Arxiu de la categoria: BIOLOGIA HUMANA

20 coses que pots trobar en els productes carnics i que no són carn

Sense entrar en la descripció de com s’elabora l’extens assortit de productes càrnics, un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/lista-aditivos-embutidos-carne-fiambres_0_643936209.html) ens explica 20 coses que podem trobar en els productes càrnics. La qualitat del que comprem dependrà de les proporcions entre els elements que conformin el producte. Com és evident quanta menys carn trobem en la proporció, pitjor qualitat. D’altre banda la manera en que la carn ha estat produïda també influeix. Quants menys conservants i colorants també millor. Quant menys processada hagi estat millor.

Recordem, a més, que podem substituir una gran part de les proteïnes animals per proteïnes vegetals. Continua la lectura de 20 coses que pots trobar en els productes carnics i que no són carn

Unicef confirma 209 morts per còlera al Iemen

El conflicte iemenita va començar a finals de 2014 amb l’aixecament dels rebels hutíes, de credo xiïta, contra el Govern del president Abdo Rabu Mansur Hadi.

Al març de 2015 una coalició de països àrabs, liderada per l’Aràbia Saudita, va entrar en el conflicte a favor de Hadi i en contra dels hutíes, que compten amb suport de l’Iran.

A causa de la guerra, el Iemen té un elevat risc d’enfrontar una fam en els pròxims mesos, segons l’ONU, a causa de la pèrdua de les collites i pel bloqueig naval que exerceix la coalició àrab, amb el suport dels Estats Units, a els ports controlats pels rebels.

Al Iemen, el brot de colera, segons la premsa “sense precedents”, només fa que empitjorà la situació. El risc d’epidèmia es multiplica davant la greu situació de la infraestructura sanitària. Al voltant de 300 centres han resultat danyats o destruïts per l’interminable conflicte.

http://globovision.com/article/muertes-por-colera-en-yemen-suben-a-209

Este miércoles la oficina de Unicef en Yemen informó que el número de casos de personas con síntomas de cólera se ha disparado hasta los 17.200 y la cifra de muertes confirmadas por esta enfermedad aumentó a 209. Continua la lectura de Unicef confirma 209 morts per còlera al Iemen

Alerta per un brot d’ebola al nord de la RD Congo

Aquest episodi arriba un any després que acabés a l’Àfrica Occidental la pitjor epidèmia de ebola de la història. Aquella epidèmia, que va causar 11.300 morts, va propiciar el desenvolupament de la primera vacuna contra la ebola.

L’accés a la nova vacuna, desenvolupada i confirmada la seva eficàcia en el mes de desembre de l’any passat, hauria de ser una opció a l’abast de totes les persones en situació de risc, i no un negoci.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170516/422611127469/alerta-brote-ebola-congo.html

Continua la lectura de Alerta per un brot d’ebola al nord de la RD Congo

Bona agricultura, bona alimentació…(vídeo)

Com cada any, durant la Setmana Agrària, avui hem celebrat “El dia de la fruita” al Giola. Recollim en aquest vídeo la importància d’una dieta sana i el consum de productes frescos i saludables. Campanya que impulsa VSFJusticiaAG‏ @VSFJusticiaAG

Científics i ciutadans s’uneixen per lluitar contra el mosquit a tot el planeta

La setmana vinent està previst que la temperatura arribi a superar els 30 graus en moltes zones de Catalunya, després de les fortes pluges d’avui, podem tenir ja les primeres condicions apropiades per a la proliferació de mosquits, entre ells el mosquit tigre.

El canvi climàtic ha contribuït a expandir l’hàbitat dels mosquits: afavoreix la proliferació del zika, chikungunya, malària o dengue, i altres virus transmesos per mosquits.

Amb l’objectiu justament de frenar aquesta expansió s’ha posat en marxa una iniciativa global, sota l’ombra de les Nacions Unides i impulsada pel projecte Mosquit Alert. L’article explica en què consisteix exactament.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20170511/422498968454/global-mosquito-alert-ciencia-ciudadana-luchar-contra-mosquito-transmisor-enfermedades.html

Cada año se producen en todo el planeta 500 millones de casos de enfermedades transmitidas por mosquitos, desde la malaria y el dengue, al zika o la chikungunya. Y alrededor de 2,7 millones de personas mueren, sobre todo en África y en América Latina. Esas cifras podrían aumentar debido al calentamiento global y al aumento de temperaturas, que está propiciando que estos insectos se expandan por nuevas zonas del planeta. Continua la lectura de Científics i ciutadans s’uneixen per lluitar contra el mosquit a tot el planeta

Oli d’Oliva o de Gira-sol?

