Arxiu de la categoria: EXPERIMENTS

32 Il·lusions òptiques accidentals que ens deixen el cervell del revés

El model de raig de llum i d’ones electromagnètiques és un contingut clau en segons d’ESO en l’assignatura de física i química. Un dels criteris d’avaluació és saber interpretar els fenòmens de les ones com a transferències d’energia. La llum, com a ona electromagnètica juga un paper crucial en les nostres vides. La realitat no és sempre el que sembla. Una manera d’estudiar òptica.

http://culturainquieta.com/es/lifestyle/item/13789-32-ilusiones-opticas-accidentales-que-nos-dejan-el-cerebro-del-reves.html

No necesitamos ir a un museo, galería de arte o sala de espejos para experimentar ilusiones ópticas alucinantes, echemos un vistazo a nuestro alrededor, ¡Las encontramos continuamente en la vida cotidiana!

Lo que tenemos aquí son momentos fortuitos y casuales que crean extrañas y maravillosas ilusiones ópticas que seguramente nos harán mirar dos veces y pensar, ¿Qué demonios?

Desde personas que parecen flotar en el aire hasta monos haciendose selfies, esta lista pone a prueba los poderes de observación y lógica de nuestro cerebro. Desplacémonos hacia abajo para verlo por nosotros mismos

Continua la lectura de 32 Il·lusions òptiques accidentals que ens deixen el cervell del revés

Físics creen una nova forma de llum

Així com l’aigua està composta per 2 àtoms d’hidrogen i un d’oxigen, la llum està composta per fotons, que són partícules més elementals que els àtoms, és mes, tenen comportament com a matèria i com energia (ones electromagnètiques). Els fotons, també porten amb si paquets d’energia anomenats quàntum, que a l’interaccionar amb els àtoms, aquests exciten els electrons extrems augmentant el seu nivell energètic i pot elevar la seva càrrega o alliberant al electró.

Quan dos cotxes es creuen a la carretera de nit, els feixos de les seves fars no xoquen entre si ni reboten; senzillament segueixen el seu camí. Els fotons d’aquestes ones electromagnètiques no interaccionen entre si, i per això els sabres làser de Star Wars són un impossible: la llum no xoca contra la llum ni travessa a un malvat soldat imperial.

El 2013, científics de la Universitat de Harvard i de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (EUA) van observar un curiós fenomen: a través d’un complex experiment, van obtenir una nova forma de matèria feta de llum. En concret, van veure com es formaven parelles de fotons units per una estranya interacció. Ara, aquests mateixos investigadors han publicat un article a Science en què asseguren que han creat triplets de fotons, que són un pas més en el seu objectiu de crear una nova i exòtica forma de matèria, feta de llum.

https://www.elespectador.com/noticias/ciencia/fisicos-crean-una-nueva-forma-de-luz-articulo-739552 Continua la lectura de Físics creen una nova forma de llum

Nivell 5

Entre les lectures de Setmana Santa, aquest article crida l’atenció. La robòtica va envaint les nostres vides a tots els nivells. Potser d’aquí a uns anys distingim el número de la classe de robot que ens afecta. Aquesta és una proposta per classificar els robots en nivells segons el seu grau de dependència dels humans. L’editor de Science Robotics, Guang-Zhong Yang, i un equip d’enginyers, cirurgians, científics de la computació, gestors tecnològics i experts en ciència ficció han proposat classificar els robots mèdics, presents i futurs, en sis nivells, del zero al cinc .

