Arxiu de la categoria: BIOLOGIA HUMANA

Consum i patiment

Ja hem comentat en altres posts que el que mengem, el que posem a taula, determina i molt el tipus d’agricultura. Si els consumidors aposten per aliments produïts a gran distància, fora de l’estació que toca i no els importa com han estat tractats, fan una aposta per una agricultura no ecològica.

De la mateixa manera quan decidim comprar un producte sense mirar com ha estat produït, també poden passar situacions com la descrita en l’article que avui penjo. Article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/trabaja-productos-quimicos-Bangladesh-morira_0_625038013.html) i que ens descriu la situació en la qual treballen molts nens a Bangladesh. Treball que fan en fàbriques de cuir i que els suposa morir abans dels 50 anys. Fàbriques que utilitzen quantitat de substàncies contaminants que alliberen al medi ambient sense cap tipus de problema ni ètic ni econòmic. Substàncies que maten als seus empleats i als habitants que es troben al voltant.

Poder es hora de saber el poder que tenim els consumidors. La nostra tria si influeix en com es produeix. Quan triem una samarreta el  més barata possible, molts cops triem una samarreta produïda en condicions laborals i ambientals deplorables. Quan triem un aliment el més barat possible sense importar-nos res mes també triem un model agrícola i de relació amb el medi ambient concret. Per tant, si podem convé mirar els productes amb altres ulls tot i que siguin més cars.

El 90% de los niños que trabajan en las curtidurías de Bangladesh morirá antes de cumplir 50 años

Pequeños de ocho años trabajan sin equipos de protección, respirando vapores nocivos e impregnándose de todo tipo de productos químicos

Los empresarios desprecian la legislación y contratan a menores sin experiencia, mientras Médicos Sin Fronteras intenta darles atención sanitaria

Captura de pantalla del documental Bangladesh: Toxic Tanneries // Human Rights Watch
Captura de pantalla del documental Bangladesh: Toxic Tanneries // Human Rights Watch

Niños de tan solo ocho años que trabajan en curtidurías de Bangladeshproduciendo cuero para Europa y EEUU están expuestos a cócteles químicos altamente tóxicos que muy probablemente acorten sus vidas. Un nuevo estudio señala que aproximadamente el 90% de los que trabajan en los abarrotados suburbios de Hazaribagh y Kamrangirchar, lugares en los que se vierten peligrosas sustancias químicas en el aire, las calles y el río, muere antes de cumplir 50 años, según la Organización Mundial de la Salud.

Su difícil situación impulsó a voluntarios de Médicos Sin Fronteras a instalar clínicas en la zona para diagnosticar y tratar a aquellos que son víctimas en su lugar de trabajo. Según se publica en BMJ Case Reports, se trata “de la primera vez que han intervenido en una zona por otras razones que no sean desastres naturales o la guerra”.

La intervención de MSF se ha producido por “la negligencia industrial generalizada y la apatía de los propietarios de las plantas de tratamiento de cuero y otras fábricas de materiales peligrosos” hacia más de 600.000 personas, en su mayoría migrantes, que no tienen acceso a los cuidados sanitarios del gobierno.

MSF instaló cuatro clínicas para 5.000 trabajadores en 2015, localizadas en el centro de las comunidades. Estos trabajadores son mano de obra de cuatros tipos diferentes de fábricas: de cuero, de reciclado de plástico, de confección de ropa y de metales.

Las 250 o más curtidurías en Hazaribagh –que llevan en marcha entre 30 y 35 años, y vierten 6.000 metros cúbicos de aguas residuales tóxicas y diez toneladas de basura sólida cada día– son las más conocidas. En el año 2012, Human Rights Watch realizó un informe llamado  ‘Toxic Tanneries’ (curtidurías tóxicas) en el que quedaba patente el desprecio a la legislación de Bangladesh y de la legislación internacional por emplear a niños menores de 18 años para realizar trabajos nocivos y peligrosos.

En las fábricas se bañan las pieles de los animales en calderas llenas de productos químicos como parte del proceso del cuero “negro bengalí”. Este material se exporta a fabricantes europeos de artículos de cuero en Italia, España y otros lugares.

