Arxiu de la categoria: FÍSICA

Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

FacebookTwitterGoogle+

Sona com a ciència ficció, però els cristalls del temps són una cosa molt real.

Un cristall és una estructura espacial en la qual es repeteixen els àtoms de forma fixa en l’espai. Cristalls són els diamants, els robins o les maragdes, per exemple. La seva bellesa deriva de l’estructura periòdica dels seus àtoms, carboni en el diamant; alumini, ferro, crom i oxigen en el robí, i beril·li, alumini, silici, crom, vanadi i oxigen en la maragda.

Com l’estructura és periòdica en l’espai, la llum que cau sobre ells es difracta en colors preciosos, al combinar-se en freqüències discretes i ordenades, en comptes de ser llum blanca en la qual la combinació de freqüències és contínua (o gairebé) i, en tot cas, aleatòria.

Doncs bé, si els cristalls espacials exigeixen repeticions periòdiques en l’espai de les posicions dels àtoms d’un cos, ¿no hauria repeticions periòdiques en el temps de les posicions dels àtoms d’un cos?

Si bé els cristalls espacials són estructures estables que es mantenen com a tals en equilibri, els cristalls temporals no poden mantenir-se en les seves posicions periòdiques sense una injecció constant d’energia, ja que són estructures lluny de l’equilibri.

Els àtoms en un cristall de temps mai s’estableixen en el que es coneix com a equilibri tèrmic, un estat en el qual tots tenen la mateixa quantitat de calor. És un dels primers exemples d’una nova classe àmplia de matèria, anomenada fase de no equilibri, que s’ha predit però fins ara no s’havia pogut aconseguir.Poden certs sòlids cristal·litzar en el temps, preferint diferents estats a diferents intervals de temps? Continua la lectura de Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

Demostren que les patates poden créixer a Mart

FacebookTwitterGoogle+

Les primeres proves del projecte ‘Patates a Mart’ mostren la viabilitat de la patata en condicions d’extrema aridesa i salinitat. L’expert del CIP ( Centro Internacional de la Papa)  Walter Amoros, diu que un avantatge de la patata és la seva gran capacitat genètica per a l’adaptació a ambients extrems.

Segons l’article  “…El proyecto “Patatas en Marte” fue concebido por CIP para entender cómo las patatas podrían crecer en las condiciones de Marte y también ver cómo sobreviven en condiciones extremas similares a las partes del mundo que ya sufren el cambio climático y los choques climáticos ya están experimentando…”.

La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) afirma que 795 milions de persones passen fam al món. És una dada esgarrifosa. Sobretot tenint en compte que al món vivim en total 7 mil milions de persones i la nostra capacitat productiva seria capaç d’alimentar gairebé al doble, a 12 mil milions.

Potser el projecte hauria d’invertir l’ordre de prioritat d’objectius… Continua la lectura de Demostren que les patates poden créixer a Mart

Dones que van canviar la ciència

FacebookTwitterGoogle+

No estan totes les que son, però si que son importants. Com sempre ignorades, quan no silenciades i desaparegudes dels llibres de text. Aquí tenim un conjunt de científiques la contribució de les quals ha marcat una pàgina d’or en la ciència i que apareixen en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/mujeres-cambiaron-ciencia-suenen.html). Continua la lectura de Dones que van canviar la ciència

Tesla dreams

FacebookTwitterGoogle+

Aprofito avui per penjar un article de Pedro Prieto (veure https://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20170224222926391). Pedro Prieto és el president d’AEREN (veure https://lacrisisenergetica.wordpress.com/category/aeren/) i una de les persones que més i des de fa més temps ha treballat per divulgar el concepte de peak oil i totes les implicacions que té i ha de tenir en les nostres vides. També és una de les persones que més sap d’energia solar en el nostre país (i probablement d’Europa).

En l’article Prieto tradueix i comenta un article publicat al Financial Times sobre la companyia Tesla i la seva preocupació sobre els cotxes elèctrics. En realitat sobre la preocupació pel fet que els fons d’inversió de determinades companyies estan emmagatzemant elements com el Cobalt – que és necessari per a la fabricació de les bateries dels cotxes elèctrics – per tal d’especular i guanyar diners. El que també se’ns diu en l’article és que la major part d’aquest cobalt surt de…….el Congo. Si, d’aquell país que tothom sap que té el coltan (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Coltan) i on la gent mor com si no res per l’avarícia dels països rics. Bé, dels habitants dels països rics. Dels consumidors d’aquests països.

Una part interessant de l’article és el comentari final sobre les dificultats per produir energia elèctrica en algunes zones d’Australia. I això sense cotxes elèctrics……com per pensar que passarà quan s’hagin de mantenir en moviment els milions de cotxes que preveuen en el seu futur companyies com Tesla. De nou el tecnooptimisme en marxa……i la realitat dels recursos escadussers i limitants. Continua la lectura de Tesla dreams

El mòbil i els raigs còsmics…

FacebookTwitterGoogle+

Aquests dies s’ha celebrat el Mobile World Congress. La informació que ens arriba sembla transcendir al pur ús del mòbil. El concepte d’Internet de les coses apareix contínuament, concretament es refereix a la interconnexió digital d’objectes quotidians amb internet, i el mòbil està actuant com a mitjà de connexió. Sembla que el podem utilitzar per a tot.

