Arxiu de la categoria: ORGÀNICA

Guerra contra el plàstic

La Mediterrània, especialment en les seves zones costaneres, s’ha convertit en un dels espais marins més contaminats del món. Un equip de científics espanyols va  fer públics els resultats d’una investigació que revelen que, només a la superfície d’aquest mar, hi ha acumulades unes 1.455 tones de plàstic. (Veure..http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/06/guerra-contra-el-plastic/ )

Nosaltres com a consumidors tenim molt a dir en l’ús no necessari del plàstic. Per posar un exemple, les bosses de plàstic, fabricades amb polietilè de baixa densitat, triguen més d’un segle en descompondre’s totalment. Nosaltres podem fer petits canvis per contribuir a frenar l’impacte del plàstic sobre el planeta.No podem generar residus sense control indefinidament.

http://www.publico.es/sociedad/plastico-guerra-plastico-cosas-ademas.html Continua la lectura de Guerra contra el plàstic

El 95% dels barcelonins s’exposen a nivells contaminants superiors als recomanats

La mitjana anual dels nivells de diòxid de nitrogen, de partícules en suspensió, benzè, ozó i benzopirè supera els paràmetres recomanats per l’OMS, segons un informe de l’Ajuntament de Barcelona sobre la qualitat de l’aire.

El diòxid de nitrogen o òxid de nitrogen (IV) (NO2), és un compost químic format pels elements nitrogen i oxigen, un dels principals contaminants entre els diversos òxids de nitrogen. El diòxid de nitrogen és de color marró-groguen. Pot produir de forma ràpida cremades en pell, ulls i en els teixits de la gola, acumular líquid en els pulmons i portar a la mort.

Les partícules en suspensió presents en l’aire causen efectes negatius sobre la salut. Això s’ha demostrat tant amb partícules fines com amb les gruixudes. Afecten especialment a l’aparell respiratori i el sistema cardiovascular. S’ha demostrat que l’exposició a llarg termini a partícules en concentracions relativament baixes, habituals en el medi urbà, pot afectar els pulmons tant de nens com d’adults.

El benzè és un hidrocarbur poliinsaturat de fórmula C6H6, que posseeix una forma d’anell, (d’aquí que rebi el nom d’anell benzènic). Els àtoms de carboni comparteixen els seus electrons lliures de forma similar als enllaços covalents corrents, de manera que la seva estructura molecular adquireix una gran estabilitat. Químicament és un líquid incolor d’aroma dolça, que s’evapora ràpidament. El Departament de Salut i Serveis Humans (DHHS sigles en anglès) ha determinat, mitjançant estudis epidemiològics, que el benzè és un reconegut carcinogen en éssers humans, de manera que una exposició continuada a elevats nivells de benzè en l’aire, pot provocar leucèmia. La inhalació d’aquesta substància en petites dosis, pot causar somnolència, mareig, acceleració del batec del cor, mals de cap, tremolors, confusió i pèrdua del coneixement.

L’ozó és un gas incolor i inodor. En realitat es tracta d’una variant de l’oxigen que té tres àtoms en comptes de dos. És freqüent que es pensi que l’ozó és beneficiós per a l’home, ja que així succeeix amb la capa d’aquest gas que envolta la Terra i que la protegeix de les radiacions procedents de l’espai exterior. No obstant això, quan l’ozó s’acumula a les capes inferiors de l’atmosfera, més encara si és arran de terra, l’hi considera com un contaminant, ja que no només danya la salut, sinó que és capaç de produir la corrosió dels edificis i les roques. L’Organització Mundial de la Salut ha establert que quan la concentració d’ozó en l’aire que es respira és superior als 240 mg / m3 i aquesta es manté durant més de vuit hores, hi ha un clar risc per a la salut: redueix considerablement la funció pulmonar, inflama les vies respiratòries i exacerba l’asma, a més d’afavorir les infeccions respiratòries .

La principal font de benzopirens (uns compostos que pertanyen a la família dels hidrocarburs aromàtics, com el benzè o les dioxines) és la combustió d’olis, fusta, greixos o petroli. El seu efecte més clar en l’home és el càncer de pulmó, al qual arriba a través de l’aire, o al fumar. La relació entre els benzopirens i tumor pulmonar va ser demostrada en Estats Units per investigadors del Centre de Càncer M. D. Anderson a Houston (Texas) i l’Institut de Recerca Beckham de Califòrnia en un estudi que va ser publicat a la revista Science.

http://www.ccma.cat/324/la-presencia-continuada-de-cinc-contaminants-posa-en-risc-la-salut-dels-barcelonins/noticia/2786207/ Continua la lectura de El 95% dels barcelonins s’exposen a nivells contaminants superiors als recomanats

Regne Unit viu el seu primer dia sense carbó des de la Revolució Industrial

Fa només una dècada, un dia sense carbó hauria estat inimaginable, com serà en deu anys més el nostre sistema energètic?

