Arxiu de la categoria: EVOLUCIÓ

Les balenes es van tornar gegants causa de la glaciació

Com va dir Charles Darwin: “No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta als canvis”. Segons un nou estudi, publicat aquest dimarts a la revista Proceedings of the Royal Society B, la mida d’aquests mamífers és resultat d’una estratègia evolutiva per alimentar-se de manera més eficaç. El sistema d’alimentació per filtració sembla haver determinat l’augment de mida de les balenes. Un cos més gran significa una millor estratègia de filtració. El canvi evolutiu correspon al període en el qual les capes de gel haurien portat els nutrients cap a les aigües costaneres durant determinades èpoques de l’any

http://elpais.com/elpais/2017/05/23/ciencia/1495536190_676399.html

Las ballenas azules, que pueden alcanzar más de 30 metros, son los animales vertebrados más grandes que han vivido nunca. Cómo y porqué esos mamíferos marinos se volvieron tan grandes era un misterio hasta ahora, debido al desafío que supone estudiar fósiles incompletos. Una nueva investigación del Museo de Ciencias Naturales Smithsonian indica, sin embargo, que fue solo en su pasado evolutivo reciente que las ballenas se convirtieron en gigantes.  Continua la lectura de Les balenes es van tornar gegants causa de la glaciació

Les comunicacions secretes entre les plantes

A la pel·lícula d’Avatar tots els organismes es trobaven connectats entre si. De fet hi havia escenes on podíem veure com els protagonistes es podien comunicar mitjançant les arrels dels arbres (del gran arbre mare…) amb tots els organismes.

Ara un grup d’investigadors de diferents països i universitats han aconseguit demostrar que fongs, bacteris  i plantes s’uneixen per donar lloc a extensions quilomètriques d’arrels que connecten a les espècies vegetals entre si (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Las-comunicaciones-secretas-de-las-plantas). Aquesta xarxa d’interconnexions es coneix amb el nom de xarxa de Hartig (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Red_de_Hartig).

Ja hem comentat en altres posts que les plantes tenen sensibilitat i que poden detectar els estats d’ànim de les persones i que tenen intel·ligència (veure http://www.abc.es/ciencia/20150320/abci-plantas-inteligencia-macuso-201503181813.html).

Ara aquest estudi permet posar de manifest la importància de tenir cura del sòl, el lloc on es troba aquesta xarxa i que constitueix l’aparell digestiu de les plantes. Sols sans afavoriran ecosistemes vegetals sans. Accions com la tala massiva d’arbres, la contaminació dels sòls per fertilitzants químics i insecticides de síntesi, o la contaminació per acumulació de metalls pesants o derivats de l’explotació de petroli, comporten pèrdua de connexions i per tant una degeneració de l’ecosistema. Una pèrdua de transmissió d’informació i de senyals.

Aquest nou estudi ens fa pensar en la necessitat de tenir cura dels nostres sòls i de la preservació en les millors condicions dels boscos. Pels que som hortalans de la necessitat, ja constatada amb la praxis diària, de tenir cura del sòl i de tots els microorganismes que en ell habiten. Poder, amb el temps, la gent entendrà que TOTS formem part de Gaia i que TOTS estem comunicats. Que el que fem a Gaia ens ho fem també a nosaltres. Continua la lectura de Les comunicacions secretes entre les plantes

Trobats els gens que permeten als tibetans sobreviure a 4.000 metres

El Tibet és una regió del sud-oest de la Xina, no del Nepal ni de l’Índia. Tot i que els tibetans tenen la seva pròpia llengua i un aspecte molt diferent al dels xinesos (raça Han), tenen banderes xineses per tot arreu.

L’altiplà Tibetà ocupa una àrea rectangular aproximada de 1.000 km d’ample per 2.500 km de llarg, i té una elevació mitjana de 4.500 metres. És anomenada “el sostre del món”, ja que és l’altiplà més alt i gran del món. La vida allà és diferent. El mal d’alçada o mal de muntanya és un trastorn de salut causat per la falta d’oxigen que sol donar-se en zones d’alta altitud. Els símptomes comencen a aparèixer a partir dels 2.500 i els més comuns són:marejos, mal de cap,  marejos, nàusees i vòmits, cansament, insomni ….

