Arxiu de la categoria: BIOQUÍMICA

Com aconseguir que els fàrmacs siguin més barats

Una de les circumstàncies per les quals els fàrmacs poden ser cars o molt cars, segons diuen els implicats, rau en el procés d’investigació i desenvolupament del nou fàrmac. Altres tenen a veure amb manipulacions lligades al la posició dominant de moltes farmacèutiques i la connivència amb els estats.

Sigui com sigui, el preu dels fàrmacs pot abaixar-se si la etapa d’investigació i desenvolupament abarateix costos. I això és el que podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/eureka/2016/12/04/la-espanola-que-puede-conseguir-que-los-farmacos-sean-mucho-mas-baratos/). Es tracta d’un projecte, liderat per una investigadora de la Universitat de Girona, en el que l’etapa d’investigació i desenvolupament es fa mitjançant ordinadors. La tècnica, que es diu simulació de dinàmica molecular (de fet inclosa dins de la química computacional), permet dissenyar fàrmacs a la carta. Per exemple poden crear enzims mitjançant la unió dels seus aminoàcids (recordem que els enzims són proteïnes amb estructura pel general terciària, que regulen reaccions químiques). Les dades obtingudes s’envien a un supercomputadora que acaba de fer totes les diferents reaccions. Amb tot el procés s’abarateixen els costos degut al menor consum d’energia, de substàncies i de producció de residus.

Investigacions com la descrita son una de les raons per la qual cal potenciar la investigació en ciència. Però ja se sap que l’actual govern, ara ja no en funcions, no està “por la labor”. Al menys fins el present…. Continua la lectura de Com aconseguir que els fàrmacs siguin més barats

Les cèl·lules tenen energia nuclear

L’ATP (nom complet: adenosina trifosfat) és el combustible de les cèl·lules. En condicions normals es produeix majoritàriament en els mitocòndris, que es troben fora del nucli. Per aquest motiu els mitocòndris són descrits com les centrals energètiques de les cèl·lules. Segons els resultats presentats a Science, quan a la cèl·lula li cal tanta energia en el nucli, comença a produir ATP en el mateix nucli.Aquest descobriment és important perquè trenca amb la visió clàssica que postula que tota l’energia de les cèl·lules es produeix fora del nucli; perquè revela un mecanisme fonamental d’adaptació i supervivència de les cèl·lules; i perquè obre tot un nou camp d’investigació amb ramificacions en medicina regenerativa i en oncologia.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20160602/402233228871/celulas-energia-nucleo-atp-beato-crg.html

En una investigación que cambia la visión de cómo funcionan nuestras células, científicos del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han descubierto que el núcleo celular es capaz de producir energía. Es, literalmente, energía nuclear.

Se trata de una solución de emergencia que las células utilizan cuando necesitan modificar la actividad de sus genes a gran escala. Esto ocurre, por ejemplo, cuando las células madre se convierten en células de hígado, de piel o de cualquier otro tejido. O bien cuando las células cancerosas evolucionan y se vuelven resistentes a los tratamientos.

Bloquear la producción de energía en el núcleo de las células podría convertirse en un tratamiento eficaz para frenar la progresión del cáncer, concluyen los investigadores del CRG en la revista Science, donde hoy presentan sus resultados.

“Es el descubrimiento más importante que he hecho en mi vida”, declara Miguel Beato, director de la investigación, que lleva cincuenta años de carrera científica. Es importante porque rompe con la visión clásica que postula que toda la energía de las células se produce fuera del núcleo; porque revela un mecanismo fundamental de adaptación y supervivencia de las células; y porque abre todo un nuevo campo de investigación con ramificaciones en medicina regenerativa y en oncología.

La investigación se inició a partir de “un hecho que no comprendíamos”, explica Beato. Hay momentos en la vida de una célula en que necesita reordenar masivamente la actividad de sus genes, lo que requiere una gran cantidad de energía en el núcleo. La energía producida fuera del núcleo, que en condiciones normales es suficiente para asegurar el funcionamiento de la célula, “parece insuficiente cuando se dan estas condiciones inusuales”.

