Arxiu de la categoria: L’UNIVERS

Emigrar a Mart per culpa del canvi climàtic?

No és la primera vegada que sentim, ja com si fos un meme, que si les coses es posen malament a la Terra anirem a altres planetes. El planeta que més sona és Mart.

Però és això possible tècnica i econòmicament? Doncs segons una entrevista feta a Gavin Schmidt (director del Goddard Space flight Institute de la NASA), sembla que no. Podem llegir-ho en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/andalucia/Emigrar-Marte-cambio-climatico-fantasia_0_642886754.html). De fet el que diu, basat en dades econòmiques i tècniques, no es molt diferent del que es podia llegir en un post en el bloc d’Antonio Turiel traducció d’un article d’Ugo Bardi (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2011/10/la-barrera-de-hubbert-revisitando-la.html). També podríem citar el conte de Isaac Asimov “La última pregunta” (veure http://www.fis.puc.cl/~jalfaro/fiz1111/charla/laultimapregunta.pdf)per entendre perquè una civilització no pot anar extenense contínuament per l’Univers. Conte que va ser escrit en els anys 50 del segle passat…..

I si això és així, perquè de tant en tant retorna la idea d’anar a Mart per terraformar-lo i colonitzar-lo? Doncs suposo que per la tendència a pensar que podem solventar-ho tot amb la tecnologia (tecno-optimisme) i que per tant no ens hem de preocupar ni canviar res perquè ens en sortirem de qualsevol problema. Problema que en el cas de l’article que avui penjo és ni més ni menys que el canvi climàtic (el mateix que nega el president dels USA i el d’Espanya). Canvi climàtic que estem provocant nosaltres mateixos i que ja està aquí per a quedar-se. Canvi climàtic que cada cop té efectes més greus. Canvi climàtic que de no fer res anirà cada cop a més. Canvi climàtic que s’ajunta amb una crisi de recursos i una crisi econòmico-ambiental(veure https://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20081125182316950) Continua la lectura de Emigrar a Mart per culpa del canvi climàtic?

Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

La NASA troba compostos químics que permetrien la vida de microbis a Encèlad. Encèlad és el sisè satèl·lit més gran de Saturn amb uns 500 km de diàmetre, aproximadament la desena part del de Tità, el major satèl·lit saturnià. Està cobert per una capa de gel recent i net que reflecteix gairebé tota la llum solar que incideix sobre ell, de manera que la temperatura superficial només aconsegueix els -198 ℃ al migdia. Malgrat la seva petita grandària, té una àmplia varietat de trets superficials que van des de regions antigues a terrenys joves i deformats tectònicament que es van formar fa tot just 100 milions d’anys.
Va ser descobert el 28 d’agost de 1789 per William Herschel, però se sabia molt poc d’ell fins que les Voyager van passar molt a prop a principis dels vuitanta del segle XX.

El 2005, la sonda Cassini va començar una sèrie de sobrevols que van revelar majors detalls. En concret, va descobrir plomalls rics en aigua en el pol sur. Els criovolcanes propers al pol sud expulsaven a l’espai en forma de guèisers de vapor d’aigua, altres substàncies volàtils i material sòlid que incloïa cristalls de clorur sòdic i partícules de gel, amb taxes d’expulsió de fins a dos-cents quilograms per segon.

L’estudi, publicat a  ‘Science’, és el fruit de la investigació de la missió Cassini, el nom de la sonda que l’octubre del 2015 va acostar-se més a prop que mai s’havia fet, a tan sols 49 quilòmetres, d’aquesta lluna gelada.  El descobriment confirma a Encèlad com un dels principals candidats del sistema solar a albergar vida extraterrestre. La vida a Encèlad, si n’hi ha, seria comparable a la que prolifera a la Terra al costat de les fonts hidrotermals del fons dels oceans. Seria un tipus de vida que no s’alimenta de l’energia que ve del sol sinó de l’energia que emana de l’interior de l’astre. El satèl·lit té fonts d’energia sota la superfície com les que sustenten ecosistemes en el fons dels oceans terrestres. “La troballa d’hidrogen molecular revifa encara més l’interès per Encèlad com a escenari per a la possible presència de vida perquè és un dels ingredients que utilitzen per obtenir energia els microorganismes que viuen a la Terra en les profunditats dels oceans, on no arriba la llum del sol “, destaca l’astrofísic Kike Herrero.

