Arxiu de la categoria: HIDROSFERA

L’augment del nivell del mar es va disparar a partir dels anys 90

Des de 1993,  3 cm cada 10 anys…, no és el creixement de cap ésser viu, és l’increment que experimenta el nivell del mar a causa del desgel per l’escalfament global.

L’increment del nivell del mar al conjunt del planeta s’ha accelerat en els últims 25 anys més del que fins ara es pensava, segons mostra un estudi internacional coordinat per la Universitat de Siegen, a Alemanya.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/aumento-nivel-del-mar-disparo-decada-6054324

El incremento del nivel del mar en el conjunto del planeta se ha acelerado en los últimos 25 años más de lo que hasta ahora se pensaba, según muestra un estudio internacional coordinado por la Universidad de Siegen, en Alemania. El trabajo, que ha analizado datos de mareógrafos y satélites y los ha combinado con un análisis de los movimientos verticales del terreno, concluye que el ritmo actual es prácticamente el triple que en la media del periodo 1900-1993. Continua la lectura de L’augment del nivell del mar es va disparar a partir dels anys 90

La Unesco reprèn a Espanya per no protegir Doñana

El Parc Nacional de Doñana va ser declarada el 5 de novembre de 1994, per la Unesco, Patrimoni de la Humanitat, convertint-se així en l’únic espai protegit d’Andalusia que posseeix aquesta catalogació i una de les reserves naturals d’Espanya amb més acreditacions internacionals, ja que també va ser declarada per la Unesco Reserva de la Biosfera el 1981, també forma part des d’un any després del Conveni Ramsar, en què s’engloben els aiguamolls de major importància del món.

La Unesco ha criticat la “falta d’acció contundent” del Govern espanyol i la Junta d’Andalusia per protegir el Parc Nacional de Doñana. Avui, la Unesco destaca la falta de protecció del aqüífer, segueix atenta als projectes d’emmagatzematge de gas , dels quals demana revisar els estudis d’impacte ambiental, a la reobertura de la mina d’Aznalcóllar-Els Frares, el recreixement de l’embassament de l’Agre o els projectes de modernització de l’arrossar…Quina pena!

http://www.lavanguardia.com/natural/20170520/422756765668/unesco-reprende-espana-proteger-donana-wwf.html?utm_source=Twitter&utm_medium=Social

La Unesco ha criticado la “falta de acción contundente” del Gobiernoespañol y la Junta de Andalucía para proteger el Parque Nacional de Doñana y detener “las amenazas que están poniendo en peligro” el futuro de este humedal Patrimonio de la Humanidad, según ha indicado la organización WWF. Continua la lectura de La Unesco reprèn a Espanya per no protegir Doñana

Científics investiguen el canvi climàtic en ecosistemes molt petits

En ciència és freqüent la utilització de models. Aquests, que poden ser analògics o digitals, son simplificacions de la realitat i serveixen per estudiar-ne els trets principals dels diferents paràmetres. Com és evident els resultat obtinguts no són una veritat absoluta però si són una aproximació a la realitat. De fet, quan més complex és l’ecosistema més difícil es fer-ne un bon model. Dins d’aquest camp, el de la modelització, els ordinadors han sigut un gran avenç que ha permès obtenir grans resultats.

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226851), podem llegir com un grup de científics australians han començat a estudiar els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes. El mètode emprat és mesurar els efectes en ecosistemes en miniatura. Els resultats per ecosistemes marins han estat un xic preocupants: el increment de la temperatura i l’acidificació de l’aigua provocaven importants canvis en la xarxa tròfica. Continua la lectura de Científics investiguen el canvi climàtic en ecosistemes molt petits

El raig, el cicló, el tornado i la pedregada més mortals des de 1873

El problema del canvi climàtic no és merament un problema meteorològic, constitueix un problema central del desenvolupament, tant dels països industrials com en vies de desenvolupament. En aquesta situació els fenomens severs del clima són més freqüents.

És la primera vegada que l’Arxiu de Fenòmens Meteorològics i Climàtics Extrems de l’OMM ha inclòs aquests ‘rècords mundials’, que s’afegeixen als de temperatures màximes i mínimes, precipitació a escala mundial, la pedra més pesat, el període de sequera més prolongat, la ràfega de vent més fort, el llampec més durador i la major altura significativa d’onada.

http://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/ciencia/2017/05/18/591d8f70e2704e2e5a8b45af.html Continua la lectura de El raig, el cicló, el tornado i la pedregada més mortals des de 1873

Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

Darrerament hem sentit a parlar de l’Atles de justícia ambiental o EJAtlas. Aquest Atles documenta i cataloga els diferents conflictes socials que es relacionen directament amb els temes ambientals.

