Arxiu de la categoria: QUÍMICA

Rússia estaria ocultant un possible desastre nuclear

Notícia apareguda al diari Pressdigital. El reconeixement dels alts nivells de radiació va arribar després que els organismes oficials russos ho haguessin negat en reiterades ocasions

http://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/954768/rusia-estaria-ocultando-posible-desastre-nuclear?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Rusia ha confirmado que ha detectado un aumento de actividad radiactiva en los Urales. Lo ha hecho unas semanas después de que funcionarios franceses señalaran que podría haber sido debido a un “accidente” en una instalación nuclear rusa o kazaja. Continua la lectura de Rússia estaria ocultant un possible desastre nuclear

La central nuclear de Cofrents acumula incidents a les portes de la renovació de la concessió

La central nuclear posseeix el mateix reactor nuclear i una tecnologia especialment obsoleta com la de Fukushima. Iberdrola ja va anunciar al juliol que pretén demanar la renovació de l’explotació que caduca el 2021, mentre les Corts Valencianes demanen el tancament de la central i el seu desmantellament.
Al mateix temps que prepara la renovació, Iberdrola ha posat en dubte la continuïtat d’aquestes plantes i va forçar el Govern a donar més termini a les elèctriques per renovar els permisos.Crònica d’una mort anunciada.

http://www.eldiario.es/cv/politica/Acumulacion-incidentes-Cofrentes-renovacion-concesion_0_706579988.html

La central nuclear valenciana de Cofrentes ha acumulado hasta ocho incidentes de baja intensidad en lo que va de año. Este encadenamiento de sucesos se produce precisamente a escasos meses de que Iberdrola, propietaria de las instalaciones, pueda pedir la renovación de la concesión que caduca en cuatro años. El periodo de petición empezará en marzo de 2018.

Los incidentes registrados no han superado en ningún caso el nivel 0 de la Escala Internacional de Sucesos Nucleares y Radiológicos (INES), pero precisamente el más destacado fue el último. Este tuvo lugar el 31 de octubre, cuando la central notificó al CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) una parada no programada para una inspección que detectó defectos en una válvula; estos defectos provocaron desprendimientos de fragmentos de dicha válvula dentro del sistema de agua de alimentación que, según el CSN, no han podido ser recuperados.

El regulador nuclear ha trasladado a la central la necesidad de elaborar un análisis de las causas de la parada programada de su actividad tras el “desequilibrio de caudales de agua” que provocó el incidente, así como la elaboración y remisión de un programa detallado de actividades para poder localizar y extraer las partes sueltas de la válvula. El comunicado del CSN señala que el análisis debe incluir una evaluación detallada de los componentes de seguridad potencialmente afectados, particularmente la “inadecuada actitud cuestionadora que llevó a no realizar una revisión y el mantenimiento de la válvula durante la última parada de recarga”.

Durante 2017 ha habido hasta siete incidentes más, uno en enero, otro en marzo, tres en julio, otro en septiembre ( fallo que obligó a la intervención de la brigada antiincendios) y el posterior sólo 5 días antes del capítulo comentado de la válvula.

Alargar su vida

En julio, mes en el que se produjo la mayor concentración de incidencias, fue cuando la polémica sobre la vida de la central nuclear se reavivó, porque Iberdrola anunció que pediría la prórroga de la concesión por boca del director de la central nuclear, Tomás Lozano.

Iberdrola ha llegado a poner en duda la continuidad de estas plantas por boca de su presidente, Ignacio Sánchez Galán, que en abril de 2016 dijo que cierran “ y no por razones políticas, sino económicas, porque no son viables“. Un posicionamiento que en el sector se interpreta como medida de presión sobre el Gobierno para que rebaje la fiscalidad que soportan las nucleares.

Iberdrola, que ya se opuso a la reapertura de la central de Garoña (propiedad de esta empresa y de Endesa), ya logró en mayo que el Ministerio de Energía modificase la normativa para dar más plazo a las eléctricas para decidir si renuevan los permisos de nucleares, entre ellas Cofrentes (la próxima que agota su licencia) y Almaraz.

Pese a ese posicionamiento, el director de Cofrentes confirmó en julio en la comisión de las Corts Valencianes que Iberdrola pedirá la prórroga de la explotación. Lozano puso como fecha 2020, cuando la central de Cofrentes cumplirá 35 años. La instalación fue construida para una vida útil de 40 años, hecho que no necesariamente supone su cierre automático, sino que dependerá de la voluntad política del momento para poder llegar incluso a los 60 años.

