Arxiu de la categoria: ZOOLOGIA I BOTÀNICA

Sis casos de Chikungunya, 22 de Dengue i 11 de Zika, detectats a Catalunya aquest 2017

Salut Pública assegura que tots els casos són importats i que no es pot abaixar la guàrdia.

http://www.vilaweb.cat/noticies/catalunya-detecta-6-casos-de-chikungunya-22-de-dengue-i-11-de-zika-des-de-principis-dany/

Des del mes de gener, a Catalunya, s’han diagnosticat 7 casos de Chikungunya, 22 de Dengue i 11 de Zika. Són les darreres dades que ha recollit l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Excepte el Dengue, són xifres que vaticinen una davallada dels diagnòstics de Chikungunya i el Zika. Precisament d’aquest virus, que va registrar un gran brot l’any passat arreu del món i a Catalunya va afectar a 150 persones, s’ha vist disminuir considerablement la seva prevalença, un fet que, en declaracions a l’ACN, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha reconegut que és habitual després d’un brot important, ja que es dona una ‘’cobertura immunològica’’ de població que no se’n veurà afectada fins anys després.

Una de les alertes que es va viure l’any passat, sobretot a l’estiu, època de l’any en què la població viatja més, va ser el brot del virus Zika. Catalunya va tancar l’any amb 150 casos diagnosticats, tots importats majoritàriament de Colòmbia, Hondures i la República Dominicana, i que van suposar un salt enorme tenint en compte que el 2014 encara no havia arribat i que el 2015 tan sols se’n van detectar 3 casos. Enguany, la prevalença d’aquest virus ha tornat a disminuir considerablement i des del mes de gener, només se n’han detectat 11 casos al país. D’aquests, 5 són homes i 6 són dones, una d’elles, embarassada i per tant, a qui se li farà seguiment establert en els protocols. D’aquests 11 casos, 4 s’han donat des de l’1de juny, segons les darreres dades recollides per l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

En una entrevista a l’ACN, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha explicat que aquesta davallada és una conseqüència habitual dels brots importants en aquest tipus de malalties, perquè, a escala global, després del brot hi ha molta població que, sense haver manifestat símptomes, han estat infectats i per tant, es crea una ‘’cobertura immunològica’’ a un bon nombre de població, que no podrà contraure la malaltia fins anys després.

Les infeccions per Chikungunya també ha anat a la baixa els darrers anys. El 2014, es van diagnosticar 81 casos, procedents majoritàriament de la República Dominica, i després d’un repunt el 2015, amb 95 casos, el 2016 se’n van detectar 27. Aquests dos anys, eren sobretot casos importats d’Hondures i Equador. Enguany, des del mes de gener, se n’han diagnosticat 7, 2 des de l’1 de juny, tots en persones que han estat a algun país de l’Amèrica Central.

No s’ha infectat ningú a Catalunya, ni tampoc a Europa. El Dengue, que prové principalment del sud-est asiàtic, en canvi, està més estancat, i els darrers anys, després dels 51 casos del 2014, els 97 del 2015 i el 88 del 2016, enguany arriba als 22 fins aquest mes de juliol. D’aquest 22, 11 són homes i 11 són dones, i tots d’entre 21 i 69 anys. Enguany, tal i com ha afirmat Guix, no hi ha cap alerta especial per malalties exòtiques que puguin importar-se a Catalunya, però el secretari de Salut Pública admet que amb els factors ‘’tan bonics’’ com són la globalització i el canvi climàtic, fa que no es pugui ‘’estar tranquil’’, ja que recorda que tan els vectors com els agents infecciosos, principalment el mosquit tigre, s’adapten bé al clima.

En aquest sentit, posa l’alerta en el MERS, el Síndrome Respiratori d’Orient Mitjà, ‘’qualsevol dia podem tenir-ne casos aquí’’.Guix ha recordat que Salut Pública, quan es detecta la infecció per un virus d’aquestes característiques en una persona que encara pot transmetre la infecció, es confina al municipi i s’analitza el seu entorn. Així, es comprova si a uns 2 quilòmetres de la residència hi ha mosquits que poden ser possibles vehicles de transmissió. Per Guix, de fet, el mosquit tigre és un ‘’turista que s’ha quedat a viure aquí’’ i que no és ‘’una companyia del tot desitjable’’. Si hi ha presència de mosquits, es comprova si són portadors de la infecció amb algunes mostres, i per tant, diu Guix, es fa un ‘seguiment acurat’’.

http://www.ccma.cat/324/sis-casos-de-chikungunya-22-de-dengue-i-11-de-zika-detectats-a-catalunya-aquest-2017/noticia/2804156/

A Catalunya s’han detectat 7 casos de Chikungunya, 22 de Dengue i 11 de Zika des de principis d’any, segons les últimes dades recollides per l’Agència de Salut Pública. Es tracta de malalties transmeses per mosquits i tots els casos són importats, és a dir, de persones que van agafar el virus en un altre país i van venir aquí amb la malaltia.

