Arxiu de la categoria: ECOLOGIA

La vida és impossible sense el sòl

Som el que mengem. Ho hem dit moltes vegades i no tant sols nosaltres. Actualment es gairebé un meme. Però per poder mejar primer cal produir aliments.

Els nostres recursos alimentaris passen en primer lloc per la generació de vegetals (hortalisses, cereals….etc). Amb aquests vegetals s’alimenten els consumidors primaris (herbívors com la vaca, l’ovella…) i d’aquests els consumidors secundaris i terciaris (carnívors de 1r i 2n ordre). De les deixalles i restes de tots aquests s’alimenten els descomponedors i els detritívors (que viuen en el sòl).

Però els vegetals no tenen aparell digestiu propi, sinó que obtenen les substàncies a partir de les quals construeixen – mitjançant la fotosíntesi – els seus “aliments” del sòl. I ho fan amb l’ajut de microorganismes (bacteris, fongs, protozous) que viuen en simbiosi amb ells. En concret en la zona propera a les arrels (l’anomenada rizosfera).

Per tant tenir cura del sòl es tenir cura dels nostres aliments i de la nostra salut. Aquesta no és, però, la preocupació de l’agricultura convencional. L’agricultura de la revolució verda feta a base de combustibles fòssils i responsable majoritàriament de la degradació del sòls a nivell mundial.

A l’altre banda tenim l’agricultura ecològica que es preocupa molt del sòl ja que parteix del principi que un sòl en bon estat dona lloc a plantes en bon estat. Un sòl en condicions òptimes contribueix a plantes amb un bon “sistema immunitari” i per tant plantes resistents a malures i condicions d’estrès.

Tot això és el que conforma el títol de l’article d’avui publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/suelos-vida-imposible_6_624047590.html).

Poder algun dia ens “horroritzarem” quan veiem una retro o altre màquina netejant la superfície d’un terreny – formada per un sòl de bona qualitat – per tal de construir una casa o altre edificació. Potser entendrem qua cal destinar a construcció les terres més dolentes i no les més bones. Poder.

Última llamada

Sin los suelos la vida es imposible

Los objetivos específicos son: reconocer el suelo como un patrimonio común que necesita protección por parte de la UE, ya que aporta beneficios fundamentales que afectan al bienestar humano y la resiliencia medioambiental.

Congresistas de EE.UU. ven en el área agrícola una posibilidad de intercambio con Cuba
EFE

La crisis ambiental generalizada que vivimos se viene explicando fundamentalmente como una consecuencia del cambio climático. Otras crisis ambientales algo menos publicitadas son la pérdida generalizada de biodiversidad y la escasez de agua potable de boca y para otros usos, fundamentalmente agrarios. Sin embargo, apenas se menciona la degradación de los suelos que sufren amplias zonas del planeta (según la FAO[1], el 25% de los suelos agrarios del mundo están degradados de manera severa).

El suelo suele ser considerado como la capa superficial de la corteza terrestre donde se fijan y crecen las plantas… en el mejor de los casos. Generalmente lo tratamos como si fuese un sustrato inerte, una especie de esponja donde plantar los cultivos que nos alimentan, cuando no lo ocupamos y sellamos con infraestructuras de todo tipo, lo inundamos, o lo contaminamos usándolo como vertedero.

Obviamente, el suelo es mucho más que el espacio físico donde los humanos desarrollamos nuestras actividades, el suelo es un sistema vivo. Una definición más técnica nos explica que el suelo es el resultado de la desintegración física o desgaste de las rocas subyacentes, y de su alteración química, en combinación con multitud de procesos asociados a las plantas, los animales y los microorganismos que lo colonizan. Existen multitud de tipos de suelo en el mundo en función de estos procesos, que vienen determinados en gran medida por el clima.

Los suelos constituyen pues unos componentes esenciales, complejos, vivos, cambiantes y dinámicos de los ecosistemas, incluidos los sistemas agrarios. Sin embargo, la dinámica de los suelos es lenta, muy lenta, sobre todo comparado con la escala temporal humana: un centímetro de suelo superficial tarda en formarse de cientos a miles de años.

