Arxiu de la categoria: DINÀMICA DE LA TERRA

0,5 ° C graus de més basten per multiplicar els desastres climàtics

Mig grau que cal tenir en compte, i molt , és el límit de supervivència de molts ecosistemes dels quals depenem tots en definitiva. Sabem el canvi que estem observant amb l’increment d’un grau respecte a l’època anterior a la revolució industrial, només  necessitem extrapolar  per preveure el futur.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=229654&titular=0-5%B0c-grados-de-m%E1s-bastan-para-multiplicar-los-desastres-clim%E1ticos-

El hecho de que la temperatura media se haya elevado medio grado centígrado ha bastado para que se hayan multiplicado e intensificado las canículas y las lluvias torrenciales en estos últimos años en varias regiones del mundo.

En un estudio publicado a finales de junio, unos investigadores compararon dos periodos (1960-1979 y 1991-2010), entre los cuales la temperatura media aumentó 0,5 ºC.

Entre ambas épocas, la intensidad de las precipitaciones extremas aumentó un 10% en un cuarto del territorio mundial. Y las sequías se prolongaron una semana más en la mitad de las regiones, según el estudio, publicado en la revista Nature Climate Change.

Como el planeta ya había experimentado una subida de 1ºC respecto a la época anterior a la Revolución Industrial, “ahora disponemos de observaciones reales que nos permiten determinar los impactos concretos del calentamiento”, dijo Carl-Friedrich Schleussner, investigador del Potsdam Institute of Climate Impact Research.

El cambio climático, generado por la combustión de carbono, petróleo y gas, se inició con la industrialización, pero se ha acelerado en los últimos 50-60 años.

Entre los periodos estudiados, los veranos registraron temperaturas a veces superiores en 1ºC y los inviernos, en 2,5ºC.

La comunidad internacional adoptó a finales de 2015 en París un acuerdo para limitar el calentamiento por debajo de 2ºC respecto a la Revolución Industrial, incluso a 1,5ºC.

“Vemos claramente que una diferencia de 0,5ºC cuenta”, explicó Erich Fischer, de la Escuela Politécnica Federal de Zúrich, coautor del estudio.

Un aumento de 2ºC, respecto a 1,5ºC, duplicaría, por ejemplo, el número de canículas, mientras que si se lograra el difícil objetivo de mantener el alza por debajo de 1,5ºC, se daría una oportunidad a las barreras de coral, corazón de ecosistemas de los que dependen 500 millones de personas y un cuarto de la vida submarina.

Fuente: http://www.ednh.news/es/05c-grados-de-mas-bastan-para-multiplicar-los-desastres-climaticos/

Continua la lectura de 0,5 ° C graus de més basten per multiplicar els desastres climàtics

Així quedaria el mapa d’Europa si es fonguessin els pols

En els pols hi ha emmagatzemats 24 milions de Km3 d’aigua dolça, la major part en l’Antàrtida sota la forma de gel. Si es fonguessin completament, cosa que sembla difícil, el nivell del mar pujaria 66 metres.

Un usuari de Reddit (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Reddit) s’ha dedicat a simular com quedaria Europa si això succeís. El resultat ha estat el mapa que podem veure en una notícia apareguda al diari Público (veure http://blogs.publico.es/strambotic/2017/06/europa-anegada/). Curiosament la península Ibèrica no surt gaire malparada i en canvi Holanda, Dinamarca i Bèlgica ho tenen bastant pelut (veure Fig. 1.)

Fig. 1. Mapa d’Europa on pot apreciar-se com l’ascens del nivell del mar afecta a Holanda, Bèlgica i Dinamarca i deixa poc tocada la península Ibèrica.

