Arxiu de la categoria: ÒPTICA

És capaç de veure què s’amaga en aquesta imatge? Intenteu-ho una altra vegada

Una pista: allunyeu-vos de la pantalla.

¿Es capaz de ver qué se esconde en esta imagen? Inténtelo otra vez

Per veure un objecte clarament cal que la llum provinent d’ell sigui centrada en la retina, a la part posterior de l’ull. Aquest enfocament és assolit per dos dels seus components, la còrnia i el cristal·lí. La còrnia és la superfície transparent anterior de l’ull i és la que fa la major part de l’enfocament de la llum que entra. El cristal·lí, la lent que jeu darrere de la còrnia, aconsegueix l’enfocament fi d’objectes localitzats a diverses distàncies (fig. 2-18). El cristal·lí és una estructura transparent unida als músculs ciliars que l’envolten

Però al ull se’l pot enganyar de diverses maneres. Una cosa és el que es veu de lluny i l’altre si ho veiem de prop.

El fenomen es deu a la composició de la retina humana, formada per dos subsistemes visuals: el parvocelular, al centre, que està especialitzat en freqüències espacials relacionades amb el detall i sense moviment ; i el magnocel·lular, a la perifèria, que processa les freqüències relacionades amb el conjunt i amb moviment.

De prop es pot veure a Einstein (altes freqüències), i de lluny a Marilyn Monroe (baixes freqüències)

¿Es capaz de ver qué se esconde en esta imagen? Inténtelo otra vez

http://elpais.com/elpais/2017/04/27/buenavida/1493288132_042732.html

Continua la lectura de És capaç de veure què s’amaga en aquesta imatge? Intenteu-ho una altra vegada

Inventen un microscopi sense lents , de baix cost i portàtil

La septicèmia es tracta d’una malaltia greu que es produeix quan el sistema immunològic desencadena una inflamació generalitzada  de l’organisme per combatre una infecció per bacteris. Es clau identificar-la immediatament. l’Institut de Ciències Fotòniques ( ICFO ) ha desenvolupat un nou microscopi de baix cost , compacte, portàtil i sense lents que permetrà identificar aquesta malaltia en menys de 30 minuts. Utilitza llum polaritzada col·limada ( un feix de raigs de llum paral·lels ), tal com publiquen aquests investigadors a la revista Science Advances , i pot detectar capes individuals de proteïnes. Podria detectar altres malalties i es podria introduir com una aplicació de mòbil Continua la lectura de Inventen un microscopi sense lents , de baix cost i portàtil

L’estructura tridimensional del virus Zika (vídeo)

La revista Science publica l’ estructura tridimensional del virus de la Zika ( ZIKV ) observada amb criomicroscopia electrònica. La criomicroscopia electrònica és una forma de microscòpia electrònica en què la mostra s’estudia a temperatures criogèniques , (Preparació de la mostra amb gel).

Un microscopi electrònic és aquell que utilitza electrons en lloc de fotons o llum visible per formar imatges d’objectes diminuts. Els microscopis electrònics permeten assolir amplificacions majors abans que els millors microscopis òptics , a causa de que la longitud d’ ona dels electrons és molt menor que la dels fotons ” visibles ” . Vàrem veure aquesta tècnica en una sortida a la Universitat Autònoma amb els alumnes de batxillerat. Les tècniques de microscòpia i cristal·lografia són imprescindibles per a una reconstrucció fiable i robusta.

Continua la lectura de L’estructura tridimensional del virus Zika (vídeo)

L’arc de Sant Martí complet a vista de dron

Descartes va explicar la formació de l’arc de Sant Martí i anys més tard Newton va estudiar la llum i va aconseguir descompondre-la en els colors del seu espectre per mitjà d’un prisma. Newton sabia molt poc sobre la naturalesa de la llum, no sabia que era una ona i menys encara que era una ona electromagnètica. Creia que estava formada per corpuscles , però va aconseguir descompondre-la en els seus colors espectrals. Avui sabem que la llum és alhora partícula i ona.

La formació del arc de sant Martí passa quan la llum blanca que prové del Sol travessa les partícules d’aigua que es troben a l’atmosfera. L’aigua de l’atmosfera actua com un prisma translúcid a través del qual es descompon la llum blanca en els set colors abans esmentats.La forma arquejada de l’arc de sant Martí , es deu en part a l’angle en què les molècules d’aigua descomponen els raigs de llum blanca, però, els arcs de sant Martí són en realitat cercles sencers dels quals només veiem la meitat.

