Arxiu de la categoria: ORGANITZACIÓ EUROPEA INVESTIGACIÓ NUCLEAR

Villar de Cañas i l’informe de Enresa

Segons un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/clm/deficiencias-ambiental-Enresa-basurero-nuclear_0_623287982.html), Enresa a fet un informe d’impacte ambiental “penós” per la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (ATC en espanyol) a Villar de Cañas. L’informe que es prescriptiu en aquests casos, ha d’incloure tot un seguit de punts amb els quals s’elabora una matriu d’impactes on queden reflectits – i puntuats – tots els possibles problemes que pot provocar la construcció del magatzem.

Però segons podem llegir en el article, Enresa no ha tingut en compte ni els efectes sobre espècies protegides, ni els efectes radiològics de l’activitat sobre la zona (de fet Enresa  la contempla com una activitat industrial…), ni parla sobre la situació legal del sòl en que s’ha de construir l’ATC. El que si reconeix Enresa són els efectes contaminants sobre les aigües subterrànies i els aqüífers de la zona així com problemes de carstificacions que podrien provocar col·lapse i deformació de les estructures nuclears. Davant d’aquestes greus mancances la junta de Castella la Manxa ha hagut de retornar l’informe.

En resum un informe estil “Simpsons” per variar. Com de la sèrie esmentada és la decisió de construir el magatzem en una zona que prèviament comptava amb l’informe negatiu de la majoria de tècnics. Una decisió més política que tècnica i que pot tenir greus conseqüències tant ambientals com econòmiques.

Castilla-La Mancha ve “graves” deficiencias en el informe ambiental de Enresa sobre el silo nuclear

La Dirección General de Espacios Naturales devuelve a la promotora este estudio y ha suspendido el proceso de evaluación ambiental del basurero nuclear en la localidad conquense de Villar de Cañas

Señala más de una veintena de consideraciones que la empresa pública no ha incorporado a su texto sobre la afectación a la Red Natura 2000

El documento coincide en el tiempo con las sentencias que suspenden la protección ambiental de la Laguna del Hito por la cual la Junta quería frenar el proyecto del ATC

Obras ATC. Foto: Enresa
Obras del ATC ENRESA

Falta de avales de instituciones científicas de prestigio, criterios prefijados previamente, ausencia de los riesgos geológicos y radiológicos y de la situación legal del suelo, son solo algunas de las numerosas deficiencias detectadas en el estudio básico ambiental de afectación a la Red Natura 2000 que elaboró la empresa pública Enresa para la construcción del basurero nuclear en la localidad conquense de Villar de Cañas.

Así lo señala un informe de la Dirección General de Espacios Naturales y Política Forestal de Castilla-La Mancha, elaborado este mismo mes de marzo y que coincide en el tiempo con la decisión del Tribunal Supremo y del Tribunal Superior de Justicia de la comunidad autónoma de suspender la protección ambiental que la Junta había dado a la Laguna del Hito para frenar este proyecto de almacén de residuos nucleares (ATC).

En primer lugar, en el informe se constata como “muy llamativo” que en un proyecto de esta envergadura, y habiendo transcurrido más de cinco años desde su aprobación en el Consejo de Ministros, no se haya realizado un estudio adecuado y un documento “técnico y científico suficiente”. Establece así que el documento no está avalado por ninguna institución científica de reconocido prestigio de la propia Administración y que está “dirigido a la obtención de un determinado resultado de la evaluación ambiental, resultado que ha sido prefijado previamente”.

Dicho esto, el informe de la Junta pasa a detallar punto por punto otras deficiencias importantes que no contemplan ni las indicaciones de la Directiva Habitat de la Unión Europea, ni la Ley estatal de Patrimonio Natural y Biodiversidad, ni la Ley castellano-manchega de Conservación de la Naturaleza. Este es uno de los motivos por los que el Ejecutivo autonómico contempla la posibilidad de recurrir a Europa tras las sentencias españolas.

Por eso establece, en primer lugar, que “se obvia” la situación jurídica actual, al no recoger el informe de Enresa la petición de la Junta de que la Laguna del Hito sea declarada Lugar de Importancia Comunitaria (LIC), con las consecuencias que ello conlleva. No aparecen tampoco estudios e informes “relevantes” sobre los objetivos principales de conservación de esta zona, incluida en la Red Natura 2000.