No obstant això, un percentatge important de les vegades els mòbils tenen fallades inexplicables, és perquè han rebut l’impacte de partícules energètiques procedents de l’espai exterior, raigs còsmics que interaccionen amb les càrregues elèctriques. El problema és cada vegada més greu a mesura que disminueix la grandària dels transistors en els xips i que augmenten la potència i la capacitat dels sistemes digitals…

http://www.publico.es/ciencias/movil-queda-colgado-echale-culpa.html Continua la lectura de El mòbil i els raigs còsmics…

Trobades les evidències de vida més antigues sobre la Terra

FacebookTwitterGoogle+

Un equip internacional de geòlegs, paleontòlegs i nanotecnòlegs han trobat unes estructures tubulars i filamentoses que, segons interpreten, representen bacteris fòssils. I les han trobat en unes roques canadencs (el cinturó Nuvvuagittuq) que provenen de fumaroles hidrotermals del fons oceànic de fa 3770-4280 milions d’anys. La Terra té 4.500 milions d’anys, de manera que aquests microfòssils representen les evidències de vida més antigues de les que hi ha constància fins ara.
Matthew Dodd, l’University College de Londres, i els seus col·legues de Leeds (Regne Unit), Ottawa (Canadà), Crawley (Austràlia) i els serveis d’inspecció geològica de Noruega i Estats Units presenten la seva investigació en l’article principal de Nature. Unes paraules seves destaquen: “Els nostres descobriments demostren que la vida es va desenvolupar a la Terra en un temps en que tant la Terra com Mart tenien aigua líquida a la superfície, el que planteja una qüestió emocionant sobre la vida extraterrestre” Continua la lectura de Trobades les evidències de vida més antigues sobre la Terra

Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

FacebookTwitterGoogle+

Una supernova (del llatí nova, «nova») és una explosió estel·lar que pot manifestar-se de forma molt notable, fins i tot a simple vista, en llocs de l’esfera celeste on abans no s’havia detectat res en particular.Les supernoves produeixen espurnes de llum intensíssims que poden durar des de diverses setmanes a diversos mesos. Es caracteritzen per un ràpid augment de la intensitat lluminosa fins a aconseguir una magnitud absoluta més gran que la resta de la galàxia. Posteriorment la seva brillantor decreix de forma més o menys suau fins a desaparèixer completament.

En aquesta simulació es pot veure com ha evolucionat la supernova des de l’ explosió inicial observada fa tres dècades a l’anell lluminós que es veu avui: primer, l’anell de material expulsat, després, l’explosió estel·lar que envia una ona de xoc cap a l’exterior. Quan aquesta ona colpeja l’anell, el material s’escalfa intensament i brilla, mentre que material de menor densitat surt capa l’exterior.

http://www.ccma.cat/el-temps/el-telescopi-espacial-hubble-celebra-el-30-aniversari-del-descobriment-de-la-supernova-1987a/noticia/2775093/#

Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

Continua la lectura de Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

La importància del descobriment de la NASA amb els set exoplanetes (vídeo)

FacebookTwitterGoogle+

La troballa de la NASA dels 7 exoplanetes suposa un rècord pel nombre de planetes i pel nombre de candidats a possibles terres al voltant d’una sola estrella. El que sempre hem dit, massa…, massa  espai buit …..

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170223/42243439811/nasa-descubrimiento-exoplanetas.html

A 39 años luz de la tierra se encuentra la estrella Trappist-1, conocida en la NASA por el nombre de ca­tálogo 2MASS J23062928-0502285. Es decir, un astro completamente irrelevante hasta hace muy poco. El pasado mayo, el equipo liderado por Michaël Gillon (Universidad de Lieja, Bélgica) ya anunció que había descubierto dos exoplanetas (quizás tres) orbitándola. Con un 9% de la masa del Sol, Trappist-1 es una enana roja fría. Si fuera un poco más pequeña, ya no sería una estrella sino una enana marrón, que son astros fríos que no pueden fusionar hidrógeno como nuestro sol. Continua la lectura de La importància del descobriment de la NASA amb els set exoplanetes (vídeo)

Anàlisi de les bases teòriques del model ETP

FacebookTwitterGoogle+

Tal i com va prometre, Antonio Turiel acaba de publicar un post ( veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/02/analisis-de-las-bases-teoricas-del.html) on analitza els fonaments del model ETP. De la dita anàlisi conclou que el model tal i com esta presentat i fet no es coherent, que cal revisar-lo i refer-lo. De fet Turiel escriu: “En el lado negativo hay demasiadas cosas: una incorrecta aplicación de la teoría, deducciones erróneas, definiciones que no tienen sentido físico alguno, tratamiento defectuoso de los datos, falta de interacción con la economía y las otras fuentes de energía, etc.
Teniendo en cuenta estas graves deficiencias, es evidente que el modelo ETP no puede ser usado para una discusión seria de los problemas del declive energético, no al menos hasta que se revise y se rehaga completamente.”

Durant uns quants mesos el model ha estat acceptat de manera bastant acrítica donat que ningú es va entretenir en analitzar-lo. Però com bé diu Turiel: totes les hipòtesis deuen ser examinades i tots els treballs han de ser revisats.

Si bé l’article que Turiel ha fet és bastant tècnic val a dir que cal felicitar-lo pel gran esforç divulgatiu que ha realitzat i que fa que sigui comprensible (i no era gens fàcil). Continua la lectura de Anàlisi de les bases teòriques del model ETP