Arxiu de la categoria: HIDROSFERA

Els desastres climàtics que s’acosten aquest estiu

Els moviments d’aire són en gran mesura impulsats per les diferències de temperatura entre l’Equador i els pols. Atès que l’Àrtic s’escalfa més ràpidament que altres regions, aquesta diferència de temperatura està disminuint; a més de que les masses de terra s’estan escalfant més ràpidament que els oceans, especialment a l’estiu. Tots dos canvis tenen un impacte en els moviments d’aire globals, incloent els corrents d’aire gegants anomenades ones planetàries perquè circumden des de l’hemisferi nord de la Terra en enormes voltes entre els tròpics i l’Àrtic.

Situacions com la sequera de 2016 a Califòrnia, l’onada de calor de 2011 a Estats Units, la inundació del Pakistan el 2010 i l’onada de calor a Europa 2003 podrien repetir-se els propers estius.

http://www.ecoticias.com/co2/134165/Los-desastres-climaticos-que-se-avecinan-este-verano Continua la lectura de Els desastres climàtics que s’acosten aquest estiu

Un petit pas

Una notícia apareguda al diari “Público” (veure http://www.publico.es/internacional/cadena-supermercados-francesa-dejara-vender.html), ens informa molt breument d’una gran decisió: una cadena de supermercats francesa – Biocoop – deixara de vendre aigua en ampolles de plàstic. Recomana beure aigua de l’aixeta per tal de preservar el medi ambient davant la contaminació que suposa la seva fabricació i comercialització.

MEDIO AMBIENTE Una cadena de supermercados francesa dejará de vender agua en botellas de plástico

La compañía invita a los clientes a consumir agua del grifo.

Una cadena de supermercados francesa dejará de vender agua en botellas de plástico.

Una cadena de supermercados francesa dejará de vender agua en botellas de plástico.

La cadena de supermercados francesa Biocoop ha anunciado este jueves que dejarán de vender agua en botellas de plástico. El presidente de la cooperativa, Claude Gruffat, ha asegurado que esta decisión ha sido tomada al considerar el nivel de contaminación que supone la fabricación y comercialización de este producto, hecho que contradice los valores de la compañía, según ha recogido The Huffington Post.

Gruffat ha explicado que la industria plástica que fabrica el agua embotellada es perjudicial para el medio ambiente, además del gasto de combustibles fósiles que conlleva el traslado del producto en el camión.

Respecto a esta última cuestión, la línea de supermercados ha probado a trasportar la mercancía en barcos de vela. Asimismo, otras marcas de agua lo han hecho por ferrocarril para reducir la emisión de dióxido de carbono.

Pero esta vez, la compañía va más allá e incluso invita a los clientes a consumir agua del grifo.

 

El metà podria fer volar pels aires les regions àrtiques de Sibèria

Més efectes del canvi climàtic que alguns neguen. Una sèrie de grans cràters han aparegut en el paisatge al nord de Sibèria en els últims anys, i estan sent acuradament estudiats pels científics que creuen que es van formar quan el sòl literalment va explotar, creant embuts gegants. Semblen “cràters” que es formen a partir del que es pensa són erupcions del gas metà alliberat pel desglaç del permafrost provocat pel canvi climàtic.Els científics estan elaborant un mapa de les bombolles de gas subterrànies en Yamal, una regió clau de producció d’energia, que creuen que pot danyar el transport i la infraestructura.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/134049/El-metano-pudria-hacer-volar-por-los-aires-el-artico-siberiano Continua la lectura de El metà podria fer volar pels aires les regions àrtiques de Sibèria

Les guerres per l’aigua

En una notícia publicada al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/desertica-frontera-presa-Afganistan-Iran_0_625388327.html) podem llegir com la construcció d’una presa en la província de Nimruz (en la frontera amb Iran; veure fig.1. )

Imatge relacionada

Fig. 1. Mapa polític de Afnagistàn amb la zona de Nimruz i la seva capital provincial Zaranj.

