Arxiu de la categoria: ECOSISTEMA

Els arbres a l’Amazònia fan la seva pròpia pluja

La selva amazònica acull un clima estrany. Una peculiaritat és que les pluges comencen de 2 a 3 mesos abans que els vents estacionals comencin a portar l’aire humit de l’oceà. Ara, els investigadors diuen que finalment han descobert la procedència d’aquesta humitat primerenca: els arbres mateixos.

L’estudi proporciona dades concretes sobre quelcom que els científics havien teoritzat durant molt de temps, diu Michael Keller, ecòleg forestal i científic investigador del Servei Forestal dels EUA a Pasadena, Califòrnia, que no estava involucrat amb el treball. 

Les investigacions anteriors van mostrar una acumulació primerenca d’humitat a l’atmosfera sobre l’Amazònia, però els científics no estaven segurs de per què. “Tot el que es pot veure és el vapor d’aigua, però no sabeu d’on prové”, diu Rong Fu, científic climàtic de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles. Les dades del satèl·lit mostren que l’augment coincideix amb un augment de fulles fresques, els investigadors principals que sospiten que la humitat podria ser el vapor d’aigua alliberat durant la fotosíntesi. En un procés anomenat transpiració, les plantes alliberen el vapor d’aigua de petits porus a la part inferior de les seves fulles. Continua la lectura de Els arbres a l’Amazònia fan la seva pròpia pluja

Pobles que cremen massa vegades: 8 incendis en quatre mesos

Els incendis mai han estat tan devastadors com els dels últims anys. Fa al voltant de mig segle aquests incendis cremaven boscos, pastures, però no produïen desenes de víctimes com ha passat amb el de Portugal, en el qual han mort més de 60 persones.

Hi ha diverses raons, però una de les principals és la manca de planificació urbanística, cosa que a Espanya sembla que hem oblidat, sobretot en les últimes dècades.
Sempre hi ha hagut incendis, però els nostres avantpassats eren conscients que no era una bona idea ficar una urbanització, un poble o un grup de cases enorme dins d’una pineda, d’una zona inflamable.

http://www.eldiario.es/sociedad/Incendios-repetidos_0_670883470.html

Pueblos que arden demasiadas veces: ocho incendios en cuatro meses

Los recientes fuegos en Yeste y la Sierra Norte de Sevilla son los cuartos en ambas zonas en lo que va de año

La orografía, el tipo de vegetación, el calor y la falta de control de actividades hacen que “haya zonas donde se repiten”, dice el ecologista Theo Oberhuber

“Una alta frecuencia podría ser indicador de que detrás hay una intención”, analiza Carlos Martín, bombero forestal Continua la lectura de Pobles que cremen massa vegades: 8 incendis en quatre mesos

El camí de la fusta, legal o il·legal?. Sempre desforestació

Dos articles relacionats amb la desforestació i l’expropiació de zones forestals del nostre planeta han aparegut al mateix temps en els nostres dies. Cadascun en una punta del món, però tots dos denuncien l’explotació insostenible dels nostres boscos.

Per un costat, la fusta il·legal, relacionada amb la desforestació i expropiacions forçoses a Papua Nova Guinea, es ven a Estats Units a través d’empreses intermediàries a Xina, segons denuncia la ONG Global Witness. Un dany excessiu que aquest comerç està provocant en el tercer major forestal tropical del món i a les comunitats indígenes que depenen d’ell.

Per l’altre, Polònia no escolta a la UE, una altra vegada, i segueix tallant un bosc patrimoni de la Unesco. En la Floresta de Bialowieza, amb una extensió de 150.000 hectàrees (gairebé tres vegades la superfície de Madrid) entre Polònia i Bielorússia, hi ha els últims bisons europeus salvatges. Considerat patrimoni mundial de la Unesco, és un dels últims boscos verges del Vell continent.

Els dos articles s’expliquen a continuació: Continua la lectura de El camí de la fusta, legal o il·legal?. Sempre desforestació

Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

A un costat de la Mediterrània platges farcides de turistes, a l’altre gent que lluita per sobreviure fugint de situacions bèl·liques, i tots amenaçats per l’escalfament global que empitjora totes les situacions.

http://www.albasud.org/blog/ca/958/clima-locos-por-el-turismo-con-el-caos-a-las-puertas

Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

JOAN BUADES | ALBA SUD

Sincerament, a la Mediterrània hi ha un no-tema colossal en un no-lloc crucial de la geopolítica mundial que farà empal·lidir l’actual crisi de refugiats i les guerres periòdiques al Llevant. Corre pressa: arremolinem-nos-hi.


