Arxiu de la categoria: ECOSISTEMA

El canvi climàtic que escalfa l’aigua del mar causa mortaldats massives d’espècies en el litoral espanyol

El canvi climàtic ens afecta a tots.No es pot evitar, confinar o delimitar amb fronteres i per conseqüència a tot el litoral espanyol.

En aquest brou de cultiu dels investigadors alerten sobre els ecosistemes espanyols que més pateixen i que afronten més perill. Perquè el problema de base és que l’alteració de l’aigua marina destrueix biòtops La base de la cadena tròfica, en qualsevol mitjà, són les plantes. Al mar passa el mateix. Però les praderies submarines no s’adapten a una aigua més càlida. “L’augment de la temperatura de l’aigua ha disparat les taxes de mortalitat de Posidònia oceànica en algunes zones insulars de la Mediterrània”on creixen després les espècies. Sense hàbitat no hi ha vida.

Tot i que la biodiversitat en si mateixa constitueix una riquesa, la pèrdua de varietats té una derivada final en sectors econòmics que ens afecta directament

http://www.eldiario.es/sociedad/climatico-recalienta-mortandades-masivas-espanol_0_635536667.html

El cambio climático eleva la temperatura del agua de los océanos. Una idea más o menos asentada, pero, en ocasiones, asociada a latitudes polares. Cosas del Ártico o el Antártico. Sin embargo, el mar más caliente está multiplicando los episodios de mortandades masivas de especies en las costas españolas. El mar de España es hoy más pobre debido al calentamiento global, según ha quedado detallado en un informe publicado por la Oficina Española de Cambio Climático. Continua la lectura de El canvi climàtic que escalfa l’aigua del mar causa mortaldats massives d’espècies en el litoral espanyol

La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

Ja fa un cert temps que vaig posar un post sobre Retortillo (veurehttp://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/03/05/garona-i-retortillo/#more-11058), la localitat de Salamanca on una empresa minera – la empresa australiana Berkeley – vol tirar endavant un projecte de  mineria a cel obert per extreure Urani.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (http://www.publico.es/sociedad/uranio-justicia-acorrala-proyecto-explotar.html), podem llegir com la justícia sembla que per fi ha decidit actuar davant de les accions contra el medi ambient empreses per la minera.

Sota la promesa de donar feina a més de 400 persones, en una zona on viuen del turisme rural i de la ramaderia – que pràcticament desapareixerien si la mina al final s’obre – la empresa Berkeley ja ha començat ha talar sense cap mena de permís alzines centenàries. I és que com ben bé diuen…..seran 10 anys d’explotació per deixar milers d’anys de contaminació. Continua la lectura de La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

Així és com el canvi climàtic afectarà als teus fills

Ara que científics de tot el món s’uneixen per denunciar i reivindicar la importància dels fets davant de la post-veritat (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Marcha-Ciencia-Trump-protestas_0_635187285.html) que entre altres coses nega el canvi climàtic, penjo un article publicat al diari “Público” sobre com afectarà aquest canvi als nostres fills (veure http://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-cambio-climatico-afectara.html). De fet la post-veritat em recorda el que ja varen denunciar Sokal i Bricmont (1997, 1999 per la traducció al castellà) en el seu llibre “Impostures intel·lectuals”  sobre el problema del relativisme cognitiu (https://www.casadellibro.com/libro-imposturas-intelectuales/9788449305313/648893).

L’article de “Público en qüestió recull un resum de l’informe que avui ha publicat la Unicef sobre com el canvi climàtic – el que neguen tant Trump, com Rajoy i altres descerebrats sense cap més prova que les seves creences – afectarà als infants. Concretament als infants dels països menys desenvolupats, perquè si bé el canvi climàtic ens afectarà a tots, també és veritat que no serà igual a tot arreu. De fet es preveu que els seus efectes més severs estiguin concentrats en els països més pobres. Paradoxalment aquests són els que menys han contribuït al canvi climàtic i són els que més el patiran…..

Tot i això, Unicef recorda que Espanya és un dels països Europeus que més afectat estarà pel canvi climàtic……amb onades de calor intenses, increment de malalties infeccioses, manca d’aigua, incendis, al·lèrgies i problemes respiratoris i una pujada del nivell del mar. Un panorama poc tranquilitzador. Continua la lectura de Així és com el canvi climàtic afectarà als teus fills

Possar un preu alt al CO2

Si queremos proteger a las generaciones futuras es necesario poner un precio mucho mayor a las emisiones.

¿Es mas barato emitir o cambiar procesos para tender hacia una economía baja en carbono? De “El que contamina cobra” a “Da igual contaminar o no”.

