Arxiu de la categoria: INORGÀNICA

La central nuclear de Cofrents acumula incidents a les portes de la renovació de la concessió

La central nuclear posseeix el mateix reactor nuclear i una tecnologia especialment obsoleta com la de Fukushima. Iberdrola ja va anunciar al juliol que pretén demanar la renovació de l’explotació que caduca el 2021, mentre les Corts Valencianes demanen el tancament de la central i el seu desmantellament.
Al mateix temps que prepara la renovació, Iberdrola ha posat en dubte la continuïtat d’aquestes plantes i va forçar el Govern a donar més termini a les elèctriques per renovar els permisos.Crònica d’una mort anunciada.

http://www.eldiario.es/cv/politica/Acumulacion-incidentes-Cofrentes-renovacion-concesion_0_706579988.html

La central nuclear valenciana de Cofrentes ha acumulado hasta ocho incidentes de baja intensidad en lo que va de año. Este encadenamiento de sucesos se produce precisamente a escasos meses de que Iberdrola, propietaria de las instalaciones, pueda pedir la renovación de la concesión que caduca en cuatro años. El periodo de petición empezará en marzo de 2018.

Los incidentes registrados no han superado en ningún caso el nivel 0 de la Escala Internacional de Sucesos Nucleares y Radiológicos (INES), pero precisamente el más destacado fue el último. Este tuvo lugar el 31 de octubre, cuando la central notificó al CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) una parada no programada para una inspección que detectó defectos en una válvula; estos defectos provocaron desprendimientos de fragmentos de dicha válvula dentro del sistema de agua de alimentación que, según el CSN, no han podido ser recuperados.

El regulador nuclear ha trasladado a la central la necesidad de elaborar un análisis de las causas de la parada programada de su actividad tras el “desequilibrio de caudales de agua” que provocó el incidente, así como la elaboración y remisión de un programa detallado de actividades para poder localizar y extraer las partes sueltas de la válvula. El comunicado del CSN señala que el análisis debe incluir una evaluación detallada de los componentes de seguridad potencialmente afectados, particularmente la “inadecuada actitud cuestionadora que llevó a no realizar una revisión y el mantenimiento de la válvula durante la última parada de recarga”.

Durante 2017 ha habido hasta siete incidentes más, uno en enero, otro en marzo, tres en julio, otro en septiembre ( fallo que obligó a la intervención de la brigada antiincendios) y el posterior sólo 5 días antes del capítulo comentado de la válvula.

Alargar su vida

En julio, mes en el que se produjo la mayor concentración de incidencias, fue cuando la polémica sobre la vida de la central nuclear se reavivó, porque Iberdrola anunció que pediría la prórroga de la concesión por boca del director de la central nuclear, Tomás Lozano.

Iberdrola ha llegado a poner en duda la continuidad de estas plantas por boca de su presidente, Ignacio Sánchez Galán, que en abril de 2016 dijo que cierran “ y no por razones políticas, sino económicas, porque no son viables“. Un posicionamiento que en el sector se interpreta como medida de presión sobre el Gobierno para que rebaje la fiscalidad que soportan las nucleares.

Iberdrola, que ya se opuso a la reapertura de la central de Garoña (propiedad de esta empresa y de Endesa), ya logró en mayo que el Ministerio de Energía modificase la normativa para dar más plazo a las eléctricas para decidir si renuevan los permisos de nucleares, entre ellas Cofrentes (la próxima que agota su licencia) y Almaraz.

Pese a ese posicionamiento, el director de Cofrentes confirmó en julio en la comisión de las Corts Valencianes que Iberdrola pedirá la prórroga de la explotación. Lozano puso como fecha 2020, cuando la central de Cofrentes cumplirá 35 años. La instalación fue construida para una vida útil de 40 años, hecho que no necesariamente supone su cierre automático, sino que dependerá de la voluntad política del momento para poder llegar incluso a los 60 años.

Oposición

Contra esta prórroga se muestran los partidos que dan apoyo al actual gobierno de la Generalitat Valenciana (PSPV-PSOE, Compromís y Podemos) que en marzo aprobaron una proposición por la que se pide al gobierno el cierre y desmantelamiento de la central de Cofrentes. Ante esta propuesta Ciudadanos se abstuvo y el PP votó en contra.

