Arxiu de la categoria: ENERGIA I TRANSFORMACIONS

Projecte Castor: deute il·legítim i impunitat

El títol d’aquest article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Proyecto-Castor-deuda-ilegitima-impunidad_6_646445355.html) ja ho diu tot. Si a un deute il·legítim se li suma la impunitat, tenim el projecte Castor. Una gran estafa on els responsables es van tapant els uns als altres.

Un exemple més de socialització de pèrdues i privatització de guanys. Un exemple més de que pocs guanyen – en aquest cas Florentino Pérez i el seu grup ACS, amb la connivència dels diferents governs de torn, el Banc d’inversions Europeu – i molts paguem…..

Una història més d’aquest país, el de la “marca España”, dominat per una Oligarquia plutocràtica. Poder fora hora de començar a canviar allò que alguns van deixar “Atado y bien atado” i que els seus hereus continuen “atando”….

Parece que la opinión pública empieza a tener cada vez más claro que el Proyecto Castor es una gran estafa, o lo que es lo mismo, un claro ejemplo de lo que el capitalismo de amiguetes implica para la ciudadanía: si sale bien, ellos se forran, si sale mal, pagamos todas.

Vale la pena hacer un repaso mental (o mejor, anotar en una larga lista) las innumerables metidas de pata que poco a poco se han ido destapando y visibilizando y que en su día seguro fueron aplaudidas y celebradas entre palcos y pasillos. Cada firma en una concesión o autorización, cada cambio de legislación a golpe de BOE, cada llamada telefónica… Son muchos los motivos para considerar la ilegitimidad de la deuda del Castor:

En primer lugar por el comportamiento de los acreedores . Los bancos que financiaron y refinanciaron el proyecto se dejaron por el camino un análisis pertinente y completo de los riesgos que éste podía comportar. La excusa de confiar en el Gobierno, o en la administración de turno, y en sus procedimientos puede dejarte colgado, aunque seas el mismísimo Banco Europeo de Inversiones. Eso sí, cobrar, siguen cobrando.

En segundo lugar las disposiciones contractuales . La famosa cláusula 14 de la concesión que permitía una compensación aun si mediaba dolo o negligencia, y el hecho de no buscar las opciones legales existentes para no indemnizar a la empresa. Se nos dice que esta cláusula no era normal, pero en demasiadas concesiones hay clausulas similares en este tipo de mega infraestructuras.

En tercer lugar las circunstancias en las que se efectuó el contrato o concesión . A día de hoy se han hecho evidentes las dudas sobre si hubo un concurso con todas las garantías para licitar la construcción. La capacidad de persuasión e influencia que tiene una empresa como ACS, liderada por Florentino Pérez, no debe pasar por alto. Es la constructora que más licitaciones públicas se lleva en el Estado, y esto nos debe mover a demandar más información y transparencia sobre cómo se llevan a cabo estas concesiones y contratos. Incluso parece que se forzaron cambios legislativos a favor de la empresa en distintas ocasiones ( cambio de límites marítimos o ampliación de los años durante los cuales la empresa tenía derecho a renunciar a la concesión, entre otros).

También se hizo la vista gorda en una Declaración de Impacto Ambiental que no “debía” –no estaba obligada– a incluir el estudio sobre el riesgo sísmico, pero es evidente que “debería” haberlo hecho (ante las evidencias de estudios y avisos anteriores). El principio de precaución debería haber regido cualquier decisión al respecto, pero parece que los principios a los que se respondió fueron de otra índole.

Y por último, el destino de los fondos . La deuda del proyecto Castor no ha servido para absolutamente nada. Se trata de un proyecto de almacenamiento de gas innecesario y tremendamente caro por sus sobrecostes, como ya declaró la Comisión Nacional de la Energía en 2012. Se planificó hace más de 10 años, pero faltó valentía política para desplanificarlo cuando los “expertos” del sistema gasista hicieron saltar la alarma. Faltó valentía (o sobró amiguismo) para no indemnizarlo, o para al menos esperar a hacerlo, cuando estaba claro por qué habían saltado los sismógrafos. Y falta valentía ahora cuando es obvio que el Castor solo ha sido beneficioso para quienes lo han construido (y quienes lo han financiado). Son 0 los responsables hasta la fecha, mientras la ciudadanía paga en sus facturas de gas una cuenta que no para de subir.