Laguna del Hito. Foto: Turismo Castilla-La Mancha
Laguna del Hito TURISMO CASTILLA-LA MANCHA

Seguidamente, la Dirección de Espacios Naturales también considera una irregularidad que el estudio ambiental de la empresa pública no recoja los riesgos geológicos y radiológicos ni los impactos en el régimen hidrológico del río Záncara. Sobre la radioactividad, Enresa “evita pronunciarse” afirmando que la afección de este complejo se ha contemplado más “como una mera instalación o edificación de tipo industrial” sin incluir que las consecuencias de un accidente “distarían mucho” de cualquier otro tipo de industria.

En los impactos geológicos y consecuencias para el medio ambiente, el informe detalla riesgo de contaminarían de Acuíferos que suministran agua para consumo humano y regadío que pueden alterar el sistema fluvial y palustre; riesgo de ‘karstificación’ del terreno o disoluciones de rocas con consiguientes colapsos o deformaciones graves en las estructuras nucleares; y riesgo de expansividad del terreno.

A todo ello une el hecho de que ni siquiera se haga mención en el estudio de Enresa a la situación legal del suelo donde se pretende construir el ATC, estando anulado el Plan de Ordenación Municipal (POM) de Villar de Cañas.

Sin evaluar efectos en hábitas ni alternativas

También “se obvian los efectos perjudiciales que provocaría el complejo sobre la generación de los hábitats y las especies de interés comunitario” recogidos en el Formulario de Datos de la Red Natura 2000, y se denuncia la “inexistencia” de una evaluación de alternativas (la posibilidad de construirlo en otro sitio) exigida en numerosa jurisprudencia del Tribunal Supremo a este respecto y que se aporta con el informe.

El estudio de Enresa se refiere a “una única ubicación y no procede a evaluar otras opciones recogidas en el informe realizado por la Comisión Interministerial creada para estudiar las diferentes alternativas de ubicación del silo nuclear y sus complejos adyacentes.

Otro dato significativo que incorpora el Gobierno de Castilla-La Mancha es que, según la Ley estatal de Patrimonio Natural, la ampliación de la protección de la Laguna del Hito cuenta ya con un régimen de “protección preventiva”, obtenida desde el momento en que se envío al Ministerio de Medio Ambiente la lista de espacios naturales propuestos como LIC para su traslado a la Comisión Europea.

Como consecuencia de todo ello, el estudio ambiental ha sido rechazado y devuelto a la empresa pública con el argumento de que “no se considera viable realizar una adecuada evaluación de las repercusiones del ATC sobre el medio ambiente y sobre el espacio de la Red Natura 2000 y sus objetivos de conservación con la información aportada por el promotor”. Concluye que debe procederse asimismo a la suspensión del procedimiento de evaluación ambiental al no poder llevarse a cabo una evaluación adecuada en los términos que establece y exige la legislación vigente.

Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

Ja hem comentat en altres posts l’accident més greu de la història de l’energia nuclear: l’accident de Fukushima. Ara en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Aniversario-Fukushima-abandonbemos-energia-nuclear_6_620897919.html), podem llegir com l’accident de Fukushima – que encara queda lluny de ser solucionat i per tant contaminarà durant anys i anys – ja porta emès l’equivalent a un 40%  del que va emetre l’accident de Chernòbil i el més greu: Fukushima ha provocat un alt grau de contaminació marina (en l’oceà pacífic…) que no té precedents.

Però l’article no tant sols parla de Fukushima sinó també de Garoña, Villar de Cañas, dels residus radioactius, d’Almaraz i el conflicte amb Portugal, de la intenció de fer la mina a cel obert més gran d’Europa a Salamanca i de com el govern del PP recolza l’ampliació del funcionament de les envellides centrals nuclears espanyoles. El mateix govern que ha estat l’autor de “l’impost al sol”.

