Arxiu de la categoria: BIOTECNOLOGIA I GENÈTICA

Trobats els gens que permeten als tibetans sobreviure a 4.000 metres

El Tibet és una regió del sud-oest de la Xina, no del Nepal ni de l’Índia. Tot i que els tibetans tenen la seva pròpia llengua i un aspecte molt diferent al dels xinesos (raça Han), tenen banderes xineses per tot arreu.

L’altiplà Tibetà ocupa una àrea rectangular aproximada de 1.000 km d’ample per 2.500 km de llarg, i té una elevació mitjana de 4.500 metres. És anomenada “el sostre del món”, ja que és l’altiplà més alt i gran del món. La vida allà és diferent. El mal d’alçada o mal de muntanya és un trastorn de salut causat per la falta d’oxigen que sol donar-se en zones d’alta altitud. Els símptomes comencen a aparèixer a partir dels 2.500 i els més comuns són:marejos, mal de cap,  marejos, nàusees i vòmits, cansament, insomni ….

Per a David Comas, expert en diversitat genètica humana de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), el punt fort del nou estudi és que es basa en l’anàlisi de genomes complets, una cosa que no s’havia fet encara per a la població tibetana. L’anàlisi ha revelat sis gens que han patit una selecció positiva al llarg de l’evolució dels habitants del Tibet.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20170428/422096090244/genes-tibetanos-sobrevivir-a-gran-altitud.html Continua la lectura de Trobats els gens que permeten als tibetans sobreviure a 4.000 metres

Un cuc “menjaplàstics”

Una investigadora del CSIC de Cantabria acaba de fer públic el seu descobriment sobre un cuc que pot menjar (i degradar) el polietilè (un dels plàstics més resistents que hi ha a la degradació). Aquesta informació la podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/plastico-gusano-comeplastico-eliminar-planeta.html).

En concret es tracta de la larva de l’arna de la cera (Galleria mellonella) que pel general es troba en els ruscs de les abelles.

Els investigadors suposen que pot menjar el plàstic, de manera similar a com ho fa l’arna india de la farina (Plodia interpunctella), gràcies a un enzim. Ara busquen trobar-lo per poder produir-lo – mitjançant biotecnologia – a escala industrial i utilitzar-lo en la degradació de plàstics.

Amb tot, i com molt bé diu la investigadora: El fet de poder tenir un enzim que degradi els plàstics de polietilè no ha de suposar que comencem a llençar sense cap control residus de polietilè al nostre entorn….. Continua la lectura de Un cuc “menjaplàstics”

La CE i els neonicotinoides

Alarmats per la massiva mort d’abelles, els tècnics de la comissió europea han decidit elaborar un document per tal de prohibir els insecticides amb neonicotinoides. Tot i que les empreses que els fabriquen – les velles conegudes ja en aquestes pàgines com Sygenta i Bayer – han al·legat que no hi relació causa-efecte, el cert és que les proves indiquen que aquests insecticides son una de les causes (entre d’altres) que afecten a les poblacions d’abelles.

Com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Union-Europea-prohibir-insecticidas-agricolas_0_625737593.html), altres causes de la mort de les abelles son els virus, espècies exòtiques de vespes i escarabats, a més de destrucció del seu hàbitat.

Recordem que la majoria de plantes de les que ens alimentem son pol·linitzades per les abelles. Sense abelles no hi ha, per tant, alimentació ( tot i els intents de monsanto i els seus robots polinitzadors….. http://ecoosfera.com/2013/04/abejas-robot-polinizaran-los-campos-de-cultivo-de-monsanto/) Continua la lectura de La CE i els neonicotinoides

Demostren que les patates poden créixer a Mart

Les primeres proves del projecte ‘Patates a Mart’ mostren la viabilitat de la patata en condicions d’extrema aridesa i salinitat. L’expert del CIP ( Centro Internacional de la Papa)  Walter Amoros, diu que un avantatge de la patata és la seva gran capacitat genètica per a l’adaptació a ambients extrems.

Segons l’article  “…El proyecto “Patatas en Marte” fue concebido por CIP para entender cómo las patatas podrían crecer en las condiciones de Marte y también ver cómo sobreviven en condiciones extremas similares a las partes del mundo que ya sufren el cambio climático y los choques climáticos ya están experimentando…”.

