Arxiu de la categoria: RECURSOS

Ensenyar a menjar, l’assignatura pendent de l’Educació a Espanya

Els experts diuen que el nostre patró alimentari és insostenible i recomanen un canvi a una dieta més verda. Amb això estem.

La lluita contra el canvi climàtic depèn de tots. Només amb un canvi a la dieta, com ara deixar de menjar tanta carn, podem fer molt per combatre’l”. Ho diu Carlos González, investigador sènior de la unitat de nutrició i càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Segons dades de la FAO, la ramaderia és responsable de gairebé un 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle -més que la indústria del transport- i és un dels grans responsables de la contaminació de l’aigua amb tots els residus que genera. Amb aquestes dades a la mà, experts com González asseguren que és “necessari” canviar el patró alimentari que estem seguint avui dia a Occident, perquè aquesta dieta és “insostenible”. “Hem de menjar menys carn i molts més vegetals, de temporada i proximitat. D’aquesta manera contribuïm a ajudar les àrees rurals al voltant de les ciutats i evitem el problema de la despoblació del camp”. A més, recomana apostar pels llegums, que són proteïnes vegetals, una alternativa a la carn saludable i sostenible.

https://www.eldiario.es/sociedad/alimentacion_0_840616140.html

La mala alimentación del presente es un pasaporte a las enfermedades del futuro: según el estudio Global Burden of Disease, publicado recientemente por la revista médica The Lancet, una dieta inadecuada es el factor de riesgo que más problemas causa en nuestra salud a nivel mundial. Además, es el responsable del 21% de las muertes evitables.

 En España, el porcentaje de adultos con sobrepeso en 2017 (con un Índice de Masa Corporal de entre 25 y 30) se situó en un 37,07% y el de personas con obesidad (IMC superior a 30) se situó en un 17,43%, según la última Encuesta nacional de salud. Comparando estos datos con los disponibles hace cinco años, el el porcentaje de personas con sobrepeso u obesidad ha aumentado un 0,82%.

El incremento de enfermedades relacionadas con una mala alimentación es una realidad que médicos y dietistas-nutricionistas llevan denunciando hace años. La etapa infantil es fundamental para prevenir este tipo de dolencias: “Enseñar a comer a tus hijos es un regalo que les haces en el futuro. Les estás inculcando un criterio y, cuando sean adultos, sabrán diferenciar los productos sanos”, comenta la pediatra Marianna Mambié. Continua la lectura de Ensenyar a menjar, l’assignatura pendent de l’Educació a Espanya

Els bancs que més diners han prestat al carbó des que es va aprovar l’Acord de París

Aquesta és la llista d’entitats financeres que més préstecs han concedit a la tecnologia més bruta des 2016. En total sumen 72.000 milions de dòlars concedits després de l’aprovació del major tractat internacional contra el canvi climàtic. Hi ha diverses entitats europees: HSBC, Standard Chartered, ING, Societé Générale, BNP Paribas, Deutsche Bank, Barclays, BayernLB, UniCredit, Commerzbank, Crédit Agricole, Santander i Ladesbank Hessen-Thüringen Continua la lectura de Els bancs que més diners han prestat al carbó des que es va aprovar l’Acord de París

La nova estratègia dels científics climàtics: “És l’economia, és ara i som tots”

Si alguna cosa crida l’atenció avui és el gir narratiu adoptat pels més vocals d’entre els científics, que han passat a una nova fase en la seva acció comunicativa. Fins ara es tractava d’entendre. Superada aquesta fase, és hora de que a més, ens importa.

Qualsevol anàlisi econòmica objectiu diu que a 20 anys vista, l’Acord de París, la limitació de les emissions a l’atmosfera modificant l’economia de l’energia, té sentit per al món.

https://www.eldiario.es/internacional/cientificos-climaticos-estadounidenses-decidido-ofensiva_0_840265997.html

“Es la economía, es ahora y somos todos”. Katherine Hayhoe, Directora del Centro para la Ciencia del Clima de la Universidad Texas Tech, es una de las académicas más conscientes de la importancia de la comunicación de los impactos del cambio climático. Y lleva días repitiendo ese nuevo lema allá donde habla.

 La semana pasada participó de un encuentro con periodistas en el que compartió sus puntos de vista sobre los argumentos más efectivos a la hora de cambiar conciencias e impulsar políticas públicas. El espíritu, un clásico: Los científicos ya han entendido lo que sucede y ahora, además, quieren hacer algo para, al menos, mitigarlo.

Continua la lectura de La nova estratègia dels científics climàtics: “És l’economia, és ara i som tots”

El desglaç de glaceres dels Andes arriba a una fase sense precedents

Alerta de la Unesco. Glaceres dels Andes es fonen a ritme aterridor. La Unesco adverteix que “algunes glaceres als Andes tropicals podrien perdre entre 78 i 97 per cent del seu volum d’aquí a finals de segle”. L’únic glacera que queda a Veneçuela desapareixerà en els propers dos anys.

Aquesta situació repercutirà directament en la vida de centenars de milers de persones que habiten a les zones altes dels Andes, ja que l’aigua del desglaç de les glaceres és una font d’aigua fonamental per a ells, va advertir la Unesco.

