Arxiu de la categoria: educació

Reflexió final

Avui és dia 1 de Juliol. Oficialment, i per circumstàncies diverses, després de 20 anys he canviat d’institut. Així que deixaré d’escriure en aquest bloc pensat per al  departament de ciències del Giola, més concretament creat i mantingut per Montse Sans, l’alma mater del projecte. Oficialment pertanyo ja a la plantilla del nou institut.

Ara fa uns dos anys i una mica més varem començar a escriure, millor dit a penjar posts amb articles de diaris i altres mitjans de comunicació. Els articles han fet referència a qüestions lligades a la ciència, al món de l’ensenyament i al medi ambient. Els meus majoritàriament a qüestions mediambientals. Sobretot a la meva passió que és el món dels recursos naturals i les conseqüències de la seva explotació.

Avui per acomiadar-me penjaré un post ja antic que vaig enviar a “crisis energética” (veure https://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20081125182316950). En aquells temps (2008), la web de crisis energética era el referent sobre el zenit del petroli i dels recursos en general. Posteriorment ho ha estat i ho és la web d’Antonio Turiel “Oil Crash” (veure http://crashoil.blogspot.com.es/). Continua la lectura de Reflexió final

Les burilles i la contaminació ambiental

En el món es fumen cada any 6 bilions de cigarretes i 4,5 finalitzen com a burilles en el terra. Així de contundent és la capçalera de l’article publicat en el diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/tabaquismo-colillas-medio_ambiente_0_651635809.html).

L’article – basat en un informe de la Societat Espanyola de Neurologia i Cirurgia Toràcica – ens parla sobre els efectes del tabac de quarta mà. Si el de primera mà és el que la persona es fuma, el de segona seria el fum que rep el fumador passiu, i el de tercera serien les partícules dipositades pel fum en diferents objectes, el de quarta mà serien les burilles. Burilles que han filtrat una part de les substàncies tòxiques del tabac, que queden així concentrades en la burilla. D’aquesta manera quan les burilles es llencen, la seva degradació pels agents atmosfèrics i altres mecanismes alliberen aquestes substàncies altament tòxiques al medi.

Curiosament les burilles constitueixen la primera font de residus del món, per damunt fins i tot dels plàstics. Per tant tota acció que estigui orientada a minvar aquest problema serà benvinguda. La millor, però, és la reducció dels residus via no producció. O el que és el mateix: aconseguir que la gent no fumi. Continua la lectura de Les burilles i la contaminació ambiental

El que ensenyem (o ens fan ensenyar) II

A posteriori, un cop fet l’article sobre la matèria de “Educació financera” i les seves nefastes conseqüències amb el format actual, un bon col·lega del meu centre em va fer arribar una breu reflexió que complementa i matisa el posat en l’article del dia 5 de juny (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/06/05/el-que-ensenyem-o-ens-fan-ensenyar/).

Vull recordar que l’article va ser escrit per denunciar el fet de que ensenyem sovint conceptes i fomentem actituds, valors i normes, que s’oposen entre si. Ensenyaments que ens venen en la majoria de casos “donats” i que no qüestionem o simplement els expandim sense més, sense veure les seves conseqüències en altres parts. Si volem treballar per un món sostenible hi ha determinades praxis que no hauríem de fer…..

Us deixo doncs en les bones mans (en aquest cas “amb les bones paraules” ) de Victor Caballero, professor de filosofia  del nostre centre.

REFLEXIONS AL VOLTANT DEL TALLER “LÍMITS I VINCLE”

“No solament cal renovar a cada instant, i al llarg de tota la vida, les habilitats tècniques i l’educació centrada en el treball; cal fer el mateix, i encara amb més urgència, quant a l’educació per crear ciutadans”

ZYGMUNT BAUMAN

Si observem la història dels models i mètodes educatius pel que fa a la història pedagògica  d’occident arribem a la conclusió d’un triomf hegemònic de l’escola medieval fins l’arribada de l’actual model neoliberal. En ambdós casos,  sembla ser, que  no s’ha pogut arribar a l’ideal de la paideia grega o educació formal i integral de l’ésser humà.

