Arxiu de la categoria: FÍSICA RELATIVISTA

Detectat un forat negre errant, expulsat del centre d’una galàxia per ones gravitacionals

Els astrònoms creuen que en xocar dos galàxies, cadascuna amb un forat negre en el seu centre, aquests últims es van fusionar i per un desequilibri entre les seves masses i velocitats de rotació, van anar produint ones gravitacionals sobretot en una direcció i sentit, fins que el desequilibri va produir que el forat negre sortís disparat en sentit contrari.

En realitat, el que s’observa ara és el que va passar fa 8.000 milions d’anys, la distància en anys llum a la qual està la galàxia 3C186, probable resultant de la fusió.

http://www.publico.es/ciencias/detectado-agujero-negro-errante-expulsado.html

Continua la lectura de Detectat un forat negre errant, expulsat del centre d’una galàxia per ones gravitacionals

Has sentit parlar de la Teoria de Cordes?

La teoria de cordes és una de les hipòtesis més esmentades, complicades i estudiades de la física. En un capítol de la famosa serie,The Big Bang Theory, Sheldon discuteix amb un nou i jove alumne sobre ella, el que ens ajudarà a analitzar-la a fons i descobrir per què és tan important per a la ciència.

La teoria de cordes és un model físic que tracta d’unificar totes les forces de la natura. “Una teoria per governar-les totes”

Actualment es coneixen quatre tipus de forces que són les que s’estan intentant unificar: la gravetat, l’electromagnetisme i les dues forces dels àtoms les forces nuclears dèbils i les fortes.El problema de la física respecte a aquestes forces es dóna quan es pretén explicar les interaccions entre elles.

De les quatre forces anteriorment citades la més coneguda és sens dubte la de la gravetat que Newton (Mecànica clàssica) ens va donar a conèixer i que Einstein (Mecànica relativista) va revisar dient que l’espai en si està sent retorçat i corbat contínuament per la matèria i l’energia movent-se dins d’ell, i el temps flueix a diferents velocitats per a diferents observadors. Això vol dir que la gravetat és una deformació de la geometria de l’espai temps representada a la imatge anterior com una maia que és deformada per la terra. A més ja que la terra gira, aquesta curvatura es distorsiona fins a un vòrtex poc profund.

Ara, fins i tot la teoria d’Einstein sembla que no ofereix una explicació completa, ja que la mecànica quàntica és incompatible amb la teoria d’Einstein ja que quan aquestes dues teories es fan servir conjuntament, les equacions combinades produeixen solucions sense sentit. Davant està problemàtica sorgeix la teoria de les cordes, com una imaginativa solució que podria funcionar.

Essencialment la teoria de cordes explica que tot l’univers, des de la partícula més ínfima a l’últim confí de l’espai, està conformat per petites brins d’energia que es coneixen com a “cordes”. D’aquesta manera, cada partícula subatòmica neix de les maneres de vibració de la “corda”. I el realment interessant és que aquesta teoria unifica les dues grans teories físiques del segle XX, la teoria de la relativitat d’Einstein i la mecànica quàntica.

No obstant això no tot és perfecte en aquesta teoria. Segons aquesta concepció teòrica vivim en un món de 10 dimensions (nou espacials i una temporal), tot i que no veiem més que quatre. I per altra banda, aquesta teoria produeix una superabundància (milions de milions de milions) d’universos compatibles amb el nostre, el que sembla una cosa completament impossible

http://www.taringa.net/post/ciencia-educacion/10908844/Teoria-de-las-cuerdas-Para-saber-de-que-habla-sheldon.html

http://www.muyinteresante.es/ciencia/video/la-ciencia-en-big-bang-que-es-la-teoria-de-cuerdas

Els avenços científics que faran història en 2017

S’acaba un any i en comença un altre, que segur que depara sorpreses i fets  imprevisibles, successos esperats i altres que pensàvem que no succeirien mai. I és que, com diu la cançó,: la vida sempre dóna moltes voltes.

