Arxiu de la categoria: ÉSSERS VIUS

Fertilitzants químics i la salut del sòl.

Com si fos un mantra la indústria agroquímica ha anat repetint una vegada darrera altre que el nitrogen sintètic era bo pel medi ambient i que ajudava a construir el C del sòl.

El sòl, l’aparell digestiu de les plantes. El sòl, un ecosistema complex que cal preservar i mimar per tal que les plantes creixin en bon estat. El sòl, que es veu agredit pels fertilitzants nitrogenats tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224166). Segons els darrers estudis l’aplicació de nitrogen sintètic degrada el sòl. Com s’esmenta en l’article: “Con la aplicación de fertilizantes, comienza la destrucción de la biodiversidad del suelo al disminuir el papel de las bacterias fijadoras de nitrógeno y se amplifica el papel de todo lo que se alimenta de nitrógeno. Estos alimentadores luego aceleran la descomposición de la materia orgánica y sustancias húmicas. Como la materia orgánica disminuye, la estructura física del suelo cambia. Con menos espacio poroso y menos capacidad ser esponjosos, los suelos son menos eficientes para el almacenamiento de agua y aire. Se necesitan más riego, con menos oxígeno disponible el crecimiento de la microbiología del suelo disminuye, y el intrincado ecosistema de los intercambios biológicos se rompe”.

A més cal recordar que el metabolisme dels cultius s’altera mitjançant l’ús dels fertilitzants químics ja que aquests fan que hi hagi un increment en la quantitat d’aminoàcids i sucres que circulen en la planta. Aquesta major quantitat fa que els insectes patògens incrementin la seva fertilitat, la producció d’ous i la seva longevitat. El resultat son plantes més fàcilment atacades pels insectes i altres plagues. Tot això és el que demostren – un darrere altre – els estudis realitzats sobre el paper dels fertilitzants sintètics aplicats als cultius fets per l’agricultura moderna. En la part final de l’article es resumeix en 9 punts el paper actual de l’agricultura convencional:

“1.- empobrece suelos
2.- contamina cuerpos de agua
3.- rompe ciclos de nutrientes
4.- genera alta dependencia de insumos externos
5.- estimula la sobrepoblacion de las ciudades
6.- produce alimentos pobres en nutrientes, baratos, si, pero que no nutren.
7.- esa desnutricion genera problemas serios en la salud humana
8.- esa mala salud humana genera dependencias de farmacos tambien caros
9.- se lleva nuestra calidad de vida entre las patas”

Poder caldria fer un pensament i passar a una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i amb la vida en general. Una agricultura on es valorés el paper que té el sòl, on les plantes i animals fossin quelcom més que mercaderies, on el paper dels pagesos i pageses fossin reconeguts i valorats, on es busqui més la qualitat que la quantitat, on es respectin els temps de producció, més local i propera, una agricultura respectuosa amb la vida i on la relació productor-consumidor fos més propera. La tenim a l’abast amb l’agroecologia, tant sols cal potenciar-la. Continua la lectura de Fertilitzants químics i la salut del sòl.

Orenetes i canvi climàtic

30 dies! Aquest és el temps en que les orenetes han avançat la seva arribada a les nostres terres com a conseqüència del canvi climàtic. Si, si, el canvi que alguns neguen (veure https://www.youtube.com/watch?v=AJapIwwr5iw , https://www.youtube.com/watch?v=TvNt1dMCDGY , https://www.youtube.com/watch?v=fe1vSxDRcOc), però que els fets van constatant ( de fet alguns com el naturalista Araujo ho defineixen molt bé amb l’exemple de la roba d’hivern o dels arbres fruiters…. veure https://www.youtube.com/watch?v=9Ssz0XjS65w). I és que la fenologia (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Fenologia) no s’equivica. Com sempre la realitat és tossuda.

En el article que penjo avui, extret del diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=223662), podem llegir que les orenetes han avançat la seva migració 30 dies. També que els ametllers del sud de la península ja estan tots florits i que determinats insectes també han avançat la seva aparició.

