Arxiu de la categoria: FÍSICA

Creen per primera vegada matèria amb massa negativa

La Segona Llei de Newton estableix el següent: L’acceleració d’un objecte és directament proporcional a la força neta que actua sobre ell i inversament proporcional a la seva massa.

Això és cert en mecànica clàssica però ara s’ha demostrat que seguint els principis de la mecànica quàntica passen altres coses…

En física, el condensat de Bose-Einstein és l’estat de la matèria que es dóna en certs materials a temperatures properes al zero absolut

En aquest estat, les partícules es desplacen a una velocitat increïblement lenta i segueixen els principis de la mecànica quàntica, més que de la física clàssica, ja que comencen a comportar-se com ones, en comptes de partícules, i ocupen una posició en l’espai que no pot ser determinada amb precisió.

Físics nord-americans han creat per primera vegada matèria amb massa negativa. Ho han aconseguit refredant àtoms de rubidi a temperatura propera al zero absolut dins d’un recinte de 100 micròmetres de diàmetre. Els àtoms es comporten com si tinguessin massa negativa: avancen en la direcció oposada a l’impuls que reben, com si xoquessin amb un mur invisible.

http://www.tendencias21.net/Crean-por-primera-vez-materia-con-masa-negativa_a43878.html Continua la lectura de Creen per primera vegada matèria amb massa negativa

Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

La NASA troba compostos químics que permetrien la vida de microbis a Encèlad. Encèlad és el sisè satèl·lit més gran de Saturn amb uns 500 km de diàmetre, aproximadament la desena part del de Tità, el major satèl·lit saturnià. Està cobert per una capa de gel recent i net que reflecteix gairebé tota la llum solar que incideix sobre ell, de manera que la temperatura superficial només aconsegueix els -198 ℃ al migdia. Malgrat la seva petita grandària, té una àmplia varietat de trets superficials que van des de regions antigues a terrenys joves i deformats tectònicament que es van formar fa tot just 100 milions d’anys.
Va ser descobert el 28 d’agost de 1789 per William Herschel, però se sabia molt poc d’ell fins que les Voyager van passar molt a prop a principis dels vuitanta del segle XX.

El 2005, la sonda Cassini va començar una sèrie de sobrevols que van revelar majors detalls. En concret, va descobrir plomalls rics en aigua en el pol sur. Els criovolcanes propers al pol sud expulsaven a l’espai en forma de guèisers de vapor d’aigua, altres substàncies volàtils i material sòlid que incloïa cristalls de clorur sòdic i partícules de gel, amb taxes d’expulsió de fins a dos-cents quilograms per segon.

L’estudi, publicat a  ‘Science’, és el fruit de la investigació de la missió Cassini, el nom de la sonda que l’octubre del 2015 va acostar-se més a prop que mai s’havia fet, a tan sols 49 quilòmetres, d’aquesta lluna gelada.  El descobriment confirma a Encèlad com un dels principals candidats del sistema solar a albergar vida extraterrestre. La vida a Encèlad, si n’hi ha, seria comparable a la que prolifera a la Terra al costat de les fonts hidrotermals del fons dels oceans. Seria un tipus de vida que no s’alimenta de l’energia que ve del sol sinó de l’energia que emana de l’interior de l’astre. El satèl·lit té fonts d’energia sota la superfície com les que sustenten ecosistemes en el fons dels oceans terrestres. “La troballa d’hidrogen molecular revifa encara més l’interès per Encèlad com a escenari per a la possible presència de vida perquè és un dels ingredients que utilitzen per obtenir energia els microorganismes que viuen a la Terra en les profunditats dels oceans, on no arriba la llum del sol “, destaca l’astrofísic Kike Herrero.

Continua la lectura de Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

Nivell 5

Entre les lectures de Setmana Santa, aquest article crida l’atenció. La robòtica va envaint les nostres vides a tots els nivells. Potser d’aquí a uns anys distingim el número de la classe de robot que ens afecta. Aquesta és una proposta per classificar els robots en nivells segons el seu grau de dependència dels humans. L’editor de Science Robotics, Guang-Zhong Yang, i un equip d’enginyers, cirurgians, científics de la computació, gestors tecnològics i experts en ciència ficció han proposat classificar els robots mèdics, presents i futurs, en sis nivells, del zero al cinc .

