d’Arnold fa canvis a l’atzar en el gen d’un enzim d’interès. Després, l’introdueix en bacteris perquè fabriquin l’enzim i selecciona les que produeixen la versió més eficient. A continuació, torna a mutar a l’atzar aquest nou gen i repeteix el procés fins a trobar un enzim final amb noves funcions o molt més eficient que l’original.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181003/452156220322/nobel-quimica-2018.html

La aplicación de los principios de la evolución biológica al laboratorio para crear nuevas proteínas ha sido reconocida con el premio Nobel de Química de 2018. La Academia de Ciencias Sueca ha concedido el galardón a los estadounidenses Frances Arnold y George Smith y al británico Gregory Winter.

Frances Arnold, investigadora del Instituto de Tecnología de California (Caltech, en Estados Unidos), ha recibido la mitad del premio “por la evolución de enzimas dirigida”. George Smith, de la Universidad de Missouri en Columbia (Estados Unidos), y Gregory Winter, del Laboratorio de Biología Molecular del Consejo de Investigación Médica del Reino Unido en Cambridge, han sido premiados con la otra mitad del galardón por una técnica que utiliza virus bacteriófagos, que infectan bacterias, para producir anticuerpos y otras proteínas. Continua la lectura de La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

El persistent assassí de les orques es diu PCB

Un compost químic que la indústria va deixar de produir fa més de 40 anys segueix causant estralls en el medi ambient avui dia. Un nou estudi publicat a la revista ‘Science’ apunta que el 50% de la població mundial d’orques està en risc de col·lapse demogràfic per la presència de bifenils policlorats (també coneguts com PCB per les sigles en anglès) en els oceans. Uns productes tòxics cancerígens i que amenacen la supervivència durant el proper segle d’una espècie emblemàtica dels oceans.

Els PCB coplanars es coneixen per la seva toxicitat, sobretot en animals. Per la seva  elevada estabilitat química, persisteixen en l’ambient i és bioacumulen als teixits animals.  La pràctica totalitat de la humanitat està exposada a l’entrada d’aquests compostos a l’organisme malgrat els restriccions legals que existeixen, calç tenir en compte que encara avui en dia hi ha aparells domèstics que funcionin amb condensadors elèctrics que fan servir PCB.

https://www.agenciasinc.es/Noticias/El-persistente-asesino-de-las-orcas-se-llama-PCB

Cuarenta años después de la prohibición de los bifenilos policlorados, su impacto sigue haciendo mella en la vida silvestre. Estos persistentes contaminantes químicos, que se usaron de manera masiva hasta los años 70 como aislantes para equipos eléctricos, están acabando con las poblaciones de orcas de todo el mundo. La mitad de estas podrían desaparecer en menos de 50 años.

Continua la lectura de El persistent assassí de les orques es diu PCB

Quatre mil nens fugen d’un núvol de contaminació química a Europa de l’Est

La fàbrica Titan va ser tancada fa una setmana, no només contaminava l’aire sinó que fa anys va formar un estany de deixalles tòxics de sofre. Les autoritats russes responsabilitzen l’estany per la boirina tòxica, mentre que les autoritats ucraïneses culpen la fàbrica directament.  A Kíev, Ucraïna els ciutadans van descriure que una boirina va arribar al poble, i van començar a notar com els objectes metàl·lics es rovellaven, les plantes morien i la gent presentava problemes per respirar.

Els ecologistes i metges van explicar que el fenomen és ocasionat per una important alliberament de contaminació industrial, la qual va començar a l’agost d’aquest any. Però a més del greu problema ambiental, hi ha una altra complicació. La contaminació ha depassat la frontera de facto entre Crimea, controlada per Rússia, i la porció continental d’Ucraïna, que ja era un punt geopolíticament conflictiu des que Rússia va annexar a Crimea el 2014, el que va generar sancions per part dels Estats Units i Europa.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=246859&titular=cuatro-mil-ni%F1os-huyen-de-una-nube-de-contaminaci%F3n-qu%EDmica-en-europa-del-este- Continua la lectura de Quatre mil nens fugen d’un núvol de contaminació química a Europa de l’Est

“Encara no som conscients de tot el potencial del grafè”

Són tantes propietats increïbles i estan condensades en un únic material. El grafè permet aplicacions totalment diferents i noves, que no existien abans, i és molt difícil per a la ment humana predir-les.  Konstantin Novoselov,   premi Nobel de Física en 2010, en una entrevista ens para de les seves aplicacions.

L’any 2010 la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia va guardonar a Andre Geim i Konstantin Novoselov pels seus treballs pioners en el desenvolupament del grafè, un material bidimensional útil per al desenvolupament de dispositius electrònics flexibles i més eficients, com ordinadors i pantalles tàctils així com panells solars.

