Arxiu de la categoria: DIETA MEDITERRÀNEA

La vida és impossible sense el sòl

Som el que mengem. Ho hem dit moltes vegades i no tant sols nosaltres. Actualment es gairebé un meme. Però per poder mejar primer cal produir aliments.

Els nostres recursos alimentaris passen en primer lloc per la generació de vegetals (hortalisses, cereals….etc). Amb aquests vegetals s’alimenten els consumidors primaris (herbívors com la vaca, l’ovella…) i d’aquests els consumidors secundaris i terciaris (carnívors de 1r i 2n ordre). De les deixalles i restes de tots aquests s’alimenten els descomponedors i els detritívors (que viuen en el sòl).

Però els vegetals no tenen aparell digestiu propi, sinó que obtenen les substàncies a partir de les quals construeixen – mitjançant la fotosíntesi – els seus “aliments” del sòl. I ho fan amb l’ajut de microorganismes (bacteris, fongs, protozous) que viuen en simbiosi amb ells. En concret en la zona propera a les arrels (l’anomenada rizosfera).

Per tant tenir cura del sòl es tenir cura dels nostres aliments i de la nostra salut. Aquesta no és, però, la preocupació de l’agricultura convencional. L’agricultura de la revolució verda feta a base de combustibles fòssils i responsable majoritàriament de la degradació del sòls a nivell mundial.

A l’altre banda tenim l’agricultura ecològica que es preocupa molt del sòl ja que parteix del principi que un sòl en bon estat dona lloc a plantes en bon estat. Un sòl en condicions òptimes contribueix a plantes amb un bon “sistema immunitari” i per tant plantes resistents a malures i condicions d’estrès.

Tot això és el que conforma el títol de l’article d’avui publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/suelos-vida-imposible_6_624047590.html).

Poder algun dia ens “horroritzarem” quan veiem una retro o altre màquina netejant la superfície d’un terreny – formada per un sòl de bona qualitat – per tal de construir una casa o altre edificació. Potser entendrem qua cal destinar a construcció les terres més dolentes i no les més bones. Poder.

Última llamada

Sin los suelos la vida es imposible

Los objetivos específicos son: reconocer el suelo como un patrimonio común que necesita protección por parte de la UE, ya que aporta beneficios fundamentales que afectan al bienestar humano y la resiliencia medioambiental.

Congresistas de EE.UU. ven en el área agrícola una posibilidad de intercambio con Cuba
EFE

La crisis ambiental generalizada que vivimos se viene explicando fundamentalmente como una consecuencia del cambio climático. Otras crisis ambientales algo menos publicitadas son la pérdida generalizada de biodiversidad y la escasez de agua potable de boca y para otros usos, fundamentalmente agrarios. Sin embargo, apenas se menciona la degradación de los suelos que sufren amplias zonas del planeta (según la FAO[1], el 25% de los suelos agrarios del mundo están degradados de manera severa).

El suelo suele ser considerado como la capa superficial de la corteza terrestre donde se fijan y crecen las plantas… en el mejor de los casos. Generalmente lo tratamos como si fuese un sustrato inerte, una especie de esponja donde plantar los cultivos que nos alimentan, cuando no lo ocupamos y sellamos con infraestructuras de todo tipo, lo inundamos, o lo contaminamos usándolo como vertedero.

Obviamente, el suelo es mucho más que el espacio físico donde los humanos desarrollamos nuestras actividades, el suelo es un sistema vivo. Una definición más técnica nos explica que el suelo es el resultado de la desintegración física o desgaste de las rocas subyacentes, y de su alteración química, en combinación con multitud de procesos asociados a las plantas, los animales y los microorganismos que lo colonizan. Existen multitud de tipos de suelo en el mundo en función de estos procesos, que vienen determinados en gran medida por el clima.

Los suelos constituyen pues unos componentes esenciales, complejos, vivos, cambiantes y dinámicos de los ecosistemas, incluidos los sistemas agrarios. Sin embargo, la dinámica de los suelos es lenta, muy lenta, sobre todo comparado con la escala temporal humana: un centímetro de suelo superficial tarda en formarse de cientos a miles de años.

