Arxiu de la categoria: MICROBIOLOGIA

Els microbis de l’Antàrtida són voraços amb l’hidrogen i el carboni

Els microbis antàrtics, que viuen en condicions extremes han desenvolupat mecanismes per viure en l’aire i poden obtenir la major part de l’energia i el carboni que necessiten dels gasos atmosfèrics, inclòs l’hidrogen i el monòxid de carboni.

La troballa, del qual s’informa en un article publicat a ‘Nature’, té implicacions per a la recerca de vida en altres planetes, el que suggereix que els microbis extraterrestres també podrien dependre del seguiment dels gasos atmosfèrics per sobreviure.

http://www.ecoticias.com/co2/178004/Los-microbios-de-la-Antartida-son-voraces-con-el-hidrogeno-y-el-carbono Continua la lectura de Els microbis de l’Antàrtida són voraços amb l’hidrogen i el carboni

La crisi a la República Democràtica del Congo ja està a l’altura de les de Síria, l’Iraq o el Iemen

Mentre que el còlera és una malaltia endèmica en algunes regions de la República Democràtica del Congo, mai abans havia persistit en 21 de les 26 regions. El començament de les classes també pot haver contribuït al fet que s’incrementi el nombre de casos, ja que els nens pot ser que entrin en contacte amb menjar o aigua contaminada en el camí a la escola. Mentre que el còlera és una malaltia endèmica en algunes regions de la República Democràtica del Congo, mai abans havia persistit en 21 de les 26 regions o a les mateixes instal·lacions

Els esforços per portar ajuda al país no són suficients i els hospitals, en molts casos, no compleixen amb les condicions d’higiene necessàries per frenar el còlera.

http://www.eldiario.es/theguardian/crisis-Congo-Siria-Irak-Yemen_0_710429207.html

La  violencia y los disturbios políticos y étnicos en la República Democrática del Congo han llevado al país a un nivel de crisis similar al de Irak, Siria y Yemen. Continua la lectura de La crisi a la República Democràtica del Congo ja està a l’altura de les de Síria, l’Iraq o el Iemen

Els antibiòtics afecten a l’èxit de la immunoteràpia del càncer

Els antibiòtics fan que tinguem menys defenses per sobreviure al càncer, una de les malalties més comunes dels nostres temps. Com més diversa és la comunitat de bacteris de l’intestí, més probable és que els pacients sobrevisquin. Qualsevol avenç en la cura d’aquesta malaltia obre un nou camí.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20171107/432692232184/antibioticos-inmunoterapia-cancer-microbiota.html

La microbiota intestinal, la comunidad de microorganismos que habita el intestino, condiciona la respuesta de los pacientes de cáncer a la inmunoterapia, según concluyen dos investigaciones independientes publicadas en el último número de Science. Dado que los antibióticos alteran la microbiota intestinal, el consumo de estos fármacos durante el tratamiento de inmunoterapia, o en las semanas previas, reduce las probabilidades de supervivencia de los pacientes. Los resultados abren la puerta a desarrollar estrategias para manipular la microbiota, y así mejorar la supervivencia tras el tratamiento con inmunoterapia. Continua la lectura de Els antibiòtics afecten a l’èxit de la immunoteràpia del càncer

La carn que ens mengem està “carregada” de fàrmacs antibiòtics

La naturalesa es protegeix si mateixa sempre. La supervivència de cada ésser viu és la seva raó de ser. Els bacteris no són una excepció. La creació de “superbacteris” per les resistències als antibiòtics és una de les preocupacions de l’OMS a nivell mundial.

Segons l’Agència Europea de Medicaments (EMA), Espanya és el país de la Unió Europea on més antibiòtics veterinaris es venen, la majoria d’ells destinats al seu ús en ramaderia.

Algunes consideracions importants a destacar de l’article són

  • Es corrobora que la disminució de la utilització d’antibiòtics disminueix les resistències als mateixos.
  • Com més sanitat privada més resistència a antibiòtics (els investigadors creuen que això és degut a que l’assistència privada té un menor control).
  • Els països menys corruptes, on les institucions funcionen millor, els controls són més rigorosos i la transparència i la rendició de comptes més determinants, tenen menys resistència a antibiòtics.