En la investigación abierta en el Juzgado nº4 de Vinarós, son ya cuatro los jueces que han pasado por una causa que acumula ya más de 13.000 folios. La instrucción ha sido calificada de “causa compleja” lo que la dilatará, como mínimo, hasta junio de 2017 (18 meses a contar desde el 6 de diciembre de 2015). Y el plazo podría prorrogarse 18 meses más, hasta finales de 2018. Tratándose de un caso tan complejo, y al que se le suma la carga simbólica de estar juzgando a la 1ª concesionaria mundial en construcciones, parece claro que el continuo cambio de jueces a cargo de este caso no ayuda a hacerlo avanzar.

Sorprende la rapidez y agilización de procesos ante la concesión, ante el análisis de impacto ambiental o ante la indemnización, frente a la más que desesperante lentitud ante la decisión de cierre definitivo, o ante la investigación judicial. Sorprende también la falta de una respuesta contundente por parte del Gobierno y la Administración, que con su inacción favorecen la impunidad.

Pero es esta misma impunidad la que nos mueve a no dejar que el caso Castor caiga en el olvido. Con un 17% de pobreza energética en el Estado, no son las personas las que deben cargar con esta deuda. Por ello, desde la sociedad civil organizada se ha lanzado un proceso con los objetivos de incidencia política, mediática y eventualmente legal , para revertir los altos costes que se están imputando a la sociedad por el proyecto Castor, y por la implementación de mecanismos legales y políticos que impidan estas prácticas. Este proceso se inaugura con un Juicio Popular que tendrá lugar en Barcelona el 17 de junio , para el cual se ha abierto un periodo de adhesiones, señalando a la empresa ACS y a Florentino Pérez, a los sucesivos gobiernos implicados y sus ministros, y al Banco Europeo de Inversiones.

Es urgente continuar trabajando para el desmantelamiento de las instalaciones del Proyecto Castor, entre otras reivindicaciones de las poblaciones locales. Asimismo lo es el hecho de poder revertir la actual situación de pago de deuda ilegítima que asciende a más de 3.400  millones de euros y que recae sobre la ciudadanía.

http://pobresaenergetica.es/es/

http://www.odg.cat/es/

http://www.odg.cat/es/blog/manifiesto-acusacion-juicio-popular-castor

 

Robots intel·ligents, humans babaus

L’automatització 4.0 és una tendència que s’anirà imposant al llarg d’aquests propers anys i que serà una revolució per a la indústria i la societat. Aquest és el meme que cada vegada pren més força. En un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Robots-inteligentes-humanos-bobos_6_636646331.html), podem llegir un interessant article sobre el tema realitzat per Marga Mediavilla del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid.

Automatització que suposarà la pèrdua de molts llocs de treball (no hauria de ser així si els mitjans productius, els robots, fossin públics…..però com seran introduïts amb capital privat ….serà així). Automatització que es vol fer per reduir els costos de producció ja que el món globalitzat implica molta competència i cal baixar els costos de producció.

Robots que en els seus darrers models utilitzen estratègies cooperatives i sensitives, capacitats que els han fet evolucionar ràpidament. Capacitats que són justament contràries al que fem nosaltres, la nostra societat. Lluny de cooperar el que fem es competir.

Si fem cas al que he posat fins ací, els nostres fills i nets hauran d’aprendre robòtica sinó volen quedar com outsiders (és a dir sense cap feina).

Però aquest món idíl·lic i tecno-optimista xoca contra un gran mur: els nous robots i l’automatització 4.0 necessiten molta més energia i materials que fins ara. I això és el que des de fa temps intento explicar: estem dins d’una gran crisi energètica i de recursos materials. Crisi que s’anirà agreujant amb el temps i que aquest pretès futur no sembla destinat a apaivagar ni arreglar. Hem decidit agafar la pitjor estratègia de cara al declivi dels combustibles fòssils i del canvi climàtic. Les empreses han decidit prioritzar el reduir costos abans que estalviar energia. La fugida cap endavant. La fugida que porta al precipici…..

