Arxiu de la categoria: FÍSICA

La intel·ligència artificial descobreix el primer sistema solar amb tants planetes com el nostre

Kepler-90 es converteix en el primer sistema solar format per tants planetes com el nostre.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20171214/433630477902/nasa-google-kepler-exoplaneta.html

Usando la inteligencia artificial de Google, la Nasa ha identificado unoctavo planeta orbitando alrededor de Kepler-90, una estrella similar al sol ubicada a 2.545 años luz de la Tierra. Con esta nueva incorporación, el Kepler-90 se convierte en el primer sistema solar formado por tantos planetas como el nuestro.

El telescopio espacial Kepler ya había captado la señal, de hecho, de este recién descubierto planeta rocoso y extremadamente caliente, al que han bautizado como Kepler-90i, pero esa señal era tan débil que había pasado desapercibida para los astrofísicos de la Agencia espacial americana.

Es aquí donde entra en juego Google. El gigante de las búsquedas ha aplicado un tipo de inteligencia artificial llamado “aprendizaje automático” o “machine learning” para peinar la ingente cantidad de datos captados por Kepler y así identificar a Kepler-90i. Para ello, han enseñado a los ordenadores a detectar estos mundos lejanos a partir del ingente catálogo de exoplanetas ya categorizados de Kepler. Continua la lectura de La intel·ligència artificial descobreix el primer sistema solar amb tants planetes com el nostre

Descobert un planeta candidat a albergar vida a només 11 anys llum de la Terra

Ross 128 b ha estat descobert per un equip internacional d’astrònoms liderat per l’Institut de Planetologia i Astrofísica de Grenoble (Université Grenoble-Alps / CNRS), a França, i en la investigació, que ha publicat la revista Astronomy Astrophysic

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20171115/432901687158/descubierto-exoplaneta-podria-albergar-vida-ross-128-b.html

Los astrónomos han descubierto un planeta del tamaño de la Tierra que podría albergar vida a tan sólo 11 años luz del Sistema Solar. Bautizado como Ross 128 b, es el segundo mundo terrestre templado más cercano a la Tierra después de Proxima b, que está a algo más de 4 años luz de nuestro planeta. Sin embargo, las características de Proxima Centauri hacen poco probable que Proxima b esté habitado, por lo que Ross 128 b sería el mundo más cercano a la Tierra con condiciones potencialmente favorables para el desarrollo de la vida. Continua la lectura de Descobert un planeta candidat a albergar vida a només 11 anys llum de la Terra

Descoberta una cova de cinquanta quilòmetres de longitud a la Lluna

En tots els àmbits de la vida, la realitat sempre supera la ficció. Allò que era argument d’antigues pel·lícules de ciència ficció, pot fer-se realitat. La cavitat podria allotjar una colònia humana en el futur, que estaria protegida de radiacions i temperatures extremes. Quin nom podria tenir aquesta colònia? A quin país pertanyeria? Tindria estatut de colònia?

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20171020/432209095279/japon-descubre-cueva-luna.html

La Luna tiene una cueva de un centenar de metros de anchura y unos 50 kilómetros de longitud que podría alojar una futura colonia de astronautas, según ha anunciado la agencia espacial japonesa JAXA.

La cueva, descubierta gracias al radar de la sonda Selene, es un túnel creado por corrientes de lava en un pasado remoto, cuando la Luna aún tenía volcanes activos. Según los resultados de la investigación presentados el 17 de octubre en la revista Geophysical Research Letters, la cueva se encuentra bajo un cráter descubierto en el 2009 por la misma sonda en la región de los Montes de Mario, cerca del ecuador de la Luna. El cráter tiene unos 50 metros de anchura y se hunde hasta más de 80 metros de profundidad. Continua la lectura de Descoberta una cova de cinquanta quilòmetres de longitud a la Lluna

Troben la matèria perduda de l’Univers

Dos estudis descobreixen que gran part de la matèria forma filaments entre galàxies.

Recordem que en cosmologiamatèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies. El primer a utilitzar el terme fou l’astrofísic Fritz Zwicky el 1933.

