Arxiu de la categoria: DINÀMICA DE LA TERRA

Nous avenços a l’entorn de l’Antropocé

Ara ja fa un cert temps vaig fer un post sobre l’Antropocé (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2015/01/25/sobre-lantropoce/), terme que es va proposar per designar la nova època geològica dins del període quaternari on les activitats humanes estarien sobrepassant els límits de seguretat de diversos paràmetres ambientals claus pel funcionament de l’ecosfera (veurehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Antropocè) .

En un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/amanecer-nueva-epoca-bienvenidos-Antropoceno_6_607249283.html), podem llegir com el grup de treball sobre l’antropocè (GTA) – ubicat dins de la comissió internacional d’estratigrafía – ha decidit situar l’inici de l’Antropocè en la primera detonació nuclear (feta al desert d’Alamogordo – New Mexic –  el 16 de Juliol de 1945). Aquesta dada va significar que per primera vegada i a tot el món al mateix temps (el que anomenem un registre sincrònic) quedessin enregistrades en els sediments les traces de l’activitat humana; en aquest cas els isòtops radioactius alliberats en la dita explosió nuclear. Per tant, qualsevol ésser amb suficient tecnologia com per fer una anàlisi químico-estratigràfic seria capaç de reconèixer la contaminació produïda per l’home en tot el món (el que anomenem un nivell guia).

Sembla a més, que el terme Antropocè s’esta popularitzant i expandint segons els seus defensors per: “su capacidad para albergar geológicamente y de forma satisfactoria la situación de excepción ecológico-social en la que nuestro planeta se halla en los inciertos albores del siglo XXI.” Continua la lectura de Nous avenços a l’entorn de l’Antropocé

El proper “event Carrington” i l’escullera espacial

En altres posts (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/16/com-hauriem-dactuar-davant-duna-alerta-per-tempesta-solar/) varem comentar la preocupació de l’administració Obama (així com altres països d’Europa i del món) al voltant de la possibilitat que un “event Carrington” (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_solar_de_1859) malmetés la nostra civilització tecnològica.

Fins ara la estratègia de prevenció consistia en tractar de detectar possibles fenomens d’aquest tipus el més aviat possible per tractar de minimitzar els seus danys. Però ara el representant de l’Associació Internacional per a la seguretat en el Espai diu que cal canviar aquesta estratègia per la d’una aposta de prevenció tecnològica “internacional” conjunta. Segons aquesta associació es podria – entre els científics de tot el món” – construir una mena de escullera espacial que desviés – en cas de tempesta solar extrema – les radiacions electromagnètiques provinents del Sol (Fig.1.)

Fig.1. Esquema de la “escullera espacial” que – ubicada en un punt lagrangià (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Punt_de_Lagrange) – desviaria les radiacions provinents d’una erupció solar intensa. Continua la lectura de El proper “event Carrington” i l’escullera espacial

Imatges èpiques de drones capten gegants esquerdes deixades pel terratrèmol a Nova Zelanda (vídeo)

Després de la sèrie de terratrèmols que va afectar Nova Zelanda aquestes últimes dues setmanes, els científics han enviat a la zona un dron per examinar els danys que va deixar al llarg de les ruptures de la línia de les falles de Kekerengu i Papatea. En algunes parts del país la terra es va moure 9 metres horitzontalment i 1,83 metres en vertical

https://actualidad.rt.com/actualidad/224238-imagenes-drones-grietas-terremoto-nueva-zelanda

Tras la serie de terremotos que azotó Nueva Zelanda estas últimas dos semanas, los científicos han enviado a la zona un dron para examinar los daños que dejó a lo largo de las rupturas de la línea de las fallas de Kekerengu y Papatea.

Las imágenes proporcionadas por los dispositivos de la compañía de investigación geocientífica GNS Science muestran la magnitud de los daños causados, y, según los investigadores, abre un período de reflexión a la luz de los últimos terremotos que sacudieron al país este martes, cuando un terremoto de magnitud de 5,6 afectó la isla Norte. La isla Sur también experimentó un sismo de 5,3 unas horas más tarde, que pudo haber sido una réplica de los temblores de la semana anterior.

De acuerdo con GNS Science, en algunas partes de la falla de Kekerengu, la tierra se movió 9 metros horizontalmente y 1,83 metros en vertical. Las imágenes de la falla de Papatea, por su parte, muestran rocas que fueron empujadas hacia arriba desde el fondo marino por el terremoto. Un levantamiento de tierra en la costa ha causado una pequeña laguna, formada entre el levantamiento rocoso y la playa. En algunos lugares, ocurrió un desplazamiento de 6 metros del fondo marino.