Continua la lectura de Robots intel·ligents, humans babaus

Emigrar a Mart per culpa del canvi climàtic?

No és la primera vegada que sentim, ja com si fos un meme, que si les coses es posen malament a la Terra anirem a altres planetes. El planeta que més sona és Mart.

Però és això possible tècnica i econòmicament? Doncs segons una entrevista feta a Gavin Schmidt (director del Goddard Space flight Institute de la NASA), sembla que no. Podem llegir-ho en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/andalucia/Emigrar-Marte-cambio-climatico-fantasia_0_642886754.html). De fet el que diu, basat en dades econòmiques i tècniques, no es molt diferent del que es podia llegir en un post en el bloc d’Antonio Turiel traducció d’un article d’Ugo Bardi (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2011/10/la-barrera-de-hubbert-revisitando-la.html). També podríem citar el conte de Isaac Asimov “La última pregunta” (veure http://www.fis.puc.cl/~jalfaro/fiz1111/charla/laultimapregunta.pdf)per entendre perquè una civilització no pot anar extenense contínuament per l’Univers. Conte que va ser escrit en els anys 50 del segle passat…..

I si això és així, perquè de tant en tant retorna la idea d’anar a Mart per terraformar-lo i colonitzar-lo? Doncs suposo que per la tendència a pensar que podem solventar-ho tot amb la tecnologia (tecno-optimisme) i que per tant no ens hem de preocupar ni canviar res perquè ens en sortirem de qualsevol problema. Problema que en el cas de l’article que avui penjo és ni més ni menys que el canvi climàtic (el mateix que nega el president dels USA i el d’Espanya). Canvi climàtic que estem provocant nosaltres mateixos i que ja està aquí per a quedar-se. Canvi climàtic que cada cop té efectes més greus. Canvi climàtic que de no fer res anirà cada cop a més. Canvi climàtic que s’ajunta amb una crisi de recursos i una crisi econòmico-ambiental(veure https://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20081125182316950) Continua la lectura de Emigrar a Mart per culpa del canvi climàtic?

Hanford i Villar de Cañas

Any 1943…..La segona guerra mundial ha entrat en una fase en que els dos bàndols estan intentant construir l’arma definitiva. En aquest mateix any els USA construeixen la central de Hanford per tal de poder obtenir el plutoni que el hi permeti desenvolupar les seves primeres armes nuclears. De fet, el plutoni de la bomba atòmica que es va llençar a Nagasaki – bomba a la qual van anomenar Fat Man – va sortir d’aquesta central que formava part del projecte Manhatan. Actualment és un lloc on s’emmagatzemen quantitat de residus radioactius en no gaires bones condicions (veure https://www.youtube.com/watch?v=eC5z571Pp7E, un excel·lent documental de la noche temàtica de TVE2). Concretament a Hanford site, a l’any 2007 hi havia 2/3 de tots els residus dels estat Units de alta activitat. Cal recordar que part dels terrenys es troben prop del riu Columbia, altament contaminant per productes radioactius que escapen del magatzem…..

Doncs bé, ara fa dos dies va haver-hi un accident greu – produït pel col·lapse d’un túnel per portar materials radioactius – que va obligar a evacuar a tots els operaris de la planta (veure http://www.deia.com/2017/05/10/mundo/emergencia-en-la-central-que-fabrico-la-bomba-de-nagasaki)

Ara, el portaveu del govern de Castella-La Mancha ha comparat – per les característiques comuns d’ambdós projectes – el proposat ATC de Villar de Cañas amb Hanford. Tots els informes tècnics desaconsellen la ubicació del ATC a Villar de Cañas, sobretot per les característiques hidrològiques del indret. Però ja sabem que existeix un interès polític en que sigui construït en aquest lloc per damunt de les consideracions de seguretat.

