Arxiu de la categoria: ASTROFÍSICA

Un xoc d’estrelles de neutrons obre una nova era en l’astronomia

 Per primera vegada s’han pogut combinar les ones gravitacionals amb les ones electromagnètiques per estudiar l’Univers. Ones gravitacionals i senyals òptics s’han observat juntes per primera vegada: és l’inici de l’astronomia multi-missatger

La col·lisió crea un kilonova, un tipus d’astre l’existència no s’havia pogut confirmar abans.

No eren estrelles qualssevol. Eren estrelles de neutrons, autèntics zombis còsmics, cadàvers foscos d’astres que van cremar en el passat. Estaven condemnades a una eternitat d’ombres. Però es van atreure i, en unir-se, van tornar a encendre. Durant una fracció de segon van brillar més que una galàxia sencera.

El senyal procedeix d’una regió del cosmos situada a uns 130 milions d’anys llum, en la galàxia NGC 4993, i va ser detectada a la Terra el passat 17 d’agost a les 14.41, hora catalana

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20171016/432121891733/ondas-gravitacionales-estrella-de-neutrones-kilonova-ligo-virgo.html Continua la lectura de Un xoc d’estrelles de neutrons obre una nova era en l’astronomia

Una estrella a la Terra

En física nuclear, fusió nuclear és el procés pel qual diversos nuclis atòmics de càrrega similar s’uneixen i formen un nucli més pesat. Simultàniament s’allibera o absorbeix una quantitat enorme d’energia, que permet a la matèria entrar en un estat plasmàtic . Quan un nucleó (protó o neutró) s’afegeix a un nucli, la força nuclear atrau altres nucleons, però -a causa del curt abast d’aquesta força- principalment als seus veïns immediats.

La fusió en el centre de les estrella s’aconsegueix quan la densitat i temperatura són prou altes. Hi ha diversos cicles de fusió que tenen lloc en diferents fases de la vida d’una estrella. Aquests diferents cicles formen els diferents elements que coneixem. El primer cicle de fusió és la fusió del Hidrogen cap Heli. Aquesta és la fase en què es troba el nostre Sol.

La meta és ni més ni menys que reproduir l’energia de les estrelles. És una utopia? Pot ser l’energia de fusió l’alternativa a les fonts renovables per a finals de segle? Però és molt important tenir en compte que la fussió nuclear no és la solució als nostres problemes de recursos energètics. La solució passa per un decreixement imprescindible.

Com diu l’article:

Però una cosa és clara. “Fiar a la fusió nuclear la solució al problema del canvi climàtic seria un gran error polític i tecnològic”, opina en canvi Carlos Bravo, consultor de Salvia. “La fusió nuclear, en l’hipotètic cas que alguna vegada es fes realitat la seva viabilitat comercial, arribaria massa tard, quan el problema del canvi climàtic s’hagués agreujat tant que ja no seria possible una marxa enrere”, sosté Bravo. Continua la lectura de Una estrella a la Terra

La detecció d’ones gravitacionals guanya el Nobel de Física 2017

Els científics Rainer Weiss, Barry Barish i Kip Thorne han guanyat el Premi Nobel de Física 2017 pel seu treball en LIGO, el detector d’ones gravitacionals.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20171003/431637004316/premio-nobel-fisica.html

Ya se conoce el ganador del Nobel de Física 2017. El galardón ha recaído en tres físicos, Rainer Weiss, Bary C. Barish y Kip S. Thorne, por su “decisiva contribución al detector LIGO y la observación de las ondas gravitacionales ”, anunció hoy la Real Academia Sueca de las Ciencias.

