Arxiu de la categoria: FÍSICA

“Incidències contínues” a Vandellòs II: què fer amb l’energia nuclear a Catalunya?

“Als territoris on hi ha una central nuclear hi ha un monocultiu”, hi va tot lligat?. El mes de juliol la central nuclear de Vandellós II va patir dues avaries que van obligar a paralitzar la seva activitat. Partits polítics i organitzacions ecologistes reclamen el seu tancament immediat i denuncien pressions del lobby nuclear. Ho tenim aquí a prop.

https://www.publico.es/public/incidencies-continues-vandellos-ii-fer-amb-l-energia-nuclear-catalunya.html

El passat 23 de juliol la central nuclear de Vandellòs II va cessar la seva activitat per una avaria que va obligar a activar el protocol de seguretat. La central havia reiniciat el seu funcionament només tres dies abans, després de cinc mesos d’estar aturada al descobrir-se, al març, una fuita d’aigua en el sistema de refrigeracióque va obligar a realitzar tasques de reparació i manteniment. Setmanes abans, els mitjans van anunciar que la Fiscalia Provincial de Tarragona investigaria la presència de substàncies radioactives en un dels pous situats sota la central nuclear d’Ascó II.

“Incidències hi ha cada dos per tres”, denuncia a Públic Alba Benedicto, d’Ecologistes en Acció. “Al juliol, per exemple, va haver-hi una a Ascó II”, relata, i afegeix que “les incidències i aturades són continues, les que surten a la premsa i les que no surten, normalment n’Informen uns dies després”. L’activista recorda com després d’una visita del Col·legi Maristes de Girona a la central a l’abril del 2008 es va descobrir una fuita i 800 persones van haver de sotmetre’s a proves.Molts anys abans, el 19 d’octubre del 1989, va haver-hi un incendi al reactor nuclear de Vandellòs I que va portar al seu posterior tancament.  Continua la lectura de “Incidències contínues” a Vandellòs II: què fer amb l’energia nuclear a Catalunya?

Viatge al centre del Sistema Solar: la missió de la NASA per “tocar el Sol”

L’agència espacial nord-americana llança una missió per explorar la activitat de la nostra estrella. L’objectiu d’aquest ambiciós projecte és conèixer com les variacions de l’astre afecten la Terra. La sonda, que s’estrena dissabte, intentarà resoldre misteris perdurables sobre el sol.La tornarà a fer història amb el llançament -demà- de la sonda solar Parker. La protecció tèrmica permetrà que s’acosti al Sol més que cap altre aparell, en una missió que té una durada de set anys.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20180810/mision-nasa-sol-solar-parker-dia-hora-lanzamiento-6983015

La humanidad está un paso más cerca de “tocar el Sol”. Este sábado 11 de agosto la agencia espacial estadounidense lanza su misión ‘Parker Solar Probe’, una sonda de aproximadamente el tamaño de un coche pequeño que viajará hasta el centro del Sistema Solar para desentrañar los misterios de nuestra estrella. Se calcula que la nave alcanzará el astro alrededor del día 5 de noviembre de este mismo año, fecha indicada como su primera gran aproximación al Sol. De ahí en adelante, la sonda solar  ‘Parker’ orbitará alrededor de este unas 24 veces recogiendo gran cantidad de datos sobre el astro. Una tarea que, según apuntan las previsiones, finalizará sobre el año 2025.

Según los expertos, el despegue de mañana supondrá un antes y un después para la historia de la exploración espacial. Un punto de inflexión en el tipo de misiones que se han realizado hasta el momento. “Se trata de un evento histórico, un hito tecnológico, un proyecto que nos ayudará a resolver preguntas que llevan muchas décadas en el aire”, explica C. Alex Young, investigador del Goddard Space Flight Center a través de una retransmisión en directo de NASA TV. Según apuntan los responsables del proyecto, el éxito de esta misión supondrá superar una barrera científica y tecnológica.