Sempre pensem que el temps és matemàtic i que passa de manera compassada, en la qual som capaços de definir el valor d’un any com 365 dies que transcorren sempre a la mateixa velocitat. Però potser algun dia descobrim que això no és cert …

Encara que hi ha avenços científics que es descobreixen per efectes casuals, normalment els descobriments són fruit de molts esforços i del treball de molta gent que dedica la seva vida a això. Per això, aquest article que publica la Vanguardia enumera línies d’investigació previsibles pel pròxim any: exploració de Saturn, Júpiter, Mart, la Luna, descobriment del novè planeta del sistema solar (tot apunta a que si que existeix), modificació a voluntat del genoma, investigació del microbioma, recerca de la antimatèria, nova detecció de les ones gravitacionals, i, l’obtenció de la vacuna contra el Zika.

Tan debò tot això es pugui dur a terme, però en el dia a dia, com va dir Martin Luther King, recordem que “sempre és el moment apropiat per fer el que és correcte” Continua la lectura de Els avenços científics que faran història en 2017

Les ones gravitacionals revelen el canibalisme dels forats negres

Els astrònoms capten un senyal de dos astres fonent-se en un de sol.

Amb aquesta nova observació, “podem afirmar que l’era de l’astronomia de les ones gravitacionals s’ha iniciat”, ha declarat Gabriela González, coordinadora del consorci científic LIGO i astrofísica de la Universitat de l’Estat de Louisiana (EUA), en una roda de premsa transmesa per streaming.

La matèria que impartim com a professors va evolucionant …

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20160615/402528504907/ondas-gravitacionales-fusion-agujero-negro-relatividad-einstein.html Continua la lectura de Les ones gravitacionals revelen el canibalisme dels forats negres

L’espai-temps corbat

Newton va tractar d’explicar la raó per la qual les coses cauen i els planetes giren. Va imaginar una força que tira de tots els cossos uns cap a altres: la va anomenar força de la gravetat. Newton també va imaginar que els cossos es mouen en l’espai, i que l’espai era un gran contenidor buit, una gran caixa per a l’univers. Una immensa prestatgeria en la qual els cossos es mouen en línia recta fins que una força els fa corbar-se, es troben amb un camp gravitatori.

Einstein en la seva teoria de la relativitat general va canviar la idea. L’espai de Newton, en el que es mouen les coses i el camp gravitatori, que transporta la força de la gravetat, són la mateixa cosa. L’espai ja no és diferent de la matèria, és un dels components materials del món. Una entitat que ondula,  es doblega i es torça. No estem en una estanteria rígida, si no un immens mol·lusc flexible. Els planetes giren al voltant del Sol i les coses cauen perquè l’espai es doblega. A causa d’aquesta corba, no només orbiten els planetes, sinó que també la llum deixa de viatjar en línia recta. Però no  més és l’espai que es plega, si no que també ho fa el temps. El temps va més de presa a l’espai,  i passa més a poc a poc quan estem més a prop de la Terra. És a dir un bessó que visqui al mar, sempre serà una mica més vell que el que visqui amb una muntanya…. La relativitat general  és una visió senzilla i coherent de la gravetat, l’espai i el temps. Continua la lectura de L’espai-temps corbat

