Arxiu de la categoria: RESIDUS

EQUO demana la prohibició definitiva del glifosat a Espanya

El glifosat és l’herbicida més utilitzat a Espanya i arreu del planeta. Segons dades oficials del Ministeri, un de cada tres rius espanyols està contaminat per aquest insecticida. Després de la recent condemna a Monsanto a indemnitzar un home als Estats Units per haver-li causat un càncer amb aquest pesticida, des de l’organització han alertat de la necessitat de prendre mesures per evitar que fets com aquest es repeteixin. S’ha de prendre alguna acció. Pot ser quan es prengui serà massa tard.

https://www.publico.es/sociedad/glifosato-equo-pide-prohibicion-definitiva-glifosato-espana.html

El partido político ecologista ha pedido a la nueva ejecutiva de Sánchez la prohibición inmediata del herbicida glifosato. Tras la reciente condena a Monsanto a indemnizar a un hombre en Estados Unidos por haberle causado un cáncer con este pesticida, desde la organización han alertado de la necesidad de tomar medidas para evitar que hechos como este se repitan. Continua la lectura de EQUO demana la prohibició definitiva del glifosat a Espanya

El lindà es cronifica en el Gállego: segueixen els positius tres anys després de l’abocament de Bailín

No apareix en els telenotícies, però no per això deixa de fer mal. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre detecta la presència de residus a Hostal de Ipiés i en la presa de la sèquia de Urdán. La desídia dels governs deixa al Pirineu 120.000 tones de residus tòxics.

Infotaula de fàrmacLindà
Lindane (chair) molecule spacefill.png
Gamma-hexachlorocyclohexane.svg
Malaltia objecte pediculosi i sarna
Dades clíniques
Codi ATC P03AB02
Dades químiques i físiques
Fórmula C₆H₆Cl₆
Massa molecular 287,8601 uma
Densitat 1,85 g/cm3
Punt de fusió 235 °F
Punt d’ebullició 614 °F
Solubilitat en aigua 0,001 g/100 g dissolvent
Identificadors
Número CAS 58-89-9
PubChem (SID) 727
DrugBank 00431
ChemSpider 10481896
UNII 59NEE7PCAB
KEGG D00360
ChEBI 32888
ChEMBL CHEMBL15891
AEPQ 100.000.365
Modifica dades a Wikidata

El lindà és l’isòmer γ de l’1,2,3,4,5,6-hexaclorociclohexà.[1] És un compost organoclorat que s’utilitza com a insecticida en diversos àmbits com l’agricultura, la veterinària i la farmàcia.

L’Organització Mundial de la Salut l’ha classificat com a moderadament perillós i el seu comerç internacional està restringit i regulat pel Conveni de Rotterdam. El 2009, la seva producció i ús agrícola va ser prohibit pel Conveni d’Estocolm[2] sobre contaminants orgànics persistents, a excepció del seu ús farmacèutic en el control de la pediculosi i la sarna[3] com a tractament de reserva. Continua la lectura de El lindà es cronifica en el Gállego: segueixen els positius tres anys després de l’abocament de Bailín

Històrica condemna a Monsanto

El glifosat és un herbicida que ha generat una gran controvèrsia a tot el món per presumptes efectes perjudicials tant en la salut de les persones com a la terra ruixada amb productes que el contenen. El jurat assegura que l’empresa “va actuar amb malícia” en no informar del risc per a la salut; la signatura apel·larà i insisteix que el glifosat és segur.

Mentrestant el desembre de l’any passat, la Unió Europea va renovar la llicència, l’herbicida més usat en la Unió, per cinc anys més, fins a desembre de 2022. Alguna cosa no funciona!

https://elpais.com/internacional/2017/11/27/actualidad/1511794192_322345.html

https://www.pagina12.com.ar/134665-historica-condena-a-monsanto

La Justicia californiana encontró a la empresa agroquímica responsable de ocultar datos sobre la peligrosidad del glifosato. La obliga a indemnizar a un jardinero de 46 años con cáncer terminal por haberse expuesto a los herbicidas durante años.