Crèdit Fotografia: Calafellvalo, sota llicència creative commons.

I

La Mediterrània és una de les zones zero de l’apocalipsi climàtic que es congria durant el segle 21.Si no actuem assenyadament, els científics de l’International Panel on Climate Change(IPCC) de l’ONU preveuen que a finals de segle les temperatures mitjanes del Planeta podrien incrementar-se de +3,4ºC respecte a les darreries del segle XX. A la Mediterrània, el pic podria assolir els +5,4 º C. Això significaria que l’escalfament de la Conca seria superior al dels darrers 10.000 anys. Les pujades no seran uniformes: a la segona meitat de la centúria i a la Mediterrània oriental, patirem més. Les pluges minvaran tornant-se més intenses i destructives. Lluny de tot catastrofisme tronat,  sabem que la sequera que va començar el 1998 al Llevant i que encara dura és la pitjor patida en els passats 900 anys a causa de l’explosió de les emissions de carboni durant l’era industrial [1]. El nivell del mar pujarà força més que els 25 centímetres anunciats per l’IPCC, potser un metre, perquè aquest oblida l’impacte de la fosa de l’Àrtic així com de l’Antàrtida. La dada és interessant perquè un de cada tres habitants de la Conca viu al litoral. Egipte, l’estat més poblat de la Mediterrània, té ara mateix un 40% de la seva gent vivint vora mar. A la vegada, el desert creixerà. De fet, el Sàhara tendirà a expandir-se cap a les zones mitjanes i nòrdiques de la nostra mar. La Mediterrània temperada que hem conegut s’està acabant a ritme vertiginós.

II

El Mare Nostrum segueix sent la gran piscina del món per a un turisme que no cessa de créixer al marge de tot seny ambiental. De fet, només les guerres i el terrorisme alenteixen l’aposta cega de tots els governs riberencs pel turisme massiu. El 2015 tres de cada 10 turistes internacionals, uns 350 milions, van elegir la Mediterrània per fer-hi vacances. Segons l’Organització Mundial del Turisme, seran 500 milions el 2030 que s’allotjaran, sobretot, als Països CatalansFrançaEspanyaItàliaCroàcia i a Grècia.

Aquesta història d’èxit, tanmateix, amenaça de col·lapsar en les pròximes dècades per falta d’atenció a dos factors que es retroalimenten: la progressiva saharització de les principals zones balneàries i la dilapidació del poc cabal d’aigua potable disponible per part de la insostenible massa de turistes. Ja notem com estan desapareixent les quatre estacions que hem conegut en favor d’un estiu inacabable i un hivern suau i breu. El Banc Mundial dona per fet que Berlín o Londres tindran un clima mediterrani mentre que Barcelona o Roma patiran la calor de l’Ouezzane i la Nicòsia d’avui [2].  L’augment del nivell del mar submergirà una part de les platges i obligarà a desplaçar força gent a ciutats com Beirut o Barcelona. Paral·lelament, la demanda turística dispara el consum d’aigua tant per a ús residencial com de serveis (des de golfs a marines i parcs aquàtics). Cada turista gasta almenys el doble d’aigua que un natiu en un context on un terç de la població de la Conca (sempre a la riba sud i del Llevant) pateix estrès hídric. Si el nivell de demanda d’aquest bé comú essencial ja és impossible de satisfer en regions riques com les Balears o la costa sud de Turquia, quin futur turístic poden esperar estats com Xipre, el Marroc, Egipte o Tunísia? El caos climàtic galopant i el col·lapse de les reserves d’aigua estan posant calendari a la fi del turisme litoral a la Mediterrània.

III

Aquest desgavell ambiental inèdit té un factor de risc acrescut en societats amb ràpid creixement demogràfic i amb baixa cohesió i benestar comunitaris.Les crisis se suporten molt pitjor en contextos d’extrema precarietat. A la Mediterrània vivien 250 milions d’habitants el 1950 i serem 600 milions el 2025. Hi ha tres estats amb una desigualtat social explosiva que tenen molts números per viure situacions de violència extrema quan les condicions de vida es tornin insuportables: TunísiaTurquia i el Marroc. Entre tots tres reuneixen prop d’una quarta part de la població de la Conca. Si no aprenem res del que està passant sota la superfície de l’«actualitat», el futur de totes tres societats pot emmirallar-se en la catàstrofe siriana. Ara sabem que la guerra va tenir molt a veure amb el desplaçament d’un milió de camperols cap a les ciutats en condicions infrahumanes a causa de la terrible sequera que assola el país des del 1998 així com per la desafortunada insistència del règim d’Al-Assad a apostar per la producció d’un cotó que xucla les poques reserves d’aigua disponibles [3].

