Arxiu de la categoria: física

Pràctiques fisica

Un altre crítica al model ETP

I avui toca la crítica, ja anunciada en el post d’Antonio Turiel, de Carlos de Castro. D’aquest autor, que pertany al grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid, ja hem parlat i posat posts en altres ocasions. El d’avui ( veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3358&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=una-critica-al-informe-del-hill%25e2%2580%2599s-group-sobre-el-pico-del-petroleo)  és un anàlisi lúcid i comprensible sobre el model ETP, el proposat pel Hill’s group. Com en el cas d’Antonio Turiel, l’autor proposa una esmena a la totalitat. Desprès del seu anàlisi el veredicte és concloent: el model proposat no funciona ja que conté greus errors que l’invaliden. Continua la lectura de Un altre crítica al model ETP

L’aigua pot mantenir-se en estat líquid a temperatures sota cero

A gairebé tothom li ensenyen que l’aigua cristal·litza, és a dir passa a l’estat sòlid, per sota dels 0ºC. Però això no és cert del tot. Si tenim aigua mineral a -20 ºC – el que nomenem aigua super-refredada – veurem que aquesta encara no ha cristal·litzat, però que qualsevol cop pot provocar la cristal·lització instantània de tota la massa d’aigua (veure https://www.youtube.com/watch?v=LYcwXA-Y5qk). Si la massa d’aigua líquida sota cero (a -20, -40 ºC), s’aboca amb cura sobre un petit glaçó, veurem que cristal·litza també immediatament.  Aquesta pràctica l’hem fet alguna vegada i serveix per explicar, per exemple, la pluja glaçant. Aquest és un estrany fenomen que es produeix quan aigua pura i sense impureses, a vegades a T per sota dels -40ºC, cau sobre una superfície freda. L’aigua de pluja es glaça ràpidament i provoca grans capes de glaç que poden paralitzar tota l’activitat d’una zona.

En la majoria de casos l’aigua no es congela, no cristal·litza, perquè no hi ha nuclis al voltant dels quals puguin créixer els cristalls de glaç.

Però ara, podem llegir en un article aparegut a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-agua-puede-mantenerse-en-estado-liquido-a-temperaturas-bajo-cero), com jugant amb la humitat podem aconseguir el mateix efecte. Aquesta investigació pot servir per millorar el control de la congelació de l’aigua i , per tant, millorar determinats processos industrials. Continua la lectura de L’aigua pot mantenir-se en estat líquid a temperatures sota cero

Radioactivitat. El súmmum d’un professor de Física i Química, és utilitzar-se a un mateix com a ratolí de laboratori

Un bona i divertida manera d’explicar als alumnes i al públic en general el decaïment radioactiu. Vídeo de Juan Antonio Jiménez Salas, director del planetari d’Úbeda. Moltes gràcies

Font: Tavi Caselles
https://fislab.wordpress.com/2015/05/27/el-profe-radioactiu/

Saps on cauen més llamps a tot el planeta ?

¿Sabes dónde caen más rayos en todo el planeta? El trabajo realizado con las misiones Tropical Rainfall Measuring Mission (TRMM) y OrbView-1/Microlab permitió realizar un mapa global que reveló una mayor concentración de rayos en las zonas más cercanas al ecuador, y más sobre tierra firme que sobre los océanos. Continua la lectura de Saps on cauen més llamps a tot el planeta ?

Astrònoms observen “l’anell d’Einstein” entre dues galàxies

En astronomia, un anell d’Einstein és un fenomen òptic que consisteix en la pertorbació dels raigs de llum emesos per una font de llum. Els anells d’Einstein són una de les conseqüències de la teoria de la relativitat general, publicada pel físic alemany Albert Einstein l’any 1915. Per que un anell d’Einstein es produeixi cal una font lumínica, una lent gravitacional, un receptor (els nostres telescopis) i una  alineació, en aquest cas entre dues galàxies. L’espai-temps es deforma gràcies a la presència d’un camp gravitatori  provocat per una  galàxia. La deformació que provoca el camp gravitatori d’una lent gravitacional fa que els raigs de llum que s’acosten no tracin una trajectòria recta, sinó que es corbin al voltant de la lent fins a arribar al receptor.  Continua la lectura de Astrònoms observen “l’anell d’Einstein” entre dues galàxies