Continua la lectura de Viatge al centre del Sistema Solar: la missió de la NASA per “tocar el Sol”

França deté un quart reactor nuclear per l’onada de calor

Les temperatures superiors a 40 graus impedeixen refredar els reactors amb aigua del riu Roine. És una altra de les conseqüències de l’onada de calor.Els reactors depenen de l’aigua per a refredar-se, el que no pot fer-se si la temperatura del riu és massa elevada. Després de les temperatures rècord que es van registrar en algunes parts d’Europa durant juliol, agost ha començat amb pronòstics que superen els 40 graus al sud de França i Espanya. Électricité de France compta amb 58 reactors nuclears actius en 20 centrals franceses.

https://www.elnuevodiario.com.ni/internacionales/471326-francia-reactor-nuclar-ola-calor/

El operador de las centrales nucleares francesas, EDF, indicó el sábado que detuvo uno de los dos reactores nucleares de la central más vieja de Francia, la de Fessenheim (este), por la ola de calor que asfixia a Europa, llevando así a cuatro los reactores detenidos. Continua la lectura de França deté un quart reactor nuclear per l’onada de calor

El dolor sobreviu a gairebé 73 anys de la bomba atòmica a Hiroshima

A l’agost de 1945 els japonesos van viure la tragèdia de dues bombes nuclears que van caure sobre els ports d’Hiroshima i Nagasaki. Més de cent mil persones van morir instantàniament en dos atacs nord-americans.

En el marc de la Segona Guerra Mundial, el president dels Estats Units, Harry S. Truman, va autoritzar un primer bombardeig sobre Hiroshima. La justificació: Japó s’havia negat a acceptar la rendició que els aliats li havien imposat per mitjà de la Declaració de Postdam, a finals de juliol de 1945.

De manera que el 6 d’agost, un avió bombarder Boeing B-29, batejat Enola Gay, va deixar caure la bomba “Little Boy”. L’artefacte va fer esclatar una càrrega de 15 mil tones de TNT, que va devastar un rang de 13 quilòmetres quadrats.

Com a mínim 70 mil persones van morir aquest mateix dia. No obstant això, per al final de 1945, la xifra de morts va augmentar a més de 100 mil per causa de l’exposició a la radiació que van patir els supervivents.

El desenvolupament de la bomba atòmica històricament se li atribueix a Albert Einstein, però hi ha una sèrie de coneixements de física i química acumulats durant dècades, en què van participar noms tan importants com els d’Antoine Henri Becquerel, qui va descobrir la radioactivitat de l’urani; a Marie Curie, que va aconseguir aïllar l’element radioactiu del radi, i a Einstein; que va descriure les propietats físiques que després es van emprar per a la creació de la bomba.

Una bomba atòmica funciona iniciant una reacció nuclear, és a dir, al nucli d’un àtom que allibera tanta energia que provoca una reacció en cadena. Els nuclis pesants es trenquen en nuclis més lleugers quan són colpejats per un neutró això genera més neutrons que bombardegen altres nuclis.

Per fabricar una bomba atòmica es fan servir dos tipus de materials: urani o plutoni que són recoberts de TNT. Quan aquesta explota, els neutrons l’urani, per exemple, surten de l’àtom i separen altres àtoms, això genera energia. Llàstima que en sentit contrari a la humanitat.

https://m.france24.com/es/20180806-historia-bomba-atomica-hiroshima-nagasaki

http://prensa-latina.cu/index.php?o=rn&id=166066&SEO=el-dolor-sobrevive-a-casi-73-anos-de-la-bomba-atomica-en-hiroshima-fotos

Por Nara María Romero*

Hiroshima, Japón (PL) Hiroko Kishira tenía seis años cuando el 6 de agosto de 1945 Hiroshima fue blanco del primer ataque en el mundo con bomba atómica y narra lo vivido con el mismo dolor de aquel día.

Continua la lectura de El dolor sobreviu a gairebé 73 anys de la bomba atòmica a Hiroshima

La lluna nova, el teló de fons ideal per a les perseides

Narra la mitologia grega que una vegada, el rei de la ciutat d’Argos, de nom Acrisi, va escoltar de la boca d’un oracle que moriria assassinat a mans del seu propi nét. Expliquen també els escrits que aquest rei, qui tenia una única filla anomenada Dànae, temorós de les paraules dels déus arribades a les orelles, i per intentar evitar la seva fatal destinació, va ordenar tancar a aquesta en una torre de bronze perquè mai tingués contacte amb home algun. No obstant això, són les divinitats gregues què disposen i els mortals que pateixen els seus capricis. I així, no era voluntat de de Zeus que Acrisi escapés del destí que per a ell, els déus havien reservat. Va ser d’aquesta manera que el déu de déus, qui per Danae sentia una especial predilecció, va decidir visitar-la una nit en forma de pluja d’or. D’aquella visita furtiva naixeria un nen que amb el temps es convertiria en un heroi. Aquell nen, del qual Ovidi va relatar la seva història, es va dir Perseu.

