Arxiu de la categoria: RECURSOS

La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

Ja fa un cert temps que vaig posar un post sobre Retortillo (veurehttp://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/03/05/garona-i-retortillo/#more-11058), la localitat de Salamanca on una empresa minera – la empresa australiana Berkeley – vol tirar endavant un projecte de  mineria a cel obert per extreure Urani.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (http://www.publico.es/sociedad/uranio-justicia-acorrala-proyecto-explotar.html), podem llegir com la justícia sembla que per fi ha decidit actuar davant de les accions contra el medi ambient empreses per la minera.

Sota la promesa de donar feina a més de 400 persones, en una zona on viuen del turisme rural i de la ramaderia – que pràcticament desapareixerien si la mina al final s’obre – la empresa Berkeley ja ha començat ha talar sense cap mena de permís alzines centenàries. I és que com ben bé diuen…..seran 10 anys d’explotació per deixar milers d’anys de contaminació. Continua la lectura de La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

L’observatori del Mauna Loa registra per primera vegada una concentració de CO2 superior a 410 ppm

Dimarts passat, 18 d’abril de 2017, l’Observatori Mauna Lloa, Hawaii, va registrar la seva primera lectura de diòxid de carboni en més de 410 parts per milió (va ser de 410,28 ppm).

Les concentracions de diòxid de carboni s’han disparat en els últims dos anys a causa de la crema de més combustibles fòssils i, en part, a altres factors naturals com El Niño, causant que més CO2 acabi a l’atmosfera. Però aquesta concentració està principalment impulsada per les quantitats rècord de diòxid de carboni que els éssers humans estem creant en cremar combustibles fòssils. L’augment del CO2 a l’atmosfera afavoreix l’efecte hivernacle, atrapant calor a l’atmosfera amb la consegüent pujada de temperatures i causant l’escalfament global.

El diòxid de carboni no ha assolit aquesta concentració en milions d’anys. Els científics van predir que anava a succeir aquest any i s’ha complert.

Molt trist, aquesta dada arriba en la mateixa setmana que celebrem el Dia Internacional de la Mare Terra, dedicat a l’alfabetització climàtica i mediambiental, i tot just quan es celebren diverses marxes per la ciència, impulsades per intentar frenar polítiques regressives en matèria de canvi climàtic… Continua la lectura de L’observatori del Mauna Loa registra per primera vegada una concentració de CO2 superior a 410 ppm

Dia de la Terra 2017: en pro de l’alfabetització ambiental i climàtica

El 22 d’abril és el Dia de la Terra. Persones de tot el món s’involucraran en diversos programes com ara recollida de residus, tallers de reciclatge o esdeveniments de conscienciació de la cura del Medi Ambient. És el dia en què es festeja la terra i s’aprecia la natura.

En 2017, la campanya es denomina «Alfabetització mediambiental i climàtica». L’educació constitueix els fonaments del progrés. Necessitem que la ciutadania mundial conegui els conceptes sobre el canvi climàtic i sigui conscient de l’amenaça sense precedents per al planeta. El coneixement ens ajudarà a tots i ens portarà a prendre mesures per defensar el medi ambient .(http://www.un.org/es/events/motherearthday/)

Cada any, el 22 d’abril es celebra a tot el món que el 1970 es va iniciar un moviment ambientalista on 20 milions de nord-americans es van manifestar sortint al carrer per lluitar per un medi ambient saludable.  Però, quina és la història darrere del Dia de la Terra?Aquest article ho explica  …

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/135182/Dia-de-la-Tierra-2017-en-pro-de-la-alfabetizacion-ambiental-climatica

El catalizador

En 1962, Rachel Carson escribió Silent Spring “Primavera Silenciosa”. Fue un libro de ciencias ambientales, que se centró en los peligrosos efectos del uso indiscriminado de plaguicidas. El tema de la contaminación y la salud pública se popularizó y Silent Spring vendió más de medio millón de copias en todo el mundo. Esto preparó el escenario para la fuerte reacción del público, cuando en 1969 se produjo un estallido en un pozo de petróleo en Santa Bárbara, California, que se convirtió en el mayor desastre ecológico en aguas estadounidenses, hasta ese momento.

