Arxiu de la categoria: ECOLOGIA

Els fertilitzants, un gran avantatge per a l’agricultura, plantegen una amenaça creixent als camins d’aigua dels EUA

Segons publica el New York Times, un estudi publicat dijous a la revista Science conclou que l’ eutrofització , l’enriquiment excessiu de nutrients, és probable que augmenti en els Estats Units continentals com a conseqüència dels canvis en els patrons de precipitació que comporta el canvi climàtic. Els fertilitzants artificials, sovint aplicats en quantitats més enllà del que els cultius necessiten créixer, s’escolen per les terres de cultiu en rierols, llacs i oceans.

Les pluges més pesades provocades per les temperatures més càlides causen més escorrentia agrícola, filtrant més nutrients en rius, llacs i oceans.

Els autors van trobar que els augments de pluja en els Estats Units podrien augmentar l’escolament de nitrogen fins al 20% fins a finals de segle.

Quan pensem en el canvi climàtic, estem acostumats a pensar en la quantitat d’aigua: sequera, inundacions, precipitacions extremes i coses en aquestes línies”, va dir Anna Michalak , professora d’ecologia global a la Carnegie Institution for Science de Stanford, Calif. , I un dels autors de l’estudi. “El canvi climàtic està tan estretament relacionat amb els problemes relacionats amb la qualitat de l’aigua, i no n’hi ha prou perquè l’aigua només hi sigui, ha de ser sostenible”.

Una nova investigació suggereix que el canvi climàtic augmentarà substancialment aquesta forma de contaminació, donant lloc a més algues més dèbils i zones mortes a les aigües costaneres americanes.

Fertilizers, a Boon to Agriculture, Pose Growing Threat to U.S. Waterways Continua la lectura de Els fertilitzants, un gran avantatge per a l’agricultura, plantegen una amenaça creixent als camins d’aigua dels EUA

L’Índia planta 66 milions d’arbres en 12 hores contra el canvi climàtic

 La plantada s’ha fet al llarg del riu Narmada i s’han plantat més de 20 espècies diferents d’arbres. Shivraj Singh Chouhan, el primer ministre de l’estat, ho ha qualificat de “dia històric”.

“Plantant arbres no solament servim Madhya Pradesh, sinó tot el món sencer”, ha dit a Twitter

http://www.ccma.cat/324/lindia-planta-66-milions-darbres-en-12-hores-contra-el-canvi-climatic/noticia/2798719/#.WWEXJNGx1kE.twitter

Un milió i mig de voluntaris van plantar més de 66 milions d’arbres en només 12 hores. Des de nens fins a vells. De les 7 del matí a les 7 del vespre. Ho van fer en un estat de l’Índia, Madhya Pradesh. Amb un doble objectiu: complir un compromís ambiental i batre un rècord.

L’Índia es va comprometre, en l’Acord de París, a repoblar una superfície de 95 milions d’hectàrees abans del 2030 per combatre el canvi climàtic.

No és la primera vegada que fan una proesa així: l’any passat es van plantar, a l’estat d’Uttar Pradesh, més de 50 milions d’arbres en un sol dia. I van aconseguir el rècord Guinness.

Aquest any, també hi ha hagut observadors del “Llibre Guinness dels rècords” per controlar la plantada gegant. Les pròximes setmanes confirmaran si han aconseguit el rècord.

La campanya d’aquest any l’ha organitzat el govern de Madhya Pradesh. La plantada s’ha fet al llarg del riu Narmada i s’han plantat més de 20 espècies diferents d’arbres. Shivraj Singh Chouhan, el primer ministre de l’estat, ho ha qualificat de “dia històric”. Continua la lectura de L’Índia planta 66 milions d’arbres en 12 hores contra el canvi climàtic

Confirmat: els neonicotinoides estan matant a les abelles

Dos estudis publicats a ‘Science’ mostren la perillositat d’un producte químic que segueix sent legal a gairebé tot arreu. Els neonicotinoides són una classe d’insecticides que actuen sobre el sistema nerviós central dels insectes amb una baixa toxicitat para los mamífers. Els insecticides neonicotinoides inclouen els productes químics. acetamiprid, clotianidin, dinotefuran, imidacloprid, nitenpiram, tiacloprid o tiametoxam. Els neonicotinoides estan entre  els insecticides més àmpliament usats al món.

