Arxiu de la categoria: BIOTECNOLOGIA I GENÈTICA

Creat el primer atles de la regulació dels gens en el cos humà

El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d’un organisme en particular.

El genoma humà és el codi genètic dels éssers humans Homo sapiens. En termes generals és el grup del conjunt de gens humans. En aquest material genètic està continguda tota la informació per a la construcció i el funcionament del cos humà. El codi genètic es troba en cadascuna de les nostres cèl·lules. El genoma humà està dividit en 23 parells de cromosomes, que al seu torn contenen els gens. Tota aquesta informació està codificada per l’ADN (àcid desoxiribonucleic) que s’organitza en una estructura de doble hèlix formada per quatre bases que s’uneixen sempre en parells d’adenina amb timina i citosina amb guanina.

El genoma de l’ésser humà conté 3000 milions de nucleòtids.

Els nucleòtids són les unitats estructurals bàsiques dels àcids nucleics, és a dir que els àcids nucleics estan formats per l’encadenament de nucleòtids. També es poden trobar lliures a totes les cèl·lules.
Estan compostos per molècules d’àcid fosfòric, un glúcid de cinc carbonis, és a dir, una pentosa, i bases nitrogenades. La pentosa pot ser una ribosa o el seu derivat, la 2-desoxiribosa. La ribosa apareix en els nucleòtids que constitueixen les molècules d’ARN,i la desoxiribosa forma part de les d’ADN.

Totes les cèl·lules del cos comparteixen el mateix llibre d’instruccions, el genoma, però en cada teixit s’expressen gens diferents. És similar al que succeeix quan es construeix un edifici. L’inventari de materials especifica tot el que es necessita en conjunt Continua la lectura de Creat el primer atles de la regulació dels gens en el cos humà

La tècnica per veure biomolècules en 3D guanya el Nobel de química

El suís Jacques Dubochet, el britànic Richard Henderson i el germànic-americà Joachim Frank, premiats “per haver desenvolupat la criomicroscopía electrònica”

El premi Nobel s’ha donat pel desenvolupament de la microscòpia crioelectrónica per a la determinació d’estructures d’alta resolució de biomolècules en solució.

La criomicroscopía electrònica és una forma de microscòpia electrònica en què la mostra s’estudia a temperatures criogèniques, és a dir, a temperatures molt baixes.Es tracta d’una tècnica molt utilitzada en biologia estructural, ja que permet observar directament (sense tincions ni fixacions) estats conformacionals nadius a resolució atòmica.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20171004/431637449126/premio-nobel-quimica.html?utm_source=webpush&utm_medium=notification&utm_campaign=ultima_hora,big_vang,vida&utm_content=la_tecnica_para_ver_biomoleculas_en_3d_gana_el_nobel_de_quimica&utm_term=20171004 Continua la lectura de La tècnica per veure biomolècules en 3D guanya el Nobel de química

L’enigma de les granotes negres de Txernòbil

“No sabem per què són negres”. De les 120 granotes orientals de Sant Antoni (Hyla orientalis) que ha recollit, 25 són negres o grisos. “Aquest any estan per tot arreu. Creiem que pot ser una mutació que les protegeix de la radiació gamma “. “Mai havia vist una cosa així”, assegura a L’Independent l’ecòleg Germán Orizaola.

https://www.elindependiente.com/futuro/2017/05/14/el-enigma-las-ranas-negras-chernobil/

Croan oscuras como el tizón, ocultas entre la vegetación de una charca a un escaso kilómetro del epicentro del desastre nuclear. Son distintas al resto de sus congéneres, que lucen una piel verde vibrante. Habitan uno de los lugares más siniestros del planeta: la zona de exclusión de Chernóbil.

“Nunca había visto algo así”, asegura a El Independiente el ecólogo Germán Orizaola. El dosímetro pitaba. Hundido en las aguas hasta el esternón con las luces del sarcófago que recubre el reactor número 4 parpadeando a lo lejos, el científico descubrió el año pasado un puñado de estos extraños anfibios. Acaba de regresar al mismo lugar. Continua la lectura de L’enigma de les granotes negres de Txernòbil

Resultats prometedors: un equip internacional aconsegueix eliminar una malaltia genètica en embrions humans

Finalment la revista Nature confirma el que serà, sens dubte, un dels avenços científics de l’any i aporta tots els detalls de la recerca: un equip internacional de científics ha aconseguit modificar genèticament embrions humans amb èxit. Ha eliminat d’un embrió humà una mutació del gen que pot provocar la mort sobtada.