Harald Welzer, potser el psicòleg social més punyent d’avui, ens recorda que no són les condicions objectives d’una situació les que decideixen com ens comportem sinó com nosaltres les percebem i interpretem. L’eclipsi del “tema” canvi climàtic en els grans mitjans i en l’agenda de força moviments socials i la falta de subjecte polític autònom de l’espai “Mediterrània” requereixen, per això, una revisió radical abans que es faci massa tard i topem, de ple, amb l’impensable.

Notes:
Article publicat originalment a la revista “Mar Crítica” (Barcelona 2016), editada per la Cooperativa Crític. Podeu adquirir-la fent clic aquí.

[1] Cook, B. I., K. J. Anchukaitis, R. Touchan, D. M. Meko, and E. R. Cook (2016), Spatiotemporal drought variability in the Mediterranean over the last 900 years, J. Geophys. Res. Atmos., 121, 2060–2074.
[2] Buades, Joan (2012). La Mediterrània al microones del carboni. Barcelona: Alba Sud Editorial.
[3] Wendle, John (2015). The Ominous Story of Syria’s Climate Refugees. Scientific American.

 

Continua la lectura de Clima: bojos pel turisme amb el caos a les portes

0,5 ° C graus de més basten per multiplicar els desastres climàtics

Mig grau que cal tenir en compte, i molt , és el límit de supervivència de molts ecosistemes dels quals depenem tots en definitiva. Sabem el canvi que estem observant amb l’increment d’un grau respecte a l’època anterior a la revolució industrial, només  necessitem extrapolar  per preveure el futur.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=229654&titular=0-5%B0c-grados-de-m%E1s-bastan-para-multiplicar-los-desastres-clim%E1ticos-

El hecho de que la temperatura media se haya elevado medio grado centígrado ha bastado para que se hayan multiplicado e intensificado las canículas y las lluvias torrenciales en estos últimos años en varias regiones del mundo.

En un estudio publicado a finales de junio, unos investigadores compararon dos periodos (1960-1979 y 1991-2010), entre los cuales la temperatura media aumentó 0,5 ºC.

Entre ambas épocas, la intensidad de las precipitaciones extremas aumentó un 10% en un cuarto del territorio mundial. Y las sequías se prolongaron una semana más en la mitad de las regiones, según el estudio, publicado en la revista Nature Climate Change.

Como el planeta ya había experimentado una subida de 1ºC respecto a la época anterior a la Revolución Industrial, “ahora disponemos de observaciones reales que nos permiten determinar los impactos concretos del calentamiento”, dijo Carl-Friedrich Schleussner, investigador del Potsdam Institute of Climate Impact Research.

El cambio climático, generado por la combustión de carbono, petróleo y gas, se inició con la industrialización, pero se ha acelerado en los últimos 50-60 años.

Entre los periodos estudiados, los veranos registraron temperaturas a veces superiores en 1ºC y los inviernos, en 2,5ºC.

La comunidad internacional adoptó a finales de 2015 en París un acuerdo para limitar el calentamiento por debajo de 2ºC respecto a la Revolución Industrial, incluso a 1,5ºC.

“Vemos claramente que una diferencia de 0,5ºC cuenta”, explicó Erich Fischer, de la Escuela Politécnica Federal de Zúrich, coautor del estudio.

Un aumento de 2ºC, respecto a 1,5ºC, duplicaría, por ejemplo, el número de canículas, mientras que si se lograra el difícil objetivo de mantener el alza por debajo de 1,5ºC, se daría una oportunidad a las barreras de coral, corazón de ecosistemas de los que dependen 500 millones de personas y un cuarto de la vida submarina.

Fuente: http://www.ednh.news/es/05c-grados-de-mas-bastan-para-multiplicar-los-desastres-climaticos/

Continua la lectura de 0,5 ° C graus de més basten per multiplicar els desastres climàtics

Els refugiats climàtics de Somàlia ja no poden esperar molt més

Les catàstrofes climàtiques succeeixen de mica en mica, com la sequera de llarga durada que patim.. Sovint no es reacciona fins que es converteixen en desastres atroços que destrueixen els ecosistemes locals. Es preveu que fins al 2050 els refugiats del clima arribin als 150 milions de persones.