L’epopeia de Perseu, transcorre entre adversitats, batalles i éssers mitològics. Entre les seves moltes gestes, Perseu va derrotar a reis o acabar amb el tità Atlas convertint-lo en la cadena muntanyosa que porta el seu nom. També salvaria a qui es convertiria en la seva esposa, Andròmeda -filla de Cassiopea i Cefeo-, de la mort a la gola d’un monstre marí o derrotaria a la Medusa, un ésser femení amb cabell de serps que convertia en pedra a tot aquell que la mirava. Aquesta última gesta li va valer a Perseu el favor de la deessa Atenea, la qual, des d’aquell moment es va convertir en la seva protectora, i la qual, com a recompensa al final de la seva vida va convertir a Perseu, la seva dona Andromeda, així com als seus pares Cefeu i Cassiopea en constel·lacions.

No obstant això, un altre dels motius que fan tan especial a la constel·lació de Perseu és l’espectacle que entre els mesos de juliol i agost té lloc cada any a l’horitzó. Parlem de la pluja d’estrella de les Perseides, o Llàgrimes de Sant Llorenç, les quals reben el seu nom per -el que es coneix en termes astronómicos- tenir el seu radiant en la constel·lació de Perseu, és a dir, el punt del qual semblen partir dels meteors.

Un any més les llàgrimes de Sant Llorenç regaran els nostres cels. Això és el que has de saber per no perdre’t l’espectacle.

https://www.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/5767162/perseidas-2018-lagrimas-san-lorenzo-12-al-13-agosto-ver/

Las perseidas o ‘Lágrimas de San Lorenzo’ de 2018 se producirán en las mejores condiciones posibles ya que el 11 de agosto será la luna nueva, lo que dejará un cielo completamente oscuro para disfrutar mejor del espectáculo.

La lluvia de meteoros de las Perseidas se produce todos los años, en torno al 12 de agosto. Esa noche suele ser el momento en que se produce con mayor frecuencia,  unos 200 meteoros por hora. Continua la lectura de La lluna nova, el teló de fons ideal per a les perseides

Com, quan i on es podrà veure avui l’eclipsi de Lluna més llarg del segle

Avui serà  una nit màgica.Serà l’eclipsi de lluna més llarg del segle XXI, la fase de totalitat durarà un hora i 42 minuts. Es preveu la presència d’alguns núvols poc rellevants.

El sol marxarà a les 21.14 hores. Serà el moment d’alçar la vista cap a l’est sud-est, mirant a mar. La Lluna sobreeixirà per l’horitzó a les 21.06 hores i ja la veurem gairebé tapada del tot per l’obra que projectarà la Terra. La Lluna, totalment tapada per l’ombra, serà una realitat a les 21.30 h i es mantindrà així durant gairebé una hora i 45 minuts.

A partir de les 23.13 h tornarem a veure un petit fil de llum a la Lluna, situada cada vegada més alçada i més al sud i podrem gaudir de la resta de les fases de l’eclipsi fins a la 1.28 h, moment en què es donarà per finalitzat l’eclipsi total de lluna a Barcelona.

https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/30203/quan/es/podra/veure/avui/eclipsi/lluna/llarg/segle

Aquest divendres 27 de juliol al vespre es podrà veure un eclipsi total de Lluna a Catalunya, que coincidirà amb la Lluna plena. No és un eclipsi qualsevol, ja que serà el més llarg que s’hagi pogut contemplar en tot el que portem de segle XXI. A continuació us expliquem algunes claus per poder seguir l’eclipsi. Continua la lectura de Com, quan i on es podrà veure avui l’eclipsi de Lluna més llarg del segle

Einstein derrota a Newton en el forat negre del centre de la Via Làctia

La llum d’una estrella que ha passat al costat del gran forat negre del centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, s’ha distorsionat tal com prediu la teoria de la Relativitat d’Einstein i de manera diferent a com predeia la teoria gravitatòria de Newton. En tractar-se d’una òrbita el·líptica allargada, l’estrella s’accelera quan s’acosta al forat negre i es desaccelera quan s’allunya, de manera similar a com fan els cometes en el sistema solar quan s’acosten i s’allunyen del sol.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20180726/451113387136/relatividad-einstein-agujero-negro-via-lactea.html

La luz de una estrella que ha pasado junto al gran agujero negro del centro de nuestra galaxia, la Vía Láctea, se ha distorsionado tal como predice la teoría de la Relatividad de Einstein y de manera diferente a como predecía la teoría gravitatoria de Newton. Con este descubrimiento, anunciada hoy por el Observatorio Austral Europeo (ESO), la teoría de la relatividad ha demostrado por primera vez su validez en las condiciones de gravedad extrema de un agujero negro supermasivo.

