Arxiu de la categoria: MICROBIOLOGIA

Sanitat detecta paparres amb febre hemorràgica en 4 comunitats autònomes

Les paparres són una superfamília d’àcars. En concret hi ha dues famílies reconegudes ( i una tercera en discussió): Ixodidae i Argasidae. La segona tant sols afecta a les aus i es coneixen com paparres toves. La primera afecta a molts mamífers, entre ells l’home, i es coneix com paparres dures. Totes les famílies són ectoparàsits hematòfags (és a dir que s’alimenten de la sang dels seus hostes). Són els àcars de major mida i poden transmetre diverses malalties al xuclar la sang de l’hoste, entre elles: el tifus, la malaltia de Lyme, Tularemia, Rickettsiosis, Febre botonosa mediterrània, Febre de les MontanyesRocalloses, Louping-ill, Encefalitis, Meningoencefalitis, Hepatozoonosi canina, malaltia de Kyasanur, Febre del Colorado, Babesiosis, Febre bovina, Febre hemorrágica de Crimea-Congo i Febre reincident.

En el cas de l’article d’avui, publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/salud-sanidad-detecta-garrapatas-fiebre.html), ens parlen de paparres de l’espècie Hyalomma Lusitanicum. És tracta de paparres que parasiten sobretot a cérvols i altres animals dels boscos. Pel general no es troben en el ramat domèstic i la possibilitat que ens afectin no és especialment gran. Amb tot, i a diferència de les paparres comuns que afecten als gossos o a les ovelles, aquesta espècie no està quieta esperant a que passi un animal al qual parasitar sinó que el busquen activament.  Un cop parasitat,  poden transmetre la febre hemorràgica Crimea-Congo a l’animal en qüestió (veure http://www.publico.es/sociedad/detectan-posibles-casos-fiebre-hemorragica.html i https://ca.wikipedia.org/wiki/Virus_de_la_febre_hemorr%C3%A0gica_de_Crimea-Congo9). De moment ja han mort dues persones (un pacient i la infermera que el va cuidar).

Les paparres en qüestió han estat trobades en quatre comunitats autònomes: Castella-Lleó, Castella- La Mancha, Madrid i Extremadura.

Si anem al camp per aquestes zones, cal tenir una sèrie de precaucions com portar roba de colors clars (per poder veure si ens pugen), portar botes i mitjons i no asseure’s en zones amb molta vegetació, intentar caminar per la part central dels camins i utilitzar repelents.

Per últim comentar que sembla, com no, que darrera de la presència d’aquesta malaltia en el nostre País – un país Europeu – sembla estar lligada al canvi climàtic. Si bé fins ara tant sols hi havia hagut casos a Bulgària i Grècia dins d’Europa, l’increment de les temperatures (tardors més càlides, hiverns menys rigorosos) – recordem l’article sobre la processionària del pi – fa que les paparres siguin més actives i agressives (veure http://www.elconfidencial.com/sociedad/2016-09-02/garrapata-que-es-enfermedad-fiebre-hemorragica_1254169/) Continua la lectura de Sanitat detecta paparres amb febre hemorràgica en 4 comunitats autònomes

El còlera en els temps de “El Niño”

A mesura que el canvi climàtic continua, també ho fan els patrons de les malalties.El còlera és una malaltia infectocontagiosa intestinal aguda, provocada pel bacteri Vibrio cholerae, que produeix una diarrea secretòria caracteritzada per deposicions semblants a l’aigua d’arròs, amb un marcat olor de peix, una elevada quantitat de sodi, bicarbonat i potassi, i una escassa quantitat de proteínas.En la seva forma greu, es caracteritza per una diarrea aquosa de gran volum que porta ràpidament a la deshidratació.

