Arxiu de la categoria: BIOTECNOLOGIA I GENÈTICA

Un cuc “menjaplàstics”

Una investigadora del CSIC de Cantabria acaba de fer públic el seu descobriment sobre un cuc que pot menjar (i degradar) el polietilè (un dels plàstics més resistents que hi ha a la degradació). Aquesta informació la podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/plastico-gusano-comeplastico-eliminar-planeta.html).

En concret es tracta de la larva de l’arna de la cera (Galleria mellonella) que pel general es troba en els ruscs de les abelles.

Els investigadors suposen que pot menjar el plàstic, de manera similar a com ho fa l’arna india de la farina (Plodia interpunctella), gràcies a un enzim. Ara busquen trobar-lo per poder produir-lo – mitjançant biotecnologia – a escala industrial i utilitzar-lo en la degradació de plàstics.

Amb tot, i com molt bé diu la investigadora: El fet de poder tenir un enzim que degradi els plàstics de polietilè no ha de suposar que comencem a llençar sense cap control residus de polietilè al nostre entorn…..

PLÁSTICOUn gusano ‘comeplástico’ para eliminar del planeta toneladas de basura

Una investigadora del CSIC descubre que la oruga de la cera es capaz de biodegradar el polietileno a gran velocidad. El reto ahora es detectar la enzima que usa el gusano y producirla a escala industrial.

Federicha Bertocchi con un gusano de cera. A la derecha, el plástico consumido por 10 gusanos en 30 minutos.

Federicha Bertocchi con un gusano de cera. A la derecha, el plástico consumido por 10 gusanos en 30 minutos. CSIC

Uno de los grandes problemas para el medioambiente es la acumulación de residuos plásticos. En concreto, el polietileno posee una tremenda resistencia y ese es uno de los factores de éxito para su uso industrial, pero a su vez, es la causa de que sea tan difícil deshacerse de los restos de, por ejemplo, los miles de millones de bolsas de este material usadas cada año en el mundo.

Ahora, científicos del Instituto de Biomedicina y Biotecnología de Cantabria han publicado un estudio en que el describen una manera de librarse de estos residuos de forma natural: con gusanos.

“Descubrimos una larva que es capaz de biodegradar uno de los plásticos más elásticos, duros y más usados: el polietileno”, explica Federica Bertocchini, autora del trabajo que se publica esta semana en la revista Current Biology.

Se refiere a la larva de un insecto común, la polilla de la cera (Galleria mellonella), que habitualmente se encuentra en los panales de las abejas.

No es la primera vez que se descubre un insecto capaz de devorar el plástico, hace tres años, científicos chinos observaron que la larva de la palomilla bandeada (Plodia interpunctella) también podía digerir el polietileno.

El equipo de Bertocchini ha estudiado de forma más concreta el comportamiento de estas larvas con el plástico y descubrieron que podían agujerear bolsas de plástico en menos de una hora. Los investigadores creen que la habilidad podría producirse por una enzima. El reto ahora es detectar la enzima que usa el gusano y producirla a escala industrial.

Pero los investigadores hallaron además que estos gusanos transformaban químicamente el polietileno en etilenglicol, un compuesto químico líquido y espeso. Se cree que la larva de la palomilla bandeada también realiza este mismo proceso.

Una solución a los residuos plásticos

A pesar de que normalmente las polillas de la cera no comen este material, los científicos opinan que esta habilidad es producto de sus hábitos naturales. La Galleria mellonella deposita sus huevos en colmenas y sus larvas eclosionan y crecen entre la cera de las abejas. Esta cera está compuesta de una mezcla de compuestos lípidos que ingieren como alimento.

El equipo cree que, tanto la digestión de la cera de abeja como del polietileno pueden tener elementos químicos muy similares. “La cera es un polímero, una especie de plástico natural, y tiene una estructura química no muy diferente a la del polietileno”, apunta Bertocchini.

Todavía se tienen que investigar los detalles moleculares implicados en todo este proceso, pero los investigadores explican que puede usarse para diseñar una solución biotecnológica que ayude a gestionar los residuos generados por el plástico, una estrategia en la que aún están trabajando.

