Arxiu de la categoria: GENERAL

Les burilles i la contaminació ambiental

En el món es fumen cada any 6 bilions de cigarretes i 4,5 finalitzen com a burilles en el terra. Així de contundent és la capçalera de l’article publicat en el diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/tabaquismo-colillas-medio_ambiente_0_651635809.html).

L’article – basat en un informe de la Societat Espanyola de Neurologia i Cirurgia Toràcica – ens parla sobre els efectes del tabac de quarta mà. Si el de primera mà és el que la persona es fuma, el de segona seria el fum que rep el fumador passiu, i el de tercera serien les partícules dipositades pel fum en diferents objectes, el de quarta mà serien les burilles. Burilles que han filtrat una part de les substàncies tòxiques del tabac, que queden així concentrades en la burilla. D’aquesta manera quan les burilles es llencen, la seva degradació pels agents atmosfèrics i altres mecanismes alliberen aquestes substàncies altament tòxiques al medi.

Curiosament les burilles constitueixen la primera font de residus del món, per damunt fins i tot dels plàstics. Per tant tota acció que estigui orientada a minvar aquest problema serà benvinguda. La millor, però, és la reducció dels residus via no producció. O el que és el mateix: aconseguir que la gent no fumi. Continua la lectura de Les burilles i la contaminació ambiental

Alerta per un gran brot d’hepatitis A

La hepatitis A és una malaltia vírica que provoca la inflamació del fetge. Es coneixen uns 5 tipus de virus causants d’hepatitis: EL A, el B, el C, el D i l’E. D’aquests 5, el A i el E pel general es contagien per la ingestió d’aigua o aliments contaminats i els altres 3 (B,C i D) per el contacte amb humors corporals contaminats.

En el cas de la hepatitis A, que és el que comentem avui en aquest bloc arran d’un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/orgullo-lgtb-espana-responde-tarde.html), s’ha d’especificar que és troba en la femta de les persones infectades. D’aquesta manera es pot contraure la malaltia si:

a. es mengen o beuen aliments o aigües contaminades per la matèria fecal procedent de persones amb la infecció.

b. s’entra en contacte amb femta o sang d’una persona infectada

c. es deixen virus en objectes degut a un mal rentat de les mans desprès d’haver anat al wc. i alguna altra persona utilitza o toca aquests objectes.

d. participa en pràctiques sexuals que impliquen contacte oral i/o anal.

Doncs bé, segons els que podem llegir en l’article de Público a Europa i sobretot a Madrid hi ha un increment del virus de la hepatitis A. En el cas de Madrid la prevalència d’aquesta malaltia és una de les més altes del continent europeu i és considera el major brot en nombre de casos des que es té registre.

Què s’hauria de fer davant d’aquests fets? Com sempre prevenir. I què cal fer per prevenir? El primer informar de què és, com es pot agafar, com es pot guarir i com es pot minvar el contagi. I com és evident la informació hauria d’arribar a TOTA la població per tal de que actués amb prudència respecte a determinades pràctiques sexuals i que adoptés tota una sèrie de normes pràctiques d’higiene (com és el rentar-se bé les mans, amb aigua i sabó, desprès d’anar al wc). Em sembla important lo de TOTA, perquè si bé – de moment – està sobretot concentrada en el col·lectiu homosexual (al menys pel que sembla llegir-se en la notícia publicada al diari), tant les pràctiques sexuals de risc com la higiene no són exclusives d’aquest col·lectiu.

A més d’aquestes normes, també caldria vacunar a la població de més risc. Perquè existeix una vacuna altament eficaç i segura contra el VHA. Altre cosa, com podem llegir en l’article, és que la vacuna estigui en les quantitats necessàries (bé perquè no n’hi hagi al mercat, bé per una mala planificació de les autoritats sanitàries…).