Gaylord Nelson, un senador de Wisconsin, profundamente afectado por las consecuencias del derrame, decidió impulsar la protección del Medio Ambiente y llevarla a la agenda política aprovechando el apoyo multitudinario de los estudiantes universitarios. Creó la idea de una “enseñanza nacional sobre el Medio Ambiente”. Pete McCloskey y Denis Hayes un profesor de Harvard, se unieron al esfuerzo y ayudaron a coordinar un equipo básico de 85 personas, que se dedicó a promover el evento en los Estados Unidos. Fue elegida la fecha 22 de abril, porque cayó entre las vacaciones de primavera y los exámenes finales. Continua la lectura de Dia de la Terra 2017: en pro de l’alfabetització ambiental i climàtica

La TRE global de la indústria del petroli

Ahir ja vaig comentar la meva opinió sobre el tecno-optimisme (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/04/18/agricultura-urbana-entre-les-potencialitats-i-la-prepotencia/) i la seva no consideració de les necessitats energètiques que planteja. Ja vaig comentar que el món al qual ens encaminem estarà caracteritzat per menys recursos (opinió compartida també per S. Niño Becerra, veure http://lacartadelabolsa.com/leer/articulo/transito), especialment els energètics. I la tecnologia i la nostra civilització en general necessiten l’energia per a poder subsistir i progressar.

Avui, tal i com vaig prometre, penjo un post – el darrer de Ruy Núñez – publicat en el blog d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/04/tre-global-de-la-industria-del-petroleo.html).

Ja he comentat en altres cops que el Petroli és el principal recurs energètic actual i que és un factor limitant dins del nostre sistema. és una font energètica i a la vegada serveix per obtenir la resta de fonts energètiques i la majoria de recursos que utilitzem.

En l’article que esmentem, Núñez analitza la tassa de retorn energètic global de la indústria del petroli. De la seva anàlisi s’infereix que  independentment del volum total de petroli produït i del volum total d’energia neta obtinguda, la TRE del petroli caurà fins a valors que segons els experts  NO permeten sostenir una civilització com la que tenim fins ara.

Caminem cap a un món amb menys recursos i energia, més local i que haurà de ser més autàrquic. Un món diferent de l’actual on serà necessària la cooperació de les persones, més que no pas la competició, per tal de sobreviure. Un món on el bé comú hauria d’estar per damunt del bé individual. On la redistribució dels recursos i una major participació dels ciutadans en les decisions col·lectives haurien d’estar presents. En definitiva un món que cal començar a fer tenint en compta cap a on anem……. tenint en compte les tendències i no els desitjos (com el cas del tecno-optimisme) del que voldríem que fos.

martes, 18 de abril de 2017

Continua la lectura de La TRE global de la indústria del petroli

Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

Un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/potencialidades-prepotencia-agricultura-urbana_6_631746860.html), on els autors reflexionen sobre el paper dels horts urbans. Més ben dit valoren quin ha estat i ha de ser el paper dels horts urbans. Si bé són un recurs important no poden ser el substitut del agro, no poden pretendre ser un món a banda que auto-abasteixi les ciutats separat del medi ambient que les envolta (“Las ciudades no son autónomas sino que forman parte de un todo mayor, por lo que no pueden ignorar las múltiples funciones que los sistemas agrícolas desarrollan más allá de la provisión de alimentos, y que no pueden ser sustituidas por artefactos tecnológicos sin simplificarlas y empobrecerlas radicalmente.”).

