Arxiu de la categoria: GENERAL

Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.

Entenem per risc geològic la probabilitat de que un determinat fenomen geològic (terratrèmol, volcà, allau, inundació…) succeeixi en un determinat indret i temps i provoqui danys i pèrdues a la humanitat.

Matemàticament podem definir el risc com: RISC = PERILLOSITAT x VULNERABILITAT x EXPOSICIÓ (Fig. 1.).

Resultat d'imatges de riesgo geologico

Fig.1. Concepte de Risc.

Com que reduir la perillositat, la vulnerabilitat o l’exposició a 0 és impossible, el risc mai pot ser 0. És a dir, cal acceptar sempre que qualsevol activitat humana comportarà un cert risc. El que és tracta és de minimitzar aquest fins a un límit assumible. Límit que dependrà de les pèrdues, tant en vides com econòmiques, que calculem que aquest pot arribar a comportar. Com és evident sempre es tracta d’evitar les pèrdues humanes i reduir al màxim les pèrdues econòmiques.

Els riscos geològics poden classificar-se en (Fig. 2):

Resultat d'imatges de clasificacion riesgos geologicos

Fig. 2. Classificació dels Riscos geològics.

En el cas de la notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/mas-centenar-muertos-avalancha-mocoa.html), podem llegir com els morts, ferits i pèrdues econòmiques han estat lligades en principi a riscos geològics naturals (externs). En aquest cas per allaus i avingudes fluvials.

La pregunta com sempre és o hauria de ser, podria haver-se evitat?. En aquest cas, com en molts altres, la resposta és si. La població estava edificada dins de la zona d’influència dels tres cursos fluvials de la zona. El resultat després de fortes pluges que han comportat una crescuda intensa del cabdal dels rius ha estat que aquests ocupessin el seu llit d’inundació. Llit que havia estat envaït `per les edificacions humanes que, com és evident, han estat afectades per la ocupació de les aigües i materials arrossegats del seu espai habitual en períodes de crescuda. Per tant, al final estem parlant d’un risc natural que l’acció humana ha acabat amplificant per la seva mala gestió del territori. El resultat, morts que podrien haver-se evitat amb una correcta planificació del territori. Planificació que comença per l’elaboració de mapes de risc on es poden visualitzar les zones de risc per tal de poder fer l’ordenació de forma correcta (Fig. 3) Continua la lectura de Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.

Noves dades sobre el mig orient i el canvi climàtic

En un altre post penjat ara ja fa temps (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/04/24/el-mig-orient-podria-quedar-inhabitable-pel-canvi-climatic/), veiem que el mig orient podria tenir problemes hídrics greus degut al canvi climàtic.

Ara en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224134), podem veure que les dades actualitzades indiquen que el mig orient i la part nord d’Africa seran inhabitables en unes poques dècades. I aquest escenari es produirà per la conjunció de temperatures extremes, dèficit hídric important, pèrdua de terres per elevació del nivell del mar i incapacitat de produir aliments per la no disponibilitat d’aigua.

La frase “Mi abuelo iba en camello, mi padre en coche, yo en avión, mi hijo en jet privado, mi nieto en camello.”, haurà de canviar per afegir que el net probablement no podrà anar ni en camell. I el més xocant és que el canvi climàtic està produït – sobretot – per allò que ells mateixos extreuen del seu subsòl: El petroli. Allò que a la pachamama tant li va costar de formar, allò que conté l’energia fossilitzada del Sol d’ara fa milions d’anys, aquell miracle energètic que hem malbaratat….. Sembla una maledicció per haver profanat un tresor. I la profanació s’ha fet a consciència. Continua la lectura de Noves dades sobre el mig orient i el canvi climàtic

Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

Ja hem comentat en altres posts l’accident més greu de la història de l’energia nuclear: l’accident de Fukushima. Ara en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Aniversario-Fukushima-abandonbemos-energia-nuclear_6_620897919.html), podem llegir com l’accident de Fukushima – que encara queda lluny de ser solucionat i per tant contaminarà durant anys i anys – ja porta emès l’equivalent a un 40%  del que va emetre l’accident de Chernòbil i el més greu: Fukushima ha provocat un alt grau de contaminació marina (en l’oceà pacífic…) que no té precedents.

