Arxiu de la categoria: BIOLOGIA

Pràctiques biologia

L’OMS alerta que l’ebola de la RDC es pot estendre a Uganda i Rwanda

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat que el brot d’ebola continuarà per diversos mesos i pot estendre cap a Uganda i Rwanda. Entre el 80 i 90 per cent de les persones eren monitoritzades, però al voltant de 40 per cent o més eviten el seguiment i això augmenta la possible propagació de la malaltia.

https://www.telesurtv.net/news/congo-muertes-ebola-oms-alerta-propagacion-enfermos-20181011-0034.html

https://www.telesurtv.net/news/congo-muertes-ebola-oms-alerta-propagacion-enfermos-20181011-0034.html

El brote de ébola que ha afectado a 216 personas y causado 139 muertes desde el 1 de agosto en la República Democrática del Congo(RDC) amenaza con extenderse a Uganda y Ruanda, advirtió ayer Robert Steffen, presidente del Comité de Emergencia de la Organización Mundial de la Salud (OMS) sobre el brote actual.

El comité de emergencia se reunió ayer a instancias del director general de la OMS, Tedros Adhanom, para valorar si debía declararse una Emergencia de Salud Pública de Alcance Internacional (PHEIC, por sus iniciales en inglés), el nivel más alto de alerta previsto por la organización sanitaria. Dicha alerta sólo se ha declarado cuatro veces antes: para la pandemia de gripe A, el rebrote de la polio, la epidemia de ébola del oeste de África y la emergencia del zika en América. Continua la lectura de L’OMS alerta que l’ebola de la RDC es pot estendre a Uganda i Rwanda

Detecten amiant als baixos d’un comboi del metro de Barcelona

La pintura conté un baix percentatge (entre el 5% i el 10%) d’amiant blanc o crisòtil, un derivat que no desprèn fibres. Aquest component s’utilitza com un aïllant per disminuir el soroll. TMB no retirarà els vagons afectats i assegura que no suposa cap risc per als usuaris i els treballadors.

L’asbest, o amiant, és el nom amb què es coneix un grup  de minerals metamòrfics fibrosos, generalment amosita, crisolita, crocidolita i les formes fibroses de la tremolita, l’actinolita i l’antofil·lita, que es poden trobar en estat natural.

 Fibres d’asbest afectant teixit pulmonar.

L’asbest afecta principalment els pulmons i la membrana que els envolta, la pleura. Inhalar alts nivells de fibres d’asbest durant molt de temps pot produir lesions que semblen cicatrius als pulmons i a la pleura. Aquesta malaltia s’anomena asbestosi i normalment afecta als treballadors exposats a l’asbest, però no a la població en general. La gent amb asbestosi té dificultats en respirar, sovint té tos, i en els casos més greus pateix dilatació del cor. L’asbestosi és una malaltia greu que, eventualment, pot produir incapacitat i, fins i tot, la mort.

https://www.naciodigital.cat/noticia/165007/detecten/amiant/baixos/comboi/metro/barcelona

https://ca.wikipedia.org/wiki/Asbest

http://www.ccma.cat/324/es-detecta-amiant-en-tres-vagons-de-la-linia-1-del-metro-de-barcelona/noticia/2881391/

Transports Metropolitans de Barcelona ha detectat amiant en els baixos de tres vagons d’un comboi de la línia L1 del metro aquest dimarts, segons ha informat a la plantilla en un comunicat intern que ha estat difós pel sindicat CGT. La companyia assegura que “no hi ha cap risc per a les persones”, però està fent inspeccions als trens de la sèrie afectada i també en d’altres, per descartar totes les possibilitats.

En concret, l’empresa ha detectat “amiant no friable (crisotil en percentatge entre el 5% i el 10%) a la pintura bituminosa” dels tres vagons. TMB explica als treballadors que és el primer tren en què es detecta aquest material després d’analitzar-ne quatre de les sèries 3.000 i 4.000. També indica que el producte està aplicat en una zona fora de l’abast del passatge.