La salud de los ecosistemas, de las plantas, los animales e incluso las personas, está vinculada a la salud de las plantas, los animales, los ecosistemas y el suelo.

Podría decirse que por el suelo empieza todo. Sin él la vida es imposible. Nuestros cuerpos están constituidos por nutrientes que proceden de los suelos.

El tipo de suelo y su estado de salud son determinantes de su fertilidad, es decir, su capacidad de producir nutrientes para el crecimiento de las plantas, que constituyen la base de nuestra alimentación (el 95% de nuestros alimentos proviene directa o indirectamente del suelo). El estado de salud del suelo depende en gran medida de la materia orgánica que contiene. La materia orgánica, formada en su mayor parte por residuos de plantas y animales en diverso estado de descomposición por efecto de organismos invertebrados y microrganismos, es por tanto esencial en la agricultura; no solo proporciona nutrientes, sino que retiene el agua y el aire, necesarios para el mantenimiento de las raíces y la vida del suelo.

El suelo, en particular su materia orgánica, tiene además otras funciones. Por su capacidad de almacenar agua, actúa como reservorio para las épocas de sequía, haciendo los cultivos más resistentes a la misma. También protege frente a inundaciones, ya que una mayor proporción de materia orgánica en el suelo supone mayor capacidad de retención de agua. Del mismo modo, es esencial en la lucha contra la erosión, pues reduce la cantidad de sedimentos que son arrastrados hacia los ríos. Los suelos son, por tanto, claves en la lucha contra la desertificación que sufre gran parte de la península ibérica y toda la cuenca mediterránea.

Otra función del suelo, quizás menos conocida por el público, es su capacidad de retener carbono. El suelo es un reservorio de carbono mucho mayor que el conjunto de los bosques del planeta. De manera que el manejo de los suelos se revela como pieza clave en la lucha contra el cambio climático. El Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC por sus siglas en inglés) ha estimado que el 89% de todas las emisiones de gases de efecto invernadero procedentes de la agricultura puede mitigarse mediante el incremento de materia orgánica en el suelo.

La agricultura, causa y solución

Sin embargo, el manejo de los suelos por la agricultura industrial actual no solo no contribuye a incrementar la materia orgánica, sino que es la principal causa de su paulatina desaparición, y con ella de la degradación del suelo. El Joint Research Centre de la Comisión Europea ha estimado que 52 millones de hectáreas (el 16% del total de tierra arable en Europa) están afectadas por algún tipo de degradación. Este porcentaje es mucho más elevado en la cuenca Mediterránea, con el centro y sur peninsular a la cabeza, donde la tasa anual de pérdida de suelo puede sobrepasar las 15 toneladas por hectárea.

La mecanización creciente y el uso de maquinaria pesada, las sucesivas labores de cultivo con volteo de la tierra, la permanencia de suelo desnudo durante tiempos prolongados, el uso frecuentemente excesivo de fertilizantes de síntesis y pesticidas, el monocultivo en grandes extensiones, el riego en zonas susceptibles de salinización o el sobrepastoreo son algunas de las prácticas agrarias responsables de la degradación de los suelos.

Para enfrentar el problema necesitamos analizar la agricultura y el sistema agroalimentario con enfoques holísticos e integradores. La agroecología es una disciplina científica que pretende aplicar la teoría ecológica al diseño y manejo de los agro-ecosistemas para que éstos sean más sostenibles desde una perspectiva ambiental, social y económica. Se basa en una serie de principios que se pueden resumir en cinco:

  • Aumentar el reciclado de biomasa y optimizar la disponibilidad y el flujo balanceado de nutrientes.
  • Asegurar condiciones del suelo favorables para el crecimiento de las plantas, particularmente a través del manejo de la materia orgánica y aumentando la actividad biótica del suelo.
  • Minimizar las pérdidas mediante el manejo del microclima, cosecha de agua y el manejo de suelo a través del aumento de la cobertura.
  • Diversificar específica y genéticamente el agro-ecosistema en el tiempo y el espacio.
  • Aumentar las interacciones biológicas y las sinergias entre los componentes de la biodiversidad, promoviendo procesos y servicios ecológicos claves.