“Aparte de los metales pesados como el cromo, el cadmio, el plomo y el mercurio, las curtidurías descargan un cóctel de otros químicos en el entorno”, asegura el documento. “A los trabajadores de ocho o más años se les empapa la piel con estos productos, respiran vapores la mayor parte del día y comen y viven en este ambiente todo el año. Tampoco se les proporciona equipos de protección individual”.

Los niños trabajadores llevan poco más que taparrabos y botas de goma. Así vestidos, se exponen a químicos como formaldehído, ácido sulfhídrico y ácido sulfúrico, cuenta Venkiteswaran Muralidhar, profesor asociado en la facultad de medicina Sri Balaji en Chennai.

Lesiones en la piel de uno de los trabajadores // Human Rights Watch
Lesiones en la piel de uno de los trabajadores // Human Rights Watch

Las otras fábricas –las de reciclado de plásticos, confección de ropa y metales– están en Kamrangirchar, un suburbio que oficialmente no forma parte de la ciudad de Dhaka. “En estos lugares, los riesgos tienen forma de partículas de algodón, metales pesados y productos químicos como mercurio, ftalato, ácidos y dioxinas, además de los peligros ergonómicos que implica el trabajo”.

Según indican los autores del estudio, las enfermedades crónicas de la piel y de pulmón son comunes. Durante los seis meses posteriores a la instalación de las clínicas, 3.200 trabajadores (de los 5.000 que pudieron hacerlo) acudieron al menos a una consulta. Entre ellos, a 468 (14,6%) se les diagnosticaron enfermedades y 30 (un 0,9%) presentaban lesiones, todas relacionadas con su trabajo.

No obstante, apunta Muralidhar, estas cifras no reflejan el daño general que se ha producido sobre la población. Aquellas personas que están heridas de gravedad por productos químicos o accidentes no van a estas clínicas. “Probablemente los llevarán a un hospital en Dhaka”, cuenta a the Guardian. Y las clínicas solo estaban abiertas cuatro días a la semana, durante el día. Además, para que los trabajadores pudiesen acudir a la consulta necesitaban un permiso de los jefes.

El especialista considera que hay que instalar un hospital en ese suburbio para ayudar a la gente. “Trabajan en las condiciones más horribles que puedas llegar a imaginar. Nunca había visto algo tan horripilante”.

Traducido por Cristina Armunia Berges

 

Aquests són els països més feliços (i més tristos) del món

Com desvincular la ciència del dia a dia que ens envolta, per mi és impossible .Precisament el que intento cada dia es transmetre que la ciència ens envolta i ens mou, independentment que nosaltres siguem conscients o no. La percepció de felicitat és molt subjectiva i depèn de la concepció que té cada persona i del que ha viscut abans. Per exemple si toquem un got d’aigua freda i després un d’aigua calenta, aquest no el notarem tan calent. Com explicava ahir a 2n d’ESO per mesurar la magnitud temperatura fem servir el termòmetre amb escala celsius, kelvin o fahrenheit, perquè nosaltres no som objectius. La felicitat no es una magnitud que puguem mesurar amb una unitat del sistema internacional com la massa o el volum. Tot i així hi ha alguns paràmetres que ens poden ajudar a establir el grau de felicitat de cada país. Curiosament si seguim la correlació està relacionat amb el grau de millor cultura de cada país. El que si està clar és que el país més feliç és el que és capaç d’administrar els seus recursos el millor possible.

http://www.lavanguardia.com/vida/20170320/421038463630/paises-mas-felices-mundo.html

España se sitúa en el puesto 34 de la lista de 155 países “más felices”, según el Informe Mundial de la Felicidad de 2017, elaborado a instancias de la ONU. España recibió una puntuación de 6,403 sobre 10, por lo que ha subido cuatro posiciones respecto al informe del año pasado, cuando tuvo 6,361 puntos. Continua la lectura de Aquests són els països més feliços (i més tristos) del món

Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Ja hem comentat en altres posts que la microflora intestinal pot allargar la vida (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/08/05/la-flora-intestinal-pot-allargar-la-vida/). També hem comentat que en els nostres intestins, en realitat en el nostre aparell digestiu, tenim un ecosistema format per bacteris i altres microorganismes que es responsable de moltes coses en el nostre cos. Aquest ecosistema, millor dit l’estat d’aquest ecosistema es responsable entre altres coses – a banda de intervenir en la digestió dels aliments – del correcte funcionament del nostre organisme. També hem comentat que cal cuidar d’aquest ecosistema. Per fer-ho cal menjar correctament. En aquesta qüestió “som el que mengem”. Una mala dieta pot provocar un mal funcionament de l’ecosistema i per tant l’aparició de determinades malalties.

