Arxiu de la categoria: BIOTECNOLOGIA I GENÈTICA

Biosindicalismo alimentari

La producció agroecològica que planteja una vinculació sostenible amb els nostres territoris, els mons rurals que lluiten per seguir vius, les persones afectades per les conseqüències ambientals i nutricionals de l’actual negoci del menjar, haurien de ser els pilars principals del nostre món alimentari.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/

¿Cómo tendríamos que organizarnos para alimentarnos de otra forma? El reciente Congreso Internacional de Agroecología celebrado en Córdoba, en el que se encontraron cerca de 500 personas de 12 países distintos, nos propuso (re)politizar nuestros sistemas agroalimentarios. Asumir la alimentación como un hecho social del que depende la reproducción de nuestras vidas, nuestra cultura, nuestros territorios. No es, por tanto, reducible a un nuevo nicho de consumo, a una producción crecientemente industrializada o a una búsqueda reducida a facilitar (cada vez para menos gente y en condiciones menos saludables) una ingestión diaria de dos mil y pico calorías. Continua la lectura de Biosindicalismo alimentari

La construcció d’una urbanització a Fuerteventura amenaça una espècie en perill d’extinció

‘Maiorerus randoi’ és una espècie en perill d’extinció. Aquest animal prehistòric, que hauria de ser un dels símbols de l’illa, servirà perquè els estudiants de biologia investiguen un cas clar sobre com s’està produint la sexta extinció de Canàries. És un aràcnid cec que només viu a la Cova del Llano i està considerat una relíquia d’un temps passat, quan probablement hi va haver períodes més humits a Fuerteventura.

https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/urbanizacion-Casilla-Costa-Cueva-Llano_0_781472545.html

Las obras de la urbanización Casilla de Costa, en Fuerteventura, suponen “una amenaza inminente de daño ambiental” sobre el hábitat de una especie de arácnido catalogada en peligro de extinción, el Maiorerus randoi, conocido como el opilión cavernícola majorero, localizado en el tubo volcánico de la Cueva del Llano, en Villaverde. Así lo destaca la Viceconsejería de Medio Ambiente del Gobierno de Canarias, que ha iniciado un procedimiento de responsabilidad medioambiental a la empresa promotora de la urbanización. Continua la lectura de La construcció d’una urbanització a Fuerteventura amenaça una espècie en perill d’extinció

Com pot tornar a la vida l’extint rinoceront blanc?

Steve Ngulu, veterinari que va estar a càrrec de l’animal fins a la seva mort, qualifica la seva partida com “un testimoni del fracàs humà”. Ens hem carregat l’espècie pel tràfic il·legal de la seva banya . No tothom està d’acord amb la idea que tenir la capacitat de reviure al rinoceront blanc del nord vulgui dir que s’ha de fer. Els que tenen una postura crítica es pregunten si l’enrenou que fa a la resurrecció d’una criatura funcionalment extinta acapara l’atenció i els recursos que podrien destinar-se a altres animals amb més possibilitats de supervivència.

https://www.nytimes.com/es/2018/06/06/rinocerontes-adn-extincion/?action=click&rref=collection%2Fsectioncollection%2Fnyt-es&contentCollection=inicio&region=rank&module=package&version=masinformacion&contentPlacement=4&pgtype=Homepage

Cuando el último rinoceronte blanco macho del norte falleció en marzo, la gente lamentó el paso del apreciado mamífero hacia la extinción.

Al no existir integrantes de la subespecie en estado silvestre y con solo dos hembras en cautiverio, parecía que  se desvanecía la última oportunidad para el rinoceronte blanco.

No obstante, varias agrupaciones científicas están trabajando que no sea así.

Un grupo dirigido por investigadores del Instituto para la Investigación de la Conservación del Zoológico de San Diego espera revivir al rinoceronte blanco del norte mediante la utilización de células almacenadas. En un estudio publicado el 24 de mayo en Genome Research, se secuenció el ADN de estas células y la conclusión es que cuentan con una prometedora diversidad genética para restablecer una población viable de rinocerontes blancos del norte.

Con los avances pertinentes en reproducción asistida o clonación, podría haber una segunda oportunidad para esta “especie única de rinocerontes”, comentó Oliver Ryder, director de Genética de la Conservación en el Zoológico de San Diego. Continua la lectura de Com pot tornar a la vida l’extint rinoceront blanc?

