Arxiu de la categoria: ZOOLOGIA I BOTÀNICA

Les aus a Espanya estan amenaçades per les aigües residuals

Segons recorda SEO / BirLife, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, a més del perjudici per a les arques públiques, l’impacte negatiu d’aquest problema afecta també la salut humana i al medi ambient.

Entre les situacions més greus, l’ONG subratlla la “gravetat del problema” en aquells aiguamolls que podrien entrar en un punt de “no retorn” com són L’Albufera de València, el Delta de l’Ebre i Doñana i exigeix als responsables polítics accions concretes i urgents per a aquests tres espais que evitin una situació irreversible.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/134072/Las-aves-en-Espana-estan-amenazadas-por-las-aguas-residuales Continua la lectura de Les aus a Espanya estan amenaçades per les aigües residuals

La CE i els neonicotinoides

Alarmats per la massiva mort d’abelles, els tècnics de la comissió europea han decidit elaborar un document per tal de prohibir els insecticides amb neonicotinoides. Tot i que les empreses que els fabriquen – les velles conegudes ja en aquestes pàgines com Sygenta i Bayer – han al·legat que no hi relació causa-efecte, el cert és que les proves indiquen que aquests insecticides son una de les causes (entre d’altres) que afecten a les poblacions d’abelles.

Com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Union-Europea-prohibir-insecticidas-agricolas_0_625737593.html), altres causes de la mort de les abelles son els virus, espècies exòtiques de vespes i escarabats, a més de destrucció del seu hàbitat.

Recordem que la majoria de plantes de les que ens alimentem son pol·linitzades per les abelles. Sense abelles no hi ha, per tant, alimentació ( tot i els intents de monsanto i els seus robots polinitzadors….. http://ecoosfera.com/2013/04/abejas-robot-polinizaran-los-campos-de-cultivo-de-monsanto/) Continua la lectura de La CE i els neonicotinoides

Fertilitzants químics i la salut del sòl.

Com si fos un mantra la indústria agroquímica ha anat repetint una vegada darrera altre que el nitrogen sintètic era bo pel medi ambient i que ajudava a construir el C del sòl.

El sòl, l’aparell digestiu de les plantes. El sòl, un ecosistema complex que cal preservar i mimar per tal que les plantes creixin en bon estat. El sòl, que es veu agredit pels fertilitzants nitrogenats tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224166). Segons els darrers estudis l’aplicació de nitrogen sintètic degrada el sòl. Com s’esmenta en l’article: “Con la aplicación de fertilizantes, comienza la destrucción de la biodiversidad del suelo al disminuir el papel de las bacterias fijadoras de nitrógeno y se amplifica el papel de todo lo que se alimenta de nitrógeno. Estos alimentadores luego aceleran la descomposición de la materia orgánica y sustancias húmicas. Como la materia orgánica disminuye, la estructura física del suelo cambia. Con menos espacio poroso y menos capacidad ser esponjosos, los suelos son menos eficientes para el almacenamiento de agua y aire. Se necesitan más riego, con menos oxígeno disponible el crecimiento de la microbiología del suelo disminuye, y el intrincado ecosistema de los intercambios biológicos se rompe”.

A més cal recordar que el metabolisme dels cultius s’altera mitjançant l’ús dels fertilitzants químics ja que aquests fan que hi hagi un increment en la quantitat d’aminoàcids i sucres que circulen en la planta. Aquesta major quantitat fa que els insectes patògens incrementin la seva fertilitat, la producció d’ous i la seva longevitat. El resultat son plantes més fàcilment atacades pels insectes i altres plagues. Tot això és el que demostren – un darrere altre – els estudis realitzats sobre el paper dels fertilitzants sintètics aplicats als cultius fets per l’agricultura moderna. En la part final de l’article es resumeix en 9 punts el paper actual de l’agricultura convencional:

“1.- empobrece suelos
2.- contamina cuerpos de agua
3.- rompe ciclos de nutrientes
4.- genera alta dependencia de insumos externos
5.- estimula la sobrepoblacion de las ciudades
6.- produce alimentos pobres en nutrientes, baratos, si, pero que no nutren.
7.- esa desnutricion genera problemas serios en la salud humana
8.- esa mala salud humana genera dependencias de farmacos tambien caros
9.- se lleva nuestra calidad de vida entre las patas”

Poder caldria fer un pensament i passar a una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i amb la vida en general. Una agricultura on es valorés el paper que té el sòl, on les plantes i animals fossin quelcom més que mercaderies, on el paper dels pagesos i pageses fossin reconeguts i valorats, on es busqui més la qualitat que la quantitat, on es respectin els temps de producció, més local i propera, una agricultura respectuosa amb la vida i on la relació productor-consumidor fos més propera. La tenim a l’abast amb l’agroecologia, tant sols cal potenciar-la. Continua la lectura de Fertilitzants químics i la salut del sòl.