La agricultura ecológica, la agricultura de conservación, la agricultura regenerativa, los sistemas agroforestales, los sistemas agrícolas-ganaderos integrados, la prácticas ganaderas sostenibles (pastoreo extensivo, trashumancia, etc.), constituyen sistemas de manejo que siguen diversos principios agroecológicos, contribuyendo a la generación de materia orgánica, la lucha contra el cambio climático y, en definitiva, a la salud y protección de los suelos que sustentan los ecosistemas y nuestras vidas.

People4soil, una iniciativa ciudadana para proteger los suelos

Esta iniciativa popular europea, promovida por más de 400 asociaciones, pretende que la Comisión Europea proponga un texto legislativo para conservar los suelos. Los objetivos específicos son: reconocer el suelo como un patrimonio común que necesita protección por parte de la UE, ya que aporta beneficios fundamentales que afectan al bienestar humano y la resiliencia medioambiental; desarrollar un marco jurídicamente vinculante que incluya las principales amenazas que ponen en peligro el suelo: la erosión, el sellado, la pérdida de elementos orgánicos, la pérdida de biodiversidad y la contaminación; integrar los objetivos de desarrollo sostenible de las Naciones Unidas relacionados con el suelo en las políticas de la UE; cuantificar correctamente y reducir las emisiones de gases de efecto invernadero procedentes de los sectores de la agricultura y la silvicultura.

Puedes obtener más información y firmar la iniciativa en www.people4soil.eu/es

[1] FAO (2011). The state of the world’s land and water resources for food and agriculture.

[2] Smith et al. (2007). Agriculture. In Climate Change 2007: Mitigation. Contribution of Working Group III to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change

[3] European Commission (2005). Soil atlas of Europe.

Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Ja hem comentat en altres posts que la microflora intestinal pot allargar la vida (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/08/05/la-flora-intestinal-pot-allargar-la-vida/). També hem comentat que en els nostres intestins, en realitat en el nostre aparell digestiu, tenim un ecosistema format per bacteris i altres microorganismes que es responsable de moltes coses en el nostre cos. Aquest ecosistema, millor dit l’estat d’aquest ecosistema es responsable entre altres coses – a banda de intervenir en la digestió dels aliments – del correcte funcionament del nostre organisme. També hem comentat que cal cuidar d’aquest ecosistema. Per fer-ho cal menjar correctament. En aquesta qüestió “som el que mengem”. Una mala dieta pot provocar un mal funcionament de l’ecosistema i per tant l’aparició de determinades malalties.

Ara en un article aparegut a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Llegan-los-psicobioticos), ens parlen del paper dels probiòtics, dels prebiòtics i dels psicobiòtics. Aquests darrers estarien formats per conjunts de bacteris que quan s’ingereixen en les quantitats adients poden millorar la salut mental. Si fins ara se sabia que el cervell connectava amb l’intestí mitjançant els corticoides, ara se sospita que pot haver-hi connexió a la inversa (des de l’intestí i la seva microbiota fins al cervell). Ara tant sols queda passar dels estudis in vitro i en animals als estudis en humans. A priori sembla que malalties com la depresió, l’ansietat i la síndrome del espectre autista podrien beneficiar-se dels psicobiòtics. Continua la lectura de Psicobiotics: bacteris per millorar la salut mental

Per què els aliments adreçats als nens són els menys saludables?

En el nivell de 2n d’ESO iniciarem la pròxima setmana un treball  transversal dedicat a generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i  els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària.

Els nostres objectius específics són:

  • Trencar mites sobre la pobresa alimentària i la mala alimentació
  • Treballar els impactes en la salut de l’alimentació processada a través d’exemples de productes concrets com el sucre i els productes processats.
  • Entendre la relació entre el model industrial de producció d’aliments, la condició social i el gènere en l’accés a una bona alimentació
  • Analitzar l’impacte de la publicitat en els nostres hàbits de consum alimentari.
  • Treballar la relació entre agricultura i canvi climàtic
  • Acostar-nos al concepte de sobirania alimentària i les propostes que fa aquest nou model social i econòmic de producció, distribució i consum d’aliments.