La salud de los ecosistemas, de las plantas, los animales e incluso las personas, está vinculada a la salud de las plantas, los animales, los ecosistemas y el suelo.

Podría decirse que por el suelo empieza todo. Sin él la vida es imposible. Nuestros cuerpos están constituidos por nutrientes que proceden de los suelos.

El tipo de suelo y su estado de salud son determinantes de su fertilidad, es decir, su capacidad de producir nutrientes para el crecimiento de las plantas, que constituyen la base de nuestra alimentación (el 95% de nuestros alimentos proviene directa o indirectamente del suelo). El estado de salud del suelo depende en gran medida de la materia orgánica que contiene. La materia orgánica, formada en su mayor parte por residuos de plantas y animales en diverso estado de descomposición por efecto de organismos invertebrados y microrganismos, es por tanto esencial en la agricultura; no solo proporciona nutrientes, sino que retiene el agua y el aire, necesarios para el mantenimiento de las raíces y la vida del suelo.

El suelo, en particular su materia orgánica, tiene además otras funciones. Por su capacidad de almacenar agua, actúa como reservorio para las épocas de sequía, haciendo los cultivos más resistentes a la misma. También protege frente a inundaciones, ya que una mayor proporción de materia orgánica en el suelo supone mayor capacidad de retención de agua. Del mismo modo, es esencial en la lucha contra la erosión, pues reduce la cantidad de sedimentos que son arrastrados hacia los ríos. Los suelos son, por tanto, claves en la lucha contra la desertificación que sufre gran parte de la península ibérica y toda la cuenca mediterránea.

Otra función del suelo, quizás menos conocida por el público, es su capacidad de retener carbono. El suelo es un reservorio de carbono mucho mayor que el conjunto de los bosques del planeta. De manera que el manejo de los suelos se revela como pieza clave en la lucha contra el cambio climático. El Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC por sus siglas en inglés) ha estimado que el 89% de todas las emisiones de gases de efecto invernadero procedentes de la agricultura puede mitigarse mediante el incremento de materia orgánica en el suelo.

La agricultura, causa y solución

Sin embargo, el manejo de los suelos por la agricultura industrial actual no solo no contribuye a incrementar la materia orgánica, sino que es la principal causa de su paulatina desaparición, y con ella de la degradación del suelo. El Joint Research Centre de la Comisión Europea ha estimado que 52 millones de hectáreas (el 16% del total de tierra arable en Europa) están afectadas por algún tipo de degradación. Este porcentaje es mucho más elevado en la cuenca Mediterránea, con el centro y sur peninsular a la cabeza, donde la tasa anual de pérdida de suelo puede sobrepasar las 15 toneladas por hectárea.

La mecanización creciente y el uso de maquinaria pesada, las sucesivas labores de cultivo con volteo de la tierra, la permanencia de suelo desnudo durante tiempos prolongados, el uso frecuentemente excesivo de fertilizantes de síntesis y pesticidas, el monocultivo en grandes extensiones, el riego en zonas susceptibles de salinización o el sobrepastoreo son algunas de las prácticas agrarias responsables de la degradación de los suelos.

Para enfrentar el problema necesitamos analizar la agricultura y el sistema agroalimentario con enfoques holísticos e integradores. La agroecología es una disciplina científica que pretende aplicar la teoría ecológica al diseño y manejo de los agro-ecosistemas para que éstos sean más sostenibles desde una perspectiva ambiental, social y económica. Se basa en una serie de principios que se pueden resumir en cinco:

  • Aumentar el reciclado de biomasa y optimizar la disponibilidad y el flujo balanceado de nutrientes.
  • Asegurar condiciones del suelo favorables para el crecimiento de las plantas, particularmente a través del manejo de la materia orgánica y aumentando la actividad biótica del suelo.
  • Minimizar las pérdidas mediante el manejo del microclima, cosecha de agua y el manejo de suelo a través del aumento de la cobertura.
  • Diversificar específica y genéticamente el agro-ecosistema en el tiempo y el espacio.
  • Aumentar las interacciones biológicas y las sinergias entre los componentes de la biodiversidad, promoviendo procesos y servicios ecológicos claves.