La petición llegó al Congreso también justo después del anuncio de Lozano de que se pediría la prórroga. Compromís y Podemos proponían precisamente lo que se aprobó en las Corts, acabar con la central en 2021, cuando expira su actual licencia.

El portavoz adjunto de Compromís en las Corts Valencianes, Juan Ponce, señalaba que tras el cierre, este año, de la central nuclear de Garoña, la más antigua de España, “es el turno de la de Cofrentes”, por entender que “no hay ninguna excusa” para la ampliación de la vida útil de una central “anticuada y peligrosa”.

Ponce pronunciaba la palabra tabú, “Fukushima”, recordando que las tres centrales nucleares mencionadas poseen los mismos reactores nucleares, “una tecnología especialmente obsoleta” (de agua en ebullición, conocido como BWR), que ha requerido de unas 80 adecuaciones para mejorar su seguridad a raíz del gravísimo accidente nuclear sufrido en Japón en 2011.

Una estrella a la Terra

En física nuclear, fusió nuclear és el procés pel qual diversos nuclis atòmics de càrrega similar s’uneixen i formen un nucli més pesat. Simultàniament s’allibera o absorbeix una quantitat enorme d’energia, que permet a la matèria entrar en un estat plasmàtic . Quan un nucleó (protó o neutró) s’afegeix a un nucli, la força nuclear atrau altres nucleons, però -a causa del curt abast d’aquesta força- principalment als seus veïns immediats.

La fusió en el centre de les estrella s’aconsegueix quan la densitat i temperatura són prou altes. Hi ha diversos cicles de fusió que tenen lloc en diferents fases de la vida d’una estrella. Aquests diferents cicles formen els diferents elements que coneixem. El primer cicle de fusió és la fusió del Hidrogen cap Heli. Aquesta és la fase en què es troba el nostre Sol.

La meta és ni més ni menys que reproduir l’energia de les estrelles. És una utopia? Pot ser l’energia de fusió l’alternativa a les fonts renovables per a finals de segle? Però és molt important tenir en compte que la fussió nuclear no és la solució als nostres problemes de recursos energètics. La solució passa per un decreixement imprescindible.

Com diu l’article:

Però una cosa és clara. “Fiar a la fusió nuclear la solució al problema del canvi climàtic seria un gran error polític i tecnològic”, opina en canvi Carlos Bravo, consultor de Salvia. “La fusió nuclear, en l’hipotètic cas que alguna vegada es fes realitat la seva viabilitat comercial, arribaria massa tard, quan el problema del canvi climàtic s’hagués agreujat tant que ja no seria possible una marxa enrere”, sosté Bravo. Continua la lectura de Una estrella a la Terra

Noves demores en la neteja de la planta de Fukushima

Fa sis anys i mig i el problema persisteix,  (i el que durarà …). Els retards són resultat de danys prèviament desconeguts en les àrees dels estanys d’emmagatzematge i la necessitat de major descontaminació.  Aquesta és l’herència que els deixem als nostres fills.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=232402&titular=nuevas-demoras-en-la-limpieza-de-la-planta-de-fukushima-

TOKIO (AP) — El gobierno de Japón aprobó el martes una revisión de su plan de 30-40 años para desmantelar la planta nuclear de Fukushima, demorando por tres años el retiro de varas radiactivas almacenadas en dos de los tres reactores dañados por el terremoto y el tsunami del 2011.

A seis años y medio desde el desastre, la cantidad de agua contaminada que debe ser sacada y tratada cada día ha decrecido considerablemente y robots han provisto imágenes limitadas de combustible fusionado dentro de los reactores. Aun así, se desconoce la ubicación exacta del combustible fusionado y aún se están desarrollando robots que puedan soportar la alta radiación por tiempo prolongado. Continua la lectura de Noves demores en la neteja de la planta de Fukushima

Què passa amb el ‘radó’ a les ciutats, el càncer invisible?