Gràcies a Betsabé Ribas

http://www.ara.cat/suplements/ciencia/Troben-materia-perduda-lUnivers_0_1887411289.html

Un astrònom amb el nom memorable de Fritz Zwicky va descobrir el 1933 un dels enigmes més roents que aclaparen la recerca científica actual. Mentre estudiava el cúmul de Coma, un grup de galàxies situat a tres-cents milions d’anys llum de la Terra, Zwicky es va adonar d’un fet sorprenent. Després d’estimar la massa de les galàxies i mesurar com de ràpid es movien, va obtenir unes velocitats molt més altes del que esperava. Segons totes les teories acceptades, quan un cos orbita al voltant d’un altre a causa de la gravetat es mou més ràpidament com més massiu és el cos que l’atrau. Les velocitats que Zwicky va mesurar no quadraven amb la massa que havia observat. A aquelles velocitats, les galàxies s’haurien de dispersar en lloc d’amuntegar-se en una estructura estable com el cúmul de Coma. Zwicky va concloure que en aquell grup de galàxies hi havia d’haver per força una certa quantitat de matèria que no es veia. La va anomenar matèria fosca. Continua la lectura de Troben la matèria perduda de l’Univers

Un xoc d’estrelles de neutrons obre una nova era en l’astronomia

 Per primera vegada s’han pogut combinar les ones gravitacionals amb les ones electromagnètiques per estudiar l’Univers. Ones gravitacionals i senyals òptics s’han observat juntes per primera vegada: és l’inici de l’astronomia multi-missatger

La col·lisió crea un kilonova, un tipus d’astre l’existència no s’havia pogut confirmar abans.

No eren estrelles qualssevol. Eren estrelles de neutrons, autèntics zombis còsmics, cadàvers foscos d’astres que van cremar en el passat. Estaven condemnades a una eternitat d’ombres. Però es van atreure i, en unir-se, van tornar a encendre. Durant una fracció de segon van brillar més que una galàxia sencera.

El senyal procedeix d’una regió del cosmos situada a uns 130 milions d’anys llum, en la galàxia NGC 4993, i va ser detectada a la Terra el passat 17 d’agost a les 14.41, hora catalana

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20171016/432121891733/ondas-gravitacionales-estrella-de-neutrones-kilonova-ligo-virgo.html Continua la lectura de Un xoc d’estrelles de neutrons obre una nova era en l’astronomia

Una estrella a la Terra

En física nuclear, fusió nuclear és el procés pel qual diversos nuclis atòmics de càrrega similar s’uneixen i formen un nucli més pesat. Simultàniament s’allibera o absorbeix una quantitat enorme d’energia, que permet a la matèria entrar en un estat plasmàtic . Quan un nucleó (protó o neutró) s’afegeix a un nucli, la força nuclear atrau altres nucleons, però -a causa del curt abast d’aquesta força- principalment als seus veïns immediats.

La fusió en el centre de les estrella s’aconsegueix quan la densitat i temperatura són prou altes. Hi ha diversos cicles de fusió que tenen lloc en diferents fases de la vida d’una estrella. Aquests diferents cicles formen els diferents elements que coneixem. El primer cicle de fusió és la fusió del Hidrogen cap Heli. Aquesta és la fase en què es troba el nostre Sol.

La meta és ni més ni menys que reproduir l’energia de les estrelles. És una utopia? Pot ser l’energia de fusió l’alternativa a les fonts renovables per a finals de segle? Però és molt important tenir en compte que la fussió nuclear no és la solució als nostres problemes de recursos energètics. La solució passa per un decreixement imprescindible.

Com diu l’article:

Però una cosa és clara. “Fiar a la fusió nuclear la solució al problema del canvi climàtic seria un gran error polític i tecnològic”, opina en canvi Carlos Bravo, consultor de Salvia. “La fusió nuclear, en l’hipotètic cas que alguna vegada es fes realitat la seva viabilitat comercial, arribaria massa tard, quan el problema del canvi climàtic s’hagués agreujat tant que ja no seria possible una marxa enrere”, sosté Bravo. Continua la lectura de Una estrella a la Terra

Noves demores en la neteja de la planta de Fukushima

Fa sis anys i mig i el problema persisteix,  (i el que durarà …). Els retards són resultat de danys prèviament desconeguts en les àrees dels estanys d’emmagatzematge i la necessitat de major descontaminació.  Aquesta és l’herència que els deixem als nostres fills.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=232402&titular=nuevas-demoras-en-la-limpieza-de-la-planta-de-fukushima-

TOKIO (AP) — El gobierno de Japón aprobó el martes una revisión de su plan de 30-40 años para desmantelar la planta nuclear de Fukushima, demorando por tres años el retiro de varas radiactivas almacenadas en dos de los tres reactores dañados por el terremoto y el tsunami del 2011.