Les imatges, filmades a 360º, permeten contemplar el fenomen meteorològic en un perfecte cercle de colors

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/arc-sant-marti-complet-dron-360-grados-irlanda-4973665

Sempre havíem vist l’arc de Sant Martí com una mitja circumferència que acabava en dos extrems del nostre camp visual. Ara, gràcies a un dron, podem observar aquest fenomen meteorològic, que consisteix en la descomposició de la llum solar en l’espectre visible continu al cel, de forma completa, en un perfecte cercle filmat en 360º.

Les imatges filmades amb el Phantom 3 Advanced ens permeten observar l’arc iris complet, amb tots els seus colors, així com un arc secundari.

El vídeo és obra de Martin McKenna, un apassionat de l’astronomia que el va filmar el dia 7 de març, poc abans del capvespre, als voltants de Lissan House, als afores de la localitat de Cookstown, a Irlanda.

La platja que brilla en la foscor, simplement espectacular!

Es coneix com bioluminescència a la producció de llum de certs organismes vius. La paraula prové del grec βίος (bios) que significa “vida” i del llatí lumen que significa “llum”, això es genera com a conseqüència d’una reacció química, en la qual una substància bioquímica, la luciferina, pateix una oxidació que és catalitzada per l’enzim luciferasa. Es tracta d’una conversió directa de l’energia química en energia lumínica. És un fenomen molt estès en tots els nivells biològics: bacteris, fongs, protists unicel·lulars, celenterats, cucs, mol·luscs, cefalòpodes, crustacis, insectes, equinoderms, peixos.

La luciferina acompanyada de l’enzim luciferasa, la molècula energètica ATP i l’oxigen genera la llum bioluminescent. La combinació entre la luciferina i l’oxigen provoca l’oxidació de la luciferina donant lloc a la oxiluciferina. Aquesta reacció necessita de l’ATP per generar molècules d’oxiluciferina en estat excitat. Posteriorment els àtoms d’oxiluciferina tornen al seu estat fonamental generant llum visible. Aquesta reacció es produiria en tots els casos sense la necessitat de la presència de la luciferasa, però en el món animal la bioluminescència s’ha de produir en qüestió de segons ja que en la majoria de casos es fa servir com a sistema de defensa. Per aquesta raó es requereix l’enzim luciferasa que fa que la reacció sigui molt més ràpida.

1_Vaadhoo-Atoll-de-Raa-Maldives.jpg

Font: http://diarioecologia.com/fotos-la-playa-que-brilla-en-la- Continua la lectura de La platja que brilla en la foscor, simplement espectacular!

Els ulls de David Bowie

Se’n va anar el 10 de gener, ara farà un mes, un dels grans músics del nostre temps, pare d’algunes de les cançons més inspiradores i fascinants de les últimes cinc dècades : Let’s Dance con ‘Modern Love’, ‘China Girl’, Hours,  Heathen o més recentment The Next Day.

David Bowie no tenia els ulls de diferent color (heterocromia) si no que va perdre la simetria de les pupil·les per una baralla per una noia  d’adolescent , un cop va anul·lar el múscul de l’iris que estava sempre obert (anisocòria).

Potser David Bowie i el seu gos Max s’assemblaven ja per endavant i el destí els va ajuntar perquè convisquessin. Fos com fos la veritat és que tots dos compartien un tret molt peculiar: la diferència de color en els seus ulls: David Bowie tenia anisocòria i el seu gos heterocromia.

http://ciencia.ara.cat/centpeus/2016/01/12/els-ulls-de-david-bowie/

No. David Bowie no tenia els ulls de diferent color. Tots dos eren blaus, malgrat que un es veia negre i era un dels seus trets característics. Tampoc tenia heterocromia, com passa amb algunes persones, alguns gats i també els gossos Husky siberians. De fet, va néixer amb els dos ulls normals i, arrel d’una baralla, un dels dos va quedar danyat.