Al final, tindrem un altre Handford a Castella-La Mancha? Al final deixarem als nostres fills, nets i besnets, una zona contaminada durant milers d’anys? Al final guanyaran els interessos econòmics d’uns pocs als interessos de la majoria de la societat? Continua la lectura de Hanford i Villar de Cañas

El govern perdona 1200 milions a les elèctriques

Com que les elèctriques estan patint de debò en aquest país. Com que no guanyen prou diners degut a la seva gran despesa en accions socials i altres lligades al benestar públic. Com que tenen cada vegada més pèrdues degudes a la ingent contractació de polítics que acaben el seu mandat o no han tornat a ser electes (veure https://www.youtube.com/watch?v=QE9-jHh_q7o) …. el govern – del PP – ha decidit perdonar 1200 milions d’euros per la energia que no destinen a usos socials (veure http://www.publico.es/economia/gobierno-perdona-1200-millones-electricas.html).

I és que les elèctriques – per llei – haurien d’estar cedint des de fa dècades el 25% de la seva producció a preu de cost per fins socials en aquells territoris afectats per els pantans en els que produeixen llum. Com és evident, donada la magnitud econòmica d’aquestes clàusules signades ara ja fa temps – entre 1200 i 1400 milions d’euros -les elèctriques no estan disposades a pagar. Al menys no les quantitats estipulades i ara a ho podran seguir fent amb la connivència del govern.

Mentre, també amb la connivència del govern, podran seguir tallant la llum a les famílies més necessitades …..i és que les pobres elèctriques estant patint i molt amb la crisi. No poden deixar de guanyar ni un sol cèntim. Continua la lectura de El govern perdona 1200 milions a les elèctriques

La tassa de retorn energètic i la eficiència: que ens diuen i que no

És el títol del darrer article de Jota Ele (antic membre de crisis energética i ara també de la web d’Antonio Turiel) publicat en el blog d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/05/tasa-de-retorno-energetico-y-eficiencia.html). En ell ens explica els conceptes, ja comentats aquí de la TRE i la eficiència, i la importància que tenen en el món de la energia. Energia que recordem que és la que mou el món, fins i tot l’econòmic.

En l’article ens comenta com s’està potenciat la despesa de petroli i els seus derivats en energia final (per exemple en el transport), limitant el seu ús en transformacions  per a la qual s’utilitzen el gas, el carbó i la electricitat. També ens  comenta que:

a. “El gas natural y la electricidad son las energías más adaptadas a todos los sectores de la energía final exceptuando el transporte, que está altamente especializado en los derivados del petróleo. Vemos también que el carbón está prácticamente especializado en generación eléctrica”.

b. “Mientras el carbón y sobre todo el gas natural se comporten como fuentes de energía ilimitadas el sistema tratará de adaptarse a ello sin tener en cuenta conceptos como TRE, eficiencia, pérdidas o contaminación”.

c. “Da igual que algunas tecnologías como la solar tengan una TRE baja; con el excedente energético que nos proporciona el gas y el carbón todo es viable. Una vez pasado el cenit del gas el mundo tendrá que enfrentarse cada vez más a un escenario progresivo de menos energía y por lo tanto de los nuevos proyectos energéticos se desecharán las energías menos rentables, posiblemente las que tengan menos TRE como la fotovoltaica”.

e. “El caso de la energía nuclear es aún peor; hoy el mundo almacena multitud de residuos nucleares de miles de años de duración a costa del grandísimo excedente de energía que todavía se dispone gracias a los combustibles fósiles. En el futuro y con la energía total en declive se tendrá que seguir desviando energía para seguir custodiando estos desechos. Y con el agravante de que probablemente sin el aporte de la energía nuclear, ya que se habrá llegado al cenit del uranio, y además se procurará no generar más residuos. Esto significa que nuestros descendientes cargarán con un problema que nosotros hemos ignorado por no querer tener en cuenta conceptos como el de la TRE”.