La robòtica és la branca de l’enginyeria mecatrònica, de l’enginyeria elèctrica, de l’enginyeria electrònica, de l’enginyeria biomèdica i de les ciències de la computació que s’ocupa del disseny, construcció, operació, disposició estructural, manufactura i aplicació dels robots
La robòtica combina diverses disciplines com són: la mecànica, l’electrònica, la informàtica, la intel·ligència artificial, l’enginyeria de control i la física. Altres àrees importants en robòtica són l’àlgebra, els autòmats programables, l’animació electrònica i les màquines d’estats .

http://elpais.com/elpais/2017/04/12/opinion/1492009945_127668.html Continua la lectura de Nivell 5

Un altre crítica al model ETP

I avui toca la crítica, ja anunciada en el post d’Antonio Turiel, de Carlos de Castro. D’aquest autor, que pertany al grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid, ja hem parlat i posat posts en altres ocasions. El d’avui ( veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3358&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=una-critica-al-informe-del-hill%25e2%2580%2599s-group-sobre-el-pico-del-petroleo)  és un anàlisi lúcid i comprensible sobre el model ETP, el proposat pel Hill’s group. Com en el cas d’Antonio Turiel, l’autor proposa una esmena a la totalitat. Desprès del seu anàlisi el veredicte és concloent: el model proposat no funciona ja que conté greus errors que l’invaliden. Continua la lectura de Un altre crítica al model ETP

L’engany de l’hidrogen metàl·lic

Ara fa uns dies, aquest bloc es feia ressò de l’anunci d’una troballa que havia de canviar el món: l’hidrogen metàl·lic (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/27/vuit-decades-despres-lhidrogen-es-fa-metall/). Ara resulta, com ja ha succeït altres cops, que sembla ser que va ser un error. Ho podem llegir en un article publicat per Ugo Bardi en el seu Blog Cassandra’s Legacy (veure http://cassandralegacy.blogspot.com.es/2017/01/another-defeat-for-science-metallic.html).

La història va començar quan un grup de científics de Harvard va col·locar una mostra d’hidrogen dins d’una enclusa i el van comprimir a altes pressions. En algun moment van veure una cosa brillant que apareix i van arribar a la conclusió de que era hidrogen metàl·lic. Immediatament després, es va procedir a publicar la seva història amb tot un seguit d’afirmacions extravagants associades de naus espacials, l’alquímia, vehicles ultra-eficients, imants superpotents…etc. Un altre cop un descobriment apte pels cornucopiants ja que havia de salvar a la humanitat de tots els seus mals…..

Però el problema és que en ciència hi ha una sèrie de principis bàsics en l’experimentació que no han complert:

a. L’experiment ha de ser repetible per altres grups de científics (per poder contrastar)

b. Cal sempre fer un assaig en blanc, una prova que permeti veure que el que has obtingut no es deu als aparells que has utilitzat

c. No es pot reclamar res pel qual no es té proves.

I aquests principis són els que no han complert i ara comencen a rebre les crítiques. Però el més important és la imatge que torna a donar la ciència, ja que no és la primera vegada que això succeix (veure per exemple  http://cassandralegacy.blogspot.com.es/search?q=e-cat). I el problema és que la percepció que comença a tenir la gent és de que els científics els enganyen, quan en realitat són tant sols uns pocs (que ho fan sovint per tal de guanyar diners per a les seves investigacions i interessos). Continua la lectura de L’engany de l’hidrogen metàl·lic

L’aigua pot mantenir-se en estat líquid a temperatures sota cero

A gairebé tothom li ensenyen que l’aigua cristal·litza, és a dir passa a l’estat sòlid, per sota dels 0ºC. Però això no és cert del tot. Si tenim aigua mineral a -20 ºC – el que nomenem aigua super-refredada – veurem que aquesta encara no ha cristal·litzat, però que qualsevol cop pot provocar la cristal·lització instantània de tota la massa d’aigua (veure https://www.youtube.com/watch?v=LYcwXA-Y5qk). Si la massa d’aigua líquida sota cero (a -20, -40 ºC), s’aboca amb cura sobre un petit glaçó, veurem que cristal·litza també immediatament.  Aquesta pràctica l’hem fet alguna vegada i serveix per explicar, per exemple, la pluja glaçant. Aquest és un estrany fenomen que es produeix quan aigua pura i sense impureses, a vegades a T per sota dels -40ºC, cau sobre una superfície freda. L’aigua de pluja es glaça ràpidament i provoca grans capes de glaç que poden paralitzar tota l’activitat d’una zona.

