Arxiu de la categoria: BIOLOGIA

Pràctiques biologia

El darrer gran bosc verge d’Europa està en perill

A Polònia, el bosc de Bialowieza està – segons un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/ultimo-bosque-virgen-Europa-colapso_0_647086288.html) – a la vora del col·lapse. El darrer gran fòssil vivent vegetal està a punt de morir.

El bosc, patrimoni de la humanitat segons la Unesco, està patint una tala massiva. Darrera de la mateixa, la indústria de la fusta. Com sempre abans els beneficis econòmics que el medi ambient. No importa que aquest bosc que no havia estat tocat per la ma de l’home desaparegui, tant sol importen els diners. Diners que mai podran pagar la bellesa robada. Els necis sempre confonen valor i preu. En aquest cas el valor del darrer bosc verge és innegable i no té preu. Però per a ells tot està en venda, tot té un preu.

De manera semblant al cas de Doñana en la península Ibèrica, on la marca “España” deixa fer de les seves, la comissió Europea ha demanat al govern de Polònia que aturi totes les agressions al bosc de Bialowieza.

Científicos y ecologistas acusan al gobierno polaco de llevar el ecosistema del bosque de Białowieża al “borde del colapso”, un año después de que un nuevo plan forestal ha permitido que se triplique la tala y se levante la prohibición de talar las zonas vírgenes del bosque.

Białowieża, situado en el noreste del país, a lo largo de la frontera entre Polonia y Bielorrusia, constituye el último bosque virgen de Europa, y está sometido a procesos naturales, sin intervención humana directa.

Este sitio declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco, el único en Polonia, alberga unas 1.070 especies de plantas vasculares, 4.000 especies de hongos, más de 10.000 especies de insectos, 180 especies de aves en reproducción y 58 especies de mamíferos, incluyendo muchas especies están en peligro de extinción.

“En algún momento, esto va a colapsar, y si eso sucede, o cuando suceda, habrá desaparecido para siempre. No habrá dinero en el universo capaz de recuperarlo”, afirma el profesor Tomasz Wesołowski, un biólogo forestal de la Universidad de Breslavia que ha dirigido trabajos de campo en Białowieża cada uno de los últimos 43 años. “Cada vez que se tala un árbol, estamos más cerca de ese punto sin retorno”.

Si bien la tala es ilegal en la reserva natural del parque nacional de Białowieża, que contiene un bosque que ha permanecido a salvo de la mano del hombre por miles de años, la reserva sólo representa un 17% del bosque en territorio polaco, dejando unas 40.000 hectáreas vulnerables ante la tala autorizada por el Estado.

En recientes visitas al bosque, the Guardian encontró evidencia de tala generalizada de árboles, lo cual estaría violando la ley polaca y europea. Algunos de los árboles talados, con los troncos marcados para la distribución comercial, parecían tener más de 100 años y estaban en zonas protegidas por la Unesco.

Parque Nacional Białowieża en Polonia, por Frank Vassen
Parque Nacional Białowieża. FRANK VASSEN

“Están talando bosque natural y diverso que no fue plantado por la mano humana y reemplazándolo con plantaciones de árboles de una misma especie y de una misma edad”, dice Adam Bohdan de la Fundación Polonia Silvestre, que monitorea la tala y suministra datos a los científicos que trabajan en el centro de investigación botánica de Białowieża.

“Están talando zonas de la Unesco donde está prohibido cortar árboles. Están talando árboles centenarios, violando las leyes europeas. Están talando durante la temporada de reproducción y destruyendo el hábitat de especies rarísimas. Esto está alterando procesos naturales que tienen lugar desde hace miles de años. Estamos perdiendo grandes áreas del último bosque virgen. Mis peores pesadillas se están haciendo realidad”, asegura Bohdan.

El gobierno argumenta que la tala es necesaria para proteger al bosque de un brote de escarabajo de la corteza y por razones de seguridad pública, pero los ecologistas rechazan ambos argumentos.

