Arxiu de la categoria: HORT ECOLÒGIC

Els cultius d’Espanya i Itàlia es moren de set

La sequera i la calor són protagonistes aquest estiu. Sense anar més lluny ahir es van declarar a Catalunya dos incendis, un a Martorell i un altre a Teia, segons últimes informacions, producte d’ accions humanes. Cal el sentit comú en realitzar activitats a l’aire lliure i l’ús de recursos hídrics d’una manera sostenible.

La sequera al sud d’Europa amenaça de reduir la producció de cereals a Itàlia i parts d’Espanya al seu nivell més baix, en almenys 20 anys i va afectar a altres cultius regionals, incloent olives i ametlles, entre d’altres

http://www.ecoticias.com/agricultura-ecologica/138858/Los-cultivos-de-Espana-e-Italia-se-mueren-de-sed

Ya a principios de la primavera, cuando en el sur de Italia y España se constató que no había caído una sola gota de agua, los productores agropecuarios tenían claro que los daños serían irreparables. En un intento por proteger al ganado, en Italia instalaron acondicionadores para que las vacas no se murieran de calor. Castilla y León, la mayor región de cultivo de cereales en España, ha sido particularmente afectada por la falta de precipitaciones, al punto de que, en ciertas zonas las pérdidas de cosechas se estima que podrían alcanzar entre el 60 y el 70%.

Muchos granjeros dicen que no se recuerda otra sequía tan grande desde 1992 y que las consecuencias de la falta de agua de esta temporada pueden considerarse catastróficas; de hecho, varios campos no han sido cosechados, porque los ingresos no cubrirían siquiera los salarios de los trabajadores que los recolectaran. Mientras que la UE es colectivamente un importante exportador de trigo, España e Italia dependen de importaciones de países como Francia, Gran Bretaña y Ucrania y la previsión es que las importaciones españolas de trigo blando suban más del 40%, unos 5,6 millones de toneladas en la campaña 2017-2018, según Agroinfomarket.   Continua la lectura de Els cultius d’Espanya i Itàlia es moren de set

Les mil raons per consumir productes ecològics

Però, què són exactament els aliments ecològics? Aquells aliments cent per cent naturals que s’obtenen sense utilitzar químics en totes les etapes: des del creixement (de vegetals i animals) i la producció, fins a la distribució. Aquests processos orgànics són absolutament respectuosos amb la natura i amb les persones, i, en conseqüència, aporten una gran quantitat de beneficis.

Per salut, beneficis, respectuosos amb el medi ambient, cuiden la ramaderia, no són transgènics….

http://www.ecoticias.com/agricultura-ecologica/137840/Las-mil-razones-para-consumir-productos-ecologicos Continua la lectura de Les mil raons per consumir productes ecològics

La seguretat alimentària i el canvi climàtic

Els canvis que el clima experimenta a causa de les accions antropogèniques no són fàcilment reversibles, de manera que les mesures per contrarestar-ne els efectes, davant l’imparable creixement de la població del planeta, han d’apuntar a assegurar la seguretat alimentària. Cal una gestió sostenible del sòl, la terra, l’aigua, els nutrients i les plagues i l’ús més extens de fertilitzants orgànics.

http://www.ecoticias.com/agricultura-ecologica/137271/La-seguridad-alimentaria-y-el-cambio-climatico

Degradación y restauración de los suelos. Según un nuevo estudio publicado en Soil Science, la tierra, los suelos sanos, el agua y los recursos fitogenéticos son insumos claves en la producción de alimentos y su creciente escasez en muchas partes del mundo, hace que sea imperativo usarlos y administrarlos de manera sostenible. Aumentar los rendimientos de las tierras agrícolas existentes, incluida la restauración de las tierras degradadas, mediante prácticas agrícolas sostenibles, también evitaría la tendencia a despejar los bosques para continuar con la producción agrícola del tipo industrial.   Continua la lectura de La seguretat alimentària i el canvi climàtic

Aliments Ecològics (ECO), Orgànics i Biològics (BIO), quines diferències hi ha entre ells?