L’autor afegeix més polémica amb la seva previsió de que quan s’arribi al cènit del gas probablement també s’arribarà al cènit de de l’energia mundial i TOTS els sectors d’energia final quedaran afectats. Arribats aquí pronostica el final de la societat de consum…..Sens dubte un article polèmic i interessant. Un article per repensar la nostra economia, l’actual BAU basat en el créixer-créixer.

jueves, 4 de mayo de 2017

Continua la lectura de La tassa de retorn energètic i la eficiència: que ens diuen i que no

La història del Castor

Realment una bona història. La història de un frau en tota llei, d’una nova garrotada al erari públic. Perquè no ens enganyem, sabien perfectament que hi havia perill en el que pretenien fer. De fet van obviar els estudis sísmics pertinents en l’estudi d’impacte ambiental previ a la concessió del magatzem. Ara, com sempre, privatitzem els guanys (en aquest cas per Florentino Pérez) i socialitzem les pèrdues (que paguem entre tots)

Estudis que eren necessaris, tal i com ha demostrat el darrer estudi fet pel MIT (veure http://www.elconfidencial.com/economia/2017-05-03/gobierno-castor-sacar-gas-alto-riesgo_1376519/). I és que el Castor es troba situat en una zona farcida de falles (veure Fig 1). Falles de tipus distensiu associades a la fossa d’Amposta. Falles que com totes les fractures poden veure facilitat el seu moviment per la pressió de fluids, com en aquest cas va passar. Moviments que donen lloc a terratrèmols de magnitud variable.

Imatge relacionada

Fig. 1. Esquema tectònic simplificat on poden veure’s les principals falles de la fossa d’Amposta.

Ara el govern argumenta, desprès de l’informe del MIT, que no pot desmantellar el magatzem Castor pel risc que pot suposar aquesta acció. Com és evident la gent de la zona sospita que darrera d’aquesta decisió s’amaga alguna altre cosa que segurament no serà bona per la zona.

Tota la història del Castor resumida – menys l’informe del MIT – pot llegir-se en un article del diari “El Periodico” (veure http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/castor-historia-proyecto-plataforma-6013787) i amb més detall al diari “El Confidencial” (veure http://www.elconfidencial.com/tags/otros/proyecto-castor-9569/). En total la història ha costat a l’erari públic (és a dir a tots nosaltres), fins el present, més de 1600 milions d’euros (1350 inicials més 295 reconeguts posteriorment pel ministre Soria). Continua la lectura de La història del Castor

El govern veta una llei que prohibeix el fracking

El govern d’Espanya ha decidit que no aprova una llei contra el fracking perquè suposaria una despesa de 100 milions d’euros. Despesa que seria provocada pels pagaments de les compensacions a les diverses empreses que tenen declarats els drets per a fer investigacions en la recerca de hidrocarburs en diferents zones.

De fet la proposta del grup ecologista Equo no volia prohibir les exploracions sinó la extracció dels hidrocarburs mitjançant la tècnica – altament contaminant – del fracking (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226077).

En quant a la quantia de 100 milions d’euros, i a atenent als contactes vigents la oposició calcula que la despesa total a pagar a les empreses seria de 1 milió d’euros. Com és evident no és una qüestió de compensacions sinó de interessos creats….i d’això el PP en sap molt (veure els casos de la comunitat Valenciana, Murcia, comunitat de Madrid….etc)

Continua la lectura de El govern veta una llei que prohibeix el fracking

Regne Unit viu el seu primer dia sense carbó des de la Revolució Industrial

Fa només una dècada, un dia sense carbó hauria estat inimaginable, com serà en deu anys més el nostre sistema energètic?

No es tracta d’un episodi aïllat, sinó que és part d’una tendència clara, veure les accions de Suiza, Bèlgica, Noruega o Canadà http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/11/21/canada-anuncia-que-deixara-dutilitzar-carbo-per-generar-electricitat-el-2030/

La crema de carbó per produir electricitat – una de les fonts que més emissions de gasos d’efecte hivernacle expulsa l’atmosfera- és un llast per a la lluita contra el canvi climàtic. No hem de perdre de vista, però, la reducció energètica necessària per ajustar-nos als recursos de què disposem.

http://elpais.com/elpais/2017/04/26/ciencia/1493208302_664530.html Continua la lectura de Regne Unit viu el seu primer dia sense carbó des de la Revolució Industrial