En qualsevol cas, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, considera que no s’ha d’abaixar la guàrdia per prevenir les malalties transmeses per mosquits, tot i que ha reconegut que el nombre de casos detectats ha disminuït, en gairebé totes les patologies, tret del dengue.

Tot i que enguany no hi ha cap alerta especial per malalties exòtiques que puguin importar-se a Catalunya, la globalització i el canvi climàtic contribueixen a incrementar el risc de transmissió de malalties a través de mosquits i cal estar preparats, segons Guix, perquè qualsevol dia en podem tenir casos amb el virus adquirit aquí.

Després del gran brot registrat l’any passat arreu del món, la prevalença del Zika ha tornat a disminuir considerablement i des del mes de gener, només se n’han detectat 11 casos al país. D’aquests, 5 són homes i 6 són dones, una d’elles, embarassada i per tant, a qui se li farà seguiment establert en els protocols. Guix ha explicat en una entrevista a l’ACN que aquesta davallada és una conseqüència habitual dels brots importants en aquest tipus de malalties, perquè, després del brot hi ha molta població que, sense haver manifestat símptomes, han estat infectats i per tant, es crea una ”cobertura immunològica”.

Quines possibilitats hi ha que els ous contaminats hagin arribat a Espanya?

El fipronil és un insecticida autoritzat, entre altres coses, per actuar contra àcars, puces, paparres i altres insectes en mascotes. Està expressament prohibit el seu ús en animals destinats a la cadena alimentària, com les gallines i els pollastres ja que està classificat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com “moderadament tòxic” per als humans.

Aquest dissabte hem sabut que les partides d’ous contaminats amb fipronil, després d’haver arribat a 16 països europeus i Hong Kong, també han estat detectades a Espanya, concretament en una explotació de Biscaia.

No és una crisi alimentària, és una estafa. El fipronil, un insecticida bastant habitual, no es pot usar en productes alimentaris. A més, els científics posen en dubte la seva eficàcia però és més barat que altres productes. Sempre és un tema econòmic en el fons.

La presència de fipronil, encara que segurament serien només traces,  no es pot descartar en elaborats industrials.

http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/huevos-contaminados-fipronil-espana_0_674732899.html

Hace pocos días la agencia AECOSAN (Agencia española de Consumo, Seguridad alimentaria y Nutrición), dependiente del ministerio de Sanidad, comunicó en una escueta nota que por el momento no se tiene noticia de que hayan llegado huevos holandeses o belgas contaminados con fipronil. De momento ya son 16 países Europeos (Holanda, Bélgica, Alemania, Reino Unido, Francia, Luxemburgo, Rumanía, Dinamarca, Italia, Polonia, Irlanda, Eslovaquia, Eslovenia, Suecia, Austria y Suiza) y Hong Kong los que han detectado la presencia de fipronil en huevos comercializados.

No se descarta que la lista siga creciendo y de momento ya ha y dos personas detenidas en Holanda por vender este insecticida a granjas mezclado con otros compuestos, lo que constituye un fraude. Sin embargo, hay una cierta confianza en que el problema no alcance a España. El motivo es que nuestro país es uno de los principales productores y exportadores de este producto, junto con Polonia y Holanda, foco de la contaminación, por lo que es improbable que recibiera huevos del extranjero, ni siquiera a través de grande superficies de procedencia extranjera como Lidl, Aldi o Carrefour, por ejemplo.  Continua la lectura de Quines possibilitats hi ha que els ous contaminats hagin arribat a Espanya?

Els arbres a l’Amazònia fan la seva pròpia pluja

La selva amazònica acull un clima estrany. Una peculiaritat és que les pluges comencen de 2 a 3 mesos abans que els vents estacionals comencin a portar l’aire humit de l’oceà. Ara, els investigadors diuen que finalment han descobert la procedència d’aquesta humitat primerenca: els arbres mateixos.

L’estudi proporciona dades concretes sobre quelcom que els científics havien teoritzat durant molt de temps, diu Michael Keller, ecòleg forestal i científic investigador del Servei Forestal dels EUA a Pasadena, Califòrnia, que no estava involucrat amb el treball. 