Mentre alguns neguen la realitat, la natura segueix el seu camí. El canvi climàtic està ja aquí. Negar-lo no serveix per res més que agreujar els seus efectes. Poder fora bo començar a preparar-nos per als seus efectes adoptant estratègies de prevenció. Prevenció que passa per identificar el problema o problemes i tractar de buscar solucions. La més important: Un canvi absolut i radical de model econòmic i social sense el qual res serà possible.

Continua la lectura de Orenetes i canvi climàtic

La sang de cavall i els porcs

En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/sangre-caballo-granjas-cerdos-blood-farms-argentina-uruguay_0_602640138.html) podem llegir per a què és fa servir – entre altres coses – la sang de cavalls. Concretament sang d’eugues prenyades. Amb aquesta sang rica en gonadotropina coriònica equinea (PMSG), s’extreu aquesta hormona i s’injecta a truges per tal d’augmentar el seu període de fertilitat. La situació no seria greu si tant sols fos això. Però ja sabem com són algunes persones i organitzacions. En molts casos, tal i com es pot llegir en la notícia, es provoca l’avortament de l’euga per tal de tornar a prenyar-la i seguir així obtenint hormona. El resultat és que ha d’estar contínuament prenyada i sotmesa a extraccions de sang. Al final o és queda estèril i es portada a l’escorxador o bé mor per anèmia o emmalalteix per les extraccions i també es sacrificada. Tot aquest patiment per tal de produir més i més carn de porc…. a Europa.

I recordem que tant sols menjant una mica menys de carn i substituint la proteïna animal per la vegetal (faves, pèsols, cigrons, llenties, quinoa….) podríem – si ho fes molta gent – reduir les emissions de CO2 mundials i amb això apaivagar – entre altres coses – el canvi climàtic. De pas, millorar les condicions dels nostre bestiar. Si s’ha de matar – si és necessari – un animal, almenys que sigui de forma digne i sense patiment. Continua la lectura de La sang de cavall i els porcs

Herbicides, plaguicides i resistència als antibiòtics

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=220906) podem llegir que els herbicides i els plaguicides provoquen resistèncai als antibiòtics. L’estudi, realitzat per la universitat de Canterbury (Nova Zelanda), demostra que els microbis (bacteris, fongs) es tornen més resistents als antibiòtics. Hi ho fan per una mera qüestió de selecció natural. Els que sobreviuen a l’acció dels herbicides i pesticides son més forts, la qual cosa també els fa progressivament més resistents als antibiòtics. El problema rau en que qualsevol persona o animal que toqui un camp (o jardí) on s’han abocat pesticides i plaguicides també els incorpora i per tant generarà microbis més resistents. És una llarga cadena on l’acció antròpica amplifica els riscos.

Donat que la ramaderia industrial ja crea resistències per l’ús massiu d’antibiòtics en la cria i engreix del bestiar, aquest fet es suma al dels herbicides i pesticides. Tot plegat una mala notícia que no fa preveure un futur gaire saludable…… Continua la lectura de Herbicides, plaguicides i resistència als antibiòtics

Troben per primera vegada plomes de dinosauri dins d’ambre

L’ambre és reïna fossilitzada. La major part es va formar a l’Oligocé, però també n’hi ha del Cretaci. A banda de ser utilitzat en joieria, també ha estat utilitzat per prevenir malalties, com a filtre d’amor o per garantir la fecunditat (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Ambre).

En el post d’avui podem llegir en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/halladas-primeras-plumas-dinosaurio-trozo.html) que han trobat plomes de dinosauri dins d’un fragmante d’ambre. El fragment va ser localitzat i comprat  en un mercat de Myanmar. Del seu estudi han pogut deduir que l’espècie involucrada era un celurosauri (un petit dinosauri que ja caminava sobre dues potes). L’estructura de la cua indica que era un dinosauri teròpode (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Theropoda). L’estudi de les plomes indica que aquestes non són com les de les aus actuals i que li servien més per planejar que no pas per volar.