Un estudi liderat per l’Escola de Salut Pública Johns Hopkins Bloomberg (EUA), que recull aquesta setmana la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), assenyala que durant els anys de “El Niño” es produeixen de mitjana uns 50.000 casos més en l’Àfrica oriental que en els anys de “no Niño”.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20170411/421627110494/brote-epidemia-colera-el-nino-africa.html Continua la lectura de El còlera en els temps de “El Niño”

La responsabilitat de les farmacèutiques en la resistència als antibiòtics

Sovint sentim parlar, sobretot d’un temps ençà, dels superbacteris o bacteris resistents als antibiòtics coneguts. Aquests superbacteris s’han convertit ja en una amenaça a escala mundial. Les projeccions indiquen que al llarg dels propers anys la xifra de morts per aquests microorganismes pot passar dels actuals 700000 per any a més de 10 milions al voltant de l’any 2050.

En tota aquesta problemàtica, i segons podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Resistencia-antibioticos-responsabilidad-farmaceuticas_6_628247185.html), les empreses farmacèutiques i tenen a veure molt. I és que la contaminació de les fàbriques de medicaments a la India i la Xina està disparant l’aparició de superbacteris. A més d’aquesta acció de les farmacèutiques, cal tenir en compte per explicar l’expansió dels superbacteris  la sobremedicació de molts pacients i la medicació no adient, així com el mal ús que es fa dels antibiòtics en la cria d’animals. En resum, cal canviar i molt la nostre relació amb els antibiòtics per tal de solucionar el problema dels superbacteris.

Continua la lectura de La responsabilitat de les farmacèutiques en la resistència als antibiòtics

Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Ja hem comentat en altres posts que la microflora intestinal pot allargar la vida (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/08/05/la-flora-intestinal-pot-allargar-la-vida/). També hem comentat que en els nostres intestins, en realitat en el nostre aparell digestiu, tenim un ecosistema format per bacteris i altres microorganismes que es responsable de moltes coses en el nostre cos. Aquest ecosistema, millor dit l’estat d’aquest ecosistema es responsable entre altres coses – a banda de intervenir en la digestió dels aliments – del correcte funcionament del nostre organisme. També hem comentat que cal cuidar d’aquest ecosistema. Per fer-ho cal menjar correctament. En aquesta qüestió “som el que mengem”. Una mala dieta pot provocar un mal funcionament de l’ecosistema i per tant l’aparició de determinades malalties.

Ara en un article aparegut a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Llegan-los-psicobioticos), ens parlen del paper dels probiòtics, dels prebiòtics i dels psicobiòtics. Aquests darrers estarien formats per conjunts de bacteris que quan s’ingereixen en les quantitats adients poden millorar la salut mental. Si fins ara se sabia que el cervell connectava amb l’intestí mitjançant els corticoides, ara se sospita que pot haver-hi connexió a la inversa (des de l’intestí i la seva microbiota fins al cervell). Ara tant sols queda passar dels estudis in vitro i en animals als estudis en humans. A priori sembla que malalties com la depresió, l’ansietat i la síndrome del espectre autista podrien beneficiar-se dels psicobiòtics. Continua la lectura de Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Trobades les evidències de vida més antigues sobre la Terra

Un equip internacional de geòlegs, paleontòlegs i nanotecnòlegs han trobat unes estructures tubulars i filamentoses que, segons interpreten, representen bacteris fòssils. I les han trobat en unes roques canadencs (el cinturó Nuvvuagittuq) que provenen de fumaroles hidrotermals del fons oceànic de fa 3770-4280 milions d’anys. La Terra té 4.500 milions d’anys, de manera que aquests microfòssils representen les evidències de vida més antigues de les que hi ha constància fins ara.
Matthew Dodd, l’University College de Londres, i els seus col·legues de Leeds (Regne Unit), Ottawa (Canadà), Crawley (Austràlia) i els serveis d’inspecció geològica de Noruega i Estats Units presenten la seva investigació en l’article principal de Nature. Unes paraules seves destaquen: “Els nostres descobriments demostren que la vida es va desenvolupar a la Terra en un temps en que tant la Terra com Mart tenien aigua líquida a la superfície, el que planteja una qüestió emocionant sobre la vida extraterrestre” Continua la lectura de Trobades les evidències de vida més antigues sobre la Terra