Ja ho hem dit en més d’una ocasió: l’energia nuclear no és una energia neta. És altament contaminant pel que fa a la mineria del urani, en el seu processament, en la construcció de les centrals i en els residus que genera. L’urani, a més, és un recurs escadusser que arribarà al seu zenit dins de poc. D’altre banda el problema dels residus generats segueix (i seguirà) sense resoldre’s i la TRE d’aquest recurs energètic és més aviat baixa. Si a més tenim en compte que econòmicament les centrals tant sols rentables si hi ha recolzament de patrimoni públic……la pregunta és obvia: perquè segueixen insistint en aquest tipus d’energia? Doncs perquè son un negoci per molt pocs, un negoci per aquelles elits que controlen les companyies elèctriques i que en el nostre país constitueixen una oligarquía extractiva.

Per tant, com bé diu l’autor de l’article, caldria abandonar ja aquest tipus d’energia. Continua la lectura de Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

Fukushima: 6 anys i seguim igual o pitjor.

Al llarg de molts posts ja hem anat explicant que la situació de Fukushima (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_nuclear_de_Fukushima_I) no està ni de bon tros sota control ni solucionada. La contaminació – sobretot produïda per fuites d’aigua contaminada a l’oceà – s’extèn ja per tot l’oceà pacífic i, a la llarga, per tot el món. Els operaris no es poden acostar a les zones on el material dels reactors està fos. No hi tampoc manera de que els robots puguin resistir les altes temperatures i la contaminació en aquestes zones. La empresa responsable de l’administració de la central, TEPCO, és una filial de General Elèctric. Aquesta és una empresa amb grans interessos econòmics en diferents parts del món i amb un gran poder. Poder, que es manifesta amb un control de determinats medis de comunicació i lobbies de pressió en els parlaments de determinats estats, fet que fa que la informació “real” sobre el que està passant surti amb comptagotes (per no dir que senzillament no hi hagi informació). Com sempre que hi ha un accident d’aquest estil (més greu ja que el de Chernòbil) les despeses corren a càrrec de l’estat on es troba ubicada la central en qüestió. És a dir dels habitants d’aquest estat. Habitants que no han gaudit dels guanys econòmics que han tingut al llarg dels anys els propietaris de la central però si que han de pagar els danys derivats de la seva gestió (privatització dels guanys i socialització de les despeses). Un negoci rodó per les empreses privades, vaja.

Ara en un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Mueren-robots-esperanza-limpieza-Fukushima_0_620488846.html), podem llegir com els robots que intenten utilitzar-se en la “neteja” dels reactors no resisteixen les condicions que en hi ha en ells i com la companyia no sap si podrà eliminar l’aigua contaminada ( que mentre continua sortint cap a l’oceà).

Paral·lelament la gent desplaçada encara no ha pogut tornar ni s’espera que ho pugui fer durant molts anys (si és que alguna vegada ho poden fer….). Per si fos més surrealista encara, recordem que Tokio serà la seu dels jocs olímpics dels 2020 gràcies a les mentides dels seus dirigents polítics que van dir que la central es trobava totalment controlada.

Però no passa res, podem seguir amb la il·lusió – evidentment no compartida per l’autor d’aquest article – de que la energia nuclear és la solució als nostres problemes energètics i ambientals. Deixem al nostres fills i nets la gestió d’una d’energia altament contaminant i ruïnosa des del punt de vista econòmic. Seguim amb el BAU i el cop de peu endavant. Tanquem els ulls davant dels problemes i deixem que el model “Springfield” (dels Simpsons) avanci pel món. Continua la lectura de Fukushima: 6 anys i seguim igual o pitjor.

Garoña i Retortillo

En un excel·lent article (veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3367&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=central-nuclear-de-garona-y-mineria-de-uranio-en-retortillo-dos-caras-de-la-misma-moneda) , Iñigo Capellán (del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid) ens explica que és el que uneix la central nuclear de Garoña i la prevista mineria d’Urani a la localitat de Retortillo.

Sabem que el lobby nuclear nacional i internacional pressionarà per tal que Garoña continui amb la seva activitat (sobretot perquè si ho aconsegueixen significaran grans guanys per les empreses propietàries (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/09/garona-punta-de-llanca-de-lenergia-nuclear/)) i perquè autoritzin el projecte miner de Urani més gran de Europa a Retortillo (província de Salamanca).