En els estudis de camp, investigadors d’Europa i Canadà afirmen que les abelle,s especialment l’abella domèstica o la de la mel, estan exposades directe o indirectament a algun dels insecticides que contenen neonicotinoide, i que tenen greus efectes adversos que van des de la reducció en l’èxit reproductiu, a la desorientació fins a la mort per dany neuronal.

El 75% de la flora silvestre es pol·linitza gràcies a les abelles i gairebé el 40% de les fruites i verdures que mengem procedeix de la pol·linització, que realitzen aquests insectes. “Si les abelles desapareixen a l’home li quedarien 4 anys a la Terra…”

http://www.lavanguardia.com/natural/20170630/423779548032/estudio-science-efectos-insecticidas-neonicotinoides-abejas.html

Por si todavía existía alguna duda al respecto, dos amplios y documentados estudios que publica la revista Science (30 de junio) confirman que, según los datos conseguidos en diversas pruebas de campo, la exposición continuada a los insecticidas que contienen neonicotinoides -o a cultivos expuestos a estas substancias- afecta negativamente a las abejas. Continua la lectura de Confirmat: els neonicotinoides estan matant a les abelles

Apunts sobre el cotxe elèctric

Al llarg d’una sèrie d’articles, Beamspot (pseudònim d’un seguidor del blog d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/)), ha anat desgranant tot el que hi ha al voltant del cotxe elèctric. He esperat pacientment a que poses un article com el d’avui (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/06/apuntes-de-coches-electricos-petroleo.html) on fes una anàlisi de quin és el futur dels cotxes elèctrics. Bé de fet no fa l’anàlisi sinó que prepara el terreny pel següent article on si que ho farà. En aquest cas un interessant resum de tot el que envolta la implantació i futur del cotxe elèctric. Continua la lectura de Apunts sobre el cotxe elèctric

Ventalls de paper contra el canvi climàtic

El conseller de salut de Madrid proposava utilitzar ventalls de paper als estudiants per suportar les elevades temperatures de les aules. Com és evident tothom se li va llençar  al damunt. Però posar aire condicionat, com proposen molts, és millor? L’aire condicionat consumeix electricitat i contribueix per tant al canvi climàtic (ja que per produir electricitat cremem combustibles fòssils i generem CO2).

En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Abanicos-papel-cambio-climatico_6_655894406.html), els autors  del mateix  (vells coneguts d’aquest bloc) es qüestionen aquesta idea de l’aire condicionat i d’altres. Es pregunten perquè en lloc de l’aire condicionat no s’han fet cases bioclimàtiques, perquè no s’utilitzen més les bicicletes a les ciutats, perquè no incorporem matèria orgànica als nostres sols, perquè no estalviem energia….etc.

El nostre país és un dels més exposats davant el canvi climàtic. Exposat a patir sequeres i elevades temperatures. Exposat a patir més incendis i desforestació.  Exposat a la desertificació..

Cal fer pasos en la direcció adient des de ja i el primer és “canviar de model econòmic”. Canviar del BAU, del créixer-créixer, a un altre model on es prioritzi la sostenibilitat per damunt dels ingressos econòmics. Un model més just socioeconòmicament, amb millor redistribució dels recursos. Sense això no hi haurà res a fer i el canvi climàtic cada vegada anirà a pitjor…..i això és ja mateix….. Continua la lectura de Ventalls de paper contra el canvi climàtic

Escalfament global i eucalipte: crònica d’una tragèdia anunciada

Aquests dies sentim a parlar de la gran tragèdia de Portugal (veure http://www.publico.es/internacional/portugal-lucha-controlar-incendio-mas.html), on un incendi espectacular ha acabat – de moment – amb la vida de més de 60 persones.

Però com sempre darrera d’un fet com aquest hi ha tota una sèrie d’accions i omissions que l’han portat a terme. Entre les accions podem citar la gran extensió d’eucaliptes que hi ha a Portugal. Eucaliptes que no són arbres d’aquestes terres sinó de zone scom Australia. Eucaliptes que s’han plantat en aquestes zones per dessecar maresmes i zones d’aigües superficials amb presència de malària. Però la majoria varen estar plantats per tal d’obtenir fusta a baix cost. Però l’eucalipte és un arbre que crea les condicions ideals pel foc. Adora el foc ja que mentre altres espècies desapareixen ell resisteix i torna a rebrotar i expandir-se en poc temps.

Entre les omissions podem citar el baix pressupost destinat a la prevenció d’incendis mitjançant les tasques de neteja forestal i el fet que la majoria de bombers son voluntaris i no professionals.