L’OMS anuncia les 12 famílies de bacteris més perillosos per a l’ésser humà

Els antibiòtics són medicaments que combaten les infeccions bacterianes. Usats correctament, poden salvar vides però hi ha un creixent problema de resistència a antibiòtics. Això passa quan els bacteris muten (es transformen) i es tornen capaços de resistir els efectes d’un antibiòtic.La resistència als antimicrobians (RAM) posa en perill l’eficàcia de la prevenció i el tractament d’una sèrie cada vegada més gran d’infeccions de bacteris. La RAM suposa una amenaça cada vegada més gran per a la salut pública mundial i requereix mesures per part de tots els sectors del govern i la societat. L’èxit de la cirurgia major i la quimioteràpia es veuria compromès en absència d’antibiòtics eficaços.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha divulgat avui la seva primera llista de “patògens prioritaris” resistents als antibiòtics, que inclou les dotze famílies de bacteris més perilloses per a la salut.

El grup de prioritat crítica inclou els bacteris multiresistents, que són especialment perilloses en hospitals, residències de gent gran i entre els pacients que necessiten ser atesos amb dispositius com ventiladors i catèters intravenosos.

Entre elles figuren els anomenats bacteris Acinetobacter, Pseudomonas i diversos enterobacteriàcis com Klebsiella, I. coli, Serratia i Proteus, que poden provocar infeccions greus i sovint letals.

ELS PATÒGENS PRIORITARIS PER I + D DE NOUS ANTIBIÒTICS

Prioritat crítica

  1. Acinetobacter baumannii, resistent a los carbapenèmics.
  2. Pseudomonas aeruginosa, resistent a los carbapenèmics.
  3. Enterobacteriaceae, resistents a los carbapenèmics, productores de betalactamasas d’ espectre extens (ESBL).

Prioritat alta

  1. Enterococcus faecium, resistent a la vancomicina.
  2. Staphylococcus aureus, resistent a la meticil·lina, amb sensibilitat intermèdia y resistència a la vancomicina.
  3. Helicobacter pylori, resistent a la claritromicina.
  4. Campylobacter spp., resistent a las fluoroquinolonas.
  5. Salmonel·la, resistents a las fluoroquinolonas.
  6. Neissèria gonorrhoeae, resistent a la cefalosporina, resistent a las fluoroquinolonas.

Prioritat mitjana

  1. Streptococcus pneumoniae, sense sensibilitat a la penicil·lina.
  2. Haemophilus influenzae, resistent a la ampicil·lina.
  3. Shigella spp., resistent a las fluoroquinolonas.

http://elpais.com/elpais/2017/02/27/ciencia/1488207618_921542.html Continua la lectura de L’OMS anuncia les 12 famílies de bacteris més perillosos per a l’ésser humà

La falta de subministrament obliga a ajornar temporalment vacunes del calendari infantil

Els metges asseguren que els nens necessiten vacunar-se per estar protegits enfront d’infeccions i virus molt perillosos. Gràcies a la incorporació dels calendaris de vacunacions, s’ha eradicat la verola i ha desaparegut la transmissió de la pòlio en gran part del món. També ha disminuït la transmissió de malalties com el xarampió, tètanus, diftèria o la rubèola en més d’un 95%.

Fa uns dies vam rebre la notificació a l’institut que la campanya de vacunacions a 2n ESO, no es podria portar a terme enguany, per manca de disponibilitat de les vacunes.  Avui “El Periodico” publica aquesta notícia de la qual ens fem ressò.

La mancança, que afecta les reserves d’Espanya però també a les d’altres països europeus, segons la notícia, es deu a una producció insuficient per part de les companyies farmacèutiques, segons aclareix l’Agència de Salut Pública de la Generalitat.

