Arxiu de la categoria: ORGÀNICA

L’escalfament global, catalitzador dels incendis forestals

Per a la química,  un catalitzador és una classe de substància que, altera el desenvolupament d’una reacció. Els catalitzadors que incrementen la velocitat de la reacció reben el nom de catalitzadors positius. El concepte de hi ha un foc, anem i el apaguem, s’ha quedat obsolet. Ja no funciona. Els sistemes d’extinció ja no poden enfrontar-se als grans incendis que estem veient. Cal donar una volta de rosca més, i això passa per ajudar els boscos a canviar

L’onada d’incendis que recorre el planeta exerceix un paper de renovació i canvi dels ecosistemes per adaptar-los a les noves condicions climàtiques.

Els incendis són un element natural més de la Terra, com el vent o la pluja. Sempre han existit i durant milions d’anys han exercit un paper crucial com a reguladors dels ecosistemes i garants de la biodiversitat del planeta.

El problema és que, en l’era actual, el antropocè, profundament impactada per les activitats humanes, aquests incendis salvatges necessaris per mantenir l’equilibri de la natura estan canviant d’intensitat i també de freqüència. I estan deixant de ser beneficiosos.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20180817/451324516370/incendios-sexta-generacion-marc-castellnou-cambio-climatico-regenarar-ecosistemas.html

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=245379&titular=el-calentamiento-global-catalizador-de-los-incendios-forestales- Continua la lectura de L’escalfament global, catalitzador dels incendis forestals

Com la formació d’una estrella pot ajudar a crear nous fàrmacs (vídeo)

Quan érem petits solíem estudiar al col·legi que el material més dur i resistent de tots els coneguts és el diamant.  El primer a prendre-li el lloc va ser el grafè; que, tot i tenir una duresa similar, posseeix molts altres avantatges com la resistència al desgast i la capacitat de suportar grans pesos.  Avui en dia és el carbí. Els astrofísics van detectar per primera vegada el carbí en els anys 30 del segle passat . Tot i que fa  anys que s’estudia, les propietats d’aquest material van ser descrites per primera vegada el 2013.

En química, un carbí és una espècie de carboni monovalent radical que conté un àtom de carboni univalent elèctricament neutre amb tres electrons no enllaçats  El carbí ens permet unir molècules en l’ordre que vulguem, simulant dissenyar peces de Lego. Aquesta propietat li permet accelerar la síntesi de molècules complexes, com els fàrmacs.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20180202/44439477756/carbino-iciq-desarrollo-farmacos.html

Desarrollar un fármaco que tenga propiedades antiinflamatorias o que combata de manera eficaz un tumor suele comportar un proceso larguísimo, que puede durar incluso décadas, y que resultar sumamente complejo y caro. Como de si un puzle tridimensional se tratara, los investigadores deben ir resolviendo fragmentos y uniéndolos en el orden adecuado hasta dar con un compuesto que no solo tenga los efectos deseados, sino que, además, sea capaz de llegar allí donde se necesita. Continua la lectura de Com la formació d’una estrella pot ajudar a crear nous fàrmacs (vídeo)

La recepta química de la vida: les reaccions que l’haurien fet sorgir a la Terra

Químics nord-americans elaboren una nova teoria sobre què va passar fa 3.800 milions d’anys.  El resultat és un equivalent al cicle de Krebs, però basat en molècules no biològiques. Han trobat que dos cicles, el del malonat i el HKG, amb processos químics semblants a certes etapes del cicle de Krebs, poden actuar conjuntament per donar aquests resultats.

http://www.ccma.cat/324/la-recepta-quimica-de-la-vida-les-reaccions-que-lhaurien-fet-sorgir-a-la-terra/noticia/2832040/

Fa 3.800 milions d’anys van aparèixer els primers organismes vius a la Terra i a partir d’aquí aquests senzills éssers van evolucionar fins a produir un panorama divers i complex. Però, quines reaccions químiques es van produir perquè apareguessin aquests organismes capaços de reproduir-se? Investigadors nord-americans han proposat una nova teoria sobre com va ser el procés.

Químics de l’Institut de Recerca Scripps, a Califòrnia, i de la Universitat Furman, a Carolina del Sud, han publicat els resultats dels seus experiments a la revista “Nature Communications”. Continua la lectura de La recepta química de la vida: les reaccions que l’haurien fet sorgir a la Terra

Foc a l’illa gelada

Groenlàndia. En una illa gairebé sense vegetació, el que s’està cremant és segurament torba, pel fet que s’ha desglaçat en aquesta zona la capa superior del terreny permanentment gelat, el permafrost. El desglaç del permafrost està previst en els models de canvi climàtic, però per a finals de segle.

http://www.publico.es/ciencias/cambio-climatico-fuego-isla-helada.html Continua la lectura de Foc a l’illa gelada

La planta incendiada de Chiloeches segueix “plena de residus tòxics”