Han utilitzat la tècnica CRISPR per editar el gen MYBPC3. Quan aquest gen té una de les seves dues còpies mutades causa cardiomiopatia hipertròfica, una patologia que pot produir una mort súbita i fallida cardíaca.

CRISPR funciona com si fos unes tisores, capaços de tallar la cadena d’ADN prop de la posició en què es troba la mutació; Una vegada aplicada, la cel·la compta amb diversos mecanismes de reparació d’aquest tall.

Fent servir aquesta tècnica  és possible reduir la càrrega d’aquesta malaltia congènita a les famílies i a la llarga en la població mundial.

http://www.ccma.cat/324/aconsegueixen-per-primer-cop-eliminar-una-malaltia-genetica-en-embrions-humans/noticia/2802869/

Aconsegueixen, per primera vegada, eliminar una malaltia genètica en embrions humans

Un equip de científics internacional aconsegueix corregir en embrions la mutació d’un gen que pot provocar la mort sobtada de persones aparentment sanes
Redacció  

23

Continua la lectura de Resultats prometedors: un equip internacional aconsegueix eliminar una malaltia genètica en embrions humans

Genètica al garatge

Alemanya prohibeix la importació d’un kit per fabricar bacteris transgènics a casa.No són jocs inofensius … potser els bacteris patògens es podrien barrejar amb les innòcues i adquirir resistència als antibiòtics. Els usuaris podrien infectar-se. O podrien tirar les restes de l’experiment per l’aigüera…

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/genetica-garaje-kit-crispr-6124697

Fabricar organismos transgénicos (OGM) en el garaje de casa ya es una realidad. El 24 de marzo, Alemania prohibió la importación de un kit que permite modificar el ADN de una bacteria (‘Escherichia coli’) para hacerla resistente a un antibiótico, la estreptomicina. En el resto del mundo, la caja se puede adquirir en internet por 150 dólares. Continua la lectura de Genètica al garatge

Trobats els gens que permeten als tibetans sobreviure a 4.000 metres

El Tibet és una regió del sud-oest de la Xina, no del Nepal ni de l’Índia. Tot i que els tibetans tenen la seva pròpia llengua i un aspecte molt diferent al dels xinesos (raça Han), tenen banderes xineses per tot arreu.

L’altiplà Tibetà ocupa una àrea rectangular aproximada de 1.000 km d’ample per 2.500 km de llarg, i té una elevació mitjana de 4.500 metres. És anomenada “el sostre del món”, ja que és l’altiplà més alt i gran del món. La vida allà és diferent. El mal d’alçada o mal de muntanya és un trastorn de salut causat per la falta d’oxigen que sol donar-se en zones d’alta altitud. Els símptomes comencen a aparèixer a partir dels 2.500 i els més comuns són:marejos, mal de cap,  marejos, nàusees i vòmits, cansament, insomni ….

Per a David Comas, expert en diversitat genètica humana de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), el punt fort del nou estudi és que es basa en l’anàlisi de genomes complets, una cosa que no s’havia fet encara per a la població tibetana. L’anàlisi ha revelat sis gens que han patit una selecció positiva al llarg de l’evolució dels habitants del Tibet.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20170428/422096090244/genes-tibetanos-sobrevivir-a-gran-altitud.html Continua la lectura de Trobats els gens que permeten als tibetans sobreviure a 4.000 metres

Un cuc “menjaplàstics”

Una investigadora del CSIC de Cantabria acaba de fer públic el seu descobriment sobre un cuc que pot menjar (i degradar) el polietilè (un dels plàstics més resistents que hi ha a la degradació). Aquesta informació la podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/plastico-gusano-comeplastico-eliminar-planeta.html).

En concret es tracta de la larva de l’arna de la cera (Galleria mellonella) que pel general es troba en els ruscs de les abelles.