El color dels ulls depèn del pigment que hi hagi a l’iris, la membrana muscular que es contrau i dilata en funció de la quantitat de llum que hi hagi. La pupil·la es la obertura que queda a l’interior de l’iris i normalment la veiem de color negre, excepte en algunes fotografies amb flaix. En aquests casos es veu vermell simplement pel reflex dels vasos sanguinis de l’interior de la retina.

No tots els animals tenen iris iguals. Els gats controlen el pas de la llum tancant i obrint un iris que no és rodó sinó que sembla “tallat”. Així poden tancar millor, mentre que, de nit, permet una obertura més gran que la que tenen els animals diürns. Continua la lectura de Els ulls de David Bowie

És possible fabricar una espasa làser?

Experts en fotònica repassen els reptes a afrontar per fer real l’arma dels jedis. La fèrtil imaginació de George Lucas segueix seduint a noves generacions de fans de Star Wars, però, com demostra la ciència, mai podrem reproduir els combats amb sabres de llum entre jedi. La llum làser és infinita, per veure els fotons necessitem un mirall que ho faria malbé, i la potència per aconseguir un làser d’aquesta amplada, i que fos capaç de tallar,  seria enorme… Continua la lectura de És possible fabricar una espasa làser?

La llum podria millorar diagnòstics i tractaments mèdics

Una conferència sobre nanofotònica inaugura la Setmana de la Ciència. La nanoòptica es basa en la interacció de la llum amb quantitats diminutes de matèria, amb unes propietats úniques que no existeixen a escales més grans. Hi ha el projecte de crear un xip de diagnòstic precoç del càncer de mida similar a una moneda d’un euro, denominat Lab-on-a-xip, amb nanopartícules

http://www.lavanguardia.com/ciencia/ciencia-cultura/20151116/30195766102/luz-fotonica-diagnostico-tratamientos.html

El uso de la luz abre nuevas posibilidades en medicina en campos como eldiagnóstico precoz y los tratamientos menos invasivos. Romain Quidant, profesor de investigación ICREA en el Instituto de Ciencias Fotónicas(ICFO), ha impartido una conferencia sobre nanoóptica y salud en la inauguración oficial de la Semana de la Ciencia, que ha tenido lugar en el Institut d’Estudis Catalans.

Como ha explicado el investigador, la nanoóptica se basa en la interacción de la luz con cantidades diminutas de materia, con unas propiedades únicas que no existen a escalas más grandes, tal y como sucede con el oro. Su potencial abarca desde la energía a la iluminación, los teléfonos móviles, internet o la salud, ámbito en el que Quidant ha detallado los dos proyectos en los que está trabajando.

El primero es un chip de diagnóstico temprano del cáncer de tamaño similar a una moneda de un euro, denominado Lab-on-a-chip, con nanopartículas de oro que cambian si detectan determinados marcadores tumorales.

“Este diagnóstico precoz podría lograrse al detectar concentraciones bajas de proteínas –como PSA en cáncer de próstata– que se sobreexpresan en la superficie de las células cancerosas o en la sangre. El chip podría ser útil también para realizar cribados en la población de alto riesgo o en la monitorización del tratamiento”, ha detallado.

El segundo proyecto consiste en la inyección de nanopartículas en sangre que se sitúan en la superficie de las células cancerosas. A continuación, se ilumina la zona con un láser, que las marca y las destruye por hipertermia (calor), sin causar efecto sobre las zonas sanas.

“Buscamos un efecto combinado de la luz y las nanopartículas para inducir la muerte celular en un sitio determinado y de manera precoz. Ya hemos realizado pruebas in vitro y, en colaboración con Idibell, in vivo, en ratones con cáncer renal”, ha añadido el experto.

Transmitir valores

El acto ha sido presidido por Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, que ha calificado la Semana de la Ciencia como un acontecimiento “importante por los conocimientos y valores que transmite, como la curiosidad, la tenacidad o que de los errores se aprende y se debe seguir adelante”.

Además, han participado el presidente del Institut d’Estudis Catalans Joandomènec Ros, el secretario de Universidades e Investigación de la Generalitat de Catalunya Lluís Jofre y Enric Banda, patrono de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), institución responsable de la Semana de la Ciencia.

“Este año se celebrarán casi 300 actos en 50 localidades catalanas, gracias a la colaboración de casi 100 organismos. Nuestro objetivo es acercar la ciencia a la sociedad, algo que debe realizarse durante los 365 días del año”, ha propuesto Banda.