Ara en un article aparegut a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Llegan-los-psicobioticos), ens parlen del paper dels probiòtics, dels prebiòtics i dels psicobiòtics. Aquests darrers estarien formats per conjunts de bacteris que quan s’ingereixen en les quantitats adients poden millorar la salut mental. Si fins ara se sabia que el cervell connectava amb l’intestí mitjançant els corticoides, ara se sospita que pot haver-hi connexió a la inversa (des de l’intestí i la seva microbiota fins al cervell). Ara tant sols queda passar dels estudis in vitro i en animals als estudis en humans. A priori sembla que malalties com la depresió, l’ansietat i la síndrome del espectre autista podrien beneficiar-se dels psicobiòtics. Continua la lectura de Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Per què els aliments adreçats als nens són els menys saludables?

En el nivell de 2n d’ESO iniciarem la pròxima setmana un treball  transversal dedicat a generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i  els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària.

Els nostres objectius específics són:

  • Trencar mites sobre la pobresa alimentària i la mala alimentació
  • Treballar els impactes en la salut de l’alimentació processada a través d’exemples de productes concrets com el sucre i els productes processats.
  • Entendre la relació entre el model industrial de producció d’aliments, la condició social i el gènere en l’accés a una bona alimentació
  • Analitzar l’impacte de la publicitat en els nostres hàbits de consum alimentari.
  • Treballar la relació entre agricultura i canvi climàtic
  • Acostar-nos al concepte de sobirania alimentària i les propostes que fa aquest nou model social i econòmic de producció, distribució i consum d’aliments.

L’article publicat pel diari Ara la setmana passada ens descriu la realitat que es envolta amb l’anàlisi de productes concrets que consumim cada dia.

http://mengem.ara.cat/aliments-nens-saludables-nutella-nocilla-sucre-greix_0_1755424668.html?_ga=1.166703421.2090654753.1458230673 Continua la lectura de Per què els aliments adreçats als nens són els menys saludables?

L’embolcall del menjar escombraria conté tòxics perjudicials en animals, i en humans?

Fa diversos anys vaig treballar en el control de qualitat d’una empresa destinada a la producció d’embalatge de diversos productes, entre ells, aliments.

Qualsevol substància present en un objecte en contacte amb l’aliment pot ser transferida a aquest, augmentant la seva quantitat quan hi ha gran compatibilitat entre l’aliment i la substància en qüestió i quan augmenta la temperatura d’exposició. L’embalatge per aliments i els materials destinats a l’embalatge, han de ser segurs i no transferir els seus components als aliments. La Regulació Europea (CE) 1935/2004 defineix requisits fonamentals sobre l’embalatge d’aliments i altres materials destinats al contacte alimentari. A més els embalatges d’aliments no deuen provocar un canvi de la composició i propietats de l’aliment, ja que no ha de causar cap canvi en l’aroma o el gust del producte envasat.

Un estudi nord-americà, publicat al febrer a la revista Environmental Science & Technology Letters afegeix un nou element per replantejar continuar consumint el menjar escombraria, l’embolcall conté elements tòxics que podrien posar en joc la nostra salut i les de les nostres mascotes: uns compostos químics anomenats perfluoroalquils i polifluoroalquils . Continua la lectura de L’embolcall del menjar escombraria conté tòxics perjudicials en animals, i en humans?

Demostren que les patates poden créixer a Mart

Les primeres proves del projecte ‘Patates a Mart’ mostren la viabilitat de la patata en condicions d’extrema aridesa i salinitat. L’expert del CIP ( Centro Internacional de la Papa)  Walter Amoros, diu que un avantatge de la patata és la seva gran capacitat genètica per a l’adaptació a ambients extrems.