En la majoria de casos l’aigua no es congela, no cristal·litza, perquè no hi ha nuclis al voltant dels quals puguin créixer els cristalls de glaç.

Però ara, podem llegir en un article aparegut a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-agua-puede-mantenerse-en-estado-liquido-a-temperaturas-bajo-cero), com jugant amb la humitat podem aconseguir el mateix efecte. Aquesta investigació pot servir per millorar el control de la congelació de l’aigua i , per tant, millorar determinats processos industrials. Continua la lectura de L’aigua pot mantenir-se en estat líquid a temperatures sota cero

PRÀCTIQUES DE QUÍMICA

SESSIÓ “CONTINUA”

Després de més de dos trimestres de treball intens estudiant els “petits secrets” de la matèria ens posem “manos a la obra” i fem una sèrie de pràctiques de Química que ens ajudaran a posar en pràctica allò que hem après prèviament de forma teòrica. Es una altra manera de treballar, sens dubte més amena perquè sempre estem a temps de fer-li una brometa al company de grup o perquè podem discutir ( sense arribar a les mans, òbviament!!!) la manera d’organitzar-nos. Sempre podem dedicar-li també una estoneta a l’alliberament d’adrenalina en el moment en què li muntem la bronca al/la company/a perquè ja està recollint i jo encara estic fent neteja!!!!

Hem fet les següents pràctiques:

1.- preparació d’una dissolució concentrada i una de diluïda a partir de la concentrada.

2.- reaccions de doble substitució.

3.- substàncies àcides i bàsiques- com funcionen els indicadors.

4.- valoració àcid- base. Càlcul de l’acidesa d’un vinagre.

À suivre…………

 

Extreure conclusions

EXTREURE CONCLUSIONS

Estem tan acostumats al “bombardeig” de tota mena de notícies, d’enquestes, d’histogrames o d’imatges que possiblement ens costi aturar-nos en l’anàlisi d’allò que estem veient. Tot ha de ser immediat i dedicar uns instants a observar i/o analitzar, és un exercici que la majoria de vegades no fem. Això és tant més cert com més joves són les persones, ja que aquest excés d’informació al que feia referència més amunt, és l’àmbit en el qual han viscut sempre els nostres joves.

Extreure conclusions és una de les tasques que tothom ha de fer en algun moment; és una habilitat que també s’ha de practicar i resulta ser una de les etapes fonamentals en l’aplicació del mètode científic. Doncs bé, he volgut començar a treballar aquest aspecte de la competència comunicativa amb els meus alumnes de química de primer de batxillerat.

Passo a explicar tot seguit la meva experiència. Acabem de començar a explicar el tema de les dissolucions; ara per ara els alumnes coneixen el concepte de dissolució i les maneres que tenim d’expressar-ne la concentració. Fins aquí és tot el que saben. Els presento una animació on apareix un recipient contenint un líquid que s’introdueix en un altre recipient que podrà escalfar o refredar la dissolució que es prepari. A sobre del recipient hi ha preparada una espàtula on  posarem la quantitat que vulguem de solut. L’animació permet escollir les masses de dissolvent i de solut que es mesclen; igualment permet escollir el tipus de dissolvent i de solut emprat. Un cop preparada la dissolució es posa en marxa l’applet i s’espera fins que s’estabilitzi la temperatura. Apareixen unes dades en un panell; una d’elles és ràpidament identificada: la temperatura de solidificació de l’aigua, la segona dada que identifiquen és la temperatura que assoleix la dissolució en el procés de refredament i que triga una mica en estabilitzar-se. Apareixen però unes dades que ells no coneixen uns valors simbolitzats mitjançant els símbols: Kb i Kf. Els demano que parin molta atenció a tots els canvis que vaig fent i que prenguin nota per cada canvi efectuat en les dades, dels nous resultats obtinguts.

