Arxiu de la categoria: ECOLOGIA

Els boscos tropicals s’han convertit en una de les principals fonts d’emissions de carboni

Els boscos proporcionen innombrables serveis ecosistèmics. Filtren l’aire i l’aigua, proporcionen un hàbitat per a plantes i animals útils, prevenen l’erosió, segresten la humitat que permet patrons de pluja saludables. Mantenir els boscos assegurats és mantenir la terra en si mateixa segura. Imprescindibles per mantenir la vida segura. Per, en última instància, mantenir les civilitzacions humanes segures.

En altres paraules, una ciutat o nació no pot existir sana ment sense boscos sans que li donin suport.

Des del punt de vista del canvi climàtic, el manteniment de boscos sans també és essencial. Els boscos sans segresten més carboni, mantenen el carboni bloquejat a les plantes i els sòls. Els boscos insalubres fan el contrari: alliberen carboni emmagatzemat durant anys i dècades.

Des de temps immemorials, la “miop” civilització humana ha danyat els boscos en tallar massa arbres, matant a les criatures que donen suport als boscos sans, o pitjor, cremant els boscos. Al final, la majoria d’aquestes civilitzacions també tallen el seu propi curs de vida. I, com a resultat, els boscos tropicals que ens han fet un servei tan sorprenent reduint una part substancial de l’emissió de carboni basada en combustibles fòssils estan malalts.

http://www.eldiario.es/theguardian/estudio-tropicales-convertido-principal-emisiones_0_691881177.html

Según  un nuevo estudio que pone la voz de alarma en la urgencia de proteger y restablecer el Amazonas y otras regiones similares, los bosques tropicales del planeta están tan degradados que han pasado a ser una fuente de emisiones de carbono en lugar de un filtro purificador. Continua la lectura de Els boscos tropicals s’han convertit en una de les principals fonts d’emissions de carboni

Una multa deixa en l’aire la investigació pel major focus de contaminació d’Espanya

El lindà (nom químic: 1,2,3,4,5,6-hexaclorociclohexà) és un halogenur d’alquil amb fórmula molecular C6H6Cl6.

El lindà és un insecticida organoclorat que és  tòxic i pot ser moderadament perillós per als humans si es manipula incorrectament o sense precaució. És bastant persistent a l’ambient. És per tant essencial que s’observin les correctes precaucions durant la seva manipulació i ús. Les simptomatologies presentada per intoxicació amb lindà són: nàusea, inquietud, mal de cap, vòmit, tremolor, atàxia, convulsions tònic-clòniques.

La desídia amb una conducció d’aigua en una obra pública va reeditar un abocament de lindà que mesos abans va arribar a contaminar més de 300 quilòmetres de les lleres de l’Ebre i el Gállego.

Els dos abocaments es van produir durant els treballs d’extracció i confinament dels residus de la producció de lindà a l’abocador de Bailín, a Sabiñanigo (Osca).

Però aquesta acció només se salda amb una simple multa…

http://www.publico.es/sociedad/multa-deja-aire-investigacion-mayor-foco-contaminacion-espana.html Continua la lectura de Una multa deixa en l’aire la investigació pel major focus de contaminació d’Espanya

L’empremta del canvi climàtic al Pirineu

Aquests dies estem notant el canvi climàtic. No parlem de regions àrtiques ni zones baixes que s’inunden, sinó de regions que ens envolten i serveixen de suport per a nosaltres.La intensitat del estiatge deixa la muntanya sense aliment per al bestiar per segona vegada en un lustre, mentre la presència d’espècies d’ocells originàries del Magrib comença a ser habitual a la serralada. Alguns ramaders opten per portar els seus ramats als voltants de rius i pantans “perquè almenys beguin, ja que amb prou feines tenen res per menjar”

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=232404&titular=la-huella-del-cambio-clim%E1tico-en-el-pirineo-