Segons l’article  “…El proyecto “Patatas en Marte” fue concebido por CIP para entender cómo las patatas podrían crecer en las condiciones de Marte y también ver cómo sobreviven en condiciones extremas similares a las partes del mundo que ya sufren el cambio climático y los choques climáticos ya están experimentando…”.

La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) afirma que 795 milions de persones passen fam al món. És una dada esgarrifosa. Sobretot tenint en compte que al món vivim en total 7 mil milions de persones i la nostra capacitat productiva seria capaç d’alimentar gairebé al doble, a 12 mil milions.

Potser el projecte hauria d’invertir l’ordre de prioritat d’objectius… Continua la lectura de Demostren que les patates poden créixer a Mart

L’OMS anuncia les 12 famílies de bacteris més perillosos per a l’ésser humà

Els antibiòtics són medicaments que combaten les infeccions bacterianes. Usats correctament, poden salvar vides però hi ha un creixent problema de resistència a antibiòtics. Això passa quan els bacteris muten (es transformen) i es tornen capaços de resistir els efectes d’un antibiòtic.La resistència als antimicrobians (RAM) posa en perill l’eficàcia de la prevenció i el tractament d’una sèrie cada vegada més gran d’infeccions de bacteris. La RAM suposa una amenaça cada vegada més gran per a la salut pública mundial i requereix mesures per part de tots els sectors del govern i la societat. L’èxit de la cirurgia major i la quimioteràpia es veuria compromès en absència d’antibiòtics eficaços.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha divulgat avui la seva primera llista de “patògens prioritaris” resistents als antibiòtics, que inclou les dotze famílies de bacteris més perilloses per a la salut.

El grup de prioritat crítica inclou els bacteris multiresistents, que són especialment perilloses en hospitals, residències de gent gran i entre els pacients que necessiten ser atesos amb dispositius com ventiladors i catèters intravenosos.

Entre elles figuren els anomenats bacteris Acinetobacter, Pseudomonas i diversos enterobacteriàcis com Klebsiella, I. coli, Serratia i Proteus, que poden provocar infeccions greus i sovint letals.

ELS PATÒGENS PRIORITARIS PER I + D DE NOUS ANTIBIÒTICS

Prioritat crítica

  1. Acinetobacter baumannii, resistent a los carbapenèmics.
  2. Pseudomonas aeruginosa, resistent a los carbapenèmics.
  3. Enterobacteriaceae, resistents a los carbapenèmics, productores de betalactamasas d’ espectre extens (ESBL).

Prioritat alta

  1. Enterococcus faecium, resistent a la vancomicina.
  2. Staphylococcus aureus, resistent a la meticil·lina, amb sensibilitat intermèdia y resistència a la vancomicina.
  3. Helicobacter pylori, resistent a la claritromicina.
  4. Campylobacter spp., resistent a las fluoroquinolonas.
  5. Salmonel·la, resistents a las fluoroquinolonas.
  6. Neissèria gonorrhoeae, resistent a la cefalosporina, resistent a las fluoroquinolonas.

Prioritat mitjana

  1. Streptococcus pneumoniae, sense sensibilitat a la penicil·lina.
  2. Haemophilus influenzae, resistent a la ampicil·lina.
  3. Shigella spp., resistent a las fluoroquinolonas.

http://elpais.com/elpais/2017/02/27/ciencia/1488207618_921542.html Continua la lectura de L’OMS anuncia les 12 famílies de bacteris més perillosos per a l’ésser humà

La falta de subministrament obliga a ajornar temporalment vacunes del calendari infantil

Els metges asseguren que els nens necessiten vacunar-se per estar protegits enfront d’infeccions i virus molt perillosos. Gràcies a la incorporació dels calendaris de vacunacions, s’ha eradicat la verola i ha desaparegut la transmissió de la pòlio en gran part del món. També ha disminuït la transmissió de malalties com el xarampió, tètanus, diftèria o la rubèola en més d’un 95%.

Fa uns dies vam rebre la notificació a l’institut que la campanya de vacunacions a 2n ESO, no es podria portar a terme enguany, per manca de disponibilitat de les vacunes.  Avui “El Periodico” publica aquesta notícia de la qual ens fem ressò.