Lo que Beato y su equipo han descubierto es que, cuando las condiciones son excepcionales, la célula aplica medidas excepcionales. Durante unos 30 minutos, el tiempo necesario para reprogramarse, bloquea la producción normal de energía y concentra todo el esfuerzo en el núcleo.“Es el equivalente biológico de ‘en caso de incendio, rompa el cristal’”, explica Beato.

La investigación se ha basado en células de cáncer de mama que han sido expuestas a la hormona progestina. La hormona ha modificado la actividad de unos 3.000 genes en las células estudiadas. Para ello, las células han tenido que hacer obras a gran escala en su núcleo. Concretamente, han tenido que reorganizar la cromatina, que es la estructura que regula que unos genes estén activos y otros silenciados. Es esta modificación de la cromatina, que es como desmontar un edificio y volverlo a construir a escala microscópica, lo que requiere una cantidad enorme de energía.

Según los resultados presentados en Science, cuando a la célula le hace falta tanta energía en el núcleo, empieza a producir ATP allí. El ATP (nombre completo: adenosín trifosfato) es el combustible de las células. En condiciones normales se produce mayoritariamente en las mitocondrias, que se encuentran fuera del núcleo. De ahí que las mitocondrias sean descritas como las centrales energéticas de las células.

Los investigadores del CRG han identificado la secuencia completa de reacciones químicas que llevan a la producción de ATP en el núcleo. Entre las distintas moléculas involucradas, destaca una enzima llamada NUDIX5.

Estudios anteriores han observado en distintos tipos de cáncer, incluidos los de mama, que el pronóstico de los pacientes es peor cuando los niveles de NUDIX5 son elevados. Esto sugiere que la progresión del cáncer depende de la capacidad de las células tumorales para producir ATP en su núcleo. Y que bloquear NUDIX5 podría convertirse en un tratamiento eficaz en el futuro para cánceres que actualmente tienen mal pronóstico.

“Es una línea en la que ya estamos trabajando”, declara Beato. “Estamos buscando cómo inhibir la síntesis de ATP en el núcleo para atacar de manera selectiva las células tumorales”.

20 GIFs per amants de la ciència, explicats …

El millor de la xarxa és poder comptar amb imatges que es mouen, més lleugeres que els vídeos però més explicatives que les fotos. I ideals per a explicar alguns fenòmens científics curiosos

Diuen que una imatge val més que mil paraules. I si aquesta imatge es mou, el seu valor s’incrementa. Però a més, si s’explica el que estem veient, és una combinació gairebé perfecta…

Font: http://hipertextual.com/2016/02/gifs-de-ciencia-2

CONEXIÓN NEURONAL

gifs de ciencia

La sinapsis es la parte que conecta una neurona con la otra, ya que estas son células independientes. Para poder emitir y recibir información a tan alta velocidad, las neuronas se comunican mediante impulsos eléctricos y señales químicas. Estas últimas son las que vemos en la imagen, propagándose a través del tejido neuronal. Continua la lectura de 20 GIFs per amants de la ciència, explicats …

Cinc persones greus a França a causa d’un assaig farmacèutic

Els sis afectats presenten lesions neurològiques causades per una molècula amb efectes analgèsics. El nou fàrmac, de la companyia portuguesa Bial, s’estava experimentant al laboratori Biotrial, a la Bretanya.

Almenys era un assaig clínic ….. Tot i que els accidents són l’excepció, en els assajos clínics el risc zero no existeix. Abans que un nou fàrmac sigui comercialitzat, els laboratoris dediquen entre deu i quinze anys a la investigació i el desenvolupament de la molècula activa. Un assaig clínic és una avaluació experimental d’un producte, substància, medicament, tècnica diagnòstica o terapèutica que, en la seva aplicació a éssers humans, pretén valorar la seva eficàcia i seguretat. Un assaig clínic es realitza només quan hi ha raons per creure que el tractament que s’està estudiant pot ser beneficiós per al pacient.

