Arxiu de la categoria: DIETA MEDITERRÀNEA

Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

Un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/potencialidades-prepotencia-agricultura-urbana_6_631746860.html), on els autors reflexionen sobre el paper dels horts urbans. Més ben dit valoren quin ha estat i ha de ser el paper dels horts urbans. Si bé són un recurs important no poden ser el substitut del agro, no poden pretendre ser un món a banda que auto-abasteixi les ciutats separat del medi ambient que les envolta (“Las ciudades no son autónomas sino que forman parte de un todo mayor, por lo que no pueden ignorar las múltiples funciones que los sistemas agrícolas desarrollan más allá de la provisión de alimentos, y que no pueden ser sustituidas por artefactos tecnológicos sin simplificarlas y empobrecerlas radicalmente.”).

En aquest aspecte destaquen el tecno-optimisme – com no- de les propostes teòriques de les granges verticals……grans edificis de tipus gratacels que segons ells serien capaços d’auto-abastir les ciutats…. Aquests models – agrupats sota el terme agritectura – estarien conformats per edificis intel·ligents i sistemes hipertecnològics. Llàstima que l’energia disponible per part de la humanitat vagi decreixent en els propers anys (com veurem en un post que penjaré demà…), i que sovint és un fet que molts dels tecno-optimistes ignoren. Sense aquest surplus energètic aquestes solucions miraculoses es tornen inviables. Continua la lectura de Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

Sota el ciment està el sustent

Per nosaltres que vivim en pobles, la presència d’horts és una cosa bastant comú. Moltes cases aprofiten el poc espai que tenen per fer-ne. Fins i tot els ajuntaments posen terres a disposició de la gent per tal que puguin tenir un hort.

En ells la gent, les hortelanes i hortalans, conreen una bona part de les verdures que incorporen en la seva dieta. Sincerament no hi ha res més bonic que veure nàixer i créixer – a partir d’una llavor – una planta. Acompanyar-la durant el seu creixement, tenir cura d’ella, collir-la o no, menjar-la o no.

Som el que mengem, però què millor que menjar allò que nosaltres mateixos produïm? Què millor que tenir cura dels nostres propis aliments?. Quina millor manera de preservar el medi ambient? Quina millor manera de transmetre a les noves generacions l’amor per la vida?

És evident que és difícil, i en moltes ocasions impossible, assolir l’autonomia alimentària de manera individual. Però si que podem aspirar a la sobirania alimentària entre totes i tots.

Per aconseguir aquest objectiu calen terres. Cal preservar el que tenim i si pot ser guanyar-ne de noves per reconversió de les existents.

En aquest context – l’article que penjo avui – sense ser gaire extens – publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224929), ens parla d’una història d’amor profund per la terra. En aquest cas un petit espai agrari d’una ciutat que es voldria preservar. Espai que subministrava aliments a un grapat de persones a la vegada que servia de gaudi per un hortalà. Espai que ara pot veure’s destruït per tractar-se de “sòl no urbanitzable” que com molt bé s’indica en l’article és l’avantsala de sòl urbanitzat i cimentat.

Amb un parc de vivendes sense ocupar important, sembla certament kafkià el fet que es vulguin urbanitzar zones que poden servir per la producció d’aliments i per la consecució de la sobirania alimentària (entre altres usos).

Continua la lectura de Sota el ciment està el sustent

La CE i els neonicotinoides

Alarmats per la massiva mort d’abelles, els tècnics de la comissió europea han decidit elaborar un document per tal de prohibir els insecticides amb neonicotinoides. Tot i que les empreses que els fabriquen – les velles conegudes ja en aquestes pàgines com Sygenta i Bayer – han al·legat que no hi relació causa-efecte, el cert és que les proves indiquen que aquests insecticides son una de les causes (entre d’altres) que afecten a les poblacions d’abelles.

Com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Union-Europea-prohibir-insecticidas-agricolas_0_625737593.html), altres causes de la mort de les abelles son els virus, espècies exòtiques de vespes i escarabats, a més de destrucció del seu hàbitat.