La funció de la paideia grega  era la de conrear  l’excel·lència areté en tots els àmbits de l’ésser humà per assolir l’estatus de ciutadà i la persona del mestre encarnava tota aquesta sèrie de virtuts que l’alumne havia d’assolir. Finalment, conèixer els grans autors com, per exemple, Homer, suposava entendre quins eren els valors que interessava mantenir dins de la polis. No hem d’oblidar però, que la primera educació que rebia el nen començava tot just dins del nucli familiar. Continua la lectura de El que ensenyem (o ens fan ensenyar) II

La veritable transició que ve….

Avui si penjo l’article que havia d’haver anat ahir. Es tracta d’una magnífica reflexió de Emilio Santiago Muiño (veure http://www.eldiario.es/autores/emilio_santiago_muino/) al voltant del concepte de desenvolupament sostenible i dels reptes de la transició al futur imminent que ens espera (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/verdadera-transicion-viene-lejos_6_651344861.html).

Sense cap més comentari vull destacar els següents paràgrafs del article:

  • La distancia entre la gravedad del problema ecológico y su percepción ciudadana es uno de los abismos más desgarradores del siglo XXI
  • El desarrollo sostenible ha fracasado. En 2017 el naufragio del proyecto se ha hecho patente en el hecho de que ni un solo indicador socioecológico importante ha conocido mejora alguna tras 25 años de acción institucional impulsada bajo este marco. Al contrario: en términos globales, todos han empeorado
  • Más pronto que tarde el incremento de su propio consumo interno negará a Argelia su condición de nación exportadora. Entonces, países como España y Francia deberán elegir: o transición energética nacional (con reducción de consumos) o invasión militar
  • Ante lo que se enfrenta España, Europa y la humanidad en su conjunto es a la quiebra de un modo de generar riqueza y cohesión social que ya no va a ser viable.
  • Simplificando mucho, tres campos de tareas van a marcar nuestro futuro: necesitamos otra relación con la naturaleza, un nuevo sistema de intercambio de energía y materiales que sea sostenible y basado en recursos renovables; pero esto tendrá un recorrido corto si no viene acompañado de un modelo socioeconómico diferente para dejar de vivir en sociedades tan desiguales y que necesiten crecer para funcionar.

Aquest darrer paràgraf, el del canvi socioeconòmic és el que ahir em va fer esclatar i posar el post sobre el que ensenyem (o ens deixen ensenyar)…veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/06/05/el-que-ensenyem-o-ens-fan-ensenyar/.

Necessitem educar als nostres alumnes en un nou model que no segueixi amb els defectes de l’actual. Sense això res serà possible. Cal un canvi d’actituds, valors, normes, hàbits i creences. Un profund canvi que permeti anar cap a un ….. “Modelo productivo sostenible, modelo socioeconómico desenganchado del crecimiento y vivir bien con menos: este es el triple desafío de la verdadera segunda transición española.” Continua la lectura de La veritable transició que ve….

El que ensenyem (o ens fan ensenyar)

Certament avui anava a posar un post diferent d’aquest, però hi ha dies que la paciència s’esgota i un cert regust agre li ve a un a la boca i el cos se’t posa malament.

Anava llegint els diaris, quan de sobte m’he trobat un article al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/otrasmiradas/9091/la-logica-perversa-de-la-educacion-financiera/), on parlava de l’educació financera que donem (o ens fan donar) als nostres alumnes. En realitat no donem ( o no ens deixen) una educació financera que permeti qüestionar l’actual model que ens porta a tots els desastres ambientals que habitualment comentem. La educació que es dona (o ens fan donar) és en realitat una educació amb vistes a reforçar i aprofundir en l’actual model neoliberal que tants bons resultats ens està donant (crisi de recursos, crisi ambiental i crisi econòmica (de la qual es vol sortir amb treballs cada cop més precaris i amb cada vegada menys drets laborals…)).