No es tracta d’un episodi aïllat, sinó que és part d’una tendència clara, veure les accions de Suiza, Bèlgica, Noruega o Canadà http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/11/21/canada-anuncia-que-deixara-dutilitzar-carbo-per-generar-electricitat-el-2030/

La crema de carbó per produir electricitat – una de les fonts que més emissions de gasos d’efecte hivernacle expulsa l’atmosfera- és un llast per a la lluita contra el canvi climàtic. No hem de perdre de vista, però, la reducció energètica necessària per ajustar-nos als recursos de què disposem.

http://elpais.com/elpais/2017/04/26/ciencia/1493208302_664530.html Continua la lectura de Regne Unit viu el seu primer dia sense carbó des de la Revolució Industrial

Els clorofluorocarbonis i la seva aportació al canvi climàtic

Els clorofluorocarbonis o clorofluorocarburs (també anomenats CFC) són compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtoms d’hidrogen per àtoms de fluor i/o clor.

Durant dècades, l’ús dels clorofluorocarbonis va ser molt eficaç i ideal per molts propòsits. No són tòxics, ni corrosius, ni inflamables i a poc reactius. A conseqüència d’aquestes propietats tan idònies, han estat els compostos químics per excel·lència en sistemes de refrigeració, d’aire condicionat, com a dissolvents i precursors en aerosols i extintors. Finalment, una de les grans propietats del clorofluorocarbonis és la seva excel·lència com a aïllant tèrmic.

La societat ha estat condicionada a veure el CFC com un gas només associat a la disminució de la capa d’ozó, i ignora que, en realitat, s’enfronta a un perill doble

L’efecte hivernacle és el procés pel qual l’atmosfera d’un planeta fa que s’escalfi, permetent l’entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l’emissió de calor des del planeta per l’absorció de la radiació per certs gasos de l’atmosfera. Com a resultat es reté la calor i no s’allibera en l’espai. L’augment de la temperatura és causada per l’acumulació en l’atmosfera de gasos tal com el diòxid de carboni, metà, òxid de nitrogen.

Tot i no representar una transformació química, cal esmentar que els CFC també tenen la propietat d’absorbir la radiació infraroja, o la calor de la superfície de la terra. Per tant, com el diòxid de carboni (CO2), els CFC també contribueixen a l’augment de l’efecte hivernacle i, en conseqüència, de l’escalfament global.

De fet, els CFC són els gasos més responsables de l’escalfament global, ja que una molècula de CFC és equivalent a 10.000 molècules de CO2 i per tant representen el 20% de l’efecte hivernacle. Encara que el seu ús ha disminuït des dels anys 70, la seva concentració està augmentant, ja que no existeix cap mecanisme natural que absorbeixi aquests compostos de l’atmosfera. Continua la lectura de Els clorofluorocarbonis i la seva aportació al canvi climàtic

Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

Sona com a ciència ficció, però els cristalls del temps són una cosa molt real.

Un cristall és una estructura espacial en la qual es repeteixen els àtoms de forma fixa en l’espai. Cristalls són els diamants, els robins o les maragdes, per exemple. La seva bellesa deriva de l’estructura periòdica dels seus àtoms, carboni en el diamant; alumini, ferro, crom i oxigen en el robí, i beril·li, alumini, silici, crom, vanadi i oxigen en la maragda.

Com l’estructura és periòdica en l’espai, la llum que cau sobre ells es difracta en colors preciosos, al combinar-se en freqüències discretes i ordenades, en comptes de ser llum blanca en la qual la combinació de freqüències és contínua (o gairebé) i, en tot cas, aleatòria.

Doncs bé, si els cristalls espacials exigeixen repeticions periòdiques en l’espai de les posicions dels àtoms d’un cos, ¿no hauria repeticions periòdiques en el temps de les posicions dels àtoms d’un cos?

Si bé els cristalls espacials són estructures estables que es mantenen com a tals en equilibri, els cristalls temporals no poden mantenir-se en les seves posicions periòdiques sense una injecció constant d’energia, ja que són estructures lluny de l’equilibri.