Com a consumidors tenim poder, un poder que exercim cada vegada que prenen una decisió de compra. És molt petit, i repartit en cada un nosaltres, certament, però poder. Per exercir aquest poder hem de conèixer exactament que comprem, i per tant, hem de saber interpretar les etiquetes que acompanyen al producte

Les etiquetes dels aliments no sempre estan clarament definides i l’única alternativa vàlida perquè el consumidor pugui saber què és exactament el que està comprant, més enllà de les definicions, són les certificacions amb les que compte el producte del seu interès.

http://www.ecoticias.com/especial-alimentos-ecologicos-2017/136852/Alimentos-ecologicos-organicos-y-bio-que-diferencias-hay-entre-ellos Continua la lectura de Aliments Ecològics (ECO), Orgànics i Biològics (BIO), quines diferències hi ha entre ells?

Mercats agroecològics, Pacte de Milà i nous comuns

Aquest octubre a València hi haurà una trobada del Pacte de Política alimentària urbana de Milà (l’anomenat Pacte de Milà). Podem llegir-ho en un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Mercados-agroecologicos-Pacto-Milan-comunes_6_648895108.html).

En aquesta trobada es reuniran més de 100 ciutats del món que han fet una aposta per sistemes agroalimentaris sostenibles i inclusius. Volen ajudar a desenvolupar xarxes de producció i consum basades en el dret a la alimentació i no en la capacitat dels mercats globalitzats per apoderar-se de les xarxes alimentàries. Pràctiques com els ecomercats que es fan setmanal o mensualment a les ciutats. Una agricultura suportada per la comunitat que s’allunyi dels models actuals dominats per una oligarquia mundial. Una agroecologia de circuits curts, de cooperativisme, i que tingui cura del territori i de les persones. Un nou model més just i més sostenible pel qual haurem de lluitar davant del goliath de les multinacionals que volen fer seu aquest espai amb slogans i anuncis enganyosos de sostenibilitat i agricultura eco. Continua la lectura de Mercats agroecològics, Pacte de Milà i nous comuns

Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

Un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/potencialidades-prepotencia-agricultura-urbana_6_631746860.html), on els autors reflexionen sobre el paper dels horts urbans. Més ben dit valoren quin ha estat i ha de ser el paper dels horts urbans. Si bé són un recurs important no poden ser el substitut del agro, no poden pretendre ser un món a banda que auto-abasteixi les ciutats separat del medi ambient que les envolta (“Las ciudades no son autónomas sino que forman parte de un todo mayor, por lo que no pueden ignorar las múltiples funciones que los sistemas agrícolas desarrollan más allá de la provisión de alimentos, y que no pueden ser sustituidas por artefactos tecnológicos sin simplificarlas y empobrecerlas radicalmente.”).

En aquest aspecte destaquen el tecno-optimisme – com no- de les propostes teòriques de les granges verticals……grans edificis de tipus gratacels que segons ells serien capaços d’auto-abastir les ciutats…. Aquests models – agrupats sota el terme agritectura – estarien conformats per edificis intel·ligents i sistemes hipertecnològics. Llàstima que l’energia disponible per part de la humanitat vagi decreixent en els propers anys (com veurem en un post que penjaré demà…), i que sovint és un fet que molts dels tecno-optimistes ignoren. Sense aquest surplus energètic aquestes solucions miraculoses es tornen inviables. Continua la lectura de Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

La vida és impossible sense el sòl

Som el que mengem. Ho hem dit moltes vegades i no tant sols nosaltres. Actualment es gairebé un meme. Però per poder mejar primer cal produir aliments.

