Arxiu de la categoria: DIETA MEDITERRÀNEA

L’implacable avanç de la sequera

Hi ha un terme relacionat amb l’avanç de la sequera lligada al canvi climàtic, perquè per molt que alguns vulguin negar la major el canvi climàtic existeix i està al darrera de molts fenomens. El terme és desertificació. I associada a aquesta desertificació està la manca d’aigua i la manca d’aliments, i les migracions tractant d’escapar d’aquestes condicions….i les guerres per aquests recursos bàsics.

Pot fer-se alguna cosa per millorar aquesta situació? Perquè de no fer-ho, com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=227938), en els propers 30 anys més de 1000 milions de persones hauran de migrar i barallar-se per recursos com aigua i aliments. I això en condicions òptimes, sense comptar amb la davallada dels recursos energètics i la degradació mediambiental generada pel nostre actual model econòmic.

La resposta a la qüestió és que si. Hem de canviar la forma de gestionar la Terra i l’agroecologia hauria de ser prioritària. I aquí vull matissar que l’agroecologia no vol dir passar a vendre productes “ecològics” produïts a gran escala en altres indrets del món en grans superfícies. Parlem d’un model molt més local de producció i distribució. Un model on les pageses i els pagesos tinguin els mateixos drets, on es puguin guanyar bé la vida, on el comprador pagui un preu just i que sigui assequible, on es respecti el ritme de les coses, on el sòl sigui valorat com a recurs indispensable, on s’utilitzin el mínim d’insums possibles i on la integració home-natura sigui potenciada al màxim. Un model no basat en el créixer-créixer on els recursos siguin justament distribuïts. Un model on s’inclogui a la gent no on se l’exclogui.

 

El implacable avance de la sequía como jinete del Apocalipsis

 

IPS

 

 

Campesinos se aprontan para cavar un pozo a mano en la aldea de Tunukkai, golpeada por la sequía, en el norteño distrito de Mullaithivu, en Sri Lanka. Crédito: Amantha Perera/IPS.

ROMA, 7 jun 2017 (IPS) – En 2025, es decir en menos de ocho años, 1.800 millones de personas padecerán la más absoluta escasez de agua, y las dos terceras partes de la población mundial sufrirán estrés hídrico, si la comunidad internacional no reacciona y toma medidas.

En la actualidad aumenta el temor de que el avance de la sequía y de los desiertos, así como la creciente escasez de agua y la inseguridad alimentaria generen un ‘tsunami’ de refugiados y migrantes climáticos.

Ante esa situación, no es de extrañar que la Convención de las Naciones Unidas de Lucha contra la Desertificación (UNCCD) considere a la sequía como “uno de los cuatro jinetes del Apocalipsis”.

De hecho, en 2050, la demanda de agua podría aumentar 50 por ciento. Con el aumento demográfico, en especial en las tierras secas, cada vez más personas dependen del suministro de agua potable en tierras que se degradan, alerta la secretaría de la UNCCD, con sede en Bonn.

La escasez hídrica es uno de los grandes desafíos del siglo XXI, y la sequía y la escasez de agua se consideran de los desastres naturales con mayores consecuencias, pues generan pérdidas ecológicas y económicas a corto y largo plazo, además de tener impactos secundarios y terciarios, precisa.

Para mitigar las consecuencias, es necesario que una preparación para la sequía que responda a las necesidades humanas, a la vez que preserva la calidad ambiental y los ecosistemas, cuente con la participación de todos los actores, incluso de los usuarios y de los proveedores del servicio, para la búsqueda de soluciones, explica la UNCCD.

“Se atribuye a la sequía, un peligro natural complejo que avanza con lentitud y tiene significativas consecuencias ambientales y socioeconómicas generalizadas, causar más muertes y desplazamientos de personas que cualquier otro desastre natural”, subraya.

