Arxiu de la categoria: RESIDUS

Els vessaments d’aigües contaminades al riu Odiel

El riu Odiel és un riu que es troba en el sud de la Península Ibèrica, que neix a la serra d’Aracena i que desemboca a la ria de Huelva on conflueix amb el riu Tinto.

Un total d’un terç de la seva conca es troba altament contaminat pels residus procedents de més de 100 mines abandonades i sense cap control.

Ara en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/minas-abandonadas-apuntillan-contaminados-industria_0_647086173.html) podem llegir com el darrer escapament procedent d’un embassament miner ha arribat fins a l’Atlàntic. Les empreses mineres responsables,  Ormonde i Nueva Tharsis, com és evident tractaran de no pagar res. De fet, Nueva Tharsis – Irlandesa – havia comprat la mina per tal de revendre-la sense fer res de res. Evidentment amb aquesta expectativa d’un negoci lucratiu havia deixat l’embassament – ja deteriorat – sense cap mena de control. Al final, com sempre, la contaminació l’haurem de pagar entre tots. I com sempre: Socialització de pèrdues i privatització de guanys…..

Malauradament la història es repeteix: Sempre guanya el interès econòmic davant del interès mediambiental. I sempre perdem tots. Poder cal repensar el sistema, no?

 

La Fiscalía tendrá que investigar por qué un cuarto de millón de metros cúbicos de agua ácida salieron disparados de una presa minera abandonada en Huelva y gran parte ha llegado al río Odiel. Pero el vertido tóxico ha evidenciado la bomba de relojería que pende sobre toda esta cuenca fluvial: numerosas explotaciones en desuso con poco mantenimiento que siguen vertiendo contaminación a los cursos. Los datos oficiales dicen que hay 100 minas abandonadas y cien millones de metros cúbicos de residuos acumulados en escombreras, depósitos y pozos.

El pasado 18 de mayo, un torrente de agua tóxica comenzó a brotar en la corta minera de La Zarza. La escorrentía ha llevado, al menos, la mitad del escape hasta el río Odiel y por su cauce ha alcanzado el océano Atlántico, según han avanzado científicos de la Universidad de Huelva.

La presa tenía ya una pequeña fuga, según ha revelado la Junta de Andalucía, pero el desagüe estaba obstruido y ha sido al reventar cuando la cascada ácida ha liberado esa cantidad de líquido. El estanque todavía tiene hectómetros cúbicos de agua venenosa, ya que alcanza una profundidad de unos cien metros.

El río Odiel es uno de lo más contaminados de Europa. Sus aguas, y las de sus tributarios como el Oraque o el Meca, soportan los tóxicos que ha dejado la actividad minera: 427 de los 1.149 km de la cuenca están contaminados. Los residuos se drenan y alcanzan las aguas hasta convertir a los ríos en ácidos, no aptos para la vida. Más de la mitad de los 150 km de curso del Odiel está calificada en un estado de conservación “muy bajo”. Justo a partir del primer aporte minero en la mina Concepción.

El reventón en la mina de La Zarza da un nuevo golpe al curso y los intentos de recuperar su valor ecológico. Una recuperación obligatoria. La directiva europea Marco de Aguas exige a los estados conseguir un buen estado de sus ecosistemas acuáticos. De hecho, la Unión Europea financia un programa piloto en el Odiel para implementar un sistema de limpieza de los terrenos ácidos. Se da la paradoja de que este río da nombre a un hábitat con tres figuras de protección ambiental: las Marismas del Odiel –cerca de su desembocadura donde se funde con otro curso altamente degradado: el río Tinto–.

“El agua no para de salir”

La Junta de Andalucía ha asegurado que el “vertido está controlado” y que pretende presentar la denuncia ante la Fiscalía de Medio Ambiente además de iniciar un expediente de sanción a las empresas responsables de la corta: Ormonde y Nueva Tharsis.

Pero también ha indicado que en esas presas solo hay agua de lluvia. Sin embargo, Iñaki Olano, coordinador de conservación de Ecologistas en Acción en Andalucía, contrapone que lo que no se hace “es tomar en serio la restauración de las cuencas mineras”. Olano recuerda que, desde que se clausura la actividad, “el agua no para de salir”. El propio informe del proyecto Life de la Unión Europea para el río Odiel asegura que “las explotaciones e infraestructuras mineras abandonadas suponen una grave alteración de la zona ribereña”.

Una cosa es que la extracción de minerales esté parada y otra que no haya responsables de esas infraestructuras. Los derechos mineros no se abandonan y son objeto de negocio. Así, la minera irlandesa Ormonde adquirió los derechos de La Zarza en 2007. Y luego cedió el control sobre el proyecto a Nueva Tharsis por cinco millones de euros en 2013 “para la reapertura de la mina”.