“El plan es transformar este descubrimiento en una forma viable de librarnos de los residuos plásticos, y trabajar en una solución que salve nuestros océanos, ríos y todo el entorno natural de las consecuencias inevitables de su acumulación”, explica Bertocchini.

Sin embargo, también advierte: “Aunque ahora sepamos como biodegradarlo, eso no justifica que sigamos arrojando a propósito residuos de polietileno en nuestro medio ambiente”.

Cada año se producen en el mundo cerca de de 80 millones de toneladas de polietileno. Las bolsas de plástico, que están fabricadas con polietileno de baja intensidad, tardan cerca de 100 años en biodegradarse. Y, de media, cada persona utiliza anualmente más de 230 bolsas de plástico, lo que general más de 100.000 toneladas de residuos plásticos al año.

La CE i els neonicotinoides

Alarmats per la massiva mort d’abelles, els tècnics de la comissió europea han decidit elaborar un document per tal de prohibir els insecticides amb neonicotinoides. Tot i que les empreses que els fabriquen – les velles conegudes ja en aquestes pàgines com Sygenta i Bayer – han al·legat que no hi relació causa-efecte, el cert és que les proves indiquen que aquests insecticides son una de les causes (entre d’altres) que afecten a les poblacions d’abelles.

Com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Union-Europea-prohibir-insecticidas-agricolas_0_625737593.html), altres causes de la mort de les abelles son els virus, espècies exòtiques de vespes i escarabats, a més de destrucció del seu hàbitat.

Recordem que la majoria de plantes de les que ens alimentem son pol·linitzades per les abelles. Sense abelles no hi ha, per tant, alimentació ( tot i els intents de monsanto i els seus robots polinitzadors….. http://ecoosfera.com/2013/04/abejas-robot-polinizaran-los-campos-de-cultivo-de-monsanto/) Continua la lectura de La CE i els neonicotinoides

Demostren que les patates poden créixer a Mart

Les primeres proves del projecte ‘Patates a Mart’ mostren la viabilitat de la patata en condicions d’extrema aridesa i salinitat. L’expert del CIP ( Centro Internacional de la Papa)  Walter Amoros, diu que un avantatge de la patata és la seva gran capacitat genètica per a l’adaptació a ambients extrems.

Segons l’article  “…El proyecto “Patatas en Marte” fue concebido por CIP para entender cómo las patatas podrían crecer en las condiciones de Marte y también ver cómo sobreviven en condiciones extremas similares a las partes del mundo que ya sufren el cambio climático y los choques climáticos ya están experimentando…”.

La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) afirma que 795 milions de persones passen fam al món. És una dada esgarrifosa. Sobretot tenint en compte que al món vivim en total 7 mil milions de persones i la nostra capacitat productiva seria capaç d’alimentar gairebé al doble, a 12 mil milions.

Potser el projecte hauria d’invertir l’ordre de prioritat d’objectius… Continua la lectura de Demostren que les patates poden créixer a Mart

Els danys dels plaguicides

Podem llegir, en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/plaguicidas-agroecologia-alimentacion_0_620138762.html), com un informe fet per dos relators de la ONU (veure http://ap.ohchr.org/documents/dpage_e.aspx?si=A/HRC/34/48) “acusa a la agroindustria de utilizar “tácticas agresivas y poco éticas” a la hora de promover el uso de plaguicidas y de “negar sistemáticamente la magnitud de los daños provocados por estas sustancias químicas”.

Com és evident les empreses dedicades a la fabricació massiva d’aquests plaguicides, agrupades a l’associació CropLife international, han posat el crit al cel i han començat a tractar de contraatacar  l’informe amb arguments molts coneguts ja. Entre ells podem trobar l’afirmació que sense pesticides no podríem recollir collites suficients per alimentar al món, que els plaguicides si són ben utilitzats no comporten risc…etc. La realitat però és que la agricultura que alimenta a la major part de la humanitat és la de petita escala que no fa ús de pesticides. I això és el que els molesta – ja que els hi treu guanys a les grans multinacionals – i la raó per la qual volen controlar el món de les llavors (ja que llavors controlen a les petites explotacions) i obligar al ús dels plaguicides. TODO POR LA PASTA!

