Arxiu de la categoria: L’UNIVERS

L’Event Bristlecone

Segons una notícia apareguda al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/sociedad/evento-bristlecone-tuvo-lugar-inicios-neolitico-mayor-fenomeno-solar-historia-5480-c/20170219112932136884.html), un equip d’investigadors de la universitat japonesa de Nagoya acaben de fer públic un interessant descobriment. Segons aquests científics la concentració de C-14 que han trobat en arbres de les muntanyes blanques de Califòrnia , és compatible amb l’empremta deixada per una anomalia solar important. Aquesta anomalia podria haver estat causada per una fase d’ un gran mínim en l’activitat solar o bé per un seguit de grans flamerades solars seguides combinades amb una variació de l’activitat magnètica solar. El fet, insòlit fins el moment per la seva magnitud, és 20 vegades més intens que l’event de Carlomagne (que es va produir entre el 774-774 dC). Els científics han datat l’esdeviment d’aquest gran fenomen al voltant del 5480 a.C. (és adir a inicis del Neolític).

Ja hem parlat en altres ocasions del risc que suposa per la nostra tecnificada civilització una tempesta solar. Ara, després del descobriment d’aquesta megatempesta solar, aquest risc cal tenir-lo molt en compte i fer el necessari per estar preparats. Continua la lectura de L’Event Bristlecone

El proper “event Carrington” i l’escullera espacial

En altres posts (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/16/com-hauriem-dactuar-davant-duna-alerta-per-tempesta-solar/) varem comentar la preocupació de l’administració Obama (així com altres països d’Europa i del món) al voltant de la possibilitat que un “event Carrington” (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_solar_de_1859) malmetés la nostra civilització tecnològica.

Fins ara la estratègia de prevenció consistia en tractar de detectar possibles fenomens d’aquest tipus el més aviat possible per tractar de minimitzar els seus danys. Però ara el representant de l’Associació Internacional per a la seguretat en el Espai diu que cal canviar aquesta estratègia per la d’una aposta de prevenció tecnològica “internacional” conjunta. Segons aquesta associació es podria – entre els científics de tot el món” – construir una mena de escullera espacial que desviés – en cas de tempesta solar extrema – les radiacions electromagnètiques provinents del Sol (Fig.1.)

Fig.1. Esquema de la “escullera espacial” que – ubicada en un punt lagrangià (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Punt_de_Lagrange) – desviaria les radiacions provinents d’una erupció solar intensa. Continua la lectura de El proper “event Carrington” i l’escullera espacial

Vigilant el Sol

Ja varem comentar en altres posts la preocupació, que no alarma, que molts governs estan demostrant davant la possibilitat d’una tempesta solar (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/16/com-hauriem-dactuar-davant-duna-alerta-per-tempesta-solar/).

Avui penjo un article sobre una científica espanyola que treballa a la Nasa dins d’un equip que es dedica a la observació de l’activitat del Sol. Es tracta de la Dra. Teresa Nieves Chinchilla, que treballa analitzant les dades disponibles del Sol per tal de conèixer els events solars, aprendre a controlar-los i obtenir models més precisos que ajudin a millorar la meteorologia espacial. Com molt bé diu en l’article: “Cal no preocupar-se però si ocupar-se”. L’activitat solar pot malmetre i molt l’activitat de la nostra societat molt depenent de les telecomunicacions. Per això convé prevenir ja que no podem predir, i per això cal ocupar-se. Continua la lectura de Vigilant el Sol

Un gran simulacre d’apagon generalitzat en tot el nord peninsular per tempesta solar?

Ara fa ja un cert temps que vaig penjar un post sobre l’ordre d’Obama per tal que les nuclears dels USA fessin els deures davant la possibilitat d’una gran tempesta solar (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/14/obama-ordena-els-preparatius-per-una-gran-tempesta-solar/). Poc després vaig penjar un altre sobre que hauriem de fer davant d’una tempesta solar (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/16/com-hauriem-dactuar-davant-duna-alerta-per-tempesta-solar/).

La veritat és que cap cas donava per fet que hagués de succeir imminentment una gran tempesta solar. Pensava sincerament que es tractava de mesures de prevenció davant la possibilitat de que pogués passar. Serien simulacres semblants als que es realitzen en moltes institucions davant la possibilitat d’un incendi o inundació.

Però avui ha aparegut una notícia al diari público (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/espana/gran-simulacro-apagon-generalizado-todo-norte-peninsular-tormenta-solar/20161116073108133819.html?amp;utm_medium) que trenca aquesta tònica de tranquil·litat. No deixa de ser sorprenent que es dugui a terme un assaig general, poc després de l’acció de Obama (un mes i escaig) , entre tres països europeus (España, França i Portugal) i que a més sigui en les zones on hi hauria la màxima afectació per GIC (geomagnetic induced current) prevista en els models al ús. I per acabar-ho d’arrodonir l’assaig es fa en el màxim secretisme. Perquè?