Continua la lectura de La carn que ens mengem està “carregada” de fàrmacs antibiòtics

La superbacteria ja és endèmica fora d’hospitals

La MRSA és un cep de l’espècie Staphylococcus aureus davant la qual els antibiòtics ja no són eficaços. Com que no hi fàrmacs per tractar-la, s’ha convertit en una de les causes principals d’infeccions en hospitals.

SARM  (en anglès MRSA) és l’acrònim de Staphylococcus aureus resistent a meticil·lina. El SARM és un microbi “estafilocòccic” que no s’elimina amb el tipus d’antibiòtics que normalment cura les infeccions per estafilococs. Quan això passa, es diu que el microbi és resistent a l’antibiòtic.

La majoria dels estafilococs es propaguen per contacte de pell amb pell (tocar-se). Un metge, una infermera, altres proveïdors d’atenció mèdica o els visitants a l’hospital poden tenir estafilococs en el seu cos que es poden propagar a un pacient. Una vegada que l’estafilococ entra al cos, pot propagar-se als ossos, les articulacions, la sang o qualsevol òrgan, com els pulmons, el cor o el cervell. Les infeccions greus per estafilococs són més comuns en persones amb patiments de salut crònics (a llarg termini). Aquestes inclouen als que:

Es troben en hospitals i centres de convalescència durant molt de temps. Estan amb diàlisi renal (hemodiàlisi). Reben tractament per al càncer o medicaments que debiliten el seu sistema immunitari.
Les infeccions per SARM també es poden produir en persones sanes que no hagin estat recentment a l’hospital. La majoria d’aquestes infeccions són a la pell o, amb menys freqüència, en els pulmons.

Les persones que poden estar en risc són:

Els atletes i altres persones que comparteixen elements com ara tovalloles o màquines d’afaitar.
Persones que s’injecten drogues il·lícites.
Persones que es van sotmetre a una cirurgia en l’últim any.
Nens en guarderies.
Membres de les forces armades.
Persones que s’hagin fet tatuatges.
Persones que hagin tingut recentment una infecció per influença. Continua la lectura de La superbacteria ja és endèmica fora d’hospitals

Virus antics amagats en el nostre ADN

Fa centenars de milions d’anys alguns virus van infectar els nostres avantpassats en un procés que va deixar rastre a l’ADN. Actualment s’investiga quin paper juga aquest ADN viral.

Un 8% del genoma humà té l’origen en virus que van infectar els nostres avantpassats fa milions d’anys. Durant l’embaràs el fetus i la placenta produeixen proteïnes que procedeixen d’aquesta infecció

Gràcies a Betsabé Ribas.

http://www.ara.cat/suplements/ciencia/Virus-antics-amagats-nostre-ADN_0_1887411284.html Continua la lectura de Virus antics amagats en el nostre ADN

Què passa amb el ‘radó’ a les ciutats, el càncer invisible?

El radó és un gas radioactiu d’origen natural, que tendeix a concentrar-se en interiors, com en habitatges, escoles i llocs de treball. El radó és la segona causa més important de càncer de pulmó després del tabac. S’estima que la proporció dels casos de càncer de pulmó a nivell nacional atribuïbles al radó respecte al total varia d’un 3% a un 14%, en funció de la concentració mitjana nacional de radó i de la prevalença de consum de tabac.
No es coneix un llindar per sota del qual l’exposició al radó no suposi cap risc. Com més baix sigui la concentració de radó en un habitatge, menor serà el risc de càncer de pulmó.
Existeixen mètodes provats, duradors per prevenir la filtració de radó en habitatges de nova construcció i reduir la seva concentració en els habitatges existents.

Les concentracions de radó en els habitatges existents poden reduir-se de la manera següent: millorant la ventilació del sostre;
creant un sistema d’extracció mecànica del radó al soterrani, el forjat o la solera; evitant que el radó es filtri des del soterrani fins a les habitacions i millorant la ventilació de l’habitatge.