Sequía, escasez hídrica y refugiados

La secretaria ejecutiva de la UNCCD, Monique Barbut, recordó que las regiones propensas a la sequía y a la escasez hídrica suelen ser lugares de procedencia de muchos refugiados.

Ni la desertificación ni la sequía son causas de conflictos o de migraciones forzadas, pero pueden elevar el riesgo de su ocurrencia e intensificar los ya existentes, explicó.

“Factores convergentes, como tensiones políticas, instituciones frágiles, marginación económica, falta de redes de seguridad social o rivalidades entre grupos crean las condiciones que hacen que las personas no puedan hacer frente a las dificultades. La continua sequía y escasez de agua de 2006 a 2010 en Siria es uno de los últimos ejemplos conocidos”, apuntó Barbut.

¿En 2045 habrá 135 millones de personas desplazadas?

La UNCCD señala que los desafíos geopolíticos y de seguridad que afronta el mundo son complejos, pero mediante una mejor implementación de prácticas de gestión territorial se puede ayudar a las poblaciones a adaptarse al cambio climático, así como a construir resiliencia a la sequía.

Además, indicó, pueden reducir el riesgo de migraciones forzadas y conflictos por los escasos recursos naturales y asegurar la producción de una agricultura sostenible y de energía.

“La tierra es el verdadero aglutinador de nuestras sociedades. Revertir los efectos de la degradación de tierras y la desertificación mediante una gestión sostenible no solo se puede lograr, sino que es el próximo paso lógico y rentable para las agendas de desarrollo nacionales e internacionales”, observó.

La UNCCD alerta que 12 millones de hectáreas de tierras productivas se vuelven estériles cada año solo a causa de la sequía y la desertificación, lo que representa una oportunidad menos para producir 20 millones de toneladas de granos.

“No podemos seguir permitiéndonos el degradación de tierras, cuando deberíamos elevar la producción de alimentos en 70 por ciento para 2050 para alimentar a toda la población mundial”, subraya.

“La intensificación sostenible de la producción de alimentos con menos insumos, que evitan una mayor deforestación y expansión de cultivos en áreas vulnerables, debe ser una prioridad para los responsables políticos”, sugiere.

Además, la secretaría de la UNCCD señala que el aumento de las sequías y de las inundaciones repentinas, que son más fuertes, más frecuentes y extendidas, destruye la tierra, la principal reserva de agua dulce de la Tierra.

“La sequía mata a más personas que cualquier otra catástrofe relacionada con el clima, y los conflictos entre comunidades avanzan por la escasez de agua”, precisó.

“Más de 1.000 millones de personas no tienen acceso al agua, y la demanda aumentará 30 por ciento para 2030”, añadió.

Seguridad nacional y migraciones

Más de 40 por ciento de los conflictos de los últimos 60 años están relacionados con el control y la asignación de recursos, lo que expone a un número cada vez mayor de personas pobres a la escasez hídrica y al hambre, y abre la puerta a estados fallidos y conflictos regionales, alerta la UNCCD.

“Grupos no estatales se aprovechan de los grandes flujos migratorios y de las tierras abandonadas”, observa.

“Cuando bienes naturales, como la tierra, se administran mal, la violencia podría convertirse en el medio principal para el control de recursos, lo que quita el valor de los recursos naturales de las manos de gobiernos legítimos”, advierte.

El número de migrantes a escala mundial viene creciendo rápidamente desde hace 15 años, llegando a 244 millones en 2015, más que los 222 millones de 2010 y los 173 millones de 2000.

La UNCCD recuerda la relación entre ese número de migrantes y las dificultades en materia de desarrollo, en particular las consecuencias de la degradación ambiental, la inestabilidad política, la inseguridad alimentaria y la pobreza, así como la importancia de atender los factores y las causas de raíz de la migración irregular.

La pérdida de tierras productivas hace que las personas elijan opciones arriesgadas, agrega. En las áreas rurales, donde las personas dependen de tierras poco productivas, su degradación es responsable de la migración forzada, explica.