La troballa es considera com una fita històrica ja que permet als paleontòlegs tenir una millor visió de com les aus varen evolucionar a partir dels teròpodes.

Continua la lectura de Troben per primera vegada plomes de dinosauri dins d’ambre

Carn i canvi climàtic

Segons un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/luchar-cambio-climatico-reducir-consumo.html), cal reduir en cinc vegades el nostre consum de carn (el de la humanitat) per tal de poder lluitar contra el canvi climàtic. El perquè està relacionat amb el fet que el bestiar emet més d’un 14% dels gasos d’efecte hivernacle (veure fig. 1). En aquest raonament cal matissar que no totes les espècies emeten la mateixa quantitat de gasos, que no tota la humanitat menja la mateixa quantitat de carn (mengen sobretot els països desenvolupats), que no és té en compte el benestar animal i que tampoc tenim en compte el consum energètic de combustibles fòssils (veure fig. 2). També cal indicar que no és una notícia nova, ja que ha sortit en premsa de tant en tant (veure https://www.terra.org/categorias/articulos/comer-menos-carne-para-proteger-la-tierra)

Fig 1. Emissions de gasos d’efecte hivernacle per fonts. Com és pot veure la ramaderia emet més que no pas la indústria o que el transport. Continua la lectura de Carn i canvi climàtic

Viure per sempre en un robot

Inquietant article aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/hojaderouter/ciencia/mind_uploading-transferencia_mental-inmortalidad-ciencia_0_560644727.html), on ens parlen del mind uploading o possibilitat de transferir la nostra ment a un ordinador. Així nosaltres moririem, el nostre envoltori biològic, però la nostra ment es transferiria a un ordinador i seria immortal. De fet seria com una “app” mòbil. Evidentment no tothom podrà fer-ho per una qüestió de preu….i aquella frase de que la mort ens iguala a tots podria quedar obsoleta. Continua la lectura de Viure per sempre en un robot

Espanya ha complert només 1 de les 37 mesures per salvar la biodiversitat

Un hàbitat es pot definir com un conjunt d’elements físics i biològics que apareixen associats al territori i que determinen el seu funcionament ecològic. Els hàbitats són clau per la conservació de la biodiversitat perquè les espècies desenvolupen el seu cicle vital en ells. S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part.

La pèrdua i deteriorament dels hàbitats és la principal causa de pèrdua de biodiversitat

Segons les últimes investigacions científiques, l’activitat de l’ésser humà està causat una degradació tan accelerada de la vida que la taxa d’extinció d’espècies en els segles més recents és fins a cent vegades superior a la del ritme habitual del planeta.

Tal com diu Theo Oberhuber , coautor de l’ informe i responsable de Conservació de la Naturalesa de Ecologistes en l’article del diari “el Público” : “Necessitem un canvi de 180 graus en les polítiques de medi ambient, que són totes les polítiques. Seguir parlant de creixement econòmic en un planeta finit és un disbarat. L’objectiu econòmic està justificant la destrucció de la biodiversitat “

Però a Espanya la biodiversitat no està a l’agenda … Continua la lectura de Espanya ha complert només 1 de les 37 mesures per salvar la biodiversitat

Tu tries….

És la setmana agrària en el Giola, el meu institut. Els alumnes de Batxillerat, del Cicle agrari i de 4rt de la ESO estan veient el documental FOOD INC. (veure https://www.youtube.com/watch?v=-AHD3waoM68). Arriba un moment en que es veuen les noves granges de pollastres dels USA. Tubs llargs, sense cap finestra, sense llum, amb ventiladors gegants. Els pollastres es troben sense espai encara que de fet molts ja no poden caminar….Se’ls hi han trencat els ossos degut a que creix més de presa la seva massa muscular que l’esquelet. Assoleixen un pes tant elevat en tant poc temps que els ossos no ho suporten. Jauen immòbils al terra. Molts moren i es llencen cada dia a un contenidor. La fetor és insuportable, Els pagesos que els crien reben una misèria de sou i es troben endeutats per les inversions fetes. Els treballadors que els manipulen son, en la seva majoria per no dir tots, estrangers que han entrat de forma il·legal i que cobren molt poc sou. Tot esta pensat per reduir al màxim els costos.

