Arxiu de la categoria: ECOLOGIA

El desplaçament provocat pel canvi climàtic

El New York Times (veure https://www.nytimes.com/es/2017/04/25/el-desplazamiento-provocado-por-el-cambio-climatico/?rref=collection%2Fsectioncollection%2Findex), publica un interessant article sobre el canvi climàtic i els desplaçaments que provoca en tot el món.

Com és evident tots aquests desplaçaments provocaran desestabilitzacions geopolítiques importants, conjuntament amb problemes de recursos, sanitaris i socials. Mentre poden seguir negant la major, és a dir negant el canvi climàtic, i no fer res…..o fer murs i incrementar els recursos pels exercits que suposadament han d’aturar l’allau de nouvinguts fugint de les condicions cada vegada pitjors dels seus països. Murs i exèrcits que no serviran de res si no es prenen mesures des de ja mateix.

 

Refugiados, solicitantes de asilo y desplazados internos contabilizados por la ONU

Refugiados, solicitantes de asilo y desplazados internos contabilizados por la ONU (ilustración por La Tigre)

El cambio climático no tiene los mismos efectos en todo el planeta ni las mismas consecuencias a largo plazo para todo mundo.

Este mapa ilustra alteraciones humanas (en este caso son datos de las Naciones Unidas que corresponden a casi 64 millones de “personas desplazadas”, una cifra que se triplicó con respecto a la de 2005) y también alteraciones climáticas, expresadas con datos del índice climático de la NASA designado Common Sense Climate Index. La correlación entre ambos tipos de alteraciones es impresionante.

El cambio climático es un “multiplicador de amenazas”: contribuye a la inestabilidad económica y política, además de agravar sus efectos; intensifica desastres de aparición repentina, como inundaciones y tormentas, y también desastres de aparición paulatina, como sequías y desertificaciones. A su vez, estos desastres hacen que se pierdan cosechas, aumente el hambre y se agraven las condiciones de hacinamiento en los centros urbanos. Estas crisis enardecen el desasosiego político y recrudecen los efectos de la guerra, lo cual produce más desplazamientos.

No existe una definición legal reconocida internacionalmente para los términos “inmigrantes ambientales” o “refugiados climáticos”, por lo que no existe un registro formal que indique cuántas personas han abandonado su hogar debido a que el cambio climático les ha hecho imposible continuar con sus vidas o tener un sustento. Sin embargo, en una encuesta realizada en 2010 por Gallup, cerca del 12 por ciento de los encuestados, que representan un total de 500 millones de adultos, afirmaron que se verían obligados a mudarse en los siguientes cinco años debido a problemas ambientales graves.

1. Cuenca del Amazonas
Conforme se derriten los glaciares, se reducen las reservas de aguas dulces en la llanura andina, lo que ocasiona más tensiones entre los habitantes y las operaciones de la industria minera y agropecuaria que consumen gran parte del agua restante. Algunos investigadores predicen que este conflicto por los recursos atraerá más inmigrantes a la cuenca del Amazonas, donde muchos ya se dedican a la minería informal y al cultivo de coca, lo cual podría propiciar el surgimiento de sindicatos delictivos.

2. Lago Chad
El lago Chad, un recurso vital para Camerún, Chad, Níger y Nigeria, se ha reducido en más del 90 por ciento desde 1963. Esta catástrofe ecológica es un factor más que contribuye a la crisis del grupo insurgente Boko Haram, el cual ha provocado el desplazamiento de 3,5 millones de personas.

3. Siria
En 2007, comenzó un periodo de tres años de sequía en Siria oriental, Turquía, el norte de Irak y el área occidental de Irán; la peor que ha sufrido la región desde que se cuentan con datos científicos. En Siria, la escasez de agua, las cosechas perdidas y las muertes del ganado hicieron que 1,5 millones de personas se desplazaran de áreas rurales a las ciudades. Los precios de los alimentos se dispararon, lo cual agravó las tensiones económicas y sociales, y dejó a los sirios en una situación terriblemente vulnerable al estallar la guerra.

4. China
Los desiertos de este país han aumentado en 54.000 kilómetros cuadrados desde 1975, lo que ha eliminado tierras de cultivo y ha ocasionado la producción de devastadoras tormentas de arena. El gobierno ha reubicado a cientos de miles de “inmigrantes ecológicos”, muchos de los cuales pertenecen a minorías religiosas o étnicas, de las áreas afectadas del norte de China.

