Arxiu de la categoria: EVOLUCIÓ

Orenetes i canvi climàtic

30 dies! Aquest és el temps en que les orenetes han avançat la seva arribada a les nostres terres com a conseqüència del canvi climàtic. Si, si, el canvi que alguns neguen (veure https://www.youtube.com/watch?v=AJapIwwr5iw , https://www.youtube.com/watch?v=TvNt1dMCDGY , https://www.youtube.com/watch?v=fe1vSxDRcOc), però que els fets van constatant ( de fet alguns com el naturalista Araujo ho defineixen molt bé amb l’exemple de la roba d’hivern o dels arbres fruiters…. veure https://www.youtube.com/watch?v=9Ssz0XjS65w). I és que la fenologia (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Fenologia) no s’equivica. Com sempre la realitat és tossuda.

En el article que penjo avui, extret del diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=223662), podem llegir que les orenetes han avançat la seva migració 30 dies. També que els ametllers del sud de la península ja estan tots florits i que determinats insectes també han avançat la seva aparició.

Mentre alguns neguen la realitat, la natura segueix el seu camí. El canvi climàtic està ja aquí. Negar-lo no serveix per res més que agreujar els seus efectes. Poder fora bo començar a preparar-nos per als seus efectes adoptant estratègies de prevenció. Prevenció que passa per identificar el problema o problemes i tractar de buscar solucions. La més important: Un canvi absolut i radical de model econòmic i social sense el qual res serà possible.

Continua la lectura de Orenetes i canvi climàtic

Trobades les evidències de vida més antigues sobre la Terra

Un equip internacional de geòlegs, paleontòlegs i nanotecnòlegs han trobat unes estructures tubulars i filamentoses que, segons interpreten, representen bacteris fòssils. I les han trobat en unes roques canadencs (el cinturó Nuvvuagittuq) que provenen de fumaroles hidrotermals del fons oceànic de fa 3770-4280 milions d’anys. La Terra té 4.500 milions d’anys, de manera que aquests microfòssils representen les evidències de vida més antigues de les que hi ha constància fins ara.
Matthew Dodd, l’University College de Londres, i els seus col·legues de Leeds (Regne Unit), Ottawa (Canadà), Crawley (Austràlia) i els serveis d’inspecció geològica de Noruega i Estats Units presenten la seva investigació en l’article principal de Nature. Unes paraules seves destaquen: “Els nostres descobriments demostren que la vida es va desenvolupar a la Terra en un temps en que tant la Terra com Mart tenien aigua líquida a la superfície, el que planteja una qüestió emocionant sobre la vida extraterrestre” Continua la lectura de Trobades les evidències de vida més antigues sobre la Terra

Així es van tornar carnívores les plantes

Les plantes carnívores d’Àsia, Austràlia i Amèrica comparteixen un tret comú malgrat la distància que les separa: la maquinària genètica per digerir insectes. Un estudi internacional de científics amb participació espanyola, que ha analitzat tres espècies -una en cada continent-, revela que les plantes utilitzen les mateixes rutes evolutives que les porten a ‘assaborir’ la carn de les seves preses.

Un nou estudi, publicat a Nature Ecology & Evolution, ha aprofundit en l’origen d’aquests vegetals i ha identificat els canvis genètics que han permès l’adaptació a la dieta carnívora en algunes plantes. Per a això, l’equip, liderat pel National Institute for Basic Biology del Japó i amb participació de la Universitat de Barcelona (UB), va examinar tres espècies: l’australiana Cephalotus follicularis, l’asiàtica Nepenthes alata i l’americana Sarracenia purpurea.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Asi-se-volvieron-carnivoras-las-plantas Continua la lectura de Així es van tornar carnívores les plantes

Trobats trilobits amb potes i parts toves de fa 478 milions d’anys

Els trilobits son organismes fòssils característics del Paleozoic (veurehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Trilobit) . Corresponen a una classe d’artròpodes extints que van aparèixer al Cambrià inferior i es van extendre fins al Permià. Tots ells van desaparèixer en la crisi Permiana (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Extinció_del_Permià_Triàsic). Dins dels fòssils són molt coneguts, sent el segon grup fòssil més cèlebre desprès dels Dinosauris.