A tot el món, les comunitats estan lluitant per defensar les seves terres, aire, aigua, boscos i els seus mitjans de vida contra projectes nocius i activitats extractives amb forts impactes ambientals i socials.

Els mapes comprenen deu categories principals: energia nuclear, minerals extractius, gestió de residus, conflictes de biomassa i terra, combustibles fòssils i Justícia Climàtica / Energia, administració de l’Aigua, infraestructures i entorns construïts, Turisme, Conflictes de conservació de la biodiversitat i problemàtiques industrials i de Serveis Públics.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/136129/iquest-Que-es-el-Atlas-de-Justicia-Ambiental-o-EJA Continua la lectura de Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

Les glaceres del món s’estan fonent …

Twila Moon, experta en glaceres de la Universitat de Colorado Boulder, descriu a Science les tendències preocupants.

Una glacera és una massa gruixuda de gel que s’origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu. Aquesta acumulació contínua fa que, en arribar la massa de neu compactada a un gruix determinat, es produeixi un desplaçament o lliscament del gel acumulat, a favor de la gravetat. Només si es fa palès aquest desplaçament, la massa gelada rep el nom de glacera.

Algunes projeccions  són que Suïssa perdrà més de la meitat dels seus petits glaceres en els propers 25 anys; la retirada substancial de les glaceres de l’Antàrtida, la Patagònia, l’Himàlaia, Groenlàndia i l’Àrtic; la desaparició de les glaceres icònics al Parc Nacional Glacier, a Montana, o la reducció de trossos de gel que ja no es mouen

http://www.ecoticias.com/co2/136012/Los-glaciares-del-mundo-se-estan-derritiendo

Glaciares de todo el mundo desaparecen ante nuestros propios ojos, y las implicaciones de este súbito proceso para el ser humano son amplias y preocupantes, advierte un artículo que publica Science. El derretimiento del hielo glacial contribuye al aumento del nivel del mar y los glaciares sirven agua fresca a comunidades de todo el mundo, son parte integrante de los sistemas meteorológicos y climáticos del planeta y son “paisajes únicos para la contemplación o la exploración”, según señala esta experta. “Y se están encogiendo, rápido”, escribe Twila Moon experta en glaciares de la Universidad de Colorado Boulder, en su análisis titulado ‘Diciendo adiós a los glaciares’. Moon admite que estaba bastante aturdida cuando un editor de ‘Science’ se acercó a ella pidiéndole que escribiera un artículo de perspectiva sobre el estado de los glaciares del mundo por su conocimiento gracias a años de investigación y registro de publicación extensa. La experta describe las muchas formas en que los investigadores estudian la dinámica de los glaciares, desde mediciones ‘in situ’ en el hielo pasando por campañas de monitoreo basadas en satélites hasta modelos. Continua la lectura de Les glaceres del món s’estan fonent …

El Tajo entra en coma: ja no hi ha aigua per transvasar

L’aparició de peixos morts i grans taques de color verd dispara les alarmes. Els embassaments de capçalera han perdut més de 14 hectòmetres cúbics en només una setmana, situant-se en el 15% de la seva capacitat total i per sota del llindar mínim premés per transvasar

Els recursos que tenim són els que són i no hi ha més. Com va dir Darwin l’espècie que sobreviu és la que s’adapta als canvis, ¿serem capaços nosaltres de adaptar-nos als recursos del nostre planeta sense malgastar-los?

http://www.periodicoclm.es/articulo/agricultura/rio-tajo-entra-coma-no-agua-trasvasar-peces-muertos-manchas-verdes-toledo/20170508202221006840.html

TOLEDO.- Situación de alerta en los pantanos de la cabecera del Tajo. El agua embalsada en Entrepeñas y Buendía ha bajado 14,19 hectómetros cúbicos respecto a la semana pasada, situándose en 378,497 hectómetros cúbicos, por debajo así del umbral mínimo no trasvasable de 400 hectómetros cúbicos.  Continua la lectura de El Tajo entra en coma: ja no hi ha aigua per transvasar

La cloïssa asiàtica, una nova espècie invasora a l’embassament de l’ebre

A l’embassament de l’Ebre, prop de Reinosa (Cantàbria), s’ha descobert la presència de la cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea). Aquesta és una espècie originària d’Asia que s’ha anat escampant per diversos rius europeus com el Danubi, el Rhin, l’Elba, el Miño, el Barrow, el Nore i també l’Ebre.

La presència a l’embassament de l’Ebre la podem llegir en un article aparegut al ” Diario de Cantabria”  (veure http://www.eldiariocantabria.es/articulo/cantabria/asi-almeja-asiatica-nueva-especie-invasora-embalse-ebro/20170509134923029595.html).