Continua la lectura de Històrica condemna a Monsanto

Defensem els que defensen la terra

Article  de “The New York Times”.  Només destacar un paràgraf :

“Som nosaltres qui podem solidaritzar-nos amb els defensors i defensores i fer servir les nostres veus per crear consciència sobre la seva lluita. Els canvis en la política i en els negocis solen iniciar així: els ciutadans i els consumidors influeixen en les grans transformacions “

https://www.nytimes.com/es/2018/07/31/opinion-ruben-albarran-medioambiente/?rref=collection%2Fsectioncollection%2Fnyt-es

CIUDAD DE MÉXICO — Isidro Baldenegro López sabía que su vida estaba en peligro. Después de que en 1986 asesinaron a su padre, el activista Julio Baldenegro, Isidro tomó su lugar como defensor de los bosques de la sierra Tarahumara. Organizó protestas pacíficas contra la tala ilegal de madera, presionó al gobierno para que prohibiera temporalmente la tala en la región y molestó a traficantes de drogas y a líderes de la industria maderera. Cuando, en 2005,  obtuvo el Premio Ambiental Goldman, 99 por ciento de los antiguos bosques tarahumaras habían sido deforestados. Las amenazas contra él y su familia eran cotidianas y el 15 de enero de 2017 fue asesinado.

La vida de los activistas que luchan por la conservación de las selvas, reservas y comunidades indígenas, está en riesgo permanente. Y cada vez más. El informe más reciente de Global Witness señala que en 2017 hubo un aumento de la violencia contra defensores de la tierra y el medioambiente en México, el cuarto país con más muertes de activistas. Al menos quince líderes medioambientales fueron asesinados el año pasado, muchos más de los tres registrados en 2016. Son todavía más las personas que han sido agredidas físicamente, arrestadas o encarceladas o han recibido amenazas de violaciones o secuestros. Continua la lectura de Defensem els que defensen la terra

L’incendi de Llutxent es descontrola: es dirigeix a Gandia i calcina 20 habitatges

L’evolució de les flames és “molt convulsiva” i d’un “impacte terrible” en arribar a un barranc a les rodalies de Gandia.  Un canvi sobtat en la direcció del vent en les últimes hores ha calcinat 20 habitatges i diversos vehicles a la zona de la Marxuquera, al terme municipal de Gandia, tal com ha confirmat la Generalitat Valenciana. Les flames superen els 20 metres d’altura en alguns punts i ja són sis els municipis afectats.

El Govern ha enviat quatre avions amfibis i tres helicòpters, així com una Brigada de Reforç contra Incendis Forestals. Ja han cremat més de 2.900 hectàrees i el vent no ajuda al seu control.

Cal una nova cultura del foc. L’equip d’agents mediambientals que treballa en la investigació de les causes de l’incendi ha constatat gràficament que l’origen del foc va ser la caiguda d’un llamp sobre un arbre a la matinada de dilluns. Les condicions climàtiques ens superen.

Això és el que queda del Refugi-Aula d’educació i investigació ambiental, ubicat al Paratge Natural , (entre els termes de Llutxent i Pinet) destruït pel foc.

Ver imagen en Twitter

Ver imagen en Twitter

https://www.elconfidencial.com/espana/comunidad-valenciana/2018-08-08/incendio-llutxent-gandia-desalojados_1602312/

Las tareas de extinción del incendio que afecta a Llutxent (Valencia)han comenzado a las 7:00 horas después de una noche muy complicada. Fuera de control, el fuego se dirige a Gandía y ha arrasado ya 2.900 hectáreas, lo que ha obligado a evacuar a casi 3.000 personas. Un cambio repentino en la dirección del viento en las últimas horas ha calcinado 20 viviendas y varios vehículos en la zona de la Marchuquera, en el término municipal de Gandía, tal y como ha confirmado la Generalitat Valenciana. Las llamas superan los 20 metros de altura en algunos puntos y ya son seis los municipios afectados.

En las labores de extinción trabajan 27 medios aéreos y 700 agentes forestales y bomberos, que con ayuda de miembros de la Unidad Militar de Emergencias, tienen como objetivo inmediato controlar el incendio. Además, el Gobierno ha enviado cuatro aviones anfibios y tres helicópteros, así como una Brigada de Refuerzo contra Incendios Forestales. En concreto se han desplazado a la zona dos aviones anfibios Canadair de 5.500 litros de descarga de las bases de Los Llanos (Albacete) y de Zaragoza, así como dos anfibios de 3.100 litros de Manises (Valencia). El presidente de Ejecutivo, Pedro Sánchez, se ha puesto en contacto con el presidente de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, para trasladarle “todo” su apoyo” y solidaridad.