“Algunos pastores optan por llevar a sus rebaños a zonas con agua, para que al menos beban ya que apenas tienen nada que comer”, explica Joaquín Solanilla, ganadero de Boltaña (Huesca) y secretario provincial de la organización agraria Uaga. “La última tormenta cayó el 20 de julio –explica- y desde entonces, con un verano muy caluroso, no han caído más de tres o cuatro litros un par de veces. La tierra está seca, solo hay polvo, y lo que se sembró no ha crecido”. Continua la lectura de L’empremta del canvi climàtic al Pirineu

Petits però letals

La mida no és indicatiu de la seva perillositat.Se li sol témer a les serps i les aranyes, que són els que compten amb la fama de ser perillosos, però hi ha alguns insectes molt petits que poden semblar inofensius i en realitat resulten tòxics, verinosos i fins mortals.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/175184/Pequenos-pero-letales

Hormiga bala

La hormiga bala (Paraponera clavata) es la más grande de todas las hormigas del mundo. Se encuentran principalmente en los bosques lluviosos de Nicaragua, Brasil y Paraguay y su picadura se considera 30 veces más dolorosa, que la de una abeja o avispa y el dolor puede durar hasta 24 horas.

Continua la lectura de Petits però letals

Sobiranies i decreixements

…Pel que fa a la necessària salut democràtica que expressa el dret d’autodeterminació de pobles i comunitats, ¿en quines condicions el joc parlamentari (empresonat en la globalització) és sobretot aire per als cacics locals del neoliberalisme, o per contra suposa un camí per altres ruptures que revifin unes economies més properes, més justes, més sostenibles?…

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Soberanias-decrecimientos_6_688091189.html Continua la lectura de Sobiranies i decreixements

El preu del cacau: destruir boscos protegits per unes unces de xocolata

Quan anem a comprar una rajola de xocolata, potser estaria bé ser conscients que comprem. Un viatge cap al cor de la Costa d’Ivori mostra com els seus boscos estan sent destruïts per proveir la creixent demanda mundial de xocolata. La indústria de la xocolata porta al desastre als boscos tropicals de Costa d’Ivori, com explicava eldiario.es en el seu especial La Terra Esclava.

http://www.eldiario.es/theguardian/precio-cacao-destruyendo-bosques-chocolate_0_686982015.html

Desde el verde paisaje del parque nacional de Marahoué se alzan fuertes árboles plateados, con lisos troncos que únicamente lucen ramas en su parte más alta. Marahoué es uno de los ocho parques nacionales de Costa de Marfil. Hace 20 años estaba cubierto de bosques y era el hogar de chimpancés y manadas de elefantes.

Hoy en día es más común ver el esqueleto de unos árboles que fueron quemados lentamente para librarse de la sombra que proyectaban sobre los campos de cacao. O simplemente unos tocones aserrados. Continua la lectura de El preu del cacau: destruir boscos protegits per unes unces de xocolata

Innovador mètode per detectar mercuri en la cadena alimentària

El mercuri és un metall molt tòxic, afecta principalment les funcions cerebrals (neurotòxic) i renals (nefrotòxic) i se sospita que és un disruptor endocrí i pot induir certs càncers . Es va observar per exemple, casos de leucèmia en la intoxicació per mercuri massiva de Minamata del Japó.  Als any seixanta  es va produir una de les pitjors tragèdies humanes causades per aquest metall pesat, en consumir els seus integrants peixos amb alts nivells de mercuri. La història de les víctimes de Minamata és també la lluita per no deixar que un silenci oficial, amenaces, intimidacions i pressions de tota mena aconsegueixin amagar la veritat.

Veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=231046&titular=la-entrada-en-vigor-de-la-convenci%F3n-de-minamata-sobre-mercurio-(2013)-

Una nova tècnica automatitzada ha reduït el temps necessari per a determinar la bio-accessibilitat de les diferents formes de mercuri tòxic en el Medi Ambient, un metall que resulta altament tòxic per a molts organismes i s’acumula en la cadena alimentària

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/140475/Innovador-metodo-para-detectar-mercurio-en-la-cadena-alimentaria

“Una nueva técnica automatizada ha reducido el tiempo necesario para determinar la bio-accesibilidad de las diferentes formas de mercurio tóxico en el Medio Ambiente, un metal que resulta altamente tóxico para muchos organismos y se acumula en la cadena alimentaria.” Continua la lectura de Innovador mètode per detectar mercuri en la cadena alimentària

Un pla per permetre la mineria a l’Amazònia s’enfronta als tribunals del Brasil

L’ Amazònia brasilera és la llar de prop de 27 milions de persones amb les que tots estem connectats d’alguna manera: a través de l’aire que respirem, l’aigua que rega el nostre menjar, els ingredients naturals de les nostres medicines o els canviants patrons meteorològics que experimentem a tot el món.

Aquesta regió produeix el 20% de l’oxigen de la Terra i en ella habita una de cada deu espècies d’animals del món. I encara s’estan descobrint de noves.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=231070&titular=un-plan-para-permitir-la-miner%EDa-en-la-amazon%EDa-se-enfrenta-a-los-tribunales-de-

RÍO DE JANEIRO — Un juez federal en Brasil ha frenado temporalmente un plan del presidente Michel Temer para permitir la minería en una gran área de la selva del Amazonas, lo cual representa una victoria para los activistas del medioambiente, quienes denunciaron la iniciativa como una calamidad potencial.

En un fallo dado a conocer el martes, el juez Rolando Valcir Spanholo determinó que el poder ejecutivo había excedido su autoridad al retirar, a través de un decreto presidencial, la designación de área protegida a una región de casi 46.000 kilómetros cuadrados conocida por el acrónimo en portugués “Renca” (Reserva Nacional de Cobre y Asociados). El juez afirmó que el congreso es la única institución con la facultad de realizar tal cambio. Continua la lectura de Un pla per permetre la mineria a l’Amazònia s’enfronta als tribunals del Brasil

Bosses de plàstic a Espanya, però encara no estan prohibides?

Aquí anem endarrerits. Igual que en el cas de les emissions de CO2 ens hem cregut que per posposar les mesures anàvem a estalviar diners i, al final, el que ha passat és que el canvi serà més traumàtic encara . S’estima segons el projecte de reial decret, que només el 2014 es van posar en el mercat espanyol 62.560 tones de bosses de plàstic de menys de 50 micres, equivalents a més de 6.700 milions d’unitats. Actualment se segueixen donant de forma gratuïta en els punts de venda i després se les fa servir d’innombrables formes. Anem amb retard respecte als nostres veïns europeus i africans tot i que des del Congrés es va instar al fet que el Govern donés aquest pas.  Recordem Kenia ja ho ha prohibit.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=231068&titular=bolsas-de-pl%E1stico-en-espa%F1a-%BFpero-todav%EDa-no-est%E1n-prohibidas?- Continua la lectura de Bosses de plàstic a Espanya, però encara no estan prohibides?

Transgènics i ecologia: l’actitud davant la vida

“…Si la nostra ciència fos assenyada, molt abans d’intentar millorar els genomes, bolcaria tots els esforços a conservar el meravellós llegat de la biodiversitat. Llavors es donaria compte que el més important que ha de descobrir al segle XXI no és fer bacteris sintètiques, sinó dissenyar una societat humana compatible amb la vida del planeta, perquè l’actual s’està destrossant a marxes forçades …”

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Transgenicos-ecologia-actitud-vida_6_679692041.html

Es difícil explicar por qué el ecologismo se opone a los transgénicos y a la ingeniería genética (sobre todo a algunos transgénicos y a alguna ingeniería genética) y no es ésta una cuestión que se pueda entender en debates superficiales. Sin embargo, hay últimamente una campaña de desprestigio a toda la oposición a los transgénicos tachándola de “ anticientífica” que ha llegado al extremo de calificar de “ terrorismo antitransgénicos pagado por el Estado” a Ecologistas en Acción y que no se corresponde en absoluto con la postura del movimiento ecologista, basada en importantes argumentos científicos . Continua la lectura de Transgènics i ecologia: l’actitud davant la vida