L’article publicat pel diari Ara la setmana passada ens descriu la realitat que es envolta amb l’anàlisi de productes concrets que consumim cada dia.

http://mengem.ara.cat/aliments-nens-saludables-nutella-nocilla-sucre-greix_0_1755424668.html?_ga=1.166703421.2090654753.1458230673 Continua la lectura de Per què els aliments adreçats als nens són els menys saludables?

Horts urbans i ciutats

Cada vegada hi ha més gent a les ciutats que volen tenir un hort urbà. Volen tenir un petit espai de natura a casa seva. Un espai on poder cultivar i conrear els seus propis aliments. On volen produir, de manera ecològica, part dels aliments que ingereixen diàriament.

Sovint aquests horts urbans consisteixen en les taules de plantació (taules de cultiu) de mesures estàndard que s’adapten a les mides de terrasses o petits espais que la gent té al seu abast. Fins i tot es poden utilitzar tests o materials plàstics reciclats (ampolles buides tallades, bidons…etc) per fer de contenidors del “sòl” que utilitzarem per plantar i produir.

Però aquests horts, segons un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/ahorrar_mejor/Huertos-urbanos-domesticos-razones-pensarselo_0_620138438.html), també poden ser una font important de problemes. Problemes que majoritàriament tenen a veure amb la contaminació existent a les ciutats.

Amb tot, penso que si es prenen les corresponents mesures de precaució, tenen més avantatges que inconvenients. Així que animo a tothom que pugui a gaudir del plaer de veure créixer i tenir cura dels seus propis aliments. Continua la lectura de Horts urbans i ciutats

El movimiento se demuestra andando….¡Eh!?

DE VERGONYA!!!, que és el que alguns no tenen. Quan alguns parlen de respecte al medi ambient, de sostenibilitat, d’agroecologia, de defensa de la patria……haurien en realitat de callar-se. I és que tal i com podem llegir en una notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.publico.es/internacional/eurocamara-da-luz-verde-ceta.html), l’Eurocàmara ha donat llum verda al CETA amb el vots de PP, ciutadans i PSOE.

Ja hem comentat el perquè s’està en contra del CETA, però per si de cas encara algú no ho sap deixo aquest enllaç …. http://www.eldiario.es/cv/arguments/consecuencias-TTIP-CETA-necesarioabrir-publico_6_503659639.html. A mi, particularment el que més em molesta – i que m’indica que no pot ser gens bo – és el fet de no discutir en els parlaments nacionals el tractat en qüestió. Ni que dir té que s’hauria a més de sotmetre a referèndum ja que no estava inclòs en els programes electorals dels partits polítics (no de tots) i, a més, ens afecta i afectarà les nostres vides (tant laborals, com socials). A més, moltes multinacionals – gens interessades en el nostre benestar (ni social ni físic) – es troben darrera del tractat i el potencien i imposen a estats europeus (veure el cas de les pressions sofertes pel parlament Belga; http://www.noalttip.org/el-chantaje-de-la-union-europea-obliga-a-belgica-a-lograr-un-acuerdo-para-desbloquear-la-firma-del-ceta/).

Dit això, cal destacar que dels tres partits estatals que han votat a favor del CETA, el paper a favor del PP i ciutadans era d’esperar. I era previsible perquè son partits profundament neoliberals que ja s’han posicionat a favor sempre que el hi han preguntat. De fet per a ells “els beneficis valen més que les nostres vides” (veure http://blogs.publico.es/david-bollero/2017/02/15/ceta-nuestras-vidas-valen-mas-que-sus-beneficios/ ). L’altre partit, el PSOE, que sempre que se li pregunta diu que és la esquerra espanyola i la oposició al PP (encara que li permet governar i, a més va participar en l’aprovació by the face del polèmic article 135 de la constitució), també ha votat en bloc a favor del tractat. Ni una sola nota discordant. En el fons és normal perquè també, i ja no ens enganyem més, és un partit neoliberal el programa econòmic del qual (fet pel tàndem Sevilla-Summers, i aquí podem jugar amb les inicials….) és profundament neoliberal. És a dir que mentre amb la boca gran parlem del medi ambient, la sostenibilitat, el respecte al camperols i al agro nacional……amb la boca petita fem el contrari.