La agricultura ecológica, la agricultura de conservación, la agricultura regenerativa, los sistemas agroforestales, los sistemas agrícolas-ganaderos integrados, la prácticas ganaderas sostenibles (pastoreo extensivo, trashumancia, etc.), constituyen sistemas de manejo que siguen diversos principios agroecológicos, contribuyendo a la generación de materia orgánica, la lucha contra el cambio climático y, en definitiva, a la salud y protección de los suelos que sustentan los ecosistemas y nuestras vidas.

People4soil, una iniciativa ciudadana para proteger los suelos

Esta iniciativa popular europea, promovida por más de 400 asociaciones, pretende que la Comisión Europea proponga un texto legislativo para conservar los suelos. Los objetivos específicos son: reconocer el suelo como un patrimonio común que necesita protección por parte de la UE, ya que aporta beneficios fundamentales que afectan al bienestar humano y la resiliencia medioambiental; desarrollar un marco jurídicamente vinculante que incluya las principales amenazas que ponen en peligro el suelo: la erosión, el sellado, la pérdida de elementos orgánicos, la pérdida de biodiversidad y la contaminación; integrar los objetivos de desarrollo sostenible de las Naciones Unidas relacionados con el suelo en las políticas de la UE; cuantificar correctamente y reducir las emisiones de gases de efecto invernadero procedentes de los sectores de la agricultura y la silvicultura.

Puedes obtener más información y firmar la iniciativa en www.people4soil.eu/es

[1] FAO (2011). The state of the world’s land and water resources for food and agriculture.

[2] Smith et al. (2007). Agriculture. In Climate Change 2007: Mitigation. Contribution of Working Group III to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change

[3] European Commission (2005). Soil atlas of Europe.

Villar de Cañas i l’informe de Enresa

Segons un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/clm/deficiencias-ambiental-Enresa-basurero-nuclear_0_623287982.html), Enresa a fet un informe d’impacte ambiental “penós” per la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (ATC en espanyol) a Villar de Cañas. L’informe que es prescriptiu en aquests casos, ha d’incloure tot un seguit de punts amb els quals s’elabora una matriu d’impactes on queden reflectits – i puntuats – tots els possibles problemes que pot provocar la construcció del magatzem.

Però segons podem llegir en el article, Enresa no ha tingut en compte ni els efectes sobre espècies protegides, ni els efectes radiològics de l’activitat sobre la zona (de fet Enresa  la contempla com una activitat industrial…), ni parla sobre la situació legal del sòl en que s’ha de construir l’ATC. El que si reconeix Enresa són els efectes contaminants sobre les aigües subterrànies i els aqüífers de la zona així com problemes de carstificacions que podrien provocar col·lapse i deformació de les estructures nuclears. Davant d’aquestes greus mancances la junta de Castella la Manxa ha hagut de retornar l’informe.

En resum un informe estil “Simpsons” per variar. Com de la sèrie esmentada és la decisió de construir el magatzem en una zona que prèviament comptava amb l’informe negatiu de la majoria de tècnics. Una decisió més política que tècnica i que pot tenir greus conseqüències tant ambientals com econòmiques.

Castilla-La Mancha ve “graves” deficiencias en el informe ambiental de Enresa sobre el silo nuclear

La Dirección General de Espacios Naturales devuelve a la promotora este estudio y ha suspendido el proceso de evaluación ambiental del basurero nuclear en la localidad conquense de Villar de Cañas

Señala más de una veintena de consideraciones que la empresa pública no ha incorporado a su texto sobre la afectación a la Red Natura 2000

El documento coincide en el tiempo con las sentencias que suspenden la protección ambiental de la Laguna del Hito por la cual la Junta quería frenar el proyecto del ATC

Obras ATC. Foto: Enresa
Obras del ATC ENRESA

Falta de avales de instituciones científicas de prestigio, criterios prefijados previamente, ausencia de los riesgos geológicos y radiológicos y de la situación legal del suelo, son solo algunas de las numerosas deficiencias detectadas en el estudio básico ambiental de afectación a la Red Natura 2000 que elaboró la empresa pública Enresa para la construcción del basurero nuclear en la localidad conquense de Villar de Cañas.