També sabem que la energia nuclear té una TRE baixa, que la mineria del urani és altament contaminant, que el urani com a recurs es troba prop del seu particular pic, que depenem de l’urani que s’extreu a altres països, que els residus nuclears són una hipoteca enverinada per a les futures generacions, que pel general les empreses propietàries de les centrals nuclears socialitzen les pèrdues i privatitzen els guanys (recordem aquí el cas de Fukushima i General Electric), i sobretot que a Espanya sobren centrals elèctriques ja que hi ha un parc elèctric sobredimensionat. Amb tot això, perquè es segueix apostant per la energia nuclear (si fins i tot l’agència internacional preveu un creixement insignificant de l’energia nuclear a nivell mundial d’aquí al 2030)? La resposta és obvia: Per a que guanyin uns pocs i paguem uns molts. Continua la lectura de Garoña i Retortillo

“Haciendo amigos”

Fent amics podria ser el títol de l’article publicat al diari “Público” (veure http://ctxt.es/es/20170208/Politica/11016/Portugal-España-queja-almacen-Almaraz-energia-nuclear.htm) sobre el conflicte España-Portugal per l’ATI (magatzem temporal individualitzat) de la central d’Almaraz. Ja vaig posar un altre post sobre el tema (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/07/almaraz-i-portugal/), on explicava el perquè Portugal amenaçava a Espanya de interposar una denúncia per l’ATI.

Però el govern d’Espanya ha decidit passar de les seves obligacions – en aquest cas realitzar els estudis d’impacte ambiental necessaris per la ubicació de l’ATI – i, en una postura xulesca (pròpia com no de la marca Espanya), demanar a Portugal que realitzi ell mateix els estudis necessaris per la ubicació del ATI. En una postura similar a la de Trump amb els mexicans el Sr. Rajoy ha decidit fer el mateix amb els portuguesos. I així li va. Ha aconseguit unir a tots els parlamentaris portuguesos en contra de la dita acció per primer cop en molts anys, i ja te mèrit. El problema és que Portugal ha posat una denúncia davant la comissió Europea i això no tant sols comportara o pot comportar una sanció econòmica sinó previsiblement un conflicte diplomàtic que implica temps de resolució. I precisament el que no sobra en el cas de la gestió dels residus produïts per les centrals espanyoles és temps. Existeix una gran quantitat que cal emmagatzemar.

En resum: Una sàvia decisió que pot comportar – penso que serà així – una llarga llista de problemes associats. Problemes que es podrien haver evitat tant sols dialogant i entenent que existeixen una sèrie d’obligacions inherents a qualsevol projecte que un decideix fer. Obligacions que li són pròpies i que no pot pretendre que faci l’altre (que en aquest cas és el que pateix l’acció). Però aquest govern, manat des de l’ombra per els poders fàctics (entre ells les elèctriques propietàries de les centrals nuclears), ha pres la pitjor decisió. Continua la lectura de “Haciendo amigos”

Chernòbil per fi a cobert

Desprès de l’accident de Chernòbil, el pitjor conjuntament amb Fukushima de la història de l’energia nuclear, es va haver d’aïllar la central afectada amb un sarcòfag. Dins varen quedar les restes de la fusió del reactor i material altament contaminat. Tot aquest material trigarà segles en ser inactiu i, conjuntament amb el material enterrat en les rodalies de la central, va haver de ser aïllat per evitar que la contaminació és disperses. En tot la operació varen participar milers de persones que varen quedar contaminades. Moltes d’elles han anat morint al llarg d’aquest anys. Mentre que les autoritats tant sols reconeixen prop d’un centenar de morts, la xifra de contaminats indica que probablement estem parlant de milers de morts (veure https://www.youtube.com/watch?v=uBv4lN3IGZ0).

Però el sarcòfag construït en primera instància, aixecat de manera heroica per milers de soldats i personal dut a la força, no era prou per resistir el pas dels anys amb el perill que això suposava. Ja en aquell moment tothom donava per fet que caldria construir-ne un altre en un futur no gaire llunya. El problema: El cost de l’obra i la seva complexitat.

Ara, desprès de 30 anys de l’accident (succeït al 1986), el reactor afectat (el nº 4) ha sigut cobert amb un nou sarcòfag de 30000 tones de pes i 257 m d’ample. El cost de l’obra ha sigut de més de 1300 milions d’euros. Desprès d’això ja podran començar les obres de demolició i descontaminació de la zona afectada que es calcula que costaran més de 2500 milions d’euros i finalitzaran abans del 2030. Tota aquesta gran quantitat de diners surt d’aportacions internacionals, o sigui de les nostres butxaques.