A finals del segle passat els efectes secundaris d’un fàrmac anomenat talidomida no varen ser detectats en els assaigs clínics … La talidomida, que va ser desenvolupada per la companyia farmacèutica alemanya Grünenthal GmbH, és un fàrmac que va ser comercialitzat entre els anys 1958 i 1963 com sedant i com a calmant de les nàusees durant els tres primers mesos d’embaràs (hiperèmesis gravídica).

Com sedant va tenir un gran èxit popular ja que, al principi, es va creure que no causava gairebé cap efectes secundaris i, en cas d’ingestió massiva, no resultava letal. Aquest medicament, produït per Grünenthal GmbH a Alemanya, va provocar milers de naixements de nadons afectats de focomèlia, anomalia congènita que es caracteritzava per la manca o excessiva curtesa de les extremitats.

Investigant es va descobrir que hi havia dos talidomides diferents, encara que d’igual fórmula molecular, en les quals canviava la disposició dels grups en un carboni, cosa que fins aleshores no es tenia en compte. Es tractava, per tant, d’una sola molècula amb dos enantiòmers. Estan doncs (segons la nomenclatura actual) la forma R (que produïa l’efecte sedant que es buscava) i la S (que produïa efectes teratogènics i la que causava focomèlia). Aquest descobriment va produir que a partir d’aquest moment es tingués en compte l’estereoisomeria en molècules, utilitzant el sistema R / S actual. Continua la lectura de Cinc persones greus a França a causa d’un assaig farmacèutic

Nobel de Química per als tres ‘reparadors’ de l’ADN

La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha concedit el premi Nobel de Química a Tomas Lindahl, Paul Modrich i Aziz Sancar. Gràcies a aquests tres pioners, avui coneixem les eines que utilitzen les cèl·lules per corregir defectes en l’ADN. El seu treball és fonamental en el tractament del càncer. Continua la lectura de Nobel de Química per als tres ‘reparadors’ de l’ADN

VirScan: la tecnologia que permet saber a quins virus has estat exposat

En un interessant article (http://www.agenciasinc.es/Noticias/Un-solo-analisis-revela-el-historial-de-virus-a-los-que-ha-estado-expuesta-una-persona) realitzat per IrsiCaixa (centre de investigació i tractament sobre la SIDA ubicat a l’Hospital Trias i Pujol), se’ns detalla com una simple anàlisi pot mostrar a quants virus hem estat exposats al llarg de la nostra vida. Aquest fet ens permetrà saber com han modificat el nostre sistema immunitari, quines malalties podem desenvolupar i quines vacunes hauriem de utilitzar. Continua la lectura de VirScan: la tecnologia que permet saber a quins virus has estat exposat

Aconsegueixen eliminar la immortalitat del càncer.

En una notícia apareguda al diari “Público” (http://www.publico.es/ciencias/cientificos-del-cnio-logran-eliminar.html), l’autora (Elena Camacho), ens comenta com científics del CNIO (centre nacional de investigacions oncològiques) han aconseguit frenar el creixement de cèl·lules tumorals de carcinoma pulmonar en ratolins de laboratori. Continua la lectura de Aconsegueixen eliminar la immortalitat del càncer.

El conte de la fotosíntesi i els isotops d’oxigen

Els isòtops són versions d’un element que difereixen en les seves masses atòmiques. Per exemple , la majoria dels àtoms d’oxigen contenen 8 protons i 8 neutrons i estan representats pel símbol O que té de massa atòmica16 . Però també hi ha àtoms d’oxigen com masses atòmiques de 17 i 18 . Continua la lectura de El conte de la fotosíntesi i els isotops d’oxigen

El paper de l’Oxitocina, l’hormona de l’amor .

Nutrir es proporcionar a un organismo lo que necesita para que se mantenga fuerte y uno no sólo se nutre de alimentos Conoce el importante papel de la oxitocina (“la hormona del amor”) en nuestra salud física y emocional.

Continua la lectura de El paper de l’Oxitocina, l’hormona de l’amor .