Cal indicar que Catalunya seria una de les zones més afectades a la Península Ibèrica. No sabem en que ha consistit el simulacre exactament i tampoc les conclusions que s’han extret. El que si podem dir és que no deixa de ser estrany fer un gran simulacre d’emergència sense emergència (al menys aparent). Si realment no hi ha cap emergència perquè no publicitar-lo? Perquè no exposar les conclusions? ….Per por als resultats obtinguts en cas de que hi hagués una gran tempesta? Per no crear pànic entre la població davant la possibilitat d’una gran tempesta imminent? Com sempre el crear dubtes és la pitjor estratègia per fer front davant de qualsevol situació d’emergència o de possible emergència. Es creen rumors innecessaris i una pèrdua de confiança també innecessària. Continua la lectura de Un gran simulacre d’apagon generalitzat en tot el nord peninsular per tempesta solar?

Com hauriem d’actuar davant d’una alerta per tempesta solar?

Ja varem comentar en altre post (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/14/obama-ordena-els-preparatius-per-una-gran-tempesta-solar/), que molts països s’estan preparant davant d’una possible tempesta solar. No sabem quan succeirà però és un risc real i potencialment perillós per a la nostra civilització tecnificada. De la mateixa manera que davant d’un sisme hi ha un seguit de coses que cal fer i que sovint son assajades en aquells països amb risc potencial de patir-los (vegis USA, Japó i Xile entre d’altres), també hi ha una sèrie d’accions que es poden dur a terme davant duna tempesta solar. Podem llegir-ne deu de bàsiques en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/sostenibilidad/habria-actuar-alerta-publica-tormenta-solar-extrema-30-minutos/20161015111057132729.html?src=tpu).

Com és evident, de decidir prendre mesures en les nostres contrades contra aquest tipus de risc, aquestes també haurien de ser incorporades en l’educació de la nostra població. Continua la lectura de Com hauriem d’actuar davant d’una alerta per tempesta solar?

Obama ordena els preparatius per una gran tempesta solar

Una tempesta solar consisteix en l’arribada massiva de vent solar (format bàsicament per protons i electrons) procedent d’una ejecció de massa coronal solar (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_geomagnética). En episodis intensos, com el de la tempesta solar de 1859 (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_solar_de_1859), aquesta arribada pot provocar grans aurores boreals i – en el cas de l’actual civilització – la pèrdua de la senyal dels satèl·lits i l’aturada de centrals nuclears i elèctriques amb el conseqüent col·lapse corresponent durant alguns mesos. De fet si avui en dia es produís un fenomen com el de 1859, podem dir que: “Si la *tormenta de Carrington no tuvo consecuencias brutales fue debido a que nuestra civilización tecnológica todavía estaba en sus inicios: si se diese hoy los satélites artificiales dejarían de funcionar, las comunicaciones de radio se interrumpirían y los apagones eléctricos tendrían proporciones continentales y los servicios quedarían interrumpidos durante semanas.”

A l’any 1989, concretament el 13 de Març, Canadà va patir els efectes d’una tempesta solar intensa (veure https://es-es.facebook.com/notes/grupo-amateur-de-meteorologia-espacial/se-cumplen-22-años-del-gran-apagon-electrico-de-quebec-a-causa-de-una-gran-torme/136889633046017/) . Durant més de 24 h, Quebec es va quedar a les fosques ja que la tempesta va fondre centenars de generadors elèctrics i va cremar les línies d’alta tensió. La situació es va pal·liar una mica amb generadors de gasoil però els efectes varen durar mesos. Arran d’això el govern Canadenc va decidir implementar mesures per evitar una situació semblant.

Ara podem llegir en una notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/mundo/obama-ordena-estados-unidos-prepare-gran-tormenta-solar/20161013195002132678.html), que als Estats Units el president Obama ha decidit ordenar a les centrals nuclears que adoptin mesures per si passa una situació semblant. Una acció preventiva davant d’una situació que no es pot predir. Mesura que arriba després de que el govern alemany ordenés als seus ciutadans tenir dues setmanes de reserves d’aigua i menjar…..

Però i aquí que fem….doncs el de sempre: RES de RES. La cultura de la prevenció en el nostre país és gairebé nul·la per no dir inexistent si no passa un succés sagnant. En aquest cas, i depenent del número de víctimes i ressò mediàtic, és possible que s’implementin mesures de prevenció. Continua la lectura de Obama ordena els preparatius per una gran tempesta solar

ALMA

ALMA és l’acrònim de Atacama Large Millimeter/submillimeter Array. ALMA és un radiotelescopi format per 66 antenes que es troba en el desert d’Atacama a Xile. Amb ell es poden detectar longituds d’ona fins mil vegades més llargues que la llum visible. Al llarg dels cinc anys de vida que te (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Cinco-anos-mirando-el-universo-con-los-ojos-de-ALMA) ha pogut fer tota una sèrie de descobriments notables en astrofísica tals com la localització més precisa de plutó, avenços revolucionaris en la formació d’estrelles, millora en la comprensió dels secrets del sistema solar….etc. I tot això tant sols és el inici de més descobriments.