Así lo señala un informe de la Dirección General de Espacios Naturales y Política Forestal de Castilla-La Mancha, elaborado este mismo mes de marzo y que coincide en el tiempo con la decisión del Tribunal Supremo y del Tribunal Superior de Justicia de la comunidad autónoma de suspender la protección ambiental que la Junta había dado a la Laguna del Hito para frenar este proyecto de almacén de residuos nucleares (ATC).

En primer lugar, en el informe se constata como “muy llamativo” que en un proyecto de esta envergadura, y habiendo transcurrido más de cinco años desde su aprobación en el Consejo de Ministros, no se haya realizado un estudio adecuado y un documento “técnico y científico suficiente”. Establece así que el documento no está avalado por ninguna institución científica de reconocido prestigio de la propia Administración y que está “dirigido a la obtención de un determinado resultado de la evaluación ambiental, resultado que ha sido prefijado previamente”.

Dicho esto, el informe de la Junta pasa a detallar punto por punto otras deficiencias importantes que no contemplan ni las indicaciones de la Directiva Habitat de la Unión Europea, ni la Ley estatal de Patrimonio Natural y Biodiversidad, ni la Ley castellano-manchega de Conservación de la Naturaleza. Este es uno de los motivos por los que el Ejecutivo autonómico contempla la posibilidad de recurrir a Europa tras las sentencias españolas.

Por eso establece, en primer lugar, que “se obvia” la situación jurídica actual, al no recoger el informe de Enresa la petición de la Junta de que la Laguna del Hito sea declarada Lugar de Importancia Comunitaria (LIC), con las consecuencias que ello conlleva. No aparecen tampoco estudios e informes “relevantes” sobre los objetivos principales de conservación de esta zona, incluida en la Red Natura 2000.

Laguna del Hito. Foto: Turismo Castilla-La Mancha
Laguna del Hito TURISMO CASTILLA-LA MANCHA

Seguidamente, la Dirección de Espacios Naturales también considera una irregularidad que el estudio ambiental de la empresa pública no recoja los riesgos geológicos y radiológicos ni los impactos en el régimen hidrológico del río Záncara. Sobre la radioactividad, Enresa “evita pronunciarse” afirmando que la afección de este complejo se ha contemplado más “como una mera instalación o edificación de tipo industrial” sin incluir que las consecuencias de un accidente “distarían mucho” de cualquier otro tipo de industria.

En los impactos geológicos y consecuencias para el medio ambiente, el informe detalla riesgo de contaminarían de Acuíferos que suministran agua para consumo humano y regadío que pueden alterar el sistema fluvial y palustre; riesgo de ‘karstificación’ del terreno o disoluciones de rocas con consiguientes colapsos o deformaciones graves en las estructuras nucleares; y riesgo de expansividad del terreno.

A todo ello une el hecho de que ni siquiera se haga mención en el estudio de Enresa a la situación legal del suelo donde se pretende construir el ATC, estando anulado el Plan de Ordenación Municipal (POM) de Villar de Cañas.

Sin evaluar efectos en hábitas ni alternativas

También “se obvian los efectos perjudiciales que provocaría el complejo sobre la generación de los hábitats y las especies de interés comunitario” recogidos en el Formulario de Datos de la Red Natura 2000, y se denuncia la “inexistencia” de una evaluación de alternativas (la posibilidad de construirlo en otro sitio) exigida en numerosa jurisprudencia del Tribunal Supremo a este respecto y que se aporta con el informe.