La minera irlandesa asegura que el proyecto de La Zarza está en fase de “desinversión”. Es decir, vender y obtener ingresos sin haber producido nada. Mientras tanto “el mantenimiento decae y el seguimiento del agua en las galerías es nulo”, se queja Olano. Y llegan vertidos masivos como el de hace una semana.

Rastreo legal

“El problema en estos casos es rastrear legalmente quién tiene que pagar”, explica la abogada experta en litigios medioambientales Cristina Álvarez Baquerizo. Esta letrada recuerda que las explotaciones mineras se benefician “de numerosas excepciones” en cuanto a la normativa “porque en muchas ocasiones están consideradas como de interés nacional”. Además, la ley de Minas es de 1978.

Álvarez recuerda las dificultades que, de forma genérica, presenta determinar en última instancia quién debe abonar una sanción y luego conseguir ese pago. Y pone de ejemplo el caso del vertido en Aznalcóllar. “Aún no han pagado”. En 1998, el escape de la balsa minera de Bolidén liberó lodos tóxicos que afectaron a más de 4.000 hectáreas del entorno del río Guadiamar, que alimenta las marismas de Doñana. En 2015, la Junta de Andalucía admitió estar en la “casilla de salida” para reclamar el pago de 90 millones de euros a la empresa. La minera se había ido de Aznalcóllar en 2001.

Aunque masivo, este último vertido es un escalón más en la degradación de estos ríos que fluyen por una zona rica en minerales. Sin ir más lejos, el alcalde de unas de las poblaciones de la cuenca, Tharsis, afirmaba en 2014 que las nuevas técnicas mineras para aprovechar los desechos y yacimientos suponían un futuro de trabajo para la comarca: “Uno de los grandes trabajos mineros que aún quedan en Europa están en la faja pirítica onubense”, vaticinaba Lorenzo Gómez (PSOE). Abrochaba esas promesas laborales a una de las empresas implicadas en este último escape tóxico: Nueva Tharsis.

La Unesco reprèn a Espanya per no protegir Doñana

El Parc Nacional de Doñana va ser declarada el 5 de novembre de 1994, per la Unesco, Patrimoni de la Humanitat, convertint-se així en l’únic espai protegit d’Andalusia que posseeix aquesta catalogació i una de les reserves naturals d’Espanya amb més acreditacions internacionals, ja que també va ser declarada per la Unesco Reserva de la Biosfera el 1981, també forma part des d’un any després del Conveni Ramsar, en què s’engloben els aiguamolls de major importància del món.

La Unesco ha criticat la “falta d’acció contundent” del Govern espanyol i la Junta d’Andalusia per protegir el Parc Nacional de Doñana. Avui, la Unesco destaca la falta de protecció del aqüífer, segueix atenta als projectes d’emmagatzematge de gas , dels quals demana revisar els estudis d’impacte ambiental, a la reobertura de la mina d’Aznalcóllar-Els Frares, el recreixement de l’embassament de l’Agre o els projectes de modernització de l’arrossar…Quina pena!

http://www.lavanguardia.com/natural/20170520/422756765668/unesco-reprende-espana-proteger-donana-wwf.html?utm_source=Twitter&utm_medium=Social

La Unesco ha criticado la “falta de acción contundente” del Gobiernoespañol y la Junta de Andalucía para proteger el Parque Nacional de Doñana y detener “las amenazas que están poniendo en peligro” el futuro de este humedal Patrimonio de la Humanidad, según ha indicado la organización WWF. Continua la lectura de La Unesco reprèn a Espanya per no protegir Doñana

El vuitè continent és de plàstic (vídeo)

En el marc del projecte d’afavorir l’ús d’un embalatge sostenible que es realitza a 2n ESO expliquem com el  plàstic s’acumula en el vòrtex del Pacífic Nord. Les seves conseqüències es poden veure en el següent vídeo.

En 1997 Charles Moore, un marino que vivía en California, volvía a casa desde Hawái después de una regata cuando decidió seguir una nueva ruta que lo llevaría a través de la esquina nororiental de una zona de 16 millones de Km2 conocida como el giro subtropical del Pacífico Norte. Continua la lectura de El vuitè continent és de plàstic (vídeo)

Científics investiguen el canvi climàtic en ecosistemes molt petits

En ciència és freqüent la utilització de models. Aquests, que poden ser analògics o digitals, son simplificacions de la realitat i serveixen per estudiar-ne els trets principals dels diferents paràmetres. Com és evident els resultat obtinguts no són una veritat absoluta però si són una aproximació a la realitat. De fet, quan més complex és l’ecosistema més difícil es fer-ne un bon model. Dins d’aquest camp, el de la modelització, els ordinadors han sigut un gran avenç que ha permès obtenir grans resultats.