A seis años y medio desde el desastre, la cantidad de agua contaminada que debe ser sacada y tratada cada día ha decrecido considerablemente y robots han provisto imágenes limitadas de combustible fusionado dentro de los reactores. Aun así, se desconoce la ubicación exacta del combustible fusionado y aún se están desarrollando robots que puedan soportar la alta radiación por tiempo prolongado. Continua la lectura de Noves demores en la neteja de la planta de Fukushima

La detecció d’ones gravitacionals guanya el Nobel de Física 2017

Els científics Rainer Weiss, Barry Barish i Kip Thorne han guanyat el Premi Nobel de Física 2017 pel seu treball en LIGO, el detector d’ones gravitacionals.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20171003/431637004316/premio-nobel-fisica.html

Ya se conoce el ganador del Nobel de Física 2017. El galardón ha recaído en tres físicos, Rainer Weiss, Bary C. Barish y Kip S. Thorne, por su “decisiva contribución al detector LIGO y la observación de las ondas gravitacionales ”, anunció hoy la Real Academia Sueca de las Ciencias.

“Esto es algo completamente nuevo y diferente, ha abierto mundos nunca vistos”, dijo la Real Academia de las Ciencias Sueca en un comunicado sobre el descubrimiento que ha sido reconocido con el Nobel de Física y que tendrá un premio de 9 millones de coronas suecas. ”Una riqueza de descubrimientos espera a aquellos que consigan capturar las ondas e interpretar su mensaje”, añadió el jurado. Continua la lectura de La detecció d’ones gravitacionals guanya el Nobel de Física 2017

Detecten a Europa i Amèrica ones gravitacionals per quarta vegada

El detector europeu VIRGO ha observat per primera vegada ones gravitacionals, pertorbacions còsmiques l’existència va ser prevista per Albert Einstein fa un segle. El laboratori, constituït per dos túnels de tres quilòmetres emplaçats al camp prop a la ciutat italiana de Pisa, s’uneix així a la parella d’instruments nord-americans, anomenats col·lectivament LIGO, que ja van detectar aquestes mateixes senyals en tres ocasions anteriors, la primera vegada d’elles en el 2016.

https://www.elindependiente.com/futuro/2017/09/27/detectan-europa-america-ondas-gravitacionales-cuarta-vez/

Se han observado tanto en Europa (Laboratorio VIRGO, en Italia) como en América (LIGO, en Estados Unidos). Responden al cataclismo de la fusión de dos agujeros negros que debieron de unirse hace dos millones de años. Tan lejos, que sus ecos nos llegan ahora en forma de pliegues del espacio-tiempo llamados ondas gravitacionales.

Es la cuarta vez que los humanos percibimos este rumor del pasado lejanísimo y que nos da pistas de cómo era y se formó el universo, entre otras muchas cosas que aún nos ocultan los agujeros negros.

¿Qué son las ondas gravitacionales?

El 29 de mayo se cumplían 98 años del primer experimento que constató que aquellas “locuras” que estaban tan bellamente descritas en las fórmulas einsteinianas eran ciertas. Comprobar la desviación de la luz era relativamente fácil. Comprobar que se pliega el espacio-tiempo, no. Murió sin confirmarlo. Ahora, gracias a manojos kilométricos de láser podemos saber que la tierra se deforma ante una onda gravitacional, haciendo que la luz llegue un poquito más tarde de lo previsto a un punto determinado.

Continua la lectura de Detecten a Europa i Amèrica ones gravitacionals per quarta vegada

Països de l’ONU signen prohibició d’armes nuclears

Un total de 51 nacions subscriuen el primer acord legalment vinculant per evitar aquest tipus d’arsenal. El secretari general de l’ONU, António Guterres, va expressar que el tractat és producte d’una preocupació creixent pel risc que planteja l’existència d’armes nuclears, incloses les catastròfiques conseqüències humanitàries i ambientals que suposaria el seu ús

http://www.informador.com.mx/internacional/2017/740130/6/paises-de-la-onu-firman-prohibicion-de-armas-nucleares.htm

NUEVA YORK, ESTADOS UNIDOS (20/SEP/2017).- Un total de 51 países firmaron este miércoles el Tratado para la Prohibición de Armas Nucleares (TPAN), el primer acuerdo legalmente vinculante para proscribir este tipo de arsenal y un paso histórico en los esfuerzos internacionales de desarme.

En una ceremonia celebrada en el Consejo de Administración Fiduciaria de Naciones Unidas (ONU), el pacto fue suscrito en representación de México por el secretario de Relaciones Exteriores, Luis Videgaray.

México fue miembro del grupo central de cinco países que impulsaron las negociaciones entre la membresía de la ONU, un esfuerzo que tomó varios años y que ha sido celebrado por la sociedad internacional como un primer paso para restar legitimidad a ese tipo de armamento en el mundo.

Además, de los 51 países firmantes del tratado, tres Estados también depositaron este miércoles en la ONU los instrumentos de ratificación del acuerdo, Guyana, Tailanda y el Vaticano, que es observador ante Naciones Unidas. Continua la lectura de Països de l’ONU signen prohibició d’armes nuclears