Com és evident, el fet que existeixi una vacuna i que la malaltia no sigui – en la majoria de casos – mortal no ens ha de fer oblidar les mesures profilàctiques de prevenció. No s’ha de baixar mai la guàrdia davant de les malalties infeccioses. Hi ha una sèrie de mesures d’higiene, sobretot el rentat de les mans, que no cal oblidar (ni tampoc magnificar fins al punt de l’obsessió). Continua la lectura de Alerta per un gran brot d’hepatitis A

La preocupant invasió de serps pitó a Florida s’agreuja …

La natura està formada per ecosistemes en els que qualsevol alteració repercuteix en tots els integrants de l`ecosistema.

Hauria d’estar prohibit tenir mascotes  a la venda que pertanyen a altres hàbitats. Tenir una pitó és un perill, quan arriba una mida en què es pugui menjar una persona, són no verinoses, cacen per asfíxia. S’ha de vigilar molt amb les espècies invasores que alteren qualsevol comunitat.  La natura té les seves pròpies regles i quan es juga irresponsablement amb ella s’acaba per pagar molt alts preus…

http://www.publico.es/ciencias/preocupante-invasion-serpientes-piton-florida.html

Continua la lectura de La preocupant invasió de serps pitó a Florida s’agreuja …

La tassa de retorn energètic i la eficiència: que ens diuen i que no

És el títol del darrer article de Jota Ele (antic membre de crisis energética i ara també de la web d’Antonio Turiel) publicat en el blog d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/05/tasa-de-retorno-energetico-y-eficiencia.html). En ell ens explica els conceptes, ja comentats aquí de la TRE i la eficiència, i la importància que tenen en el món de la energia. Energia que recordem que és la que mou el món, fins i tot l’econòmic.

En l’article ens comenta com s’està potenciat la despesa de petroli i els seus derivats en energia final (per exemple en el transport), limitant el seu ús en transformacions  per a la qual s’utilitzen el gas, el carbó i la electricitat. També ens  comenta que:

a. “El gas natural y la electricidad son las energías más adaptadas a todos los sectores de la energía final exceptuando el transporte, que está altamente especializado en los derivados del petróleo. Vemos también que el carbón está prácticamente especializado en generación eléctrica”.

b. “Mientras el carbón y sobre todo el gas natural se comporten como fuentes de energía ilimitadas el sistema tratará de adaptarse a ello sin tener en cuenta conceptos como TRE, eficiencia, pérdidas o contaminación”.

c. “Da igual que algunas tecnologías como la solar tengan una TRE baja; con el excedente energético que nos proporciona el gas y el carbón todo es viable. Una vez pasado el cenit del gas el mundo tendrá que enfrentarse cada vez más a un escenario progresivo de menos energía y por lo tanto de los nuevos proyectos energéticos se desecharán las energías menos rentables, posiblemente las que tengan menos TRE como la fotovoltaica”.

e. “El caso de la energía nuclear es aún peor; hoy el mundo almacena multitud de residuos nucleares de miles de años de duración a costa del grandísimo excedente de energía que todavía se dispone gracias a los combustibles fósiles. En el futuro y con la energía total en declive se tendrá que seguir desviando energía para seguir custodiando estos desechos. Y con el agravante de que probablemente sin el aporte de la energía nuclear, ya que se habrá llegado al cenit del uranio, y además se procurará no generar más residuos. Esto significa que nuestros descendientes cargarán con un problema que nosotros hemos ignorado por no querer tener en cuenta conceptos como el de la TRE”.

L’autor afegeix més polémica amb la seva previsió de que quan s’arribi al cènit del gas probablement també s’arribarà al cènit de de l’energia mundial i TOTS els sectors d’energia final quedaran afectats. Arribats aquí pronostica el final de la societat de consum…..Sens dubte un article polèmic i interessant. Un article per repensar la nostra economia, l’actual BAU basat en el créixer-créixer.

jueves, 4 de mayo de 2017

Continua la lectura de La tassa de retorn energètic i la eficiència: que ens diuen i que no

Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.

Entenem per risc geològic la probabilitat de que un determinat fenomen geològic (terratrèmol, volcà, allau, inundació…) succeeixi en un determinat indret i temps i provoqui danys i pèrdues a la humanitat.