A alguns alumnes els hi cauen les llàgrimes, suposo que de ràbia. Haig de reconèixer que tot i haver vist el documental diverses vegades no deixa de produir-me una sensació de ràbia i impotència.

Però avui no vull parlar del documental, que també, sinó d’un article – aparegut a “vice news”(veure https://news.vice.com/es/article/trabajadores-industria-pollo-no-lavabo-panales-infecciones-problemas-salud-eeuu) – i que parla, pel meu horror, de les condicions que no vèiem en el documental de molts dels treballadors de la indústria del pollastre als USA (model que amb el TTIP suposo que voldran exportar cap a Europa perquè son així de generosos…..). Aquest informe a estat elaborat per OXFAM després de 3 anys d’investigació (i evidentment la industria del pollastre dels USA nega que sigui veritat).

Donat que el consum de pollastre ha crescut més d’un 30% i que ha de ser barat……les quatre corporacions que és dediquen al món dels pollastre en els USA (tyson foods, Perdue farms, Sanderson farms i Pillgrim’s pride) han decidit apostar per produir més i més. Els perjudicats en aquest cas: els treballadors i els animals.

Els treballadors, majoritàriament gent de color, immigrants i refugiats, treballen jornades de més de 10 hores en molts casos per menys de 10 dòlars la hora, han d’anar a gran velocitat processant els animals ( uns 40 per minut), sovint no poden anar al lavabo per la qual cosa han de portar bolquers i fer les necessitats de peu i treballant, no hi ha calefacció per tal que les màquines no s’escalfin molt, pateixen accidents respiratoris amb el clor que s’utilitza per desinfectar els pollastres, desenvolupen resistències a les bactèries degut a la quantitat d’antibiòtics que posen en els pollastres, poden patir infeccions urinàries greus…… En resum: son poc menys que “una escombraria” que treballa per poc preu i no es queixa (i si ho fa l’acomiaden).

El títol del meu post és TU TRIES. Torno a recordar que posar menjar a la taula és un acte molt important (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/05/28/el-menjador-escolar-com-a-motor-de-canvi/) . Amb aquest acte decideixo quin tipus de producció recolzo amb la meva compra. O bé una producció de proximitat respectuosa amb el medi ambient o una que no ho fa i que sovint ve de lluny. Una producció on la feina dels productors es valorada o una producció on aquesta no compte per res. Si es pot triar, cal fer-ho. No fer res podent significa mantenir aquest model de producció intensiu, injust i depredador per al medi, els animals i les persones (que viuen en ell) i que ens mena a un món cada dia pitjor. En les nostres mans sovint està la possibilitat – com a consumidors – de triar. Continua la lectura de Tu tries….

L’acidificació dels oceans afecta als bacteris encarregades de netejar les aigües

En un ecosistema tots a els elements interaccionen entre si, com peces de dòmino interactuen unes amb les altres.Els bacteris dels oceans juguen un paper crucial en el cicle global dels elements necessaris per a la vida. Actuen principalment com degradadors de la matèria orgànica produïda per algues microscòpiques o dels materials alliberats a través de les aigües residuals. Alhora, ajuden a alliberar nutrients com el nitrogen i el fòsfor, essencials per a la cadena alimentària. S’estima que els oceans del planeta es tornaran tres vegades més àcids a finals d’aquest segle si les emissions humanes de diòxid de carboni procedents de la combustió de combustibles fòssils continuen al ritme actual. La investigació demostra que els bacteris exposades a l’acidificació oceànica es veuen obligades a alterar significativament el seu metabolisme i invertir la seva energia en tractar amb l’àcid a l’aigua. Continua la lectura de L’acidificació dels oceans afecta als bacteris encarregades de netejar les aigües