Els àtoms en un cristall de temps mai s’estableixen en el que es coneix com a equilibri tèrmic, un estat en el qual tots tenen la mateixa quantitat de calor. És un dels primers exemples d’una nova classe àmplia de matèria, anomenada fase de no equilibri, que s’ha predit però fins ara no s’havia pogut aconseguir.Poden certs sòlids cristal·litzar en el temps, preferint diferents estats a diferents intervals de temps? Continua la lectura de Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

No només la dosi fa el verí: el descobriment que podria canviar la legislació sobre pesticides

“La dosi fa el verí”. Aquest principi assumeix que una vegada que un producte químic s’esborra de l’organisme (recuperació toxicocinètics), ja no té cap efecte. No obstant això, passa per alt l’altre procés de restabliment de l’homeòstasi, la recuperació toxicodinámica, que pot ser ràpida o lenta depenent de la química. Per tant, quan els organismes estan exposats a dues substàncies tòxiques en la seqüència, la toxicitat pot diferir si el seu ordre s’inverteix. Si es posa  a prova aquesta hipòtesi amb el crustaci d’aigua dolça Gammarus pulex i quatre substàncies tòxiques que actuen sobre diferents objectius (diazinó, propiconazol, 4,6-dinitro- o -cresol, clorur de 4-nitrobencil).Es troba clarament diferent toxicitat quan l’ordre d’exposició dels dos agents tòxics es va revertir, mentre es manté la mateixa dosi.

La seqüència d’exposició i la toxicitat acumulada no es consideren a dia d’avui en l’avaluació de riscos ambientals, així que les implicacions d’aquest estudi són molt àmplies.

L’exposició a múltiples tòxics, en seqüències amb alta variabilitat, afecta en el dia a dia als éssers humans i als altres organismes, així que és vital que parem atenció als possibles efectes nocius per a la salut que es derivin. ” Continua la lectura de No només la dosi fa el verí: el descobriment que podria canviar la legislació sobre pesticides

Enllaç entre dues estrelles de la química: grafè i porfirina

Com hem comentat altres vegades, a partir del carboni s’aconsegueix el grafè. Aquest material sorgeix quan petitíssimes partícules de carboni s’agrupen de forma molt densa en làmines de dues dimensions molt fines (tenen la mida d’un àtom), i en cel·les hexagonals. La seva estructura és similar a la que resulta de dibuixar una bresca d’abelles en un full com  una superfície plana, de dues dimensions, com el grafè. El grafè s’obté a partir d’una substància abundant en la naturalesa, el grafit.

Malgrat que el grafè es coneix des de la dècada de 1930, va ser abandonat per considerar-lo massa inestable. No va ser fins molts anys després, el 2004, quan els científics d’origen rus Novoselov i Geim van aconseguir aïllar-lo a temperatura ambient. Aquest descobriment no va ser intranscendent, ja que gràcies a ell van obtenir el Premi Nobel el 2010.

És un material molt dur, resistent, flexible i molt lleuger; el que permet modelar segons les necessitats de cada cas. Condueix molt bé tant la calor com l’electricitat; i roman en condicions molt estables quan se’l sotmet a grans pressions.

Per altra banda, per a l’existència de la vida com la coneixem, són indispensable les biomolècules, les quals agrupem en carbohidrats, proteïnes, lípids i àcids nucleics. A part,  hi ha altres molècules que, si bé no estan classificades dins d’aquests grups, també són de gran importància en diversos processos bioquímics que donen lloc a aquesta. Un d’aquests grups són les porfirines, la seva estructura i característiques les fa un grup de molècules indispensables per a la vida, a més, són més comuns del que sembla. Entre els compostos més coneguts d’aquest grup hi ha la clorofil·la i el grup hemo.

Hi ha porfirines que són compostos complexos ja que el macro cicle en aquests, s’uneix a metalls per mitjà d’enllaços covalents coordinats. Els complexos entre ions metàl·lics i els lligands de porfirina estan compresos entre els mes importants compostos que contenen metalls en els sistemes biològics. L’accessibilitat de la porfirina i els seus anells derivats és un dels factors que permet als sistemes biològics captar i modificar per als seus propòsits, les propietats d’òxidació, reducció i coordinació dels metalls. Per aquesta propietat ells anells proteics que formen part de la clorofil·la són essencials per a la fotosíntesi en les plantes, i de l’hemoglobina, encarregada de transportar l’oxigen a la sang dels animals.