Matemàticament podem definir el risc com: RISC = PERILLOSITAT x VULNERABILITAT x EXPOSICIÓ (Fig. 1.).

Resultat d'imatges de riesgo geologico

Fig.1. Concepte de Risc.

Com que reduir la perillositat, la vulnerabilitat o l’exposició a 0 és impossible, el risc mai pot ser 0. És a dir, cal acceptar sempre que qualsevol activitat humana comportarà un cert risc. El que és tracta és de minimitzar aquest fins a un límit assumible. Límit que dependrà de les pèrdues, tant en vides com econòmiques, que calculem que aquest pot arribar a comportar. Com és evident sempre es tracta d’evitar les pèrdues humanes i reduir al màxim les pèrdues econòmiques.

Els riscos geològics poden classificar-se en (Fig. 2):

Resultat d'imatges de clasificacion riesgos geologicos

Fig. 2. Classificació dels Riscos geològics.

En el cas de la notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/mas-centenar-muertos-avalancha-mocoa.html), podem llegir com els morts, ferits i pèrdues econòmiques han estat lligades en principi a riscos geològics naturals (externs). En aquest cas per allaus i avingudes fluvials.

La pregunta com sempre és o hauria de ser, podria haver-se evitat?. En aquest cas, com en molts altres, la resposta és si. La població estava edificada dins de la zona d’influència dels tres cursos fluvials de la zona. El resultat després de fortes pluges que han comportat una crescuda intensa del cabdal dels rius ha estat que aquests ocupessin el seu llit d’inundació. Llit que havia estat envaït `per les edificacions humanes que, com és evident, han estat afectades per la ocupació de les aigües i materials arrossegats del seu espai habitual en períodes de crescuda. Per tant, al final estem parlant d’un risc natural que l’acció humana ha acabat amplificant per la seva mala gestió del territori. El resultat, morts que podrien haver-se evitat amb una correcta planificació del territori. Planificació que comença per l’elaboració de mapes de risc on es poden visualitzar les zones de risc per tal de poder fer l’ordenació de forma correcta (Fig. 3) Continua la lectura de Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.

Noves dades sobre el mig orient i el canvi climàtic

En un altre post penjat ara ja fa temps (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/04/24/el-mig-orient-podria-quedar-inhabitable-pel-canvi-climatic/), veiem que el mig orient podria tenir problemes hídrics greus degut al canvi climàtic.

Ara en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224134), podem veure que les dades actualitzades indiquen que el mig orient i la part nord d’Africa seran inhabitables en unes poques dècades. I aquest escenari es produirà per la conjunció de temperatures extremes, dèficit hídric important, pèrdua de terres per elevació del nivell del mar i incapacitat de produir aliments per la no disponibilitat d’aigua.

La frase “Mi abuelo iba en camello, mi padre en coche, yo en avión, mi hijo en jet privado, mi nieto en camello.”, haurà de canviar per afegir que el net probablement no podrà anar ni en camell. I el més xocant és que el canvi climàtic està produït – sobretot – per allò que ells mateixos extreuen del seu subsòl: El petroli. Allò que a la pachamama tant li va costar de formar, allò que conté l’energia fossilitzada del Sol d’ara fa milions d’anys, aquell miracle energètic que hem malbaratat….. Sembla una maledicció per haver profanat un tresor. I la profanació s’ha fet a consciència. Continua la lectura de Noves dades sobre el mig orient i el canvi climàtic

Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

Ja hem comentat en altres posts l’accident més greu de la història de l’energia nuclear: l’accident de Fukushima. Ara en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Aniversario-Fukushima-abandonbemos-energia-nuclear_6_620897919.html), podem llegir com l’accident de Fukushima – que encara queda lluny de ser solucionat i per tant contaminarà durant anys i anys – ja porta emès l’equivalent a un 40%  del que va emetre l’accident de Chernòbil i el més greu: Fukushima ha provocat un alt grau de contaminació marina (en l’oceà pacífic…) que no té precedents.