El govern afganès planeja construir una presa per poder tenir aigua amb la que estimular l’agricultura i altres formes de sustentació en una zona que tradicionalment es dedica al contraban de drogues i persones.

El problema rau, com en altres casos, en que Iran també necessita l’aigua i per tant esclata el conflicte per un recurs escadusser en la zona en qüestió.

No és la primera ni la darrera vegada de la lluita per l’aigua, un cas més de la lluita per la possessió de recursos. Possessió que es troba darrera d’una gran part de les guerres del món (veure fig.2.)

Fig. 2. Mapa mundial del conflictes per els recursos (extret de http://conflictosporrecursos.es/mapApp/) Continua la lectura de Les guerres per l’aigua

Les aus a Espanya estan amenaçades per les aigües residuals

Segons recorda SEO / BirLife, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, a més del perjudici per a les arques públiques, l’impacte negatiu d’aquest problema afecta també la salut humana i al medi ambient.

Entre les situacions més greus, l’ONG subratlla la “gravetat del problema” en aquells aiguamolls que podrien entrar en un punt de “no retorn” com són L’Albufera de València, el Delta de l’Ebre i Doñana i exigeix als responsables polítics accions concretes i urgents per a aquests tres espais que evitin una situació irreversible.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/134072/Las-aves-en-Espana-estan-amenazadas-por-las-aguas-residuales Continua la lectura de Les aus a Espanya estan amenaçades per les aigües residuals

L’aigua és un dret del que es veuen privades 663 milions de persones

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/actualidad/dia-mundial-agua-agua-derecho.html), llegim com en el dia mundial de l’aigua (perquè avui és el dia mundial de l’aigua) encara resten 663 milions de persones o més que no tenen accès a aquest preuat recurs.

Sense aigua no hi ha vida. Cada dia moren milers de persones, entre elles infants, per no tenir accès a aigua potable. Mentre, als països rics hi ha moltes persones que malbaraten el preuat recurs sense pensar en la seva importància. Sense pensar en tot el que s’ha de fer per garantir la seva potabilitat.

Tenint en compte que el canvi climàtic ja comporta i comportarà canvis importants en el règim hídric de moltes zones del planeta, potser fora bo començar a valorar aquest recurs en tot el que val. Reduir el seu consum, optimitzar-lo i utilitzar-lo de manera ben estudiada son opcions que cada vegada seran més importants. Continua la lectura de L’aigua és un dret del que es veuen privades 663 milions de persones

El 80% d’Espanya, en risc de convertir-se en desert aquest segle pel canvi climàtic

Aquesta vegada no és un informe exterior de científics que fan una predicció que alguns consideren qüestionable, o  neguen encara que existeixin fets que ho avalin. Aquest cop és un informe del Ministeri Medi Ambient del govern espanyol. Aquella separació que fèiem entre l’Espanya seca i l’Espanya humida quan estudiàvem ja no existirà, potser ens preguntarem on estarà el límit entre l’Espanya seca i l’Espanya desèrtica … i és que la vida sempre dóna moltes voltes.

Un informe del Ministeri de Medi Ambient adverteix que, a aquest ritme, tres milions d’hectàrees de les zones humides passaran a àrides en arribar a 2100
El document admet que “la desertificació és ja un problema real” en més de dos terços del territori, agreujat per la falta de pluges i les temperatures més altes
El desequilibri entre l’aigua disponible i el que s’evapora suposa més pressió sobre els recursos hídrics, pèrdua de biodiversitat i menor producció agrícola

Continua la lectura de El 80% d’Espanya, en risc de convertir-se en desert aquest segle pel canvi climàtic

Villar de Cañas i l’informe de Enresa

Segons un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/clm/deficiencias-ambiental-Enresa-basurero-nuclear_0_623287982.html), Enresa a fet un informe d’impacte ambiental “penós” per la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (ATC en espanyol) a Villar de Cañas. L’informe que es prescriptiu en aquests casos, ha d’incloure tot un seguit de punts amb els quals s’elabora una matriu d’impactes on queden reflectits – i puntuats – tots els possibles problemes que pot provocar la construcció del magatzem.