Sense arribar a aquests extrems si no es fa res per aturar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el canvi climàtic que impulsa la fusió dels casquets polars pot acabar provocant greus problemes en les zones costaneres. Seria convenient doncs des de ja començar a fer accions per tal de minvar els efectes que aquest canvi pot provocar. Moltes d’elles ja s’han anat explicant en altres posts que hem anat publicant. Però la principal es canviar de model. Abandonar aquest BAU basat en el créixer-créixer i adoptar un model més just i respectuós amb la natura. Continua la lectura de Així quedaria el mapa d’Europa si es fonguessin els pols

Possar un preu alt al CO2

Si queremos proteger a las generaciones futuras es necesario poner un precio mucho mayor a las emisiones.

¿Es mas barato emitir o cambiar procesos para tender hacia una economía baja en carbono? De “El que contamina cobra” a “Da igual contaminar o no”.

Així comença l’article de Fernando Prieto (veure http://www.i-ambiente.es/?q=blogs/fernando-prieto), publicat al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/econonuestra/2017/04/20/poner-un-precio-alto-al-co2/). I és que mentre sigui més barat pagar la multa per emetre i contaminar que realitzar inversions en mecanismes i processos per no contaminar, les grans empreses triaran pagar les multes per tal de ser competitives. Mentre no passi res per contaminar, mentre no s’apliqui el principi de qui contamina paga…..ho seguiran fent. I el resultat és per a tothom ja evident…..un canvi climàtic galopant amb efectes sobre el medi ambient cada cop més importants (i de retruc sobre la nostra civilització ja que l’home no deixa de ser una espècie més dins de l’ecosistema global de Gaia). Continua la lectura de Possar un preu alt al CO2

El brexit geològic que va separar el Regne Unit d’Europa

Ara que s’ha posat de moda el terme Brexit, val a dir que el Regne Unit ja es va separar “geologicament parlant” d’Europa molt abans del moment actual. En un article publicat a revista Nature Communications (veure http://www.nature.com/articles/ncomms15101), i del que se’n ha fet ressò SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-brexit-geologico-que-separo-Reino-Unido-de-Europa), podem llegir com va succeir aquest “Brexit 1.0”.

El Regne Unit que estava “unit” a Europa durant la darrera glaciació, va separar-se per efecte de grans inundacions que es van produir en la fusió de les masses de glaç. Inundacions que van originar “el canal de la mancha” i “l’estret de Dover”, separant el Regne Unit de França.

CIENCIAS NATURALES: Ciencias de la Vida Continua la lectura de El brexit geològic que va separar el Regne Unit d’Europa

El primer mapa tridimensional de l’interior de la Terra.

L’interior de la Terra, un enorme espai del que no tenim dades directes. Les millors són les subministrades per les ones sísmiques.

Ara, en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/cientificos-preparan-primer-mapa-tridimensional.html), podem llegir com un equip de científics de la universitat de Princeton (USA) estan creant una imatge molt detallada de l’interior de la Terra mitjançant la tècnica de la tomografia sísmica i l’ajut d’un dels superordinadors més potents del món (veure https://www.princeton.edu/main/news/archive/S42/59/33Q27/index.xml?section=featured). Aquest estudi ens permetrà millorar el coneixement – entre d’altres fenomens –  de com funciona la tectònica de plaques (que recordem és l’actual paradigma en geologia). Continua la lectura de El primer mapa tridimensional de l’interior de la Terra.

Nous avenços a l’entorn de l’Antropocé

Ara ja fa un cert temps vaig fer un post sobre l’Antropocé (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2015/01/25/sobre-lantropoce/), terme que es va proposar per designar la nova època geològica dins del període quaternari on les activitats humanes estarien sobrepassant els límits de seguretat de diversos paràmetres ambientals claus pel funcionament de l’ecosfera (veurehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Antropocè) .