Així comença l’article de Fernando Prieto (veure http://www.i-ambiente.es/?q=blogs/fernando-prieto), publicat al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/econonuestra/2017/04/20/poner-un-precio-alto-al-co2/). I és que mentre sigui més barat pagar la multa per emetre i contaminar que realitzar inversions en mecanismes i processos per no contaminar, les grans empreses triaran pagar les multes per tal de ser competitives. Mentre no passi res per contaminar, mentre no s’apliqui el principi de qui contamina paga…..ho seguiran fent. I el resultat és per a tothom ja evident…..un canvi climàtic galopant amb efectes sobre el medi ambient cada cop més importants (i de retruc sobre la nostra civilització ja que l’home no deixa de ser una espècie més dins de l’ecosistema global de Gaia). Continua la lectura de Possar un preu alt al CO2

Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

Un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/potencialidades-prepotencia-agricultura-urbana_6_631746860.html), on els autors reflexionen sobre el paper dels horts urbans. Més ben dit valoren quin ha estat i ha de ser el paper dels horts urbans. Si bé són un recurs important no poden ser el substitut del agro, no poden pretendre ser un món a banda que auto-abasteixi les ciutats separat del medi ambient que les envolta (“Las ciudades no son autónomas sino que forman parte de un todo mayor, por lo que no pueden ignorar las múltiples funciones que los sistemas agrícolas desarrollan más allá de la provisión de alimentos, y que no pueden ser sustituidas por artefactos tecnológicos sin simplificarlas y empobrecerlas radicalmente.”).

En aquest aspecte destaquen el tecno-optimisme – com no- de les propostes teòriques de les granges verticals……grans edificis de tipus gratacels que segons ells serien capaços d’auto-abastir les ciutats…. Aquests models – agrupats sota el terme agritectura – estarien conformats per edificis intel·ligents i sistemes hipertecnològics. Llàstima que l’energia disponible per part de la humanitat vagi decreixent en els propers anys (com veurem en un post que penjaré demà…), i que sovint és un fet que molts dels tecno-optimistes ignoren. Sense aquest surplus energètic aquestes solucions miraculoses es tornen inviables. Continua la lectura de Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

El cicle polític de l’aigua

De la mateixa manera que hi ha un cicle hidrològic de l’aigua, composat per un subcicle extern i un subcicle intern (veure Fig 1), també – i per desgràcia – hi ha un cicle polític de l’aigua. Aquest el podem definir com un cicle en el qual de les tres fases principals del subcicle extern – evaporació, condensació i precipitació – tant sols es compleix la primera: l’aigua s’evapora i desapareix per a benefici d’uns pocs.

Resultat d'imatges de ciclo hidrologico interno del agua

Fig. 1. Cicle hidrològic de l’aigua format pel subcicle extern i l’intern. Tradicionalment, i de forma errònia, tant sols ens expliquen el subcicle extern (error present en gairebé tots els llibres de text i de divulgació de la geologia).

Tot i semblar – que ho és – un article (publicat al diari “Público” (veure http://ctxt.es/es/20170412/Politica/12150/agua-privatizacion-Agbar-catalunya.htm))) de caire polític, avui el penjo per la seva gran incidència en el medi ambient.

En destaco dos paràgrafs (per ser breu en la introducció):

“Como la sanidad, el agua es un recurso que forma parte del núcleo duro del pilar social del Estado. En la escuela se estudia que el ciclo del agua se compone de tres fases: evaporación, condensación y precipitación. Estas fases tienen su contrapartida en el ciclo político, donde sin embargo sólo se ha importado la primera (en su uso figurado) para explicar la desaparición milagrosa del dinero, un hecho, digamos de paso, que supone una violación flagrante del primer principio de la termodinámica. Vamos a esbozar a partir de una anécdota las fases del ciclo político del agua.”

“El agua es un bien escaso que dentro de muy poco tiempo no podrá sostenerse. Eso de los usos generales, gratuitos, a los que todos, más nuestros abuelos que nosotros, estábamos acostumbrados, no será posible. Por eso debemos trabajar todos juntos en una única dirección, poner en común obligaciones, necesidades y esos problemas que tiene el poder judicial para aplicar la normativa. No es sencillo. Hacer llegar esas dificultades al sector económico o al sector que se ocupa de la gestión de las aguas tiene su importancia y su valor”. (Atlántica, julio 2016)

Com sempre val a dir que si ho violem canviar …”haurem de canviar de sistema econòmic”. Continua la lectura de El cicle polític de l’aigua

Per què agonitza el pardal?

Aquesta és una d’aquelles senyals que és important tenir en compte.El pardal porta milers d’anys convivint amb nosaltres, però ara desapareix sense que ens adonem. El canvi climàtic, les espècies invasores i els edificis moderns que els impedeixen armar els seus nius són algunes de les possibles causes d’aquesta extinció silenciosa.