Continua la lectura de Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

Així va perdre Mart la seva atmosfera

En un article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Asi-perdio-Marte-su-atmosfera), podem llegir com el planeta vermell – Mart – va perdre la seva atmosfera. Les dades que ha obtingut la nau MAVEN (Mars Atmosphere and Volatile EvolutioN) de la NASA, permeten concloure que l’atmosfera de mart ha perdut gasos a través d’un procés conegut com “polvorització catòdica”. Aquest consisteix en la vaporització d’àtoms pel bombardeig dels ions (protons i electrons) procedents del vent solar. D’aquesta manera l’atmosfera inicial de Mart, semblant a la de la Terra pel que fa al gruix però amb molt més CO2, ha anat perdent gasos al llarg dels anys fins arribar al moment actual.

Continua la lectura de Així va perdre Mart la seva atmosfera

L’Event Bristlecone

Segons una notícia apareguda al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/sociedad/evento-bristlecone-tuvo-lugar-inicios-neolitico-mayor-fenomeno-solar-historia-5480-c/20170219112932136884.html), un equip d’investigadors de la universitat japonesa de Nagoya acaben de fer públic un interessant descobriment. Segons aquests científics la concentració de C-14 que han trobat en arbres de les muntanyes blanques de Califòrnia , és compatible amb l’empremta deixada per una anomalia solar important. Aquesta anomalia podria haver estat causada per una fase d’ un gran mínim en l’activitat solar o bé per un seguit de grans flamerades solars seguides combinades amb una variació de l’activitat magnètica solar. El fet, insòlit fins el moment per la seva magnitud, és 20 vegades més intens que l’event de Carlomagne (que es va produir entre el 774-774 dC). Els científics han datat l’esdeviment d’aquest gran fenomen al voltant del 5480 a.C. (és adir a inicis del Neolític).

Ja hem parlat en altres ocasions del risc que suposa per la nostra tecnificada civilització una tempesta solar. Ara, després del descobriment d’aquesta megatempesta solar, aquest risc cal tenir-lo molt en compte i fer el necessari per estar preparats. Continua la lectura de L’Event Bristlecone

El proper “event Carrington” i l’escullera espacial

En altres posts (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/16/com-hauriem-dactuar-davant-duna-alerta-per-tempesta-solar/) varem comentar la preocupació de l’administració Obama (així com altres països d’Europa i del món) al voltant de la possibilitat que un “event Carrington” (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_solar_de_1859) malmetés la nostra civilització tecnològica.

Fins ara la estratègia de prevenció consistia en tractar de detectar possibles fenomens d’aquest tipus el més aviat possible per tractar de minimitzar els seus danys. Però ara el representant de l’Associació Internacional per a la seguretat en el Espai diu que cal canviar aquesta estratègia per la d’una aposta de prevenció tecnològica “internacional” conjunta. Segons aquesta associació es podria – entre els científics de tot el món” – construir una mena de escullera espacial que desviés – en cas de tempesta solar extrema – les radiacions electromagnètiques provinents del Sol (Fig.1.)

Fig.1. Esquema de la “escullera espacial” que – ubicada en un punt lagrangià (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Punt_de_Lagrange) – desviaria les radiacions provinents d’una erupció solar intensa. Continua la lectura de El proper “event Carrington” i l’escullera espacial

Vigilant el Sol

Ja varem comentar en altres posts la preocupació, que no alarma, que molts governs estan demostrant davant la possibilitat d’una tempesta solar (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/16/com-hauriem-dactuar-davant-duna-alerta-per-tempesta-solar/).