Concretament, Salut té dificultats per aconseguir la de l’hepatitis A i també suspèn el recordatori del tètanus i la diftèria. On estant les vacunes, quina és la causa d’aquesta mancança?

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sanidad/aplazadas-temporalmente-vacunas-calendario-infantil-falta-suministro-5843202

La escasez de vacunas ha obligado al Ministerio de Sanidad a suspender la administración de dosis previstas en el calendario infantil. El desabastecimiento, que afecta a las reservas de España pero también a las de otros países europeos, se debe a una producción insuficiente por parte de las compañías farmacéuticas, según aclara la Agència de Salut Pública de la Generalitat.

En Catalunya, la situación ha llevado a anular dos recordatorios: el de la difteria y el tétanos (que van juntos) y también el de la hepatitis A. Los recordatorios son aquellas dosis que se inoculan para reforzar la efectividad de las primeras vacunas. Por este motivo, la subdirectora de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha restado gravedad a la decisión, dado que este contratiempo “no implica ningún riesgo” para los menores.

La dosis de difteria y tétanos que ha quedado suspendida es la que deberían recibir todos los alumnos de 2º de ESO, de 14 años. A través del envío de una circular a los padres y tutores a los institutos, la Generalitat acaba de comunicar que no hay suficientes unidades para poder administrarla, a pesar de que estaba prevista para el mes de abril. Se desconoce cuándo volverán a estar disponibles.

El otro recordatorio previsto que tampoco están recibiendo los pacientes es el de la hepatits A, que se aplica a los 6 años. Catalunya es la única comunidad autónoma que incluye esta dosis en el calendario infantil, con la excepción de Ceuta y Melilla. Las previsiones son que durante el mes de mayo lleguen nuevas unidades y resulte posible actualizar el retraso. La subdirectora Cabezas ha precisado que la vacuna de la hepatitis A es efectiva en un 97% de los casos sin necesidad de ningún recordatorio.

INSTRUCCIONES PARA PRIORIZAR

La Agència de Salut Pública ha dado instrucciones a los profesionales sanitarios para dosificar la reserva de vacunas en números rojos. Las órdenes son priorizar la primera vacunación de la hepatitis A (a los 15 meses de vida del bebé) y administrarla también a personas de otras edades si no han sido vacunadas en el pasado y ahora se disponen a viajar a un país que conlleve riesgo de contraer esta enfermedad.

La de tétanos y difteria también se reserva para personas que, sin la vacuna inicial, hayan sufrido heridas o se adentren en situaciones de riesgo, como una operación quirúrgica. Salut aclara en el comunicado que “el riesgo de sufrir un tétanos es prácticamente inexistente y un retraso en esta dosis no implica un riesgo para su salud”.

UN PROBLEMA CÍCLICO QUE SE ACENTÚA

El problema de la falta de provisión se ha acentuado durante los últimos meses. Aunque no es algo nuevo. El recordatorio para la difteria, tétanos y tos ferina previsto para los 6 años lleva en números rojos desde mayo del 2015.

Antonio llevó a su hijo al CAP en cumplimiento del calendario de vacunación del pequeño, que señalaba que tocaba el recordatorio de difteria, tétanos y tos ferina. “Llame en enero porque actualmente no disponemos de esta vacuna”, explica que le contaron en su CAP del distrito de Sant Madrtí. Lo hizo. “Seguimos sin tenerlas, llame la próxima semana, a ver si han llegado”, fue la respuesta entonces. A día de hoy, su hijo sigue sin recibir la vacuna pertinente.

Este padre, que se muestra hasta cierto punto comprensivo ante la ausencia de vacunas, critica que nadie le avisara antes de dirigirse al CAP y también que, al parecer, nadie tenga tampoco intención de contactarle cuando ya esté disponible la vacuna que, según el calendario infantil de la Generalitat, le correponde a su hijo.