Tot el procés de cobertura del reactor pot llegir-se en un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/cultura/tecnologia/Chernobil-fin-cubierto_0_585491682.html) Continua la lectura de Chernòbil per fi a cobert

Els serveis del CSN a la indústria nuclear

Penjo avui dos articles de Miguel Muñiz sobre el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El CSN és “el organismo público que tiene como misión “proteger a los trabajadores, la población y el medio ambiente de los efectos nocivos de las radiaciones ionizantes, propiciando que las instalaciones nucleares y radiactivas sean operadas por los titulares de forma segura, y estableciendo las medidas de prevención y corrección frente a emergencias radiológicas, cualquiera que sea su origen.

Com és pot llegir en els dos articles, hi ha proves més que evidents que res del que hauria de fer aquest organisme ho fa (veure http://www.mientrastanto.org/boletin-149/notas/los-servicios-del-csn-a-la-industria-nuclear i http://www.rebelion.org/noticia.php?id=217686). Un ens públic pagat amb els diners de tots que no fa el que hauria de fer i es posa del costat dels interessos privats. Aquesta és la situació. I no importa si hi ha perill per a les persones o no. Abans els diners que la salut i la seguretat. I la pregunta que sorgeix és: ¿ Qui controla doncs a les centrals nuclears ? ¿ Qui dirigeix el CSN i s’encarrega de que faci el que li toca fer? Cada vegada penso més en Springfield i el senyor Burns….

Malauradament, els “trolls” (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Troll_(Internet)) contractats i els periodistes afins, aconsegueixen que la opinió pública segueixi anestesiada. I no només en aquest tema, sinó en molts altres davant dels quals la gent hauria de rebel·lar-se si sabés tot el que en realitat passa o pot passar (tot i que sovint hi ha molta gent que “prefereix no saber”). Continua la lectura de Els serveis del CSN a la indústria nuclear

Peces defectuoses a Almaraz i Ascó

Quan llegeixo notícies com aquesta, apareguda al diari “Kaos en la red” (veure http://kaosenlared.net/almaraz-y-asco-dos-nucleares-espanolas-que-operan-con-piezas-francesas-defectuosas/), m’imagino la central nuclear d’Springfield a la sèrie dels Simpson’s. En la sèrie, el Sr. Barns és l’amo de la central i fa tot el possible per guanyar molt sense gastar gens. De fet, els accidents i avaries són el pa de cada dia a la central d’Springfield. La cura que té en Homer Simpson en la seva feina és inenarrable. Et fas un tip de riure quan ho veus i penses que quines bestieses.

Però de vegades la realitat s’acosta a la ficció. Si es llegeix amb atenció l’article, un se’n adona de tots els errors en cadena que han hagut d’haver per tal que aquestes peces defectuoses estiguin ara encara instal·lades en els generadors de vapor de les centrals nuclears d’Ascó i Almaraz. I se sap de l’existència d’aquests defectes a través de les denúncies fetes per Greenpeace. Si no, les peces seguirien en aquests llocs fins a saber quan.

Però ja se sap que no cal preocupar-se. Les centrals nuclears son prou segures per no haver de preocupar-se. Mai tenen accidents ni avaries. Chernòbil i Fukushima son anècdotes en la història de les centrals nuclears en el món….. I per cert, anècdotes pagades amb diners públics. Si ho sabés el Sr. Barns, provocaria un gran accident per tal que amb diners públics es pogués reconstruir la central d’Springfield i així seguir guanyant diners. Continua la lectura de Peces defectuoses a Almaraz i Ascó

Palomares….60 anys després

És l’any 1966, a Espanya governa el dictador Franco que després de fer un cop d’estat va derrocar el govern legalment constituït de la segona República. En plena guerra freda entre la URSS i els USA, un bombarder B-52 xoca contra un avió d’abastiment i quatre bombes d’hidrogen (https://es.wikipedia.org/wiki/Proceso_Teller-Ulam) cauen sobre el poble de Palomares (Almeria).