En un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/amanecer-nueva-epoca-bienvenidos-Antropoceno_6_607249283.html), podem llegir com el grup de treball sobre l’antropocè (GTA) – ubicat dins de la comissió internacional d’estratigrafía – ha decidit situar l’inici de l’Antropocè en la primera detonació nuclear (feta al desert d’Alamogordo – New Mexic –  el 16 de Juliol de 1945). Aquesta dada va significar que per primera vegada i a tot el món al mateix temps (el que anomenem un registre sincrònic) quedessin enregistrades en els sediments les traces de l’activitat humana; en aquest cas els isòtops radioactius alliberats en la dita explosió nuclear. Per tant, qualsevol ésser amb suficient tecnologia com per fer una anàlisi químico-estratigràfic seria capaç de reconèixer la contaminació produïda per l’home en tot el món (el que anomenem un nivell guia).

Sembla a més, que el terme Antropocè s’esta popularitzant i expandint segons els seus defensors per: “su capacidad para albergar geológicamente y de forma satisfactoria la situación de excepción ecológico-social en la que nuestro planeta se halla en los inciertos albores del siglo XXI.” Continua la lectura de Nous avenços a l’entorn de l’Antropocé

El proper “event Carrington” i l’escullera espacial

En altres posts (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/16/com-hauriem-dactuar-davant-duna-alerta-per-tempesta-solar/) varem comentar la preocupació de l’administració Obama (així com altres països d’Europa i del món) al voltant de la possibilitat que un “event Carrington” (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_solar_de_1859) malmetés la nostra civilització tecnològica.

Fins ara la estratègia de prevenció consistia en tractar de detectar possibles fenomens d’aquest tipus el més aviat possible per tractar de minimitzar els seus danys. Però ara el representant de l’Associació Internacional per a la seguretat en el Espai diu que cal canviar aquesta estratègia per la d’una aposta de prevenció tecnològica “internacional” conjunta. Segons aquesta associació es podria – entre els científics de tot el món” – construir una mena de escullera espacial que desviés – en cas de tempesta solar extrema – les radiacions electromagnètiques provinents del Sol (Fig.1.)

Fig.1. Esquema de la “escullera espacial” que – ubicada en un punt lagrangià (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Punt_de_Lagrange) – desviaria les radiacions provinents d’una erupció solar intensa. Continua la lectura de El proper “event Carrington” i l’escullera espacial

Imatges èpiques de drones capten gegants esquerdes deixades pel terratrèmol a Nova Zelanda (vídeo)

Després de la sèrie de terratrèmols que va afectar Nova Zelanda aquestes últimes dues setmanes, els científics han enviat a la zona un dron per examinar els danys que va deixar al llarg de les ruptures de la línia de les falles de Kekerengu i Papatea. En algunes parts del país la terra es va moure 9 metres horitzontalment i 1,83 metres en vertical

https://actualidad.rt.com/actualidad/224238-imagenes-drones-grietas-terremoto-nueva-zelanda

Tras la serie de terremotos que azotó Nueva Zelanda estas últimas dos semanas, los científicos han enviado a la zona un dron para examinar los daños que dejó a lo largo de las rupturas de la línea de las fallas de Kekerengu y Papatea.

Las imágenes proporcionadas por los dispositivos de la compañía de investigación geocientífica GNS Science muestran la magnitud de los daños causados, y, según los investigadores, abre un período de reflexión a la luz de los últimos terremotos que sacudieron al país este martes, cuando un terremoto de magnitud de 5,6 afectó la isla Norte. La isla Sur también experimentó un sismo de 5,3 unas horas más tarde, que pudo haber sido una réplica de los temblores de la semana anterior.

De acuerdo con GNS Science, en algunas partes de la falla de Kekerengu, la tierra se movió 9 metros horizontalmente y 1,83 metros en vertical. Las imágenes de la falla de Papatea, por su parte, muestran rocas que fueron empujadas hacia arriba desde el fondo marino por el terremoto. Un levantamiento de tierra en la costa ha causado una pequeña laguna, formada entre el levantamiento rocoso y la playa. En algunos lugares, ocurrió un desplazamiento de 6 metros del fondo marino.