I com sempre els països més afectats pels efectes nocius dels plaguicides són aquells que tenen regulacions laxes, pel general països en vies de desenvolupament del tercer món. Continua la lectura de Els danys dels plaguicides

L’alimentació insana: una epidèmia global

Som el que mengem és una frase, meme ja, que resumeix una de les grans veritats del nostre temps. Ja hem comentat altres vegades que l’acte de menjar no és un simple acte. El que posem a taula defineix la nostra salut i el món que volem. Si optem per productes produïts de qualsevol manera i portats de qualsevol lloc, estem optant per un determinat model alimentari. Model que té conseqüències en la nostra salut i en el medi ambient.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/public/l-alimentacio-insana-vinculada-cinc.html), podem llegir un resum de la darrera campanya de VSF sobre els aliments (Enverina’m. L’alimentació que ens emmalalteix).

De l’article cal destacar la relació estreta entre determinades malalties, morts  i l’alimentació, i entre l’alimentació i el status econòmic de les persones. Molta part de la gent que menja insà ho fa perquè no es pot pagar altre tipus d’aliments. Així malalties com la diabetis, problemes cardiovasculars, càncers d’estòmac i còlon, així com obesitat i sobrepés, van estretament relacionades amb una alimentació rica en sucre, greixos insalubres i sodi (presents sobretot en els aliments processats). Donat que molta gent – cada vegada més – tant sols té recursos per adquirir aquests productes processats (més barats que els frescos), cada vegada hi ha més gent malalta i que moren. Malalties que es calcula que costen uns 33000 milions d’euros anuals a l’estat Espanyol. Malalties que minvarien si es tractés la problemàtica amb un enfocament global, començant per les causes de la pobresa (entre d’altres factors).

Però ja se sap que vivim immersos en un model econòmic que prima els guanys per damunt de la salut, que fomenta la injusta distribució dels recursos, on tant sols prima el créixer-créixer, on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada cop més pobres, i on el medi ambient i el planeta en global cada cop es troba més deteriorat. Fins quan? Continua la lectura de L’alimentació insana: una epidèmia global

23 anys i pot canviar el món amb codi

Avui vull penjar un post que pretén desmitificar la dita de que la programació és cosa d’homes (de la mateixa manera que es poden desmitificar la majoria de prejudicis sobre que les matemàtiques són cosa d’homes, o que en les mines no han d’entrar les noies, o que no hi ha grans científiques…..etc).

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/mujeres-cambiaran-mundo-codigo-tan.html), podem llegir com Brittany Wenger – una investigadora dels estats units – va començar a interessar-se per la programació des de ben jove. De fet ja des de jove va començar a fer programes per resoldre problemes tals com la detecció de diversos tipus de càncer o de la grip. I aquesta detecció, mitjançant un software que imita l’acció de les xarxes neuronals, es fa a partir de petites mostres de sang obtingudes de forma no excessivament cruenta.

Ara anima a que altres noies es dediquin a programar. Que deixin de tenir en compte les típiques frases sobre el que poden fer o no fer les noies i que ho provin per elles mateixes. Interessant, no? Continua la lectura de 23 anys i pot canviar el món amb codi

Així es van tornar carnívores les plantes

Les plantes carnívores d’Àsia, Austràlia i Amèrica comparteixen un tret comú malgrat la distància que les separa: la maquinària genètica per digerir insectes. Un estudi internacional de científics amb participació espanyola, que ha analitzat tres espècies -una en cada continent-, revela que les plantes utilitzen les mateixes rutes evolutives que les porten a ‘assaborir’ la carn de les seves preses.