Els nostres recursos alimentaris passen en primer lloc per la generació de vegetals (hortalisses, cereals….etc). Amb aquests vegetals s’alimenten els consumidors primaris (herbívors com la vaca, l’ovella…) i d’aquests els consumidors secundaris i terciaris (carnívors de 1r i 2n ordre). De les deixalles i restes de tots aquests s’alimenten els descomponedors i els detritívors (que viuen en el sòl).

Però els vegetals no tenen aparell digestiu propi, sinó que obtenen les substàncies a partir de les quals construeixen – mitjançant la fotosíntesi – els seus “aliments” del sòl. I ho fan amb l’ajut de microorganismes (bacteris, fongs, protozous) que viuen en simbiosi amb ells. En concret en la zona propera a les arrels (l’anomenada rizosfera).

Per tant tenir cura del sòl es tenir cura dels nostres aliments i de la nostra salut. Aquesta no és, però, la preocupació de l’agricultura convencional. L’agricultura de la revolució verda feta a base de combustibles fòssils i responsable majoritàriament de la degradació del sòls a nivell mundial.

A l’altre banda tenim l’agricultura ecològica que es preocupa molt del sòl ja que parteix del principi que un sòl en bon estat dona lloc a plantes en bon estat. Un sòl en condicions òptimes contribueix a plantes amb un bon “sistema immunitari” i per tant plantes resistents a malures i condicions d’estrès.

Tot això és el que conforma el títol de l’article d’avui publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/suelos-vida-imposible_6_624047590.html).

Poder algun dia ens “horroritzarem” quan veiem una retro o altre màquina netejant la superfície d’un terreny – formada per un sòl de bona qualitat – per tal de construir una casa o altre edificació. Potser entendrem qua cal destinar a construcció les terres més dolentes i no les més bones. Poder. Continua la lectura de La vida és impossible sense el sòl

Fertilitzants químics i la salut del sòl.

Com si fos un mantra la indústria agroquímica ha anat repetint una vegada darrera altre que el nitrogen sintètic era bo pel medi ambient i que ajudava a construir el C del sòl.

El sòl, l’aparell digestiu de les plantes. El sòl, un ecosistema complex que cal preservar i mimar per tal que les plantes creixin en bon estat. El sòl, que es veu agredit pels fertilitzants nitrogenats tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224166). Segons els darrers estudis l’aplicació de nitrogen sintètic degrada el sòl. Com s’esmenta en l’article: “Con la aplicación de fertilizantes, comienza la destrucción de la biodiversidad del suelo al disminuir el papel de las bacterias fijadoras de nitrógeno y se amplifica el papel de todo lo que se alimenta de nitrógeno. Estos alimentadores luego aceleran la descomposición de la materia orgánica y sustancias húmicas. Como la materia orgánica disminuye, la estructura física del suelo cambia. Con menos espacio poroso y menos capacidad ser esponjosos, los suelos son menos eficientes para el almacenamiento de agua y aire. Se necesitan más riego, con menos oxígeno disponible el crecimiento de la microbiología del suelo disminuye, y el intrincado ecosistema de los intercambios biológicos se rompe”.

A més cal recordar que el metabolisme dels cultius s’altera mitjançant l’ús dels fertilitzants químics ja que aquests fan que hi hagi un increment en la quantitat d’aminoàcids i sucres que circulen en la planta. Aquesta major quantitat fa que els insectes patògens incrementin la seva fertilitat, la producció d’ous i la seva longevitat. El resultat son plantes més fàcilment atacades pels insectes i altres plagues. Tot això és el que demostren – un darrere altre – els estudis realitzats sobre el paper dels fertilitzants sintètics aplicats als cultius fets per l’agricultura moderna. En la part final de l’article es resumeix en 9 punts el paper actual de l’agricultura convencional:

“1.- empobrece suelos
2.- contamina cuerpos de agua
3.- rompe ciclos de nutrientes
4.- genera alta dependencia de insumos externos
5.- estimula la sobrepoblacion de las ciudades
6.- produce alimentos pobres en nutrientes, baratos, si, pero que no nutren.
7.- esa desnutricion genera problemas serios en la salud humana
8.- esa mala salud humana genera dependencias de farmacos tambien caros
9.- se lleva nuestra calidad de vida entre las patas”