Las observaciones se han realizado con el telescopio VLT –iniciales en inglés de Telescopio Muy Grande- que el ESO tiene en Cerro Paranal, a 2.635 metros de altitud en el norte de Chile. Los astrofísicos han seguido el movimiento de la estrella S2 en el momento de máxima aproximación al agujero negro, que ha tenido lugar en mayo de 2018.

La estrella se ha acelerado a una velocidad de 25 millones de kilómetros por hora –o casi un 3% de la velocidad de la luz- al acercarse a 20.000 millones de kilómetros del agujero negro. Con una masa de cuatro millones de soles, el agujero negro crea a su alrededor el campo gravitatorio más intenso de la galaxia. Continua la lectura de Einstein derrota a Newton en el forat negre del centre de la Via Làctia

Descoberta aigua líquida a Mart (vídeo)

Tant el llac del pol sud com els que hi pugui haver en altres latituds de Mart podrien albergar formes de vida, de la mateixa manera que les hi ha a la Terra en la foscor del llac Vostok, enterrat sota 4.000 metres de gel a l’Antàrtida. Publicat a la revista Science.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20180725/451099042023/lago-agua-liquida-marte.html?utm_source=webpush&utm_medium=notification&utm_campaign=ultima_hora,vida_y_ciencia&utm_content=descubierta_agua_liquida_en_marte&utm_term=20180725

Marte tiene un gran lago de agua salada en su polo sur bajo una capa de un kilómetro y medio de hielo, según demuestran las observaciones de la nave Mars Express de la Agencia Espacial Europea (ESA). El descubrimiento, publicado online en la revista Science , aporta la primera prueba de que Marte contiene agua líquida en la actualidad y sugiere que podría haber lagos subterráneos similares en otras regiones del planeta.

Tanto el lago del polo sur como los que pueda haber en otras latitudes de Marte podrían albergar formas de vida, al igual que las hay en la Tierra en la oscuridad del lago Vostok, enterrado bajo 4.000 metros de hielo en la Antártida.

“Por supuesto, este descubrimiento abre nuevas posibilidades para la búsqueda de microorganismos extremófilos en el entorno marciano”, declara por correo electrónico Elena Pettinelli, coautora de la investigación, de la Universidad de Roma Tres (Italia). Más allá de la búsqueda de vida, la presencia de agua líquida en la actualidad aporta información valiosa para reconstruir la historia del clima y de la geología de Marte. Continua la lectura de Descoberta aigua líquida a Mart (vídeo)

Júpiter té 11 llunes noves i una “bestiola estranya” en la seva òrbita

Anem avançant a poc a poc en el coneixement del nostre univers. 11 satèl·lits nous per Júpiter. Una que gira en sentit contrari a totes les altres. Ara ens faltaria saber perquè. Per als científics, aclarir “les complexes influències” que van donar forma a la història orbital d’una lluna pot oferir dades sobre els primers anys del nostre Sistema Solar.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20180717/jupiter-12-lunas-nuevas-bicho-raro-6948308 Continua la lectura de Júpiter té 11 llunes noves i una “bestiola estranya” en la seva òrbita

Un neutrí que va colpejar l’Antàrtida va ser rastrejat fins a una galàxia a 3.700 milions d’anys llum de distància

Els neutrins són partícules extraordinàries. Tan lleugeres que una vegada es va pensar que no tenien massa, surten contínuament del sol en grans quantitats. La major part del temps passen a través d’objectes en el seu camí: al voltant de 100.000 milions passen desapercebuts a través de l’àrea de la punta d’un dit cada segon. Les col·lisions amb altres partícules com la detectada a l’Antàrtida són molt rares.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1135329/neutrino-golpeo-antartida-rastreado-hasta-galaxia-3700-millones-anos-luz-distancia?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Una misteriosa partícula fantasma que se estrelló contra la Tierra e iluminó sensores enterrados profundamente bajo el polo sur ha sido rastreada hasta unagalaxia distante que alberga un enorme agujero negro giratorio.

Los astrónomos detectaron el neutrino de alta energía, una especie de partícula subatómica, cuando se descargó en el sur del Océano Índico cerca de la costa de la Antártida y continuó hasta que golpeó un núcleo atómico en el hielo antártico, enviando más partículas volando. Continua la lectura de Un neutrí que va colpejar l’Antàrtida va ser rastrejat fins a una galàxia a 3.700 milions d’anys llum de distància