La mancança, que afecta les reserves d’Espanya però també a les d’altres països europeus, segons la notícia, es deu a una producció insuficient per part de les companyies farmacèutiques, segons aclareix l’Agència de Salut Pública de la Generalitat.

Concretament, Salut té dificultats per aconseguir la de l’hepatitis A i també suspèn el recordatori del tètanus i la diftèria. On estant les vacunes, quina és la causa d’aquesta mancança?

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sanidad/aplazadas-temporalmente-vacunas-calendario-infantil-falta-suministro-5843202

La escasez de vacunas ha obligado al Ministerio de Sanidad a suspender la administración de dosis previstas en el calendario infantil. El desabastecimiento, que afecta a las reservas de España pero también a las de otros países europeos, se debe a una producción insuficiente por parte de las compañías farmacéuticas, según aclara la Agència de Salut Pública de la Generalitat.

En Catalunya, la situación ha llevado a anular dos recordatorios: el de la difteria y el tétanos (que van juntos) y también el de la hepatitis A. Los recordatorios son aquellas dosis que se inoculan para reforzar la efectividad de las primeras vacunas. Por este motivo, la subdirectora de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha restado gravedad a la decisión, dado que este contratiempo “no implica ningún riesgo” para los menores.

La dosis de difteria y tétanos que ha quedado suspendida es la que deberían recibir todos los alumnos de 2º de ESO, de 14 años. A través del envío de una circular a los padres y tutores a los institutos, la Generalitat acaba de comunicar que no hay suficientes unidades para poder administrarla, a pesar de que estaba prevista para el mes de abril. Se desconoce cuándo volverán a estar disponibles.

El otro recordatorio previsto que tampoco están recibiendo los pacientes es el de la hepatits A, que se aplica a los 6 años. Catalunya es la única comunidad autónoma que incluye esta dosis en el calendario infantil, con la excepción de Ceuta y Melilla. Las previsiones son que durante el mes de mayo lleguen nuevas unidades y resulte posible actualizar el retraso. La subdirectora Cabezas ha precisado que la vacuna de la hepatitis A es efectiva en un 97% de los casos sin necesidad de ningún recordatorio.

INSTRUCCIONES PARA PRIORIZAR

La Agència de Salut Pública ha dado instrucciones a los profesionales sanitarios para dosificar la reserva de vacunas en números rojos. Las órdenes son priorizar la primera vacunación de la hepatitis A (a los 15 meses de vida del bebé) y administrarla también a personas de otras edades si no han sido vacunadas en el pasado y ahora se disponen a viajar a un país que conlleve riesgo de contraer esta enfermedad.

La de tétanos y difteria también se reserva para personas que, sin la vacuna inicial, hayan sufrido heridas o se adentren en situaciones de riesgo, como una operación quirúrgica. Salut aclara en el comunicado que “el riesgo de sufrir un tétanos es prácticamente inexistente y un retraso en esta dosis no implica un riesgo para su salud”.

UN PROBLEMA CÍCLICO QUE SE ACENTÚA

El problema de la falta de provisión se ha acentuado durante los últimos meses. Aunque no es algo nuevo. El recordatorio para la difteria, tétanos y tos ferina previsto para los 6 años lleva en números rojos desde mayo del 2015.

Antonio llevó a su hijo al CAP en cumplimiento del calendario de vacunación del pequeño, que señalaba que tocaba el recordatorio de difteria, tétanos y tos ferina. “Llame en enero porque actualmente no disponemos de esta vacuna”, explica que le contaron en su CAP del distrito de Sant Madrtí. Lo hizo. “Seguimos sin tenerlas, llame la próxima semana, a ver si han llegado”, fue la respuesta entonces. A día de hoy, su hijo sigue sin recibir la vacuna pertinente.

Este padre, que se muestra hasta cierto punto comprensivo ante la ausencia de vacunas, critica que nadie le avisara antes de dirigirse al CAP y también que, al parecer, nadie tenga tampoco intención de contactarle cuando ya esté disponible la vacuna que, según el calendario infantil de la Generalitat, le correponde a su hijo.