Avui en dia el grafè té aplicació en els següents camps:

1. Electrònica: Podria emprar-se en la fabricació de microxips o de transistors, els dos elements imprescindibles en pràcticament tots els dispositius electrònics. A més, per les seves especials característiques dels components electrònics d’aquest material permetran el desenvolupament de dispositius flexibles que podran enrotllar o plegar segons les necessitats.

2.Informática: L’ús del grafè permetrà el desenvolupament d’ordinadors molt més ràpids i amb un menor consum elèctric que els actuals de silici. A més, s’estima que un disc dur d’aquest compost, de la mateixa mida que un dels emprats actualment, podria emmagatzemar fins a mil vegades més informació.

3. Telefonia mòbil: Amb el grafè es crearia una nova generació de dispositius adaptats a la fesomia de l’ésser humà, sense formes ni colors preestablerts, amb pantalles flexibles, plegables i tàctils. A més, diversos estudis recents han comprovat com nanocircuits de grafè podrien millorar de manera significativa la velocitat i qualitat de les comunicacions sense fils. Realment, aquest tipus de productes sona gairebé a ciència ficció, doncs mesurarien mil milions de vegades menys que un metre.

4. Sector energètic: És un altre de les que canviaran de manera visible. Per les seves propietats energètiques, el grafè permetrà la creació de bateries de llarga durada que amb prou feines trigaran uns segons en carregar-se. A més, les energies renovables passaran a un pla més rellevant, ja que, entre altres, les plaques solars recobertes d’aquest material seran molt més eficients i permetran una forma més ecològica de consum energètic.

5. Indústria del blindatge: L’extrema duresa del grafè, unida a la seva capacitat de modelar i a la seva lleugeresa, ho fa un compost ideal per ser emprat en aquesta indústria. Armilles antibales, multitud d’elements de protecció que s’empren per diversos professionals passaran a ser molt més lleugers i segurs.

6.Industria automobilística: La seva aplicació en el xassís dels vehicles dels faria molt més resistents, de manera que el nombre de morts en accident de circulació anuals es podria reduir dràsticament. D’altra banda, els cotxes híbrids es convertiran en una alternativa real en comptes de ser relegats a una representació minoritària. Bateries de llarga durada, amb temps de càrrega mínims facilitaran que els conductors més reticents a aquests vehicles els vegin amb uns altres ulls.

7.Industria del motor i els combustibles: Farà de tots dos més ecològics i eficients. Actualment, és de domini públic que el Pentàgon ha invertit una gran quantitat de diners per fomentar el desenvolupament d’un additiu basat en el grafè que millori el rendiment dels avions militars pel que fa a consum i rendiment.

8.Industria alimentària: Possibilitarà la creació d’envasos per a aliments més segurs o recobriments per als mobles de la llar que impedeixin el desenvolupament de bacteris a la superfície.

9.Tractament d’aigües: A causa de la seva peculiar estructura d’alta densitat permeable a l’aigua, s’estudia el seu possible ús per a la dessalinització de l’aigua. Algunes dades obtingudes a partir d’aquests projectes prediuen que es podrà realitzar aquesta tasca en un temps molt inferior i amb un cost molt més reduït.

10. DEssenvolupament de la ciència: L’alta reactivitat del grafè amb altres elements químics diferents del carboni és una de les característiques que més atreu l’atenció en el camp de la investigació. Ja s’han descobert alguns derivats del grafè, com és el cas del grafà, que mitjançant l’addició d’hidrogen en la seva estructura molecular dóna com a resultat un nou material aïllant.

En resum, malgrat que el grafè encara es troba en fase d’estudi i no es coneixen totes les oportunitats que ofereix, es preveu que les possibilitats de la seva utilització afectaran pràcticament tots els camps coneguts substituint a gran part dels materials emprats avui en dia. Continua la lectura de “Encara no som conscients de tot el potencial del grafè”

L’escalfament global, catalitzador dels incendis forestals

Per a la química,  un catalitzador és una classe de substància que, altera el desenvolupament d’una reacció. Els catalitzadors que incrementen la velocitat de la reacció reben el nom de catalitzadors positius. El concepte de hi ha un foc, anem i el apaguem, s’ha quedat obsolet. Ja no funciona. Els sistemes d’extinció ja no poden enfrontar-se als grans incendis que estem veient. Cal donar una volta de rosca més, i això passa per ajudar els boscos a canviar

L’onada d’incendis que recorre el planeta exerceix un paper de renovació i canvi dels ecosistemes per adaptar-los a les noves condicions climàtiques.

Els incendis són un element natural més de la Terra, com el vent o la pluja. Sempre han existit i durant milions d’anys han exercit un paper crucial com a reguladors dels ecosistemes i garants de la biodiversitat del planeta.

