Arxiu de la categoria: PEDOSFERA

Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

Darrerament hem sentit a parlar de l’Atles de justícia ambiental o EJAtlas. Aquest Atles documenta i cataloga els diferents conflictes socials que es relacionen directament amb els temes ambientals.

A tot el món, les comunitats estan lluitant per defensar les seves terres, aire, aigua, boscos i els seus mitjans de vida contra projectes nocius i activitats extractives amb forts impactes ambientals i socials.

Els mapes comprenen deu categories principals: energia nuclear, minerals extractius, gestió de residus, conflictes de biomassa i terra, combustibles fòssils i Justícia Climàtica / Energia, administració de l’Aigua, infraestructures i entorns construïts, Turisme, Conflictes de conservació de la biodiversitat i problemàtiques industrials i de Serveis Públics.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/136129/iquest-Que-es-el-Atlas-de-Justicia-Ambiental-o-EJA Continua la lectura de Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

Ja fa un cert temps que vaig posar un post sobre Retortillo (veurehttp://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/03/05/garona-i-retortillo/#more-11058), la localitat de Salamanca on una empresa minera – la empresa australiana Berkeley – vol tirar endavant un projecte de  mineria a cel obert per extreure Urani.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (http://www.publico.es/sociedad/uranio-justicia-acorrala-proyecto-explotar.html), podem llegir com la justícia sembla que per fi ha decidit actuar davant de les accions contra el medi ambient empreses per la minera.

Sota la promesa de donar feina a més de 400 persones, en una zona on viuen del turisme rural i de la ramaderia – que pràcticament desapareixerien si la mina al final s’obre – la empresa Berkeley ja ha començat ha talar sense cap mena de permís alzines centenàries. I és que com ben bé diuen…..seran 10 anys d’explotació per deixar milers d’anys de contaminació. Continua la lectura de La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

El canvi climàtic i la processionària del Pi.

Avui no penjo un article en concret sinó tant sols un post de la meva pròpia experiència en aquest tema. I dic experiència per referir-me a l’observació en viu de la major destrucció de pins, sembla que no irreversible, per les erugues de la processionària del pi en la zona de les nostres vacances (Thaumetopoea pityocampa; veure https://es.wikipedia.org/wiki/Thaumetopoea_pityocampa).

Havia llegit ja fa temps que el increment de les temperatures produït pel canvi climàtic (el que és negat per Trump, Rajoy i altres “descerebrats”), podien incrementar l’acció d’aquest paràsit (veure https://www.soyresponsable.es/medio-ambiente/plaga-procesionaria-cambio-climatico/ i http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptacion/cap22-incidenciadelaprocesionariadelpinocomoconsecuenciadelcc_tcm7-404000.pdf).

Però res m’havia preparat per veure l’espectacle dantesc d’aquestes mini vacances de setmana santa que tradicionalment passem en un petit poble de la “preserrania” de Cuenca.

Ja en el camí d’anada, abans d’arribar a Teruel, al voltant de Rubielos de Mora vàrem començar a veure pinars de color marronós (veure Foto 1), estranys per aquestes dates en les que tradicionalment tenen un color verdós per les pluges i neu de l’hivern i l’inici de la primavera. Aquesta coloració ens va acompanyar al llarg de tot el nostre viatge fins el poble en qüestió.

Foto 1. Aspecte de la coloració marronosa dels pinars de la zona. En primer terme poden observar-se les branques d’un pi sense pràcticament cap acícula.

Pensàvem que la coloració era deguda al fet d’un hivern amb poca neu i poques pluges al llarg d’aquests darrers mesos. Continua la lectura de El canvi climàtic i la processionària del Pi.

La vida és impossible sense el sòl

Som el que mengem. Ho hem dit moltes vegades i no tant sols nosaltres. Actualment es gairebé un meme. Però per poder mejar primer cal produir aliments.

Els nostres recursos alimentaris passen en primer lloc per la generació de vegetals (hortalisses, cereals….etc). Amb aquests vegetals s’alimenten els consumidors primaris (herbívors com la vaca, l’ovella…) i d’aquests els consumidors secundaris i terciaris (carnívors de 1r i 2n ordre). De les deixalles i restes de tots aquests s’alimenten els descomponedors i els detritívors (que viuen en el sòl).