Començo escollint l’aigua com a dissolvent: 100 g i clorur de sodi com a solut: 5 g. A continuació canvio la massa de solut a 10 g i els alumnes miren el que passa. Un altre canvi consisteix a mantenir fixa la massa de solut i canviar la del dissolvent. Altres canvis treballats són modificar el solut sense tocar les masses i modificar el tipus de dissolvent sense modificar les masses. Demano als alumnes que es fixin en els valors i les unitats que apareixen de les dues constants al llarg de tot el procés d’estudi. En la propera classe els alumnes han de portar conclusions del que han vist. Analitzaré aquestes conclusions per veure fins a quin punt són capaços d’ordenar les observacions i de relacionar els diferents canvis efectuats en l’experiència.

L’adreça on es pot visualitzar l’applet és la següent:

http://group.chem.iastate.edu/Greenbowe/sections/projectfolder/flashfiles/propOfSoln/colligative.swf

El buidatge dels treballs ha donat els següents resultats:

Alumne 1: relaciona els valors de Kb i Kf amb el tipus de dissolvent. El canvi de dissolvent afecta al canvi en la temperatura d’ebullició de la dissolució. Falsament diu que en les tres primeres experiències al utilitzar-se aigua la temperatura es manté estable en els 100ºC. Extreu molt poques conclusions.

Alumne 2: no es refereix en cap moment a la relació entre les constants Kb i Kf i el tipus de dissolvent. Observa que segons sigui el solut utilitzat, el canvi de la temperatura d’ebullició és més o menys acusat; tanmateix no menciona quantitats. Fa les mateixes observacions relatives al dissolvent.  Per últim, és capaç d’extreure una conclusió citant expressament que compara les situacions 4 i 5 i diu que la quantitat de solut fa variar la temperatura d’ebullició.

Alumne 3: només dues conclusions, cap d’elles fa referència al paper del tipus de dissolvent en el valor de les constants. La primera és que “ per dissoldre un solut, l’aigua necessita més temperatura que el cloroform”, és a dir, NO IDENTIFICA EL TIPUS D’EXPERIMENT QUE S’ESTÀ FENT, pensa que és un tema de comprovar les diferents solubilitats. En la segona conclusió “ el solut no canvia la Te del dissolvent” oblida que això és una propietat de les substàncies pures que ja s’ha estudiat anteriorment, però que no era objecte d’estudi ara. No obté més conclusions.

Alumne 4: l’addicció d’un sòlid modifica la Te del líquid. Estableix una proporcionalitat directa entre la massa de solut afegida i el canvi en la Te. Tant el tipus de solut utilitzat com el de dissolvent afecten a la major o menor variació en la Te. Detecta  quin solut produeix una menor elevació de temperatura. En la tasca de redactar conclusions no fa menció específica a la comparació entre diferents experiències. no es refereix en cap moment a la relació entre les constants Kb i Kf i el tipus de dissolvent.

Alumne 5: Ha anat directament a buscar informació sobre la modificació de les temperatures d’ebullició de les dissolucions. Especifica que les constants Kb i Kf són les “principals” responsables de la modificació de les propietats de les dissolucions. Proporció directa entre quantitat de solut i variació de les propietats. Lliga la volatilitat del dissolvent amb una major variació de les propietats de la dissolució. Explicita les fórmules de les variacions de Te i Tf, tot indicat el significat del termes que hi apareixen.

Alumne 6: compara explícitament les tres primeres experiències on s’utilitza el mateix dissolvent i les mateixes masses de solut i dissolvent, únicament es canvia el tipus de solut i veu que això influeix en el canvi de Te. Relaciona les constants crioscòpica i ebullioscòpica amb el canvi de dissolvent. Comparant les experiències 5 i 6 ( mencionades expressament) en què es canvia el dissolvent ( també es canvia el solut, però no les quantitats) veu que la Te no varia ( es refereix a al dissolvent pur ) però diu que la temperatura d’ebullició de la dissolució sí que ha canviat.

