Arxiu de la categoria: RECURSOS

És realment espanyola la mel que prenem?

La legislació comunitària permet la barreja de mels i deixa decidir a cada país per etiquetar aclarint l’origen d’aquest edulcorant natural.

La majoria de països productors del món ha patit una pèrdua de productivitat propera al 40% en l’última dècada, a causa del canvi climàtic i també a la progressiva desaparició de les abelles, per culpa tant de malalties com la varroa (un àcar que es penja de les abelles i les debilita fins a matar arnes senceres) com dels pesticides i herbicides

http://www.eldiario.es/consumoclaro/por_derecho/miel-espanola-totalmente-estafas-ecologica_0_688031812.html

Elvira, socia de eldiario.es, nos extiende la siguiente petición: “Me gustaría saber sobre la miel que encontramos en el mercado: si es toda española, si hay problema con las abejas en España, de dónde viene, de qué países puede venir, si le agregan productos en la elaboración, etc.”. Continua la lectura de És realment espanyola la mel que prenem?

Les defensores de l’aigua al país de la pluja

A El Salvador plou el triple que a Londres, però, una de cada 10 persones no tenen accés a l’aigua al seu domicili.
La manca d’aigua sobrecàrrega més a les dones que, com Miracles, Dina o Deysi, viu desbordada la seva doble jornada per les hores que han de dedicar a buscar aigua.
Aquesta setmana, l’ONU va avisar que el dret a l’aigua està sent “poc considerat” i va instar a invertir més, però a El Salvador és un problema de desigualtat en la distribució i interessos empresarials.

http://www.eldiario.es/desalambre/defensoras-agua-pais-lluvia_0_688731938.html

Deysi Bermúdez remueve el cemento a palazos junto a un centenar de hombres y mujeres. Hay incluso señoras octogenarias. Todos se apuran a trabajar para que el depósito esté cuanto antes. Luego habrá que canalizar casa por casa hasta que les llegue un solo grifo de agua por familia. Continua la lectura de Les defensores de l’aigua al país de la pluja

El preu del cacau: destruir boscos protegits per unes unces de xocolata

Quan anem a comprar una rajola de xocolata, potser estaria bé ser conscients que comprem. Un viatge cap al cor de la Costa d’Ivori mostra com els seus boscos estan sent destruïts per proveir la creixent demanda mundial de xocolata. La indústria de la xocolata porta al desastre als boscos tropicals de Costa d’Ivori, com explicava eldiario.es en el seu especial La Terra Esclava.

http://www.eldiario.es/theguardian/precio-cacao-destruyendo-bosques-chocolate_0_686982015.html

Desde el verde paisaje del parque nacional de Marahoué se alzan fuertes árboles plateados, con lisos troncos que únicamente lucen ramas en su parte más alta. Marahoué es uno de los ocho parques nacionales de Costa de Marfil. Hace 20 años estaba cubierto de bosques y era el hogar de chimpancés y manadas de elefantes.

Hoy en día es más común ver el esqueleto de unos árboles que fueron quemados lentamente para librarse de la sombra que proyectaban sobre los campos de cacao. O simplemente unos tocones aserrados. Continua la lectura de El preu del cacau: destruir boscos protegits per unes unces de xocolata

Els conflictes i el canvi climàtic fan créixer la fam al món per primera vegada en una dècada

Campanes d’alarma que no podem ignorar: la fam del món augmentant per primera vegada aquest segle. Les Agències de les Nacions Unides adverteixen que el conflicte i el canvi climàtic estan soscavant la seguretat alimentària, provocant una desnutrició crònica i amenaçant amb revertir anys de progrés. Hi ha 38 milions de persones més que passen fam al món, sobretot a l’Àfrica subsahariana. L’informe és la primera avaluació global de la seguretat alimentària i nutrició de les Nacions Unides després de l’adopció dels objectius de desenvolupament sostenible, que pretenen acabar amb la fam i totes les formes de malnutrició cap al 2030.

http://www.publico.es/internacional/fao-conflictos-cambio-climatico-crecer-hambre-mundo-primera-vez-decada.html Continua la lectura de Els conflictes i el canvi climàtic fan créixer la fam al món per primera vegada en una dècada

L’ensenyament de l’huracà Irma: el capitalisme no salva el planeta, el destrueix

El creixement il·limitat no existeix, està condicionat pels recursos que disposem al planeta que habitem, és aritmètica simple. L’eterna recerca del creixement mou la nostra economia. Per això el medi ambient i el sistema financer van de crisi en crisi. La destrucció del medi ambient no és una conseqüència del sistema capitalista, és un element necessari per a la seva supervivència.

http://www.eldiario.es/theguardian/ensenanza-huracan-Irma-capitalismo-destruye_0_686632010.html

La teoría tenía un “defecto”: esa fue la famosa confesión de Alan Greenspan, exdirector de la Reserva Federal, ante la comisión parlamentaria que investigaba la crisis de 2008. Greenspan creía que el propio interés de las instituciones de crédito llevaría automáticamente a la corrección de los mercados financieros, pero estaba equivocado.

