Arxiu de la categoria: ZOOLOGIA I BOTÀNICA

L’empremta del canvi climàtic al Pirineu

Aquests dies estem notant el canvi climàtic. No parlem de regions àrtiques ni zones baixes que s’inunden, sinó de regions que ens envolten i serveixen de suport per a nosaltres.La intensitat del estiatge deixa la muntanya sense aliment per al bestiar per segona vegada en un lustre, mentre la presència d’espècies d’ocells originàries del Magrib comença a ser habitual a la serralada. Alguns ramaders opten per portar els seus ramats als voltants de rius i pantans “perquè almenys beguin, ja que amb prou feines tenen res per menjar”

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=232404&titular=la-huella-del-cambio-clim%E1tico-en-el-pirineo-

“Algunos pastores optan por llevar a sus rebaños a zonas con agua, para que al menos beban ya que apenas tienen nada que comer”, explica Joaquín Solanilla, ganadero de Boltaña (Huesca) y secretario provincial de la organización agraria Uaga. “La última tormenta cayó el 20 de julio –explica- y desde entonces, con un verano muy caluroso, no han caído más de tres o cuatro litros un par de veces. La tierra está seca, solo hay polvo, y lo que se sembró no ha crecido”. Continua la lectura de L’empremta del canvi climàtic al Pirineu

Amaga l’iceberg Larsen-C un “arca de Noè ‘de noves espècies?

El canvi climàtic està canviant la seva imatge. Encara no coneixem el planeta on vivim.   El 2005 el trencament d’un iceberg menor va descobrir un tros de fons marí i una expedició fotografio coses increïbles: una teranyina blanquinosa formada per bacteris entre les quals hi havia enormes cloïsses.

http://www.eldiario.es/retiario/carrera-Larsen-C_6_694040602.html

Hace pocas semanas se desprendió de la plataforma antártica Larsen-C un famoso y descomunal iceberg, el más grande jamás registrado con un billón de toneladas de hielo, casi 6.000 km2; es decir el tamaño de Delaware o La Rioja, dos veces Luxemburgo, Mallorca, México DF o París, 10 veces Madrid, etc. El ingente bloque de hielo está ahora separándose del resto de la plataforma, lo cual está dejando al descubierto 5.800 km2 de fondo marino que llevan al menos 120.000 años cubiertos por una capa de hielo.

Y no sabemos qué hay allí, por lo se está iniciando una verdadera carrera para llegar antes de que la luz del sol que esa zona lleva todo ese tiempo sin ver lo cambie todo. Porque sabemos que hay maravillas allá abajo.

En 2005 la rotura de un iceberg menor descubrió un pedazo de fondo marino, y afortunadamente una expedición que estaba por allí fotografío cosas increíbles: el suelo estaba cubierto de una especie de telaraña blanquecina formada por bacterias quimiolitótrofas entre las cuales había enormes almejas que también se alimentan de sustancias químicas.

Pero cuando dos años después, llegó un grupo de científicos a estudiarlas sólo encontraron conchas vacías y materia vegetal muerta. Otras fragmentaciones en 1995 y 2002 permitieron describir decenas de nuevas especies en las zonas recién liberadas del hielo. Por eso es vital llegar cuanto antes a Larsen-C, algo nada sencillo cuando se tiene prisa: las expediciones a la Antártida se montan con años de anticipación ya que son muy complejas y hay pocos barcos para llevarlas.

Una expedición alemana ha incluido la región en su ruta en 2019, pero con suerte los británicos podrán enviar un grupo a principios de 2018, y Corea del Sur analiza desviar una expedición prevista a las Islas Shetland del Sur. Ojalá que alguno de estos esfuerzos consiga el objetivo de analizar los misterios que ocultaba el hielo desde hace 1200 siglos.

Petits però letals

La mida no és indicatiu de la seva perillositat.Se li sol témer a les serps i les aranyes, que són els que compten amb la fama de ser perillosos, però hi ha alguns insectes molt petits que poden semblar inofensius i en realitat resulten tòxics, verinosos i fins mortals.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/175184/Pequenos-pero-letales

Hormiga bala

La hormiga bala (Paraponera clavata) es la más grande de todas las hormigas del mundo. Se encuentran principalmente en los bosques lluviosos de Nicaragua, Brasil y Paraguay y su picadura se considera 30 veces más dolorosa, que la de una abeja o avispa y el dolor puede durar hasta 24 horas.