Avui penjo un article sobre una científica espanyola que treballa a la Nasa dins d’un equip que es dedica a la observació de l’activitat del Sol. Es tracta de la Dra. Teresa Nieves Chinchilla, que treballa analitzant les dades disponibles del Sol per tal de conèixer els events solars, aprendre a controlar-los i obtenir models més precisos que ajudin a millorar la meteorologia espacial. Com molt bé diu en l’article: “Cal no preocupar-se però si ocupar-se”. L’activitat solar pot malmetre i molt l’activitat de la nostra societat molt depenent de les telecomunicacions. Per això convé prevenir ja que no podem predir, i per això cal ocupar-se. Continua la lectura de Vigilant el Sol

Un gran simulacre d’apagon generalitzat en tot el nord peninsular per tempesta solar?

Ara fa ja un cert temps que vaig penjar un post sobre l’ordre d’Obama per tal que les nuclears dels USA fessin els deures davant la possibilitat d’una gran tempesta solar (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/14/obama-ordena-els-preparatius-per-una-gran-tempesta-solar/). Poc després vaig penjar un altre sobre que hauriem de fer davant d’una tempesta solar (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/16/com-hauriem-dactuar-davant-duna-alerta-per-tempesta-solar/).

La veritat és que cap cas donava per fet que hagués de succeir imminentment una gran tempesta solar. Pensava sincerament que es tractava de mesures de prevenció davant la possibilitat de que pogués passar. Serien simulacres semblants als que es realitzen en moltes institucions davant la possibilitat d’un incendi o inundació.

Però avui ha aparegut una notícia al diari público (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/espana/gran-simulacro-apagon-generalizado-todo-norte-peninsular-tormenta-solar/20161116073108133819.html?amp;utm_medium) que trenca aquesta tònica de tranquil·litat. No deixa de ser sorprenent que es dugui a terme un assaig general, poc després de l’acció de Obama (un mes i escaig) , entre tres països europeus (España, França i Portugal) i que a més sigui en les zones on hi hauria la màxima afectació per GIC (geomagnetic induced current) prevista en els models al ús. I per acabar-ho d’arrodonir l’assaig es fa en el màxim secretisme. Perquè?

Cal indicar que Catalunya seria una de les zones més afectades a la Península Ibèrica. No sabem en que ha consistit el simulacre exactament i tampoc les conclusions que s’han extret. El que si podem dir és que no deixa de ser estrany fer un gran simulacre d’emergència sense emergència (al menys aparent). Si realment no hi ha cap emergència perquè no publicitar-lo? Perquè no exposar les conclusions? ….Per por als resultats obtinguts en cas de que hi hagués una gran tempesta? Per no crear pànic entre la població davant la possibilitat d’una gran tempesta imminent? Com sempre el crear dubtes és la pitjor estratègia per fer front davant de qualsevol situació d’emergència o de possible emergència. Es creen rumors innecessaris i una pèrdua de confiança també innecessària. Continua la lectura de Un gran simulacre d’apagon generalitzat en tot el nord peninsular per tempesta solar?

Com hauriem d’actuar davant d’una alerta per tempesta solar?

Ja varem comentar en altre post (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/14/obama-ordena-els-preparatius-per-una-gran-tempesta-solar/), que molts països s’estan preparant davant d’una possible tempesta solar. No sabem quan succeirà però és un risc real i potencialment perillós per a la nostra civilització tecnificada. De la mateixa manera que davant d’un sisme hi ha un seguit de coses que cal fer i que sovint son assajades en aquells països amb risc potencial de patir-los (vegis USA, Japó i Xile entre d’altres), també hi ha una sèrie d’accions que es poden dur a terme davant duna tempesta solar. Podem llegir-ne deu de bàsiques en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/sostenibilidad/habria-actuar-alerta-publica-tormenta-solar-extrema-30-minutos/20161015111057132729.html?src=tpu).