La robòtica és la branca de l’enginyeria mecatrònica, de l’enginyeria elèctrica, de l’enginyeria electrònica, de l’enginyeria biomèdica i de les ciències de la computació que s’ocupa del disseny, construcció, operació, disposició estructural, manufactura i aplicació dels robots
La robòtica combina diverses disciplines com són: la mecànica, l’electrònica, la informàtica, la intel·ligència artificial, l’enginyeria de control i la física. Altres àrees importants en robòtica són l’àlgebra, els autòmats programables, l’animació electrònica i les màquines d’estats .

http://elpais.com/elpais/2017/04/12/opinion/1492009945_127668.html Continua la lectura de Nivell 5

Detectat un forat negre errant, expulsat del centre d’una galàxia per ones gravitacionals

Els astrònoms creuen que en xocar dos galàxies, cadascuna amb un forat negre en el seu centre, aquests últims es van fusionar i per un desequilibri entre les seves masses i velocitats de rotació, van anar produint ones gravitacionals sobretot en una direcció i sentit, fins que el desequilibri va produir que el forat negre sortís disparat en sentit contrari.

En realitat, el que s’observa ara és el que va passar fa 8.000 milions d’anys, la distància en anys llum a la qual està la galàxia 3C186, probable resultant de la fusió.

http://www.publico.es/ciencias/detectado-agujero-negro-errante-expulsado.html

Continua la lectura de Detectat un forat negre errant, expulsat del centre d’una galàxia per ones gravitacionals

Així va perdre Mart la seva atmosfera

En un article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Asi-perdio-Marte-su-atmosfera), podem llegir com el planeta vermell – Mart – va perdre la seva atmosfera. Les dades que ha obtingut la nau MAVEN (Mars Atmosphere and Volatile EvolutioN) de la NASA, permeten concloure que l’atmosfera de mart ha perdut gasos a través d’un procés conegut com “polvorització catòdica”. Aquest consisteix en la vaporització d’àtoms pel bombardeig dels ions (protons i electrons) procedents del vent solar. D’aquesta manera l’atmosfera inicial de Mart, semblant a la de la Terra pel que fa al gruix però amb molt més CO2, ha anat perdent gasos al llarg dels anys fins arribar al moment actual.

Continua la lectura de Així va perdre Mart la seva atmosfera

La Unió Europea proposa un gran simulacre conjunt d’emergència per tempesta solar

Seguint el exemple d’Obama, la Unió Europea reclama noves mesures preventives i protocols específics sobre aquest risc.

«Un esdeveniment d’aquesta magnitud podria aclaparar la capacitat de resposta d’una sola nació», adverteix el text, que reconeix l’absència de directrius conjuntes en cas que es produeixi un fenomen semblant. Per aquest motiu, proposa la realització d’un gran simulacre d’emergència per preparar al continent, segons informa l’Associació Espanyola de Protecció Civil per al Clima Espacial (AEPCCE).

L’informe assenyala que els plans d’emergència davant les tempestes solars han de considerar «tot el rang d’infraestructures afectables», el que la AEPCCE comprèn com una referència a les instal·lacions nuclears europees.

http://www.nuevatribuna.es/articulo/europa1/union-europea-propone-gran-simulacro-conjunto-emergencia-tormenta-solar/20170326193500138068.html Continua la lectura de La Unió Europea proposa un gran simulacre conjunt d’emergència per tempesta solar

Investigadors de BCN burlen una llei bàsica de la física

El físic alemany Werner Karl Heisenberg va desenvolupar el 1927 el principi d’incertesa davant la dificultat d’expressar en llenguatge matemàtic la relació entre la posició de l’electró i la seva velocitat. Es a dir, en el moment que volem conèixer la posició d’un electró ja estem alterant la seva velocitat al connectar amb ell, de manera que mesurar les dues coses exactament és impossible.