Les investigacions anteriors van mostrar una acumulació primerenca d’humitat a l’atmosfera sobre l’Amazònia, però els científics no estaven segurs de per què. “Tot el que es pot veure és el vapor d’aigua, però no sabeu d’on prové”, diu Rong Fu, científic climàtic de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles. Les dades del satèl·lit mostren que l’augment coincideix amb un augment de fulles fresques, els investigadors principals que sospiten que la humitat podria ser el vapor d’aigua alliberat durant la fotosíntesi. En un procés anomenat transpiració, les plantes alliberen el vapor d’aigua de petits porus a la part inferior de les seves fulles. Continua la lectura de Els arbres a l’Amazònia fan la seva pròpia pluja

Un país de porcs

El problema no és el porc si no el model industrial intensiu que tenim, i és un problema gran a Catalunya:

-Cada vegada hi ha menys granges, més grans i en mans de grans empreses. Es tracta d’un model d’integració vertical que dóna a unes poques empreses un control absolut sobre el sector. Els petits productors d’aquí queden apartats i han d’abandonar el negoci per la competència.

-La contaminació de l’aigua dels nostres aqüífers, per nitrats, que han causat sobre el medi ambient els purins procedents del porcí. Aquesta s’ha vist agreujada en els últims tres anys pel tancament de les plantes de tractament de purins.

-La situació de maltracte animal en què és troben  els porcs en granges, atapeïts de pinso i antibiòtics

-La quantitat d’antibiòtics que prenen aquests animals l’ingerim després indirectament nosaltres i desenvolupem resistències als antibiòtics que incorporem en el nostre organisme.

-Per altra banda, l’impacte als països empobrits, dels quals importem una gran quantitat de soja pel pinso per alimentar als nostres porcs. Fent servir enllà terres que podrien servir per produir per alimentar persones del mateix país,  contribuint al seu empobriment.

http://www.elperiodico.com/es/opinion/20170720/un-pais-de-cerdos-6180374#comments

Vivimos en un país de cerdos, y lo digo en sentido literal. En España se sacrifican cada año 46 millones de estos animales, uno por habitante, la cifra más alta de toda Europa. Una carne que se destina en su mayoría a la exportación. Los cerdos crecen y malviven aquí, amontonados en muy poco espacio, sobre suelos enrejados y rodeados de purines, nunca podrán ver la luz del día. Después los matan, y se van. ¿Que dejan tras sí? Mucha mierda. Continua la lectura de Un país de porcs

Un bacteri que extermina a ximpanzés encén les alarmes

El 14 d’octubre de 2016, Estats Units va catalogar el bacteri Bacillus cereus biovar anthracis com una amenaça per a la seguretat i la salut pública.

El Bacillus cereus biovar anthracis ha provocat la mort de ximpanzés, goril·les i elefants al Camerun i a República Centreafricana. No obstant això, la letalitat de la soca és moltíssim més alta en el paratge de la Costa d’Ivori, segons detallen els investigadors a la revista Nature

https://elpais.com/elpais/2017/08/03/ciencia/1501750634_911188.html?id_externo_rsoc=TW_CM

Una nueva cepa bacteriana, culpable de una enfermedad letal similar al carbunco o ántrax, está arrasando a los chimpancés y a otras especies del Parque Nacional de Taï, una selva virgen de Costa de Marfil catalogada como Patrimonio Mundial de la Humanidad por la UNESCO. El patógeno, identificado en 2004, es responsable de casi el 40% de las muertes animales estudiadas en esta zona protegida en las últimas tres décadas. En el caso de los chimpancés, el porcentaje supera el 56%, según un nuevo estudio encabezado por el investigador alemán Fabian Leendertz, curtido en pestes como el ébola. Continua la lectura de Un bacteri que extermina a ximpanzés encén les alarmes

Aquestes són les set noves espècies que estan en situació crítica

Aquestes espècies han estat declarades aquest dilluns “en situació crítica” després de la reunió de la Conferència Sectorial de Medi Ambient (CSMA ) presidida per la ministra Isabel García Tejerina.

Potser si que la sisena extinció massiva ja està en marxa …

El Xarxet marbrenc “Cerceta pardilla” (Marmaronetta angustirostris)

Estepes  “Jara de cartagena ” (Cistus heterophyllus)

 

Trenca “Alcaudon chico” ( Lanius minor )

 

Nàiade auriculada “Nàiade auriculada” (Margaritifera auricularia)

Visó europeu “Visón europeo “(Mustela lutreola )

Nacra comú “Nacra común” (Pinna nobilis )

Gall fer “Urogallo cantàbrico“(Tetrao urogallus cantabricus)

http://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20170726/las-siete-nuevas-especies-que-se-encuentran-en-situacion-critica-6191016

Tres aves, dos moluscos, un mamífero y un arbusto son las nuevas especies catalogadas “en situación crítica” en España: un peligroso club que abarca casi 200 muestras de flora y fauna cuyo futuro está seriamente amenazado.