Ja és hora per tant que ho diguem alt i clar: Les nostres vides valen més que els seus beneficis. A partir d’ara fora bo que la gent prengués nota i sàpiga que amb el seu vot – aquell acte que sembla insignificant – està triant una opció (un model) de món o un altre. Per tant, tots tenim una responsabilitat en el que està succeint de la qual no podem ni hem de defugir. Continua la lectura de El movimiento se demuestra andando….¡Eh!?

L’alimentació insana: una epidèmia global

Som el que mengem és una frase, meme ja, que resumeix una de les grans veritats del nostre temps. Ja hem comentat altres vegades que l’acte de menjar no és un simple acte. El que posem a taula defineix la nostra salut i el món que volem. Si optem per productes produïts de qualsevol manera i portats de qualsevol lloc, estem optant per un determinat model alimentari. Model que té conseqüències en la nostra salut i en el medi ambient.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/public/l-alimentacio-insana-vinculada-cinc.html), podem llegir un resum de la darrera campanya de VSF sobre els aliments (Enverina’m. L’alimentació que ens emmalalteix).

De l’article cal destacar la relació estreta entre determinades malalties, morts  i l’alimentació, i entre l’alimentació i el status econòmic de les persones. Molta part de la gent que menja insà ho fa perquè no es pot pagar altre tipus d’aliments. Així malalties com la diabetis, problemes cardiovasculars, càncers d’estòmac i còlon, així com obesitat i sobrepés, van estretament relacionades amb una alimentació rica en sucre, greixos insalubres i sodi (presents sobretot en els aliments processats). Donat que molta gent – cada vegada més – tant sols té recursos per adquirir aquests productes processats (més barats que els frescos), cada vegada hi ha més gent malalta i que moren. Malalties que es calcula que costen uns 33000 milions d’euros anuals a l’estat Espanyol. Malalties que minvarien si es tractés la problemàtica amb un enfocament global, començant per les causes de la pobresa (entre d’altres factors).

Però ja se sap que vivim immersos en un model econòmic que prima els guanys per damunt de la salut, que fomenta la injusta distribució dels recursos, on tant sols prima el créixer-créixer, on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada cop més pobres, i on el medi ambient i el planeta en global cada cop es troba més deteriorat. Fins quan? Continua la lectura de L’alimentació insana: una epidèmia global

Quants quilòmetres cal recórrer per escapar del canvi climàtic?

“De moment construïm murs i tanques per posar fre a la migració. Però, és que podrem construir un mur per retenir el canvi climàtic? La resposta és no, el canvi climàtic no s’atura davant fronteres.” Por Laura Alemán Arteaga, InspirAction

Les històries que ens arriben de comunitats africanes en països com el Sudan, que migren als nuclis urbans davant la desertificació de les seves terres , en produir-se en països considerats més vulnerables, semblen histories alienes . Però són històries que veurem aquí quan els agricultors migrin cap a les ciutats davant la falta d’aigua i de collites fèrtils, o la indústria turística es vegi afectada per la degradació de les platges i zones costaneres, com hem vist en els últims temporals. Totes les dades apunten que Espanya és ja el país europeu més vulnerable al canvi climàtic.

Serem llavors país de immigrants o emigrants?…La vida sempre dóna moltes voltes…

Continua la lectura de Quants quilòmetres cal recórrer per escapar del canvi climàtic?

Podem, però tant sols si sabem com

Interessant article de Margarita Mediavilla – investigadora del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid – i publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/consumo_6_604799517.html).