El calendario de vacunación

La vacunación durante los dos primeros años de vida se considera fundamental. En esta etapa se administran la mayor parte de las vacunas porque el sistema inmunológico de la persona está todavía inmaduro. Esto significa que no tiene anticuerpos contra enfermedades que, potencialmente, pueden ser muy graves.

No hay carencias. A los 2, 4 y 11 meses de vida se administra la hexavalente. Protege contra la difteria, el tétanos, la tos ferina, la poliomielitis o la hepatitis B. A los 4 y 12 meses el calendario prevé la vacuna contra la meningitis C. A los 12 meses y a los 3 años, los pequeños reciben también la triple vírica, que inmuniza contra el sarampión, rubeola y parotiditis (‘paperas’). Ninguna de estas tres vacunas, de vital importancia para la salud de los menores, está afectada por el desabastecimiento actual. Como tampoco lo están la vacuna contra la varicela (15 meses y 3 años) o la prevenar 13.

Vacunas afectadas. La vacuna de la hepatits A se da a los 15 meses y a los 6 y 11 años. Hay escasez de esta vacuna y por eso se prioriza administrar la primera de los 15 meses. Ocurre lo mismo con los recordatorios de la difteria y el tétanos, para las que los menores que han recibido la hexavalente ya están protegidos.

https://www. grandesmedios.com

Així van ajudar les matemàtiques a calcular la propagació d’epidèmies

Daniel Bernoulli, nascut un dia com avui el 1700, va ser un matemàtic, estadístic, físic i metge neerlandès-suís. Va destacar no només en matemàtica pura, sinó també en les anomenades aplicades, principalment estadística i probabilitat.

Un dels seus estudis va ser formular un model epidemiològic per a la verola. La verola va ser una malaltia infecciosa greu, contagiosa, causada pel Variola virus, que en alguns casos podia provocar la mort.La verola va ser una malaltia devastadora a l’Europa del segle XVIII, que s’estenia en forma d’epidèmia matant i desfigurant a milions de persones, va ser una época especialment terrible.

No hi va haver mai tractament especial per a la verola i les úniques formes de prevenció eren la inoculació o la vacunació. La inoculació consistia a introduir una petita quantitat de material biològic procedent d’un malalt en una persona sana, de manera que aquesta desenvolupés una versió benigna de la malaltia, amb l’esperança que un cop superat aquest trastorn la persona adquirís immunitat. La pràctica no estava exempta de riscos, ja que un petit percentatge dels inoculats podia desenvolupar la verola i morir com a conseqüència de la mateixa.
Encara que en la seva època es desconeixia l’agent causant de la malaltia, Bernoulli va postular les següents hipòtesis epidemiològiques: la probabilitat de contraure la verola (q) és la mateixa per a cada persona amb independència de la seva edat; entre els que emmalalteixen de verola, la probabilitat de morir per la seva causa (p) és també independent de l’edat; els que pateixen la verola i la superen, no tornen a contraure-se mai.

Fent servir els mètodes del recentment inventat càlcul infinitesimal (al qual va contribuir de manera significativa), Bernoulli va obtenir una fórmula per descriure la transmissió de la malaltia en una població i matemàticament va obtenir així l’esperança mitjana de vida per als inoculats (29,65 anys) i la va comparar amb el valor deduït directament de les taules, sense excloure la mortalitat per verola (26,57 anys). Va deduir així que, si la verola fora inoculada sense conseqüències, l’esperança mitjana de vida augmentaria uns 3 anys.

Avui en dia segons l’OMS, la verola ha estat completament eliminda.

http://elpais.com/elpais/2017/02/06/ciencia/1486386507_636571.html Continua la lectura de Així van ajudar les matemàtiques a calcular la propagació d’epidèmies

Mor una dona per la infecció d’un bacteri “resistent a tot”

Un antibiòtic, és una substància química produïda per un ésser viu o derivat sintètic, que mata o impedeix el creixement de certes classes de microorganismes sensibles, generalment són fàrmacs usats en el tractament d’infeccions per bacteris, per aquest motiu se’ls conegui com antibacterians. Els antibiòtics s’utilitzen en medicina humana, animal i horticultura per tractar infeccions provocades per gèrmens.