Però l’article no tant sols parla de Fukushima sinó també de Garoña, Villar de Cañas, dels residus radioactius, d’Almaraz i el conflicte amb Portugal, de la intenció de fer la mina a cel obert més gran d’Europa a Salamanca i de com el govern del PP recolza l’ampliació del funcionament de les envellides centrals nuclears espanyoles. El mateix govern que ha estat l’autor de “l’impost al sol”.

Ja ho hem dit en més d’una ocasió: l’energia nuclear no és una energia neta. És altament contaminant pel que fa a la mineria del urani, en el seu processament, en la construcció de les centrals i en els residus que genera. L’urani, a més, és un recurs escadusser que arribarà al seu zenit dins de poc. D’altre banda el problema dels residus generats segueix (i seguirà) sense resoldre’s i la TRE d’aquest recurs energètic és més aviat baixa. Si a més tenim en compte que econòmicament les centrals tant sols rentables si hi ha recolzament de patrimoni públic……la pregunta és obvia: perquè segueixen insistint en aquest tipus d’energia? Doncs perquè son un negoci per molt pocs, un negoci per aquelles elits que controlen les companyies elèctriques i que en el nostre país constitueixen una oligarquía extractiva.

Per tant, com bé diu l’autor de l’article, caldria abandonar ja aquest tipus d’energia. Continua la lectura de Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

Manual sobre contaminació per incrèduls

Dia si i dia també, se’ns anuncien al telenotícies mesures restrictives per evitar la contaminació, com és el cas d’avui a la ciutat de Madrid. Però encara hi ha persones que qüestionen la presència dels contaminants, que afecten a la nostra salut cada vegada d’una manera més alarmant.

Un dels primers temes de l’assignatura de química a 2n d’ESO és definir que és matèria. Qualsevol cosa que es pugui veure i tocar està clar que ho és. De vegades a algun alumne llest se li escapa el riure pensant la simplicitat de la pregunta. La primera vegada que es pregunta si l’aire és matèria solen haver opinions diverses, la meitat aproximadament pensa que si i l’altra meitat que no. I és que l’ésser humà està fet per guiar-se pels seus sentits, com pot ser matèria alguna cosa que no podem veure?

–Una cosa semblant passa quan intentem explicar la mecànica quàntica partint de la base que les partícules estan en tots els llocs alhora, no en un lloc concret.–

Aquest article publicat a www.vozpopuli és simplement  una petita classe de química que demostra mitjançant petits experiments  la presencia de l’aire al nostre voltant i com identifiquem la contaminació centrada en la presència de diòxid de nitrogen.

http://www.vozpopuli.com/next/Manual-contaminacion-incredulos_0_989301182.html

“¿Dónde está la contaminación, que no la veo?”, preguntaba el protagonista de un vídeo que se hizo viral hace unas semanas durante las restricciones de tráfico impuestas por el ayuntamiento de Manuela Carmena. Al hombre le parecían poco evidentes los niveles de contaminación en Madrid porque al mirar a su alrededor veía el aire aparentemente limpio y no apreciaba ni rastro de la nube que amenaza la salud de los ciudadanos cuando se estanca sobre la ciudad.

Pero lo que le faltaba al protagonista del vídeo era un poco de perspectiva. Basta alejarse del núcleo urbano para observar la nube anaranjada sobre la ciudad. También le faltaba algo de información. El dióxido de nitrógeno es bien visible, hasta el punto de que es el gas responsable de la coloración rojiza que vemos en los hongos de las explosiones nucleares, por poner un ejemplo nada tranquilizador. Un experimento típico para generar NO2 consiste en verter un poco de ácido nítrico sobre una moneda de cobre: el resultado es una pequeña nube de gas marrón que, al ser más pesado que aire, se va al fondo del recipiente, lo mismo que la nube que se cierne periódicamente la cabeza de los madrileños.