L’incendi de Chiloeches es va desencadenar  la matinada del 26 d’agost de l’any passat quan milers de tones de residus tòxics que es trobaven emmagatzemades irregularment des de feia anys a les instal·lacions de l’empresa KUK van cremar. Gairebé un any després de la tragèdia mediambiental provocada per l’incendi de la planta de residus tòxics, no s’ha resolt el problema . Aquests residus tòxics que contaminen aqüífers …

http://www.eldiario.es/clm/planta-incendiada-Chiloeches-residuos-toxicos_0_662484549.html

Un cementerio de residuos sólidos y líquidos calcinados. Eso es lo que cualquiera puede encontrarse si se acerca al emplazamiento donde hasta hace un año se ubicaba la planta de reciclajedevastada en el incendio de Chiloeches, una localidad cercana a Guadalajara capital. El paisaje resulta entre lunático y tóxico. Desechos aglomerados, amasijos de coches, neumáticos tirados por el suelo, elementos textiles, bidones sueltos. Todo ello se concentra en la zona del fuego, además de los signos de contaminación y restos de chapapote aún visibles en los arroyos, las laderas y los sumideros que se sitúan a menos de un kilómetro del cauce del río Henares.   Continua la lectura de La planta incendiada de Chiloeches segueix “plena de residus tòxics”

Un dissolvent industrial amenaça la recuperació de la capa d’ozó

Recordem que la capa d’ozó és una zona de l’estratosfera terrestre molt rica en aquest gas. Aquesta zona, situada a més de 15 quilòmetres de la superfície terrestre, actua com un escut que protegeix la terra de la radiació del Sol, ja que absorbeix la major part de la radiació ultraviolada.

El clorur de metilè o diclorometà és un líquid incolor amb fórmula química CH2Cl2, posseeix un lleu aroma dolça i no es presenta de forma natural en el medi ambient. És àmpliament utilitzat com a dissolvent, tant industrialment com a escala de laboratori, o per eliminar pintura o netejar diferents parts d’un computador. També pot trobar-se en alguns aerosols i pesticides i s’usa en la manufactura de pel·lícules fotogràfiques.

El clorur de metilè és un dels molts gasos organoclorats que no estan inclosos en el Protocol de Mont-real, però que estan presents en l’atmosfera terrestre.

El nou estudi, que ha estat publicat a la revista Nature Communications, ha mostrat que “tot i que actualment l’impacte del clorur de metilè sobre l’ozó és modest, ha augmentat notablement en els últims anys” i adverteixen que “si aquest augment continua en el futur, el retorn de l’ozó antàrtic als nivells anteriors a 1980 podria demorar-se substancialment “.

http://www.eldiario.es/sociedad/capa_de_ozono-contaminacion-ciencia_0_659684093.html Continua la lectura de Un dissolvent industrial amenaça la recuperació de la capa d’ozó

Què és la normativa europea REACH de productes químics?

El REACH és el nou sistema de gestió de les substàncies químiques dins de la Unió Europea amb l’objectiu de garantir un elevat nivell de protecció de la salut humana i el medi ambient.

REACH és l’acrònim en anglès de Registre, Avaluació i Autorització de Substàncies i Mescles Químiques

El registre de productes químics en el marc de REACH, fa que les empreses adquireixin una millor comprensió dels productes químics que estan manejant, els seus perills i riscos, utilitzant substàncies cada vegada més innòcues per a la salut i el medi ambient.

https://echa.europa.eu/es/reach-2018

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/137382/Que-es-la-normativa-europea-REACH-de-productos-quimicos

Registro, Evaluación, Autorización y Restricción para sustancias y mezclas. Sus metas son optimizar la información a lo largo de la cadena de suministro, desarrollar las medidas más adecuadas para de gestión de riesgos de muy alta preocupación (SVHC) y fomentar la responsabilidad de la industria, para que garantice la seguridad de los productos químicos que incorporará al mercado. Gracias a la fuerte presión de la sociedad civil, de los Estados miembros de la UE y de los sectores más responsables de la industria química se ha demostrado que REACH es útil y eficiente desde el punto de vista económico y beneficioso para el Medio Ambiente, la salud en general y la protección de los trabajadores.

Continua la lectura de Què és la normativa europea REACH de productes químics?