Un dels efectes col·laterals del mal ús o abús dels antibiòtics és que els bacteris es tornin resistents als seus efectes.

La Klebsiella pneumoniae, com el propi nom suggereix, causa la pneumònia en els éssers humans, i la malaltia es denomina la pneumònia per Klebsiella. A més de les pulmonars, les infeccions en les zones intraabdominals i del tracte urinari també es reporten. De fet, és la segona més patogen virulent, al costat d’E coli, que causa infecció del tracte urinari. Normalment afecta les persones amb el sistema immunològic baix, com als pacients hospitalitzats, pacients diabètics i persones amb malalties pulmonars cròniques.

Després realitzar-li una sèrie de proves a la dona  per comprovar la seva resistència als bacteris, els metges van comprovar que era resistent a 26 medicaments antibiòtics. Finalment, la dona va morir a conseqüència d’un xoc sèptic.

http://www.publico.es/ciencias/muere-mujer-infeccion-bacteria-resistente.html Continua la lectura de Mor una dona per la infecció d’un bacteri “resistent a tot”

L’aigua al rerafons

L’accés a l’aigua és i hauria de ser un dret fonamental per a tothom. En el món cada dia moren milers de persones per beure aigües contaminades. En molts llocs no tenen prou aigua per a les seves necessitats. En d’altres l’aigua es malbarata. La seva distribució no es igual a tot arreu i, a més, el canvi climàtic agreuja en molts casos el problema.

Avui en el diari “Público” poden llegir-se dos articles que tenen en comú l’aigua.

En el primer podem veure com a Múrcia 160000 persones no poden beure aigua de la aixeta amb garanties (veure http://www.publico.es/sociedad/murcia-recomienda-160-000-residentes.html) per estar aquesta contaminada per trihalometans (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Trihalometano). Aquests compostos es generen quan es potabilitzen, de manera defectuosa, aigües carregades en matèria orgànica. El més usual és que la Cia encarregada de la potabilització no faci una correcta filtració i separació de la matèria orgànica de manera que al afegir clor aquest es combina amb la matèria orgànica i s’originen els trihalometans. Sovint, si la l’encarregada de fer la potabilització és una Cia privada es prioritzin els guanys al màxim i es deixin de banda les despeses de manteniment de les instal·lacions, entre elles les encarregades del filtratge (que son cares). El resultat son episodis com l’esmentat en l’article.

En el segon article (veure http://www.publico.es/sociedad/goteo-vez-mas-intenso-remunicipalizaciones.html), podem veure com cada vegada més municipis remunicipalitzen el servei d’aigües. La raó es que davant de la pretesa millora que suposa la gestió privada, raó que argumenten sobretot els neoliberals, la gestió pública és més efecient i molt més barata. Sorprenent?… Doncs no. A Anglaterra els estudis fets sobre la sanitat pública vs sanitat privada demostren el mateix. El problema és que els mass media – controlats per les elits neoliberals – no comenten ni fan publicitat d’aquests estudis. Ans al contrari…. tant sols expandeixen el mateix missatge: lo privat funciona sempre millor que lo públic. Ara sembla que la realitat, com sempre tossuda, demostra el contrari ja que en tot el món s’està produint aquesta tendència a remunicipalitzar un servei bàsic com és el de l’aigua.

Poder fora bo aprendre i repetir-ho en camps com el sanitari i el de l’educació. Camps on els nous tractats del TTIP, TISA, CETA i demés – els cavalls de troia neoliberals – volen fer privatitzacions. Privatitzacions que com sempre volen donar beneficis a les elits, deixant les pèrdues per a la població. La socialització de les pèrdues i la privatització dels guanys (quelcom del que alguns presidents de clubs de futbol, per posar un exemple, en saben un munt). Continua la lectura de L’aigua al rerafons