5. Filipinas
Muchos modelos del clima predicen que el alza en la temperatura de los océanos hará que se intensifiquen los tifones y las tormentas tropicales, adquiriendo mayor poder de destrucción. Desde 2013, casi 15 millones de personas han sido desplazadas en Filipinas debido a los tifones y las tormentas. El tifón que ha ocasionado más muertes, Haiyan, mató a más de 7000 personas.

 

Demostrat: el tiametoxam si afecta a les abelles

Per primer cop s’ha pogut demostrar, sense cap mena de dubte, la relació causa-efecte entre un insecticida del grup dels neonicotinoides – el thiamethoxam – i danys en la salut de les abelles de la mel. El que fins ara se sospitava, ara queda demostrat gràcies a la tasca d’un equip de científics de la Universitat de Califòrnia. Degut a l’acció d’aquest insecticida les abelles perden la capacitat d’orientació i deixen d’alimentar-se amb normalitat, la qual copsa provoca la seva mort en uns quants dies. Tot això ho podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226029)

Poder ara, i tant sols dic poder, es possible que la indústria química que fabrica insecticides d’aquest tipus (vegis Sygenta, Bayern i Monsanto…) aturin la seva producció. Però ja en el any 2012 varen aparèixer diversos articles en Nature i Science parlant de l’acció dels neonicotenoides sobre les abelles (http://www.nature.com/nature/journal/v491/n7422/full/nature11585.html, http://science.sciencemag.org/content/336/6079/348 i http://science.sciencemag.org/content/336/6079/351)  i res va canviar……

Demostrado: las abejas dejan de volar por culpa de este insecticida

 

la Vanguardia

 

Un experimento realizado en California confirma los daños provocados por el tiametoxam, incluso en dosis moderadas

 

Biólogos de la Universidad de California en San Diego (Estados Unidos) han demostrado por primera vez que un plaguicida ampliamente utilizado en agricultura, el tiametoxam, provoca daños importantes en la salud de las abejas de la miel, reduciendo significativamente su capacidad para volar. Durante los últimos años se habían realizado estudios en los que se apreciaba que las abejas expuestas a este insecticida de la familia de los neonicotinoides tenían dificultades para encontrar el camino de vuelta a sus colmenas.

Ahora, el equipo encabezado por el investigador Simone Tosi publica en la revista Scientific Reports (26 de abril) los resultados de un estudio de campo en el que se ha comprobado que los insecticidas con tiametoxam, utilizados frecuentemente en cultivos de maíz, soja y algodón, provocan daños neurológicos que impiden que las abejas pueden volar normalmente.

Las abejas afectadas por dosis moderadas de este producto no mueren de forma fulminante pero su salud queda afectada y no pueden alcanzar las colmenas, ni alimentarse con normalidad (lo que les provoca la muerte en pocos días). Para poner a prueba la hipótesis de que el tiametoxam afecta a la capacidad de vuelo de las abejas, los investigadores diseñaron y construyeron un túnel de vuelo; de forma que las abejas podían ser observadas con todo detalle.

Después de meses de pruebas y análisis de datos, los autores del estudio consideran demostrado que los niveles de exposición que soportan la abejas que viven en campos tratados con tiametoxam -que se encuentran por debajo de los niveles letales- provocan daños sustanciales en la capacidad de la abeja para volar.

Intoxicadas y perdidasLas abejas expuestas a dosis moderadas de tiametoxam vuelan de forma errática y no alcanzan largos recorridos

“Nuestros resultados proporcionan la primera demostración de que la exposición a este insecticida en dosis consideradas normales puede alterar la capacidad de las abejas para volar, específicamente perjudicando la distancia de vuelo, la duración y la velocidad”, ha indicado Simone Tosi. “La supervivencia de las abejas depende de su capacidad para volar, porque es la única manera de recolectar alimentos, y su capacidad de vuelo también es crucial para garantizar el cultivo y la polinización de las plantas silvestres”, recuerda este joven investigador.

La exposición a largo plazo al pesticida durante uno o dos días redujo la capacidad de las abejas de volar. La exposición a corto plazo aumentó brevemente sus niveles de actividad. Las abejas volaron más lejos, pero sobre la base de otros estudios, más erráticamente. ”Las abejas que vuelan más erráticamente a mayores distancias pueden disminuir su probabilidad de volver a casa”, dijo Nieh, profesor de la División de Ciencias Biológicas de la Universidad de California en San Diego.

Este plaguicida normalmente no mata abejas inmediatamente. Tiene un efecto más sutil, dijo Nieh.

”La abeja es un organismo altamente social, por lo que el comportamiento de miles de abejas es esencial para la supervivencia de la colonia”, dijo Nieh. “Hemos demostrado que una dosis sub-letal puede llevar a un efecto letal en la totalidad colonia.”