I el problema és que aquesta educació no ha estat triada pels docents o planificada per docents. Qui hi ha darrera d’aquesta determinada opció de educació financera és el BBVA i altres bancs. I com és possible això? Doncs a partir de crear una necessitat. Aquesta necessitat, creada i publicitada a través dels seus mitjans informatius (que són molts i variats), ha estat el darrer informe PISA sobre competència financera (pagat pel BBVA). Com que els estudiants espanyols suspenen això vol dir que necessiten més educació financera. I no qualsevol, sinó aquella que adoctrini en els principis de la economia neoliberal: la responsabilitat passa de l’estat a l’individu i no hi ha causes de tipus estructural per a l’endeutament sinó que cal fer un judici moral ….ja que la pobresa i la precarietat són un problema de mal comportament.

Curiosament la educació financera va sorgir a l’any 2012 de la ma de la OCDE, el G-20 i el Banc Mundial, després del 15M. Calia aprofitar la crisi econòmica per tractar d’adoctrinar i convèncer al poble de la necessitat d’una “determinada” educació financera. Perquè és el poble el responsable de la crisi, per haver viscut per damunt de les seves possibilitats……

Però no tant sols tenim la intervenció d’ens no lligats a la docència en la confecció d’aquesta matèria. De fet, les mateixes competències l’aprenentatge al llarg de la vida, l’apertura de les escoles a les empreses, son conceptes impulsats per la OCDE, l’ERT (https://www.ert.eu/), el Banc Mundial, l’OMC i polítics com Jacques Delors, entre d’altres. Per fer-se una idea de la manipulació ideològica de l’ensenyament recomano el llibre de Carrera i Luque (2016): Nos quieren más tontos ( Carrera, P i Luque, E (2016): Nos quieren más tontos. La escuela según la economía neoliberal. Vilassar de Dalt: Edit El Viejo Topo, 158 pp).

En resum: De que em serveix explicar als meus alumnes la problemàtica mediambiental si paral·lelament els hi ensenyen a fer tot allò que la causa? No fora millor parar a pensar quines són les causes dels principals problemes que ens afecten i educar anant a l’arrel dels problemes? Són necessaris els coneixements financers: SI, però des d’un punt de vista general que abasti totes les opcions i no només una determinada. Continua la lectura de El que ensenyem (o ens fan ensenyar)

Alerta per un gran brot d’hepatitis A

La hepatitis A és una malaltia vírica que provoca la inflamació del fetge. Es coneixen uns 5 tipus de virus causants d’hepatitis: EL A, el B, el C, el D i l’E. D’aquests 5, el A i el E pel general es contagien per la ingestió d’aigua o aliments contaminats i els altres 3 (B,C i D) per el contacte amb humors corporals contaminats.

En el cas de la hepatitis A, que és el que comentem avui en aquest bloc arran d’un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/orgullo-lgtb-espana-responde-tarde.html), s’ha d’especificar que és troba en la femta de les persones infectades. D’aquesta manera es pot contraure la malaltia si:

a. es mengen o beuen aliments o aigües contaminades per la matèria fecal procedent de persones amb la infecció.

b. s’entra en contacte amb femta o sang d’una persona infectada

c. es deixen virus en objectes degut a un mal rentat de les mans desprès d’haver anat al wc. i alguna altra persona utilitza o toca aquests objectes.

d. participa en pràctiques sexuals que impliquen contacte oral i/o anal.

Doncs bé, segons els que podem llegir en l’article de Público a Europa i sobretot a Madrid hi ha un increment del virus de la hepatitis A. En el cas de Madrid la prevalència d’aquesta malaltia és una de les més altes del continent europeu i és considera el major brot en nombre de casos des que es té registre.

Què s’hauria de fer davant d’aquests fets? Com sempre prevenir. I què cal fer per prevenir? El primer informar de què és, com es pot agafar, com es pot guarir i com es pot minvar el contagi. I com és evident la informació hauria d’arribar a TOTA la població per tal de que actués amb prudència respecte a determinades pràctiques sexuals i que adoptés tota una sèrie de normes pràctiques d’higiene (com és el rentar-se bé les mans, amb aigua i sabó, desprès d’anar al wc). Em sembla important lo de TOTA, perquè si bé – de moment – està sobretot concentrada en el col·lectiu homosexual (al menys pel que sembla llegir-se en la notícia publicada al diari), tant les pràctiques sexuals de risc com la higiene no són exclusives d’aquest col·lectiu.