A la llarga, els efectes del camp climàtic repercutiran sobre tots nosaltres, i no obstant això els líders no es posen d’acord, i no es donen les respostes adequades. La intensitat i la freqüència dels desastres climàtics fan que ja no serveixin les resposta tradicionals.

https://elpais.com/elpais/2017/07/25/planeta_futuro/1500974926_901201.html Continua la lectura de Els refugiats climàtics de Somàlia ja no poden esperar molt més

Què cal fer si et pica una medusa?

Les meduses s’alimenten principalment de plàncton, crustacis, ous de peixos, altres meduses i peixos petits, pel que són considerats animals carnívors. Una part de les poblacions de meduses que han crescut notablement en els últims anys, són espècies invasives que vénen des d’altres hàbitats com les zones centrals i orientals de la Mediterrània. Quan les meduses ocupen algun territori, és poc probable que els peixos es restableixin allà, ja que les meduses poden alimentar-se dels seus ous i larves. L’augment del nombre de meduses, és senyal que l’ecosistema no està funcionant bé, hi ha un excés de nutrients.

Les meduses posseeixen un mecanisme de defensa natural, cada vegada que se senten en perill o entren en contacte amb alguna cosa els seus tentacles alliberen toxines. És per això que molta gent li té por a les meduses, i tenen fama d’atacar viciosament a les persones a l’aigua.

No obstant això, la majoria de la gent no entén que és una reacció natural, i la medusa no és un depredador dels éssers humans, de fet, ni tan sols té cervell. Estan, naturalment, dissenyats per alliberar toxines a través dels seus tentacles en entrar en contacte amb alguna cosa o algú. Aquesta toxina pot causar dolor, inflamació i emmalaltir a un ésser humà que resulti ser al lloc equivocat en el moment equivocat.

L’Associació Espanyola de Pediatria aconsella aplicar localment una solució amb alcohol al 60% o amoníac diluït en aigua abans d’extirpar els fragments d’espícules que puguin haver-se adherit a la pell. Els pacients també poden prendre analgèsics per via oral o tòpica per rebaixar el dolor i, en funció de la gravetat, es poden prescriure antihistamínics i corticoides. Per tal de rebaixar la inflamació i el dolor, és també possible utilitzar una bossa de gel -sense aplicar el gel directament i sense fregar la pell-, que de ben segur ens alleujarà una mica la regió afectada. Continua la lectura de Què cal fer si et pica una medusa?

Una abella com mai l’havies vist (vídeo)

 Recordem que les abelles compleixen un paper fonamental en la cadena alimentària i en el desenvolupament d’ecosistemes amb més biodiversitat. El professor Javier Alba-Tercedor mostra l’interior d’aquests insectes amb unes imatges precioses obtingudes per escàner.

https://elpais.com/elpais/2017/07/27/videos/1501149077_648960.html Continua la lectura de Una abella com mai l’havies vist (vídeo)

Meduses, plàncton i ciment: el Mar Menor està a l’UVI

Els abocaments de les explotacions agrícoles, la massificació urbanística i l’augment de temperatura han alimentat el fitoplàncton, que  deixa la llacuna amb aspecte de puré de menjador d’escola grumollós i fosc…

Destaquem algunes declaracions:

“…-Meter el pie es como pisar una ciénaga-, describe uno.
-Cuando llegamos, a finales de los 90, veías las ostras desde arriba-, rememora su mujer.
-Ésta era una de las mejores playas de España-, anota un tercero.
Y ya ni nos bañamos…” Continua la lectura de Meduses, plàncton i ciment: el Mar Menor està a l’UVI

El canvi climàtic ja amenaça els ecosistemes mediterranis de Catalunya

El que notem en la nostra vida quotidiana queda registrat en estudis concrets. Els matollars poden substituir els alzinars mediterranis. Tots tindrem  menor disponibilitat d’aigua i de nutrients al sòl.

http://www.ccma.cat/el-temps/el-canvi-climatic-ja-amenaca-els-ecosistemes-mediterranis-de-catalunya/noticia/2801114/

Una investigació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), duta a terme en tres ecosistemes mediterranis terrestres catalans, conclou que el canvi climàtic ja està alterant boscos i matollars mediterranis, i que la tendència s’agreujarà durant les pròximes dècades.

La recopilació d’estudis, experiments i dades de camp de 20 anys o més, constata que la sequera i l’augment de la temperatura ja provoca substitucions d’espècies, més aridesa i risc d’incendi i una menor fertilitat del sòl i disponibilitat d’aigua, entre altres efectes negatius. Continua la lectura de El canvi climàtic ja amenaça els ecosistemes mediterranis de Catalunya