Oposición

Contra esta prórroga se muestran los partidos que dan apoyo al actual gobierno de la Generalitat Valenciana (PSPV-PSOE, Compromís y Podemos) que en marzo aprobaron una proposición por la que se pide al gobierno el cierre y desmantelamiento de la central de Cofrentes. Ante esta propuesta Ciudadanos se abstuvo y el PP votó en contra.

La petición llegó al Congreso también justo después del anuncio de Lozano de que se pediría la prórroga. Compromís y Podemos proponían precisamente lo que se aprobó en las Corts, acabar con la central en 2021, cuando expira su actual licencia.

El portavoz adjunto de Compromís en las Corts Valencianes, Juan Ponce, señalaba que tras el cierre, este año, de la central nuclear de Garoña, la más antigua de España, “es el turno de la de Cofrentes”, por entender que “no hay ninguna excusa” para la ampliación de la vida útil de una central “anticuada y peligrosa”.

Ponce pronunciaba la palabra tabú, “Fukushima”, recordando que las tres centrales nucleares mencionadas poseen los mismos reactores nucleares, “una tecnología especialmente obsoleta” (de agua en ebullición, conocido como BWR), que ha requerido de unas 80 adecuaciones para mejorar su seguridad a raíz del gravísimo accidente nuclear sufrido en Japón en 2011.

Hipòtesi d’un futur nuclear 1

En aquest moment, amb set reactors nuclears funcionant en precari a Espanya, lluitem per una àmplia resposta social a aquesta denúncia.  Garoña com a exemple.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=233791&titular=hip%F3tesis-de-un-futuro-nuclear-1- Continua la lectura de Hipòtesi d’un futur nuclear 1

La concentració de CO2 a l’atmosfera bat nou rècord al 2016

Segons l’Organització Mundial de la Meteorologia, la concentració de CO2 a 2016 va aconseguir 403,3 parts per milió, per sobre de les 400 de 2015. Una combinació de l’activitat humana i el fenomen climàtic el Niño han estat els que van portar el CO2 a un nivell mai vist en 800.000 anys. Aquest ràpid increment dels gasos podria produir canvis sense precedents en el clima i causar greus pertorbacions ecològiques i econòmiques.

https://www.ara.cat/internacional/concentracio-CO2-latmosfera-bat-record_0_1897010375.html

La concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera va assolir nivells rècord l’any 2016 -403,3 parts per milió (ppm)-, segons l’Organització Mundial de Meteorologia (OMM), que publica aquest dilluns el seu butlletí anual sobre l’impacte dels gasos d’efecte hivernacle.

Continua la lectura de La concentració de CO2 a l’atmosfera bat nou rècord al 2016

Quants milers de productes químics es fabriquen sense passar proves de seguretat?

La Comissió Lancet afirma que més de la meitat de les 5.000 noves substàncies que es fabriquen a gran escala “no han estat objecte d’exàmens de seguretat o toxicitat”

La seguretat química és el conjunt d’activitats destinades a garantir, a curt o a llarg termini, la protecció de la salud de les persones i del medi ambient de l’exposició als productes químics en qualsevol de les fases dels seus cicles de vida: des de la fabricació, emmagatzematge, transport, comercialització i us, fins a la seva eliminació.

Contínuament es posen al mercat, a disposició de la població nous productes químics i una elevada quantitat de productes ja existents, en especial formulats o barreges comercials, dels quals es desconeix en gran part el seu risc potencial.

El coneixement de la perillositat dels productes químics i dels efectes negatius potencials que poden produir, és fonamental per a poder avaluar els riscs i prendre mesures destinades a reduir-los.

http://www.lavanguardia.com/natural/20171020/432198705753/informe-lancet-contaminacion-productos-quimicos-peligrosos.html

La contaminación del aire, el agua y el suelo provoca cada año 9 millones de muertes prematuras en el conjunto del planeta, según recuerda el informe de la Comisión Lancet sobre Contaminación y Salud publicado en un monográfico la revista médica The Lancet publicado este mes de octubre. Ver más información y datos referidos a España en La Vanguardia, Big Vang. Continua la lectura de Quants milers de productes químics es fabriquen sense passar proves de seguretat?