Per a David Comas, expert en diversitat genètica humana de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), el punt fort del nou estudi és que es basa en l’anàlisi de genomes complets, una cosa que no s’havia fet encara per a la població tibetana. L’anàlisi ha revelat sis gens que han patit una selecció positiva al llarg de l’evolució dels habitants del Tibet.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20170428/422096090244/genes-tibetanos-sobrevivir-a-gran-altitud.html Continua la lectura de Trobats els gens que permeten als tibetans sobreviure a 4.000 metres

Orenetes i canvi climàtic

30 dies! Aquest és el temps en que les orenetes han avançat la seva arribada a les nostres terres com a conseqüència del canvi climàtic. Si, si, el canvi que alguns neguen (veure https://www.youtube.com/watch?v=AJapIwwr5iw , https://www.youtube.com/watch?v=TvNt1dMCDGY , https://www.youtube.com/watch?v=fe1vSxDRcOc), però que els fets van constatant ( de fet alguns com el naturalista Araujo ho defineixen molt bé amb l’exemple de la roba d’hivern o dels arbres fruiters…. veure https://www.youtube.com/watch?v=9Ssz0XjS65w). I és que la fenologia (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Fenologia) no s’equivica. Com sempre la realitat és tossuda.

En el article que penjo avui, extret del diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=223662), podem llegir que les orenetes han avançat la seva migració 30 dies. També que els ametllers del sud de la península ja estan tots florits i que determinats insectes també han avançat la seva aparició.

Mentre alguns neguen la realitat, la natura segueix el seu camí. El canvi climàtic està ja aquí. Negar-lo no serveix per res més que agreujar els seus efectes. Poder fora bo començar a preparar-nos per als seus efectes adoptant estratègies de prevenció. Prevenció que passa per identificar el problema o problemes i tractar de buscar solucions. La més important: Un canvi absolut i radical de model econòmic i social sense el qual res serà possible.

Continua la lectura de Orenetes i canvi climàtic

Trobades les evidències de vida més antigues sobre la Terra

Un equip internacional de geòlegs, paleontòlegs i nanotecnòlegs han trobat unes estructures tubulars i filamentoses que, segons interpreten, representen bacteris fòssils. I les han trobat en unes roques canadencs (el cinturó Nuvvuagittuq) que provenen de fumaroles hidrotermals del fons oceànic de fa 3770-4280 milions d’anys. La Terra té 4.500 milions d’anys, de manera que aquests microfòssils representen les evidències de vida més antigues de les que hi ha constància fins ara.
Matthew Dodd, l’University College de Londres, i els seus col·legues de Leeds (Regne Unit), Ottawa (Canadà), Crawley (Austràlia) i els serveis d’inspecció geològica de Noruega i Estats Units presenten la seva investigació en l’article principal de Nature. Unes paraules seves destaquen: “Els nostres descobriments demostren que la vida es va desenvolupar a la Terra en un temps en que tant la Terra com Mart tenien aigua líquida a la superfície, el que planteja una qüestió emocionant sobre la vida extraterrestre” Continua la lectura de Trobades les evidències de vida més antigues sobre la Terra

Així es van tornar carnívores les plantes

Les plantes carnívores d’Àsia, Austràlia i Amèrica comparteixen un tret comú malgrat la distància que les separa: la maquinària genètica per digerir insectes. Un estudi internacional de científics amb participació espanyola, que ha analitzat tres espècies -una en cada continent-, revela que les plantes utilitzen les mateixes rutes evolutives que les porten a ‘assaborir’ la carn de les seves preses.