En aquest aspecte destaquen el tecno-optimisme – com no- de les propostes teòriques de les granges verticals……grans edificis de tipus gratacels que segons ells serien capaços d’auto-abastir les ciutats…. Aquests models – agrupats sota el terme agritectura – estarien conformats per edificis intel·ligents i sistemes hipertecnològics. Llàstima que l’energia disponible per part de la humanitat vagi decreixent en els propers anys (com veurem en un post que penjaré demà…), i que sovint és un fet que molts dels tecno-optimistes ignoren. Sense aquest surplus energètic aquestes solucions miraculoses es tornen inviables. Continua la lectura de Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

El cicle polític de l’aigua

De la mateixa manera que hi ha un cicle hidrològic de l’aigua, composat per un subcicle extern i un subcicle intern (veure Fig 1), també – i per desgràcia – hi ha un cicle polític de l’aigua. Aquest el podem definir com un cicle en el qual de les tres fases principals del subcicle extern – evaporació, condensació i precipitació – tant sols es compleix la primera: l’aigua s’evapora i desapareix per a benefici d’uns pocs.

Resultat d'imatges de ciclo hidrologico interno del agua

Fig. 1. Cicle hidrològic de l’aigua format pel subcicle extern i l’intern. Tradicionalment, i de forma errònia, tant sols ens expliquen el subcicle extern (error present en gairebé tots els llibres de text i de divulgació de la geologia).

Tot i semblar – que ho és – un article (publicat al diari “Público” (veure http://ctxt.es/es/20170412/Politica/12150/agua-privatizacion-Agbar-catalunya.htm))) de caire polític, avui el penjo per la seva gran incidència en el medi ambient.

En destaco dos paràgrafs (per ser breu en la introducció):

“Como la sanidad, el agua es un recurso que forma parte del núcleo duro del pilar social del Estado. En la escuela se estudia que el ciclo del agua se compone de tres fases: evaporación, condensación y precipitación. Estas fases tienen su contrapartida en el ciclo político, donde sin embargo sólo se ha importado la primera (en su uso figurado) para explicar la desaparición milagrosa del dinero, un hecho, digamos de paso, que supone una violación flagrante del primer principio de la termodinámica. Vamos a esbozar a partir de una anécdota las fases del ciclo político del agua.”

“El agua es un bien escaso que dentro de muy poco tiempo no podrá sostenerse. Eso de los usos generales, gratuitos, a los que todos, más nuestros abuelos que nosotros, estábamos acostumbrados, no será posible. Por eso debemos trabajar todos juntos en una única dirección, poner en común obligaciones, necesidades y esos problemas que tiene el poder judicial para aplicar la normativa. No es sencillo. Hacer llegar esas dificultades al sector económico o al sector que se ocupa de la gestión de las aguas tiene su importancia y su valor”. (Atlántica, julio 2016)

Com sempre val a dir que si ho violem canviar …”haurem de canviar de sistema econòmic”. Continua la lectura de El cicle polític de l’aigua

El canvi climàtic i la processionària del Pi.

Avui no penjo un article en concret sinó tant sols un post de la meva pròpia experiència en aquest tema. I dic experiència per referir-me a l’observació en viu de la major destrucció de pins, sembla que no irreversible, per les erugues de la processionària del pi en la zona de les nostres vacances (Thaumetopoea pityocampa; veure https://es.wikipedia.org/wiki/Thaumetopoea_pityocampa).

Havia llegit ja fa temps que el increment de les temperatures produït pel canvi climàtic (el que és negat per Trump, Rajoy i altres “descerebrats”), podien incrementar l’acció d’aquest paràsit (veure https://www.soyresponsable.es/medio-ambiente/plaga-procesionaria-cambio-climatico/ i http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptacion/cap22-incidenciadelaprocesionariadelpinocomoconsecuenciadelcc_tcm7-404000.pdf).

Però res m’havia preparat per veure l’espectacle dantesc d’aquestes mini vacances de setmana santa que tradicionalment passem en un petit poble de la “preserrania” de Cuenca.