Entre otros daños ya registrados, figuran numerosas roturas de carreteras y vías férreas, edificios destruidos, causados por el terremoto de 7,8 que sacudió la isla Sur el 13 de noviembre a unos 93 kilómetros de la ciudad de Christchurch, dejando un saldo de dos muertos y provocando un tsunami de dos metros. Horas después un temblor menos fuerte, de magnitud 6,2, sacudió la misma isla a 39 kilómetros de la ciudad Kaikoura.

Obama ordena els preparatius per una gran tempesta solar

Una tempesta solar consisteix en l’arribada massiva de vent solar (format bàsicament per protons i electrons) procedent d’una ejecció de massa coronal solar (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_geomagnética). En episodis intensos, com el de la tempesta solar de 1859 (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_solar_de_1859), aquesta arribada pot provocar grans aurores boreals i – en el cas de l’actual civilització – la pèrdua de la senyal dels satèl·lits i l’aturada de centrals nuclears i elèctriques amb el conseqüent col·lapse corresponent durant alguns mesos. De fet si avui en dia es produís un fenomen com el de 1859, podem dir que: “Si la *tormenta de Carrington no tuvo consecuencias brutales fue debido a que nuestra civilización tecnológica todavía estaba en sus inicios: si se diese hoy los satélites artificiales dejarían de funcionar, las comunicaciones de radio se interrumpirían y los apagones eléctricos tendrían proporciones continentales y los servicios quedarían interrumpidos durante semanas.”

A l’any 1989, concretament el 13 de Març, Canadà va patir els efectes d’una tempesta solar intensa (veure https://es-es.facebook.com/notes/grupo-amateur-de-meteorologia-espacial/se-cumplen-22-años-del-gran-apagon-electrico-de-quebec-a-causa-de-una-gran-torme/136889633046017/) . Durant més de 24 h, Quebec es va quedar a les fosques ja que la tempesta va fondre centenars de generadors elèctrics i va cremar les línies d’alta tensió. La situació es va pal·liar una mica amb generadors de gasoil però els efectes varen durar mesos. Arran d’això el govern Canadenc va decidir implementar mesures per evitar una situació semblant.

Ara podem llegir en una notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/mundo/obama-ordena-estados-unidos-prepare-gran-tormenta-solar/20161013195002132678.html), que als Estats Units el president Obama ha decidit ordenar a les centrals nuclears que adoptin mesures per si passa una situació semblant. Una acció preventiva davant d’una situació que no es pot predir. Mesura que arriba després de que el govern alemany ordenés als seus ciutadans tenir dues setmanes de reserves d’aigua i menjar…..

Però i aquí que fem….doncs el de sempre: RES de RES. La cultura de la prevenció en el nostre país és gairebé nul·la per no dir inexistent si no passa un succés sagnant. En aquest cas, i depenent del número de víctimes i ressò mediàtic, és possible que s’implementin mesures de prevenció. Continua la lectura de Obama ordena els preparatius per una gran tempesta solar

La Terra perd oxigen i la comunitat científica no sap per què

Després d’analitzar mostres de gel de l’Antàrtida i Groenlàndia, un grup de científics ha descobert l’evidència que el nivell de l’oxigen en el nostre planeta s’ha reduït.  En un recent estudi publicat a la revista ‘Science’ els científics suggereixen dues raons possibles que poden causar la reducció de l’oxigen. L’erosió, al seu torn, incrementa la quantitat de carboni orgànic i de pirita a l’atmosfera, els quals entren a reaccionar amb l’oxigen i el desplacen de l’aire. Una altra possible causa és el refredament de l’oceà, que augmenta la solubilitat de l’element vital en l’aigua i genera l’activitat dels microbis que, en consumir l’oxigen, deixen una quantitat menor del mateix en l’atmosfera. Continua la lectura de La Terra perd oxigen i la comunitat científica no sap per què

Amatrice i la corrupció

El recent terratrèmol d’Amatrice (Itàlia) ha posat en evidència les mesures preventives del govern Italià. Amatrice és una localitat Italiana situada en una zona d’alt risc sísmic (veure Fig 1.)

Resultado de imagen de terremoto amatrice y tectonica de placas

Fig. 1. Localització d’Amatrice en relació a la Tectònica de Placas.