Recordem que la majoria de plantes de les que ens alimentem son pol·linitzades per les abelles. Sense abelles no hi ha, per tant, alimentació ( tot i els intents de monsanto i els seus robots polinitzadors….. http://ecoosfera.com/2013/04/abejas-robot-polinizaran-los-campos-de-cultivo-de-monsanto/) Continua la lectura de La CE i els neonicotinoides

La vida és impossible sense el sòl

Som el que mengem. Ho hem dit moltes vegades i no tant sols nosaltres. Actualment es gairebé un meme. Però per poder mejar primer cal produir aliments.

Els nostres recursos alimentaris passen en primer lloc per la generació de vegetals (hortalisses, cereals….etc). Amb aquests vegetals s’alimenten els consumidors primaris (herbívors com la vaca, l’ovella…) i d’aquests els consumidors secundaris i terciaris (carnívors de 1r i 2n ordre). De les deixalles i restes de tots aquests s’alimenten els descomponedors i els detritívors (que viuen en el sòl).

Però els vegetals no tenen aparell digestiu propi, sinó que obtenen les substàncies a partir de les quals construeixen – mitjançant la fotosíntesi – els seus “aliments” del sòl. I ho fan amb l’ajut de microorganismes (bacteris, fongs, protozous) que viuen en simbiosi amb ells. En concret en la zona propera a les arrels (l’anomenada rizosfera).

Per tant tenir cura del sòl es tenir cura dels nostres aliments i de la nostra salut. Aquesta no és, però, la preocupació de l’agricultura convencional. L’agricultura de la revolució verda feta a base de combustibles fòssils i responsable majoritàriament de la degradació del sòls a nivell mundial.

A l’altre banda tenim l’agricultura ecològica que es preocupa molt del sòl ja que parteix del principi que un sòl en bon estat dona lloc a plantes en bon estat. Un sòl en condicions òptimes contribueix a plantes amb un bon “sistema immunitari” i per tant plantes resistents a malures i condicions d’estrès.

Tot això és el que conforma el títol de l’article d’avui publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/suelos-vida-imposible_6_624047590.html).

Poder algun dia ens “horroritzarem” quan veiem una retro o altre màquina netejant la superfície d’un terreny – formada per un sòl de bona qualitat – per tal de construir una casa o altre edificació. Potser entendrem qua cal destinar a construcció les terres més dolentes i no les més bones. Poder. Continua la lectura de La vida és impossible sense el sòl

Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Ja hem comentat en altres posts que la microflora intestinal pot allargar la vida (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/08/05/la-flora-intestinal-pot-allargar-la-vida/). També hem comentat que en els nostres intestins, en realitat en el nostre aparell digestiu, tenim un ecosistema format per bacteris i altres microorganismes que es responsable de moltes coses en el nostre cos. Aquest ecosistema, millor dit l’estat d’aquest ecosistema es responsable entre altres coses – a banda de intervenir en la digestió dels aliments – del correcte funcionament del nostre organisme. També hem comentat que cal cuidar d’aquest ecosistema. Per fer-ho cal menjar correctament. En aquesta qüestió “som el que mengem”. Una mala dieta pot provocar un mal funcionament de l’ecosistema i per tant l’aparició de determinades malalties.

Ara en un article aparegut a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Llegan-los-psicobioticos), ens parlen del paper dels probiòtics, dels prebiòtics i dels psicobiòtics. Aquests darrers estarien formats per conjunts de bacteris que quan s’ingereixen en les quantitats adients poden millorar la salut mental. Si fins ara se sabia que el cervell connectava amb l’intestí mitjançant els corticoides, ara se sospita que pot haver-hi connexió a la inversa (des de l’intestí i la seva microbiota fins al cervell). Ara tant sols queda passar dels estudis in vitro i en animals als estudis en humans. A priori sembla que malalties com la depresió, l’ansietat i la síndrome del espectre autista podrien beneficiar-se dels psicobiòtics. Continua la lectura de Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Per què els aliments adreçats als nens són els menys saludables?

En el nivell de 2n d’ESO iniciarem la pròxima setmana un treball  transversal dedicat a generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i  els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària.