Ver imagen en TwitterVer imagen en TwitterVer imagen en Twitter

Declaración de zona emergencia

Continua la lectura de L’incendi de Llutxent es descontrola: es dirigeix a Gandia i calcina 20 habitatges

Califòrnia pateix l’incendi més gran de la seva història

Mai s’està preparat per un gran incendi forestal.Els incendis forestals són provocats per una diversitat de factors, entre els que juga un paper cada vegada més important el canvi climàtic.Les condicions climàtiques superaran els esforços per prevenir els incendis. 

L’incendi de Mendocino, a Califòrnia, es converteix en el més gran de la història de l’estat. L’incendi forestal declarat al comtat californià de Mendocino, a 145 quilòmetres al nord de San Francisco, s’ha convertit en el més gran de la història de l’estat nord-americà.

Les flames han calcinat ja 114.800 hectàrees i continuen creixent, segons el Departament de Silvicultura i Protecció contra Incendis de Califòrnia. L’incendi ha superat al ‘Thomas’, que va cremar 114.078 hectàrees als comtats de Santa Bàrbara i Ventura l’any 2017, mentre s’espera que les condicions climàtiques òptimes persisteixin.

  El nombre de morts al nord de Califòrnia pels incendis forestals ha augmentat a set, segons han comunicat les autoritats aquest diumenge, al mateix temps que han advertit que dos dels incendis més difícils de controlar a la zona han augmentat més d’un 25 per cent durant la nit.

https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1155728/califrnia-pateix-lincendi-mes-gran-seva-histria

L’incendi forestal declarat al comtat californià de Mendocino, a 145 quilòmetres al nord de San Francisco, s’ha convertit en el més gran de la història de l’estat nord-americà. Continua la lectura de Califòrnia pateix l’incendi més gran de la seva història

L’Àsia no vol (ni pot) ser l’abocador del planeta

Molt bon article de lectura obligatòria.

https://www.ara.cat/dossier/Asia-vol-pot-abocador-planeta_0_2064393565.html?utm_campaign=_news30clics&utm_source=ara&utm_medium=emai

“Llencen el plàstic dins d’un forat a terra que sembla una piscina. Quan està ple fins a dalt sovint el cremen, sobretot si creuen que algú sospita, per esborrar proves”. L’activista tailandès Somnuck Jongmeewasin explica a l’ARA per telèfon el que ha vist a la província de Chonburi, al sud-est de Bangkok, on els “abocadors il·legals” de residus plàstics s’han multiplicat des del gener. Aquell mes, la Xina va tancar les portes a les importacions de residus plàstics d’arreu del món “i els vaixells van girar cap a Tailàndia” i altres països del Sud-est Asiàtic, tal com ha constatat aquest professor de gestió mediambiental de la Universitat Internacional de Silpakorn. El negoci del reciclatge al seu país està en mans d’empreses de la Xina, Hong Kong i Singapur, però “en els últims mesos gairebé tot el que arriba són plàstics no aptes per reciclar i els inversors senzillament lloguen o compren terrenys i contracten algú perquè els traslladin allà i els aboquin”, relata. Les batudes policials contra abocadors il·legals es van disparar fins que, al juny, el govern tailandès va emetre una ordre per aturar les importacions de residus plàstics al país. I no és un cas únic. Sobrepassat per l’acumulació de contenidors de plàstics als seus ports, el Vietnam també va anunciar al maig que prohibiria les importacions de deixalles plàstiques del 25 de juny al 25 d’octubre. Prohibicions similars s’han anunciat a Indonèsia, Malàisia i fins i tot Polònia, on diversos incendis contaminants en abocadors il·legals de plàstics al mes de maig van forçar el govern a prendre mesures.