Hi ha hagut alumnes que directament no han presentat l’activitat demanada, suposo que queda fora de la rutina de fer “problemes” i això costa!!!!

Resultado de imagen de extreure conclusions
Què he entès?

No tornen les papallones monarca

L’huracà Patricia, que amenaçava amb esborrar del mapa la costa nord-oest de Mèxic, és el culpable que la mil·lenària i milionària migració de les papallones Monarca hagués de protegir-se en Querétaro i no complir amb la llegendària cita d’arribar al poble indígena dels mazaues . Però en realitat, l’amenaça actual més urgent és la pèrdua de l’hàbitat de reproducció i la font alimentària de les larves en els Estats Units i el Canadà relacionada amb l’expansió de l’agricultura industrial i l’ús d’herbicides que contenen el químic glifosat. L’augment en l’aplicació de glifosat ha disminuït de forma dràstica la presència del “cotónet” l’única font alimentària de les larves de les monarca- durant l’última dècada. El perjudici afecta tots els individus de l’ecosistema, inclòs l’home

FONT:http://www.elmundo.es/ciencia/2015/11/15/5645bbf822601de4278b4572.html

“¿Qué hemos hecho que nuestros seres queridos no llegan? ¿En qué hemos fallado?”, se pregunta Sabino Marín, un mazahua de 60 años que mira al cielo esperando la llegada de los suyos. ¿Quiénes no han llegado? “Las mariposas, nuestros muertos”, contesta él.

Los mazahuas son un pueblo indígena mexicano, asentado entre Michoacán y el Estado de México, que habita en las mismas montañas que cada año millones de mariposas monarcas toman para pasar el invierno. Llegan de hacer una de lasmigraciones más largas del planeta, tras cruzar por tres vías distintas Canadá, Estados Unidos y arribar a estas montañas mexicanas en las que pasan el invierno. En el viaje de ida y vuelta hacen algo más de 8000 kilómetros y llegan a realizar tramos de 120 kilómetros por día.

La tradición se cumple como un reloj y los mazahuas comienzan a repicar sus campanas cuando llega el 1 y 2 de noviembre. “Repicamos las campanas esos dos días para anunciar la llegada de nuestros seres queridos. Las mariposas significan para nosotros la llegada de nuestros ancestros. Este año no han llegado, algo hemos hecho mal”, repite él. El cielo está gris, ni rastro de las lepidópteras.

A unos pocos kilómetros de allí, Olivia Vázquez, de 49 años, una otomí que descansa en el porche de su casa junto a un vergel natural que ella llama su jardín, nos explica: “Yo vivía con mi abuelita materna. Ella en esta temporada nos platicaba de las mariposas y cuando las veía nos decía “ya llegan los muertos. Las pequeñas, las blancas, nos indicaba que eran angelitos”. Tampoco Olivia ni los otomís, otro pueblo mexicano, han podido reunirse en el importante día de los muertos con sus ancestros. Nada, no hubo mariposas, no llegaron los espíritus de los que ya se fueron.

La realidad es que las mariposas no acudieron este año a su cita de los muertos, pese a los esfuerzos de los mazahuas, por razones naturales: “Hemos comprado más flores y hemos lanzado más cohetes para indicarles el camino, las estamos llamando”, explicaba Sabino. El huracán Patricia, que amenazaba con borrar del mapa la costa noroeste de México, es el culpable de que la milenaria y millonaria migración de la Monarca tuviera que resguardarse en Querétaro y no cumplir con la legendaria cita. “Si deja de venir la mariposa será una tristeza para todos nosotros. Dónde están las mariposas nos preguntamos cuando recorremos los campos”, insiste Sabino al que nada le importan los huracanes cuando se trata de reencontrarse con los espíritus de los que ya se fueron.

La mariposa Monarca marca también el inicio de la cosecha y siembra del maíz: “Cuando llegan sabemos que debemos recolectar y, cuando se marchan, allá por febrero, tenemos que sembrar. Es un ciclo. El 2 de febrero llevamos el maíz a bendecir a la Iglesia. Cuando se bendice sabemos que las mariposas se van”, explican Sabino e Ilaria, su esposa, mientras preparan unas tortillas de maíz.