Un nou estudi, publicat a Nature Ecology & Evolution, ha aprofundit en l’origen d’aquests vegetals i ha identificat els canvis genètics que han permès l’adaptació a la dieta carnívora en algunes plantes. Per a això, l’equip, liderat pel National Institute for Basic Biology del Japó i amb participació de la Universitat de Barcelona (UB), va examinar tres espècies: l’australiana Cephalotus follicularis, l’asiàtica Nepenthes alata i l’americana Sarracenia purpurea.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Asi-se-volvieron-carnivoras-las-plantas Continua la lectura de Així es van tornar carnívores les plantes

Els avenços científics que faran història en 2017

S’acaba un any i en comença un altre, que segur que depara sorpreses i fets  imprevisibles, successos esperats i altres que pensàvem que no succeirien mai. I és que, com diu la cançó,: la vida sempre dóna moltes voltes.

Sempre pensem que el temps és matemàtic i que passa de manera compassada, en la qual som capaços de definir el valor d’un any com 365 dies que transcorren sempre a la mateixa velocitat. Però potser algun dia descobrim que això no és cert …

Encara que hi ha avenços científics que es descobreixen per efectes casuals, normalment els descobriments són fruit de molts esforços i del treball de molta gent que dedica la seva vida a això. Per això, aquest article que publica la Vanguardia enumera línies d’investigació previsibles pel pròxim any: exploració de Saturn, Júpiter, Mart, la Luna, descobriment del novè planeta del sistema solar (tot apunta a que si que existeix), modificació a voluntat del genoma, investigació del microbioma, recerca de la antimatèria, nova detecció de les ones gravitacionals, i, l’obtenció de la vacuna contra el Zika.

Tan debò tot això es pugui dur a terme, però en el dia a dia, com va dir Martin Luther King, recordem que “sempre és el moment apropiat per fer el que és correcte” Continua la lectura de Els avenços científics que faran història en 2017

El Regne Unit autoritza la fecundació de nadons amb ADN de “tres progenitors”

Es tracta d’una decisió d’importància històrica. Es permetrà que les clíniques d’aquest país sol·licitin els permisos necessaris per aplicar la controvertida tècnica de fecundació. Amb ella s’espera prevenir naixements amb malalties genètiques incurables.

El primer nadó britànic amb tres pares genètics podria néixer a finals del 2017, després que l’Autoritat d’Embriologia i Fertilització Humana donés avui llum verda a la llicència d’aquesta controvertida tècnica de reproducció assistida. El Regne Unit ja es va convertir l’any passat en el primer país on el Parlament aprova el mètode que utilitza l’ADN de tres persones perquè els progenitors amb malalties mitocondrials puguin concebre fills sans. La decisió de l’organisme regulador era l’últim pas per a la seva aplicació.

El sistema de sanitat pública del Regne Unit, NHS, ha accedit a sufragar el tractament de les primeres dones els casos s’adaptin als criteris exigits per la HFEA, sempre que permetin un exhaustiu seguiment del desenvolupament dels seus fills després del naixement.

Sempre hi ha dues cares de la mateixa notícia … Continua la lectura de El Regne Unit autoritza la fecundació de nadons amb ADN de “tres progenitors”

Ens estan enverinant amb Glifosat

El glifosat, comercialitzat sota el nom de Roundup Tm (fabricat per MONSANTO), és l’herbicida més utilitzat en el món. La seva acció, segons Monsanto, tant sols hauria d’afectar a les plantes ( a través del bloqueig d’aminoàcids essencials en elles). Donat que és un herbicida sistèmic (vol dir que s’absorbeix per la planta i a través del floema arriba a totes les parts de la mateixa), no és pot eliminar completament d’aquells aliments que han sigut tractats o han crescut en un sòl tracta amb ell. A més com que s’utilitza en jardins, parcs, en les collites de cereals o de blat de moro transgènic, en camins…etc, es troba present en multitud de productes que consumim (fins i tot en l’aigua, el vi i la cervesa). El resultat és que el trobem en la orina de gairebé tots els europeus.

I el problema, segons podem llegir en una excel·lent article publicat a “Ecologistas en acción” (veure http://www.ecologistasenaccion.org/article33340.html), és que és carcinògen i que pot provocar afectacions en vies metabòliques i endocrines. Però Monsanto segueix batallant per tal de vendre la imatge de que no és agressiu per a la nostra salut….(veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/04/13/glifosat-i-parlament-europeu/) Continua la lectura de Ens estan enverinant amb Glifosat