Algunes de les principals ciutats de la regió tenen a les glaceres seva principal font per proveir-aigua, com Quito (5 per cent), La Pau (61 per cent) i la peruana Huaraz (67 per cent).

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20181207/deshielo-graciares-andes-peru-7188662 Continua la lectura de El desglaç de glaceres dels Andes arriba a una fase sense precedents

Espanya, davant d’una bomba de rellotgeria: aquesta és la veritable raó d’un col·lapse en Sanitat

L’informe Lancet Countdown Report 2018 destaca que els sistemes de salut es poden veure desbordats per les malalties derivades de l’escalfament global. L’augment de les temperatures (vinculat a l’efecte hivernacle) podria provocar que els sistemes de salut pública es puguin veure desbordats a l’hora d’atendre l’increment d’incidències produïdes per malalties derivades de l’escalfament global.

En el document ‘Lancet Countdown Report 2018’ s’analitza, a nivell mundial, l’evolució del canvi climàtic i l’eficàcia de les mesures adoptades fins ara per intentar evitar les conseqüències negatives, alhora que inclou un seguit de recomanacions adreçades a la Comissió Europea per posar fre a aquesta situació.

https://www.elespanol.com/ciencia/ecologia/20181205/espana-bomba-relojeria-verdadera-razon-colapso-sanidad/358215362_0.html

“Hacen ahora mismo 15 grados, estamos en Madrid, y eso que es diciembre”. Con esta frase Ricardo Gómez Huelgas, presidente de la Sociedad Española de Medicina Interna (Semi), ejemplifica una de las consecuencias más notables del cambio climático. El aumento de las temperaturas (vinculado al efecto invernadero) podría provocar que los sistemas de salud pública puedan verse desbordados a la hora de atender el incremento de incidencias producidas por enfermedades derivadas del calentamiento global, según el informe Lancet Countdown Report 2018, que ha sido presentado este martes.  Continua la lectura de Espanya, davant d’una bomba de rellotgeria: aquesta és la veritable raó d’un col·lapse en Sanitat

Les cinc batalles de Katowice

Resum d’accions necessàries imprescindibles :

-Ampliar l’acció climàtica abans del 2020 i accelerar l’acció després d’aquest any.

-Adoptar un conjunt de normes que guiïn la implementació de l’Acord de París. Es a dir,que millorin la transparència de tots els països amb les mesures realitzades per combatre el canvi climàtic, a la vegada que augmenti la responsabilitat i l’ambició amb els plans climàtics que cada país realitzi al seu territori.

– Un reconeixement renovat que la bretxa entre el que estem fent i el que necessitem fer és insuficient per posar en marxa completament l’Acord de París.

– Un compromís de les parts d’actualitzar i tornar a presentar plans nacionals de clima millorats.

https://www.lavanguardia.com/natural/20181203/453299820010/katowice-ambicion-climatica.html

Las reglas para aplicar el Acuerdo de París, el debate para lograr una mayor ambición climática a partir del 2020 y la financiación de las ayudas a las naciones pobres son algunos de los principales caballos de batalla en la cumbre del clima iniciada en Katowice (Polonia), en la que participan representantes de unos 190 países. Lograr que la información aportada por los países para cumplir el Acuerdo de París sea transparente y el papel del comité facilitador, que guiará los pasos de los países menos cumplidores, completan las grandes áreas de negociación Continua la lectura de Les cinc batalles de Katowice

Retrat d’un planeta a la vora de la catàstrofe climàtica

Les perspectives d’assolir acords mundials per aturar les emissions s’han vist afeblits per la propagació del populisme de dreta. Els problemes del planeta tampoc no acabaran el 2100. Encara que la majoria dels debats utilitzen l’any com un punt de tall convenient per descriure el destí probable de la Terra, els canvis que ja hem activat duraran més enllà d’aquesta data, va dir Svetlana Jevrejeva, al National Oceanography Center , Liverpool. Ha estudiat pujades al nivell del mar que es desencadenarà fonent xapes de gel i expandirà l’aigua de mar calenta en un món 3-5 C més calent del que es trobava en temps preindustrials i conclou que aquestes podrien arribar a 0,74 a 1,8 metres per a l’any 2100. Això seria prou per aprofitar els estats insulars del Pacífic i l’Oceà Índic i desplaçar milions de Miami, Guangzhou, Mumbai i altres ciutats baixes. El cost total del planeta podria ascendir a 11 milles de lliures.

Tot i així, els mars no deixaran d’augmentar, va afegir Jevrejeva. “Continuaran pujant durant segles fins i tot després d’haver estabilitzat els nivells de gasos d’efecte hivernacle. Podríem experimentar l’augment més elevat del nivell mundial de la història de la civilització humana “.