 Al comunicat intern, TMB explica que la pintura bituminosa antisonora es troba a la zona sota el bastidor i a l’estructura interior de la caixa dels tres vagons. Afegeix que en tots els mesuraments ambientals fets als tallers del metro, als trens i a la resta de la xarxa, des de l’entrada en vigor l’any 2006 del Reial Decret de treballs amb risc d’amiant, “no s’ha detectat presència d’amiant que suposi un risc per a la seguretat i salut de les persones”.

Trens dels anys 80

La companyia també explica que ha estat auditant especialment combois dels anys 80 del segle passat, quan aquest material -extremadament cancerigen- era completament legal a l’Estat, i usat en tota mena de construccions.

Ara, TMB ha indicat a la plantilla que identificarà els tres vagons afectats amb l’etiqueta internacional de presència d’amiant, i que no hi farà activitats que provoquin una degradació de la pintura, ni en aquests ni en cap altre tren on es pogués trobar el producte tòxic.

També farà un reforç de formació dels treballadors de Material Mòbil de les línies L1 i L3 i accelerarà les inspeccions de presència d’amiant a tots els trens de les sèries 3.000 i 4.000.

 

Descobreix el bacteri per produir combustible solar

Un batceri molt especial. Científics han descobert que el bacteri Moorella thermoacetica brinda una manera més eficient de produir combustibles solars mitjançant fotosíntesi artificial, gràcies al seu apetit per l’or.

Moorella termoacetica
Classificació científica
Regne: Bacteris
Phylum: Firmicutes
Classe: Clostridia
Ordre: Thermoanaerobacterals
Família: Thermoanaerobacteriaceae
Gènere: Moorella
Espècies
Moorella thermoacetica
Collins, Lawson, Willems, Còrdova, Fernández-Garayzabal, García Cai, Hippe & Farrow, 1994

La termoacetica Moorella , anteriorment coneguda com Clostridium thermoaceticum, és un bacteri pertanyent als Firmicutes[1]

Els investigadors del Laboratori Nacional de Lawrence Berkeley , incloent Peidong Yang , van poder induir M. thermoaceticaa la fotosíntesi, malgrat no ser fotosintètica. També va sintetitzar nanopartícules de semiconductors, utilitzant així la llum per produir productes químics diferents dels produïts en la fotosíntesi.

https://en.wikipedia.org/wiki/Moorella_thermoacetica

https://www.ecoticias.com/energias-renovables/188511/Descubre-bacteria-producir-combustible-solar

Científicos han descubierto que la bacteria Moorella thermoacetica brinda una manera más eficiente de producir combustibles solares mediante fotosíntesis artificial, gracias a su apetito por el oro.

M. thermoacetica se convirtió en la primera bacteria no fotosensible que producía fotosíntesis artificial en un estudio dirigido por Peidong Yang, profesor de la Facultad de Química de la Universidad de California en Berkeley. Al unir nanopartículas absorbentes de luz hechas de sulfuro de cadmio (CdS) a la membrana bacteriana exterior, los investigadores convirtieron a M. thermoacetica en una pequeña máquina de fotosíntesis, convirtiendo la luz solar y el dióxido de carbono en productos químicos útiles. Continua la lectura de Descobreix el bacteri per produir combustible solar

Rius atapeïts de fòsfor

El dilema és el següent: els éssers humans necessiten menjar, però necessiten aigua neta, però el cultiu d’aliments requereix fòsfor que contamina l’aigua quan surt de la conca i contamina els ecosistemes aquàtics adjacents

L’eutrofització és el procés de contaminació més important de les aigües en llacs, basses, rius, embassaments, etc. Aquest procés està provocat per l’excés de nutrients a l’aigua, principalment nitrogen i fòsfor, procedents majoritàriament de l’activitat de l’home.

L’excés de nutrients fa que les plantes i altres organismes creixin en abundància. Durant el seu creixement i putrefacció, consumeixen gran quantitat de l’oxigen dissolt i aporten matèria orgànica (fang) en abundància.