El NO2 se genera a partir de dos elementos tan aparentemente inocuos como el oxígeno y el nitrógeno

Pero el gas que amenaza la salud de los ciudadanos no se forma de una reacción tan sofisticada como la del experimento ni por una explosión nuclear. En realidad se genera a partir de dos elementos tan aparentemente inocuos como el oxígeno y el nitrógeno, que forman el aire que respiramos. Ambos se encuentran en la atmósfera en parejas, en forma de O2 y N2. El primero es más reactivo (conocemos sus propiedades corrosivas), pero el nitrógeno, que ocupa hasta un 78% del aire, se encuentra en parejas de dos átomos unidos por un triple enlace muy estable y muy difícil de romper. Entonces, ¿qué proceso tiene lugar para que se rompan unas moléculas tan estables y que el aire que respiramos se convierta en veneno?

La formación de dióxido de nitrógeno ocurre de manera natural en las altas capas de la atmósfera, en las erupciones volcánicas y durante las tormentas, cuando el aumento extremo de temperatura por el relámpago separa las moléculas para formar NO y al enfriarse se une un nuevo átomo de oxígeno creando NO2. Pero los humanos tenemos otra forma de generar dióxido de nitrógeno gracias a los motores y calderas donde la temperatura supera los 2.000 grados. Es aquí donde los motores diésel tienen un papel fundamental y se han convertido en un problema inesperado para la salud de la población.

¿Qué ocurre para que el aire que respiramos se convierta en veneno?

“En un motor diésel la mezcla de gases se comprime a muy alta presión y ahí se provoca la reacción química, ya que se alcanzan temperaturas altísimas que nunca se alcanzan en un motor de gasolina”, explica el divulgador e investigador del CSIC Bernardo Herradón. Este proceso se produce de manera continua en millones de motores y, aunque la cantidad de dióxido de nitrógeno que produce cada coche es pequeña, basta para generar un problema cuando el viento no sopla o no hay precipitaciones y el gas se estanca sobre la ciudad. “De cada millón de moléculas se transforma una“, explica Herradón. “Cuando hablamos de contaminación de NO2 hablamos de partes por millón, pero ese poco basta para generar problemas”.

Lo que tenemos después de este proceso de combustión a alta presión y temperatura es una nueva molécula que, a diferencia de sus apacibles ‘progenitores’, es una auténtica pendenciera. “En química, cuando convertimos A en B son sustancias distintas y pueden tener comportamientos muy diferentes”, explica Herradón. “Cuando uno pinta la molécula del NO2 se da cuenta inmediatamente de que es un veneno”, prosigue. Su forma de triángulo y su disposición indican que se trata de una molécula reactiva. Su estructura molecular, con un electrón desapareado, es la razón por la que se combina con otras sustancias, bien como oxidante o bien como reductor. Su capacidad de reaccionar es tal, que si bajas la temperatura pasa de ser un gas a convertirse en otra sustancia, un líquido incoloro. Las moléculas han interaccionado entre ellas y se ha formado tetraóxido de dinitrógeno (N204), un compuesto que la NASA utilizó en los cohetes Titán.

El dióxido de nitrógeno cambia con la temperatura
El dióxido de nitrógeno cambia con la temperatura Eframgoldberg (Wikimedia Commons)

Su nueva capacidad de combinarse es lo que lo convierte en una molécula tan dañina para nuestra salud. “Desde el punto de vista del comportamiento químico se trata de un gas tóxico, porque genera radicales libres“. Cuando entra en contacto con las vías respiratorias puede inflamar el revestimiento de los pulmones y provocar infecciones como bronquitis. Las pruebas de su toxicidad las tenemos desde hace años. Un fallo durante el proyecto Apolo-Soyuz en 1975 provocó que entraran grandes cantidades de NO2 en la nave y casi acaba con la tripulación. También se han producido consecuencias letales en los silos de cereal, donde los nitratos del cultivo han derivado en dióxido de nitrógeno y provocado neumonías fatales en muchos agricultores.