El goril·la de Grauer s’extingeix per la guerra del Coltan

Fa uns dies comentàvem en aquest bloc les conseqüències que provocava l’explotació del coltan pels éssers humans.  La seva enorme demanda per a la fabricació de càmeres i mòbils  i la falta de consum responsable motiva enfrontaments i vessament de sang. Veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/03/09/coltan-sang-a-les-nostres-mans/ 

Però hi ha altres efectes col·laterals. El goril·la de Grauer, una subespècie de goril·la considerat el més gran del món i confinat a viure en una petita zona de l’est de la República Democràtica del Congo, està catalogat com en Perill Crític d’extinció, en la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la UICN .La guerra del coltan també a arribat allà. Recordem que el 80% del subministrament mundial de Coltan prové de la República Democràtica del Congo

http://www.ecoticias.com/naturaleza/133625/El-gorila-de-Grauer-se-extingue-por-la-guerra-del-Coltan

La Lista Roja de la UICN clasifica las distintas especies del mundo y documenta las amenazas contra las que cada una debe luchar. Se reconoce como el estándar mundial sobre el estado de conservación de los animales y la situación de en “Peligro Crítico” significa que se considera que dicha especie está enfrentando un riesgo extremadamente alto de extinción. Desde hace ya muchos años se advierte un descenso muy importante del número de gorilas de Grauer (Gorilla beringei graueri), también conocidos como Silverback o “espalda plateada” que viven en libertad y ello se debe principalmente a las guerras provocadas por el Coltan y a la caza ilegal de estos simios por su apreciada carne. Continua la lectura de El goril·la de Grauer s’extingeix per la guerra del Coltan

Aquestes criatures de les profunditats marines rarament vistos semblen d’un altre món

La natura no deixa mai de sorprendre’ns. Un vaixell de la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration ) recorre àrees de les profunditats del Pacífic; la vida que estan trobant és enlluernadora, més enllà de la imaginació. De febrer a abril de 2017, la NOAA Ship Okeanos Explorer està explorant les zones d’aigües profundes desconegudes  a Samoa i les Illes Cook. Són 13,581 milles quadrades de les àrees protegides d’esculls de coral prop de la costa i les aigües oceàniques obertes en alta mar a tot l’arxipèlag de Samoa. L’objectiu de la seva missió és la de proporcionar una base d’informació bàsica per ajudar, comprendre i gestionar els seus recursos. També serveix com una oportunitat per posar en relleu la singularitat i importància d’aquests símbols nacionals de conservació dels oceans.

Algunes de las formes de vida que es poden trobar són:

Estrella de mar Brisingid

Okeanos

Sifonòfor dent de lleó

Zoantídeos groc

Continua la lectura de Aquestes criatures de les profunditats marines rarament vistos semblen d’un altre món

Orenetes i canvi climàtic

30 dies! Aquest és el temps en que les orenetes han avançat la seva arribada a les nostres terres com a conseqüència del canvi climàtic. Si, si, el canvi que alguns neguen (veure https://www.youtube.com/watch?v=AJapIwwr5iw , https://www.youtube.com/watch?v=TvNt1dMCDGY , https://www.youtube.com/watch?v=fe1vSxDRcOc), però que els fets van constatant ( de fet alguns com el naturalista Araujo ho defineixen molt bé amb l’exemple de la roba d’hivern o dels arbres fruiters…. veure https://www.youtube.com/watch?v=9Ssz0XjS65w). I és que la fenologia (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Fenologia) no s’equivica. Com sempre la realitat és tossuda.

En el article que penjo avui, extret del diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=223662), podem llegir que les orenetes han avançat la seva migració 30 dies. També que els ametllers del sud de la península ja estan tots florits i que determinats insectes també han avançat la seva aparició.

Mentre alguns neguen la realitat, la natura segueix el seu camí. El canvi climàtic està ja aquí. Negar-lo no serveix per res més que agreujar els seus efectes. Poder fora bo començar a preparar-nos per als seus efectes adoptant estratègies de prevenció. Prevenció que passa per identificar el problema o problemes i tractar de buscar solucions. La més important: Un canvi absolut i radical de model econòmic i social sense el qual res serà possible.

Continua la lectura de Orenetes i canvi climàtic

França i els escorxadors

De nou torna a sortir el maltractament animal en els escorxadors de França. De nou llegim en un article publicat al diari “Público” (veure  http://www.publico.es/internacional/internacional-francia-levanta-velo-maltrato.html) com la matança industrial, pública o privada, sacrifica els animals sense cap mirament. L’animal, sigui el que sigui, ha de ser sacrificat el més ràpid possible per tal de poder assolir les quotes diàries. Això implica que en molts casos els animals pateixin innecessàriament per no estar degudament atordits abans de ser degollats, o que rebin més descàrregues elèctriques de les necessàries, o que siguin escorxats encara vius…. A més, els operaris que han de sacrificar els animals també pateixen – degut a la gran quantitat de feina que han de fer en poc temps – cosa que fa que el tracte vers als animals no sigui l’adient.