Es destruiran grans extensions de béns immobles primers, en un moment en què es necessitarà una terra amb desesperació sense precedents. La població de la Terra es troba actualment a set mil milions i es preveu que ascendeixi a nou mil milions abans de 2050 i es dipositi a més de 11 mil milions per a l’any 2100, quan el canvi climàtic ha destruït els principals ecosistemes i convertí les terres agrícoles en pols.

https://www.theguardian.com/environment/2018/dec/02/world-verge-climate-catastophe?CMP=twt_a-environment_b-gdneco

El diumenge al matí, centenars de polítics, funcionaris governamentals i científics es reuniran en la grandesa del Centre Internacional de Congressos de Katowice, Polònia. Serà una experiència familiar per a molts. Durant 24 anys, la conferència anual de clima de l’ONU ha servit per una dieta fiable de retòrica, converses a fons i dramàtiques ofertes d’última hora per detindre l’escalfament global. Continua la lectura de Retrat d’un planeta a la vora de la catàstrofe climàtica

Com predir si la teva ciutat s’inundarà amb el canvi climàtic

Un equip de la Universitat Politècnica de Madrid ha desenvolupat una base de dades que quantifica els canvis esperables en els màxims de precipitació en el futur, segons diferents escenaris d’emissions a la península ibèrica i les Illes Balears. Els resultats seran utilitzades pel Govern per predir els riscos d’inundacions i prendre les mesures que minimitzin les conseqüències. Aquest és el futur que ens espera.

https://www.publico.es/sociedad/m-ambiente/cambio-climatico-descubrir-ciudad-inundara-cambio-climatico.html

Investigadores de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) han identificado los cambios que se prevé que se produzcan en las precipitaciones máximas en la península ibérica y Baleares debidos al cambio climático.

Un análisis estadístico de las simulaciones del posible clima futuro ha dado lugar a una base de datos que cuantifica los cambios porcentuales esperables en los máximos de precipitación en el futuro según diferentes escenarios de emisiones. Estos resultados se han utilizado en la revisión de la Evaluación Preliminar del Riesgo de Inundación (EPRI) que está llevando a cabo el Ministerio para la Transición Ecológica para adecuarla a la Directiva de Inundaciones de la Unión Europea.

 Según declara Carlos Garijo, uno de los autores, “se espera que los riesgos de inundación aumenten en el futuro como consecuencia del cambio climático. Por ello, la actualización de EPRI tiene como objetivo identificar, a escala nacional, las zonas en las que se prevé un incremento del riesgo de inundación por la acción del cambio climático, para así tomar las medidas que minimicen las consecuencias adversas en esas zonas”.

Identificar las zonas en las que se prevé un incremento del riesgo de inundación por la acción del cambio climático Continua la lectura de Com predir si la teva ciutat s’inundarà amb el canvi climàtic

La lluita global contra el canvi climàtic enfronta la seva última cita crucial

Negociadors d’arreu del món iniciaran dues setmanes de converses per combatre el canvi climàtic, tres anys després de l’assoliment de l’Acord de París que va fixar la meta de mantenir per sota dels 2 graus Celsius (3,6 graus Fahrenheit) l’escalfament global.

Representants de gairebé 200 països es reuniran a Katowice, al sud de Polònia, un dia abans del previst, per a la reunió de l’ONU que durarà fins al 14 de desembre.

Els ministres i caps de govern començaran a arribar el dilluns, quan l’amfitrió Polònia demanarà l’aprovació d’una declaració conjunta a favor d’una “transició justa” per a les empreses de combustibles fòssils que podrien tancar.

https://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-lucha-global-cambio-climatico-enfrenta-ultima-cita-crucial.html

El Acuerdo de París de 2015 supuso un hito en la lucha contra el cambio climático. Por primera vez en la historia, 195 estados, es decir, la práctica totalidad de los países del mundo, estuvo de acuerdo en la necesidad de contener el calentamiento global y en poner de su parte para conseguirlo. El mérito de aquel texto estuvo precisamente en su amplio consenso, celebrado por gobiernos, organizaciones ecologistas y sociedad civil. Pero marcarse una meta no es suficiente para alcanzarla. Hace falta decidir cómo se va a hacer y, a la vista de las últimas evidencias científicas, hace falta decidirlo ya. Continua la lectura de La lluita global contra el canvi climàtic enfronta la seva última cita crucial

L’apocalipsi dels insectes és aquí. Quines implicacions té per a la resta de la vida a la Terra?

Article original del New York Times Magazine. D’una banda, els insectes són els animals salvatges que millor coneixem, els animals no domèstics les vides es creuen de la manera més íntima amb les nostres: aranyes a la dutxa, formigues en els picnics, paparres en la nostra pell. Sovint sentim que els coneixem massa bé. No obstant això, d’altra banda, són un dels majors misteris del nostre planeta, un recordatori del poc que coneixem sobre el que passa en el món que ens envolta.

Els insectes són vitals per al procés de descomposició que manté circulant als nutrients, un sòl fèrtil, plantes creixent i ecosistemes funcionant. El paper que juguen és majorment invisible, fins que de sobte no ho és. Sense insectes, encara que la naturalesa és forta, però l’estem empenyent cap tals extrems que finalment el sistema col·lapsarà.

Continua la lectura de L’apocalipsi dels insectes és aquí. Quines implicacions té per a la resta de la vida a la Terra?