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226851), podem llegir com un grup de científics australians han començat a estudiar els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes. El mètode emprat és mesurar els efectes en ecosistemes en miniatura. Els resultats per ecosistemes marins han estat un xic preocupants: el increment de la temperatura i l’acidificació de l’aigua provocaven importants canvis en la xarxa tròfica. Continua la lectura de Científics investiguen el canvi climàtic en ecosistemes molt petits

Hi ha altres coses millor que reciclar

Que cada vegada es recicla més i millor és una dada interessant que podem llegir en un excel·lent article publicat a “BlogSOStenible” (veure https://blogsostenible.wordpress.com/2017/05/19/fiebre-reciclaje-cosas-mejor-reciclar-sddr/).

Però millor que reciclar és Reduir, Reparar i Reutilitzar. Si a més també comprem productes de qualitat, que durin més, doncs millor que millor.

Per tant, reciclar està bé, però hauria de ser el darrer recurs davant de la reducció, la reparació i la reutilització. I en el meu cas aposto per la reducció. Un consum menor, del que realment es necessari, penso que és la millor aposta per evitar un increment en el consum de recursos i l’associat deteriorament del medi ambient. Continua la lectura de Hi ha altres coses millor que reciclar

Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

Darrerament hem sentit a parlar de l’Atles de justícia ambiental o EJAtlas. Aquest Atles documenta i cataloga els diferents conflictes socials que es relacionen directament amb els temes ambientals.

A tot el món, les comunitats estan lluitant per defensar les seves terres, aire, aigua, boscos i els seus mitjans de vida contra projectes nocius i activitats extractives amb forts impactes ambientals i socials.

Els mapes comprenen deu categories principals: energia nuclear, minerals extractius, gestió de residus, conflictes de biomassa i terra, combustibles fòssils i Justícia Climàtica / Energia, administració de l’Aigua, infraestructures i entorns construïts, Turisme, Conflictes de conservació de la biodiversitat i problemàtiques industrials i de Serveis Públics.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/136129/iquest-Que-es-el-Atlas-de-Justicia-Ambiental-o-EJA Continua la lectura de Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

Rànquing dels països més contaminats del món

Per arribar a confeccionar aquesta de països amb aquesta trista situació, l’OMS ha tingut en compte les dades oficials, referits a les ciutats capitals i els principals centres urbans de cada país. Les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM 2,5)són un dels  millors indicador de la contaminació urbana. Això és degut al fet que, d’una banda, el seu origen és antropogènic en una alta proporció, ja que les PM 2,5 en bona mesura provenen de les emissions dels vehicles dièsel a la ciutat. D’altra banda, els efectes que tenen sobre la nostra salut són molt greus, per la seva gran capacitat de penetració en les vies respiratòries. Pakistan, Qatar, l’Afganistan, Bangla Desh i Egipte ocupen els primers llocs. A Europa els pitjors són Turquia, Bulgària i Sèrbia.

http://www.ecoticias.com/co2/135957/Rankin-de-los-paises-mas-contaminados-del-mundo

Rankin de OMS. El hecho de tomar como base la medición de las capitales, explica por qué Pakistán, Egipto y Mongolia están entre los países más contaminados, puesto que sus ciudades capitales tienen altas concentraciones de partículas suspendidas, mientras que la calidad del aire, por ejemplo, en la cordillera del Karakorum es prácticamente perfecta, lo que en este Rankin la OMS no lo toma en cuenta. Del mismo modo, Rusia está entre los países de peor desempeño en cuanto a polución, basándose en la calidad del aire en Moscú, aunque hay ciudades con peores índices de contaminación que la capital y otros sitios cuyo aire es prístino. Continua la lectura de Rànquing dels països més contaminats del món

Seseña un any desprès

Ara fa un any de l’incendi del cementiri il·legal de pneumàtics a Seseña. Avui en dia el lloc està totalment net i la comissió d’investigació demanada per “Podemos” no s’ha constituït encara. De moment no hi ha cap responsable.