En la actualidad, en medio de la crisis ecológica, esperamos una confesión parecida. Puede que tengamos que esperar bastante. Porque, como en la teoría de Greenspan sobre el sistema financiero, la posibilidad de un error está descartada. Continua la lectura de L’ensenyament de l’huracà Irma: el capitalisme no salva el planeta, el destrueix

Metà ‘fugitiu’ al Mar del Nord

Milers de tones de metà s’estan filtrant a través del Mar del Nord cada any a l’atmosfera, a partir de pous petrolífers i de gas en desús, segons un nou estudi, que va analitzar tres pous abandonats en alta mar; però les emissions fugitives també podrien ser un problema per als pous a terra.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/140625/Metano-fugitivo-en-el-Mar-del-Norte

Escapes sin control, normas ni vigilancia. El metano es un gas de efecto invernadero mucho más potente que el dióxido de carbono y tiene el potencial de calentar el planeta 86 veces más que el CO2, según el Panel Intergubernamental sobre el Cambio Climático. El estudio publicado en la revista Environmental Science and Technology reveló que un tercio de los pozos en desuso de la región del Mar del Norte podría liberar entre 3.000 y 17.000 toneladas de metano al agua anualmente.

Más importante aún, los hallazgos mostraron que el 42% de las emisiones de los tres pozos abandonados logró escapar del agua y llegar a la atmósfera y los autores del estudio advirtieron que la fuga de gas suponía “una contribución significativa al presupuesto de metano del Mar del Norte”. No obstante, y a pesar de la magnitud del problema, las emisiones no están siendo supervisadas actualmente por ningún marco reglamentario, ni se incluyen en ningún inventario de gases de efecto invernadero.   Continua la lectura de Metà ‘fugitiu’ al Mar del Nord

Espanya no assisteix a la Cimera de l’ONU contra la desertificació tot i la sequera

Espanya ha estat en situació de sequera el 54% del temps des de fa 36 anys, tot i que se segueixen gestionant com una cosa “excepcional” i per decret. Algunes conques es troben en situació crítica tot i el superàvit de pluges.

L’últim informe del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient reflecteix que ni les pluges de les últimes setmanes, ni els talls de subministrament per al regadiu que s’han dut a terme en alguns llocs són suficients per suportar la situació. La reserva hidràulica ha tornat a disminuir al 41,2% de la seva capacitat aquesta setmana, deixant en una situació crítica a conques com les del Xúquer i el Segura veure també  http://www.publico.es/sociedad/sequia-sequia-pone-entredicho-gestion-agua-espana.html

Mentrestant a Espanya, no es té temps per a la cimera de l’ONU sobre desertificació.

http://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/843744/espana-no-asiste-cumbre-onu-contra-desertificacion-pesar-sequia?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

La escasez de agua está “muy extendida en regiones densamente pobladas tales como India, Asia, el oeste de los Estados Unidos y España”, según recoge el estudio ‘Perspectiva Global de la Tierra’, que la Convención de las Naciones Unidas de Lucha contra la Desertificación (UNCCD) acaba de presentar durante la cumbre que está celebrando estos días en Ordos (China). Continua la lectura de Espanya no assisteix a la Cimera de l’ONU contra la desertificació tot i la sequera

Créixer sense contaminar …

Ho tenim a sobre, és possible les dues accions o són contradictòries? Un article científic d’aquest estiu afirma que la probabilitat de no incrementar en 2ºC a 2100 la temperatura del planeta respecte al període preindustrial (els objectius de París de canvi climàtic) és de només un 5%. Recordem, millorar és relativament fàcil, si la situació de partida és pèssima.

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Crecer-contaminar_6_681791818.html Continua la lectura de Créixer sense contaminar …

Cal abordar l’impacte del consum de carn sobre el clima

És evident que canviar el que posem al plat és només una de les maneres de reduir l’impacte climàtic de la dieta (encara que, per als Estats Units, és segurament una de les maneres més immediates i senzilles). Dues maneres d’abordar el problema són augmentar la productivitat de l’agricultura (encara que el bestiar juga aquí un paper important) i utilitzar tècniques de mitigació del canvi climàtic com el cultiu de plantes de cobertura que emmagatzemen carboni al sòl.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=231442&titular=es-preciso-abordar-el-impacto-del-consumo-de-carne-sobre-el-climaContinua la lectura de Cal abordar l’impacte del consum de carn sobre el clima

Les guerres de l’aigua al riu Nil

El Nil (النيل en àrab) és el major riu d’Àfrica, que flueix en direcció nord a través de nou països -Burundi, Rwanda, Tanzània, Uganda, Kenya, República Democràtica del Congo, Sudan del Sud, Sudan i Egipte- fins a desguassar en l’extrem sud-est del mar Mediterrani formant el gran delta del Nil, sobre el qual estan situades les ciutats del Caire i Alexandria. Té una longitud de 6853 km, el segon riu més llarg del món, després del Amazones.
Durant segles va ser considerat el riu més llarg del món, 2 però, mesuraments dels anys 2007 i 2008 han redefinit el naixement de l’Amazones al sud del Perú, en lloc del nord, designant com el riu més llarg del mundo.

Dades destacables :

Només el 2% d’Egipte no és desert i l’estrès hídric augmenta mes a mes. Els canvis en el repartiment de l’aigua del Nil fan retrocedir al delta uns tres metres anuals. Aquest reg intensiu ha provocat un augment constant de la quantitat de sal a terra, que qüestiona greument el seu futur agrícola, ja que fa disminuir la seva productivitat.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=231404&titular=las-guerras-del-agua-en-el-r%EDo-nilo- Continua la lectura de Les guerres de l’aigua al riu Nil