Entre otros daños ya registrados, figuran numerosas roturas de carreteras y vías férreas, edificios destruidos, causados por el terremoto de 7,8 que sacudió la isla Sur el 13 de noviembre a unos 93 kilómetros de la ciudad de Christchurch, dejando un saldo de dos muertos y provocando un tsunami de dos metros. Horas después un temblor menos fuerte, de magnitud 6,2, sacudió la misma isla a 39 kilómetros de la ciudad Kaikoura.

Obama ordena els preparatius per una gran tempesta solar

Una tempesta solar consisteix en l’arribada massiva de vent solar (format bàsicament per protons i electrons) procedent d’una ejecció de massa coronal solar (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_geomagnética). En episodis intensos, com el de la tempesta solar de 1859 (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_solar_de_1859), aquesta arribada pot provocar grans aurores boreals i – en el cas de l’actual civilització – la pèrdua de la senyal dels satèl·lits i l’aturada de centrals nuclears i elèctriques amb el conseqüent col·lapse corresponent durant alguns mesos. De fet si avui en dia es produís un fenomen com el de 1859, podem dir que: “Si la *tormenta de Carrington no tuvo consecuencias brutales fue debido a que nuestra civilización tecnológica todavía estaba en sus inicios: si se diese hoy los satélites artificiales dejarían de funcionar, las comunicaciones de radio se interrumpirían y los apagones eléctricos tendrían proporciones continentales y los servicios quedarían interrumpidos durante semanas.”

A l’any 1989, concretament el 13 de Març, Canadà va patir els efectes d’una tempesta solar intensa (veure https://es-es.facebook.com/notes/grupo-amateur-de-meteorologia-espacial/se-cumplen-22-años-del-gran-apagon-electrico-de-quebec-a-causa-de-una-gran-torme/136889633046017/) . Durant més de 24 h, Quebec es va quedar a les fosques ja que la tempesta va fondre centenars de generadors elèctrics i va cremar les línies d’alta tensió. La situació es va pal·liar una mica amb generadors de gasoil però els efectes varen durar mesos. Arran d’això el govern Canadenc va decidir implementar mesures per evitar una situació semblant.

Ara podem llegir en una notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/mundo/obama-ordena-estados-unidos-prepare-gran-tormenta-solar/20161013195002132678.html), que als Estats Units el president Obama ha decidit ordenar a les centrals nuclears que adoptin mesures per si passa una situació semblant. Una acció preventiva davant d’una situació que no es pot predir. Mesura que arriba després de que el govern alemany ordenés als seus ciutadans tenir dues setmanes de reserves d’aigua i menjar…..

Però i aquí que fem….doncs el de sempre: RES de RES. La cultura de la prevenció en el nostre país és gairebé nul·la per no dir inexistent si no passa un succés sagnant. En aquest cas, i depenent del número de víctimes i ressò mediàtic, és possible que s’implementin mesures de prevenció. Continua la lectura de Obama ordena els preparatius per una gran tempesta solar

La Terra perd oxigen i la comunitat científica no sap per què

Després d’analitzar mostres de gel de l’Antàrtida i Groenlàndia, un grup de científics ha descobert l’evidència que el nivell de l’oxigen en el nostre planeta s’ha reduït.  En un recent estudi publicat a la revista ‘Science’ els científics suggereixen dues raons possibles que poden causar la reducció de l’oxigen. L’erosió, al seu torn, incrementa la quantitat de carboni orgànic i de pirita a l’atmosfera, els quals entren a reaccionar amb l’oxigen i el desplacen de l’aire. Una altra possible causa és el refredament de l’oceà, que augmenta la solubilitat de l’element vital en l’aigua i genera l’activitat dels microbis que, en consumir l’oxigen, deixen una quantitat menor del mateix en l’atmosfera. Continua la lectura de La Terra perd oxigen i la comunitat científica no sap per què