Arxiu de la categoria: HORT ECOLÒGIC

Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

Un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/potencialidades-prepotencia-agricultura-urbana_6_631746860.html), on els autors reflexionen sobre el paper dels horts urbans. Més ben dit valoren quin ha estat i ha de ser el paper dels horts urbans. Si bé són un recurs important no poden ser el substitut del agro, no poden pretendre ser un món a banda que auto-abasteixi les ciutats separat del medi ambient que les envolta (“Las ciudades no son autónomas sino que forman parte de un todo mayor, por lo que no pueden ignorar las múltiples funciones que los sistemas agrícolas desarrollan más allá de la provisión de alimentos, y que no pueden ser sustituidas por artefactos tecnológicos sin simplificarlas y empobrecerlas radicalmente.”).

En aquest aspecte destaquen el tecno-optimisme – com no- de les propostes teòriques de les granges verticals……grans edificis de tipus gratacels que segons ells serien capaços d’auto-abastir les ciutats…. Aquests models – agrupats sota el terme agritectura – estarien conformats per edificis intel·ligents i sistemes hipertecnològics. Llàstima que l’energia disponible per part de la humanitat vagi decreixent en els propers anys (com veurem en un post que penjaré demà…), i que sovint és un fet que molts dels tecno-optimistes ignoren. Sense aquest surplus energètic aquestes solucions miraculoses es tornen inviables. Continua la lectura de Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

La vida és impossible sense el sòl

Som el que mengem. Ho hem dit moltes vegades i no tant sols nosaltres. Actualment es gairebé un meme. Però per poder mejar primer cal produir aliments.

Els nostres recursos alimentaris passen en primer lloc per la generació de vegetals (hortalisses, cereals….etc). Amb aquests vegetals s’alimenten els consumidors primaris (herbívors com la vaca, l’ovella…) i d’aquests els consumidors secundaris i terciaris (carnívors de 1r i 2n ordre). De les deixalles i restes de tots aquests s’alimenten els descomponedors i els detritívors (que viuen en el sòl).

Però els vegetals no tenen aparell digestiu propi, sinó que obtenen les substàncies a partir de les quals construeixen – mitjançant la fotosíntesi – els seus “aliments” del sòl. I ho fan amb l’ajut de microorganismes (bacteris, fongs, protozous) que viuen en simbiosi amb ells. En concret en la zona propera a les arrels (l’anomenada rizosfera).

Per tant tenir cura del sòl es tenir cura dels nostres aliments i de la nostra salut. Aquesta no és, però, la preocupació de l’agricultura convencional. L’agricultura de la revolució verda feta a base de combustibles fòssils i responsable majoritàriament de la degradació del sòls a nivell mundial.

A l’altre banda tenim l’agricultura ecològica que es preocupa molt del sòl ja que parteix del principi que un sòl en bon estat dona lloc a plantes en bon estat. Un sòl en condicions òptimes contribueix a plantes amb un bon “sistema immunitari” i per tant plantes resistents a malures i condicions d’estrès.

Tot això és el que conforma el títol de l’article d’avui publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/suelos-vida-imposible_6_624047590.html).

Poder algun dia ens “horroritzarem” quan veiem una retro o altre màquina netejant la superfície d’un terreny – formada per un sòl de bona qualitat – per tal de construir una casa o altre edificació. Potser entendrem qua cal destinar a construcció les terres més dolentes i no les més bones. Poder. Continua la lectura de La vida és impossible sense el sòl

Fertilitzants químics i la salut del sòl.

Com si fos un mantra la indústria agroquímica ha anat repetint una vegada darrera altre que el nitrogen sintètic era bo pel medi ambient i que ajudava a construir el C del sòl.