El estudio de Enresa se refiere a “una única ubicación y no procede a evaluar otras opciones recogidas en el informe realizado por la Comisión Interministerial creada para estudiar las diferentes alternativas de ubicación del silo nuclear y sus complejos adyacentes.

Otro dato significativo que incorpora el Gobierno de Castilla-La Mancha es que, según la Ley estatal de Patrimonio Natural, la ampliación de la protección de la Laguna del Hito cuenta ya con un régimen de “protección preventiva”, obtenida desde el momento en que se envío al Ministerio de Medio Ambiente la lista de espacios naturales propuestos como LIC para su traslado a la Comisión Europea.

Como consecuencia de todo ello, el estudio ambiental ha sido rechazado y devuelto a la empresa pública con el argumento de que “no se considera viable realizar una adecuada evaluación de las repercusiones del ATC sobre el medio ambiente y sobre el espacio de la Red Natura 2000 y sus objetivos de conservación con la información aportada por el promotor”. Concluye que debe procederse asimismo a la suspensión del procedimiento de evaluación ambiental al no poder llevarse a cabo una evaluación adecuada en los términos que establece y exige la legislación vigente.

Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Ja hem comentat en altres posts que la microflora intestinal pot allargar la vida (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/08/05/la-flora-intestinal-pot-allargar-la-vida/). També hem comentat que en els nostres intestins, en realitat en el nostre aparell digestiu, tenim un ecosistema format per bacteris i altres microorganismes que es responsable de moltes coses en el nostre cos. Aquest ecosistema, millor dit l’estat d’aquest ecosistema es responsable entre altres coses – a banda de intervenir en la digestió dels aliments – del correcte funcionament del nostre organisme. També hem comentat que cal cuidar d’aquest ecosistema. Per fer-ho cal menjar correctament. En aquesta qüestió “som el que mengem”. Una mala dieta pot provocar un mal funcionament de l’ecosistema i per tant l’aparició de determinades malalties.

Ara en un article aparegut a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Llegan-los-psicobioticos), ens parlen del paper dels probiòtics, dels prebiòtics i dels psicobiòtics. Aquests darrers estarien formats per conjunts de bacteris que quan s’ingereixen en les quantitats adients poden millorar la salut mental. Si fins ara se sabia que el cervell connectava amb l’intestí mitjançant els corticoides, ara se sospita que pot haver-hi connexió a la inversa (des de l’intestí i la seva microbiota fins al cervell). Ara tant sols queda passar dels estudis in vitro i en animals als estudis en humans. A priori sembla que malalties com la depresió, l’ansietat i la síndrome del espectre autista podrien beneficiar-se dels psicobiòtics. Continua la lectura de Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Fertilitzants químics i la salut del sòl.

Com si fos un mantra la indústria agroquímica ha anat repetint una vegada darrera altre que el nitrogen sintètic era bo pel medi ambient i que ajudava a construir el C del sòl.

El sòl, l’aparell digestiu de les plantes. El sòl, un ecosistema complex que cal preservar i mimar per tal que les plantes creixin en bon estat. El sòl, que es veu agredit pels fertilitzants nitrogenats tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224166). Segons els darrers estudis l’aplicació de nitrogen sintètic degrada el sòl. Com s’esmenta en l’article: “Con la aplicación de fertilizantes, comienza la destrucción de la biodiversidad del suelo al disminuir el papel de las bacterias fijadoras de nitrógeno y se amplifica el papel de todo lo que se alimenta de nitrógeno. Estos alimentadores luego aceleran la descomposición de la materia orgánica y sustancias húmicas. Como la materia orgánica disminuye, la estructura física del suelo cambia. Con menos espacio poroso y menos capacidad ser esponjosos, los suelos son menos eficientes para el almacenamiento de agua y aire. Se necesitan más riego, con menos oxígeno disponible el crecimiento de la microbiología del suelo disminuye, y el intrincado ecosistema de los intercambios biológicos se rompe”.