Nous motius per oposar-se als transgènics

Quan la majoria de nosaltres pensem en l’ADN, pensem en la doble hèlix, una nova investigació ens recorda que hi ha estructures d’ADN totalment diferents i que podrien ser molt importants per a les nostres cèl·lules. El fascinant descobriment d’estructures de l’ADN que no es coneixien i les seves possibles funcions confirmen que els organismes vius i les seves interaccions en l’evolució són d’una enorme i meravellosa complexitat que estem lluny de comprendre bé. Per això, que unes quantes empreses transnacionals i els científics que els serveixen manipulin organismes vius és un experiment pervers amb la natura, la salut i el medi ambient.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=242446&titular=nuevos-motivos-para-oponerse-a-los-transg%E9nicos- Continua la lectura de Nous motius per oposar-se als transgènics

La píndola electrònica que explora el nostre aparell digestiu

“El xip prodigiós” és una pel·lícula nord-americana de 1987 dirigida per Joe Dante. Tuck Pendelton, tinent de la marina nord-americana s’ofereix voluntàriament a un experiment científic. Miniaturitzat, i al comando d’un submarí microscòpic que serà injectat en l’organisme d’un conill. Però espies industrials irrompen al laboratori per robar el xip que permet la miniaturització. Durant el viatge d’un dels científics, Tuck és propulsat en el cos d’un empleat d’un supermercat depressiu i complex.

Va ser Oscar a la pel·lícula amb millors efectes visuals. Ara aquells efectes són ja realitats, segons ens explica el següent article.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20180525/443809478971/pildora-aparato-digestivo-diagnostico-mit.html

Científicos del Instituto de Tecnología de Massachusetts (MIT) han creado una cápsula que se ingiere y transmite información sobre elestado de salud a medida que recorre el aparato digestivo.

El dispositivo, como un submarino en miniatura que explora el interior del cuerpo humano, transmite sus registros de manera inalámbrica a un teléfono móvil. Según sus inventores, podría sustituir en el futuro a algunas de las exploraciones médicas que se hacen actualmente con endoscopia. De este modo, se evitarían los costes y las molestias asociados a las endoscopias –que consisten en explorar el interior del cuerpo introduciendo un tubo equipado con una cámara o una lente–, y se podría monitorizar el tracto digestivo en toda su extensión. Continua la lectura de La píndola electrònica que explora el nostre aparell digestiu

Els científics flairen el genoma sencer de la rosa

“És el temps que has perdut en la teva rosa el que fa a la teva rosa tan important.”Deia “El petit príncep”, poc podria sospitar Antoine de Saint-Exupéry que podria existir el sentit estricte i purament científic d’aquestes paraules. Un equip d’investigadors ha seqüenciat per primer cop el genoma de la rosa.En aquest estudi, s’ha fet la seqüenciació completa de la Rosa chinensis.

http://www.ccma.cat/324/els-cientifics-flairen-el-genoma-sencer-de-la-rosa/noticia/2852309/

Hauria estat una notícia ideal per Sant Jordi, però ha arribat una setmana més tard. Un equip d’investigadors ha seqüenciat per primer cop el genoma de la rosa. Això obre la porta a conèixer i controlar millor una flor de gran importància cultural i econòmica.

L’ampli equip ha estat dirigit per Mohammed Bendahmane, del Laboratori de Reproducció i Desenvolupament des Plantes de la Universitat de Lió (França). Està format bàsicament per investigadors francesos. Però també inclou alguns científics xinesos, un dels països on el cultiu d’aquesta flor està present des de l’antiguitat. Els resultats s’han publicat online a la revista “Nature Genetics”. Continua la lectura de Els científics flairen el genoma sencer de la rosa

De pastilles a prótesis: la indústria sanitària tremola amb la impressora 3D

L’ any passat l’alumne del centre de 2n de batxillerat Clara Bellonch Boter va fer un treball de recerca basat amb el tema  que aborda l’article que presenta avui el diari Economia digital. El treball va ser presentat abans de Nadal. El títol del seu treball és :

” Les pròtesis de genoll en impressió 3D, un futur incert”

Amb el seu  treball la Clara va fer una pròtesi de genoll en impressió 3D.  La Clara creu que, amb la quantitat d’avenços tecnològics, actualment és possible que qualsevol persona creï una pròtesi sense necessitat de disposar de molts diners. Això és possible gràcies a les impressores 3D que trobem en el mercat. També va estudiar  les opinions que tenen diferents metges sobre el paper de les impressores 3D en el món de la medicina, i, especialment, en l’àmbit de la salut.