El sòl, l’aparell digestiu de les plantes. El sòl, un ecosistema complex que cal preservar i mimar per tal que les plantes creixin en bon estat. El sòl, que es veu agredit pels fertilitzants nitrogenats tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224166). Segons els darrers estudis l’aplicació de nitrogen sintètic degrada el sòl. Com s’esmenta en l’article: “Con la aplicación de fertilizantes, comienza la destrucción de la biodiversidad del suelo al disminuir el papel de las bacterias fijadoras de nitrógeno y se amplifica el papel de todo lo que se alimenta de nitrógeno. Estos alimentadores luego aceleran la descomposición de la materia orgánica y sustancias húmicas. Como la materia orgánica disminuye, la estructura física del suelo cambia. Con menos espacio poroso y menos capacidad ser esponjosos, los suelos son menos eficientes para el almacenamiento de agua y aire. Se necesitan más riego, con menos oxígeno disponible el crecimiento de la microbiología del suelo disminuye, y el intrincado ecosistema de los intercambios biológicos se rompe”.

A més cal recordar que el metabolisme dels cultius s’altera mitjançant l’ús dels fertilitzants químics ja que aquests fan que hi hagi un increment en la quantitat d’aminoàcids i sucres que circulen en la planta. Aquesta major quantitat fa que els insectes patògens incrementin la seva fertilitat, la producció d’ous i la seva longevitat. El resultat son plantes més fàcilment atacades pels insectes i altres plagues. Tot això és el que demostren – un darrere altre – els estudis realitzats sobre el paper dels fertilitzants sintètics aplicats als cultius fets per l’agricultura moderna. En la part final de l’article es resumeix en 9 punts el paper actual de l’agricultura convencional:

“1.- empobrece suelos
2.- contamina cuerpos de agua
3.- rompe ciclos de nutrientes
4.- genera alta dependencia de insumos externos
5.- estimula la sobrepoblacion de las ciudades
6.- produce alimentos pobres en nutrientes, baratos, si, pero que no nutren.
7.- esa desnutricion genera problemas serios en la salud humana
8.- esa mala salud humana genera dependencias de farmacos tambien caros
9.- se lleva nuestra calidad de vida entre las patas”

Poder caldria fer un pensament i passar a una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i amb la vida en general. Una agricultura on es valorés el paper que té el sòl, on les plantes i animals fossin quelcom més que mercaderies, on el paper dels pagesos i pageses fossin reconeguts i valorats, on es busqui més la qualitat que la quantitat, on es respectin els temps de producció, més local i propera, una agricultura respectuosa amb la vida i on la relació productor-consumidor fos més propera. La tenim a l’abast amb l’agroecologia, tant sols cal potenciar-la. Continua la lectura de Fertilitzants químics i la salut del sòl.

Els danys dels plaguicides

Podem llegir, en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/plaguicidas-agroecologia-alimentacion_0_620138762.html), com un informe fet per dos relators de la ONU (veure http://ap.ohchr.org/documents/dpage_e.aspx?si=A/HRC/34/48) “acusa a la agroindustria de utilizar “tácticas agresivas y poco éticas” a la hora de promover el uso de plaguicidas y de “negar sistemáticamente la magnitud de los daños provocados por estas sustancias químicas”.

Com és evident les empreses dedicades a la fabricació massiva d’aquests plaguicides, agrupades a l’associació CropLife international, han posat el crit al cel i han començat a tractar de contraatacar  l’informe amb arguments molts coneguts ja. Entre ells podem trobar l’afirmació que sense pesticides no podríem recollir collites suficients per alimentar al món, que els plaguicides si són ben utilitzats no comporten risc…etc. La realitat però és que la agricultura que alimenta a la major part de la humanitat és la de petita escala que no fa ús de pesticides. I això és el que els molesta – ja que els hi treu guanys a les grans multinacionals – i la raó per la qual volen controlar el món de les llavors (ja que llavors controlen a les petites explotacions) i obligar al ús dels plaguicides. TODO POR LA PASTA!