Però l’article no tant sols parla de Fukushima sinó també de Garoña, Villar de Cañas, dels residus radioactius, d’Almaraz i el conflicte amb Portugal, de la intenció de fer la mina a cel obert més gran d’Europa a Salamanca i de com el govern del PP recolza l’ampliació del funcionament de les envellides centrals nuclears espanyoles. El mateix govern que ha estat l’autor de “l’impost al sol”.

Ja ho hem dit en més d’una ocasió: l’energia nuclear no és una energia neta. És altament contaminant pel que fa a la mineria del urani, en el seu processament, en la construcció de les centrals i en els residus que genera. L’urani, a més, és un recurs escadusser que arribarà al seu zenit dins de poc. D’altre banda el problema dels residus generats segueix (i seguirà) sense resoldre’s i la TRE d’aquest recurs energètic és més aviat baixa. Si a més tenim en compte que econòmicament les centrals tant sols rentables si hi ha recolzament de patrimoni públic……la pregunta és obvia: perquè segueixen insistint en aquest tipus d’energia? Doncs perquè son un negoci per molt pocs, un negoci per aquelles elits que controlen les companyies elèctriques i que en el nostre país constitueixen una oligarquía extractiva.

Per tant, com bé diu l’autor de l’article, caldria abandonar ja aquest tipus d’energia. Continua la lectura de Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

Manual sobre contaminació per incrèduls

Dia si i dia també, se’ns anuncien al telenotícies mesures restrictives per evitar la contaminació, com és el cas d’avui a la ciutat de Madrid. Però encara hi ha persones que qüestionen la presència dels contaminants, que afecten a la nostra salut cada vegada d’una manera més alarmant.

Un dels primers temes de l’assignatura de química a 2n d’ESO és definir que és matèria. Qualsevol cosa que es pugui veure i tocar està clar que ho és. De vegades a algun alumne llest se li escapa el riure pensant la simplicitat de la pregunta. La primera vegada que es pregunta si l’aire és matèria solen haver opinions diverses, la meitat aproximadament pensa que si i l’altra meitat que no. I és que l’ésser humà està fet per guiar-se pels seus sentits, com pot ser matèria alguna cosa que no podem veure?

–Una cosa semblant passa quan intentem explicar la mecànica quàntica partint de la base que les partícules estan en tots els llocs alhora, no en un lloc concret.–

Aquest article publicat a www.vozpopuli és simplement  una petita classe de química que demostra mitjançant petits experiments  la presencia de l’aire al nostre voltant i com identifiquem la contaminació centrada en la presència de diòxid de nitrogen.

http://www.vozpopuli.com/next/Manual-contaminacion-incredulos_0_989301182.html

“¿Dónde está la contaminación, que no la veo?”, preguntaba el protagonista de un vídeo que se hizo viral hace unas semanas durante las restricciones de tráfico impuestas por el ayuntamiento de Manuela Carmena. Al hombre le parecían poco evidentes los niveles de contaminación en Madrid porque al mirar a su alrededor veía el aire aparentemente limpio y no apreciaba ni rastro de la nube que amenaza la salud de los ciudadanos cuando se estanca sobre la ciudad.

Pero lo que le faltaba al protagonista del vídeo era un poco de perspectiva. Basta alejarse del núcleo urbano para observar la nube anaranjada sobre la ciudad. También le faltaba algo de información. El dióxido de nitrógeno es bien visible, hasta el punto de que es el gas responsable de la coloración rojiza que vemos en los hongos de las explosiones nucleares, por poner un ejemplo nada tranquilizador. Un experimento típico para generar NO2 consiste en verter un poco de ácido nítrico sobre una moneda de cobre: el resultado es una pequeña nube de gas marrón que, al ser más pesado que aire, se va al fondo del recipiente, lo mismo que la nube que se cierne periódicamente la cabeza de los madrileños.