En ell reflexiona sobre el poder que tenim els consumidors a l’hora de decidir quins aliments posem a la taula. Som el que mengem. I allò que mengem transforma i molt la nostra societat. No és el mateix apostar, els que poden, per productes de proximitat i produïts de forma ecològica que apostar per productes produïts per l’agricultura industrial o convencional on la proximitat i l’ecologia ni importen ni se les espera.

De tot l’article destaco dos fragments per la seva importància i encert:

“Intentamos resolver nuestros problemas con las herramientas habituales de la política: manifestaciones, conferencias, artículos de opinión… Pero en muy escasas ocasiones bajamos a actuar en la economía que sustenta la política, y menos en el mundo físico que sustenta la economía. Y es que nuestros problemas políticos tienen más que ver con lo que cada día compramos, comemos y quemamos que con lo que cada cuatro años votamos.”

” Si las personas que todavía podemos comprar responsablemente no hacemos uso de nuestro poder, la concentración empresarial continuará y, en unas décadas, nos podemos encontrar en un mundo muy similar a los esos latifundios en los que los trabajadores están obligados a comprar en los almacenes de la empresa que los emplea y pagar los precios abusivos que ésta impone, lo que les convierten en esclavos de facto que apenas pueden satisfacer sus necesidades mínimas.”

Podem, però aquest podem té un preu. Poder és hora de valorar el que paguem respecte al que aconseguim pel bé comú (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Bien_común). Continua la lectura de Podem, però tant sols si sabem com

Trump i l’alimentació

Avui Trump està en la ment de molta gent degut a la seva última mesura sobre el veto migratori (veure http://www.eldiario.es/internacional/Bruselas-reacciona-cautela-migratorio-Trump_0_607190011.html), o bé sobre el seu pretès mur en la frontera amb Mèxic.

Però el que poca gent sap és el que hi ha darrera de Trump. Perquè Trump no ha arribat al poder perque si. Ha arribat, al igual que tots els presidents dels USA, per un seguit d’interessos que ara esperen “cobrar” amb interessos la seva ajuda.

En un article publicat a “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=222251), podem llegir com les seves polítiques afectaran a l’alimentació. I no sols a l’alimentació dels estadounidencs sinó a la de tot el món. Empreses com Monsanto i Bayer estan a l’aguait de poder dur a terme la seva fusió (i altres com Syngenta, Du Pont…etc, també seguiran el camí). Molts bancs estan pendents de poder negociar amb les terres de conreu, el nou dorado de l’especulació. Molts dels immigrants que treballen sense papers (veure https://www.youtube.com/watch?v=gR1WyiLaDOU) veuran les seves vides també afectades….

Tenint en compte les previsions de la FAO, gens optimistes sobre els problemes alimentaris a curt termini de la humanitat, tot el que llegim realment espaordeix l’ànim. És el neoliberalisme pur i dur sense cap màscara. Neoliberalisme que veu en les necessitats bàsiques com l’alimentació, la sanitat, l’educació i la vivenda, una font d’ingressos per explotar i obtenir guanys sense cap mena d’ètica.

Continua la lectura de Trump i l’alimentació

Herbicides, plaguicides i resistència als antibiòtics

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=220906) podem llegir que els herbicides i els plaguicides provoquen resistèncai als antibiòtics. L’estudi, realitzat per la universitat de Canterbury (Nova Zelanda), demostra que els microbis (bacteris, fongs) es tornen més resistents als antibiòtics. Hi ho fan per una mera qüestió de selecció natural. Els que sobreviuen a l’acció dels herbicides i pesticides son més forts, la qual cosa també els fa progressivament més resistents als antibiòtics. El problema rau en que qualsevol persona o animal que toqui un camp (o jardí) on s’han abocat pesticides i plaguicides també els incorpora i per tant generarà microbis més resistents. És una llarga cadena on l’acció antròpica amplifica els riscos.

Donat que la ramaderia industrial ja crea resistències per l’ús massiu d’antibiòtics en la cria i engreix del bestiar, aquest fet es suma al dels herbicides i pesticides. Tot plegat una mala notícia que no fa preveure un futur gaire saludable…… Continua la lectura de Herbicides, plaguicides i resistència als antibiòtics