El radó és un gas radioactiu d’origen natural, que tendeix a concentrar-se en interiors, com en habitatges, escoles i llocs de treball. El radó és la segona causa més important de càncer de pulmó després del tabac. S’estima que la proporció dels casos de càncer de pulmó a nivell nacional atribuïbles al radó respecte al total varia d’un 3% a un 14%, en funció de la concentració mitjana nacional de radó i de la prevalença de consum de tabac.
No es coneix un llindar per sota del qual l’exposició al radó no suposi cap risc. Com més baix sigui la concentració de radó en un habitatge, menor serà el risc de càncer de pulmó.
Existeixen mètodes provats, duradors per prevenir la filtració de radó en habitatges de nova construcció i reduir la seva concentració en els habitatges existents.

Les concentracions de radó en els habitatges existents poden reduir-se de la manera següent: millorant la ventilació del sostre;
creant un sistema d’extracció mecànica del radó al soterrani, el forjat o la solera; evitant que el radó es filtri des del soterrani fins a les habitacions i millorant la ventilació de l’habitatge.

Els resultats per a la comunitat gallega els ha recaptat durant anys el Laboratori de Radó de Galícia. El seu estudi més recent, publicat al setembre al Journal of Radiological Protection, destaca l’alt nivell de radó dins dels habitatges del nord-oest peninsular en comparació amb altres regions de la UE, així com les característiques de les cases i les mesures preventives que han de aplicar-se.

http://www.ecoticias.com/vida-saludable/175369/Que-pasa-con-el-radon-en-las-ciudades-el-cancer-invisible Continua la lectura de Què passa amb el ‘radó’ a les ciutats, el càncer invisible?

Els gossets radioactius de Txernòbil (vídeo)

Aquesta és  l’herència que tenen aquests dolços gossets dels éssers humans.Tenen prohibit el contacte amb humans, són radioactius. Estan contaminats des del seu naixement. Ells no han fet res.

http://www.elespectador.com/noticias/actualidad/los-perritos-radioactivos-de-chernobil-articulo-715214 Continua la lectura de Els gossets radioactius de Txernòbil (vídeo)

Espanya paga 50 milions al Regne Unit perquè es quedi el plutoni de Garoña

És l’inici de la desmantellament,  i de les seves despeses econòmiques derivades. Despeses que paguem tots els espanyols.

http://www.lainformacion.com/economia/Garona-Nucleares-residuos-plutonio_0_1065194146.html

La central nuclear de Santa María de Garoña ya es historia. El Gobierno anunció su cierre definitivo el 1 de agosto. Pero las centrales pasan y sus residuos permanecen. Sobre los generados en Garoña, el Gobierno ha tomado una decisión: transferir la titularidad del plutonio generado en el tratamiento de la basura nuclear de la central burgalesa a la empresa pública británica International Nuclear Services (INS), heredera de la antigua British Nuclear Fuels(BNFL).

El Ejecutivo español alcanzó un acuerdo con BNFL hace 14 añospara evitar la vuelta de los residuos reprocesados de Garoña a cambio de 34,5 millones de euros. Ahora ha dado un paso más, con un coste “en el ejercicio 2017” de 50,4 millones de euros, según detalla la memoria de la empresa pública Enresa.

Ni la empresa pública que gestiona los residuos, ni la sociedad propietaria de la central nuclear, Nuclenor (50% de Endesa y 50% de Iberdrola), han dado detalles de la operación. Nuclenor se limitó a señalar que las cláusulas del contrato están sujetas a confidencialidad. Continua la lectura de Espanya paga 50 milions al Regne Unit perquè es quedi el plutoni de Garoña

Les escombraries tecnològiques del primer món contaminen la sang dels africans

El 80% de les “escombraries tecnològiques” que genera el primer món s’envia a l’Àfrica, en teoria, per proveir el comerç d’aquests productes amb models de segona mà. Però el que estem fent, és contaminar amb metalls pesants països amb una suposada tecnologia inferior.

Un grup d’investigadors de Canàries troben nivells inusuals d’elements estranys com l’alumini, arsènic i vanadi en la sang, també altres metalls tòxics com crom, mercuri i plom en immigrants . És el rastre que deixa les escombraries tecnològica que s’envien a l’Àfrica.