Però els vegetals no tenen aparell digestiu propi, sinó que obtenen les substàncies a partir de les quals construeixen – mitjançant la fotosíntesi – els seus “aliments” del sòl. I ho fan amb l’ajut de microorganismes (bacteris, fongs, protozous) que viuen en simbiosi amb ells. En concret en la zona propera a les arrels (l’anomenada rizosfera).

Per tant tenir cura del sòl es tenir cura dels nostres aliments i de la nostra salut. Aquesta no és, però, la preocupació de l’agricultura convencional. L’agricultura de la revolució verda feta a base de combustibles fòssils i responsable majoritàriament de la degradació del sòls a nivell mundial.

A l’altre banda tenim l’agricultura ecològica que es preocupa molt del sòl ja que parteix del principi que un sòl en bon estat dona lloc a plantes en bon estat. Un sòl en condicions òptimes contribueix a plantes amb un bon “sistema immunitari” i per tant plantes resistents a malures i condicions d’estrès.

Tot això és el que conforma el títol de l’article d’avui publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/suelos-vida-imposible_6_624047590.html).

Poder algun dia ens “horroritzarem” quan veiem una retro o altre màquina netejant la superfície d’un terreny – formada per un sòl de bona qualitat – per tal de construir una casa o altre edificació. Potser entendrem qua cal destinar a construcció les terres més dolentes i no les més bones. Poder. Continua la lectura de La vida és impossible sense el sòl

Els combustibles “bio” contaminen més que la gasolina o el gasoil

Res de nou. Res que no haguem comentat alguna vegada. Però ara ho podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/combustibles-bio-contaminan-mas-gasolina.html).

I és que la TRE, la  tassa de retorn energètic, és molt baixa. I a més, si tenim en compte com es produeixen, emeten més gasos d’efecte hivernacle (GEH) que els combustibles convencionals i per tant incrementen l’efecte hivernacle i el canvi climàtic. Perquè ja ho hem dit altres cops: per veure les bondats d’un determinat combustible cal tenir en compte tot el seu cicle (producció, transport, emmagatzemament….etc) . En aquest cas, la majoria de biocombustibles – derivats de colza, palma, gira-sol i soia – comporten canvis en els usos del sòl greus (desforestacions massives, drenatge de torberes, ús massiu d’herbicides….). I no tant sols això, també comporten – com en el cas dels derivats de la palma, la colza o el blat – un increment dels preus dels aliments (estem alimentant els dipòsits dels nostres cotxes amb els nostres aliments).

En resum: Un autèntic desastre que ha significat el negoci d’uns pocs i el patiment de les conseqüències per a molts. Tot i que no seran subvencionats – en la UE – a partir de l’any 2020, durant tot aquest temps que queda s’espera que la seva producció i consum vagi en augment, al menys a Espanya. La qual cosa suposarà que s’emetran en la península Ibèrica cap a l’atmosfera l’equivalent en GEH de 12 milions de cotxes extra. Continua la lectura de Els combustibles “bio” contaminen més que la gasolina o el gasoil

El planeta perd 33 mil hectàrees de sòl al dia

Cada dia, si, cada dia es perden 33 mil hectàrees de sòl (33000 camps de futbol per dia, una barbaritat). A més, les condicions del sòl es deterioren ràpidament tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Kaos en la red” (http://kaosenlared.net/el-planeta-pierde-33-mil-hectareas-de-tierra-fertil-por-dia-y-las-condiciones-del-suelo-se-deterioran-aceleradamente/)

Ja hem comentat en moltes ocasions que el sòl és l’aparell digestiu de les plantes. Sense un sòl en condicions les plantes no poden créixer, no es poden desenvolupar. Perdem sòls fèrtils bàsicament per la construcció de vivendes, carreteres i polígons industrials, del increment de la superfície destinada a cultius intensius, .. etc. Un cop el ciment i el formigó s’instal·len per damunt del sòl l’aigua deixa d’infiltrar-se i els microorganismes del sòl (bacteris i fongs principalment) moren. Tot l’ecosistema del sòl queda destruït.