El NO2 se genera a partir de dos elementos tan aparentemente inocuos como el oxígeno y el nitrógeno

Pero el gas que amenaza la salud de los ciudadanos no se forma de una reacción tan sofisticada como la del experimento ni por una explosión nuclear. En realidad se genera a partir de dos elementos tan aparentemente inocuos como el oxígeno y el nitrógeno, que forman el aire que respiramos. Ambos se encuentran en la atmósfera en parejas, en forma de O2 y N2. El primero es más reactivo (conocemos sus propiedades corrosivas), pero el nitrógeno, que ocupa hasta un 78% del aire, se encuentra en parejas de dos átomos unidos por un triple enlace muy estable y muy difícil de romper. Entonces, ¿qué proceso tiene lugar para que se rompan unas moléculas tan estables y que el aire que respiramos se convierta en veneno?

La formación de dióxido de nitrógeno ocurre de manera natural en las altas capas de la atmósfera, en las erupciones volcánicas y durante las tormentas, cuando el aumento extremo de temperatura por el relámpago separa las moléculas para formar NO y al enfriarse se une un nuevo átomo de oxígeno creando NO2. Pero los humanos tenemos otra forma de generar dióxido de nitrógeno gracias a los motores y calderas donde la temperatura supera los 2.000 grados. Es aquí donde los motores diésel tienen un papel fundamental y se han convertido en un problema inesperado para la salud de la población.

¿Qué ocurre para que el aire que respiramos se convierta en veneno?

“En un motor diésel la mezcla de gases se comprime a muy alta presión y ahí se provoca la reacción química, ya que se alcanzan temperaturas altísimas que nunca se alcanzan en un motor de gasolina”, explica el divulgador e investigador del CSIC Bernardo Herradón. Este proceso se produce de manera continua en millones de motores y, aunque la cantidad de dióxido de nitrógeno que produce cada coche es pequeña, basta para generar un problema cuando el viento no sopla o no hay precipitaciones y el gas se estanca sobre la ciudad. “De cada millón de moléculas se transforma una“, explica Herradón. “Cuando hablamos de contaminación de NO2 hablamos de partes por millón, pero ese poco basta para generar problemas”.

Lo que tenemos después de este proceso de combustión a alta presión y temperatura es una nueva molécula que, a diferencia de sus apacibles ‘progenitores’, es una auténtica pendenciera. “En química, cuando convertimos A en B son sustancias distintas y pueden tener comportamientos muy diferentes”, explica Herradón. “Cuando uno pinta la molécula del NO2 se da cuenta inmediatamente de que es un veneno”, prosigue. Su forma de triángulo y su disposición indican que se trata de una molécula reactiva. Su estructura molecular, con un electrón desapareado, es la razón por la que se combina con otras sustancias, bien como oxidante o bien como reductor. Su capacidad de reaccionar es tal, que si bajas la temperatura pasa de ser un gas a convertirse en otra sustancia, un líquido incoloro. Las moléculas han interaccionado entre ellas y se ha formado tetraóxido de dinitrógeno (N204), un compuesto que la NASA utilizó en los cohetes Titán.

El dióxido de nitrógeno cambia con la temperatura
El dióxido de nitrógeno cambia con la temperatura Eframgoldberg (Wikimedia Commons)

Su nueva capacidad de combinarse es lo que lo convierte en una molécula tan dañina para nuestra salud. “Desde el punto de vista del comportamiento químico se trata de un gas tóxico, porque genera radicales libres“. Cuando entra en contacto con las vías respiratorias puede inflamar el revestimiento de los pulmones y provocar infecciones como bronquitis. Las pruebas de su toxicidad las tenemos desde hace años. Un fallo durante el proyecto Apolo-Soyuz en 1975 provocó que entraran grandes cantidades de NO2 en la nave y casi acaba con la tripulación. También se han producido consecuencias letales en los silos de cereal, donde los nitratos del cultivo han derivado en dióxido de nitrógeno y provocado neumonías fatales en muchos agricultores.

