Arxiu de la categoria: PRÀCTIQUES AL LABORATORI DE QUÍMICA

PRÀCTIQUES DE QUÍMICA

SESSIÓ “CONTINUA”

Després de més de dos trimestres de treball intens estudiant els “petits secrets” de la matèria ens posem “manos a la obra” i fem una sèrie de pràctiques de Química que ens ajudaran a posar en pràctica allò que hem après prèviament de forma teòrica. Es una altra manera de treballar, sens dubte més amena perquè sempre estem a temps de fer-li una brometa al company de grup o perquè podem discutir ( sense arribar a les mans, òbviament!!!) la manera d’organitzar-nos. Sempre podem dedicar-li també una estoneta a l’alliberament d’adrenalina en el moment en què li muntem la bronca al/la company/a perquè ja està recollint i jo encara estic fent neteja!!!!

Hem fet les següents pràctiques:

1.- preparació d’una dissolució concentrada i una de diluïda a partir de la concentrada.

2.- reaccions de doble substitució.

3.- substàncies àcides i bàsiques- com funcionen els indicadors.

4.- valoració àcid- base. Càlcul de l’acidesa d’un vinagre.

À suivre…………

 

Extreure conclusions

EXTREURE CONCLUSIONS

Estem tan acostumats al “bombardeig” de tota mena de notícies, d’enquestes, d’histogrames o d’imatges que possiblement ens costi aturar-nos en l’anàlisi d’allò que estem veient. Tot ha de ser immediat i dedicar uns instants a observar i/o analitzar, és un exercici que la majoria de vegades no fem. Això és tant més cert com més joves són les persones, ja que aquest excés d’informació al que feia referència més amunt, és l’àmbit en el qual han viscut sempre els nostres joves.

Extreure conclusions és una de les tasques que tothom ha de fer en algun moment; és una habilitat que també s’ha de practicar i resulta ser una de les etapes fonamentals en l’aplicació del mètode científic. Doncs bé, he volgut començar a treballar aquest aspecte de la competència comunicativa amb els meus alumnes de química de primer de batxillerat.

Passo a explicar tot seguit la meva experiència. Acabem de començar a explicar el tema de les dissolucions; ara per ara els alumnes coneixen el concepte de dissolució i les maneres que tenim d’expressar-ne la concentració. Fins aquí és tot el que saben. Els presento una animació on apareix un recipient contenint un líquid que s’introdueix en un altre recipient que podrà escalfar o refredar la dissolució que es prepari. A sobre del recipient hi ha preparada una espàtula on  posarem la quantitat que vulguem de solut. L’animació permet escollir les masses de dissolvent i de solut que es mesclen; igualment permet escollir el tipus de dissolvent i de solut emprat. Un cop preparada la dissolució es posa en marxa l’applet i s’espera fins que s’estabilitzi la temperatura. Apareixen unes dades en un panell; una d’elles és ràpidament identificada: la temperatura de solidificació de l’aigua, la segona dada que identifiquen és la temperatura que assoleix la dissolució en el procés de refredament i que triga una mica en estabilitzar-se. Apareixen però unes dades que ells no coneixen uns valors simbolitzats mitjançant els símbols: Kb i Kf. Els demano que parin molta atenció a tots els canvis que vaig fent i que prenguin nota per cada canvi efectuat en les dades, dels nous resultats obtinguts.

Començo escollint l’aigua com a dissolvent: 100 g i clorur de sodi com a solut: 5 g. A continuació canvio la massa de solut a 10 g i els alumnes miren el que passa. Un altre canvi consisteix a mantenir fixa la massa de solut i canviar la del dissolvent. Altres canvis treballats són modificar el solut sense tocar les masses i modificar el tipus de dissolvent sense modificar les masses. Demano als alumnes que es fixin en els valors i les unitats que apareixen de les dues constants al llarg de tot el procés d’estudi. En la propera classe els alumnes han de portar conclusions del que han vist. Analitzaré aquestes conclusions per veure fins a quin punt són capaços d’ordenar les observacions i de relacionar els diferents canvis efectuats en l’experiència.

L’adreça on es pot visualitzar l’applet és la següent:

http://group.chem.iastate.edu/Greenbowe/sections/projectfolder/flashfiles/propOfSoln/colligative.swf

El buidatge dels treballs ha donat els següents resultats:

Alumne 1: relaciona els valors de Kb i Kf amb el tipus de dissolvent. El canvi de dissolvent afecta al canvi en la temperatura d’ebullició de la dissolució. Falsament diu que en les tres primeres experiències al utilitzar-se aigua la temperatura es manté estable en els 100ºC. Extreu molt poques conclusions.

Alumne 2: no es refereix en cap moment a la relació entre les constants Kb i Kf i el tipus de dissolvent. Observa que segons sigui el solut utilitzat, el canvi de la temperatura d’ebullició és més o menys acusat; tanmateix no menciona quantitats. Fa les mateixes observacions relatives al dissolvent.  Per últim, és capaç d’extreure una conclusió citant expressament que compara les situacions 4 i 5 i diu que la quantitat de solut fa variar la temperatura d’ebullició.

Alumne 3: només dues conclusions, cap d’elles fa referència al paper del tipus de dissolvent en el valor de les constants. La primera és que “ per dissoldre un solut, l’aigua necessita més temperatura que el cloroform”, és a dir, NO IDENTIFICA EL TIPUS D’EXPERIMENT QUE S’ESTÀ FENT, pensa que és un tema de comprovar les diferents solubilitats. En la segona conclusió “ el solut no canvia la Te del dissolvent” oblida que això és una propietat de les substàncies pures que ja s’ha estudiat anteriorment, però que no era objecte d’estudi ara. No obté més conclusions.

Alumne 4: l’addicció d’un sòlid modifica la Te del líquid. Estableix una proporcionalitat directa entre la massa de solut afegida i el canvi en la Te. Tant el tipus de solut utilitzat com el de dissolvent afecten a la major o menor variació en la Te. Detecta  quin solut produeix una menor elevació de temperatura. En la tasca de redactar conclusions no fa menció específica a la comparació entre diferents experiències. no es refereix en cap moment a la relació entre les constants Kb i Kf i el tipus de dissolvent.

Alumne 5: Ha anat directament a buscar informació sobre la modificació de les temperatures d’ebullició de les dissolucions. Especifica que les constants Kb i Kf són les “principals” responsables de la modificació de les propietats de les dissolucions. Proporció directa entre quantitat de solut i variació de les propietats. Lliga la volatilitat del dissolvent amb una major variació de les propietats de la dissolució. Explicita les fórmules de les variacions de Te i Tf, tot indicat el significat del termes que hi apareixen.

Alumne 6: compara explícitament les tres primeres experiències on s’utilitza el mateix dissolvent i les mateixes masses de solut i dissolvent, únicament es canvia el tipus de solut i veu que això influeix en el canvi de Te. Relaciona les constants crioscòpica i ebullioscòpica amb el canvi de dissolvent. Comparant les experiències 5 i 6 ( mencionades expressament) en què es canvia el dissolvent ( també es canvia el solut, però no les quantitats) veu que la Te no varia ( es refereix a al dissolvent pur ) però diu que la temperatura d’ebullició de la dissolució sí que ha canviat.

Hi ha hagut alumnes que directament no han presentat l’activitat demanada, suposo que queda fora de la rutina de fer “problemes” i això costa!!!!

Resultado de imagen de extreure conclusions
Què he entès?