Ja en el camí d’anada, abans d’arribar a Teruel, al voltant de Rubielos de Mora vàrem començar a veure pinars de color marronós (veure Foto 1), estranys per aquestes dates en les que tradicionalment tenen un color verdós per les pluges i neu de l’hivern i l’inici de la primavera. Aquesta coloració ens va acompanyar al llarg de tot el nostre viatge fins el poble en qüestió.

Foto 1. Aspecte de la coloració marronosa dels pinars de la zona. En primer terme poden observar-se les branques d’un pi sense pràcticament cap acícula.

Pensàvem que la coloració era deguda al fet d’un hivern amb poca neu i poques pluges al llarg d’aquests darrers mesos. Continua la lectura de El canvi climàtic i la processionària del Pi.

Un decàleg per a una nova economia de l’aigua

Aquest és el petit diccionari que emmarca els debats del IV Fòrum de l’Economia de l’Aigua celebrat a Barcelona.

Perquè una sola mesura no és suficient, però la suma de totes les accions realitzades per cada un de nosaltres, i dels nostres governs, si que pot ajudar a que el recurs de l’aigua sigui gestionat el millor possible. Cal que tots prenguem bona nota …

http://www.lavanguardia.com/natural/20170406/421474866863/decalogo-economia-del-agua.html

La creciente escasez de recursos hídricos, unida a los nuevos retos sobre la gestión del agua (la necesidad de financiar todos sus costes, incluida la recuperación ecológica de los sistemas acuáticos, o la adaptación al cambio climático), obligan a los economistas a debatir sobre cómo manejar mejor este bien, básico para la economía y para las necesidades de bienestar ciudadano. Éste es el pequeño diccionario que enmarca los debates del IV Foro de la Economía del Agua celebrado en Barcelona. Continua la lectura de Un decàleg per a una nova economia de l’aigua

El Govern retalla un 45% les partides per a la lluita contra el canvi climàtic

Pateixen retallades pràcticament tots els programes. No obstant això, destaca la retallada del 45% en el programa de lluita contra la contaminació i el canvi climàtic, que passa de 50.850.000 d’euros a 27.640.000.

“Queda clar que el medi ambient no és una prioritat per al Govern, que ha reduït al mínim les actuacions de biodiversitat, el personal i els mitjans”, ha sentenciat el coordinador estatal d’Ecologistes en Acció, Francisco Segura.

Negant l’existència del canvi climàtic, i la seva prioritat,  pararem els seus efectes?

http://www.lavanguardia.com/natural/20170407/421502694744/presupuestos-cambio-climatico.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=twitter&utm_medium=social Continua la lectura de El Govern retalla un 45% les partides per a la lluita contra el canvi climàtic

De Seattle a ….. els municipis s’uneixen per lluitar contra l’oleoducte

S’enrecorden dels Sioux lluitant contra l’oleoducte de Dakota del Nord?. Aquell oleoducte que Obama va aturar i ara Trump vol continuar. Doncs bé ara – com podem llegir en un article publicat a Rebelión (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=225038) – un grup d’activistes de la ciutat de Seattle ha aconseguit que el municipi retirés els fons que tenien en els bancs que recolzen el projecte de l’oleoducte. I, Oh miracle!, altres municipis com San Francisco, Albuquerque, Raleigh…, s’uneixin a la iniciativa. I el camí que segueixen és un bon camí ja que l’únic llenguatge que entén el capital és el dels diners. Poder ara que la gent comença a pressionar als bancs aquests aturin el projecte. Perquè els diners per aquestes aus de rapinya, aquest càncer que s’extèn, són el primer i el darrer. Iniciatives com aquesta, d’aconseguir l’èxit, ens mostren el camí.

Ciudades retiran miles de millones de dólares depositados en los bancos que respaldan el Oleoducto de Dakota del Norte
De Seattle a San Francisco, de Albuquerque a Raleigh, municipios de EE.UU. se suman a la lucha para dejar sin capital al polémico oleoducto

Continua la lectura de De Seattle a ….. els municipis s’uneixen per lluitar contra l’oleoducte