“La tala de píceas infectadas no detiene el brote del escarabajo de la corteza, sino que deja miles de hectáreas taladas al ras”, dice el Dr Bogdan Jaroszewicz de la Universidad de Varsovia, director del centro de investigación de Białowieża.

“Por supuesto que no se puede dejar árboles muertos al costado de las carreteras o de los caminos turísticos, pero están talando zonas que están muy alejadas de los caminos”.

Los intereses de la industria maderera

Los que se oponen a la tala acusan al Ministro de Medio Ambiente, Jan Szyszko, que es guarda forestal y profesor de administración forestal, de sacrificar el bosque en favor de los intereses de la industria maderera polaca.

“Vemos que están talando árboles que no están infectados con el escarabajo y que no son vulnerables a él”, señala Bohdan. “También están quitando árboles muertos o en descomposición que son esenciales para la biodiversidad del bosque y para los procesos naturales, incluida la regeneración forestal. Pero para ellos son sólo un desperdicio de valiosa madera”.

Los ecologistas también señalan la reserva protegida en el parque nacional de Białowieża, que está sobreviviendo al mismo brote de escarabajo sin necesidad de talar.

Parque Nacional Bialowieza.

A cargo de administrar un territorio de equivale a un tercio de la superficie de Polonia, el Estado obtiene ingresos públicos anuales de unos 1.390 millones de euros, controlando un 96% del mercado maderero en el país, que provee materia prima para exportación de madera, papel y muebles por un valor de 10.700 millones de euros. En un comunicado de prensa de 2016, las madereras estatales prometieron un suministro récord de 40 millones de metros cúbicos de madera para 2017.

“No les importan los árboles, sólo les importa la madera”, afirma Adam Wajrak, un experimentado activista medioambiental.

“La industria maderera cree que el bosque existe para servirla, y no al revés”, dice Wesołowski. “Es el típico monopolio. Sacan provecho de un territorio que le pertenece a todo el pueblo polaco y se quedan con casi todos los beneficios, destruyendo la tierra en el proceso”.

Es poco probable que la situación cambie en el corto plazo. La industria maderera y los cazadores son una porción clave del electorado del partido de derecha Ley y Justicia que gobierna actualmente Polonia. El nuevo director general de bosques nacionales, Konrad Tomaszewski, es primo de Jarosław Kaczyński, líder de Ley y Justicia.

Ahora, el gobierno polaco se enfrenta a la amenaza de que la Comisión Europea lo lleve ante el Tribunal de Justicia de la UE. “Ante el riesgo de un daño irreparable al bosque, la Comisión urge a las autoridades polacas a responder en el plazo de un mes, en lugar del plazo usual de dos meses”, declaró la Comisión en abril.

“Queremos un bosque, no un parque de robles”.

Els vessaments d’aigües contaminades al riu Odiel

El riu Odiel és un riu que es troba en el sud de la Península Ibèrica, que neix a la serra d’Aracena i que desemboca a la ria de Huelva on conflueix amb el riu Tinto.

Un total d’un terç de la seva conca es troba altament contaminat pels residus procedents de més de 100 mines abandonades i sense cap control.

Ara en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/minas-abandonadas-apuntillan-contaminados-industria_0_647086173.html) podem llegir com el darrer escapament procedent d’un embassament miner ha arribat fins a l’Atlàntic. Les empreses mineres responsables,  Ormonde i Nueva Tharsis, com és evident tractaran de no pagar res. De fet, Nueva Tharsis – Irlandesa – havia comprat la mina per tal de revendre-la sense fer res de res. Evidentment amb aquesta expectativa d’un negoci lucratiu havia deixat l’embassament – ja deteriorat – sense cap mena de control. Al final, com sempre, la contaminació l’haurem de pagar entre tots. I com sempre: Socialització de pèrdues i privatització de guanys…..

Malauradament la història es repeteix: Sempre guanya el interès econòmic davant del interès mediambiental. I sempre perdem tots. Poder cal repensar el sistema, no? Continua la lectura de Els vessaments d’aigües contaminades al riu Odiel

El canvi climàtic i la reserva de llavors de l’Àrtic

El Titanic deien que era impossible que s’esfondres, la línia Maginot de defensa era segons els constructors inexpugnable, el camping “Las nieves” era absolutament segur (fins que una colada de fang i roques el va escombrar…..)…… Són exemples de com l’optimisme humà – millor dit la inconsciència – funciona.