Sin embargo, esa arraigada cultura que supone la mariposa para los pueblos indígenas de la zona, se enfrenta a un laberinto más complicado que el de los fuertes vientos del Patricia o los de aquella nevada imprevista de hace unas décadas que acabó con casi el 80% de las mariposas a las que se enterró en un cementerio y se vaticinó que no iban a volver… Se enfrenta a el hombre.

Todo comenzó cuando en el año 2000 toda la zona se calificó como Reserva de la Biosfera. Empezó entonces un conflicto que tiene que ver con la pobreza, el uso del bosque y la lucha por conseguir que la Monarca sobreviva con razonamientos dictados a miles de kilómetros, allí donde hay sobras en las mesas y las mariposas son un lujo natural que no entorpece el sobrevivir. “Las posibilidades de conservación de la migración de la mariposa Monarca, de restauración ecológica y manejo de los recursos naturales asociados a los bosques han estado influidos por intereses y conflictos resultantes de la presencia de actores diversos enconados por mantener visiones y posiciones irreconciliables”, explica Eligio García, miembro del Fondo Mexicano de Conservación de la Naturaleza al que la Fundación BBVA acaba de otorgar un premio para garantizar la conservación de esta vulnerable migración.

“De un lado están las comunidades campesinas y los pueblos indígenas mazahuas, otomíes y matlatzincas, sus organizaciones, asesores y defensores oficiosos demandantes de derechos de aprovechamiento de los recursos forestales; de otra parte los conservacionistas de organismos no gubernamentales y académicos nacionales e internacionales argumentando, solicitando y presionando por la adopción de medidas duras de conservación”, explica un completísimo informe realizado, entre otros, por Eligio.

La ecuación es clara, el mismo Sabino lo dice con claridad: “Hay muchos furtivos que sacan madera de nuestros bosques. Yo ya recibí un disparo por enfrentarme a ellos que casi me mata, son gente también de nuestras comunidades. El bosque hay que cuidarlo, pero hay que vivir”. Ese deseado cuidarlo se contrapone en muchos casos con una realidad social y económica extremadamente dura.“Intervienen también desde sus muy particulares E inmediatos intereses, los compradores, acaparadores e industriales locales de la madera, en cuya actividad se articulan con demasiada frecuencia por medio de la corrupción, las autoridades ejidales y comunales, los gobiernos municipales y los pequeños y medianos artesanos dependientes del abasto de materia prima, sin importar que su origen sea lícito o ilegal”, explica Eligio.

Calidad de vida

Al otro lado, por desgracia, se practicó un “conservacionismo fundamentalista al margen de los dueños y poseedores de los recursos que repercutió negativamente en la calidad de vida de indígenas y campesinos”, denuncia el informe. ¿Cuál es esa calidad de vida? El 44,7 por ciento de los habitantes de esta zona cuenta con piso de tierra en su hogar; 75,8 carece de sanitario; 54,6 no tiene agua entubada; el 91,9 no tiene drenaje y el 24,9 tampoco tiene electricidad, cifras muy por debajo de los indicadores nacionales que son, en positivo, del 86,2, 85,9, 84,3, 78,1, y 95 por ciento respectivamente. Dicho de una manera más cruda, el índice de marginacióncalculado por el Consejo Nacional de Población en esta zona dicta que de las 122 localidades que corresponden a los santuarios de la mariposa Monarca, 34 presentan un grado de marginación muy alto, 87 es alto y solo una tiene un grado de marginación medio.