“África es particularmente susceptible, pues más de 90 por ciento de su economía depende de recursos sensibles al clima, como la agricultura de subsistencia que necesita de las lluvias”, puntualiza la secretaría.

“A menos que cambiemos nuestra forma de gestionar la tierra, en los próximos 30 años podríamos dejar a 1.000 millones de personas o más vulnerables y sin opciones salvo huir o pelear”, acotó.

Mejorar el rendimiento y la productividad de la tierra permitirá aumentar la seguridad alimentaria y los ingresos de los usuarios de tierras y de los agricultores más pobres, recomienda la UNCCD.

“A su vez, eso estabiliza los ingresos de la población rural y evita el desplazamiento innecesario de personas”, detalla.

Por otra parte, la UNCCD trabaja con socios como la Organización Internacional para las Migraciones para hacer frente a los desafíos planteados por la degradación de tierras, los movimientos masivos de personas y sus consecuencias.

También busca demostrar cómo la comunidad internacional puede aprovechar las capacidades y habilidades de los migrantes y refugiados, además de subrayar el valor de las remesas que estos envían a sus países en la construcción de resiliencia.

Traducido por Verónica Firme

Fuente: http://www.ipsnoticias.net/2017/06/el-implacable-avance-de-la-sequia-como-jinete-del-apocalipsis/

La seguretat alimentària i el canvi climàtic

Els canvis que el clima experimenta a causa de les accions antropogèniques no són fàcilment reversibles, de manera que les mesures per contrarestar-ne els efectes, davant l’imparable creixement de la població del planeta, han d’apuntar a assegurar la seguretat alimentària. Cal una gestió sostenible del sòl, la terra, l’aigua, els nutrients i les plagues i l’ús més extens de fertilitzants orgànics.

http://www.ecoticias.com/agricultura-ecologica/137271/La-seguridad-alimentaria-y-el-cambio-climatico

Degradación y restauración de los suelos. Según un nuevo estudio publicado en Soil Science, la tierra, los suelos sanos, el agua y los recursos fitogenéticos son insumos claves en la producción de alimentos y su creciente escasez en muchas partes del mundo, hace que sea imperativo usarlos y administrarlos de manera sostenible. Aumentar los rendimientos de las tierras agrícolas existentes, incluida la restauración de las tierras degradadas, mediante prácticas agrícolas sostenibles, también evitaría la tendencia a despejar los bosques para continuar con la producción agrícola del tipo industrial.   Continua la lectura de La seguretat alimentària i el canvi climàtic

Aliments Ecològics (ECO), Orgànics i Biològics (BIO), quines diferències hi ha entre ells?

Com a consumidors tenim poder, un poder que exercim cada vegada que prenen una decisió de compra. És molt petit, i repartit en cada un nosaltres, certament, però poder. Per exercir aquest poder hem de conèixer exactament que comprem, i per tant, hem de saber interpretar les etiquetes que acompanyen al producte

Les etiquetes dels aliments no sempre estan clarament definides i l’única alternativa vàlida perquè el consumidor pugui saber què és exactament el que està comprant, més enllà de les definicions, són les certificacions amb les que compte el producte del seu interès.

http://www.ecoticias.com/especial-alimentos-ecologicos-2017/136852/Alimentos-ecologicos-organicos-y-bio-que-diferencias-hay-entre-ellos Continua la lectura de Aliments Ecològics (ECO), Orgànics i Biològics (BIO), quines diferències hi ha entre ells?

Mercats agroecològics, Pacte de Milà i nous comuns

Aquest octubre a València hi haurà una trobada del Pacte de Política alimentària urbana de Milà (l’anomenat Pacte de Milà). Podem llegir-ho en un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Mercados-agroecologicos-Pacto-Milan-comunes_6_648895108.html).