“Cuando uno pinta la molécula del NO2 se da cuenta inmediatamente de que es un veneno”

“Estas moléculas son especies oxidantes que provocan lo mismo que sucede cuando quemas un trozo de carbón”, explica Herradón. “Aceleran los procesos oxidativos y dentro de nuestro organismo degradan y contribuyen al envejecimiento de nuestras células, modifican procesos metabólicos importantes y al final lo que provoca es una enfermedad”. Pero el dióxido de nitrógeno no es solo perjudicial por lo que causa directamente, sino porque multiplica el efecto de todas las otras sustancias contaminantes de la polución y que se combinan para generar esa nube negra y marrón sobre la ciudad. “También promueve la transformación de óxidos de azufre a ácido sulfúrico”, explica el investigador del CSIC. “Puede reaccionar para crear ácido nítrico, contribuyendo a la lluvia ácida, y contribuye a la generación de ozono troposférico“.

En estas circunstancias, el dióxido de nitrógeno se sitúa en medio de una cascada de reacciones que generan lo que se conoce como esmog fotoquímico y que ha obligado a las autoridades de toda Europa a tomar medidas para salvaguardar la salud de la población. En los años 90 se promovió el uso del combustible diésel como el más ecológico, pues se suponía que un menor consumo conllevaría menores índices de contaminación, pero el NO2 se reveló como el coste oculto de aquella apuesta no demasiado reflexionada. Con la proliferación de los vehículos diésel, cada vez que hay un periodo prolongado de tiempo seco y soleado las ciudades se convierten en una trampa irrespirable. La inversión térmica hace que una capa de aire caliente atrape el aire más frío y denso y el aire se convierta en un veneno.

Garoña i Retortillo

En un excel·lent article (veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3367&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=central-nuclear-de-garona-y-mineria-de-uranio-en-retortillo-dos-caras-de-la-misma-moneda) , Iñigo Capellán (del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid) ens explica que és el que uneix la central nuclear de Garoña i la prevista mineria d’Urani a la localitat de Retortillo.

Sabem que el lobby nuclear nacional i internacional pressionarà per tal que Garoña continui amb la seva activitat (sobretot perquè si ho aconsegueixen significaran grans guanys per les empreses propietàries (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/09/garona-punta-de-llanca-de-lenergia-nuclear/)) i perquè autoritzin el projecte miner de Urani més gran de Europa a Retortillo (província de Salamanca).

També sabem que la energia nuclear té una TRE baixa, que la mineria del urani és altament contaminant, que el urani com a recurs es troba prop del seu particular pic, que depenem de l’urani que s’extreu a altres països, que els residus nuclears són una hipoteca enverinada per a les futures generacions, que pel general les empreses propietàries de les centrals nuclears socialitzen les pèrdues i privatitzen els guanys (recordem aquí el cas de Fukushima i General Electric), i sobretot que a Espanya sobren centrals elèctriques ja que hi ha un parc elèctric sobredimensionat. Amb tot això, perquè es segueix apostant per la energia nuclear (si fins i tot l’agència internacional preveu un creixement insignificant de l’energia nuclear a nivell mundial d’aquí al 2030)? La resposta és obvia: Per a que guanyin uns pocs i paguem uns molts. Continua la lectura de Garoña i Retortillo

Seguiran morint ecologistes

El títol el podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Seguiran-muriendo-ecologistas_6_610048990.html). Fa referència a tots aquells que han mort, i que moriran, per defensar el medi ambient en el món. Podem citar a Berta Cáceres i Isidro Baldenegro per posar dos exemples que hem tractat en aquest bloc. Però cada any moren centenars de defensors del medi ambient tant sols per tractar de preservar terres de les quals sempre han viscut i que volen que segueixin pels seus descendents. Per defensar un patrimoni que en realitat és de tots. I moren pels interessos – en la major part de casos – d’unes elits interessades en acaparar tots els recursos per ells i obtenir beneficis econòmics a qualsevol preu. Elits que queden impunes ja que controlen el medis de comunicació, l’exèrcit, la policia i fins i tot el poder judicial. Elits preocupades tant sols pel créixer-créixer per damunt de qualsevol altre consideració. Continua la lectura de Seguiran morint ecologistes