Animales como el oso pardo, el lince ibérico, la foca monje o la cigüeña negra son los primeros que vienen a la mente al pensar en especies en riesgo de desaparición pero lo cierto es que, de las 192 incluidas en el Catálogo Español de Especies Amenazadas, la mayor parte (127) son vegetales

El resto son aves (21), invertebrados (18), peces (10), reptiles (7), mamíferos (7) y anfibios (2), a los que hay que sumar otras 134 especies en situación de “vulnerable” y 615 más “en régimen de protección especial”. Continua la lectura de Aquestes són les set noves espècies que estan en situació crítica

Què cal fer si et pica una medusa?

Les meduses s’alimenten principalment de plàncton, crustacis, ous de peixos, altres meduses i peixos petits, pel que són considerats animals carnívors. Una part de les poblacions de meduses que han crescut notablement en els últims anys, són espècies invasives que vénen des d’altres hàbitats com les zones centrals i orientals de la Mediterrània. Quan les meduses ocupen algun territori, és poc probable que els peixos es restableixin allà, ja que les meduses poden alimentar-se dels seus ous i larves. L’augment del nombre de meduses, és senyal que l’ecosistema no està funcionant bé, hi ha un excés de nutrients.

Les meduses posseeixen un mecanisme de defensa natural, cada vegada que se senten en perill o entren en contacte amb alguna cosa els seus tentacles alliberen toxines. És per això que molta gent li té por a les meduses, i tenen fama d’atacar viciosament a les persones a l’aigua.

No obstant això, la majoria de la gent no entén que és una reacció natural, i la medusa no és un depredador dels éssers humans, de fet, ni tan sols té cervell. Estan, naturalment, dissenyats per alliberar toxines a través dels seus tentacles en entrar en contacte amb alguna cosa o algú. Aquesta toxina pot causar dolor, inflamació i emmalaltir a un ésser humà que resulti ser al lloc equivocat en el moment equivocat.

L’Associació Espanyola de Pediatria aconsella aplicar localment una solució amb alcohol al 60% o amoníac diluït en aigua abans d’extirpar els fragments d’espícules que puguin haver-se adherit a la pell. Els pacients també poden prendre analgèsics per via oral o tòpica per rebaixar el dolor i, en funció de la gravetat, es poden prescriure antihistamínics i corticoides. Per tal de rebaixar la inflamació i el dolor, és també possible utilitzar una bossa de gel -sense aplicar el gel directament i sense fregar la pell-, que de ben segur ens alleujarà una mica la regió afectada. Continua la lectura de Què cal fer si et pica una medusa?

Una abella com mai l’havies vist (vídeo)

 Recordem que les abelles compleixen un paper fonamental en la cadena alimentària i en el desenvolupament d’ecosistemes amb més biodiversitat. El professor Javier Alba-Tercedor mostra l’interior d’aquests insectes amb unes imatges precioses obtingudes per escàner.

https://elpais.com/elpais/2017/07/27/videos/1501149077_648960.html Continua la lectura de Una abella com mai l’havies vist (vídeo)

El gos és el millor amic de l’ésser humà des del Neolític.

Fa 15 anys, a la meva veïna no li agradaven els gossos, ni volia sentir parlar d’ells. Avui en té dos, un d’ells un cadell al que li fa les mil i una carantoines. Jo tinc també dos, aviat adoptaré també un altre cadell.

Per què aquesta predisposició de l’ésser humà i dels cans a ser amics? Va ser sempre aquesta relació així ? És un fet que els científics analitzen repetidament. Hi ha diverses teories al respecte.

L’última, aquesta setmana la revista Nature Communications destaca el treball d’un equip internacional d’investigadors que mostra evidències de continuïtat en el genoma dels gossos europeus des dels primers moments del Neolític.

Els beneficis de tenir un gos són molts, però n’hi ha un que és fonamental, ens fa més feliços. 

. Veure http://www.eltiempo.com/cultura/gente/beneficios-de-tener-perros-como-mascotas-34209

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20170719/424228483202/perro-genoma-neolitico.html

Las investigaciones acerca de la evolución de los perros y el momento en que se convirtieron en ‘los mejores amigos del hombre’ son tan diversos como sus teorías. Una de las últimas, publicada el pasado año en Science,apuntaba a un reemplazo de la población de canes europeos durante el Neolítico, a causa de la migración de individuos procedentes de Asia, que dio fruto a las razas actuales. Continua la lectura de El gos és el millor amic de l’ésser humà des del Neolític.