Els resultats per a la comunitat gallega els ha recaptat durant anys el Laboratori de Radó de Galícia. El seu estudi més recent, publicat al setembre al Journal of Radiological Protection, destaca l’alt nivell de radó dins dels habitatges del nord-oest peninsular en comparació amb altres regions de la UE, així com les característiques de les cases i les mesures preventives que han de aplicar-se.

http://www.ecoticias.com/vida-saludable/175369/Que-pasa-con-el-radon-en-las-ciudades-el-cancer-invisible Continua la lectura de Què passa amb el ‘radó’ a les ciutats, el càncer invisible?

Una sola mutació va fer que el virus de Zika ataqués els fetus

 Quan la naturalesa ‘s’equivoca’ les conseqüències són imprevisibles. Segons publica aquesta setmana la revista Science, el virus  Zika va adquirir una mutació en 2013. Tan sols aquesta mutació va transformar el virus Zika en un patogen especialment virulent contra el cervell en desenvolupament.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20170929/431631630183/mutacion-virus-zika-fetos-microcefalia.html

La epidemia de zika que se desató en América entre 2015 y 2016 centró la atención del mundo sobre una enfermedad que hasta entonces había pasado desapercibida. De pronto el virus del zika, asociado previamente con poco más que fiebre y erupciones en la piel, empezó a provocar síntomas neurológicos y deformaciones graves en los fetos. El más alarmante de ellos es la microcefalia, una malformación cerebral congénita que afectó a más de 2.000 bebés, según datos de la Organización Mundial de la Salud (OMS). La propia OMS calificó la situación como una emergencia de salud pública de importancia internacional a principios del 2016. Continua la lectura de Una sola mutació va fer que el virus de Zika ataqués els fetus

Troben al Canadà restes dels possibles primers organismes de la Terra

Les primeres formes de vida orgànica a la Terra van poder aparèixer fa gairebé 4.000 milions d’anys, segons revela un estudi publicat per la revista Nature.

 Els experts de la Universitat de Tòquio han examinat la presència de grafits en el grup de roques sedimentàries més antic conegut que es troba a la zona del Saglek Block al nord de la Península Labrador, que té uns 3.95 milions d’anys .

Els científics han  portar a terme una detallada anàlisi geològic de les roques, alhora que van mesurar les concentracions i composicions dels isòtops del grafit i del material carbonós, el que els va portar a constatar que el grafit d’aquestes roques és biogènic, és a dir són restes d’antics éssers vius.

http://www.efefuturo.com/noticia/canada-restos-organismos-tierra/

Para esta investigación, liderada por el Departamento de Ciencias de la Tierra y Astronomía de la Universidad de Tokio (Japón), los expertos analizaron isótopos de carbono de material carbonoso y carbonato de rocas sedimentarias encontradas en el norte de la península Labrador (Canadá). Continua la lectura de Troben al Canadà restes dels possibles primers organismes de la Terra

Descobreixen l’important paper dels virus en les xarxes tròfiques de l’oceà

El 60% de la població mundial s’alimenta de peix. El paper dels oceans és clau en l’alimentació de les persones. Les xarxes tròfiques oceàniques són la clau de la vida. La pesca il·legal, la sobreexplotació, els efectes de l’implacable canvi climàtic i la manca de voluntat política per prioritzar la conservació completen un còctel explosiu per als mars.

No serveix de res que declarem àrees marines si els nostres rius continuen portant contaminants a l’oceà. No serveix de res protegir-les si no posem regulacions al sector pesquer. No serveix de res declarar-les sense la gent, les comunitats.

Veure també http://www.rebelion.org/noticia.php?id=231281&titular=el-deterioro-oce%E1nico-amenaza-la-seguridad-alimentaria-mundial-afirma-wwf-

https://www.elconfidencial.com/ultima-hora-en-vivo/2017-09-06/descubren-el-importante-papel-de-los-virus-en-las-redes-troficas-del-oceano_1308246/

Los virus oceánicos, descubiertos en la década de 1980, no solo son las entidades biológicas más abundantes de las profundidades marinas, sino que además, lejos de estar aletargados, estos microorganismos juegan un papel esencial en la cadena trófica que sostiene la vida oceánica. Continua la lectura de Descobreixen l’important paper dels virus en les xarxes tròfiques de l’oceà