A l’àrtic i en previsió d’un futur canviant, es va construir el magatzem més gran de llavors del món. En ell, edificat en el permafrost de la illa d’Spitsbergen (illa que pertany a Noruega i que és troba a l’Àrtic), estan guardades més d’un milió de paquets de llavors. Els seus constructors l’havien construït pensant que resistiria el pas del temps. Però arran de les altes temperatures va haver-hi una gran fusió del glaç i pluges. Això ha provocat que l’aigua entrés pel túnel que porta cap a la bòbila on estan les llavors. Afortunadament l’aigua es va glaçar i les llavors estan en bon estat. Tot això ho podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/reserva-global-semillas-Artico-calentamiento_0_646736063.html).

Però el fet és que després de tot el que ha passat, ja no es pot confiar en que les llavors estaran segures sense cap mena d’ajut. Ara el govern de Noruega (el propietari del magatzem) les ha de vigilar les 24 h. Tots els plans de tenir-les segures passes el que passes i sense cap mena d’intervenció s’han acabat. Ara cal buscar solucions per tal de que les llavors estiguin segures amb la mínima intervenció humana.

El que sembla clar és que els científics noruegs i la majoria del món van subestimar la velocitat i les conseqüències  a la que està actuant el canvi climàtic. I també……que res és per sempre……

Poder fora bo reflexionar sobre aquesta història i tenir-la present en les nostres accions.

Continua la lectura de El canvi climàtic i la reserva de llavors de l’Àrtic

Les balenes es van tornar gegants causa de la glaciació

Com va dir Charles Darwin: “No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta als canvis”. Segons un nou estudi, publicat aquest dimarts a la revista Proceedings of the Royal Society B, la mida d’aquests mamífers és resultat d’una estratègia evolutiva per alimentar-se de manera més eficaç. El sistema d’alimentació per filtració sembla haver determinat l’augment de mida de les balenes. Un cos més gran significa una millor estratègia de filtració. El canvi evolutiu correspon al període en el qual les capes de gel haurien portat els nutrients cap a les aigües costaneres durant determinades èpoques de l’any

http://elpais.com/elpais/2017/05/23/ciencia/1495536190_676399.html

Las ballenas azules, que pueden alcanzar más de 30 metros, son los animales vertebrados más grandes que han vivido nunca. Cómo y porqué esos mamíferos marinos se volvieron tan grandes era un misterio hasta ahora, debido al desafío que supone estudiar fósiles incompletos. Una nueva investigación del Museo de Ciencias Naturales Smithsonian indica, sin embargo, que fue solo en su pasado evolutivo reciente que las ballenas se convirtieron en gigantes.  Continua la lectura de Les balenes es van tornar gegants causa de la glaciació

Projecte Castor: deute il·legítim i impunitat

El títol d’aquest article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Proyecto-Castor-deuda-ilegitima-impunidad_6_646445355.html) ja ho diu tot. Si a un deute il·legítim se li suma la impunitat, tenim el projecte Castor. Una gran estafa on els responsables es van tapant els uns als altres.

Un exemple més de socialització de pèrdues i privatització de guanys. Un exemple més de que pocs guanyen – en aquest cas Florentino Pérez i el seu grup ACS, amb la connivència dels diferents governs de torn, el Banc d’inversions Europeu – i molts paguem…..

Una història més d’aquest país, el de la “marca España”, dominat per una Oligarquia plutocràtica. Poder fora hora de començar a canviar allò que alguns van deixar “Atado y bien atado” i que els seus hereus continuen “atando”…. Continua la lectura de Projecte Castor: deute il·legítim i impunitat

Reverdiment antàrtic

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226909), podem llegir com a l’antàrtida està creixent cada vegada més (i per tant ocupant més extensió) la molsa. Molsa que dona un color verd a una extensió cada cop més gran d’aquest continent.