Les tres pioneres que van trencar el ‘sostre de vidre’ de les Ciències

Fa cent anys, el 8 de març de 1910, la Gaseta de Madrid va publicar una Reial Ordre del Ministeri d’Instrucció Pública, que dirigia llavors el Comte de Romanones, permetent per primera vegada la matriculació d’alumnes en tots els establiments docents. Aquesta ordre derogava altra Reial ordre, de l’11 de juny de 1888, que admetia l’entrada de dones a la universitat com a estudiants privats, però requeria l’autorització del Consell de Ministres per a la seva inscripció com a alumnes oficials. Aquest important fita en l’avanç cap a la igualtat, va ser possible per la tenacitat i decisió d’algunes dones que van decidir rebel·lar-se contra regulacions injustes que impedien el seu accés al coneixement i el seu ple desenvolupament com a éssers humans. Fins llavors era il·legal.

El 1924 sota el mandat de Primo de Rivera, es va autoritzar una “vot femení amb restriccions”, en què només podia votar en eleccions municipals aquelles dones majors de 23 anys que estiguessin “emancipades”. Quedaven excloses al dret al vot les dones “casades” i les “prostitutes”. Fins llavors el vot femení era il·legal.

La història sempre ens ensenya que tots els sostres es poden trencar i el sentit comú supera sempre a una legalitat canviant  . Aquest article homenatja les primeres químiques Vicenta Arnal, Ángela García de la Porta i Maria Antònia Zorraquino, les primeres dones en aconseguir el grau de doctor en Ciències a Espanya, el 1929 i 1930.

http://www.publico.es/ciencias/tres-pioneras-rompieron-techo-cristal-ciencias.html

“Mi madre estaría sorprendida con tanto homenaje. Siempre dijo que había hecho lo que tenía que hacer, y nunca pensó que hubiera hecho nada excepcional”, explica María Pilar Alfaro. Lo que hizo su madre, Ángela García de la Puerta, junto con Jenara Vicenta Arnal y María Antonia Zorraquino, fue romper en 1929 y 1930 uno de los ‘techos de cristal’ de la universidad al convertirse en las primeras doctoras en Ciencias de la universidad española.

García de la Puerta, natural de Soria y segunda en obtener el doctorado tras su amiga Arnal, había quebrado otro ‘techo de cristal’ académico un año antes, cuando fue la primera mujer en ocupar una plaza de catedrática de Física y Química en un instituto, y superaría otro en los años 30 como directora del Miguel Servet, también en Zaragoza.

La Facultad de Ciencias de la universidad de Zaragoza, en la que las tres iniciaron sus estudios de Química en los años 20, rindió este jueves un homenaje a las tres pioneras, que alcanzaron el doctorado cuando no hacía ni tres lustros que el Ministerio de Instrucción Pública había allanado, en marzo de 1910, el camino de la presencia femenina en los campus. De hecho, la primera mujer que se matriculó en esa materia en la capital aragonesa lo había hecho en 1915, recordó el decano, Luis Oriol. Continua la lectura de Les tres pioneres que van trencar el ‘sostre de vidre’ de les Ciències

Una estrella a la Terra

En física nuclear, fusió nuclear és el procés pel qual diversos nuclis atòmics de càrrega similar s’uneixen i formen un nucli més pesat. Simultàniament s’allibera o absorbeix una quantitat enorme d’energia, que permet a la matèria entrar en un estat plasmàtic . Quan un nucleó (protó o neutró) s’afegeix a un nucli, la força nuclear atrau altres nucleons, però -a causa del curt abast d’aquesta força- principalment als seus veïns immediats.

La fusió en el centre de les estrella s’aconsegueix quan la densitat i temperatura són prou altes. Hi ha diversos cicles de fusió que tenen lloc en diferents fases de la vida d’una estrella. Aquests diferents cicles formen els diferents elements que coneixem. El primer cicle de fusió és la fusió del Hidrogen cap Heli. Aquesta és la fase en què es troba el nostre Sol.

La meta és ni més ni menys que reproduir l’energia de les estrelles. És una utopia? Pot ser l’energia de fusió l’alternativa a les fonts renovables per a finals de segle? Però és molt important tenir en compte que la fussió nuclear no és la solució als nostres problemes de recursos energètics. La solució passa per un decreixement imprescindible.