Però segons podem llegir en el article, Enresa no ha tingut en compte ni els efectes sobre espècies protegides, ni els efectes radiològics de l’activitat sobre la zona (de fet Enresa  la contempla com una activitat industrial…), ni parla sobre la situació legal del sòl en que s’ha de construir l’ATC. El que si reconeix Enresa són els efectes contaminants sobre les aigües subterrànies i els aqüífers de la zona així com problemes de carstificacions que podrien provocar col·lapse i deformació de les estructures nuclears. Davant d’aquestes greus mancances la junta de Castella la Manxa ha hagut de retornar l’informe.

En resum un informe estil “Simpsons” per variar. Com de la sèrie esmentada és la decisió de construir el magatzem en una zona que prèviament comptava amb l’informe negatiu de la majoria de tècnics. Una decisió més política que tècnica i que pot tenir greus conseqüències tant ambientals com econòmiques. Continua la lectura de Villar de Cañas i l’informe de Enresa

La ciutat sense aigua residual. Reflexions sobre un futur possible

Les espècies que sobreviuen són les que s’adapten millor a les condicions de l’ecosistema, és la selecció natural, i com a tal, nosaltres ens hem de saber adaptar. Segons el banc mundial, l’escassetat d’aigua provocada pel canvi climàtic reduiria en un 6% el PIB en alguns països el 2050. El Banc Mundial també adverteix que la menor disponibilitat d’aigua dolça i la competència que generen altres usos podrien portar a que la disponibilitat de l’aigua a les ciutats es redueixi en gairebé dos terços respecte a 2015. Veure (http://www.expansion.com/economia/2016/05/08/572f30fbe2704e4c318b4629.html)

Davant d’aquestes previsions, veure com minimitzar els usos de l’aigua, amb un plantejament “micro” i de reducció en origen, analitzant el flux de l’aigua en el domicili i les tecnologies disponibles, és un tema central d’estudi necessari per a tothom.

http://www.iagua.es/blogs/antonio-garcia-pastrana/ciudad-agua-residual-reflexiones-futuro-posible-0

Haciendo un símil con el título de la película “La ciudad sin ley”, por eso de dar un impacto al título del artículo, la idea que realmente he querido plasmar es el de una ciudad en la que no sea necesario depurar aguas, tal y como lo conocemos en estos momentos.

Según la RAE el “agua residual” es aquella que arrastra suciedad y detritus, y “residuo” es aquel material que queda como inservible después de haber realizado un trabajo u operación

Continua la lectura de La ciutat sense aigua residual. Reflexions sobre un futur possible

El smog hivernal de la Xina s’associa amb el desglaç de l’Àrtic

La Terra és un gran ecosistema on les modificacions d’una part dels seus components afecten a la resta.

El modelatge i les anàlisis de dades realitzats per investigadors de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, als Estats Units, suggereixen que el gel marí i els canvis de les nevades han desplaçat el monsó hivernal de la Xina, ajudant a crear condicions atmosfèriques estancades que atrapen la contaminació sobre la major població del país i els centres industrials.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/133805/El-smog-invernal-de-China-se-asocia-con-el-deshielo-del-%C3%81rtico

Cambios en la circulación atmosférica provocados por la pérdida de hielo marino en el Ártico y el aumento de nevadas en la región euroasiática pueden agravar el problema del smog invernal en China. El modelado y los análisis de datos realizados por investigadores del Instituto de Tecnología de Georgia, en Estados unidos, sugieren que el hielo marino y los cambios de las nevadas han desplazado el monzón invernal de China, ayudando a crear condiciones atmosféricas estancadas que atrapan la contaminación sobre la mayor población del país y los centros industriales.

Continua la lectura de El smog hivernal de la Xina s’associa amb el desglaç de l’Àrtic