Els trilobits podien, segons l’espècie, presentar diferents modes de vida. Hi havia trilobits pelàgics i bentònics. Tots ells eren marins.

Els trilobits bentònics es movien pel fons marí deixant uns rastres que feien amb les seves potes articulades i que s’anomenen cruzianes (veure Fig. 1 i Fig. 2). Les cruzianes serien doncs una icnita (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Icnita)

Fig.1. Generació d’una cruziana per les potes del trilobit al caminar sobre el fons marí.

Imatge relacionada

Fig. 2. Aspecte en aflorament de les cruzianes

Dins de les cruzianes, les cruzianes rugoses (Fig.3.) sempre havien presentat dubtes sobre com s’havien originat.

Fig.3. Aspecte en aflorament d’una cruziana rugosa.

Ara, gràcies als fòssils trobats en un jaciment del Marroc (el jaciment de la biota de Fezouata, ubicat al nord de la ciutat de Zagora), s’ha pogut interpretar la gènesi d’aquest tipus de cruzianes. Tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/hallados-fosiles-trilobites-patas-y.html), la troballa ha estat realitzada per un equip liderat per científics del CSIC i de la Complutense de Madrid. Continua la lectura de Trobats trilobits amb potes i parts toves de fa 478 milions d’anys

Animals cecs molt sorprenents

La gran majoria dels animals tenen cinc sentits, entre els quals  la vista, però alguns éssers no en tenen. Moltes criatures generalment per adaptació al medi on viuen, en lloc de veure, utilitzen una varietat de estratagemes sorprenents per caçar, moure, reproduir-se i, en definitiva: per sobreviure. Continua la lectura de Animals cecs molt sorprenents

Aquests micos del Brasil semblen estar arribant a l’Edat de Pedra (vídeo)

Un estudi publicat aquesta setmana a la revista Nature mostra que l’ús continuat de pedres per part dels micos xiuladors provoca la fractura d’algunes pedres en forma de lascas -fragments amb perfils afilados- molt semblants a les que fabricaven i utilitzaven els humans a la edat de Pedra.

“El fet que hàgim descobert micos que siguin capaços de crear eines a partir de pedres afilades ens fa pensar sobre l’evolució del comportament i sobre com atribuïm l’autoria dels artefactes”, diu Michael Haslam, coautor de l’estudi i líder del projecte Primat Archaeology (Primarch) de la universitat britànica.

Continua la lectura de Aquests micos del Brasil semblen estar arribant a l’Edat de Pedra (vídeo)

Els simis saben quan t’equivoques

Els simis, de manera semblant als humans, son capaços de veure quan els demés tenen creences errònies. Això és el que podem llegir en article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-monos-saben-cuando-te-equivocas) i que és un resum de l’article publicat a la revista Science (veure http://science.sciencemag.org/content/354/6308/110).

Segons els autors de l’article, científics d’universitats dels Estats Units i del Japó, aquesta és una qualitat que es pensava que era exclusiva dels homes i que, segons sembla ara, seria una habilitat que ha existit en el arbre genealògic dels primats des de fa entre 13 i 18 milions d’anys (que és la data en la que varen existir els avantpassats comuns dels ximpanzes, els homes, els bonobos i els orangutans). Els científics també es comencen a plantejar fins a quin punt els simis s’entenen entre si.

Continua la lectura de Els simis saben quan t’equivoques

La història evolutiva dels primats explica la violència entre persones

Quant el telenotícies de manera rutinària mostra fets violents, moltes vegades ho escoltem com una veu que ens acompanya i forma part de les nostres vides. Encara recordo de petita una expressió del meu pare que repetia sovint quan veia algun fet violent “seguim a l’edat de pedra”. Aquest article confirma que tenia raó.