“Cuando uno pinta la molécula del NO2 se da cuenta inmediatamente de que es un veneno”

“Estas moléculas son especies oxidantes que provocan lo mismo que sucede cuando quemas un trozo de carbón”, explica Herradón. “Aceleran los procesos oxidativos y dentro de nuestro organismo degradan y contribuyen al envejecimiento de nuestras células, modifican procesos metabólicos importantes y al final lo que provoca es una enfermedad”. Pero el dióxido de nitrógeno no es solo perjudicial por lo que causa directamente, sino porque multiplica el efecto de todas las otras sustancias contaminantes de la polución y que se combinan para generar esa nube negra y marrón sobre la ciudad. “También promueve la transformación de óxidos de azufre a ácido sulfúrico”, explica el investigador del CSIC. “Puede reaccionar para crear ácido nítrico, contribuyendo a la lluvia ácida, y contribuye a la generación de ozono troposférico“.

En estas circunstancias, el dióxido de nitrógeno se sitúa en medio de una cascada de reacciones que generan lo que se conoce como esmog fotoquímico y que ha obligado a las autoridades de toda Europa a tomar medidas para salvaguardar la salud de la población. En los años 90 se promovió el uso del combustible diésel como el más ecológico, pues se suponía que un menor consumo conllevaría menores índices de contaminación, pero el NO2 se reveló como el coste oculto de aquella apuesta no demasiado reflexionada. Con la proliferación de los vehículos diésel, cada vez que hay un periodo prolongado de tiempo seco y soleado las ciudades se convierten en una trampa irrespirable. La inversión térmica hace que una capa de aire caliente atrape el aire más frío y denso y el aire se convierta en un veneno.

Garoña i Retortillo

En un excel·lent article (veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3367&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=central-nuclear-de-garona-y-mineria-de-uranio-en-retortillo-dos-caras-de-la-misma-moneda) , Iñigo Capellán (del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid) ens explica que és el que uneix la central nuclear de Garoña i la prevista mineria d’Urani a la localitat de Retortillo.

Sabem que el lobby nuclear nacional i internacional pressionarà per tal que Garoña continui amb la seva activitat (sobretot perquè si ho aconsegueixen significaran grans guanys per les empreses propietàries (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/09/garona-punta-de-llanca-de-lenergia-nuclear/)) i perquè autoritzin el projecte miner de Urani més gran de Europa a Retortillo (província de Salamanca).

També sabem que la energia nuclear té una TRE baixa, que la mineria del urani és altament contaminant, que el urani com a recurs es troba prop del seu particular pic, que depenem de l’urani que s’extreu a altres països, que els residus nuclears són una hipoteca enverinada per a les futures generacions, que pel general les empreses propietàries de les centrals nuclears socialitzen les pèrdues i privatitzen els guanys (recordem aquí el cas de Fukushima i General Electric), i sobretot que a Espanya sobren centrals elèctriques ja que hi ha un parc elèctric sobredimensionat. Amb tot això, perquè es segueix apostant per la energia nuclear (si fins i tot l’agència internacional preveu un creixement insignificant de l’energia nuclear a nivell mundial d’aquí al 2030)? La resposta és obvia: Per a que guanyin uns pocs i paguem uns molts. Continua la lectura de Garoña i Retortillo

Seguiran morint ecologistes

El títol el podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Seguiran-muriendo-ecologistas_6_610048990.html). Fa referència a tots aquells que han mort, i que moriran, per defensar el medi ambient en el món. Podem citar a Berta Cáceres i Isidro Baldenegro per posar dos exemples que hem tractat en aquest bloc. Però cada any moren centenars de defensors del medi ambient tant sols per tractar de preservar terres de les quals sempre han viscut i que volen que segueixin pels seus descendents. Per defensar un patrimoni que en realitat és de tots. I moren pels interessos – en la major part de casos – d’unes elits interessades en acaparar tots els recursos per ells i obtenir beneficis econòmics a qualsevol preu. Elits que queden impunes ja que controlen el medis de comunicació, l’exèrcit, la policia i fins i tot el poder judicial. Elits preocupades tant sols pel créixer-créixer per damunt de qualsevol altre consideració. Continua la lectura de Seguiran morint ecologistes

Dones i ciència

Ahir ja vàrem posar un post (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/02/10/23-anys-i-pot-canviar-el-mon-amb-codi/ ) , preludi del d’avui, per destacar el paper de les dones en la programació computacional. De fet el vaig posar per combatre la falsa creença de que les dones no serveixen per a la programació computacional….que se suposa cosa d’homes. Avui, que és el “Dia internacional de la dona i les noies en la ciència”, torno a insistir en la necessitat de trencar aquest tipus d’estereotips i a a més per denunciar les diferències en les oportunitats de les dones per arribar a ocupar càrrecs de responsabilitat en les institucions científiques.