“Esto es algo completamente nuevo y diferente, ha abierto mundos nunca vistos”, dijo la Real Academia de las Ciencias Sueca en un comunicado sobre el descubrimiento que ha sido reconocido con el Nobel de Física y que tendrá un premio de 9 millones de coronas suecas. ”Una riqueza de descubrimientos espera a aquellos que consigan capturar las ondas e interpretar su mensaje”, añadió el jurado. Continua la lectura de La detecció d’ones gravitacionals guanya el Nobel de Física 2017

Detecten a Europa i Amèrica ones gravitacionals per quarta vegada

El detector europeu VIRGO ha observat per primera vegada ones gravitacionals, pertorbacions còsmiques l’existència va ser prevista per Albert Einstein fa un segle. El laboratori, constituït per dos túnels de tres quilòmetres emplaçats al camp prop a la ciutat italiana de Pisa, s’uneix així a la parella d’instruments nord-americans, anomenats col·lectivament LIGO, que ja van detectar aquestes mateixes senyals en tres ocasions anteriors, la primera vegada d’elles en el 2016.

https://www.elindependiente.com/futuro/2017/09/27/detectan-europa-america-ondas-gravitacionales-cuarta-vez/

Se han observado tanto en Europa (Laboratorio VIRGO, en Italia) como en América (LIGO, en Estados Unidos). Responden al cataclismo de la fusión de dos agujeros negros que debieron de unirse hace dos millones de años. Tan lejos, que sus ecos nos llegan ahora en forma de pliegues del espacio-tiempo llamados ondas gravitacionales.

Es la cuarta vez que los humanos percibimos este rumor del pasado lejanísimo y que nos da pistas de cómo era y se formó el universo, entre otras muchas cosas que aún nos ocultan los agujeros negros.

¿Qué son las ondas gravitacionales?

El 29 de mayo se cumplían 98 años del primer experimento que constató que aquellas “locuras” que estaban tan bellamente descritas en las fórmulas einsteinianas eran ciertas. Comprobar la desviación de la luz era relativamente fácil. Comprobar que se pliega el espacio-tiempo, no. Murió sin confirmarlo. Ahora, gracias a manojos kilométricos de láser podemos saber que la tierra se deforma ante una onda gravitacional, haciendo que la luz llegue un poquito más tarde de lo previsto a un punto determinado.

Continua la lectura de Detecten a Europa i Amèrica ones gravitacionals per quarta vegada

Observat el camp magnètic d’una galàxia a 5.000 milions d’anys llum

Quan expliquem a segon de batxillerat que és el camp magnètic, un dels temes principals, sempre hi ha alguna cosa a dir molt important: Ningú sap d’on ve el magnetisme còsmic o com es genera. Aquest article pretén avançar en l’anàlisi d’aquest fet. Els experts creuen que és una evidència que els camps magnètics galàctics es formen aviat en la vida d’una galàxia i romanen relativament estables

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20170830/43917712573/campo-magnetico-galaxia.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=twitter&utm_medium=social

Un equipo de astrónomos ha observado el campo magnético de una galaxia situada a 5.000 millones de años luz de la Tierra, lo que ayudará a entender cómo se forma y evoluciona el magnetismo en el universo, según un estudio que ha publicado Nature Astronomy . Esta es la galaxia más lejana en la que se ha podido observar un campo magnético y es “similar en fuerza y configuración al de la Vía Láctea”, aunque aquella galaxia es 5.000 millones de años más joven que la nuestra, indica un comunicado del Instituto Dunlap para astronomía y astrofísica. Continua la lectura de Observat el camp magnètic d’una galàxia a 5.000 milions d’anys llum

L’asteroide Florence fregarà la Terra aquest divendres

El meteorit, d’entre quatre i nou quilòmetres de diàmetre, passarà a set milions de quilòmetres de distància de la Terra divendres que ve 1 de setembre, encara que científics van confirmar que no hi ha cap risc. A causa de la seva grandària, se li considera com perillós ja que el seu impacte seria similar a cinc milions de bombes atòmiques.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20170830/43910500795/asteroide-florence-tierra-viernes.html

El asteroide Florence, que pasará cerca de la Tierra el 1 de septiembre sin peligro de impacto y que tiene de cuatro a nueve kilómetros de diámetro, representa una oportunidad valiosa para que especialistas lo observen y analicen, consideraron este miércoles expertos de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Continua la lectura de L’asteroide Florence fregarà la Terra aquest divendres

EUA viu un eclipsi solar total de costa a costa

El 21 d’agost es produirà un eclipsi solar total que veuran 20 milions de persones en directe als EUA. I és que, des que es va fundar el país, es tracta del primer eclipsi solar total que només passa als Estats Units. El fenomen astronòmic, molt singular i bell,  es produeix quan la Lluna s’interposa entre el sol i la Terra, i tapa completament la nostra vista del sol.