Ara que l’oli d’oliva s’està tornant un objecte de luxe per a molta gent (en les seves versions verge i extra verge), molts d’ells comencen a utilitzar més oli de gira-sol. Ara bé, és bo utilitzar l’oli de gira-sol en lloc del d’oliva?

En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/ahorrar_mejor/aceite-oliva-girasol-freir_0_641486171.html<9, podem llegir 5 mites falsos respecte al seu ús que ens poden ajudar a utilitzat un o l’altre….. o els dos. Continua la lectura de Oli d’Oliva o de Gira-sol?

És capaç de veure què s’amaga en aquesta imatge? Intenteu-ho una altra vegada

Una pista: allunyeu-vos de la pantalla.

¿Es capaz de ver qué se esconde en esta imagen? Inténtelo otra vez

Per veure un objecte clarament cal que la llum provinent d’ell sigui centrada en la retina, a la part posterior de l’ull. Aquest enfocament és assolit per dos dels seus components, la còrnia i el cristal·lí. La còrnia és la superfície transparent anterior de l’ull i és la que fa la major part de l’enfocament de la llum que entra. El cristal·lí, la lent que jeu darrere de la còrnia, aconsegueix l’enfocament fi d’objectes localitzats a diverses distàncies (fig. 2-18). El cristal·lí és una estructura transparent unida als músculs ciliars que l’envolten

Però al ull se’l pot enganyar de diverses maneres. Una cosa és el que es veu de lluny i l’altre si ho veiem de prop.

El fenomen es deu a la composició de la retina humana, formada per dos subsistemes visuals: el parvocelular, al centre, que està especialitzat en freqüències espacials relacionades amb el detall i sense moviment ; i el magnocel·lular, a la perifèria, que processa les freqüències relacionades amb el conjunt i amb moviment.

De prop es pot veure a Einstein (altes freqüències), i de lluny a Marilyn Monroe (baixes freqüències)

¿Es capaz de ver qué se esconde en esta imagen? Inténtelo otra vez

http://elpais.com/elpais/2017/04/27/buenavida/1493288132_042732.html

Continua la lectura de És capaç de veure què s’amaga en aquesta imatge? Intenteu-ho una altra vegada

La Transició cap a una alimentació sostenible

El títol provocatiu amaga en realitat una qüestió: com poder fer aquesta transició? Podem veure algunes idees en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.vidasostenible.org/informes/cambiar-de-comida-lo-cambia-todo/).

I és que com ja he comentat en diverses ocasions (la darrera en http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/03/els-nou-grans-equivocs-sobre-lalimentacio-vegetariana/), som el que mengem i el que posem a la taula pot canviar – i molt – el món que ens envolta.

Menjar més proteïna vegetal i reduir la de procedència animal, comprar aliments de proximitat (sobretot els frescos), apostar per aliments procedents d’agricultura ecològica, comprar aliments en petits comerços on venguin productes locals, produir (si podem, encara que sigui en tests o taules de cultiu…) part dels nostres aliments vegetals, intentar menjar sempre pel que fa a vegetals els de temporada, cuinar sempre el que podem menjar intentant evitar malbaratar o llençar aliments que no menjarem, comprar la quantitat justa d’aquells aliments de caducitat ràpida….. serien algunes de les recomanacions “individuals” per poder anar cap aquesta transició.