Las abejas desempeñan papeles fundamentalmente vitales en la naturaleza al proporcionar funciones esenciales del ecosistema, incluyendo la polinización mundial de cultivos y plantas nativas. La disminución de las poblaciones de abejas melíferas manejadas ha generado preocupación por los impactos futuros en el medio ambiente, la seguridad alimentaria y el bienestar humano.

Los insecticidas neonicotinoides son neurotóxicos y se usan en todo el mundo en diversas variedades de cultivos, incluyendo frutas y hortalizas comunes, a través de aplicaciones de pulverización, suelo y semillas.

Artículo científico de referencia: A common neonicotinoid pesticide, thiamethoxam, impairs honey bee flight ability . Simone Tosi, Giovanni Burgio James C. Nieh. Scientific Reports, 7, (April, 2017)

doi:10.1038/s41598-017-01361-8

Más información sobre los neonicotinoides y sus efectos en las abejas en La Vanguardia Natural .

Fuente: http://www.lavanguardia.com/natural/20170427/422067365509/estudio-afectos-insecticida-tiametoxam-vuelo-abejas.html

Un cuc “menjaplàstics”

Una investigadora del CSIC de Cantabria acaba de fer públic el seu descobriment sobre un cuc que pot menjar (i degradar) el polietilè (un dels plàstics més resistents que hi ha a la degradació). Aquesta informació la podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/plastico-gusano-comeplastico-eliminar-planeta.html).

En concret es tracta de la larva de l’arna de la cera (Galleria mellonella) que pel general es troba en els ruscs de les abelles.

Els investigadors suposen que pot menjar el plàstic, de manera similar a com ho fa l’arna india de la farina (Plodia interpunctella), gràcies a un enzim. Ara busquen trobar-lo per poder produir-lo – mitjançant biotecnologia – a escala industrial i utilitzar-lo en la degradació de plàstics.

Amb tot, i com molt bé diu la investigadora: El fet de poder tenir un enzim que degradi els plàstics de polietilè no ha de suposar que comencem a llençar sense cap control residus de polietilè al nostre entorn….. Continua la lectura de Un cuc “menjaplàstics”

Així és com el canvi climàtic afectarà als teus fills

Ara que científics de tot el món s’uneixen per denunciar i reivindicar la importància dels fets davant de la post-veritat (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Marcha-Ciencia-Trump-protestas_0_635187285.html) que entre altres coses nega el canvi climàtic, penjo un article publicat al diari “Público” sobre com afectarà aquest canvi als nostres fills (veure http://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-cambio-climatico-afectara.html). De fet la post-veritat em recorda el que ja varen denunciar Sokal i Bricmont (1997, 1999 per la traducció al castellà) en el seu llibre “Impostures intel·lectuals”  sobre el problema del relativisme cognitiu (https://www.casadellibro.com/libro-imposturas-intelectuales/9788449305313/648893).

L’article de “Público en qüestió recull un resum de l’informe que avui ha publicat la Unicef sobre com el canvi climàtic – el que neguen tant Trump, com Rajoy i altres descerebrats sense cap més prova que les seves creences – afectarà als infants. Concretament als infants dels països menys desenvolupats, perquè si bé el canvi climàtic ens afectarà a tots, també és veritat que no serà igual a tot arreu. De fet es preveu que els seus efectes més severs estiguin concentrats en els països més pobres. Paradoxalment aquests són els que menys han contribuït al canvi climàtic i són els que més el patiran…..

Tot i això, Unicef recorda que Espanya és un dels països Europeus que més afectat estarà pel canvi climàtic……amb onades de calor intenses, increment de malalties infeccioses, manca d’aigua, incendis, al·lèrgies i problemes respiratoris i una pujada del nivell del mar. Un panorama poc tranquilitzador. Continua la lectura de Així és com el canvi climàtic afectarà als teus fills

Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

Un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/potencialidades-prepotencia-agricultura-urbana_6_631746860.html), on els autors reflexionen sobre el paper dels horts urbans. Més ben dit valoren quin ha estat i ha de ser el paper dels horts urbans. Si bé són un recurs important no poden ser el substitut del agro, no poden pretendre ser un món a banda que auto-abasteixi les ciutats separat del medi ambient que les envolta (“Las ciudades no son autónomas sino que forman parte de un todo mayor, por lo que no pueden ignorar las múltiples funciones que los sistemas agrícolas desarrollan más allá de la provisión de alimentos, y que no pueden ser sustituidas por artefactos tecnológicos sin simplificarlas y empobrecerlas radicalmente.”).