El monte es vida para esa humilde gente, pero la Monarca y el enorme turismo que acarrea puede serlo también para los pobladores de la zona “si se hace un realista trabajo de defensa de hábitat y uso de los montes”, señalan los expertos. De hecho, los últimos estudios científicos colocan la gran amenaza de la Monarca hoy lejos de estas controvertidas montañas mexicanas. “La amenaza actual más urgente es la pérdida del hábitat de reproducción y la fuente alimentaria de las larvas en los Estados Unidos y Canadá relacionada con la expansión de la agricultura industrial y el uso de herbicidas que contienen el químico glifosato. El aumento en la aplicación de glifosato ha disminuido de forma drástica la presencia de algodoncillo -la única fuente alimentaria de las larvas de las Monarca- durante la última década”, explica Eligio.

Los números daban la razón a Eligio en las dos vertientes, al menos hasta esta último ejercicio en el que todo parece volver a virar a peor. Se pasó de una tala ilegal en los bosques mexicanos de Michoacán de 731 hectáreas entre 2005 y 2007 a una afección actual menos severa en la que sólo se vieron afectadas 21 hectáreas en 2012, y lo fueron principalmente por causas climáticas o desastres ambientales. Dato que no ha impedido que en 1996 las mariposas ocuparan 18 hectáreas de terreno frente a la escasa hectárea que ocupan en la actualidad. Si en cada hectárea se calcula que habitan diez millones de mariposas, en estos casi 20 años han desaparecido 170 millones de Monarcas.

Sin embargo, entre 2014 y 2015 saltó de nuevo la voz de alarma. “El monitoreo forestal de la zona núcleo de la Reserva de la Biosfera Mariposa Monarca 2014-2015 reveló que en solo una de las 32 propiedades agrarias – San Felipe de los Alzati, Michoacán – que participan en el Fondo para la Conservación de la Mariposa Monarca se degradaron 19.13 hectáreas de bosque como consecuencia de la tala clandestina“, alertó en agosto pasado un informe de WWF. El estudio señala que “se degradaron un total de 21.01 hectáreas de bosques en la zona núcleo de la Reserva: 19.9 fueron afectadas por tala clandestina y 1.11 ha por sequías, plagas, rayos y deslaves. De estas 19.9 hectáreas, 19.13 (96%) corresponden a tala clandestina a gran escala en la comunidad de San Felipe de los Alzati y 0.77 a tala hormiga en otras 11 propiedades agrarias”.

Futuro desalentador

El futuro tampoco es halagüeño y una nueva amenaza se cierne sobre los lepidópteros: el cambio climático. “Aún no ha habido una afección a la mariposa por esta causa, es el Tratado de Libre Comercio firmado por Canadá, Estados Unidos y México lo que ha perjudicado principalmente. Se han creado grandes campos de soja en Estados Unidos por la nueva demanda, se usan pesticidas y se acaba con las plantas asclepias (algodoncillo) que son vitales para la mariposa”, insiste Eligio.

¿Y entonces por qué se habla tanto del Cambio Climático y la monarca? “Porque sí puede generar un fuerte impacto sobre la migración en varias vertientes. Un aumento de temperaturas en los bosques de Oyamel haría que las mariposas vuelen, gasten sus lípidos y suba mucho su mortalidad. Además, si la temperatura sube, las mariposas regresarán antes a Estados Unidos y no habrá algodoncillo que es la planta que necesitan para hospedarse. Incluso, la falta de lípidos les impediría probablemente alcanzar Texas”, explica el experto del Fondo Mexicano de Conservación.

Mientras, el ciclo sigue aunque cada vez más diezmado. Las mariposas ya han llegado de nuevo a sus santuarios de Michoacán y Estado de México. Esta vez se retrasaron los muertos y será dentro de cinco generaciones de Monarcas cuando las mariposas completen otro viaje de ida y vuelta desde las montañas canadienses, crucen Estados Unidos y regresen a estas tierras a hibernar.

Y mientras, Sabino y los mazahuas seguirán lanzando cohetes al cielo para indicarles a sus muertos el camino y los otomís de Queretaro seguirán asando los vientres de las mariposas muertas cuando apriete el hambre. “Se sabe que llegan porque también cambia el viento, llega el viento de la temporada de los muertos”, advierte Olivia. “Están llegando otra vez”, vaticina.