El calendario de vacunación

La vacunación durante los dos primeros años de vida se considera fundamental. En esta etapa se administran la mayor parte de las vacunas porque el sistema inmunológico de la persona está todavía inmaduro. Esto significa que no tiene anticuerpos contra enfermedades que, potencialmente, pueden ser muy graves.

No hay carencias. A los 2, 4 y 11 meses de vida se administra la hexavalente. Protege contra la difteria, el tétanos, la tos ferina, la poliomielitis o la hepatitis B. A los 4 y 12 meses el calendario prevé la vacuna contra la meningitis C. A los 12 meses y a los 3 años, los pequeños reciben también la triple vírica, que inmuniza contra el sarampión, rubeola y parotiditis (‘paperas’). Ninguna de estas tres vacunas, de vital importancia para la salud de los menores, está afectada por el desabastecimiento actual. Como tampoco lo están la vacuna contra la varicela (15 meses y 3 años) o la prevenar 13.

Vacunas afectadas. La vacuna de la hepatits A se da a los 15 meses y a los 6 y 11 años. Hay escasez de esta vacuna y por eso se prioriza administrar la primera de los 15 meses. Ocurre lo mismo con los recordatorios de la difteria y el tétanos, para las que los menores que han recibido la hexavalente ya están protegidos.

https://www. grandesmedios.com

Els macacos aprenen a reconèixer-se al mirall

Som com som, i som conscients que cada persona és única e irrepetible, però mai sabem si això és bo o dolent. En l’últim estudi realitzat per l’Institut de Neurociència de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències han arribat a la conclusió que l’espècie de macacos Rhesus és també conscient d’això com els dofins i els ximpanzés, tal com mostra aquest vídeo.

Aquesta notícia m’ha recordat el treball de recerca que vaig tenir el privilegi de seguir amb una alumna, tot i que és una varietat d’espècie diferent, que va fer un estudi de l’etologia dels macacos Sylvanus. El seu objectiu va ser relacionar e identificar les seves conductes més habituals per determinar el millor recinte possible. Aquesta espècie està en perill d’extinció a causa del tràfic il·legal i de la desforestació dels boscos de Marroc, el seu hàbitat natural. Va fer el seu seguiment durant 40 dies. Al final parlava d’ells referint-se als “seus macacos” potser també ells van acabar parlant d’ella.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20170214/4217798941/monos-aprenden-reconocerse-espejo.html Continua la lectura de Els macacos aprenen a reconèixer-se al mirall

L’alimentació insana: una epidèmia global

Som el que mengem és una frase, meme ja, que resumeix una de les grans veritats del nostre temps. Ja hem comentat altres vegades que l’acte de menjar no és un simple acte. El que posem a taula defineix la nostra salut i el món que volem. Si optem per productes produïts de qualsevol manera i portats de qualsevol lloc, estem optant per un determinat model alimentari. Model que té conseqüències en la nostra salut i en el medi ambient.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/public/l-alimentacio-insana-vinculada-cinc.html), podem llegir un resum de la darrera campanya de VSF sobre els aliments (Enverina’m. L’alimentació que ens emmalalteix).

De l’article cal destacar la relació estreta entre determinades malalties, morts  i l’alimentació, i entre l’alimentació i el status econòmic de les persones. Molta part de la gent que menja insà ho fa perquè no es pot pagar altre tipus d’aliments. Així malalties com la diabetis, problemes cardiovasculars, càncers d’estòmac i còlon, així com obesitat i sobrepés, van estretament relacionades amb una alimentació rica en sucre, greixos insalubres i sodi (presents sobretot en els aliments processats). Donat que molta gent – cada vegada més – tant sols té recursos per adquirir aquests productes processats (més barats que els frescos), cada vegada hi ha més gent malalta i que moren. Malalties que es calcula que costen uns 33000 milions d’euros anuals a l’estat Espanyol. Malalties que minvarien si es tractés la problemàtica amb un enfocament global, començant per les causes de la pobresa (entre d’altres factors).

Però ja se sap que vivim immersos en un model econòmic que prima els guanys per damunt de la salut, que fomenta la injusta distribució dels recursos, on tant sols prima el créixer-créixer, on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada cop més pobres, i on el medi ambient i el planeta en global cada cop es troba més deteriorat. Fins quan? Continua la lectura de L’alimentació insana: una epidèmia global