En aquesta trobada es reuniran més de 100 ciutats del món que han fet una aposta per sistemes agroalimentaris sostenibles i inclusius. Volen ajudar a desenvolupar xarxes de producció i consum basades en el dret a la alimentació i no en la capacitat dels mercats globalitzats per apoderar-se de les xarxes alimentàries. Pràctiques com els ecomercats que es fan setmanal o mensualment a les ciutats. Una agricultura suportada per la comunitat que s’allunyi dels models actuals dominats per una oligarquia mundial. Una agroecologia de circuits curts, de cooperativisme, i que tingui cura del territori i de les persones. Un nou model més just i més sostenible pel qual haurem de lluitar davant del goliath de les multinacionals que volen fer seu aquest espai amb slogans i anuncis enganyosos de sostenibilitat i agricultura eco. Continua la lectura de Mercats agroecològics, Pacte de Milà i nous comuns

20 coses que pots trobar en els productes carnics i que no són carn

Sense entrar en la descripció de com s’elabora l’extens assortit de productes càrnics, un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/lista-aditivos-embutidos-carne-fiambres_0_643936209.html) ens explica 20 coses que podem trobar en els productes càrnics. La qualitat del que comprem dependrà de les proporcions entre els elements que conformin el producte. Com és evident quanta menys carn trobem en la proporció, pitjor qualitat. D’altre banda la manera en que la carn ha estat produïda també influeix. Quants menys conservants i colorants també millor. Quant menys processada hagi estat millor.

Recordem, a més, que podem substituir una gran part de les proteïnes animals per proteïnes vegetals. Continua la lectura de 20 coses que pots trobar en els productes carnics i que no són carn

Bona agricultura, bona alimentació…(vídeo)

Com cada any, durant la Setmana Agrària, avui hem celebrat “El dia de la fruita” al Giola. Recollim en aquest vídeo la importància d’una dieta sana i el consum de productes frescos i saludables. Campanya que impulsa VSFJusticiaAG‏ @VSFJusticiaAG

Oli d’Oliva o de Gira-sol?

Ara que l’oli d’oliva s’està tornant un objecte de luxe per a molta gent (en les seves versions verge i extra verge), molts d’ells comencen a utilitzar més oli de gira-sol. Ara bé, és bo utilitzar l’oli de gira-sol en lloc del d’oliva?

En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/ahorrar_mejor/aceite-oliva-girasol-freir_0_641486171.html<9, podem llegir 5 mites falsos respecte al seu ús que ens poden ajudar a utilitzat un o l’altre….. o els dos. Continua la lectura de Oli d’Oliva o de Gira-sol?

La Transició cap a una alimentació sostenible

El títol provocatiu amaga en realitat una qüestió: com poder fer aquesta transició? Podem veure algunes idees en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.vidasostenible.org/informes/cambiar-de-comida-lo-cambia-todo/).

I és que com ja he comentat en diverses ocasions (la darrera en http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/03/els-nou-grans-equivocs-sobre-lalimentacio-vegetariana/), som el que mengem i el que posem a la taula pot canviar – i molt – el món que ens envolta.

Menjar més proteïna vegetal i reduir la de procedència animal, comprar aliments de proximitat (sobretot els frescos), apostar per aliments procedents d’agricultura ecològica, comprar aliments en petits comerços on venguin productes locals, produir (si podem, encara que sigui en tests o taules de cultiu…) part dels nostres aliments vegetals, intentar menjar sempre pel que fa a vegetals els de temporada, cuinar sempre el que podem menjar intentant evitar malbaratar o llençar aliments que no menjarem, comprar la quantitat justa d’aquells aliments de caducitat ràpida….. serien algunes de les recomanacions “individuals” per poder anar cap aquesta transició.