Aquest “reverdiment” es produeix per la fusió del glaç i la elevació de les temperatures, o sigui per el canvi climàtic. Tot i això suposo que alguns argumentaran que la molsa creix perquè ha mutat i s’ha adaptat a créixer en condicions més fredes……

La Antártida se está volviendo verde a causa del cambio climático

Continua la lectura de Reverdiment antàrtic

Dia Internacional de la Diversitat Biològica / 2017.05.22

D’on trauríem la fusta si no hi haguessin boscos? Què menjaríem si els insectes no pol•linitzessin les plantes? D’on trauríem les matèries primeres per fer la nostra roba? Podríem viure sense aigua neta? La biodiversitat importa per moltes i variades raons d’índole ètica, emocional, mediambiental i econòmica. La pèrdua de la biodiversitat comporta un deteriorament dels serveis que els ecosistemes ens donen de forma gratuïta i té com a conseqüència un empitjorament de la salut humana, una major inseguretat alimentària, una major vulnerabilitat davant catàstrofes i canvis ambientals i, en definitiva, una disminució de la nostra qualitat de vida. http://www.ersilia.org/lab_biodiversitat/index.php?option=com_content&view=category&id=13&layout=blog&Itemid=19

S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes. Continua la lectura de Dia Internacional de la Diversitat Biològica / 2017.05.22

Trump i el clorpirifós

El clorpirifós és un potent pesticida organofosforat que provoca la inhibició de l’acetilcolinesterasa. Aquesta inhibició provoca el col·lapse del sistema nerviós de l’insecte. Però aquest pesticida, comercialitzat per Dow Chemical sota els noms de Dursband i Lors ban, té efectes neurològics en les persones. A més és molt tòxic pels peixos i les abelles.

Per aquests motius s’havia començat a tramitar la seva prohibició durant el govern d’Obama. Ara, com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Trump-prohibicion-pesticida-agricultores-California_0_644636578.html), el govern de Trump ha decidit aturar aquesta prohibició. Aquesta aturada està d’acord amb la seva línia de preocupació pel medi ambient….. o sigui, cap ni una. Tant sols li preocupa la salvaguarda dels interessos econòmics de les grans multinacionals i dels rics. La salut o el medi ambient, no importen. Continua la lectura de Trump i el clorpirifós

Científics investiguen el canvi climàtic en ecosistemes molt petits

En ciència és freqüent la utilització de models. Aquests, que poden ser analògics o digitals, son simplificacions de la realitat i serveixen per estudiar-ne els trets principals dels diferents paràmetres. Com és evident els resultat obtinguts no són una veritat absoluta però si són una aproximació a la realitat. De fet, quan més complex és l’ecosistema més difícil es fer-ne un bon model. Dins d’aquest camp, el de la modelització, els ordinadors han sigut un gran avenç que ha permès obtenir grans resultats.

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226851), podem llegir com un grup de científics australians han començat a estudiar els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes. El mètode emprat és mesurar els efectes en ecosistemes en miniatura. Els resultats per ecosistemes marins han estat un xic preocupants: el increment de la temperatura i l’acidificació de l’aigua provocaven importants canvis en la xarxa tròfica. Continua la lectura de Científics investiguen el canvi climàtic en ecosistemes molt petits

Hi ha altres coses millor que reciclar

Que cada vegada es recicla més i millor és una dada interessant que podem llegir en un excel·lent article publicat a “BlogSOStenible” (veure https://blogsostenible.wordpress.com/2017/05/19/fiebre-reciclaje-cosas-mejor-reciclar-sddr/).

Però millor que reciclar és Reduir, Reparar i Reutilitzar. Si a més també comprem productes de qualitat, que durin més, doncs millor que millor.

Per tant, reciclar està bé, però hauria de ser el darrer recurs davant de la reducció, la reparació i la reutilització. I en el meu cas aposto per la reducció. Un consum menor, del que realment es necessari, penso que és la millor aposta per evitar un increment en el consum de recursos i l’associat deteriorament del medi ambient. Continua la lectura de Hi ha altres coses millor que reciclar