Altres mesures corresponen a les administracions (públiques i locals): les taxes a les begudes ensucrades, limitació de les màquines de vending (o al menys obligar a que no hi hagi tant aliment processat en elles…), fomentar el ús de productes locals i ecològics en els menjadors escolars, taxes als productes fast food elaborats amb greixos trans, eliminació del excés de sal en productes alimentaris, afavorir l’agroecologia protegint la pagesia davant de les grans multinacionals….. i sobretot una aposta per una bona educació alimentària (que inclogui el “saber” produir part dels nostres aliments) Continua la lectura de La Transició cap a una alimentació sostenible

Els nou grans equívocs sobre l’alimentació vegetariana

L’alimentació vegetariana és una opció dins de l’alimentació humana. A diferència de la nutrició – que és un procés continu, no educable i involuntari – l’alimentació és un procés discontinu, educable i voluntari. Per tant nosaltres podem decidir el que volem menjar (no sempre, sobretot si un és pobre o viu en un país amb pocs recursos….) i quan.

Ja hem dit molts cops que som el que mengem i que el que posem a la taula incideix, i molt, en el medi ambient. Una dieta on no hi hagi tanta carn pot, per exemple, incidir favorablement en el medi ambient ja que per produir la carn es necessiten molts recursos  (hídrics, energètics, sòl…etc; veure figura 1)

Imatge relacionada

Fig. 1. Aigua, farratge, sòl i combustibles fòssils necessaris per produir una hamburguesa.

Si ho comparem amb el necessari per produir la mateixa quantitat de vegetal (Fig. 2), podem veure que surt bastant a compte reduir la nostra ingesta en carn

Resultat d'imatges de agua y energia para producir carne

Fig. 2. Aigua, energia i superfície de sòl necessàries per a produir la mateixa quantitat de soia o de carn.

Per tant, si poguéssim incorporar una major quantitat de nutrients procedents dels vegetals i disminuir el contingut dels de procedència animal, reduiríem i molt la nostra petjada ecològica. Al mateix temps la nostra salut també ho agrairia.

Ara bé, molta gent es reticent a fer-ho per una sèrie de prejudicis sobre les dietes que incorporen molts vegetals en detriment dels productes derivats de la carn. Hi ha tot una sèrie de conceptes erronis que estan ben tractats en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/falsos-mitos-veganos-vegetarianos_0_639386727.html), i que poden ajudar a decidir a moltes persones a incorporar més vegetals en la seva dieta en detriment de la carn. No cal arribar a ser vegans estrictes per gaudir de les avantatges de treure proteïnes i greixos procedents de la carn i substituir-los per procedents dels vegetals. Com sempre, però, cal que la dieta que decidim fer sigui equilibrada.

  Continua la lectura de Els nou grans equívocs sobre l’alimentació vegetariana

Descobreixen quatre noves cèl·lules en la sang humana

Gairebé tots els lectors d’aquestes pàgines, per no dir tots, s’hauran fet una anàlisi de sang al llarg de la seva vida. Donat que la sang és un fluid que es troba en contacte amb totes les nostres cèl·lules, aquest porta informació de molts dels processos que passen en el nostre cos.

La sang té moltes funcions (portar l’oxigen a les diferents cèl·lules del nostre cos, recollir el CO2 i les deixalles resultants de l’activitat cel·lular, regular la T i el Ph del cos, és el medi on tenen lloc una gran quantitat de reaccions químiques….etc), i entre elles podem citar la de defensar el nostre cos.

La defensa del cos es realitza en primer lloc a través de les anomenades barreres externes: la pell i les mucoses. Barreres que són el primer filtre davant dels agents infecciosos. Si aquests aconsegueixen passar aquestes primeres barreres, llavors tenim les anomenades barreres internes constituïdes per cèl·lules específiques de la sang (conegudes com cèl·lules del sistema immunològic, veure Fig. 1)

Imatge relacionada

Fig. 1. Cèl·lules del sistema immunològic humà.

És dins d’aquestes cèl·lules que – segons podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/descubren-cuatro-nuevas-celulas-sangre.html) – s’han descobert quatre nous tipus de cèl·lules. Dos subtipus de cèl·lules dendrítiques i dos de monòcits. El descobriment l’han fet basant-se en els gens que expressa cada cèl·lula i és un primer pas en saber quin paper juga cadascuna d’elles dins del nostre sistema immunitari. Ara s’obre el camp a l’estudi genètic cèl·lula per cèl·lula del sistema immunitari per tal de saber la seva funció i obtenir avenços en el camp mèdic. Continua la lectura de Descobreixen quatre noves cèl·lules en la sang humana