El plàstic està canviant la naturalesa fonamental dels oceans . “La plastisfera “

Les escombraries que acumulen els mars és un nou ecosistema. Segons explica la biòloga marina Linda Amaral que ha denominat un nom nou a un altre ecosistema diferent fins ara amagat :

“La “plastisfera” és la capa de vida que hi ha a sobre del plàstic, no només en l’oceà, sinó en qualsevol lloc on hi ha aquest material, aigua i microbis. Quant un tros de plàstic arriba a l’aigua, els bacteris ho colonitzen. Bàsicament han trobat un nou hàbitat a l’oceà, un que no existia fins fa poc. Hem estat estudiant aquest nou ecosistema en moltes parts del món, incloent en els girs oceànics on es concentren aquests residus.”

http://elpais.com/elpais/2017/06/09/ciencia/1497032990_575930.html Continua la lectura de El plàstic està canviant la naturalesa fonamental dels oceans . “La plastisfera “

Guerra contra el plàstic

La Mediterrània, especialment en les seves zones costaneres, s’ha convertit en un dels espais marins més contaminats del món. Un equip de científics espanyols va  fer públics els resultats d’una investigació que revelen que, només a la superfície d’aquest mar, hi ha acumulades unes 1.455 tones de plàstic. (Veure..http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/06/guerra-contra-el-plastic/ )

Nosaltres com a consumidors tenim molt a dir en l’ús no necessari del plàstic. Per posar un exemple, les bosses de plàstic, fabricades amb polietilè de baixa densitat, triguen més d’un segle en descompondre’s totalment. Nosaltres podem fer petits canvis per contribuir a frenar l’impacte del plàstic sobre el planeta.No podem generar residus sense control indefinidament.

http://www.publico.es/sociedad/plastico-guerra-plastico-cosas-ademas.html Continua la lectura de Guerra contra el plàstic

El 95% dels barcelonins s’exposen a nivells contaminants superiors als recomanats

La mitjana anual dels nivells de diòxid de nitrogen, de partícules en suspensió, benzè, ozó i benzopirè supera els paràmetres recomanats per l’OMS, segons un informe de l’Ajuntament de Barcelona sobre la qualitat de l’aire.

El diòxid de nitrogen o òxid de nitrogen (IV) (NO2), és un compost químic format pels elements nitrogen i oxigen, un dels principals contaminants entre els diversos òxids de nitrogen. El diòxid de nitrogen és de color marró-groguen. Pot produir de forma ràpida cremades en pell, ulls i en els teixits de la gola, acumular líquid en els pulmons i portar a la mort.

Les partícules en suspensió presents en l’aire causen efectes negatius sobre la salut. Això s’ha demostrat tant amb partícules fines com amb les gruixudes. Afecten especialment a l’aparell respiratori i el sistema cardiovascular. S’ha demostrat que l’exposició a llarg termini a partícules en concentracions relativament baixes, habituals en el medi urbà, pot afectar els pulmons tant de nens com d’adults.

El benzè és un hidrocarbur poliinsaturat de fórmula C6H6, que posseeix una forma d’anell, (d’aquí que rebi el nom d’anell benzènic). Els àtoms de carboni comparteixen els seus electrons lliures de forma similar als enllaços covalents corrents, de manera que la seva estructura molecular adquireix una gran estabilitat. Químicament és un líquid incolor d’aroma dolça, que s’evapora ràpidament. El Departament de Salut i Serveis Humans (DHHS sigles en anglès) ha determinat, mitjançant estudis epidemiològics, que el benzè és un reconegut carcinogen en éssers humans, de manera que una exposició continuada a elevats nivells de benzè en l’aire, pot provocar leucèmia. La inhalació d’aquesta substància en petites dosis, pot causar somnolència, mareig, acceleració del batec del cor, mals de cap, tremolors, confusió i pèrdua del coneixement.

L’ozó és un gas incolor i inodor. En realitat es tracta d’una variant de l’oxigen que té tres àtoms en comptes de dos. És freqüent que es pensi que l’ozó és beneficiós per a l’home, ja que així succeeix amb la capa d’aquest gas que envolta la Terra i que la protegeix de les radiacions procedents de l’espai exterior. No obstant això, quan l’ozó s’acumula a les capes inferiors de l’atmosfera, més encara si és arran de terra, l’hi considera com un contaminant, ja que no només danya la salut, sinó que és capaç de produir la corrosió dels edificis i les roques. L’Organització Mundial de la Salut ha establert que quan la concentració d’ozó en l’aire que es respira és superior als 240 mg / m3 i aquesta es manté durant més de vuit hores, hi ha un clar risc per a la salut: redueix considerablement la funció pulmonar, inflama les vies respiratòries i exacerba l’asma, a més d’afavorir les infeccions respiratòries .

La principal font de benzopirens (uns compostos que pertanyen a la família dels hidrocarburs aromàtics, com el benzè o les dioxines) és la combustió d’olis, fusta, greixos o petroli. El seu efecte més clar en l’home és el càncer de pulmó, al qual arriba a través de l’aire, o al fumar. La relació entre els benzopirens i tumor pulmonar va ser demostrada en Estats Units per investigadors del Centre de Càncer M. D. Anderson a Houston (Texas) i l’Institut de Recerca Beckham de Califòrnia en un estudi que va ser publicat a la revista Science.

http://www.ccma.cat/324/la-presencia-continuada-de-cinc-contaminants-posa-en-risc-la-salut-dels-barcelonins/noticia/2786207/ Continua la lectura de El 95% dels barcelonins s’exposen a nivells contaminants superiors als recomanats