A més cal recordar que el metabolisme dels cultius s’altera mitjançant l’ús dels fertilitzants químics ja que aquests fan que hi hagi un increment en la quantitat d’aminoàcids i sucres que circulen en la planta. Aquesta major quantitat fa que els insectes patògens incrementin la seva fertilitat, la producció d’ous i la seva longevitat. El resultat son plantes més fàcilment atacades pels insectes i altres plagues. Tot això és el que demostren – un darrere altre – els estudis realitzats sobre el paper dels fertilitzants sintètics aplicats als cultius fets per l’agricultura moderna. En la part final de l’article es resumeix en 9 punts el paper actual de l’agricultura convencional:

“1.- empobrece suelos
2.- contamina cuerpos de agua
3.- rompe ciclos de nutrientes
4.- genera alta dependencia de insumos externos
5.- estimula la sobrepoblacion de las ciudades
6.- produce alimentos pobres en nutrientes, baratos, si, pero que no nutren.
7.- esa desnutricion genera problemas serios en la salud humana
8.- esa mala salud humana genera dependencias de farmacos tambien caros
9.- se lleva nuestra calidad de vida entre las patas”

Poder caldria fer un pensament i passar a una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i amb la vida en general. Una agricultura on es valorés el paper que té el sòl, on les plantes i animals fossin quelcom més que mercaderies, on el paper dels pagesos i pageses fossin reconeguts i valorats, on es busqui més la qualitat que la quantitat, on es respectin els temps de producció, més local i propera, una agricultura respectuosa amb la vida i on la relació productor-consumidor fos més propera. La tenim a l’abast amb l’agroecologia, tant sols cal potenciar-la. Continua la lectura de Fertilitzants químics i la salut del sòl.

Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

Ja hem comentat en altres posts l’accident més greu de la història de l’energia nuclear: l’accident de Fukushima. Ara en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Aniversario-Fukushima-abandonbemos-energia-nuclear_6_620897919.html), podem llegir com l’accident de Fukushima – que encara queda lluny de ser solucionat i per tant contaminarà durant anys i anys – ja porta emès l’equivalent a un 40%  del que va emetre l’accident de Chernòbil i el més greu: Fukushima ha provocat un alt grau de contaminació marina (en l’oceà pacífic…) que no té precedents.

Però l’article no tant sols parla de Fukushima sinó també de Garoña, Villar de Cañas, dels residus radioactius, d’Almaraz i el conflicte amb Portugal, de la intenció de fer la mina a cel obert més gran d’Europa a Salamanca i de com el govern del PP recolza l’ampliació del funcionament de les envellides centrals nuclears espanyoles. El mateix govern que ha estat l’autor de “l’impost al sol”.

Ja ho hem dit en més d’una ocasió: l’energia nuclear no és una energia neta. És altament contaminant pel que fa a la mineria del urani, en el seu processament, en la construcció de les centrals i en els residus que genera. L’urani, a més, és un recurs escadusser que arribarà al seu zenit dins de poc. D’altre banda el problema dels residus generats segueix (i seguirà) sense resoldre’s i la TRE d’aquest recurs energètic és més aviat baixa. Si a més tenim en compte que econòmicament les centrals tant sols rentables si hi ha recolzament de patrimoni públic……la pregunta és obvia: perquè segueixen insistint en aquest tipus d’energia? Doncs perquè son un negoci per molt pocs, un negoci per aquelles elits que controlen les companyies elèctriques i que en el nostre país constitueixen una oligarquía extractiva.

Per tant, com bé diu l’autor de l’article, caldria abandonar ja aquest tipus d’energia. Continua la lectura de Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

El paper de la energia en la supervivència de la civilització

Del professor Ugo Bardi ja hem posat altres posts. Bardi és profesor de química física en la Universitat de Florència, però especialitzat en l’exhauriment de recursos, en la dinàmica de sistemes, energies renovables i canvi climàtic. Avui penjo un post seu (veure http://cassandralegacy.blogspot.com.es/2017/03/why-eroei-matters-role-of-net-energy-in.html) en el que ens parla de la TRE (EROI en anglès).