Si a aquests dos fets sumem el canvi climàtic que està portant temperatures cada vegada més elevades i que duren més en el temps, tenim el desastre servit. Recordem que el temps de lluita contra incendis s’ha hagut d’allargar – respecte a 1970 – sobre els 72 dies en la península ibèrica, ja que les condicions òptimes per als incendis cada vegada s’allarguen més en el temps. I això té un alt cost econòmic. Cost que la majoria de vegades països endeutats com Portugal i Espanya no poden suportar. El resultat: Retallades en prevenció que després es paguen amb vides com podem veure aquests dies.

Podem llegir més sobre la tragèdia de Portugal en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/internacional/culpables-devastador-fuego-Portugal_0_656184642.html). Continua la lectura de Escalfament global i eucalipte: crònica d’una tragèdia anunciada

Tall de trànsit a Valladolid per l’onada de calor

Ahir ja varem comentar (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/06/17/lozo-troposferic-es-dispara-amb-lonada-de-calor/ ) que l’actual onada de calor ha provocat un increment de l’ozó troposfèric en molts nuclis urbans. Ozó que és un greu contaminant que pot provocar greus afectacions en l’ésser humà si assoleix concentracions elevades.

Donat que aquest ozó es genera – majoritàriament – com a producte secundari en reaccions entre els gasos emesos pels vehicles de transport i la radiació solar, alguns nuclis urbans afectats ja estan prenent mesures per baixar el volum de trànsit. Un d’ells és la ciutat de Valladolid (veure http://www.publico.es/sociedad/vallisoletanos-asumen-resignados-corte-trafico-ozono.html).

La majoria de ciutadans de Valladolid han acceptat el tall de trànsit fet per primer cop a causa de l’elevat nivell d’ozó. La majoria menys els comerciants…… i els representants del PP. Primer els diners i després la salut. Aquest és un tema que sona d’altres ciutats on mesures com la pacificació del trànsit sempre son impopulars entre el col·lectiu de botiguers esmentat perquè “fan baixar les vendes” (encara que en molts cops es produeix l’efecte contrari…).

Per cert, aprofito aquest post per denunciar les condicions en les quals estem treballant aquests dies. I ho faig no per mi, sinó pels meus alumnes. Estem realitzant treball a més de 30 ºC en les aules…..(i si, la normativa preveu que a partir de 27 podem aturar les activitats….cosa que ja s’ha començat a fer). El problema és que aquesta onada de calor és en realitat “el canvi climàtic” (veure http://elasombrario.com/llaman-ola-de-calor-cambio-climatico/), i per tant aquesta situació serà cada cop més normal. I davant d’això s’està començant a buscar solucions? Haurem d’estar així cada mes de maig/juny? Continua la lectura de Tall de trànsit a Valladolid per l’onada de calor

L’implacable avanç de la sequera

Hi ha un terme relacionat amb l’avanç de la sequera lligada al canvi climàtic, perquè per molt que alguns vulguin negar la major el canvi climàtic existeix i està al darrera de molts fenomens. El terme és desertificació. I associada a aquesta desertificació està la manca d’aigua i la manca d’aliments, i les migracions tractant d’escapar d’aquestes condicions….i les guerres per aquests recursos bàsics.

Pot fer-se alguna cosa per millorar aquesta situació? Perquè de no fer-ho, com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=227938), en els propers 30 anys més de 1000 milions de persones hauran de migrar i barallar-se per recursos com aigua i aliments. I això en condicions òptimes, sense comptar amb la davallada dels recursos energètics i la degradació mediambiental generada pel nostre actual model econòmic.

La resposta a la qüestió és que si. Hem de canviar la forma de gestionar la Terra i l’agroecologia hauria de ser prioritària. I aquí vull matissar que l’agroecologia no vol dir passar a vendre productes “ecològics” produïts a gran escala en altres indrets del món en grans superfícies. Parlem d’un model molt més local de producció i distribució. Un model on les pageses i els pagesos tinguin els mateixos drets, on es puguin guanyar bé la vida, on el comprador pagui un preu just i que sigui assequible, on es respecti el ritme de les coses, on el sòl sigui valorat com a recurs indispensable, on s’utilitzin el mínim d’insums possibles i on la integració home-natura sigui potenciada al màxim. Un model no basat en el créixer-créixer on els recursos siguin justament distribuïts. Un model on s’inclogui a la gent no on se l’exclogui.

 

El implacable avance de la sequía como jinete del Apocalipsis

 

IPS

 

 

Campesinos se aprontan para cavar un pozo a mano en la aldea de Tunukkai, golpeada por la sequía, en el norteño distrito de Mullaithivu, en Sri Lanka. Crédito: Amantha Perera/IPS.