Podem llegir tota la cronologia dels fets i les dades en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/clm/Preguntas-respuestas-vertedero-neumaticos-Sesena_0_642885855.html). Continua la lectura de Seseña un any desprès

Hanford i Villar de Cañas

Any 1943…..La segona guerra mundial ha entrat en una fase en que els dos bàndols estan intentant construir l’arma definitiva. En aquest mateix any els USA construeixen la central de Hanford per tal de poder obtenir el plutoni que el hi permeti desenvolupar les seves primeres armes nuclears. De fet, el plutoni de la bomba atòmica que es va llençar a Nagasaki – bomba a la qual van anomenar Fat Man – va sortir d’aquesta central que formava part del projecte Manhatan. Actualment és un lloc on s’emmagatzemen quantitat de residus radioactius en no gaires bones condicions (veure https://www.youtube.com/watch?v=eC5z571Pp7E, un excel·lent documental de la noche temàtica de TVE2). Concretament a Hanford site, a l’any 2007 hi havia 2/3 de tots els residus dels estat Units de alta activitat. Cal recordar que part dels terrenys es troben prop del riu Columbia, altament contaminant per productes radioactius que escapen del magatzem…..

Doncs bé, ara fa dos dies va haver-hi un accident greu – produït pel col·lapse d’un túnel per portar materials radioactius – que va obligar a evacuar a tots els operaris de la planta (veure http://www.deia.com/2017/05/10/mundo/emergencia-en-la-central-que-fabrico-la-bomba-de-nagasaki)

Ara, el portaveu del govern de Castella-La Mancha ha comparat – per les característiques comuns d’ambdós projectes – el proposat ATC de Villar de Cañas amb Hanford. Tots els informes tècnics desaconsellen la ubicació del ATC a Villar de Cañas, sobretot per les característiques hidrològiques del indret. Però ja sabem que existeix un interès polític en que sigui construït en aquest lloc per damunt de les consideracions de seguretat.

Al final, tindrem un altre Handford a Castella-La Mancha? Al final deixarem als nostres fills, nets i besnets, una zona contaminada durant milers d’anys? Al final guanyaran els interessos econòmics d’uns pocs als interessos de la majoria de la societat? Continua la lectura de Hanford i Villar de Cañas

La tassa de retorn energètic i la eficiència: que ens diuen i que no

És el títol del darrer article de Jota Ele (antic membre de crisis energética i ara també de la web d’Antonio Turiel) publicat en el blog d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/05/tasa-de-retorno-energetico-y-eficiencia.html). En ell ens explica els conceptes, ja comentats aquí de la TRE i la eficiència, i la importància que tenen en el món de la energia. Energia que recordem que és la que mou el món, fins i tot l’econòmic.

En l’article ens comenta com s’està potenciat la despesa de petroli i els seus derivats en energia final (per exemple en el transport), limitant el seu ús en transformacions  per a la qual s’utilitzen el gas, el carbó i la electricitat. També ens  comenta que:

a. “El gas natural y la electricidad son las energías más adaptadas a todos los sectores de la energía final exceptuando el transporte, que está altamente especializado en los derivados del petróleo. Vemos también que el carbón está prácticamente especializado en generación eléctrica”.

b. “Mientras el carbón y sobre todo el gas natural se comporten como fuentes de energía ilimitadas el sistema tratará de adaptarse a ello sin tener en cuenta conceptos como TRE, eficiencia, pérdidas o contaminación”.

c. “Da igual que algunas tecnologías como la solar tengan una TRE baja; con el excedente energético que nos proporciona el gas y el carbón todo es viable. Una vez pasado el cenit del gas el mundo tendrá que enfrentarse cada vez más a un escenario progresivo de menos energía y por lo tanto de los nuevos proyectos energéticos se desecharán las energías menos rentables, posiblemente las que tengan menos TRE como la fotovoltaica”.

e. “El caso de la energía nuclear es aún peor; hoy el mundo almacena multitud de residuos nucleares de miles de años de duración a costa del grandísimo excedente de energía que todavía se dispone gracias a los combustibles fósiles. En el futuro y con la energía total en declive se tendrá que seguir desviando energía para seguir custodiando estos desechos. Y con el agravante de que probablemente sin el aporte de la energía nuclear, ya que se habrá llegado al cenit del uranio, y además se procurará no generar más residuos. Esto significa que nuestros descendientes cargarán con un problema que nosotros hemos ignorado por no querer tener en cuenta conceptos como el de la TRE”.

L’autor afegeix més polémica amb la seva previsió de que quan s’arribi al cènit del gas probablement també s’arribarà al cènit de de l’energia mundial i TOTS els sectors d’energia final quedaran afectats. Arribats aquí pronostica el final de la societat de consum…..Sens dubte un article polèmic i interessant. Un article per repensar la nostra economia, l’actual BAU basat en el créixer-créixer.

jueves, 4 de mayo de 2017

Continua la lectura de La tassa de retorn energètic i la eficiència: que ens diuen i que no