Stephen Hawking vol crear nano-naus interestel·lars per viatjar a Alfa Centauri

Alfa Centauri (també conegut com Rigil Kent) és el sistema estel·lar més proper al Sol que està a uns 4,37 anys llum (41,3 bilions de quilòmetres) de distància. En vint anys podria rebre la visita d’una nano nau que viatja a un 20% de la velocidad de la llum procedent de la Terra. És a dir l’home podria fer el seu viatge interestel·lar. Els astrònoms creuen que hi ha una gran possibilitat que hi hagi un planeta similar a la Terra en òrbita al voltant d’una de les estrelles  el sistema d’Alfa Centauri. El projecte pretén reduir la mida de la nau espacial a aproximadament la mida d’un xip usat en dispositius electrònics. La idea és posar en marxa un miler d’aquestes mini-naus espacials en òrbita. Cada una tendría una vela solar. Les veles solars són com les veles d’un vaixell, però en comptes utilitza el vent són empeses per la llum. Un làser gegant a la Terra donaria a cada nau un poderós empenta, enviant-les a la seva ruta i aconseguint el 20% de la velocitat de la llum. Realitat o ficció? La realitat certa és que aquest projecte, ja oficial, compta amb 100 milions de dòlars. Continua la lectura de Stephen Hawking vol crear nano-naus interestel·lars per viatjar a Alfa Centauri

El CERN busca la partícula que revolucionarà la física

La física actual encara té moltes coses per descobrir. La matèria fosca de l’univers  per exemple és la hipotètica matèria que no emet prou radiació electromagnètica per ser detectada amb els mitjans tècnics actuals, però l’existència es pot deduir a partir dels efectes gravitacionals que causa en la matèria visible, o be, l’energia fosca, que estaria present en tot l’espai , produint una pressió que tendeix a accelerar l’expansió de l’ Univers….

La nova partícula , si existeix, seria la porta d’entrada a un nou territori de la física. Si es confirma la troballa , seria l’avanç més important en física de partícules dels últims 40 anys

Que dos detectors hagin detectat de manera independent un excés de fotons en un mateix nivell d’energia ha suscitat una gran expectació entre físics de tot el món
Els físics calculen que a mitjans d’estiu tindran prou dades per saber si han capturat la preuada partícula o si va ser un miratge.  Veurem quan arribi l’agost. Continua la lectura de El CERN busca la partícula que revolucionarà la física

Stephen Hawking canvia la seva visió sobre els forats negres

Es perd la informació dintre dels forats negres ? Els físics porten  més de trenta anys intentant esbrinar-ho….

El físic canvia el seu punt de vista respecte de la informació que els forats negres emmagatzemen de la seva estrella original i dels objectes que hi cauen. Hawking es retracta del resultat original i afirma que la informació podria no desaparèixer del tot. Diu que a mesura que el forat negre es va evaporant, la radiació de partícules “suaus” (fotons o gravitons sense energia) portaria codificada la informació emmagatzemada a la frontera del forat. Bé la ciència evoluciona molt ràpidament… Continua la lectura de Stephen Hawking canvia la seva visió sobre els forats negres

Les bases científiques de la teoria de l’origen de l’Univers

L’Univers, tot allò que envolta la Terra. La Terra, un petit planeta blau que gira al voltant d’una estrella de tipus mitja anomenada Sol. Un planeta – la Terra – que té vida, l’únic que coneixem de moment amb vida. La Terra, un planeta viu i en continua transformació.

L’Univers, una part observable – amb l’ajut de tot un seguit de ginys cada cop més sofisticats – i una part desconeguda, inobservable de moment.

I a la fi, sempre les mateixes qüestions: D’on venim? Com s’ha format allò que veiem? Sempre ha estat així?  Canvia al llarg del temps?

L’article publicat al diari “Público” (http://blogs.publico.es/ignacio-martil/2016/03/03/el-big-bang-las-bases-cientificas-de-la-teoria-del-origen-del-universo/), ens permet conèixer d’una forma clara les bases en les quals hem construït part del nostre coneixement sobre l’origen del Univers.

Com sempre per la ciència, res està acabat i tot està per fer. Cada pas comporta un pont pel següent. Cada èxit d’un investigador permet o crea les bases per futures recerques. Cada descobriment ens mostra el poc que encara sabem. Una tasca de molta gent, al llarg de molts anys. Una cerca apassionant on la lògica, l’observació, el raonament i el treball dur i constant són eines fonamentals.

El Big Bang: las bases científicas de la teoría del origen del Universo

Continua la lectura de Les bases científiques de la teoria de l’origen de l’Univers