El tema que va tractar la Clara està sent antecedent de l’article d’avui. Què passa si en lloc de plàstics o metalls s’utilitzen cèl·lules mare com a material principal?

https://www.economiadigital.es/tecnologia-y-tendencias/de-pastillas-a-protesis-la-industria-sanitaria-tiembla-con-la-impresora-3d_547817_102.html Continua la lectura de De pastilles a prótesis: la indústria sanitària tremola amb la impressora 3D

El ICN2 dissenya implants de grafè per restaurar la capacitat de parlar

El grafè és una substància composta per carboni pur, amb àtoms disposats en un patró regular hexagonal, similar al grafit. Una làmina d’un àtom de gruix és unes 200 vegades més resistent que l’acer actual més forta, sent la seva densitat més o menys la mateixa que la de la fibra de carboni, i unes cinc vegades més lleuger que l’alumini.

El grafè és dels materials més durs i forts existents, fins i tot supera la duresa del diamant i és dues-centes vegades més resistent que l’acer. Les propietats del grafè són ideals per a utilitzar-lo com a component de circuits integrats.

S’ha provat que uns implants de grafè  són capaços de captar a la superfície del cervell els senyals dels centres de la parla i transmetre-les a un dispositiu extern perquè les descodifiqui i reprodueixi en forma de veu, el que permetria recuperar la parla a persones que ja no ho poden fer.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20180311/441428478821/implantes-grafeno-cerebro-habla.html?platform=hootsuite Continua la lectura de El ICN2 dissenya implants de grafè per restaurar la capacitat de parlar

La intel·ligència artificial ja diagnostica malalties tan bé com els metges

L’algoritme no només realitza un diagnòstic correcte sinó que, a més, valora la gravetat de cada cas i recomana el tractament més adequat. Per exemple s’ha aplicat aquesta eina per diagnosticar pneumònia i s’ha demostrat que la intel·ligència artificial és capaç de distingir entre les infeccions pulmonars provocades per bacteris, que requereixen tractament amb antibiòtic immediatament, i les causades per virus.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20180223/44950677766/inteligencia-artificial-machine-learning-diagnosticar-enfermedades-medicos-eficiencia.html

La inteligencia artificial es capaz de diagnosticar enfermedades tan bien como los médicos pero en mucho menos tiempo. Un equipo de científicos de Estados Unidos y China han desarrollado una herramienta que utiliza big data y un popular método de inteligencia artificial (AI) llamado machine learning o aprendizaje automático para identificar dos enfermedades graves de la retina que pueden provocar ceguera. Continua la lectura de La intel·ligència artificial ja diagnostica malalties tan bé com els metges

La monstruosa veritat sobre les carabasses

Resulta que les carabasses, que apareixen a tot arreu, són famoses en Halloween amb un propòsit millor del que sabíem.Això significa que la carbassa es va originar com un “monstre”, encara que no mític, que combinava elements de dues formes diferents. En lloc del procés habitual, mitjançant el qual cada pare contribueix amb un dels seus dos cromosomes per mantenir el manual normal d’instrucció genètica “diploide” en la descendència, els pares ancestrals de la carbassa es van unir totalment a un nou tipus de vegetal. Durant dècades, el procés evolutiu va netejar aquest embolic, deixant de costat els gens extra fins que el format diploide evolucionat preferit va aparèixer i es manté en les carabasses modernes.

 Les carbasses tenen 20 parells de cromosomes ara, molt més que altres  com la síndria (11 parells) i els cogombres (7 parells).

En paraules no científiques, això significa que la carabassa d’avui encara és un “monstre” que combina les seves dues formes ancestrals de llarga durada en una sola criatura. Això sens dubte podria explicar per què la carbassa, que és “freqüentment de gran grandària i aspecte feroç”, fa que aquest símbol sigui el més espantós d’aquests dies. Continua la lectura de La monstruosa veritat sobre les carabasses