El sòl és un recurs no renovable ja que per formar-se requereix sovint milers o milions d’anys, és adir un temps major que el d’una vida humana. Un cop ha sigut malmès la seva regeneració pot requerir el temps d’una o més generacions humanes. En el cas de desaparèixer pot succeir que en aquella zona ja no es torni a formar ca altre sòl.

Per tant és un bé preuat que cal cuidar i molt. De la seva salut depèn la nostra possibilitat d’alimentar-nos. Continua la lectura de El planeta perd 33 mil hectàrees de sòl al dia

Una punyalada en el cor de la bèstia

Amb aquest títol Samuel Martin Sosa, responsable de l’àrea internacional d’Ecologistas en Acción, ens parla sobre com va augmentat el rebuig al Fracking per part de la ciutadania. Aquest rebuig va paral·lel al despertar progressiu de la societat en la participació democràtica real, en la voluntat de participar en les decisions sobre quina societat volem. Aparegut en “El Diario” (http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Fracking-Crisis_energetica_y_climatica-movimiento_social_6_341275871.html), és un document que prova com la gent reacciona en molts casos quan les pràctiques contaminants la comencen a afectar – per la seva proximitat – de manera molt directe (el “not in my backyard”).

Continua la lectura de Una punyalada en el cor de la bèstia

Com les creixents ineficiències poden explicar la baixada del preu del petroli

Gail Tverberg ens explica en un article aparegut en el seu blog (veure http://ourfiniteworld.com/2014/12/29/how-increased-inefficiency-explains-falling-oil-prices/), el perquè de l’actual baixada dels preus del petroli. Ja ho hem comentat en altres articles: entre altres coses perquè no hi ha consum i per tant els preus baixen. Però el problema, en un món on tota l’economia es troba interconnectada com si fos un dom construït amb palets

Figure 6. Dome constructed using Leonardo Sticks

es que al moure’s una peça (representada per un palet), d’altres també ho fan …… i l’estructura pot col·lapsar.

Mentre alguns es troben contents i eufòrics amb l’actual baixada de preus, caldria ser més prudent i veure que en realitat no és una bona notícia.

Continua la lectura de Com les creixents ineficiències poden explicar la baixada del preu del petroli

Fa 10 anys d’una catàstrofe que podia haver sigut menor…

Ara fa 10 anys va tenir lloc el famós tsunami de Indonesia, reflectit en la pel·lícula “Lo imposible”.

Si el lector d’aquestes linies és professor de CTMA, segur que deu estar tip d’insistir que les catàstrofes geològiques – fenomens naturals que tenen lloc en un breu espai de temps en un determinat indret de la terra – no es poden predir …però si preveure. La diferència es prou important per tenir-la en compte. Predir vol dir determinar el dia i l’hora en la qual un determinat fenomen succeirà i provocarà danys i pèrdues a l’home (de fet el concepte de risc és la probabilitat de que un determinat fenomen passi en un lloc concret i provoqui danys o pèrdues en les activitats humanes). Preveure vol dir ser capaç de veure que en un determinat fenomen ha passat altres vegades en un determinat indret i adoptar mesures per pal·liar els seus efectes. D’aquesta manera podem minvar, i molt, els danys i les pèrdues. Però preveure vol dir invertir diners i esforços en investigació i en plans de prevenció…..i adoptar una planificació metòdica (una gestió ambiental correcta). Si ja en els països desenvolupats aquestes accions sovint es van deixant oblidades en els diferents calaixos de l’administració, bé per falta de pressupost, bé per ignorància, bé per pensar que a lo millor no passa res….. en els països pobres sovint no es poden ni plantejar per manca de recursos de tots tipus.

En el cas que ens afecta, el tsunami es va produir com a conseqüència d’un terratrèmol de grau 9,1 a l’escala de Richter (escala que mesura la energia alliberada per un terratrèmol, que té 10 valors i que és logarítmica). Aquests tipus de terratrèmols, anomenats per alguns megaterratrèmols, no son infreqüents en aquesta zona on diferents plaques es mouen entre si.

Continua la lectura de Fa 10 anys d’una catàstrofe que podia haver sigut menor…