Mentre Thomas Hobbes pensava que les persones tenim una propensió natural cap a la violència, Jean-Jacques Rousseau sostenia que és la influència de la societat el que fa aflorar la maldat humana. La nova investigació de la revista Nature situa l’anàlisi de la violència en l’arbre genealògic dels mamífers com un tret que s’ha desenvolupat al llarg de l’evolució. Mostra que els humans som intrínsecament més violents que la mitjana de mamífers.

Potser algun dia la nostra espècie evolucioni cap a una altra, en què, la violència per resoldre els conflictes sigui un característica que ja no formi part de la nostra genètica. De la mateixa manera que la desaparició d’òrgans es pot justificar amb el fracàs d’usar-los, com el peix cec que habita en cavernes tenebroses Continua la lectura de La història evolutiva dels primats explica la violència entre persones

Els bacteris super resistents de nou

Ja hem parlat d’aquest tipus de bacteris en altres posts. Ara en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/hospitales-Delhi-superorganismos-resistentes-medicamentos_0_562044532.html) podem llegir com a la India la situació es preocupant. Sobretot en el cas de nadons que en molts casos no tenen cap antibiòtic que el pugui guarir davant de determinades infeccions. I és que a la India, i a altres països, és molt fàcil aconseguir medicaments sense cap recepta. També és molt fàcil la prescripció mèdica dels mateixos sense cap necessitat real de necessitar-los, bé pels regals que les farmacèutiques fan als metges que els prescriuen o bé perquè el metge els recepta per si de cas. A més cal recordar que molts bacteris super-resistents poden ingerir-se menjant carn tractada amb antibiòtics (que és la majoria de carn produïda industrialment de manera intensiva; recordem els casos als USA i altres països desenvolupats….). De seguir aquesta tendència, dins de pocs anys la major part d’antibiòtics no serviran per tractar malalties que abans eren simples de guarir amb ells.

Però aquesta situació no és tant sols exclusiva de la India, en altres indrets del món també esta succeint. Davant d’això la ONU pensa reunir-se d’ací dos anys per veure com està la situació i fer un seguiment exhaustiu des de ja del problema.

I per cert, si llegim bé la notícia – i no és un error tipogràfic o de redacció del periodista que signa la notícia – podem entendre que els metges indis ajuden i molt a estendre els bacteris super-resistents. Podem llegir: “Entre los establecimientos médicos de la India proliferan las campañas de concienciación para persuadir a los doctores de que receten medicamentos alternativos. “Nosotros no usamos antibióticos de manera indiscriminada, seguimos muy de cerca los virus más comunes para saber cuáles son los antibióticos recomendados en cada caso”, dice Kumar, de Kalawati Saran.” Per molt que segueixin els virus……aquests no poden ser tractats amb antibiòtics…. (la negreta la he afegit per destacar la part errònia del raonament). Continua la lectura de Els bacteris super resistents de nou

El problema de ser albí a l’Àfrica

Avui podem llegir en una notícia publicada al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/desalambre/ENTREVISTA-Bonface-Ophiyah_0_560994080.html) com pateixen els albins a l’Àfrica. En principi es tracta d’una entrevista al president de l’associació de persones albines a Malawi, però es pot fer extensiva a gairabé tota l’Àfrica. I és que els albins a l’âfrica estatn estigmatitzats. I ho estan perquè se’ls veu com una aberració a la que cal eliminar o bé aprofitar per fer encanteris i altres actes ceremonials. Tot això comporta que o bé se’ls amagui dins de les famílies, com es feia abans en les nostres contrades amb els afectats per la síndrome de Down, o bé se’ls utilitzi en actes ceremonials per les seves propietats “màgiques”. En aquest darrer cas se’ls pot esquarterar  i aprofitar les seves parts per diverses finalitats (evidentment hi ha un negoci paral·lel amb parts del cos dels albins). Una tercera possibilitat és que se’ls mati per evitar la suposada mala sort que porten. El resum és una vida de patiments lligada a una malaltia genètica recessiva (per a més informació sobre l’albinisme consultar https://es.wikipedia.org/wiki/Albinismo). Continua la lectura de El problema de ser albí a l’Àfrica