Altres mesures corresponen a les administracions (públiques i locals): les taxes a les begudes ensucrades, limitació de les màquines de vending (o al menys obligar a que no hi hagi tant aliment processat en elles…), fomentar el ús de productes locals i ecològics en els menjadors escolars, taxes als productes fast food elaborats amb greixos trans, eliminació del excés de sal en productes alimentaris, afavorir l’agroecologia protegint la pagesia davant de les grans multinacionals….. i sobretot una aposta per una bona educació alimentària (que inclogui el “saber” produir part dels nostres aliments) Continua la lectura de La Transició cap a una alimentació sostenible

Els nou grans equívocs sobre l’alimentació vegetariana

L’alimentació vegetariana és una opció dins de l’alimentació humana. A diferència de la nutrició – que és un procés continu, no educable i involuntari – l’alimentació és un procés discontinu, educable i voluntari. Per tant nosaltres podem decidir el que volem menjar (no sempre, sobretot si un és pobre o viu en un país amb pocs recursos….) i quan.

Ja hem dit molts cops que som el que mengem i que el que posem a la taula incideix, i molt, en el medi ambient. Una dieta on no hi hagi tanta carn pot, per exemple, incidir favorablement en el medi ambient ja que per produir la carn es necessiten molts recursos  (hídrics, energètics, sòl…etc; veure figura 1)

Imatge relacionada

Fig. 1. Aigua, farratge, sòl i combustibles fòssils necessaris per produir una hamburguesa.

Si ho comparem amb el necessari per produir la mateixa quantitat de vegetal (Fig. 2), podem veure que surt bastant a compte reduir la nostra ingesta en carn

Resultat d'imatges de agua y energia para producir carne

Fig. 2. Aigua, energia i superfície de sòl necessàries per a produir la mateixa quantitat de soia o de carn.

Per tant, si poguéssim incorporar una major quantitat de nutrients procedents dels vegetals i disminuir el contingut dels de procedència animal, reduiríem i molt la nostra petjada ecològica. Al mateix temps la nostra salut també ho agrairia.

Ara bé, molta gent es reticent a fer-ho per una sèrie de prejudicis sobre les dietes que incorporen molts vegetals en detriment dels productes derivats de la carn. Hi ha tot una sèrie de conceptes erronis que estan ben tractats en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/falsos-mitos-veganos-vegetarianos_0_639386727.html), i que poden ajudar a decidir a moltes persones a incorporar més vegetals en la seva dieta en detriment de la carn. No cal arribar a ser vegans estrictes per gaudir de les avantatges de treure proteïnes i greixos procedents de la carn i substituir-los per procedents dels vegetals. Com sempre, però, cal que la dieta que decidim fer sigui equilibrada.

  Continua la lectura de Els nou grans equívocs sobre l’alimentació vegetariana

Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

Un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/potencialidades-prepotencia-agricultura-urbana_6_631746860.html), on els autors reflexionen sobre el paper dels horts urbans. Més ben dit valoren quin ha estat i ha de ser el paper dels horts urbans. Si bé són un recurs important no poden ser el substitut del agro, no poden pretendre ser un món a banda que auto-abasteixi les ciutats separat del medi ambient que les envolta (“Las ciudades no son autónomas sino que forman parte de un todo mayor, por lo que no pueden ignorar las múltiples funciones que los sistemas agrícolas desarrollan más allá de la provisión de alimentos, y que no pueden ser sustituidas por artefactos tecnológicos sin simplificarlas y empobrecerlas radicalmente.”).

En aquest aspecte destaquen el tecno-optimisme – com no- de les propostes teòriques de les granges verticals……grans edificis de tipus gratacels que segons ells serien capaços d’auto-abastir les ciutats…. Aquests models – agrupats sota el terme agritectura – estarien conformats per edificis intel·ligents i sistemes hipertecnològics. Llàstima que l’energia disponible per part de la humanitat vagi decreixent en els propers anys (com veurem en un post que penjaré demà…), i que sovint és un fet que molts dels tecno-optimistes ignoren. Sense aquest surplus energètic aquestes solucions miraculoses es tornen inviables. Continua la lectura de Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.