Com diu l’article:

Però una cosa és clara. “Fiar a la fusió nuclear la solució al problema del canvi climàtic seria un gran error polític i tecnològic”, opina en canvi Carlos Bravo, consultor de Salvia. “La fusió nuclear, en l’hipotètic cas que alguna vegada es fes realitat la seva viabilitat comercial, arribaria massa tard, quan el problema del canvi climàtic s’hagués agreujat tant que ja no seria possible una marxa enrere”, sosté Bravo. Continua la lectura de Una estrella a la Terra

Noves demores en la neteja de la planta de Fukushima

Fa sis anys i mig i el problema persisteix,  (i el que durarà …). Els retards són resultat de danys prèviament desconeguts en les àrees dels estanys d’emmagatzematge i la necessitat de major descontaminació.  Aquesta és l’herència que els deixem als nostres fills.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=232402&titular=nuevas-demoras-en-la-limpieza-de-la-planta-de-fukushima-

TOKIO (AP) — El gobierno de Japón aprobó el martes una revisión de su plan de 30-40 años para desmantelar la planta nuclear de Fukushima, demorando por tres años el retiro de varas radiactivas almacenadas en dos de los tres reactores dañados por el terremoto y el tsunami del 2011.

A seis años y medio desde el desastre, la cantidad de agua contaminada que debe ser sacada y tratada cada día ha decrecido considerablemente y robots han provisto imágenes limitadas de combustible fusionado dentro de los reactores. Aun así, se desconoce la ubicación exacta del combustible fusionado y aún se están desarrollando robots que puedan soportar la alta radiación por tiempo prolongado. Continua la lectura de Noves demores en la neteja de la planta de Fukushima

Què passa amb el ‘radó’ a les ciutats, el càncer invisible?

El radó és un gas radioactiu d’origen natural, que tendeix a concentrar-se en interiors, com en habitatges, escoles i llocs de treball. El radó és la segona causa més important de càncer de pulmó després del tabac. S’estima que la proporció dels casos de càncer de pulmó a nivell nacional atribuïbles al radó respecte al total varia d’un 3% a un 14%, en funció de la concentració mitjana nacional de radó i de la prevalença de consum de tabac.
No es coneix un llindar per sota del qual l’exposició al radó no suposi cap risc. Com més baix sigui la concentració de radó en un habitatge, menor serà el risc de càncer de pulmó.
Existeixen mètodes provats, duradors per prevenir la filtració de radó en habitatges de nova construcció i reduir la seva concentració en els habitatges existents.

Les concentracions de radó en els habitatges existents poden reduir-se de la manera següent: millorant la ventilació del sostre;
creant un sistema d’extracció mecànica del radó al soterrani, el forjat o la solera; evitant que el radó es filtri des del soterrani fins a les habitacions i millorant la ventilació de l’habitatge.

Els resultats per a la comunitat gallega els ha recaptat durant anys el Laboratori de Radó de Galícia. El seu estudi més recent, publicat al setembre al Journal of Radiological Protection, destaca l’alt nivell de radó dins dels habitatges del nord-oest peninsular en comparació amb altres regions de la UE, així com les característiques de les cases i les mesures preventives que han de aplicar-se.

http://www.ecoticias.com/vida-saludable/175369/Que-pasa-con-el-radon-en-las-ciudades-el-cancer-invisible Continua la lectura de Què passa amb el ‘radó’ a les ciutats, el càncer invisible?

Troben al Canadà restes dels possibles primers organismes de la Terra

Les primeres formes de vida orgànica a la Terra van poder aparèixer fa gairebé 4.000 milions d’anys, segons revela un estudi publicat per la revista Nature.

 Els experts de la Universitat de Tòquio han examinat la presència de grafits en el grup de roques sedimentàries més antic conegut que es troba a la zona del Saglek Block al nord de la Península Labrador, que té uns 3.95 milions d’anys .

Els científics han  portar a terme una detallada anàlisi geològic de les roques, alhora que van mesurar les concentracions i composicions dels isòtops del grafit i del material carbonós, el que els va portar a constatar que el grafit d’aquestes roques és biogènic, és a dir són restes d’antics éssers vius.

http://www.efefuturo.com/noticia/canada-restos-organismos-tierra/

Para esta investigación, liderada por el Departamento de Ciencias de la Tierra y Astronomía de la Universidad de Tokio (Japón), los expertos analizaron isótopos de carbono de material carbonoso y carbonato de rocas sedimentarias encontradas en el norte de la península Labrador (Canadá). Continua la lectura de Troben al Canadà restes dels possibles primers organismes de la Terra