De fet al riu Ebre ja havia estat detectada la seva presència per primer cop a l’embassament de Mequinensa (en l’any 2002). A partir d’aquest punt s’ha anat expandint per tota la conca. I no tant sols es troba al riu Ebre sinó que a la Península es troba en gairebé tots els grans rius.

La cloïssa asiàtica pot arribar a viure uns 7 anys, assolir una mida superior als 3 cm, modifica l’ecosistema (per competència amb les espècies autòctones), no tolera la contaminació i pot modificar la composició química de l’aigua. No se sap com ha pogut arribar i no es coneix cap tractament per eliminar-la. De manera semblant al musclo zebra, que és un altre espècie invasora del riu Ebre, aquesta cloïssa pot provocar danys econòmics importants en les estructures hidràuliques (per obstrucció de canonades i altres circuits). Una característica especial d’aquesta cloïssa és que les seves larves no necessiten cap peix que faci d’hoste per la seva supervivència; poden viure i prosperar directament al riu. Continua la lectura de La cloïssa asiàtica, una nova espècie invasora a l’embassament de l’ebre

Efectes sobre la salut i el medi ambient dels abocadors

La gestió dels residus que generem és un gran problema, pel seu risc i perillositat, però no som moltes vegades conscient.
L’emmagatzematge de residus químics pot desembocar en efectes explosius com és el cas de les explosions produïdes avui en un nau d’Arganda del Rey.(Veure http://www.ccma.cat/324/15-ferits-per-diverses-explosions-en-una-nau-amb-residus-quimics-a-arganda-del-rey/noticia/2786840/ )

Per altra banda l’existència d’abocadors, emmagatzematges de tot tipus de residus permanents al llarg i ample del planeta, planteja una sèrie de problemes, que afecten els residents que viuen al seu voltant, disminuint de forma dràstica la seva qualitat de vida, però també danyen al Medi Ambient circumdant, a la flora i a la fauna, segons indicacions de l’ONU

http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/135568/Efectos-sobre-la-salud-y-el-Medio-Ambiente-de-los-Vertederos

Microbios, bacterias, parásitos La fermentación de los residuos domésticos orgánicos crea condiciones favorables para la supervivencia y el crecimiento de patógenos microbianos, que propagan enfermedades infecciosas, especialmente del tipo gastrointestinal, dermatológico y/o afecciones del sistema respiratorio y cardíaco. En las cercanías de estos vertederos es posible la presencia de enfermedades como el cólera, la disentería, la parasitosis, la fiebre tifoidea y las infecciones de la piel. Además, en estos sitios proliferan las moscas, cucarachas, mosquitos, ratas y palomas, que también son portadores y transmisores de varias afecciones (leptospirosis, dengue, filariasis, etc.).

Continua la lectura de Efectes sobre la salut i el medi ambient dels abocadors

El canvi climàtic que escalfa l’aigua del mar causa mortaldats massives d’espècies en el litoral espanyol

El canvi climàtic ens afecta a tots.No es pot evitar, confinar o delimitar amb fronteres i per conseqüència a tot el litoral espanyol.

En aquest brou de cultiu dels investigadors alerten sobre els ecosistemes espanyols que més pateixen i que afronten més perill. Perquè el problema de base és que l’alteració de l’aigua marina destrueix biòtops La base de la cadena tròfica, en qualsevol mitjà, són les plantes. Al mar passa el mateix. Però les praderies submarines no s’adapten a una aigua més càlida. “L’augment de la temperatura de l’aigua ha disparat les taxes de mortalitat de Posidònia oceànica en algunes zones insulars de la Mediterrània”on creixen després les espècies. Sense hàbitat no hi ha vida.

Tot i que la biodiversitat en si mateixa constitueix una riquesa, la pèrdua de varietats té una derivada final en sectors econòmics que ens afecta directament

http://www.eldiario.es/sociedad/climatico-recalienta-mortandades-masivas-espanol_0_635536667.html

El cambio climático eleva la temperatura del agua de los océanos. Una idea más o menos asentada, pero, en ocasiones, asociada a latitudes polares. Cosas del Ártico o el Antártico. Sin embargo, el mar más caliente está multiplicando los episodios de mortandades masivas de especies en las costas españolas. El mar de España es hoy más pobre debido al calentamiento global, según ha quedado detallado en un informe publicado por la Oficina Española de Cambio Climático. Continua la lectura de El canvi climàtic que escalfa l’aigua del mar causa mortaldats massives d’espècies en el litoral espanyol