Aprofito per penjar un excel·lent article sobre el tema publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/cienciacritica/Mujeres-ciencia-peor-ciego-quiere_6_611098912.html). Del mateix destacar els següents paràgrafs, entre d’altres:

“Un número cada vez mayor de estudios sobre la brecha de género en la comunidad científica muestran claramente que (hombres y mujeres) tendemos a dar más puntuación y contratar en mayor proporción a hombres que a mujeres en los procesos de selección, como los casos que comenta Adela Muñoz en su entrevista, o la primera criba que suponen las becas FPU para las investigadoras en formación españolas, como menciona Lina Gálvez.”

“Un  estudio realizado en un pequeño pueblo del medio oeste de EEUU muestra como entre los cinco y los seis años las niñas pasaban a estereotipar la inteligencia y brillantez intelectual como una característica mayoritariamente masculina. A pesar de que esta diferencia no existía cuando esas niñas y niños se enfrentan a los mismos problemas. Este estudio, publicado hace dos semanas en Science, no consigue determinar cuáles son las causas de este cambio en la percepción que de sí mismas tienen las niñas. Pero sí evidencia que hay que luchar contra esta percepción desde edades muy tempranas. En este sentido, la importancia de conocer modelos de mujeres científicas para cambiar esta impronta temprana y empoderar a las niñas interesadas por la ciencia es enorme.”

En el article es parla de dues de les dones que més varen influir en la meva opinió sobre la ciència: Maria Sklodowska i Lynn Margulis. Conjuntament amb Stephen Jay Gould i Carl Sagan, varen formar el meu particular poker d’asos en la ciència. De tots ells vaig aprendre la necessitat de la constància i el rigor per fer ciència. També vaig veure amb ells que els científics formen part de la societat que els envolta i que són persones de carn i ossos com qualsevol (amb els seus defectes i virtuts).

Poder en els propers anys les coses comencin a canviar d’una vegada i no haguem de celebrar el dia internacional de la dona en la ciència, sinó tant sols el dia de la ciència. Seria senyal que tant homes com dones tenen les mateixes oportunitats reals dins del món de la ciència des que son infants fins a adults. Potser… Continua la lectura de Dones i ciència

Preparant el cop nuclear

El títol correspon a un article publicat al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/malas-hierbas/2016/12/22/preparando-el-golpe-nuclear/). Ha estat elaborat per Juantxo López de Uralde (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_López_de_Uralde), conegut activista de l’ecologisme i coportaveu de Equo. En aquest article ens parla de totes les maniobres que l’indústria nuclear està fent a Espanya per tal d’aconseguir millorar els seus guanys a costa de l’erari públic. La més important, per el moment, d’aquestes maniobres es aconseguir perllongar la vida útil de les centrals nuclears espanyoles. Centrals que en el cas de Garoña han arribat als 40 anys previstos inicialment i que gràcies a les maniobres fetes en la foscor podran perllongar-se fins a 20 anys més. Si la indúsytria nuclear aconsegueix que la vida de Garoña sigui ampliada en 20 anys més, haurà aconseguit una bretxa per tal que les altres centrals també puguin seguir el mateix camí. I un cop assolida aquesta fita, si per qualsevol motiu es vol tancar una de les centrals – per exemple per raons de seguretat – l’estat haurà d’indemnitzar a la companyia propietària. Tot un negoci que paguem els ciutadans de a peu.

Però la indústria nuclear no tant sols actua i es mou per Garoña, sinó també per Almaraz, per aconseguir minvar el paper del Consell de Seguretat Nuclear en les revisions de les centrals i per el magatzems temporals de residus nuclears. Tot això, i com els partits polítics es posicionen davant d’aquests fets, ho podem llegir en un article aparegut al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=222603).