I com sempre els països més afectats pels efectes nocius dels plaguicides són aquells que tenen regulacions laxes, pel general països en vies de desenvolupament del tercer món. Continua la lectura de Els danys dels plaguicides

Podem, però tant sols si sabem com

Interessant article de Margarita Mediavilla – investigadora del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid – i publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/consumo_6_604799517.html).

En ell reflexiona sobre el poder que tenim els consumidors a l’hora de decidir quins aliments posem a la taula. Som el que mengem. I allò que mengem transforma i molt la nostra societat. No és el mateix apostar, els que poden, per productes de proximitat i produïts de forma ecològica que apostar per productes produïts per l’agricultura industrial o convencional on la proximitat i l’ecologia ni importen ni se les espera.

De tot l’article destaco dos fragments per la seva importància i encert:

“Intentamos resolver nuestros problemas con las herramientas habituales de la política: manifestaciones, conferencias, artículos de opinión… Pero en muy escasas ocasiones bajamos a actuar en la economía que sustenta la política, y menos en el mundo físico que sustenta la economía. Y es que nuestros problemas políticos tienen más que ver con lo que cada día compramos, comemos y quemamos que con lo que cada cuatro años votamos.”

” Si las personas que todavía podemos comprar responsablemente no hacemos uso de nuestro poder, la concentración empresarial continuará y, en unas décadas, nos podemos encontrar en un mundo muy similar a los esos latifundios en los que los trabajadores están obligados a comprar en los almacenes de la empresa que los emplea y pagar los precios abusivos que ésta impone, lo que les convierten en esclavos de facto que apenas pueden satisfacer sus necesidades mínimas.”

Podem, però aquest podem té un preu. Poder és hora de valorar el que paguem respecte al que aconseguim pel bé comú (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Bien_común). Continua la lectura de Podem, però tant sols si sabem com

La FAO demana mesures enèrgiques per evitar que es tiri menjar

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, mundialment coneguda com FAO (per les seves sigles en anglès: Food and Agriculture Organization), és un organisme especialitzat de l’ONU que dirigeix les activitats internacionals encaminades a eradicar la fam.

La FAO adverteix que 1.300 milions de tones d’aliments malgasten anualment, aquest fet no només provoca grans pèrdues econòmiques, sinó també un greu dany social i ambiental

  Segons l’estudi de la FAO anomenat FoodWastage Footprint model (FWF), més d’un terç de les emissions de gasos d’efecte hivernacle són generats pels residus de menjar al món. L’estudi té en compte l’energia, l’aigua i els productes químics utilitzats en la seva producció. Tot això fa un total aproximat de 3,3 mil milions de tones de diòxid de carboni cada any.

La producció d’alimentació intensiva, provoca la sobreexplotació dels recursos naturals en els processos de producció, elaboració i distribució, com ara la salinització i l’erosió dels sòls o l’ús abusiu de les aigües fluvials i subterrànies. L’abús de plaguicides i fertilitzants químics en l’agricultura intensiva provoca la contaminació de l’aire i l’aigua, problemes de salut per als treballadors i els consumidors.

Aquets dies consumin menjar en excés, però cal que no el malgastem  i potser ens cal alguna reflexió al respecte

http://www.concienciaeco.com/2014/04/09/la-fao-pide-medidas-energicas-para-evitar-que-se-tire-comida/

En los últimos 60 años se ha producido un aumento exponencial de la población mundial alcanzando los 7.000 millones de habitantes, esto ha provocado un incremento en la demanda de alimentos, por este motivo no podemos permitirnos el lujo de desperdiciar más de un tercio de la producción agrícola que se tira a la basura sin llegar a consumirse, según ha denunciado elúltimo informe de la FAO. Continua la lectura de La FAO demana mesures enèrgiques per evitar que es tiri menjar

Crida d’atenció global per investigar millor la cadena alimentària

Segons un dels articles publicats a la revista Nature d’aquesta setmana és necessari donar un tomb a la cadena alimentària responsable de la mala salut

La clau la dona  LAWRENCE HADDAD. Director de l’Aliança Global per a la Millora de la Nutrició

“L’estat ha de fer servir les pautes dietètiques amb que orienta els consumidors per guiar les seves pròpies accions polítiques “

Els autors de l’estudi fan una crida a governs, investigadors i finançadors d’estudis a canviar  i  passar d’alimentar un món famolenc a nodrir a tots de forma sostenible a nivell mediambiental, econòmic i cultural.