I és una zona d’alt risc sísmic perquè en ella convergeixen 3 plaques – l’Africana, la Euroasiàtica i la microplaca adriàtica – que interaccionen entre elles. El resultat d’aquesta interacció es el trencament de masses de roques que alliberen l’energia acumulada en forma d’ones sísmiques que donaran lloc – al seu pas per la superfície de la Terra – al terratrèmol o sacsejada del terreny.

Com ja hem comentat en altres ocasions no podem predir quan un terratrèmol succeirà, però si que podem preveure’l. La zona on es troba Amatrice ja ha patit altres sismes – com va ser el cas del de l’Aquila en 2009 amb més de 300 morts – i, per tant, era i és susceptible de registrar-ne més.

Davant d’aquest risc sísmic (que podem definir com la probabilitat de que un determinat fenomen geològic, en aquest cas un terratrèmol, esdevingui en un determinat indret i en un temps concret i provoqui danys i pèrdues per a l’home) no podem contar amb la predicció però si amb la previsió.

Prevenir en aquest cas pot salvar moltes vides. Els països com Japó i els EEUU que inverteixen molts diners en prevenció saben bé que això salva vides. I es que davant d’un sisme de una determinada magnitud (entenent per magnitud l’energia alliberada per el sisme), la intensitat (danys provocats) pot variar en funció de una sèrie de paràmetres com: Tipus de construccions, ubicació de les construccions, materials emprats en la construcció, hora en que succeeix el terratrèmol (no és el mateix de nit que de dia), .. etc.

En el cas d’Amatrice, podem llegir en un article aparegut al diari “El Diario” ( veure http://www.eldiario.es/theguardian/terremoto-Italia-evidencia-construcciones-edificios_0_551545470.html) que les construccions – les males construccions – de la zona han tingut un paper fonamental en el nombre de víctimes provocades pel sisme. I és que a Itàlia, i no tant sols a Itàlia, la corrupció en el món de la construcció fa que les edificacions no siguin prou resistents davant d’un sisme d’una determinada magnitud.

En principi, tant a Itàlia com a Espanya (i als països desenvolupats), existeixen normatives on s’especifiquen les condicions de construcció que ha de complir un edifici per tal de resistir un sisme en una determinada zona (cal recordar que no és el mateix construir a Amatrice que a Roma; en cada cas el valor esperat de l’acceleració sísmica varia). Si l’edifici en qüestió no compleix aquestes normes és evident que no estarà preparat per resistir el sisme i per tant pot provocar major quantitat de danys.

I qui s’ha d’encarregar de que les normes es compleixin? Doncs l’administració. Tant la general (l’estatal) com la local (els ajuntaments). Son els tècnics responsables (arquitectes i arquitectes tècnics) els que han de verificar que la normativa es compleixi inspeccionant les edificacions i exigint el compliment de la llei.També hi ha la part “geològica”, on els tècnics (geòlegs i geofísics) han de valorar i marcar els valors a superar per les construccions i que han de quedar recollits en les normatives sancionades pels polítics.

La situació queda ben reflectida en un fragment de l’article en qüestió:

“El motivo por el que muchos edificios se vienen abajo en los terremotos es que se levantaron sin la licencia adecuada y sin las garantías estructurales que suelen acompañarla. Según la oficina estadística del Gobierno, la construcción ilegal en Italia llega a unos “niveles incomparables con otras economías avanzadas”.

La última estimación, de 2014, dice que el 18% de los edificios se levantan sin permiso. La cifra de ampliaciones y otras “mejoras” es sin duda mucho mayor. Se suelen hacer en esta época del año, cuando hay menos gente alrededor que pueda hacer preguntas incómodas.”

En resum una cadena de decisions i accions que ha de funcionar correctament i que en el cas d’Itàlia no sembla que ho faci. El resultat: major nombre de morts i patiment innecessari. No voldria pas acusar tant sols al govern Italià ja que a la Península Ibèrica també hi ha una situació similar que en qualsevol moment pot quedar al descobert. I Continua la lectura de Amatrice i la corrupció

Un llac assassí a Huelva

En un article aparegut al diari “El DIario” (veure http://www.eldiario.es/andalucia/enclave_rural/medio_ambiente/insolito-asesino-Huelva-cabeza-expertos_0_541046009.html), ens expliquen el cas d’un llac localitzat a la Puebla de Guzman, prop de Huelva. El poble té uns 3000 habitants i el llac es troba a una distància de més de 1 km (en la zona de “Las Herrerias”, una antiga explotació minera de Ferro).