Els investigadors suposen que pot menjar el plàstic, de manera similar a com ho fa l’arna india de la farina (Plodia interpunctella), gràcies a un enzim. Ara busquen trobar-lo per poder produir-lo – mitjançant biotecnologia – a escala industrial i utilitzar-lo en la degradació de plàstics.

Amb tot, i com molt bé diu la investigadora: El fet de poder tenir un enzim que degradi els plàstics de polietilè no ha de suposar que comencem a llençar sense cap control residus de polietilè al nostre entorn….. Continua la lectura de Un cuc “menjaplàstics”

La CE i els neonicotinoides

Alarmats per la massiva mort d’abelles, els tècnics de la comissió europea han decidit elaborar un document per tal de prohibir els insecticides amb neonicotinoides. Tot i que les empreses que els fabriquen – les velles conegudes ja en aquestes pàgines com Sygenta i Bayer – han al·legat que no hi relació causa-efecte, el cert és que les proves indiquen que aquests insecticides son una de les causes (entre d’altres) que afecten a les poblacions d’abelles.

Com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Union-Europea-prohibir-insecticidas-agricolas_0_625737593.html), altres causes de la mort de les abelles son els virus, espècies exòtiques de vespes i escarabats, a més de destrucció del seu hàbitat.

Recordem que la majoria de plantes de les que ens alimentem son pol·linitzades per les abelles. Sense abelles no hi ha, per tant, alimentació ( tot i els intents de monsanto i els seus robots polinitzadors….. http://ecoosfera.com/2013/04/abejas-robot-polinizaran-los-campos-de-cultivo-de-monsanto/) Continua la lectura de La CE i els neonicotinoides

Demostren que les patates poden créixer a Mart

Les primeres proves del projecte ‘Patates a Mart’ mostren la viabilitat de la patata en condicions d’extrema aridesa i salinitat. L’expert del CIP ( Centro Internacional de la Papa)  Walter Amoros, diu que un avantatge de la patata és la seva gran capacitat genètica per a l’adaptació a ambients extrems.

Segons l’article  “…El proyecto “Patatas en Marte” fue concebido por CIP para entender cómo las patatas podrían crecer en las condiciones de Marte y también ver cómo sobreviven en condiciones extremas similares a las partes del mundo que ya sufren el cambio climático y los choques climáticos ya están experimentando…”.

La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) afirma que 795 milions de persones passen fam al món. És una dada esgarrifosa. Sobretot tenint en compte que al món vivim en total 7 mil milions de persones i la nostra capacitat productiva seria capaç d’alimentar gairebé al doble, a 12 mil milions.

Potser el projecte hauria d’invertir l’ordre de prioritat d’objectius… Continua la lectura de Demostren que les patates poden créixer a Mart

Els danys dels plaguicides

Podem llegir, en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/plaguicidas-agroecologia-alimentacion_0_620138762.html), com un informe fet per dos relators de la ONU (veure http://ap.ohchr.org/documents/dpage_e.aspx?si=A/HRC/34/48) “acusa a la agroindustria de utilizar “tácticas agresivas y poco éticas” a la hora de promover el uso de plaguicidas y de “negar sistemáticamente la magnitud de los daños provocados por estas sustancias químicas”.

Com és evident les empreses dedicades a la fabricació massiva d’aquests plaguicides, agrupades a l’associació CropLife international, han posat el crit al cel i han començat a tractar de contraatacar  l’informe amb arguments molts coneguts ja. Entre ells podem trobar l’afirmació que sense pesticides no podríem recollir collites suficients per alimentar al món, que els plaguicides si són ben utilitzats no comporten risc…etc. La realitat però és que la agricultura que alimenta a la major part de la humanitat és la de petita escala que no fa ús de pesticides. I això és el que els molesta – ja que els hi treu guanys a les grans multinacionals – i la raó per la qual volen controlar el món de les llavors (ja que llavors controlen a les petites explotacions) i obligar al ús dels plaguicides. TODO POR LA PASTA!

I com sempre els països més afectats pels efectes nocius dels plaguicides són aquells que tenen regulacions laxes, pel general països en vies de desenvolupament del tercer món. Continua la lectura de Els danys dels plaguicides