En aquest aspecte destaquen el tecno-optimisme – com no- de les propostes teòriques de les granges verticals……grans edificis de tipus gratacels que segons ells serien capaços d’auto-abastir les ciutats…. Aquests models – agrupats sota el terme agritectura – estarien conformats per edificis intel·ligents i sistemes hipertecnològics. Llàstima que l’energia disponible per part de la humanitat vagi decreixent en els propers anys (com veurem en un post que penjaré demà…), i que sovint és un fet que molts dels tecno-optimistes ignoren. Sense aquest surplus energètic aquestes solucions miraculoses es tornen inviables. Continua la lectura de Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

El canvi climàtic i la processionària del Pi.

Avui no penjo un article en concret sinó tant sols un post de la meva pròpia experiència en aquest tema. I dic experiència per referir-me a l’observació en viu de la major destrucció de pins, sembla que no irreversible, per les erugues de la processionària del pi en la zona de les nostres vacances (Thaumetopoea pityocampa; veure https://es.wikipedia.org/wiki/Thaumetopoea_pityocampa).

Havia llegit ja fa temps que el increment de les temperatures produït pel canvi climàtic (el que és negat per Trump, Rajoy i altres “descerebrats”), podien incrementar l’acció d’aquest paràsit (veure https://www.soyresponsable.es/medio-ambiente/plaga-procesionaria-cambio-climatico/ i http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptacion/cap22-incidenciadelaprocesionariadelpinocomoconsecuenciadelcc_tcm7-404000.pdf).

Però res m’havia preparat per veure l’espectacle dantesc d’aquestes mini vacances de setmana santa que tradicionalment passem en un petit poble de la “preserrania” de Cuenca.

Ja en el camí d’anada, abans d’arribar a Teruel, al voltant de Rubielos de Mora vàrem començar a veure pinars de color marronós (veure Foto 1), estranys per aquestes dates en les que tradicionalment tenen un color verdós per les pluges i neu de l’hivern i l’inici de la primavera. Aquesta coloració ens va acompanyar al llarg de tot el nostre viatge fins el poble en qüestió.

Foto 1. Aspecte de la coloració marronosa dels pinars de la zona. En primer terme poden observar-se les branques d’un pi sense pràcticament cap acícula.

Pensàvem que la coloració era deguda al fet d’un hivern amb poca neu i poques pluges al llarg d’aquests darrers mesos. Continua la lectura de El canvi climàtic i la processionària del Pi.

Sota el ciment està el sustent

Per nosaltres que vivim en pobles, la presència d’horts és una cosa bastant comú. Moltes cases aprofiten el poc espai que tenen per fer-ne. Fins i tot els ajuntaments posen terres a disposició de la gent per tal que puguin tenir un hort.

En ells la gent, les hortelanes i hortalans, conreen una bona part de les verdures que incorporen en la seva dieta. Sincerament no hi ha res més bonic que veure nàixer i créixer – a partir d’una llavor – una planta. Acompanyar-la durant el seu creixement, tenir cura d’ella, collir-la o no, menjar-la o no.

Som el que mengem, però què millor que menjar allò que nosaltres mateixos produïm? Què millor que tenir cura dels nostres propis aliments?. Quina millor manera de preservar el medi ambient? Quina millor manera de transmetre a les noves generacions l’amor per la vida?

És evident que és difícil, i en moltes ocasions impossible, assolir l’autonomia alimentària de manera individual. Però si que podem aspirar a la sobirania alimentària entre totes i tots.

Per aconseguir aquest objectiu calen terres. Cal preservar el que tenim i si pot ser guanyar-ne de noves per reconversió de les existents.

En aquest context – l’article que penjo avui – sense ser gaire extens – publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224929), ens parla d’una història d’amor profund per la terra. En aquest cas un petit espai agrari d’una ciutat que es voldria preservar. Espai que subministrava aliments a un grapat de persones a la vegada que servia de gaudi per un hortalà. Espai que ara pot veure’s destruït per tractar-se de “sòl no urbanitzable” que com molt bé s’indica en l’article és l’avantsala de sòl urbanitzat i cimentat.

Amb un parc de vivendes sense ocupar important, sembla certament kafkià el fet que es vulguin urbanitzar zones que poden servir per la producció d’aliments i per la consecució de la sobirania alimentària (entre altres usos).

Continua la lectura de Sota el ciment està el sustent

La responsabilitat de les farmacèutiques en la resistència als antibiòtics

Sovint sentim parlar, sobretot d’un temps ençà, dels superbacteris o bacteris resistents als antibiòtics coneguts. Aquests superbacteris s’han convertit ja en una amenaça a escala mundial. Les projeccions indiquen que al llarg dels propers anys la xifra de morts per aquests microorganismes pot passar dels actuals 700000 per any a més de 10 milions al voltant de l’any 2050.