Poder caldria fer un pensament i passar a una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i amb la vida en general. Una agricultura on es valorés el paper que té el sòl, on les plantes i animals fossin quelcom més que mercaderies, on el paper dels pagesos i pageses fossin reconeguts i valorats, on es busqui més la qualitat que la quantitat, on es respectin els temps de producció, més local i propera, una agricultura respectuosa amb la vida i on la relació productor-consumidor fos més propera. La tenim a l’abast amb l’agroecologia, tant sols cal potenciar-la. Continua la lectura de Fertilitzants químics i la salut del sòl.

Els danys dels plaguicides

Podem llegir, en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/plaguicidas-agroecologia-alimentacion_0_620138762.html), com un informe fet per dos relators de la ONU (veure http://ap.ohchr.org/documents/dpage_e.aspx?si=A/HRC/34/48) “acusa a la agroindustria de utilizar “tácticas agresivas y poco éticas” a la hora de promover el uso de plaguicidas y de “negar sistemáticamente la magnitud de los daños provocados por estas sustancias químicas”.

Com és evident les empreses dedicades a la fabricació massiva d’aquests plaguicides, agrupades a l’associació CropLife international, han posat el crit al cel i han començat a tractar de contraatacar  l’informe amb arguments molts coneguts ja. Entre ells podem trobar l’afirmació que sense pesticides no podríem recollir collites suficients per alimentar al món, que els plaguicides si són ben utilitzats no comporten risc…etc. La realitat però és que la agricultura que alimenta a la major part de la humanitat és la de petita escala que no fa ús de pesticides. I això és el que els molesta – ja que els hi treu guanys a les grans multinacionals – i la raó per la qual volen controlar el món de les llavors (ja que llavors controlen a les petites explotacions) i obligar al ús dels plaguicides. TODO POR LA PASTA!

I com sempre els països més afectats pels efectes nocius dels plaguicides són aquells que tenen regulacions laxes, pel general països en vies de desenvolupament del tercer món. Continua la lectura de Els danys dels plaguicides

Podem, però tant sols si sabem com

Interessant article de Margarita Mediavilla – investigadora del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid – i publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/consumo_6_604799517.html).

En ell reflexiona sobre el poder que tenim els consumidors a l’hora de decidir quins aliments posem a la taula. Som el que mengem. I allò que mengem transforma i molt la nostra societat. No és el mateix apostar, els que poden, per productes de proximitat i produïts de forma ecològica que apostar per productes produïts per l’agricultura industrial o convencional on la proximitat i l’ecologia ni importen ni se les espera.

De tot l’article destaco dos fragments per la seva importància i encert:

“Intentamos resolver nuestros problemas con las herramientas habituales de la política: manifestaciones, conferencias, artículos de opinión… Pero en muy escasas ocasiones bajamos a actuar en la economía que sustenta la política, y menos en el mundo físico que sustenta la economía. Y es que nuestros problemas políticos tienen más que ver con lo que cada día compramos, comemos y quemamos que con lo que cada cuatro años votamos.”

” Si las personas que todavía podemos comprar responsablemente no hacemos uso de nuestro poder, la concentración empresarial continuará y, en unas décadas, nos podemos encontrar en un mundo muy similar a los esos latifundios en los que los trabajadores están obligados a comprar en los almacenes de la empresa que los emplea y pagar los precios abusivos que ésta impone, lo que les convierten en esclavos de facto que apenas pueden satisfacer sus necesidades mínimas.”

Podem, però aquest podem té un preu. Poder és hora de valorar el que paguem respecte al que aconseguim pel bé comú (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Bien_común). Continua la lectura de Podem, però tant sols si sabem com