Alguns d’aquests elements comporten un enorme risc, sobretot per als nens.

http://www.publico.es/ciencias/basura-tecnologica-del-primer-mundo-contamina-sangre-africanos.html Continua la lectura de Les escombraries tecnològiques del primer món contaminen la sang dels africans

Algunes substàncies usades en tatuatges s’acumulen en els ganglis limfàtics

La Comissió Europea ja va publicar un informe, titulat ‘Seguretat dels tatuatges i maquillatge permanent’, en què es va alertar que alguns components de la tinta dels tatuatges poden alliberar substàncies cancerígenes i s’avisa que molts no estan elaborats per a la seva ús cosmètic.

Ara, un estudi publicat a la revista ‘Scientific Reports’ demostra que algunes de les substàncies presents en els pigments infiltrats a la pell es traslladen a l’interior de l’organisme, acumulant-se en els ganglis limfàtics. Entre les substàncies perilloses per a la salut usades en les tintes per a tatuatges estan el níquel, el crom, el manganès, el cobalt i el diòxid de titani.

http://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/845137/algunas-sustancias-usadas-tatuajes-acumulan-ganglios-linfaticos?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Un grupo de científicos alemanes y franceses ha comprobado que diferentes sustancias presentes en las tintas usadas en los tatuajes se acumulan en los ganglios linfáticos. Continua la lectura de Algunes substàncies usades en tatuatges s’acumulen en els ganglis limfàtics

Innovador mètode per detectar mercuri en la cadena alimentària

El mercuri és un metall molt tòxic, afecta principalment les funcions cerebrals (neurotòxic) i renals (nefrotòxic) i se sospita que és un disruptor endocrí i pot induir certs càncers . Es va observar per exemple, casos de leucèmia en la intoxicació per mercuri massiva de Minamata del Japó.  Als any seixanta  es va produir una de les pitjors tragèdies humanes causades per aquest metall pesat, en consumir els seus integrants peixos amb alts nivells de mercuri. La història de les víctimes de Minamata és també la lluita per no deixar que un silenci oficial, amenaces, intimidacions i pressions de tota mena aconsegueixin amagar la veritat.

Veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=231046&titular=la-entrada-en-vigor-de-la-convenci%F3n-de-minamata-sobre-mercurio-(2013)-

Una nova tècnica automatitzada ha reduït el temps necessari per a determinar la bio-accessibilitat de les diferents formes de mercuri tòxic en el Medi Ambient, un metall que resulta altament tòxic per a molts organismes i s’acumula en la cadena alimentària

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/140475/Innovador-metodo-para-detectar-mercurio-en-la-cadena-alimentaria

“Una nueva técnica automatizada ha reducido el tiempo necesario para determinar la bio-accesibilidad de las diferentes formas de mercurio tóxico en el Medio Ambiente, un metal que resulta altamente tóxico para muchos organismos y se acumula en la cadena alimentaria.” Continua la lectura de Innovador mètode per detectar mercuri en la cadena alimentària

Detecten residus de cesi radioactiu a la central nuclear de Garoña

La contaminació va ser trobada el passat 20 de juny, durant una inspecció rutinària, sota tres contenidors de formigó sense moure des de 2009.
L’última inspecció realitzada a la nuclear de Garoña ha detectat el rastre d’un antic abocament de cesi radioactiu al costat del magatzem temporal de bidons i residus de la central, que “no es va detectar en el seu moment o no es va descontaminar adequadament”.

Detectan residuos de cesio radiactivo en la central nuclear de Garoña

http://www.efeverde.com/noticias/detectan-residuos-cesio-radiactivo-la-central-nuclear-garona/

La última inspección realizada en la central Nuclear de Garoña ha detectado el rastro de un antiguo vertido de cesio radiactivo ubicado junto al almacén temporal de bidones y residuos de la central, que “no se detectó en su momento o no se descontaminó adecuadamente”. Continua la lectura de Detecten residus de cesi radioactiu a la central nuclear de Garoña