L’eutrofització afecta la qualitat de les aigües ja que en augmentar la podridura i esgotar l’oxigen, les aigües adquireixen una olor nauseabunda. L’olor d’aquestes aigües pot ocasionar pèrdues econòmiques (turisme, àrees que perden valor …), problemes respiratoris i el seu consum pot ocasionar problemes sanitaris a les persones de la zona.

També pot afectar la producció piscícola d’una zona, ja sigui aquesta extracció o mitjançant el cultiu. L’aqüicultura pot produir una major aportació de nutrients a les aigües circumdants de manera que han de ser supervisades i gestionades amb delicadesa.

Per primera vegada s’ha quantificat la quantitat màxima de nutrients, específicament el fòsfor, que poden acumular-se en una conca abans de col·lapsar i contaminar els ecosistemes riu avall. La quantitat de llindar mitjana és de 2,1 tones per quilòmetre quadrat de terra, estimen els investigadors la Université de Montréal en el seu estudi publicat aquest dilluns a ‘Nature Geoscience’. “Més enllà d’això, l’entrada de fòsfor a les conques hidrogràfiques provoca una acceleració significativa de la pèrdua (de fòsfor) en el vessament”.

https://www.iagua.es/noticias/sewervac-iberica/eutrofizacion-causas-consecuencias-y-soluciones

https://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/188393/Rios-atiborrados-de-fosforo

Por primera vez se ha cuantificado la cantidad máxima de nutrientes, específicamente el fósforo, que pueden acumularse en una cuenca antes de colapsar y contaminar los ecosistemas río abajo. La cantidad de umbral promedio es de 2,1 toneladas por kilómetro cuadrado de tierra, estiman los investigadores la Université de Montréal en su estudio publicado este lunes en ‘Nature Geoscience’. “Más allá de esto, la entrada de fósforo a las cuencas hidrográficas provoca una aceleración significativa de la pérdida (de fósforo) en la escorrentía”, añade. Continua la lectura de Rius atapeïts de fòsfor

El pla per tornar a la Lluna

Arribar a la Lluna no serà l’objectiu final sinó el punt de partida per establir una presència humana permanent en el satèl·lit i utilitzar-lo com a trampolí per arribar més enllà en el futur, a Mart o a algun asteroide.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181007/452207539894/plan-pisar-luna-aniversario-nasa-estacion-espacial-mision-astronautas.html

Cuando van a celebrarse los 50 años de la llegada de los primeros astronautas a la luna, y está a punto de estrenarse en los cines la película ‘First Man’ sobre Neil Armstrong y el programa Apolo, la NASA vuelve a tener un plan para enviar misiones tripuladas al satélite.

Pero lo hará de manera muy diferente a como lo hizo la primera vez. En esta ocasión, no será una carrera espacial para llegar antes que los comunistas de la Unión Soviética. Será un trabajo en equipo en el que podrán participar otros países que ya cooperan con EE.UU. en la Estación Espacial Internacional (EEI).

La NASA tiene programada la primera misión con astronautas para el 2023 Continua la lectura de El pla per tornar a la Lluna

La temptació de rendibilitzar els espais protegits a força de turisme amenaça de massificar els parcs nacionals

Pot existir el turisme sostenible ?. El turisme responsable o turisme sostenible és un tipus de turisme que respon a les necessitats dels turistes i de les regions receptores actuals, alhora que protegeix i millora les seves oportunitats del futur. Però a on està el límit?

https://www.eldiario.es/sociedad/Rentabilizar-parques-nacionales-turismo-conservacion_0_821718579.html

 Está completamente destruida“. Así ha justificado esta semana el Gobierno tailandés el cierre de la célebre playa Bahía May. Tailandia cedió tras años de resistirse a esta medida por los 10,5 millones de euros que generaba el turismo. Rentabilizar los parques nacionales a base de turismo es una tentación que amenaza su propia conservación. Y en España ya hay avisos y consecuencias de esta tendencia que convierte la naturaleza protegida en atractivo comercial. 2017 supuso el tercer año consecutivo de máximos históricos de visitantes en la red.