Com és evident, de decidir prendre mesures en les nostres contrades contra aquest tipus de risc, aquestes també haurien de ser incorporades en l’educació de la nostra població. Continua la lectura de Com hauriem d’actuar davant d’una alerta per tempesta solar?

Obama ordena els preparatius per una gran tempesta solar

Una tempesta solar consisteix en l’arribada massiva de vent solar (format bàsicament per protons i electrons) procedent d’una ejecció de massa coronal solar (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_geomagnética). En episodis intensos, com el de la tempesta solar de 1859 (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_solar_de_1859), aquesta arribada pot provocar grans aurores boreals i – en el cas de l’actual civilització – la pèrdua de la senyal dels satèl·lits i l’aturada de centrals nuclears i elèctriques amb el conseqüent col·lapse corresponent durant alguns mesos. De fet si avui en dia es produís un fenomen com el de 1859, podem dir que: “Si la *tormenta de Carrington no tuvo consecuencias brutales fue debido a que nuestra civilización tecnológica todavía estaba en sus inicios: si se diese hoy los satélites artificiales dejarían de funcionar, las comunicaciones de radio se interrumpirían y los apagones eléctricos tendrían proporciones continentales y los servicios quedarían interrumpidos durante semanas.”

A l’any 1989, concretament el 13 de Març, Canadà va patir els efectes d’una tempesta solar intensa (veure https://es-es.facebook.com/notes/grupo-amateur-de-meteorologia-espacial/se-cumplen-22-años-del-gran-apagon-electrico-de-quebec-a-causa-de-una-gran-torme/136889633046017/) . Durant més de 24 h, Quebec es va quedar a les fosques ja que la tempesta va fondre centenars de generadors elèctrics i va cremar les línies d’alta tensió. La situació es va pal·liar una mica amb generadors de gasoil però els efectes varen durar mesos. Arran d’això el govern Canadenc va decidir implementar mesures per evitar una situació semblant.

Ara podem llegir en una notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/mundo/obama-ordena-estados-unidos-prepare-gran-tormenta-solar/20161013195002132678.html), que als Estats Units el president Obama ha decidit ordenar a les centrals nuclears que adoptin mesures per si passa una situació semblant. Una acció preventiva davant d’una situació que no es pot predir. Mesura que arriba després de que el govern alemany ordenés als seus ciutadans tenir dues setmanes de reserves d’aigua i menjar…..

Però i aquí que fem….doncs el de sempre: RES de RES. La cultura de la prevenció en el nostre país és gairebé nul·la per no dir inexistent si no passa un succés sagnant. En aquest cas, i depenent del número de víctimes i ressò mediàtic, és possible que s’implementin mesures de prevenció. Continua la lectura de Obama ordena els preparatius per una gran tempesta solar

ALMA

ALMA és l’acrònim de Atacama Large Millimeter/submillimeter Array. ALMA és un radiotelescopi format per 66 antenes que es troba en el desert d’Atacama a Xile. Amb ell es poden detectar longituds d’ona fins mil vegades més llargues que la llum visible. Al llarg dels cinc anys de vida que te (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Cinco-anos-mirando-el-universo-con-los-ojos-de-ALMA) ha pogut fer tota una sèrie de descobriments notables en astrofísica tals com la localització més precisa de plutó, avenços revolucionaris en la formació d’estrelles, millora en la comprensió dels secrets del sistema solar….etc. I tot això tant sols és el inici de més descobriments.

La seva localització en el desert d’Atacama té a veure amb el fet de que al ser el desert més àrid del planeta, la possibilitat de que el vapor d’aigua pugui interferir en les observacions d’ALMA és gairebé nul·la. Continua la lectura de ALMA