A més d’aquestes normes, també caldria vacunar a la població de més risc. Perquè existeix una vacuna altament eficaç i segura contra el VHA. Altre cosa, com podem llegir en l’article, és que la vacuna estigui en les quantitats necessàries (bé perquè no n’hi hagi al mercat, bé per una mala planificació de les autoritats sanitàries…).

Com és evident, el fet que existeixi una vacuna i que la malaltia no sigui – en la majoria de casos – mortal no ens ha de fer oblidar les mesures profilàctiques de prevenció. No s’ha de baixar mai la guàrdia davant de les malalties infeccioses. Hi ha una sèrie de mesures d’higiene, sobretot el rentat de les mans, que no cal oblidar (ni tampoc magnificar fins al punt de l’obsessió). Continua la lectura de Alerta per un gran brot d’hepatitis A

La India legalitza l’extracció de mica

La mica és un mineral pertanyent a la classe dels silicats, concretament a la subclasse dels filosilicats. Aquests són minerals formats per llargues cadenes de tetraedres de silici disposats en capes (veure Fig.1.)

Imatge relacionada

Fig. 1. Esquema de la distribució en el espai dels tetraedres de silici en les subclasses de silicats (extret de http://cursa.ihmc.us/rid=1QQRPJZQ2-1CFWGT4-3F90/3.2%20Minerales%20de%20la%20Tierra.cmap)

Aquest fet fa que tinguin exfoliació, és a dir es trenquin sota pressió, en una direcció molt acusada. De fet la mica moscovita i la biotita, les miques més comunes que trobem en els granits de la costa catalana, s’exfolien en làmines amb molta facilitat.

Les utilitats de les miques són molt variades. Entre elles podem citar: com aïllants tèrmics i elèctrics (degut a la seva elasticitat, flexibilitat i resistència a la calor), en els pigments anacrats, en el paper de paret i de revestiment, en pintures per exteriors, en pintures d’alumini, en els llots de perforació, en la fabricació de ciment, en explosius, en desinfectants, …i en ingredients de cosmètics (on dona la brillantor i lluïssor que tenen algunes cremes facials i d’ulls).

En un article publicat al diari “El Diario”  (veure http://www.eldiario.es/theguardian/India-extraccion-intentar-explotacion-infantil_0_641836726.html), podem llegir com la India ha decidit legalitzar l’explotació de mica per tal de millorar les condicions de vida de molts infants. Infants que treballen en condicions d’esclavatge en mines il·legals.

Com sempre la intenció és bona però el problema rau en que d’aquesta manera es combat la pobresa de manera parcial i incompleta. El millor seria millorar la redistribució econòmica a la India, on uns pocs posseeixen més del 90% dels recursos i la majoria moren de fam. Però això voldria qüestionar el model econòmic i això és el que no volen les elits predadores de recursos. I clar això porta també a qüestionar-se com funciona el nostre sistema econòmic i el capitalisme en si……i ja vàrem dir ahir que això és perillós (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/14/dapocaliptics-anticapitalistes-i-postcapitalistes/).

Però el cert és que mentre no canviem de sistema seguirem veient aquestes situacions….. Continua la lectura de La India legalitza l’extracció de mica

D’apocalíptics, anticapitalistes i postcapitalistes

Dos articles de nou relacionats, però publicats en diaris diferents. El primer és el publicat en el bloc d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/05/anticapitalismo-y-postcapitalismo.html), i és una interessant reflexió sobre el que passa quan una persona informada critica el capitalisme.

El segon, publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226559), va sobre el terme apocalíptic – utilitzat sovint de forma despectiva – que li colguen a un quan fa segons quines previsions després de criticar el capitalisme.