En tota aquesta problemàtica, i segons podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Resistencia-antibioticos-responsabilidad-farmaceuticas_6_628247185.html), les empreses farmacèutiques i tenen a veure molt. I és que la contaminació de les fàbriques de medicaments a la India i la Xina està disparant l’aparició de superbacteris. A més d’aquesta acció de les farmacèutiques, cal tenir en compte per explicar l’expansió dels superbacteris  la sobremedicació de molts pacients i la medicació no adient, així com el mal ús que es fa dels antibiòtics en la cria d’animals. En resum, cal canviar i molt la nostre relació amb els antibiòtics per tal de solucionar el problema dels superbacteris.

Continua la lectura de La responsabilitat de les farmacèutiques en la resistència als antibiòtics

Redistribució de la biodiversitat sota el canvi climàtic: impactes sobre els ecosistemes i el benestar humà

El canvi climàtic està provocant una redistribució geogràfica de les espècies de plantes i animals a tot el món. Aquests canvis distributius estan donant lloc a nous ecosistemes i comunitats ecològiques, són  canvis que afecten la societat humana

L’èxit de les societats humanes depèn íntimament dels components vius dels sistemes naturals i manejats. Tot i que els límits dels rangs geogràfics de les espècies són dinàmics i fluctuen amb el temps, el canvi climàtic està impulsant una redistribució universal de la vida a la Terra. Aquesta redistribució d’espècies està generant greus conseqüències per al desenvolupament econòmic, els mitjans de subsistència, la seguretat alimentària, la salut humana i la cultura, i documentem avaluacions sobre el clima en si. Tot i la creixent evidència dels impactes generalitzats i importants d’una redistribució climàtic impulsat per les espècies de la Terra, els objectius globals actuals, les polítiques i els acords internacionals no tenen en compte aquests efectes. 

http://science.sciencemag.org/content/355/6332/eaai9214

Biodiversity redistribution under climate change: Impacts on ecosystems and human well-being

Continua la lectura de Redistribució de la biodiversitat sota el canvi climàtic: impactes sobre els ecosistemes i el benestar humà

Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.

Entenem per risc geològic la probabilitat de que un determinat fenomen geològic (terratrèmol, volcà, allau, inundació…) succeeixi en un determinat indret i temps i provoqui danys i pèrdues a la humanitat.

Matemàticament podem definir el risc com: RISC = PERILLOSITAT x VULNERABILITAT x EXPOSICIÓ (Fig. 1.).

Resultat d'imatges de riesgo geologico

Fig.1. Concepte de Risc.

Com que reduir la perillositat, la vulnerabilitat o l’exposició a 0 és impossible, el risc mai pot ser 0. És a dir, cal acceptar sempre que qualsevol activitat humana comportarà un cert risc. El que és tracta és de minimitzar aquest fins a un límit assumible. Límit que dependrà de les pèrdues, tant en vides com econòmiques, que calculem que aquest pot arribar a comportar. Com és evident sempre es tracta d’evitar les pèrdues humanes i reduir al màxim les pèrdues econòmiques.

Els riscos geològics poden classificar-se en (Fig. 2):

Resultat d'imatges de clasificacion riesgos geologicos

Fig. 2. Classificació dels Riscos geològics.

En el cas de la notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/mas-centenar-muertos-avalancha-mocoa.html), podem llegir com els morts, ferits i pèrdues econòmiques han estat lligades en principi a riscos geològics naturals (externs). En aquest cas per allaus i avingudes fluvials.

La pregunta com sempre és o hauria de ser, podria haver-se evitat?. En aquest cas, com en molts altres, la resposta és si. La població estava edificada dins de la zona d’influència dels tres cursos fluvials de la zona. El resultat després de fortes pluges que han comportat una crescuda intensa del cabdal dels rius ha estat que aquests ocupessin el seu llit d’inundació. Llit que havia estat envaït `per les edificacions humanes que, com és evident, han estat afectades per la ocupació de les aigües i materials arrossegats del seu espai habitual en períodes de crescuda. Per tant, al final estem parlant d’un risc natural que l’acció humana ha acabat amplificant per la seva mala gestió del territori. El resultat, morts que podrien haver-se evitat amb una correcta planificació del territori. Planificació que comença per l’elaboració de mapes de risc on es poden visualitzar les zones de risc per tal de poder fer l’ordenació de forma correcta (Fig. 3) Continua la lectura de Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.