Ens explica com la TRE dels combustibles fòssils ha anat baixant des dels anys 1940, i com aquest fet ha anat incidint en el creixement de l’economia. És planteja si les renovables poden servir per substituir als combustibles fòssils. La resposta és que no poden subministrar tota la quantitat d’energia que ens han subministrat històricament els combustibles fòssils i que per tant no podem esperar creixements econòmics d’un 7% (cas anys 1970), sinó creixements al voltant d’un 1 o 2% dins d’un model de societat d’estat estacionari. Tot i que no ho diu, això implica un decreixement en el nostre consum.

És particularment important llegir el paràgraf que està en connexió amb l’asterisc on l’autor subratlla la importància de que les renovables vagin creixent a un bon ritme que garanteixi la substitució de l’energia aportada pels combustibles fòssils abans de que aquests s’acabin. Sobretot abans de que l’efecte combinat de l’acabament dels combustibles fòssils i del canvi climàtic ens destrueixi. L’autor, partidari acèrrim de les renovables, reconeix la dificultat – que no impossibilitat – que aquest creixement i substitució pot comportar. Continua la lectura de El paper de la energia en la supervivència de la civilització

Fukushima: 6 anys i seguim igual o pitjor.

Al llarg de molts posts ja hem anat explicant que la situació de Fukushima (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_nuclear_de_Fukushima_I) no està ni de bon tros sota control ni solucionada. La contaminació – sobretot produïda per fuites d’aigua contaminada a l’oceà – s’extèn ja per tot l’oceà pacífic i, a la llarga, per tot el món. Els operaris no es poden acostar a les zones on el material dels reactors està fos. No hi tampoc manera de que els robots puguin resistir les altes temperatures i la contaminació en aquestes zones. La empresa responsable de l’administració de la central, TEPCO, és una filial de General Elèctric. Aquesta és una empresa amb grans interessos econòmics en diferents parts del món i amb un gran poder. Poder, que es manifesta amb un control de determinats medis de comunicació i lobbies de pressió en els parlaments de determinats estats, fet que fa que la informació “real” sobre el que està passant surti amb comptagotes (per no dir que senzillament no hi hagi informació). Com sempre que hi ha un accident d’aquest estil (més greu ja que el de Chernòbil) les despeses corren a càrrec de l’estat on es troba ubicada la central en qüestió. És a dir dels habitants d’aquest estat. Habitants que no han gaudit dels guanys econòmics que han tingut al llarg dels anys els propietaris de la central però si que han de pagar els danys derivats de la seva gestió (privatització dels guanys i socialització de les despeses). Un negoci rodó per les empreses privades, vaja.

Ara en un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Mueren-robots-esperanza-limpieza-Fukushima_0_620488846.html), podem llegir com els robots que intenten utilitzar-se en la “neteja” dels reactors no resisteixen les condicions que en hi ha en ells i com la companyia no sap si podrà eliminar l’aigua contaminada ( que mentre continua sortint cap a l’oceà).

Paral·lelament la gent desplaçada encara no ha pogut tornar ni s’espera que ho pugui fer durant molts anys (si és que alguna vegada ho poden fer….). Per si fos més surrealista encara, recordem que Tokio serà la seu dels jocs olímpics dels 2020 gràcies a les mentides dels seus dirigents polítics que van dir que la central es trobava totalment controlada.

Però no passa res, podem seguir amb la il·lusió – evidentment no compartida per l’autor d’aquest article – de que la energia nuclear és la solució als nostres problemes energètics i ambientals. Deixem al nostres fills i nets la gestió d’una d’energia altament contaminant i ruïnosa des del punt de vista econòmic. Seguim amb el BAU i el cop de peu endavant. Tanquem els ulls davant dels problemes i deixem que el model “Springfield” (dels Simpsons) avanci pel món. Continua la lectura de Fukushima: 6 anys i seguim igual o pitjor.

Horts urbans i ciutats

Cada vegada hi ha més gent a les ciutats que volen tenir un hort urbà. Volen tenir un petit espai de natura a casa seva. Un espai on poder cultivar i conrear els seus propis aliments. On volen produir, de manera ecològica, part dels aliments que ingereixen diàriament.