Per tal de netejar la zona els USA envien a tot el personal disponible pensant que no hi ha perill de radiació, això vol dir sense la protecció necessària. Entre el personal hi ha músics, cuiners i depenents de comestibles de l’exercit dels USA, és a dir personal sense cap tipus de qualificació per treballar amb material radioactiu…..però ja sabem que la radiació és bona!!.

A Espanya el ministre d’informació i turisme, Manuel Fraga Iribarne (aquell que deia que “la calle es mia”, que va ser un dels fundadors del diari “El País”, que va fundar Alianza Popular (que després va donar lloc al  PP) i que a més va estar en el govern que va decidir executar a “Salvador Puig Antich” en represàlia per la mort de l’almirant Carrero Blanco), és banya a les aigües de les platges de Palomares per tal de fer veure que no hi havia cap perill….. Continua la lectura de Palomares….60 anys després

El llegat radioactiu de Chernobyl a Europa 30 anys desprès.

Penjo avui un article sobre els efectes de l’accident de Chernobyl a l’antiga Unió Soviètica publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/contaminacion_radiactiva-Chernobil-energia_nuclear_0_509199814.html).

Ja han passat 30 anys des de l’accident de Chernobyl. 30 anys des del pitjor accident nuclear que va deixar tota una zona d’Ucraïna contaminada per milers d’anys. L’accident ca succeïr el dissabte 26 d’Abril de 1986 a la central nuclear Vladimir Illich Lenin propera a la població de Prypiat. Des del primer moment les autoritats soviètiques van tractar de tapar i ocultar l’accident, cosa bastant habitual no tant sols a la Unió Soviètica sinó a tots els llocs del món on hi ha hagut accidents nuclears. Perquè si bé la energia nuclear d’ús militar llença una estratègia de la dissuasió cap a l’exterior, la energia nuclear d’ús civil imposa una dissuasió fèrria en el interior al comprometre a la societat – de manera irreversible – en la gestió de les seves instal·lacions i les seves deixalles. Aquesta dissuasió interna es manifesta sempre en el silenci – dels medis de comunicació controlats pels lobbies nuclears – davant dels accidents (com és el cas en l’actualitat de Fukushima) i per l’externalització dels costos derivats de la seva gestió.

En el cas de Chernobyl cal destacar la gran quantitat de gent, molts d’ells obligats a la força, que van haver de treballar per tal de pal·liar els efectes de l’explosió i posterior fusió del nucli de la central nuclear. Molta d’aquesta gent ha mort ja o bé està malalta sense que es reconegui la seva feina. Son els herois invisibles en molts casos, que com a Fukushima, treballen i moren perquè els demés puguin viure. A la central de Chernobyl van participar unes 600000 persones en les tasques de segellat i neteja de la central (en total el nombre d’afectats varen ser a banda dels 600000 de la neteja, 5000000 de persones que vivien en àrees contaminades i 400000 en àrees greument contaminades). Segellat que va comportar la construcció d’un enorme sarcòfag que va ser completat al any 2000. Aquest sarcòfag té com a missió aïllar tot el material fos del nucli que no va poder ser extret i que encara emet i emetrà radiacions altament contaminants. Degut a que el sarcòfag ha estat exposat a l’acció de la meteorització, s’ha anat degradant i en l’actualitat ja hauria d’haver-se construït un altre per tal de seguir aïllant totes les restes contaminades. El problema és el seu cost: més de 1000 milions d’euros a pagar entre tots els països europeus ( o sigui tots nosaltres). Abans de construir el nou sarcòfag s’haurà d’extreure tot el material fos del nucli que encara està dins del reactor afectat i dipositar-lo en un magatzem prèviament construït. (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_de_Chernóbil).

Però la contaminació no va restar tant sols a Ucraïna, com la contaminació de Fukushima no s’ha quedat tant sols al Japó. La contaminació, principalment sota la forma de Cs-137 que va ser dispersat pel vent, va arribar a diversos països del nord d’Europa (veure Fig. 1)

Fig 1. Països nordeuropeus on va arribar la contaminació de la central nuclear de Chernobyl (gràfic extret de Wikipèdia)

Aquesta contaminació va significar restriccions en determinats aliments com podem llegir en un fragment de la wikipèdia: Continua la lectura de El llegat radioactiu de Chernobyl a Europa 30 anys desprès.