La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) afirma que 795 milions de persones passen fam al món. És una dada esgarrifosa. Sobretot tenint en compte que al món vivim en total 7 mil milions de persones i la nostra capacitat productiva seria capaç d’alimentar gairebé al doble, a 12 mil milions.

Potser el projecte hauria d’invertir l’ordre de prioritat d’objectius… Continua la lectura de Demostren que les patates poden créixer a Mart

Els danys dels plaguicides

Podem llegir, en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/plaguicidas-agroecologia-alimentacion_0_620138762.html), com un informe fet per dos relators de la ONU (veure http://ap.ohchr.org/documents/dpage_e.aspx?si=A/HRC/34/48) “acusa a la agroindustria de utilizar “tácticas agresivas y poco éticas” a la hora de promover el uso de plaguicidas y de “negar sistemáticamente la magnitud de los daños provocados por estas sustancias químicas”.

Com és evident les empreses dedicades a la fabricació massiva d’aquests plaguicides, agrupades a l’associació CropLife international, han posat el crit al cel i han començat a tractar de contraatacar  l’informe amb arguments molts coneguts ja. Entre ells podem trobar l’afirmació que sense pesticides no podríem recollir collites suficients per alimentar al món, que els plaguicides si són ben utilitzats no comporten risc…etc. La realitat però és que la agricultura que alimenta a la major part de la humanitat és la de petita escala que no fa ús de pesticides. I això és el que els molesta – ja que els hi treu guanys a les grans multinacionals – i la raó per la qual volen controlar el món de les llavors (ja que llavors controlen a les petites explotacions) i obligar al ús dels plaguicides. TODO POR LA PASTA!

I com sempre els països més afectats pels efectes nocius dels plaguicides són aquells que tenen regulacions laxes, pel general països en vies de desenvolupament del tercer món. Continua la lectura de Els danys dels plaguicides

L’alimentació insana: una epidèmia global

Som el que mengem és una frase, meme ja, que resumeix una de les grans veritats del nostre temps. Ja hem comentat altres vegades que l’acte de menjar no és un simple acte. El que posem a taula defineix la nostra salut i el món que volem. Si optem per productes produïts de qualsevol manera i portats de qualsevol lloc, estem optant per un determinat model alimentari. Model que té conseqüències en la nostra salut i en el medi ambient.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/public/l-alimentacio-insana-vinculada-cinc.html), podem llegir un resum de la darrera campanya de VSF sobre els aliments (Enverina’m. L’alimentació que ens emmalalteix).

De l’article cal destacar la relació estreta entre determinades malalties, morts  i l’alimentació, i entre l’alimentació i el status econòmic de les persones. Molta part de la gent que menja insà ho fa perquè no es pot pagar altre tipus d’aliments. Així malalties com la diabetis, problemes cardiovasculars, càncers d’estòmac i còlon, així com obesitat i sobrepés, van estretament relacionades amb una alimentació rica en sucre, greixos insalubres i sodi (presents sobretot en els aliments processats). Donat que molta gent – cada vegada més – tant sols té recursos per adquirir aquests productes processats (més barats que els frescos), cada vegada hi ha més gent malalta i que moren. Malalties que es calcula que costen uns 33000 milions d’euros anuals a l’estat Espanyol. Malalties que minvarien si es tractés la problemàtica amb un enfocament global, començant per les causes de la pobresa (entre d’altres factors).

Però ja se sap que vivim immersos en un model econòmic que prima els guanys per damunt de la salut, que fomenta la injusta distribució dels recursos, on tant sols prima el créixer-créixer, on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada cop més pobres, i on el medi ambient i el planeta en global cada cop es troba més deteriorat. Fins quan? Continua la lectura de L’alimentació insana: una epidèmia global

23 anys i pot canviar el món amb codi

Avui vull penjar un post que pretén desmitificar la dita de que la programació és cosa d’homes (de la mateixa manera que es poden desmitificar la majoria de prejudicis sobre que les matemàtiques són cosa d’homes, o que en les mines no han d’entrar les noies, o que no hi ha grans científiques…..etc).