Segurament es tracta d’una acció conjunta de factors molt nocius, un còctel mortífer compost de plaguicides, electromagnetisme, emissions de CO2 i una tendència per part de la nostra espècie a generar entorns cada vegada menys saludables. Continua la lectura de Per què agonitza el pardal?

De Seattle a ….. els municipis s’uneixen per lluitar contra l’oleoducte

S’enrecorden dels Sioux lluitant contra l’oleoducte de Dakota del Nord?. Aquell oleoducte que Obama va aturar i ara Trump vol continuar. Doncs bé ara – com podem llegir en un article publicat a Rebelión (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=225038) – un grup d’activistes de la ciutat de Seattle ha aconseguit que el municipi retirés els fons que tenien en els bancs que recolzen el projecte de l’oleoducte. I, Oh miracle!, altres municipis com San Francisco, Albuquerque, Raleigh…, s’uneixin a la iniciativa. I el camí que segueixen és un bon camí ja que l’únic llenguatge que entén el capital és el dels diners. Poder ara que la gent comença a pressionar als bancs aquests aturin el projecte. Perquè els diners per aquestes aus de rapinya, aquest càncer que s’extèn, són el primer i el darrer. Iniciatives com aquesta, d’aconseguir l’èxit, ens mostren el camí.

Ciudades retiran miles de millones de dólares depositados en los bancos que respaldan el Oleoducto de Dakota del Norte
De Seattle a San Francisco, de Albuquerque a Raleigh, municipios de EE.UU. se suman a la lucha para dejar sin capital al polémico oleoducto

Continua la lectura de De Seattle a ….. els municipis s’uneixen per lluitar contra l’oleoducte

Sota el ciment està el sustent

Per nosaltres que vivim en pobles, la presència d’horts és una cosa bastant comú. Moltes cases aprofiten el poc espai que tenen per fer-ne. Fins i tot els ajuntaments posen terres a disposició de la gent per tal que puguin tenir un hort.

En ells la gent, les hortelanes i hortalans, conreen una bona part de les verdures que incorporen en la seva dieta. Sincerament no hi ha res més bonic que veure nàixer i créixer – a partir d’una llavor – una planta. Acompanyar-la durant el seu creixement, tenir cura d’ella, collir-la o no, menjar-la o no.

Som el que mengem, però què millor que menjar allò que nosaltres mateixos produïm? Què millor que tenir cura dels nostres propis aliments?. Quina millor manera de preservar el medi ambient? Quina millor manera de transmetre a les noves generacions l’amor per la vida?

És evident que és difícil, i en moltes ocasions impossible, assolir l’autonomia alimentària de manera individual. Però si que podem aspirar a la sobirania alimentària entre totes i tots.

Per aconseguir aquest objectiu calen terres. Cal preservar el que tenim i si pot ser guanyar-ne de noves per reconversió de les existents.

En aquest context – l’article que penjo avui – sense ser gaire extens – publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224929), ens parla d’una història d’amor profund per la terra. En aquest cas un petit espai agrari d’una ciutat que es voldria preservar. Espai que subministrava aliments a un grapat de persones a la vegada que servia de gaudi per un hortalà. Espai que ara pot veure’s destruït per tractar-se de “sòl no urbanitzable” que com molt bé s’indica en l’article és l’avantsala de sòl urbanitzat i cimentat.

Amb un parc de vivendes sense ocupar important, sembla certament kafkià el fet que es vulguin urbanitzar zones que poden servir per la producció d’aliments i per la consecució de la sobirania alimentària (entre altres usos).

Continua la lectura de Sota el ciment està el sustent

Redistribució de la biodiversitat sota el canvi climàtic: impactes sobre els ecosistemes i el benestar humà

El canvi climàtic està provocant una redistribució geogràfica de les espècies de plantes i animals a tot el món. Aquests canvis distributius estan donant lloc a nous ecosistemes i comunitats ecològiques, són  canvis que afecten la societat humana

L’èxit de les societats humanes depèn íntimament dels components vius dels sistemes naturals i manejats. Tot i que els límits dels rangs geogràfics de les espècies són dinàmics i fluctuen amb el temps, el canvi climàtic està impulsant una redistribució universal de la vida a la Terra. Aquesta redistribució d’espècies està generant greus conseqüències per al desenvolupament econòmic, els mitjans de subsistència, la seguretat alimentària, la salut humana i la cultura, i documentem avaluacions sobre el clima en si. Tot i la creixent evidència dels impactes generalitzats i importants d’una redistribució climàtic impulsat per les espècies de la Terra, els objectius globals actuals, les polítiques i els acords internacionals no tenen en compte aquests efectes. 

http://science.sciencemag.org/content/355/6332/eaai9214

Biodiversity redistribution under climate change: Impacts on ecosystems and human well-being

Continua la lectura de Redistribució de la biodiversitat sota el canvi climàtic: impactes sobre els ecosistemes i el benestar humà