Com a mesura per a tractar de millorar aquesta situació: Posar càmeres als escorxadors. Però aquestes càmeres, que serien controlades per veterinaris i personal autoritzat, ja hi són en molts llocs i no serveixen per millorar el tracte. Segons molts dels implicats el millor seria que els veterinaris estiguessin presents en les sales d’execució i que també es preocupessin del benestar animal i no tant sols de la qualitat sanitària. I altres accions que podrien encara millorar més el benestar animal seria limitar el ritme industrial i acabar amb el tabú que envolta als escorxadors.

Com ja vaig dir en un altre article (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/18/la-sang-de-cavall-i-els-porcs/) : Cal recordar que tant sols menjant una mica menys de carn i substituint la proteïna animal per la vegetal (faves, pèsols, cigrons, llenties, quinoa….) podríem – si ho fes molta gent – reduir les emissions de CO2 mundials i amb això apaivagar – entre altres coses – el canvi climàtic. De pas, millorar les condicions dels nostre bestiar. Si s’ha de matar – si és necessari – un animal, almenys que sigui de forma digne i sense patiment. Continua la lectura de França i els escorxadors

Els furtius han matat més de la meitat dels elefants de selva en 10 anys

Un cadena tròfica és el procés de transferència d’energia alimentària a través d’una sèrie d’organismes, en què cada un s’alimenta del precedent i és aliment del següent. En altres paraules, les cadenes alimentàries indiquen quins éssers vius s’alimenten d’altres que habiten el mateix ecosistema.Però una altre realitat és que els humans maten per plaer, no necessàriament persones, sinó animals.Per exemple, en les curses de brau, és impossible no creure que els toreros no maten per plaer ,i que les persones que van a la sorra no senten plaer també en veure agonitzant, vençut, humiliat, sagnant i finalment mort. I pensar, també,que alguns consideren la caça un esport …

Per altra banda, la caça furtiva, vulnera les fronteres i arriba a tots els racons de l’Àfrica. Els elefants, una espècie que es mata indiscriminadament, són enginyers dels ecosistemes que tenen un paper important en la dispersió de llavors i el cicle de nutrients.Potser l’única manera de salvar els elefants és reduir la demanda d’ivori, és això possible, o serà únicament real quan ja no hi hagi elefants?

http://www.lavanguardia.com/natural/20170222/42203502964/cazadores-futivos-matan-mitad-elefantes-selva-africanos.html Continua la lectura de Els furtius han matat més de la meitat dels elefants de selva en 10 anys

Plagues invasores que han recalat a la península Ibèrica

En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/importadas-kilometros-destruccion-acelerada-publico_0_613489350.html), podem llegir com tres espècies (el cargol poma, el morrut i l’arna de la patata) han vingut per quedar-se a la península ibèrica. Totes tres han arribat com a conseqüència de l’activitat antròpica, i totes provoquen grans despeses econòmiques (que paguem entre tots). L’arna va arribar pel moviment d’oliveres (senceres) d’un lloc del món a un altre. El cargol poma va arribar com a mascota d’aquaris (i ara és una epidèmia important pel arrossars del Delta de l’Ebre). El morrut ho va fer com a conseqüència de la desforestació de les selves d’Indonèsia (per plantar Palma) la qual cosa va eliminar els seus predadors i es va estendre per tot el món.

Al final l’acció humana, com en la majoria d’ocasions, darrera dels riscos que patim. Riscos induïts que podríem evitar si abans de apostar per un model de créixer-créixer ho féssim per un en el qual el medi ambient no fos una mercaderia més. Continua la lectura de Plagues invasores que han recalat a la península Ibèrica

La sequera estival ‘s’acarnissa’ amb els boscos catalans

Tot i les últimes pluges continuem amb dèficit d’aigua i la massa forestal catalana va disminuint. La meitat nord de Catalunya és la que concentra la major afectació, com ja ha passat altres anys. Això es deu al fet que en la meitat sud hi ha menys boscos i aquests estan dominats per espècies mediterrànies més resistents a la sequera, com el pi blanc.

Gairebé un 60% de les zones forestals afectades per la sequera corresponen a afectacions noves de l’any 2016. Prop del 75% dels boscos que s’han vist afectats es troben en zones on va ploure menys de la meitat del que és habitual. Del Pallars Jussà, Anoia i l’Alta Ribagorça són les comarques més afectades. Per espècies, els roures i les alzines són els més perjudicats. Continua la lectura de La sequera estival ‘s’acarnissa’ amb els boscos catalans