Nodrir, no només alimentar  a 9.000 milions de persones…

Investigar en agricultura para produir nutrients a preus assumibles en lloc de calories… Continua la lectura de Crida d’atenció global per investigar millor la cadena alimentària

Esculpint països

Podem llegir en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/desalambre/Pueblos-amenazados-acaparamiento-empresas-Senegal_0_575343134.html), com les grans multinacionals del agronegoci i l’alimnetació estan comprant grans quantitats de terres a l’Àfrica. I ho estan fent amb diners públics que el G8 (veure https://es.wikipedia.org/wiki/G8) havia d’haver destinat a combatre la pobresa. De fet son per combatre la pobresa, però la dels rics…..no fos cas que ho deixessin de ser.

Ja hem denunciat altres cops aquest fet, el de la compra de terres per part d’altres països a zones com Àfrica, Argentina o Brasil. El fet és que des de fa temps molts països s’estan preparant per aconseguir mantenir la seva alimentació. Evidentment això es produeix a expenses de deixar sense aliments a altres pobles. Però ja se sap que en el món del ” Déu mercat que tot ho pot i arregla” el més ric és el que té més probabilitats de sobreviure.

En el cas de l’article d’avui, podem llegir com extenses zones del Senegal estan sent comprades a preus irrisoris. Un cop comprades els seus ocupants son obligats a abandonar-les passant a ser encara més pobres que abans. I tot això sota el pretext de lluitar contra la pobresa i ajudar als necessitats de l’Àfrica.

I el problema és que les grans multinacionals, a l’ampara d’estats, no tant sols estan acaparant terres, sinó també reserves hídriques, investigacions biotecnològiques, recursos energètics….etc. Els tractats com el TTIP, el CETA, el TPP i el TISA no son sinó manifestacions d’aquesta tendència a posseir-ho tot per tal de tenir el control absolut del món. En realitat el títol de l’article hauria, en aquest cas, d’haver estat: ESCULPINT EL MÓN ( a la seva semblança) Continua la lectura de Esculpint països

El poder a l’ombra de la indústria del sucre

La posició de l’agència de Nacions Unides és contundent. El sucre afegit no és necessari en la nostra dieta i si es consumeix s’ha de fer amb molta moderació.

Malgrat les reiterades recomanacions de l’OMS, la UE segueix sense fixar límits màxims a la quantitat que es pot incorporar a aliments i begudes

El sector, segons un informe de Corporate Europe Observatory, dedica cada any més de 21 milions a fer lobby i influir en les institucions europees Continua la lectura de El poder a l’ombra de la indústria del sucre

Closques d’ou, pela o bosses de te: les escombraries valen diners

Espanya és l’únic país de la UE que no compta amb un sistema nacional de recollida de deixalles biodegradables.
Cada any la xifra de residus s’incrementa i és cada vegada més difícil la seva gestió. Per això la UE ha aprovat un seguit de mesures que obliga els Estats membres a reforçar les polítiques per a la prevenció de residus orgànics. Catalunya, amb un programa amb més de 300 municipis adscrits, i Hernani, al País Basc, amb un pla de recollida porta a porta i una reducció del 40% en la taxa de residus per als compostadors, són dos dels escassos exemples de plans desenvolupats per afavorir aquest procés.

El compost domèstic suposa una mesura d’estalvi de residus que es tradueix en menys emissions i millora de la gestió de l’agricultura ecològica. Autogestionem els nostres propis residus sent més conscients de les escombraries que generem. Continua la lectura de Closques d’ou, pela o bosses de te: les escombraries valen diners