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/mujeres-cambiaran-mundo-codigo-tan.html), podem llegir com Brittany Wenger – una investigadora dels estats units – va començar a interessar-se per la programació des de ben jove. De fet ja des de jove va començar a fer programes per resoldre problemes tals com la detecció de diversos tipus de càncer o de la grip. I aquesta detecció, mitjançant un software que imita l’acció de les xarxes neuronals, es fa a partir de petites mostres de sang obtingudes de forma no excessivament cruenta.

Ara anima a que altres noies es dediquin a programar. Que deixin de tenir en compte les típiques frases sobre el que poden fer o no fer les noies i que ho provin per elles mateixes. Interessant, no? Continua la lectura de 23 anys i pot canviar el món amb codi

Així es van tornar carnívores les plantes

Les plantes carnívores d’Àsia, Austràlia i Amèrica comparteixen un tret comú malgrat la distància que les separa: la maquinària genètica per digerir insectes. Un estudi internacional de científics amb participació espanyola, que ha analitzat tres espècies -una en cada continent-, revela que les plantes utilitzen les mateixes rutes evolutives que les porten a ‘assaborir’ la carn de les seves preses.

Un nou estudi, publicat a Nature Ecology & Evolution, ha aprofundit en l’origen d’aquests vegetals i ha identificat els canvis genètics que han permès l’adaptació a la dieta carnívora en algunes plantes. Per a això, l’equip, liderat pel National Institute for Basic Biology del Japó i amb participació de la Universitat de Barcelona (UB), va examinar tres espècies: l’australiana Cephalotus follicularis, l’asiàtica Nepenthes alata i l’americana Sarracenia purpurea.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Asi-se-volvieron-carnivoras-las-plantas Continua la lectura de Així es van tornar carnívores les plantes

Els avenços científics que faran història en 2017

S’acaba un any i en comença un altre, que segur que depara sorpreses i fets  imprevisibles, successos esperats i altres que pensàvem que no succeirien mai. I és que, com diu la cançó,: la vida sempre dóna moltes voltes.

Sempre pensem que el temps és matemàtic i que passa de manera compassada, en la qual som capaços de definir el valor d’un any com 365 dies que transcorren sempre a la mateixa velocitat. Però potser algun dia descobrim que això no és cert …

Encara que hi ha avenços científics que es descobreixen per efectes casuals, normalment els descobriments són fruit de molts esforços i del treball de molta gent que dedica la seva vida a això. Per això, aquest article que publica la Vanguardia enumera línies d’investigació previsibles pel pròxim any: exploració de Saturn, Júpiter, Mart, la Luna, descobriment del novè planeta del sistema solar (tot apunta a que si que existeix), modificació a voluntat del genoma, investigació del microbioma, recerca de la antimatèria, nova detecció de les ones gravitacionals, i, l’obtenció de la vacuna contra el Zika.

Tan debò tot això es pugui dur a terme, però en el dia a dia, com va dir Martin Luther King, recordem que “sempre és el moment apropiat per fer el que és correcte” Continua la lectura de Els avenços científics que faran història en 2017

El Regne Unit autoritza la fecundació de nadons amb ADN de “tres progenitors”

Es tracta d’una decisió d’importància històrica. Es permetrà que les clíniques d’aquest país sol·licitin els permisos necessaris per aplicar la controvertida tècnica de fecundació. Amb ella s’espera prevenir naixements amb malalties genètiques incurables.

El primer nadó britànic amb tres pares genètics podria néixer a finals del 2017, després que l’Autoritat d’Embriologia i Fertilització Humana donés avui llum verda a la llicència d’aquesta controvertida tècnica de reproducció assistida. El Regne Unit ja es va convertir l’any passat en el primer país on el Parlament aprova el mètode que utilitza l’ADN de tres persones perquè els progenitors amb malalties mitocondrials puguin concebre fills sans. La decisió de l’organisme regulador era l’últim pas per a la seva aplicació.

El sistema de sanitat pública del Regne Unit, NHS, ha accedit a sufragar el tractament de les primeres dones els casos s’adaptin als criteris exigits per la HFEA, sempre que permetin un exhaustiu seguiment del desenvolupament dels seus fills després del naixement.

Sempre hi ha dues cares de la mateixa notícia … Continua la lectura de El Regne Unit autoritza la fecundació de nadons amb ADN de “tres progenitors”