Els nostres objectius específics són:

  • Trencar mites sobre la pobresa alimentària i la mala alimentació
  • Treballar els impactes en la salut de l’alimentació processada a través d’exemples de productes concrets com el sucre i els productes processats.
  • Entendre la relació entre el model industrial de producció d’aliments, la condició social i el gènere en l’accés a una bona alimentació
  • Analitzar l’impacte de la publicitat en els nostres hàbits de consum alimentari.
  • Treballar la relació entre agricultura i canvi climàtic
  • Acostar-nos al concepte de sobirania alimentària i les propostes que fa aquest nou model social i econòmic de producció, distribució i consum d’aliments.

L’article publicat pel diari Ara la setmana passada ens descriu la realitat que es envolta amb l’anàlisi de productes concrets que consumim cada dia.

http://mengem.ara.cat/aliments-nens-saludables-nutella-nocilla-sucre-greix_0_1755424668.html?_ga=1.166703421.2090654753.1458230673 Continua la lectura de Per què els aliments adreçats als nens són els menys saludables?

Horts urbans i ciutats

Cada vegada hi ha més gent a les ciutats que volen tenir un hort urbà. Volen tenir un petit espai de natura a casa seva. Un espai on poder cultivar i conrear els seus propis aliments. On volen produir, de manera ecològica, part dels aliments que ingereixen diàriament.

Sovint aquests horts urbans consisteixen en les taules de plantació (taules de cultiu) de mesures estàndard que s’adapten a les mides de terrasses o petits espais que la gent té al seu abast. Fins i tot es poden utilitzar tests o materials plàstics reciclats (ampolles buides tallades, bidons…etc) per fer de contenidors del “sòl” que utilitzarem per plantar i produir.

Però aquests horts, segons un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/ahorrar_mejor/Huertos-urbanos-domesticos-razones-pensarselo_0_620138438.html), també poden ser una font important de problemes. Problemes que majoritàriament tenen a veure amb la contaminació existent a les ciutats.

Amb tot, penso que si es prenen les corresponents mesures de precaució, tenen més avantatges que inconvenients. Així que animo a tothom que pugui a gaudir del plaer de veure créixer i tenir cura dels seus propis aliments. Continua la lectura de Horts urbans i ciutats

El movimiento se demuestra andando….¡Eh!?

DE VERGONYA!!!, que és el que alguns no tenen. Quan alguns parlen de respecte al medi ambient, de sostenibilitat, d’agroecologia, de defensa de la patria……haurien en realitat de callar-se. I és que tal i com podem llegir en una notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.publico.es/internacional/eurocamara-da-luz-verde-ceta.html), l’Eurocàmara ha donat llum verda al CETA amb el vots de PP, ciutadans i PSOE.

Ja hem comentat el perquè s’està en contra del CETA, però per si de cas encara algú no ho sap deixo aquest enllaç …. http://www.eldiario.es/cv/arguments/consecuencias-TTIP-CETA-necesarioabrir-publico_6_503659639.html. A mi, particularment el que més em molesta – i que m’indica que no pot ser gens bo – és el fet de no discutir en els parlaments nacionals el tractat en qüestió. Ni que dir té que s’hauria a més de sotmetre a referèndum ja que no estava inclòs en els programes electorals dels partits polítics (no de tots) i, a més, ens afecta i afectarà les nostres vides (tant laborals, com socials). A més, moltes multinacionals – gens interessades en el nostre benestar (ni social ni físic) – es troben darrera del tractat i el potencien i imposen a estats europeus (veure el cas de les pressions sofertes pel parlament Belga; http://www.noalttip.org/el-chantaje-de-la-union-europea-obliga-a-belgica-a-lograr-un-acuerdo-para-desbloquear-la-firma-del-ceta/).