Com ja hem dit altres vegades, el lobby nuclear té molta força a Catalunya i a Espanya. Aquesta força garanteix el màxim secretisme per a les seves operacions i que al final acabi pagant l’estat (català o espanyol) les seves pèrdues. Els guanys evidentment son per les companyies…..Estem davant altre cop de la socialització de les pèrdues i la privatització dels guanys. Continua la lectura de Preparant el cop nuclear

Madrid i l’anticicló

Madrid està aquest dies, com Barcelona, sota un anticicló potent. Aquest fet, conjuntament amb la manca de vents i de precipitacions fa que la contaminació sigui cada vegada més intensa. De moment, com haureu escoltat en els noticiaris i llegit en els diaris Madrid ha de començar a prohibir el trànsit en determinats punts de la ciutat. En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/madrid/Ayuntamiento-restringe-circulacion-vehiculos-Madrid_0_595640568.html) podem veure com el centre de Madrid restarà tancat als cotxes amb matrícula parella. Aquesta acció s’ha d’encabir dins de la fase 3 del protocol anticontaminació. Hi ha excepcions com s´pon els cotxes elèctrics, les motos, els vehicles amb més de 3 passatgers i els comercials industrials amb autorització.

La contaminació es en aquest cas deguda a les partícules sòlides en suspensió (procedents de la combustió de calefaccions, dels cotxes i de les indústries), al NOx alliberat en la combustió de gasolina i gasoil, al ozó (O3) produït per l’acció de la radiació solar sobre els NOx , a altres gasos alliberats en la combustió de la gasolina però sobretetot del gasoil, així com SOx alliberat en la combustió del carbó de calefaccions. En resum: un cocktail bastant perillós per l’aparell respiratori.

Fa pocs dies comentaven el cas dels immigrants per la contaminació atmosfèrica a les ciutats de la xina ( http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/12/25/els-refugiats-climatics-de-xina/), ara ho fem sobre la contaminació atmosfèrica a  Madrid i dins de poc pot ser de Barcelona. El problema no és l’anticicló, la manca de vent o l’absència de precipitacions, el problema està relacionat amb un model de vida. Un model basat en l’energia barata que obtenim i malbaratem a partir dels combustibles fòssils. Una energia que obtenim a costa de pagar un preu: L’emissió de gasos d’efecte hivernacle i de gasos contaminants de l’atmosfera. Gasos que estan acabant amb la qualitat de l’aire en el nostre planeta. Poder és hora ja de canviar de model. De fet, si o si l’haurem de canviar (per l’esgotament dels combustibles fòssils i per fer front al canvi climàtic). Tant per tant fora bo començar des de ja i planificar-ho de la manera més ordenada possible. De la manera que sigui més adient per minvar els efectes sobre el nostre planeta i sobre la vida que hi ha en ell. Continua la lectura de Madrid i l’anticicló

Herbicides, plaguicides i resistència als antibiòtics

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=220906) podem llegir que els herbicides i els plaguicides provoquen resistèncai als antibiòtics. L’estudi, realitzat per la universitat de Canterbury (Nova Zelanda), demostra que els microbis (bacteris, fongs) es tornen més resistents als antibiòtics. Hi ho fan per una mera qüestió de selecció natural. Els que sobreviuen a l’acció dels herbicides i pesticides son més forts, la qual cosa també els fa progressivament més resistents als antibiòtics. El problema rau en que qualsevol persona o animal que toqui un camp (o jardí) on s’han abocat pesticides i plaguicides també els incorpora i per tant generarà microbis més resistents. És una llarga cadena on l’acció antròpica amplifica els riscos.

Donat que la ramaderia industrial ja crea resistències per l’ús massiu d’antibiòtics en la cria i engreix del bestiar, aquest fet es suma al dels herbicides i pesticides. Tot plegat una mala notícia que no fa preveure un futur gaire saludable…… Continua la lectura de Herbicides, plaguicides i resistència als antibiòtics