Sovint aquests horts urbans consisteixen en les taules de plantació (taules de cultiu) de mesures estàndard que s’adapten a les mides de terrasses o petits espais que la gent té al seu abast. Fins i tot es poden utilitzar tests o materials plàstics reciclats (ampolles buides tallades, bidons…etc) per fer de contenidors del “sòl” que utilitzarem per plantar i produir.

Però aquests horts, segons un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/ahorrar_mejor/Huertos-urbanos-domesticos-razones-pensarselo_0_620138438.html), també poden ser una font important de problemes. Problemes que majoritàriament tenen a veure amb la contaminació existent a les ciutats.

Amb tot, penso que si es prenen les corresponents mesures de precaució, tenen més avantatges que inconvenients. Així que animo a tothom que pugui a gaudir del plaer de veure créixer i tenir cura dels seus propis aliments. Continua la lectura de Horts urbans i ciutats

Els danys dels plaguicides

Podem llegir, en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/plaguicidas-agroecologia-alimentacion_0_620138762.html), com un informe fet per dos relators de la ONU (veure http://ap.ohchr.org/documents/dpage_e.aspx?si=A/HRC/34/48) “acusa a la agroindustria de utilizar “tácticas agresivas y poco éticas” a la hora de promover el uso de plaguicidas y de “negar sistemáticamente la magnitud de los daños provocados por estas sustancias químicas”.

Com és evident les empreses dedicades a la fabricació massiva d’aquests plaguicides, agrupades a l’associació CropLife international, han posat el crit al cel i han començat a tractar de contraatacar  l’informe amb arguments molts coneguts ja. Entre ells podem trobar l’afirmació que sense pesticides no podríem recollir collites suficients per alimentar al món, que els plaguicides si són ben utilitzats no comporten risc…etc. La realitat però és que la agricultura que alimenta a la major part de la humanitat és la de petita escala que no fa ús de pesticides. I això és el que els molesta – ja que els hi treu guanys a les grans multinacionals – i la raó per la qual volen controlar el món de les llavors (ja que llavors controlen a les petites explotacions) i obligar al ús dels plaguicides. TODO POR LA PASTA!

I com sempre els països més afectats pels efectes nocius dels plaguicides són aquells que tenen regulacions laxes, pel general països en vies de desenvolupament del tercer món. Continua la lectura de Els danys dels plaguicides

Garoña i Retortillo

En un excel·lent article (veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3367&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=central-nuclear-de-garona-y-mineria-de-uranio-en-retortillo-dos-caras-de-la-misma-moneda) , Iñigo Capellán (del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid) ens explica que és el que uneix la central nuclear de Garoña i la prevista mineria d’Urani a la localitat de Retortillo.

Sabem que el lobby nuclear nacional i internacional pressionarà per tal que Garoña continui amb la seva activitat (sobretot perquè si ho aconsegueixen significaran grans guanys per les empreses propietàries (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/09/garona-punta-de-llanca-de-lenergia-nuclear/)) i perquè autoritzin el projecte miner de Urani més gran de Europa a Retortillo (província de Salamanca).

També sabem que la energia nuclear té una TRE baixa, que la mineria del urani és altament contaminant, que el urani com a recurs es troba prop del seu particular pic, que depenem de l’urani que s’extreu a altres països, que els residus nuclears són una hipoteca enverinada per a les futures generacions, que pel general les empreses propietàries de les centrals nuclears socialitzen les pèrdues i privatitzen els guanys (recordem aquí el cas de Fukushima i General Electric), i sobretot que a Espanya sobren centrals elèctriques ja que hi ha un parc elèctric sobredimensionat. Amb tot això, perquè es segueix apostant per la energia nuclear (si fins i tot l’agència internacional preveu un creixement insignificant de l’energia nuclear a nivell mundial d’aquí al 2030)? La resposta és obvia: Per a que guanyin uns pocs i paguem uns molts. Continua la lectura de Garoña i Retortillo