 El principi de Heisenberg és cert, però els investigadors de l’ Institut de Ciències Fotòniques han aconseguit millorar la precisió mesurant d’una manera diferent. La ciència avança i aconsegueix coses que semblaven impossibles.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/investigadores-bcn-burlan-una-ley-basica-fisica-5918421 Continua la lectura de Investigadors de BCN burlen una llei bàsica de la física

Premi Abel 2017 per al matemàtic que va ajudar a desxifrar les ones gravitacionals

El govern noruec va crear el Premi Abel el 2002, en el bicentenari del naixement del matemàtic noruec, Niels Henrik Abel, mort a la incúria. L’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres proclama cada any a mereixedor del premi Abel, després d’una selecció feta per un comitè de cinc matemàtics de diversos països. Sophus Lie va ser el primer a proposar la creació del Premi Abel quan el 1897 es va assabentar que Alfred Nobel no tenia intenció de crear un premi de matemàtiques, però no es va crear el premi fins al 2002.

Aquest any ha estat atorgat a Yves Meyer. El seu treball ha estat clau en la teoria de les ondetes, que està darrere de la compressió i emmagatzematge de dades o el processat d’imatges de telescopis com el Hubble.

Les ondetes són funcions matemàtiques que divideixen un senyal en diferents components freqüencials, i després estudien cada component amb una resolució que depèn de la seva escala. Es a dir, en termes molt simples, descomponem les ones en parts més petites perquè puguem treballar amb elles.

http://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2017-03-21/premio-abel-matematicas-yves-meyer-analisis-armonico_1351954/ Continua la lectura de Premi Abel 2017 per al matemàtic que va ajudar a desxifrar les ones gravitacionals

Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

Sona com a ciència ficció, però els cristalls del temps són una cosa molt real.

Un cristall és una estructura espacial en la qual es repeteixen els àtoms de forma fixa en l’espai. Cristalls són els diamants, els robins o les maragdes, per exemple. La seva bellesa deriva de l’estructura periòdica dels seus àtoms, carboni en el diamant; alumini, ferro, crom i oxigen en el robí, i beril·li, alumini, silici, crom, vanadi i oxigen en la maragda.

Com l’estructura és periòdica en l’espai, la llum que cau sobre ells es difracta en colors preciosos, al combinar-se en freqüències discretes i ordenades, en comptes de ser llum blanca en la qual la combinació de freqüències és contínua (o gairebé) i, en tot cas, aleatòria.

Doncs bé, si els cristalls espacials exigeixen repeticions periòdiques en l’espai de les posicions dels àtoms d’un cos, ¿no hauria repeticions periòdiques en el temps de les posicions dels àtoms d’un cos?

Si bé els cristalls espacials són estructures estables que es mantenen com a tals en equilibri, els cristalls temporals no poden mantenir-se en les seves posicions periòdiques sense una injecció constant d’energia, ja que són estructures lluny de l’equilibri.

Els àtoms en un cristall de temps mai s’estableixen en el que es coneix com a equilibri tèrmic, un estat en el qual tots tenen la mateixa quantitat de calor. És un dels primers exemples d’una nova classe àmplia de matèria, anomenada fase de no equilibri, que s’ha predit però fins ara no s’havia pogut aconseguir.Poden certs sòlids cristal·litzar en el temps, preferint diferents estats a diferents intervals de temps? Continua la lectura de Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

Demostren que les patates poden créixer a Mart

Les primeres proves del projecte ‘Patates a Mart’ mostren la viabilitat de la patata en condicions d’extrema aridesa i salinitat. L’expert del CIP ( Centro Internacional de la Papa)  Walter Amoros, diu que un avantatge de la patata és la seva gran capacitat genètica per a l’adaptació a ambients extrems.

Segons l’article  “…El proyecto “Patatas en Marte” fue concebido por CIP para entender cómo las patatas podrían crecer en las condiciones de Marte y también ver cómo sobreviven en condiciones extremas similares a las partes del mundo que ya sufren el cambio climático y los choques climáticos ya están experimentando…”.

La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) afirma que 795 milions de persones passen fam al món. És una dada esgarrifosa. Sobretot tenint en compte que al món vivim en total 7 mil milions de persones i la nostra capacitat productiva seria capaç d’alimentar gairebé al doble, a 12 mil milions.

Potser el projecte hauria d’invertir l’ordre de prioritat d’objectius… Continua la lectura de Demostren que les patates poden créixer a Mart