Continua la lectura de Petits però letals

Els gossets radioactius de Txernòbil (vídeo)

Aquesta és  l’herència que tenen aquests dolços gossets dels éssers humans.Tenen prohibit el contacte amb humans, són radioactius. Estan contaminats des del seu naixement. Ells no han fet res.

http://www.elespectador.com/noticias/actualidad/los-perritos-radioactivos-de-chernobil-articulo-715214 Continua la lectura de Els gossets radioactius de Txernòbil (vídeo)

La sisena extinció massiva, prevista per l’any 2100

Aquesta és l’herència que estem deixant als nostres fills. La Terra no és nostra. El planeta Terra sembla estar encaminant cap al començament d’una sisena extinció massiva de la vida a 2100. I això a causa de la quantitat de carboni que es expel·leix a l’atmosfera, segons un estudi matemàtic dels cinc esdeveniments anteriors en els últims 540 milions d’anys. La Terra evoluciona. Alguns canvis són graduals i benignes, però altres, especialment els associats amb l’extinció massiva catastròfica, són relativament abruptes i destructius.

La revista Science Advances, assenyala que esdeveniments com les erupcions volcàniques, el canvi climàtic i altres factors ambientals juguen un paper important

http://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/848685/sexta-extincion-masiva-prevista-ano-2100?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es Continua la lectura de La sisena extinció massiva, prevista per l’any 2100

Algues + Canvi Climàtic: la fi de les glaceres?

Un equip d’investigadors dels EUA ha descobert que, les algues que creixen a la neu acumulada a Alaska, ajuden a que aquesta es fongui més ràpidament. En un article publicat a la revista Nature Geoscience es descriu com es van fer els monitoratges i el mesurament de l’impacte de les algues.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/174861/Algas-+-Cambio-Climatico-el-fin-de-los-glaciares

Microorganismos especializados La investigación se basó en que, la falta de agua líquida limita la vida de los glaciares en todas partes del mundo, pero que existen microorganismos especializados, que todavía colonizan estos ambientes y reducen el albedo superficial, lo que, a su vez, podría conducir a una fusión acelerada de los glaciares.  

La Chlamydomonas nivalis es un tipo de alga de agua dulce, lo suficientemente resistente como para vivir en los campos nevados de las regiones polares. Son la causa de un fenómeno natural denominado “nieve roja” o “nieve de sandía”, puesto que poseen un pigmento de color rosa, que colorea los copos. La lógica sugería a los investigadores que la nieve coloreada reflejaría menos calor que la blanca y eso fue lo que los llevó, a analizar el impacto que las algas podrían tener, en el derretimiento de los campos de hielo. Continua la lectura de Algues + Canvi Climàtic: la fi de les glaceres?

Ho posem difícil! Els moderns edificis envidrats estan matant a cops als ratpenats

Els ratpenats poden desplaçar-se amb precisió en la foscor, rastrejar als insectes que els serveixen d’aliment, i detectar sons dels 10,000 als 120, 000 hertz, gràcies a un procés anomenat eco-localització.

Els ratpenats emeten sons de molt alta freqüència les ones es dispersen en el medi, xoquen contra objectes o contra les seves preses i tornen a rebre-les a través dels seus membranes auditives. En posseir membranes molt específiques d’orientació, aquests animals poden identificar correctament la intensitat i la durada en els sons captats i, amb això, calcular les distàncies dels objectes. Poden llavors saber on són les seves preses per capturar-les, orientar-se, localitzar obstacles o trobar més ratpenats, és a dir, socialitzar.

El sistema dels ratpenats té capacitat per a treballar en tres dimensions i atorga una orientació precisa en cada moment que els permet guiar-se en entorns complexos i reconèixer si es troben en posició vertical cap amunt o cap avall.