I és que el capitalisme, més concretament el BAU o paradigma actual basat en el créixer-créixer, es troba arrelat en el subconscient de la majoria de persones. D’això s’encarreguen els nostres polítics – triats per els que dominen el món – i els mitjans d’informació dòcils amb el poder. Tota crítica al paradigma, a la mamella d’or dels poderosos, significa rebre atacs per tot arreu……

El problema es que no fre res, deixar que tot segueixi igual, significa en aquests moments anar abocats cap el col·lapse…… Continua la lectura de D’apocalíptics, anticapitalistes i postcapitalistes

La Transició cap a una alimentació sostenible

El títol provocatiu amaga en realitat una qüestió: com poder fer aquesta transició? Podem veure algunes idees en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.vidasostenible.org/informes/cambiar-de-comida-lo-cambia-todo/).

I és que com ja he comentat en diverses ocasions (la darrera en http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/03/els-nou-grans-equivocs-sobre-lalimentacio-vegetariana/), som el que mengem i el que posem a la taula pot canviar – i molt – el món que ens envolta.

Menjar més proteïna vegetal i reduir la de procedència animal, comprar aliments de proximitat (sobretot els frescos), apostar per aliments procedents d’agricultura ecològica, comprar aliments en petits comerços on venguin productes locals, produir (si podem, encara que sigui en tests o taules de cultiu…) part dels nostres aliments vegetals, intentar menjar sempre pel que fa a vegetals els de temporada, cuinar sempre el que podem menjar intentant evitar malbaratar o llençar aliments que no menjarem, comprar la quantitat justa d’aquells aliments de caducitat ràpida….. serien algunes de les recomanacions “individuals” per poder anar cap aquesta transició.

Altres mesures corresponen a les administracions (públiques i locals): les taxes a les begudes ensucrades, limitació de les màquines de vending (o al menys obligar a que no hi hagi tant aliment processat en elles…), fomentar el ús de productes locals i ecològics en els menjadors escolars, taxes als productes fast food elaborats amb greixos trans, eliminació del excés de sal en productes alimentaris, afavorir l’agroecologia protegint la pagesia davant de les grans multinacionals….. i sobretot una aposta per una bona educació alimentària (que inclogui el “saber” produir part dels nostres aliments) Continua la lectura de La Transició cap a una alimentació sostenible

Així és com el canvi climàtic afectarà als teus fills

Ara que científics de tot el món s’uneixen per denunciar i reivindicar la importància dels fets davant de la post-veritat (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Marcha-Ciencia-Trump-protestas_0_635187285.html) que entre altres coses nega el canvi climàtic, penjo un article publicat al diari “Público” sobre com afectarà aquest canvi als nostres fills (veure http://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-cambio-climatico-afectara.html). De fet la post-veritat em recorda el que ja varen denunciar Sokal i Bricmont (1997, 1999 per la traducció al castellà) en el seu llibre “Impostures intel·lectuals”  sobre el problema del relativisme cognitiu (https://www.casadellibro.com/libro-imposturas-intelectuales/9788449305313/648893).

L’article de “Público en qüestió recull un resum de l’informe que avui ha publicat la Unicef sobre com el canvi climàtic – el que neguen tant Trump, com Rajoy i altres descerebrats sense cap més prova que les seves creences – afectarà als infants. Concretament als infants dels països menys desenvolupats, perquè si bé el canvi climàtic ens afectarà a tots, també és veritat que no serà igual a tot arreu. De fet es preveu que els seus efectes més severs estiguin concentrats en els països més pobres. Paradoxalment aquests són els que menys han contribuït al canvi climàtic i són els que més el patiran…..

Tot i això, Unicef recorda que Espanya és un dels països Europeus que més afectat estarà pel canvi climàtic……amb onades de calor intenses, increment de malalties infeccioses, manca d’aigua, incendis, al·lèrgies i problemes respiratoris i una pujada del nivell del mar. Un panorama poc tranquilitzador. Continua la lectura de Així és com el canvi climàtic afectarà als teus fills