Dit això, cal destacar que dels tres partits estatals que han votat a favor del CETA, el paper a favor del PP i ciutadans era d’esperar. I era previsible perquè son partits profundament neoliberals que ja s’han posicionat a favor sempre que el hi han preguntat. De fet per a ells “els beneficis valen més que les nostres vides” (veure http://blogs.publico.es/david-bollero/2017/02/15/ceta-nuestras-vidas-valen-mas-que-sus-beneficios/ ). L’altre partit, el PSOE, que sempre que se li pregunta diu que és la esquerra espanyola i la oposició al PP (encara que li permet governar i, a més va participar en l’aprovació by the face del polèmic article 135 de la constitució), també ha votat en bloc a favor del tractat. Ni una sola nota discordant. En el fons és normal perquè també, i ja no ens enganyem més, és un partit neoliberal el programa econòmic del qual (fet pel tàndem Sevilla-Summers, i aquí podem jugar amb les inicials….) és profundament neoliberal. És a dir que mentre amb la boca gran parlem del medi ambient, la sostenibilitat, el respecte al camperols i al agro nacional……amb la boca petita fem el contrari.

Ja és hora per tant que ho diguem alt i clar: Les nostres vides valen més que els seus beneficis. A partir d’ara fora bo que la gent prengués nota i sàpiga que amb el seu vot – aquell acte que sembla insignificant – està triant una opció (un model) de món o un altre. Per tant, tots tenim una responsabilitat en el que està succeint de la qual no podem ni hem de defugir. Continua la lectura de El movimiento se demuestra andando….¡Eh!?

L’alimentació insana: una epidèmia global

Som el que mengem és una frase, meme ja, que resumeix una de les grans veritats del nostre temps. Ja hem comentat altres vegades que l’acte de menjar no és un simple acte. El que posem a taula defineix la nostra salut i el món que volem. Si optem per productes produïts de qualsevol manera i portats de qualsevol lloc, estem optant per un determinat model alimentari. Model que té conseqüències en la nostra salut i en el medi ambient.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/public/l-alimentacio-insana-vinculada-cinc.html), podem llegir un resum de la darrera campanya de VSF sobre els aliments (Enverina’m. L’alimentació que ens emmalalteix).

De l’article cal destacar la relació estreta entre determinades malalties, morts  i l’alimentació, i entre l’alimentació i el status econòmic de les persones. Molta part de la gent que menja insà ho fa perquè no es pot pagar altre tipus d’aliments. Així malalties com la diabetis, problemes cardiovasculars, càncers d’estòmac i còlon, així com obesitat i sobrepés, van estretament relacionades amb una alimentació rica en sucre, greixos insalubres i sodi (presents sobretot en els aliments processats). Donat que molta gent – cada vegada més – tant sols té recursos per adquirir aquests productes processats (més barats que els frescos), cada vegada hi ha més gent malalta i que moren. Malalties que es calcula que costen uns 33000 milions d’euros anuals a l’estat Espanyol. Malalties que minvarien si es tractés la problemàtica amb un enfocament global, començant per les causes de la pobresa (entre d’altres factors).

Però ja se sap que vivim immersos en un model econòmic que prima els guanys per damunt de la salut, que fomenta la injusta distribució dels recursos, on tant sols prima el créixer-créixer, on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada cop més pobres, i on el medi ambient i el planeta en global cada cop es troba més deteriorat. Fins quan? Continua la lectura de L’alimentació insana: una epidèmia global

Quants quilòmetres cal recórrer per escapar del canvi climàtic?

“De moment construïm murs i tanques per posar fre a la migració. Però, és que podrem construir un mur per retenir el canvi climàtic? La resposta és no, el canvi climàtic no s’atura davant fronteres.” Por Laura Alemán Arteaga, InspirAction

Les històries que ens arriben de comunitats africanes en països com el Sudan, que migren als nuclis urbans davant la desertificació de les seves terres , en produir-se en països considerats més vulnerables, semblen histories alienes . Però són històries que veurem aquí quan els agricultors migrin cap a les ciutats davant la falta d’aigua i de collites fèrtils, o la indústria turística es vegi afectada per la degradació de les platges i zones costaneres, com hem vist en els últims temporals. Totes les dades apunten que Espanya és ja el país europeu més vulnerable al canvi climàtic.

Serem llavors país de immigrants o emigrants?…La vida sempre dóna moltes voltes…

Continua la lectura de Quants quilòmetres cal recórrer per escapar del canvi climàtic?