El año pasado se registraron 15,4 millones de visitantes: “Récord”, constató el Ministerio de Transición Ecológica. El volumen ha crecido un 33% desde 2013 (en parte por la incorporación de la sierra de Guadarrama). La masificación de los espacios naturales de alta protección avanza. El más visitado año tras año es el Parque Nacional del Teide (Tenerife). También batió sus marcas con 4,3 millones de turistas el año pasado, según el Cabildo Insular cuyo balance revela que “llegan 81.400 coches al mes. El medio más usado”. Le sigue el parque de Guadarrama (Madrid y Castilla y León). Continua la lectura de La temptació de rendibilitzar els espais protegits a força de turisme amenaça de massificar els parcs nacionals

Els científics diuen que detenir la desforestació és”tan urgent” com reduir les emissions

Protegir i restaurar els boscos reduiria el 18% de les emissions per a l’any 2030 i ajudarà a evitar un augment de la temperatura global més enllà de la 1.5C`.

El paper dels boscos en la lluita contra el canvi climàtic corre el risc de ser ignorat pels governs del món, segons un grup de científics que ha advertit de detenir la desforestació és “tan urgent” que eliminar l’ús dels combustibles fòssils.

Recórrer els boscos del món donaria a conèixer més de 3 bilions de tones de diòxid de carboni, més que la quantitat bloquejada en les reserves mundials identificades de petroli, carbó i gas. En protegir i restaurar els boscos, el món aconseguiria un 18% de la mitigació d’emissions necessària per al 2030 per evitar un canvi climàtic fugaç, va dir el grup de 40 científics, que abasta cinc països, en un comunicat.

“Hem de protegir i mantenir boscos sans per evitar un canvi climàtic perillós i garantir que els boscos del món continuïn oferint serveis crítics per al benestar del planeta i nosaltres mateixos”, diu la declaració.

La intervenció arriba a mesura que el Grup Intergovernamental de l’ONU sobre el Canvi Climàtic es reuneix a Corea del Sud abans del llançament d’un informe tan esperat sobre com el món pot evitar l’escalfament de 1,5C (2,7 F) més enllà dels nivells preindustrials, un objectiu aspiracional del fita Acord de clima de París el 2015.

S’espera que l’informe se centri en els canvis necessaris en el sistema energètic, en lloc dels boscos. “En respondre a l’informe de l’IPCC, el nostre missatge com a científics és senzill: el clima futur del nostre planeta està íntimament lligat al futur dels seus boscos”, conclou expressament la declaració dels científics.

Els arbres i altres vegetals que actualment absorbeixen al voltant d’una quarta part dels humans de CO 2 s’afegeixen a l’atmosfera, suavitzant l’impacte potencial del canvi climàtic.

Tot i que el món no perdrà tots els seus arbres, encara s’estan perdent grans extensions de boscos tropicals que tenen una gran quantitat de carboni a l’Amazones, Àfrica central i Indonèsia. Les temperatures d’escalfament també estan provocant grans incendis en boscos en latituds més elevades, tal com va ser testimoni d’aquest estiu, quan gran part del nord de Suècia va sofrir la seva mort.

“Sovint es perd la part forestal en la conversa i no crec que l’informe de l’IPCC ressalti prou”, va dir Deborah Lawrence, professora de ciències ambientals de la Universitat de Virgínia i signant de la declaració. “Gairebé prenem els boscos com un determinat, però perdem bosc cada any, el que significa que els estem disminuint com un embornal de carboni”.

“La deforestació s’ha reduït massivament a l’Amazones, però això no ha passat en cap altre lloc. A mesura que els països es tornen més pacífics a l’Àfrica, podríem perdre més boscos tropicals, que realment em preocupa “.

Es preveu que l’informe de l’IPCC esmenta la necessitat que la tecnologia encara no provada pugui cremar la vegetació i enterrar les emissions resultants sota el sòl o succionar directament el carboni de l’aire com a mitjà per assolir l’objectiu 1.5C.