La Terra es dirigeix ​​cap a una sisena extinció massiva d’animals

La superpoblació humana i el consum excessiu ens estan destruint. Ens hem d’allunyar de la ficció que el creixement perpetu pot ocórrer en un planeta finit.

“La pèrdua massiva de poblacions i espècies reflecteix la nostra falta d’empatia amb totes les espècies silvestres que han estat els nostres companys des dels nostres orígens”.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/tierra-dirige-hacia-una-sexta-extincion-masiva-animales-6160474

La llamada sexta gran extinción o extinción masiva del Holoceno, ocasionada por las actividades humanas, avanza a un ritmo descomunal y podría ser peor de lo que se pensaba, con un efecto comparable a los grandes cataclismos que han afectado a la Tierra a lo largo de los tiempos. Según muestra un estudio internacionalque ha analizado el estado y la evolución de 27.600 especies de vertebrados, la mitad de los conocidos, el 30% se encuentran en clara regresión.

El análisis, realizado por investigadores de la Universidad Nacional Autónoma de México (UAM) y de la Universidad Stanforden Estados Unidos, se ha publicado en la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ (PNAS). Entre las causas de retroceso biológico destacan, según los autores, la pérdida y fragmentación de hábitats, la caza, el comercio ilícito, la sobreexplotación del territorio, la aparición de especies invasoras, la contaminación y el cambio climático.

El ritmo de desaparición de especies es comparable al de los peores cataclismos sufridos por la Tierra a lo largo de su historia

Dos especies de vertebrados se extinguen de media cada año, pero estas situaciones pasan casi inadvertidas tal vez porque no suponen una amenaza clara y presente para los ecosistemas de los que dependen los seres humanos, subraya la Universidad de Stanford en una nota informativa. Entre las especies extinguidas en tiempos recientes se cuentan, entre otras muchas, el tilacino o tigre marsupial de Tasmania, el dodo, varias especies de moas neozelandeses, el caballo tarpán, una especie de cebra conocida como quagga, el otario de Japón y el alca gigante.

El estudio ofrece la primera evaluación global de estas tendencias de declive extremo de poblaciones de animales y sus posibles efectos en cascada, y va más allá de las extinciones de especies para proporcionar una imagen sobre la disminución de poblaciones y rangos de animales.

LA CRISIS DE LOS MAMÍFEROS

Entre las 27.600 especies de vertebrados analizadas, es particularmente dramática la situación de los mamíferos. De las 177 especies que datos conocidos del último siglo, los investigadores concluyen que más del 40% no disponen ni un 20% de su hábitats originales.

Las regiones tropicales aglutinan el mayor número de especies decrecientes. Los mamíferos del sur y el sudeste de Asia, donde todas las especies grandes de mamíferos analizados han perdido más del 80% de sus rangos geográficos, están especialmente afectados.

El estudio sostiene que el 50% del número de animales que alguna vez compartieron la Tierra ya no existen.

“La pérdida masiva de poblaciones y especies refleja nuestra falta de empatía con todas las especies silvestres que han sido nuestros compañeros desde nuestros orígenes”, apunta el autor principal del estudio, Gerardo Ceballos, de la UAM, quien añade: “Es un preludio de la desaparición de muchas más especies y del declive de los sistemas naturales que hacen posible la civilización”.

Rodolfo Dirzo, profesor en Stanford, indica que se trata de “una aniquilación biológica que ocurre a nivel mundial, aunque las especies a las que pertenecen estas poblaciones todavía puedan estar presentes en algún lugar de la Tierra”.

EFECTO EN CASCADA

La pérdida de poblaciones y de diversidad biológica es importante porque, además de ser lo que los científicos llaman un preludio a la extinción de especies, afectan a aspectos cruciales como la polinización de las abejas, el control de las plagas y la purificación de los humedales. Además, se pierden intrincadas redes ecológicas que implican a animales, plantas y microorganismos, lo que conduce a ecosistemas menos resistentes y grupos de información genética que pueden resultar vitales para la supervivencia de las especies en un entorno mundial que cambia rápidamente.

“Tristemente, nuestros descendientes también tendrán que prescindir de los placeres estéticos y las fuentes de imaginación proporcionados por nuestros únicos homólogos vivos conocidos en el universo”, subraya Paul Ehrlich, de Stanford.

Los investigadores abogan por frenar los impulsores básicos de la extinción de especies (la superpoblación humana y el consumo excesivo) e instan a la sociedad a alejarse de “la ficción de que el crecimiento perpetuo puede ocurrir en un planeta finito”.