Un nou estudi, publicat a Nature Ecology & Evolution, ha aprofundit en l’origen d’aquests vegetals i ha identificat els canvis genètics que han permès l’adaptació a la dieta carnívora en algunes plantes. Per a això, l’equip, liderat pel National Institute for Basic Biology del Japó i amb participació de la Universitat de Barcelona (UB), va examinar tres espècies: l’australiana Cephalotus follicularis, l’asiàtica Nepenthes alata i l’americana Sarracenia purpurea.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Asi-se-volvieron-carnivoras-las-plantas Continua la lectura de Així es van tornar carnívores les plantes

Trobats trilobits amb potes i parts toves de fa 478 milions d’anys

Els trilobits son organismes fòssils característics del Paleozoic (veurehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Trilobit) . Corresponen a una classe d’artròpodes extints que van aparèixer al Cambrià inferior i es van extendre fins al Permià. Tots ells van desaparèixer en la crisi Permiana (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Extinció_del_Permià_Triàsic). Dins dels fòssils són molt coneguts, sent el segon grup fòssil més cèlebre desprès dels Dinosauris.

Els trilobits podien, segons l’espècie, presentar diferents modes de vida. Hi havia trilobits pelàgics i bentònics. Tots ells eren marins.

Els trilobits bentònics es movien pel fons marí deixant uns rastres que feien amb les seves potes articulades i que s’anomenen cruzianes (veure Fig. 1 i Fig. 2). Les cruzianes serien doncs una icnita (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Icnita)

Fig.1. Generació d’una cruziana per les potes del trilobit al caminar sobre el fons marí.

Imatge relacionada

Fig. 2. Aspecte en aflorament de les cruzianes

Dins de les cruzianes, les cruzianes rugoses (Fig.3.) sempre havien presentat dubtes sobre com s’havien originat.

Fig.3. Aspecte en aflorament d’una cruziana rugosa.

Ara, gràcies als fòssils trobats en un jaciment del Marroc (el jaciment de la biota de Fezouata, ubicat al nord de la ciutat de Zagora), s’ha pogut interpretar la gènesi d’aquest tipus de cruzianes. Tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/hallados-fosiles-trilobites-patas-y.html), la troballa ha estat realitzada per un equip liderat per científics del CSIC i de la Complutense de Madrid. Continua la lectura de Trobats trilobits amb potes i parts toves de fa 478 milions d’anys

Animals cecs molt sorprenents

La gran majoria dels animals tenen cinc sentits, entre els quals  la vista, però alguns éssers no en tenen. Moltes criatures generalment per adaptació al medi on viuen, en lloc de veure, utilitzen una varietat de estratagemes sorprenents per caçar, moure, reproduir-se i, en definitiva: per sobreviure. Continua la lectura de Animals cecs molt sorprenents

Aquests micos del Brasil semblen estar arribant a l’Edat de Pedra (vídeo)

Un estudi publicat aquesta setmana a la revista Nature mostra que l’ús continuat de pedres per part dels micos xiuladors provoca la fractura d’algunes pedres en forma de lascas -fragments amb perfils afilados- molt semblants a les que fabricaven i utilitzaven els humans a la edat de Pedra.

“El fet que hàgim descobert micos que siguin capaços de crear eines a partir de pedres afilades ens fa pensar sobre l’evolució del comportament i sobre com atribuïm l’autoria dels artefactes”, diu Michael Haslam, coautor de l’estudi i líder del projecte Primat Archaeology (Primarch) de la universitat britànica.

Continua la lectura de Aquests micos del Brasil semblen estar arribant a l’Edat de Pedra (vídeo)

Els simis saben quan t’equivoques

Els simis, de manera semblant als humans, son capaços de veure quan els demés tenen creences errònies. Això és el que podem llegir en article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-monos-saben-cuando-te-equivocas) i que és un resum de l’article publicat a la revista Science (veure http://science.sciencemag.org/content/354/6308/110).

Segons els autors de l’article, científics d’universitats dels Estats Units i del Japó, aquesta és una qualitat que es pensava que era exclusiva dels homes i que, segons sembla ara, seria una habilitat que ha existit en el arbre genealògic dels primats des de fa entre 13 i 18 milions d’anys (que és la data en la que varen existir els avantpassats comuns dels ximpanzes, els homes, els bonobos i els orangutans). Els científics també es comencen a plantejar fins a quin punt els simis s’entenen entre si.

Continua la lectura de Els simis saben quan t’equivoques