La investigació, publicada a la revista Science, certifica que l’ecolocalització és un sistema es molt pràctic quan es tracta de superfícies rugoses, en què les ones es reflecteixen cap moltes i diferents direccions. En canvi, revela que les superfícies llises actuen com una mena de mirall acústic, reflectint els ressons lluny de l’animal, que de forma habitual reconeix la zona com a lliure d’obstacles.

http://www.lavanguardia.com/natural/20170914/431236285380/ecolocalizacion-murcielagos-golpes-edificios-vidrio.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=botones_sociales&utm_source=twitter&utm_medium=social Continua la lectura de Ho posem difícil! Els moderns edificis envidrats estan matant a cops als ratpenats

Igualtat Animal posa al descobert la crua realitat de les granges de pollastres a l’Índia (vídeo)

http://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/844334/igualdad-animal-pone-descubierto-cruda-realidad-granjas-pollos-india?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

La organización Igualdad Animal pide a India que introduzca medidas para frenar la falta de bienestar animal, la insalubridad y la crueldad en las granjas de pollos de este país.

Para eso, proponen la prohibición de las jaulas en batería o técnicas para determinar el sexo de los pollitos antes de la eclosión de los huevos y evitar la muerte de más de 180 millones de machos.

Igualdad Animal ha publicado una investigación realizada durante seis meses en la que denuncia las “deficiencias” de esta industria, tanto para la protección animal como para la salud pública, tanto en las granjas como en los mercados de carne de pollo en las ciudades de Pune, Raigad y Delhi. Continua la lectura de Igualtat Animal posa al descobert la crua realitat de les granges de pollastres a l’Índia (vídeo)

Innovador mètode per detectar mercuri en la cadena alimentària

El mercuri és un metall molt tòxic, afecta principalment les funcions cerebrals (neurotòxic) i renals (nefrotòxic) i se sospita que és un disruptor endocrí i pot induir certs càncers . Es va observar per exemple, casos de leucèmia en la intoxicació per mercuri massiva de Minamata del Japó.  Als any seixanta  es va produir una de les pitjors tragèdies humanes causades per aquest metall pesat, en consumir els seus integrants peixos amb alts nivells de mercuri. La història de les víctimes de Minamata és també la lluita per no deixar que un silenci oficial, amenaces, intimidacions i pressions de tota mena aconsegueixin amagar la veritat.

Veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=231046&titular=la-entrada-en-vigor-de-la-convenci%F3n-de-minamata-sobre-mercurio-(2013)-

Una nova tècnica automatitzada ha reduït el temps necessari per a determinar la bio-accessibilitat de les diferents formes de mercuri tòxic en el Medi Ambient, un metall que resulta altament tòxic per a molts organismes i s’acumula en la cadena alimentària

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/140475/Innovador-metodo-para-detectar-mercurio-en-la-cadena-alimentaria

“Una nueva técnica automatizada ha reducido el tiempo necesario para determinar la bio-accesibilidad de las diferentes formas de mercurio tóxico en el Medio Ambiente, un metal que resulta altamente tóxico para muchos organismos y se acumula en la cadena alimentaria.” Continua la lectura de Innovador mètode per detectar mercuri en la cadena alimentària

La posidònia, el pulmó de la Mediterrània, es mor pel turisme i la contaminació

En el nivell de 1r d’ESO els professors de ciències realitzem una sortida al Centre d’Estudis del Mar de Sitges .La sortida s’acompanya de l’observació de la Biodiversitat present en la nostra costes a la vora del mar. Un dels éssers vius que estudiem és l’evolució de la pèrdua progressiva d’una de les plantes marines autòctones nostra: la posidònia. Les praderies de posidònia estan amenaçades a tota la regió mediterrània.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar 2017 com a Any Internacional del Turisme Sostenible. Ara, l’espècie està en perill pel turisme irresponsable amb el medi ambient i la contaminació de les aigües  generada per un mal tractament d’aigües residuals.

http://www.eldiario.es/sociedad/posidonia-Mediterraneo-Baleares_0_682082430.html

Más de la mitad del oxígeno que respiramos viene del mar. Una de las fuentes de oxígeno más importantes son los cerca de 50.000 kilómetros cuadrados de posidonia que rodean el mar Mediterráneo y que se encuentran en grave peligro de desaparecer. Una hectárea de esta joya medioambiental, conocida como el “pulmón del Mediterráneo”, crea cinco veces más oxígeno que una de selva amazónica y se está muriendo por efecto del turismo y la contaminación.  Continua la lectura de La posidònia, el pulmó de la Mediterrània, es mor pel turisme i la contaminació