ROMA, 7 jun 2017 (IPS) – En 2025, es decir en menos de ocho años, 1.800 millones de personas padecerán la más absoluta escasez de agua, y las dos terceras partes de la población mundial sufrirán estrés hídrico, si la comunidad internacional no reacciona y toma medidas.

En la actualidad aumenta el temor de que el avance de la sequía y de los desiertos, así como la creciente escasez de agua y la inseguridad alimentaria generen un ‘tsunami’ de refugiados y migrantes climáticos.

Ante esa situación, no es de extrañar que la Convención de las Naciones Unidas de Lucha contra la Desertificación (UNCCD) considere a la sequía como “uno de los cuatro jinetes del Apocalipsis”.

De hecho, en 2050, la demanda de agua podría aumentar 50 por ciento. Con el aumento demográfico, en especial en las tierras secas, cada vez más personas dependen del suministro de agua potable en tierras que se degradan, alerta la secretaría de la UNCCD, con sede en Bonn.

La escasez hídrica es uno de los grandes desafíos del siglo XXI, y la sequía y la escasez de agua se consideran de los desastres naturales con mayores consecuencias, pues generan pérdidas ecológicas y económicas a corto y largo plazo, además de tener impactos secundarios y terciarios, precisa.

Para mitigar las consecuencias, es necesario que una preparación para la sequía que responda a las necesidades humanas, a la vez que preserva la calidad ambiental y los ecosistemas, cuente con la participación de todos los actores, incluso de los usuarios y de los proveedores del servicio, para la búsqueda de soluciones, explica la UNCCD.

“Se atribuye a la sequía, un peligro natural complejo que avanza con lentitud y tiene significativas consecuencias ambientales y socioeconómicas generalizadas, causar más muertes y desplazamientos de personas que cualquier otro desastre natural”, subraya.

Sequía, escasez hídrica y refugiados

La secretaria ejecutiva de la UNCCD, Monique Barbut, recordó que las regiones propensas a la sequía y a la escasez hídrica suelen ser lugares de procedencia de muchos refugiados.

Ni la desertificación ni la sequía son causas de conflictos o de migraciones forzadas, pero pueden elevar el riesgo de su ocurrencia e intensificar los ya existentes, explicó.

“Factores convergentes, como tensiones políticas, instituciones frágiles, marginación económica, falta de redes de seguridad social o rivalidades entre grupos crean las condiciones que hacen que las personas no puedan hacer frente a las dificultades. La continua sequía y escasez de agua de 2006 a 2010 en Siria es uno de los últimos ejemplos conocidos”, apuntó Barbut.

¿En 2045 habrá 135 millones de personas desplazadas?

La UNCCD señala que los desafíos geopolíticos y de seguridad que afronta el mundo son complejos, pero mediante una mejor implementación de prácticas de gestión territorial se puede ayudar a las poblaciones a adaptarse al cambio climático, así como a construir resiliencia a la sequía.

Además, indicó, pueden reducir el riesgo de migraciones forzadas y conflictos por los escasos recursos naturales y asegurar la producción de una agricultura sostenible y de energía.

“La tierra es el verdadero aglutinador de nuestras sociedades. Revertir los efectos de la degradación de tierras y la desertificación mediante una gestión sostenible no solo se puede lograr, sino que es el próximo paso lógico y rentable para las agendas de desarrollo nacionales e internacionales”, observó.

La UNCCD alerta que 12 millones de hectáreas de tierras productivas se vuelven estériles cada año solo a causa de la sequía y la desertificación, lo que representa una oportunidad menos para producir 20 millones de toneladas de granos.

“No podemos seguir permitiéndonos el degradación de tierras, cuando deberíamos elevar la producción de alimentos en 70 por ciento para 2050 para alimentar a toda la población mundial”, subraya.

“La intensificación sostenible de la producción de alimentos con menos insumos, que evitan una mayor deforestación y expansión de cultivos en áreas vulnerables, debe ser una prioridad para los responsables políticos”, sugiere.

Además, la secretaría de la UNCCD señala que el aumento de las sequías y de las inundaciones repentinas, que son más fuertes, más frecuentes y extendidas, destruye la tierra, la principal reserva de agua dulce de la Tierra.

“La sequía mata a más personas que cualquier otra catástrofe relacionada con el clima, y los conflictos entre comunidades avanzan por la escasez de agua”, precisó.