Que això pugui ocórrer es deu a una coincidència còsmica: la Lluna és unes 400 vegades més petita que el Sol però es troba 400 vegades més a prop de la Terra que la nostra estrella.
A Espanya, com més a l’est estiguem situats, millor es podrà observar l’eclipsi. Pontevedra i la Corunya són les comunitats més agraciades per a l’espectacle astrològic. A Catalunya, en canvi, no es podrà observar pràcticament res. Continua la lectura de EUA viu un eclipsi solar total de costa a costa

Guia per per no perdre’s la pluja d’estels, aquesta matinada. Vídeo vistes any passat

http://www.publico.es/ciencias/guia-lluvia-perseidas-ver-estrellas-fugaces.html

La lluvia de estrellas de las Perseidas llega a su máximo visible en Europa en la noche de este sábado 12 de agosto al domingo y podrán ser vistas durante toda la noche, aunque en una condición “mejor” entre las 4.00 y las 5.00 de la mañana. Continua la lectura de Guia per per no perdre’s la pluja d’estels, aquesta matinada. Vídeo vistes any passat

Alerta pels danys del sol en els ulls dels nens i ancians

El Sol és l’estrella que il·lumina tots els processos de vida a la Terra. La natura al complet està vinculada a l’energia lumínica que emana del Sol. En funció del tipus d’energia que contenen els raigs solars, es diferencien tres tipus de raigs.  Els raigs ultraviolats, d’una banda, que són els més energètics i dels quals ens hem de protegir més, tant la pell com els ulls; els raigs de la llum visible, i els infrarojos, que és l’energia que ens aporta calor.

Sobretot tenint en compte com s’ha debilitat la capa d’ozó per l’escalfament global, cal saber protegir-se, tant dels raigs ultraviolats com dels infrarojos. El perill dels rajos infrarojos, que són convenients perquè aporten calor dins la planeta, és que cremen, tot i que no els veiem. Per això, unes bones ulleres de sol han d’estar preparades tant per filtrar els ultraviolada com els infrarojos.

El cristal·lí dels nens i joves és molt transparent i les lents intraoculars també. Per tant, en aquests supòsits és on cal una major protecció ocular a l’estiu, cosa que habitualment no fem.

http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20170722/alerta-por-los-danos-del-sol-en-los-ojos-de-los-ninos-y-ancianos-6184335#comments

Toalla, agua y protección solar para la piel son enseres prácticamente imprescindibles en las salidas a la playa o a la piscina. De las gafas de sol tampoco se olvidan quienes ya se han acostumbrado a llevarlas, pero que no suelen ser ni niños, ni personas mayores, aunque los especialistas en oftalmología advierten de que la protección de los ojos de la radiación solar es necesaria en todas las edades. Continua la lectura de Alerta pels danys del sol en els ulls dels nens i ancians

Troben galàxia llunyana 1000 vegades més lluminosa que la Via Làctia

Segons la teoria de la Relativitat General d’Einstein, quan un raig de llum passa prop d’un objecte molt massiu, la gravetat d’aquest objecte atreu els fotons i els desvia de la seva trajectòria inicial. Aquest fenomen, anomenat lent gravitacional, és el mateix que produeixen les lents sobre els raigs de llum i actua com una lupa, augmentant la mida de l’objecte.

Utilitzant aquest efecte, un equip científic de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), dirigit per l’investigador Anastasio Díaz-Sánchez, de la Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT), ha descobert una galàxia molt llunyana, a uns 10 mil milions d’anys llum i aproximadament 1.000 vegades més lluminosa que la Via Làctia

http://www.hispantv.com/noticias/ciencia-tecnologia/347156/descubren-galaxia-luminosa-via-lactea Continua la lectura de Troben galàxia llunyana 1000 vegades més lluminosa que la Via Làctia