Ofegats pel plàstic que ningú vol, provinent principalment d’Occident, les prohibicions compartien el mateix argument: “No volem ser l’abocador del planeta”. Qui feia aquest paper fins ara, la Xina, havia llançat la mateixa crida ara fa un any, quan va anunciar que vetaria aquestes importacions el gener del 2018. El gegant asiàtic assumia fins ara la meitat de les exportacions de residus plàstics del món (el 2016 en va importar 7,3 milions de tones de 43 països, entre ells Espanya, d’un total de 14,1 milions de tones exportades globalment). Però l’impacte mediambiental d’aquesta indústria, que cada cop rebia més deixalles contaminades i impossibles de reciclar, va portar el govern xinès a dir prou. Continua la lectura de L’Àsia no vol (ni pot) ser l’abocador del planeta

Arriben els incendis climàtics: el Armagedón de les cendres

Nou desapareguts i dos bombers morts en els incendis descontrolats a Califòrnia. Més de 38.000 persones han fugit, i s’ha detingut una persona per haver provocat alguns dels focs.  Veure també https://www.ara.cat/internacional/Nou-desapareguts-incendis-descontrolats-California_0_2059594229.html   Segons els experts, estem davant d’una nova generació d’incendis forestals. Són els incendis del canvi climàtic: molt més virulents, amb més capacitat de destrucció. Portugal, Xile, Austràlia l’any passat,  Grècia recentment, són incendis que resulten impossibles d’extingir.

https://www.eldiario.es/zonacritica/Llegan-incendios-climaticos-Armagedon-cenizas_6_797280277.html

Los testimonios de quienes han logrado sobrevivir a la violenta oleada de incendios forestales en Grecia son sobrecogedores: “Todo estaba en llamas, todo: árboles, casas, coches”, “era el propio aire lo que ardía: al respirar te quemaba la nariz”, “huimos hacia la playa y al volver todo había desaparecido, solo quedaban cenizas”.

Hay más de ochenta víctimas mortales y centenares de desaparecidos. Las llamas han arrasado centenares de edificios, infraestructuras y equipamientos. El bosque ha desaparecido para siempre en amplias zonas del país, pues difícilmente volverán a verse cubiertas de árboles.  Continua la lectura de Arriben els incendis climàtics: el Armagedón de les cendres

Les burilles, primera font d’escombraries mundial

A l’entrar en contacte amb l’aigua, les substàncies de les burilles alteren el cicle ecològic de diverses espècies marines fent que algunes acabin enverinades. De fet, cada burilla pot arribar a contaminar fins a vuit o deu litres d’aigua; i fins a 50 litres si és aigua dolça.

https://www.publico.es/sociedad/m-ambiente/contaminacion-mn.html

De los 6 billones de cigarrillos que se fuman en todo el mundo cada año, 4,5 terminan depositados en la naturaleza. Lo confirma un informe sobre la presencia de colillas en espacios naturales, desarrollado por Libera, un proyecto impulsado por SEO/BirdLife en alianza con Ecoembes. Un informe que constata que, las colillas, se han convertido en la primera fuente de basura mundial. Continua la lectura de Les burilles, primera font d’escombraries mundial

Els incendis forestals alimentats pel canvi climàtic com els de Grècia activen les alertes europees

Aquest titular es repetia l’any passat, només havíem de canviar el país, simplement Grècia per Portugal. I és que el canvi climàtic multiplica els incendis forestals virulents i devastadors. Els experts de l’ONU han constatat que l’escalfament global exacerba aquests sinistres amb especial rellevància en el sud d’Europa. Les onades de calor agudes i prolongades afavoreixen l’extensió de les flames per milers d’hectàrees de masses forestals. D’altra banda, el nord i est d’Europa viuen onades de calor i sequera, condicions similars a les que va experimentar la península ibèrica durant l’onada de focs de 2017. El canvi climàtic ´sembla inevitable. Avui i demà, aquí, onada de calor, ara sí.

(Veure també : https://www.eldiario.es/sociedad/incendios-violentos-Portugal-cambio-climatico_0_656185098.html )

https://www.eldiario.es/sociedad/incendios-forestales-salvajes-Grecia-emergencias_0_796521136.html

Los efectos que los científicos atribuyen al cambio climático en Europa no se han ido porque el verano español esté siendo suave en el termómetro: si el año pasado las olas de calor, la sequía y la proliferación de incendios devastadores se cebaron en la península ibérica, este curso golpean al norte y este del continente. De las cinco alertas activas en el Sistema Europeo de Gestión de Emergencias Copernicus EMS, tres son por fuegos forestales “salvajes” en Grecia, Suecia y Letonia. Incendios alimentados por una ola de calor prolongada, según explica la Organización Meteorológica Mundial (OMM).   Continua la lectura de Els incendis forestals alimentats pel canvi climàtic com els de Grècia activen les alertes europees