La seva localització en el desert d’Atacama té a veure amb el fet de que al ser el desert més àrid del planeta, la possibilitat de que el vapor d’aigua pugui interferir en les observacions d’ALMA és gairebé nul·la. Continua la lectura de ALMA

Detecten una senyal de probable civilització extraterrestre

Un equip internacional de científics, basant-se en les dades obtingudes amb el radiotelescopi RATAN-600 (localitzat en Zelenchukskaya (Rusia)), ha anunciat que ha detectat una senyal que podria tenir un origen lligat a intel·ligència extraterrestre. La notícia ha sigut publicada, entre d’altres, al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/detectan-supuesta-senal-civilizacion-extraterrestre.html). De fet el senyal també podria ser degut a soroll de fons provinent de la constel·lació d’Hèrcules que és on es troba l’estrella HD164595 (que és la font de la senyal). El que està clar es que el senyal mereix ser estudiat pel SETI (veure https://es.wikipedia.org/wiki/SETI) des de ja mateix.

Si aquest senyal fos degut a una civilització extraterrestre, els científics creuen que aquesta civilització es trobaria en un estadi de civilització tipus Kardashev II (veure http://www.infobservador.com/2012/07/clasificacion-de-civilizaciones-de/), és adir més avançats que la nostra.

Amb tot, però, i com a critica a la classificació de Kardashev que es basa en el consum energètic d’una civilització, podríem tornar a llegir el conte – ja comentat en altres ocasions dins d’aquest bloc – de Isaac Asimov  “La última pregunta” (veure http://www.fis.puc.cl/~jalfaro/fiz1111/charla/laultimapregunta.pdf). No hi pot haver un consum infinit d’energia i per tant cap creixement pot ser infinit (amb el temps i una canya pot ser que això tant obvi ho acabin entenent els economistes de la terra plana….amb el temps). Continua la lectura de Detecten una senyal de probable civilització extraterrestre

Rosetta i els cometes

Rosetta és el nom de la sonda espacial que va enviar la ESA (agència espacial europea) ara ja fa un temps per tal de conèixer més sobre els cometes. Durant més de dos anys ha estat orbitant al voltant del cometa 67P. Podem llegir part de la seva gesta en un interessant article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/rosetta-halla-cometas-formaron-origenes.html)

L’origen del Sistema Solar, d’acord amb la teoria d’acreció de planetèssims (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Planetesimal), es va produir per unió (acreció) de petits grans de polsim dins de la nebulosa solar que van donar lloc a cossos més grans anomenats planetèssims. Aquests a la vegada varen començar a xocar entre si i, depenent de la trajectòria i la velocitat de xoc, varen anar formant cossos cada vegada més grans fins arribar als planetes. Cometes i asteroides son les restes que no es van acabar d’unir per formar planetes i satèl·lits. A més, en la zona propera al Sol es varen acumular els materials de major punt de fusió (Fe, Ni, Mg, U, …..els elements més refractaris) i de pes atòmic elevat. Els cometes se suposa que es varen formar en zones allunyades del Sol (en la perifèria de la nebulosa solar) i els elements que els formen son de menor punt de fusió i de menys pes atòmic. De fet la majoria de cometes es troben dins del que s’anomena “Núvol de Oort” (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Nube_de_Oort), del que a vegades escapen degut a fenomens gravitatoris. Aquests escapaments fan que adoptin trajectòries intersectants amb les d’altres cossos (xocant amb ells), que quedin atrapats al voltant d’òrbites de planetes (donant lloc als cometes períodics) o bé que travessin tot el sistema solar i s’allunyin. Fins i tot alguns passen a formar part del cinturó d’asteroids i dels NEO’s (near earth objects, o cossos planetaris que poden impactar contra la nostra superfície).

Donat que la majoria de cometes semblen – d’acord amb les dades subministrades per la sonda – haver-se format a baixa temperatura i en col·lisions no gaire violentes, els seus components no estaran gaire modificats. D’aquesta manera ens poden subministrar informació molt valuosa sobre quins eren els components originals de la nebulosa solar i de la seva evolució. Això és el que espera recollir Rosetta abans d’acabar la seva missió (un cop xoqui contra la superfície del cometa 67P). Continua la lectura de Rosetta i els cometes

Què fer davant d’un possible missatge extraterrestre?

Què han de fer els científics quan detecten una possible senyal de vida extraterrestre? Han de publicar immediatament la descoberta? Han de callar i comprovar i comprovar? Cal que ho comuniquin a instàncies superiors?

Totes aquestes preguntes i més, queden respostes en un interessant article aparegut al diari “El Diario” (http://www.eldiario.es/hojaderouter/ciencia/vida_inteligente-extraterrestres-ciencia-descubrimiento-protocolo_0_528797334.html). I la resposta és si: existeix tot una sèrie de protocols que cal seguir fins poder anunciar la gran descoberta.

Continua la lectura de Què fer davant d’un possible missatge extraterrestre?