El curiós d’aquest llac és que en fondària presenta una gran acumulació de CO2. Aquesta acumulació és tant gran que hi ha perill, no extrem, de que es produeixi una erupció límnica (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Erupción_límnica). Aquest és un tipus de desastre natural en el qual – de manera sobtada – el gas acumulat (en aquest cas CO2) surt a la superfície. Donat que el CO2 és un gas més dens que l’O2, desplaça a aquest darrer i per tant hi ha menys oxigen disponible en la zona afectada amb el conseqüent risc d’asfixia per a les espècies que en ella visquin.

Fins ara aquest tipus de llacs i d’erupcions han estat localitzades a l’Àfrica i lligades – directa o indirectament – a l’activitat volcànica. Aquest és el primer cas reportat de llac d’aquestes característiques, si bé no lligat a activitat volcànica sinó minera, fora d’Àfrica.

Els geòlegs i enginyers del IGME (Institut Geològic i MIner d’Espanya) volen aplicar un sistema de tubs i aspiració semblant al utilitzat al llac Nyos de Camerún (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Lago_Nyos), on van morir més de 1000 persones a l’any 1986 per una erupció límnica (veure Fig 1)

Fig 1. Aspecte de la sortida de gas CO2 alliberat mitjançant una canonada situada verticalment. “Un tubo se posiciona verticalmente en el lago con su boca sobre la superficie de las aguas. El agua saturada de CO2 entra por el fondo del tubo y sube por él. La presión más baja en la superficie permite que el gas salga de la solución, formando sólo burbujas. El agua desgasificada actúa como una bomba, aspirando más agua del fondo del tubo, por lo que el flujo continúa sustentándose solo. Este es el mismo proceso que lleva a una erupción natural, pero en este caso es controlada por el diámetro del tubo.” (text i fotografia extrets de http://grandescatastrofesnaturales.blogspot.com.es/2012_03_01_archive.html)

Tant sols resta comentar que la perillositat d’aquest llac de la província de Huelva en cap cas pot considerar-se extrem, per la qual cosa se l’esta estudiant, monitoritzant i estudiant quines solucions son les més factibles. Continua la lectura de Un llac assassí a Huelva

El Niño i Etiòpia

El Niño és un fenomen climàtic d’abast mundial – lligat a la dinàmica atmosfèrica i oceànica – però que té conseqüències locals. Forma part conjuntament amb la Niña del que s’anomena ENSO (El NIño-Southern Oscillation; veure https://es.wikipedia.org/wiki/El_Niño_(fenómeno) ). Degut al progressiu escalfament de l’atmosfera i els oceans lligat a l’increment de l’efecte hivernacle, cada vegada la seva intensitat i freqüència semblen anar a més.

No és la primera vegada que parlem de Etiòpia, però en l’article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/desalambre/Nino-impacto-Etiopia-fenomeno-efectos_0_541045954.html), podem llegir com de greus son els efectes de l’actual Niño en aquesta part del planeta terra. I el pitjor és que sembla que la Niña acabarà de destrossar el poc que quedi, deixant tant sols fam i morts.

Com sempre els que més reben son els que menys han fet. En aquest cas els països més pobres estan patint les conseqüències del consum desaforat dels països més rics. Consum que està acabant amb molts dels recursos de la Terra i que està degradant l’ecosistema terrestre fins a límits més que preocupants. I com sempre també a l’hora de recaptar diners per poder fer front a les destrosses, els països culpables s’escaquegen tot el que poden. Això si, de reunions per parlar del problema que no en faltin……. Continua la lectura de El Niño i Etiòpia

Pols en el vent…. o un futur amb menys pols

“Pols en el vent, tot el que son (els meus somnis) són pols en el vent. Pols en el vent, tot el que som és pols en el vent. Pols en el vent, tot és pols en el vent”. (Estrofes de la cançó “Dust in the wind” de Kansas, veure https://www.youtube.com/watch?v=2-I-BhaiTzw).

I pols és precisament el que menys tindrem en determinats indrets del món degut al canvi climàtic. Això és el que podem llegir en un article publicat al diari “El Diario” (http://www.eldiario.es/sociedad/Cambio-climatico-Amazonas-Sahara_0_519698173.html). I un pot pensar que si no tenim pols millor ja que en certes ocasions és una molèstia.

Però el que poca gent sap és que el pols produït en el Sàhara, aquella pols que de tant en tant ens arriba amb les pluges de fang ací Catalunya, viatja entre altres llocs  a la Selva Amazònica. I quan cau en aquesta zona, de sòls pobres, li proporciona fertilitat.