La unió del grafè i la porfirina permetrà fer-lo servir en el camp de l’electrònica molecular -on els circuits electrònics estan compostos per unitats moleculars-, així com en processos catalítics amb els quals s’acceleren multitud de reaccions químiques, i en el desenvolupament de nous sensors de gasos

Entre les diferents investigacions fetes, i factibles aplicacions per a dispositius creats amb l’electrònica molecular, podem trobar: dispositius com els díodes orgànics emissors de llum (OLED per les sigles en anglès), transistors orgànics d’efecte camp (OFET per les sigles en anglès) o panells solars orgànics, molt importants avui en dia, donat que les energies renovables tenen un paper molt important en el nostre dia a dia. Continua la lectura de Enllaç entre dues estrelles de la química: grafè i porfirina

Mites i veritats sobre l’ús de plàstics en els microones

La gran diversitat de materials plàstics ha portat a crear una variada tipologia per identificar-los. En aquest cas, les fletxes de l’anell – senyal que pot reciclar-se d’alguna manera – són més estretes, i contenen un nombre i unes lletres que assenyalen el tipus de material. Així, un consumidor pot trobar al mercat els següents símbols:

Estos plásticos son los mas importantes a considerar y agrupan a otros también.-

1- PET o PETE (Polietilè tereftalat): És el plàstic típic d’envasos d’aliments i begudes, gràcies a que és lleuger, no és car i és reciclable. En aquest sentit, un cop reciclat, el PET es pot utilitzar en mobles, catifes, fibres tèxtils, peces d’automòbil i ocasionalment en nous envasos d’aliments.

2- HDPE (Polietilè d’alta densitat): Gràcies a la seva versatilitat i resistència química s’utilitza sobretot en envasos, en productes de neteja de la llar o químics industrials, com ara ampolles de xampú, detergent, clor, etc. Així mateix, també se li pot veure en envasos de llet, sucs, iogurt, aigua, i bosses d’escombraries i de supermercats. Es recicla de molt diverses formes, com en tubs, ampolles de detergents i netejadors, mobles de jardí, pots d’oli, etc.

3- PVC (Vinílics o Clorur de polivinil): També és molt resistent, pel que és molt utilitzat en netejadors de finestres, ampolles de detergent, xampú, olis, i també en mànegues, equipaments mèdics, finestres, tubs de drenatge , materials per a construcció, folre per a cables, etc. Tot i que no es recicla molt habitualment, en aquest cas s’utilitza en panells, tarimes, canalons de carretera, tapets, etc. El PVC pot deixar anar diverses toxines (no cal cremar ni deixar que toqui aliments) pel que és preferible utilitzar un altre tipus de substàncies naturals.

4- LDPE (polietilè de baixa densitat): Aquest plàstic fort, flexible i transparent es pot trobar en algunes ampolles i bosses molt diverses (de la compra o per menjar congelat, pa, etc.) alguns mobles, i catifes, per exemple. Després de la seva reciclat es pot utilitzar de nou en contenidors i papereres, sobres, panells, canonades o rajoles, per exemple.

5- PP (Polipropilè): El seu alt punt de fusió permet envasos capaços de contenir líquids i aliments calents. Se sol utilitzar en la fabricació d’envasos metges, iogurts, palletes, pots de ketchup, tapes, alguns contenidors de cuina, etc. Al reciclar es poden obtenir: senyals lluminoses, cables de bateria, escombres, raspalls, raspadors de gel, bastidors de bicicleta, rasclets, galledes, paletes, safates, etc.

6- PS (Poliestirè): Utilitzat en plats i gots d’un sol ús, oueres, safates de carn, envasos d’aspirina, caixes de CD, etc. El seu baix punt de fusió fa possible que pugui fondre en contacte amb la calor. Algunes organitzacions ecologistes subratllen que es tracta d’un material difícil de reciclar (encara que en aquest cas es poden obtenir diversos productes) i que pot emetre toxines.

7- Altres: En aquest calaix de sastre s’inclouen una gran diversitat de plàstics molt difícils de reciclar, no està clara toxicitat en ús alimentari. Per exemple, amb aquests materials estan fetes algunes classes d’ampolles d’aigua, materials a prova de bales, DVD, ulleres de sol, MP3 i PC, certs envasos d’aliments, etc.

Els plàstics de policarbonat (PC) i clorur de polivinil (PVC) són perillosos, són els que alliberen major quantitat de bisfenol Especialment en ser escalfats o en entrar en contacte amb aliments calents. Així que, pareu atenció i quan veureu en algun lloc les sigles PC o PVC, ¡que us saltin les alertes ! I, si podeu, evitar-los en la mesura del possible. I mai escalfar en un microones!