La declaració de Lawrence i altres científics adverteix que l’estratègia anterior, coneguda com a bioenergia amb captura i emmagatzematge de carboni (Beccs) , no està provada i corre el risc d’eliminar grans àrees de selva tropical per donar pas a la plantació de fusta per a l’energia.

“Em trenca el cor per pensar que perdríem la meitat dels nostres boscos tropicals per a les plantacions només per salvar-nos”, va dir Lawrence. “És horrible que perdem la nostra biodiversitat per evitar el canvi climàtic. Perdre boscos tropicals no és d’alguna manera més econòmic que muntar parcs eòlics als EUA o al Sàhara “. Continua la lectura de Els científics diuen que detenir la desforestació és”tan urgent” com reduir les emissions

Catalunya acull unes jornades d’afectats per l’amiant amb el focus posat en les víctimes indirectes

Un segon treballador de Metro de Madrid ha mort per exposició a fibres procedents d’amiant.  Veure : https://www.abc.es/espana/madrid/abci-muere-segundo-trabajador-metro-expuesto-amianto-201810051147_noticia.html

Fins al moment són quatre els casos de treballadors de la companyia amb malaltia professional com a conseqüència de la seva exposició a fibres procedents de l’amiant, dels quals dos han mort, el primer d’ells el passat 24 de maig i un altre ahir mateix.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=247352&titular=catalunya-acoge-unas-jornadas-de-afectados-por-el-amianto-con-el-foco-puesto-en-las- Continua la lectura de Catalunya acull unes jornades d’afectats per l’amiant amb el focus posat en les víctimes indirectes

Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

Quatre equips de científics dels EUA investiga amb virus modificats genèticament perquè puguin modificar l’ADN dels cultius. Per propagar el virus, usarien diverses espècies d’insectes també modificats. L’objectiu declarat del programa, finançat pels militars, és protegir les collites d’una sobtada sequera, gelades … o un atac exterior. No obstant això, altres investigadors alerten ara que els insectes amb els virus mutants podrien convertir-se en una arma biològica incontrolada. Sabem les conseqüències de posar en marxa experiments com aquests ?

https://www.eldiario.es/sociedad/armas_biologicas-DARPA-ciencia-transgenicos_0_821368564.html Continua la lectura de Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

Frances Arnold, George Smith i Gregory Winter han estat els premiats per l’Acadèmia de Ciències Sueca.

Frances Hamilton Arnold és una científica i Enginyera americana internacionalment reconeguda per liderar Mètodes d’evolució dirigida per a crear sistemes biològics útils, incloent enzims, circuits reguladors genètics i organismes.

El mètode de Frances Arnold ha permès desenvolupar nous fàrmacs i combustibles sense requerir dels catalitzadors convencionals, que solen tenir un cost elevat i sovint són tòxics i perjudicials per al medi ambient.

El mètode d’Arnold fa canvis a l’atzar en el gen d’un enzim d’interès. Després, l’introdueix en bacteris perquè fabriquin l’enzim i selecciona les que produeixen la versió més eficient. A continuació, torna a mutar a l’atzar aquest nou gen i repeteix el procés fins a trobar un enzim final amb noves funcions o molt més eficient que l’original.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181003/452156220322/nobel-quimica-2018.html

La aplicación de los principios de la evolución biológica al laboratorio para crear nuevas proteínas ha sido reconocida con el premio Nobel de Química de 2018. La Academia de Ciencias Sueca ha concedido el galardón a los estadounidenses Frances Arnold y George Smith y al británico Gregory Winter.

Frances Arnold, investigadora del Instituto de Tecnología de California (Caltech, en Estados Unidos), ha recibido la mitad del premio “por la evolución de enzimas dirigida”. George Smith, de la Universidad de Missouri en Columbia (Estados Unidos), y Gregory Winter, del Laboratorio de Biología Molecular del Consejo de Investigación Médica del Reino Unido en Cambridge, han sido premiados con la otra mitad del galardón por una técnica que utiliza virus bacteriófagos, que infectan bacterias, para producir anticuerpos y otras proteínas. Continua la lectura de La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química