Cada any el harmattan (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Harmattan), escombra grans àrees de la part sud del Sàhara i transporta entre 400 i 700 milions de tones de pols fora del continent africà. Si la força del vent és intensa pot arribar al Carib, Nordamèrica, la selva amazònica o Europa. En concret sobre la Selva amazònica poden arribar a caure fins a 28 milions de tones de pols que ajuden a fertilitzar un sols pobres en nutrients com a conseqüència de l’intens rentat que pateixen per les pluges constants.

Ara en un estudi publicat per Evan et al. (2016) a la revista Nature (veure http://www.nature.com/nature/journal/v531/n7595/full/nature17149.html), aquests investigadors han trobat que al llarg del segle 21 i coincidint amb l’augment dels gasos hivernacle es produirà un afebliment de la circulació tropical. Aquest afebliment comportarà que cada vegada hi hagi menys injecció de pols procedent del Sahara i que per tant hi hagi menys aportació de nutrients en altres zones del planeta. I no només això, aquesta situació provocarà també menys obscuriment atmosfèric – al reduir-se el paper de filtre de la pols en suspensió a l’atmosfera – i per tant més calor. Això podria provocar un augment més marcat de les temperatures, més del que indiquen fins ara els model i a més “This feedback may also enhance warming of the tropical North Atlantic15, which would make the basin more suitable for hurricane formation and growth” (un increment en les temperatures de l’atlàntic nord situat en el tròpic que faciliti la formació i creixement d’huracans en aquesta zona).

Mentre els nostres polítics – bé els del govern en funcions – poden seguir com fins ara tapant-se els ulls i fent com si no passés res de res (http://www.eldiario.es/sociedad/Espana-reduccion-emisiones-contaminantes-UE_0_522847917.html). El problema de passar d’aquestes coses és que al final ens afecten greument i provoquen patiment innecessari. Poder és ja hora de que comencem entre tots a intervenir i no deixar el nostre futur en segons quines mans. Continua la lectura de Pols en el vent…. o un futur amb menys pols

El terratrèmol d’Equador

No, no ens hem oblidat d’aquesta notícia. Hem esperat a tenir més dades sobre els efectes del mateix. No podíem oblidar-la perquè tenim alumnes equatorians al nostre centre i també amics. Tots ells, evidentment, han patit i pateixen per les notícies que venen del seu país.

Un terratrèmol, ja ho hem comentat altres cops, es produeix quan les ones – ones sísmiques en aquest cas – generades al trencar-se una massa de roques sotmesa a esforços arriben a la superfície terrestre i provoquen la seva sacsejada. Les ones sísmiques son un tipus d’ona (forma de transmissió d’energia) mecànica que necessita d’un medi per poder transmetre’s (a diferència de les ones electromagnètiques com les del espectre visible, les radiacions ultraviolades o les ones d’infraroig). En aquest cas el medi son les roques que formen la Terra.

El terratrèmol que ha afectat l’equador ha estat un terratrèmol de tipus tectònic, produït pel trencament d’una massa de roques degut – en aquest cas – al moviment d’apropament de dues plaques tectòniques: la de Nazca i la Sudamericana (veure Fig 1.)

Fig 1. Mapa de la superfície terrestre on poden veure’s les diferents plaques litosfèriques i els moviments relatius entre elles.

La teoria de la Tectònica de Plaques, el paradigma (idea guia) actual de la geologia, va ser proposada per Tuzo Wilson en 1965 a partir de les idees de la deriva continental de Wegener i l’expansió del fons oceànic de Hess i altres. Segons aquesta teoria la superfície terrestre es troba dividida en una sèrie de fragments (com les peces d’un puzzle) anomenats plaques litosfèriques que es mouen entre si. Cada placa està formada per escorça (oceànica, continental, de transició o intermitja) i una part del mantell superior que s’anomena mantell litosfèric. El gruix de les plaques oscil.la entre els 100 i els 300 Km. El seu comportament es bàsicament rígid. Les plaques poden fer tres tipus de moviments relatius entre si: d’apropament (convergent o vora destructiva), de separació (divergent o vora constructiva ) i de lliscament lateral (vora transformant)(veure Fig 2.)

Fig 2. Els tres tipus de moviments entre plaques

És en el límit entre les plaques, en les vores, on es concentra gairebé el 95 % dels volcans i terratrèmols que es produeixen a la Terra. Per tant podem delimitar les plaques (que és lo que va fer Wilson) situant els epicentres dels terratrèmols i els volcans de la Terra (veure Fig 3.)

Fig 3. Mapa de la superfície terrestre on les plaques poden delimitar-se al situar els epicentres dels terratrèmols i els volcans. Continua la lectura de El terratrèmol d’Equador