Neus Fabregat Cabello afirma que per escalfar aliments o begudes en microones els recipients més segurs són els de tipus 2 (HDPE, polietilè d’alta densitat), 4 (LDPE, polietilè de baixa densitat) i 5 (PP, polipropilè).

Sense perjudici d’això recomana preferentment l’ús d’envasos de vidre, de la mateixa manera que aconsella evitar escalfar els recipients amb número 7, en virtut del grup de plàstics que el formen, entre ells els policarbonats, que poden arribar a desprendre “bisfenol A ( BPA) “.

El bisfenol A (BPA) és una substància coneguda com policarbonat i resina epoxi i s’utilitza per fabricar un plàstic dur i resistent, i per tal és utilitzat en diferents productes de consum, com ara estris de cuina, ampolles d’aigua reutilitzables i biberons ” .

Segons l’estudi font, aquesta substància pot provocar esterilitat, disminució de la producció de testosterona, càncer de pròstata, entre d’altres efectes adversos a la salut, especialment en nens.

Espanya des de 2011 ha prohibit l’ús de plàstics que continguin bisfenol A només per biberons, Estats Units ho va prohibir per a tot tipus d’envasos d’aliments per a nadons i França va anar més enllà, prohibint per a qualsevol envàs d’ús alimentari.

L’article aconsella utilitzar recipients de vidre davant la necessitat d’escalfar menjars o begudes en microones i no plàstics.

Neus Fabregat Cabello és Premi Literari en Valencià de Divulgació Científic – Tecnològica 2013 de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals (ESTCE) de la Universitat Jaume I, Espanya.

Continua la lectura de Mites i veritats sobre l’ús de plàstics en els microones

Els secrets lluminosos de les profunditats de l’Àrtic

Es coneix com bioluminescència a la producció de llum de certs organismes vius. Això es genera com a conseqüència d’una reacció química, en la qual una substància bioquímica, la luciferina, pateix una oxidació que és catalitzada per l’enzim luciferasa. Es tracta d’una conversió directa de l’energia química en energia lumínica.Es un fenomen molt estès en tots els nivells biològics: bacteris, fongs, protists unicel·lulars, celenterats, cucs, mol·luscs, cefalòpodes, crustacis, insectes, equinoderms, peixos, meduses.

A més profunditat, la bioluminescència s’incrementa i varia la composició del zooplàncton, del que s’alimenten l’arengada i el bacallà. A més profunditat, s’aprecien alguns dinoflagel·lats (algues unicel·lulars) i copèpodes (crustacis minúsculs), krill i ctenóforosque aporten una llum bioluminescent més brillant”, indica Cohen, que es va unir a l’equip en 2013.

Aquesta troballa és important perquè el mar de Barents és la llar d’una gran quantitat de pesqueres, i els pescadors d’aquesta regió noruega estan interessats en entendre com els canvis en el zooplàncton i la seva disponibilitat afectaran les espècies de peixos comercials com el arengada i el bacallà. Continua la lectura de Els secrets lluminosos de les profunditats de l’Àrtic

Fotografiar com es trenca una molècula ja és possible

Un canvi és la transformació d’un sistema al llarg del temps. Els canvis físics es caracteritzen perquè no modifiquen la naturalesa de la substància.

Els canvis químics sí que modifiquen la naturalesa de les substàncies de manera que se’n formen de noves amb propietats diferents.  Aquest procés s’anomena reacció química: una o més substàncies, anomenades reactius, es transformen en una o més substàncies amb propietats diferents, anomenades productes. Implica una modificació de la matèria. Tenen associats canvis energètics. Les substàncies que es transformen les anomenem reactius i les que obtenim, productes. El procés o canvi és la reacció química. 

Un equip internacional de científics liderat per l’ICFO – Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona ha visualitzat l’inici d’una reacció química en una sola molècula complexa. En un article publicat a la revista Science, els investigadors detallen com han aconseguit fotografiar aquesta reacció a un nivell de detall espai-temporal fins ara inaudit: en l’espai, han aconseguit captar la molècula sencera visualitzant els àtoms que la integren; en el temps, han immortalitzat els moviments en qüestió de femtosegons, és a dir, en aproximadament una mil·lèsima d’una bilionèsima part d’un segon ..

Els sefies , tan de moda avui en dia, arriben també al camp de la química. L’equip que Biegert lidera qualifica aquestes instantànies de autofoto o selfie perquè són possibles gràcies als electrons de la pròpia molècula, tal com explica l’article…. Continua la lectura de Fotografiar com es trenca una molècula ja és possible