El problema és que, en l’era actual, el antropocè, profundament impactada per les activitats humanes, aquests incendis salvatges necessaris per mantenir l’equilibri de la natura estan canviant d’intensitat i també de freqüència. I estan deixant de ser beneficiosos.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20180817/451324516370/incendios-sexta-generacion-marc-castellnou-cambio-climatico-regenarar-ecosistemas.html

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=245379&titular=el-calentamiento-global-catalizador-de-los-incendios-forestales- Continua la lectura de L’escalfament global, catalitzador dels incendis forestals

Com la formació d’una estrella pot ajudar a crear nous fàrmacs (vídeo)

Quan érem petits solíem estudiar al col·legi que el material més dur i resistent de tots els coneguts és el diamant.  El primer a prendre-li el lloc va ser el grafè; que, tot i tenir una duresa similar, posseeix molts altres avantatges com la resistència al desgast i la capacitat de suportar grans pesos.  Avui en dia és el carbí. Els astrofísics van detectar per primera vegada el carbí en els anys 30 del segle passat . Tot i que fa  anys que s’estudia, les propietats d’aquest material van ser descrites per primera vegada el 2013.

En química, un carbí és una espècie de carboni monovalent radical que conté un àtom de carboni univalent elèctricament neutre amb tres electrons no enllaçats  El carbí ens permet unir molècules en l’ordre que vulguem, simulant dissenyar peces de Lego. Aquesta propietat li permet accelerar la síntesi de molècules complexes, com els fàrmacs.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20180202/44439477756/carbino-iciq-desarrollo-farmacos.html

Desarrollar un fármaco que tenga propiedades antiinflamatorias o que combata de manera eficaz un tumor suele comportar un proceso larguísimo, que puede durar incluso décadas, y que resultar sumamente complejo y caro. Como de si un puzle tridimensional se tratara, los investigadores deben ir resolviendo fragmentos y uniéndolos en el orden adecuado hasta dar con un compuesto que no solo tenga los efectos deseados, sino que, además, sea capaz de llegar allí donde se necesita. Continua la lectura de Com la formació d’una estrella pot ajudar a crear nous fàrmacs (vídeo)

La recepta química de la vida: les reaccions que l’haurien fet sorgir a la Terra

Químics nord-americans elaboren una nova teoria sobre què va passar fa 3.800 milions d’anys.  El resultat és un equivalent al cicle de Krebs, però basat en molècules no biològiques. Han trobat que dos cicles, el del malonat i el HKG, amb processos químics semblants a certes etapes del cicle de Krebs, poden actuar conjuntament per donar aquests resultats.

http://www.ccma.cat/324/la-recepta-quimica-de-la-vida-les-reaccions-que-lhaurien-fet-sorgir-a-la-terra/noticia/2832040/

Fa 3.800 milions d’anys van aparèixer els primers organismes vius a la Terra i a partir d’aquí aquests senzills éssers van evolucionar fins a produir un panorama divers i complex. Però, quines reaccions químiques es van produir perquè apareguessin aquests organismes capaços de reproduir-se? Investigadors nord-americans han proposat una nova teoria sobre com va ser el procés.

Químics de l’Institut de Recerca Scripps, a Califòrnia, i de la Universitat Furman, a Carolina del Sud, han publicat els resultats dels seus experiments a la revista “Nature Communications”. Continua la lectura de La recepta química de la vida: les reaccions que l’haurien fet sorgir a la Terra

Foc a l’illa gelada

Groenlàndia. En una illa gairebé sense vegetació, el que s’està cremant és segurament torba, pel fet que s’ha desglaçat en aquesta zona la capa superior del terreny permanentment gelat, el permafrost. El desglaç del permafrost està previst en els models de canvi climàtic, però per a finals de segle.

http://www.publico.es/ciencias/cambio-climatico-fuego-isla-helada.html Continua la lectura de Foc a l’illa gelada

La planta incendiada de Chiloeches segueix “plena de residus tòxics”

L’incendi de Chiloeches es va desencadenar  la matinada del 26 d’agost de l’any passat quan milers de tones de residus tòxics que es trobaven emmagatzemades irregularment des de feia anys a les instal·lacions de l’empresa KUK van cremar. Gairebé un any després de la tragèdia mediambiental provocada per l’incendi de la planta de residus tòxics, no s’ha resolt el problema . Aquests residus tòxics que contaminen aqüífers …

http://www.eldiario.es/clm/planta-incendiada-Chiloeches-residuos-toxicos_0_662484549.html

Un cementerio de residuos sólidos y líquidos calcinados. Eso es lo que cualquiera puede encontrarse si se acerca al emplazamiento donde hasta hace un año se ubicaba la planta de reciclajedevastada en el incendio de Chiloeches, una localidad cercana a Guadalajara capital. El paisaje resulta entre lunático y tóxico. Desechos aglomerados, amasijos de coches, neumáticos tirados por el suelo, elementos textiles, bidones sueltos. Todo ello se concentra en la zona del fuego, además de los signos de contaminación y restos de chapapote aún visibles en los arroyos, las laderas y los sumideros que se sitúan a menos de un kilómetro del cauce del río Henares.   Continua la lectura de La planta incendiada de Chiloeches segueix “plena de residus tòxics”