“Más de 1.000 millones de personas no tienen acceso al agua, y la demanda aumentará 30 por ciento para 2030”, añadió.

Seguridad nacional y migraciones

Más de 40 por ciento de los conflictos de los últimos 60 años están relacionados con el control y la asignación de recursos, lo que expone a un número cada vez mayor de personas pobres a la escasez hídrica y al hambre, y abre la puerta a estados fallidos y conflictos regionales, alerta la UNCCD.

“Grupos no estatales se aprovechan de los grandes flujos migratorios y de las tierras abandonadas”, observa.

“Cuando bienes naturales, como la tierra, se administran mal, la violencia podría convertirse en el medio principal para el control de recursos, lo que quita el valor de los recursos naturales de las manos de gobiernos legítimos”, advierte.

El número de migrantes a escala mundial viene creciendo rápidamente desde hace 15 años, llegando a 244 millones en 2015, más que los 222 millones de 2010 y los 173 millones de 2000.

La UNCCD recuerda la relación entre ese número de migrantes y las dificultades en materia de desarrollo, en particular las consecuencias de la degradación ambiental, la inestabilidad política, la inseguridad alimentaria y la pobreza, así como la importancia de atender los factores y las causas de raíz de la migración irregular.

La pérdida de tierras productivas hace que las personas elijan opciones arriesgadas, agrega. En las áreas rurales, donde las personas dependen de tierras poco productivas, su degradación es responsable de la migración forzada, explica.

“África es particularmente susceptible, pues más de 90 por ciento de su economía depende de recursos sensibles al clima, como la agricultura de subsistencia que necesita de las lluvias”, puntualiza la secretaría.

“A menos que cambiemos nuestra forma de gestionar la tierra, en los próximos 30 años podríamos dejar a 1.000 millones de personas o más vulnerables y sin opciones salvo huir o pelear”, acotó.

Mejorar el rendimiento y la productividad de la tierra permitirá aumentar la seguridad alimentaria y los ingresos de los usuarios de tierras y de los agricultores más pobres, recomienda la UNCCD.

“A su vez, eso estabiliza los ingresos de la población rural y evita el desplazamiento innecesario de personas”, detalla.

Por otra parte, la UNCCD trabaja con socios como la Organización Internacional para las Migraciones para hacer frente a los desafíos planteados por la degradación de tierras, los movimientos masivos de personas y sus consecuencias.

También busca demostrar cómo la comunidad internacional puede aprovechar las capacidades y habilidades de los migrantes y refugiados, además de subrayar el valor de las remesas que estos envían a sus países en la construcción de resiliencia.

Traducido por Verónica Firme

Fuente: http://www.ipsnoticias.net/2017/06/el-implacable-avance-de-la-sequia-como-jinete-del-apocalipsis/

Espanya davant del col·lapse

Continuació del seu anterior post (http://crashoil.blogspot.com.es/2017/06/cataluna-ante-el-colapso.html), Antonio Turiel desgrana poc a poc el que pot passar a la península Ibèrica en funció de l’evolució dels recursos (tant energètics com no energètics). L’anàlisi no tant sols afecta a Catalunya i Espanya sinó que també parla d’Europa i els USA. Continua la lectura de Espanya davant del col·lapse

Les burilles i la contaminació ambiental

En el món es fumen cada any 6 bilions de cigarretes i 4,5 finalitzen com a burilles en el terra. Així de contundent és la capçalera de l’article publicat en el diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/tabaquismo-colillas-medio_ambiente_0_651635809.html).

L’article – basat en un informe de la Societat Espanyola de Neurologia i Cirurgia Toràcica – ens parla sobre els efectes del tabac de quarta mà. Si el de primera mà és el que la persona es fuma, el de segona seria el fum que rep el fumador passiu, i el de tercera serien les partícules dipositades pel fum en diferents objectes, el de quarta mà serien les burilles. Burilles que han filtrat una part de les substàncies tòxiques del tabac, que queden així concentrades en la burilla. D’aquesta manera quan les burilles es llencen, la seva degradació pels agents atmosfèrics i altres mecanismes alliberen aquestes substàncies altament tòxiques al medi.

Curiosament les burilles constitueixen la primera font de residus del món, per damunt fins i tot dels plàstics. Per tant tota acció que estigui orientada a minvar aquest problema serà benvinguda. La millor, però, és la reducció dels residus via no producció. O el que és el mateix: aconseguir que la gent no fumi. Continua la lectura de Les burilles i la contaminació ambiental