Arxiu de la categoria: GESTIÓ MEDIAMBIENT

Hipòtesi d’un futur nuclear 2

La indústria nuclear s’adapta, abandona les fantasies que sempre l’han acompanyat i se centra en el seu millor mentida: que és necessària per a “pal·liar” les conseqüències del canvi climàtic.

Aquesta constatació no fa sinó remarcar la necessitat de mantenir la resistència contra l’energia nuclear, i aprofitar qualsevol oportunitat que brindi la legislació de cada país amb centrals per accelerar el seu tancament, mobilitzant políticament la societat. Es tracta d’una tasca urgent per dos motius: perquè la indústria nuclear no cessa en la seva activitat per fer normal la terrorífica convivència amb la contaminació radioactiva, i perquè l’experiència ens demostra que un accident que evolucioni a catàstrofe marcarà el futur de les persones en àmplies zones d’Europa fins molt més enllà del segle XXI.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=235220&titular=hip%F3tesis-de-un-futuro-nuclear-2-

Continuamos con el análisis de perspectivas de la industria nuclear que ya iniciamos el mes pasado referido a España, y que ahora aplicaremos a la Unión Europea (UE). Se trata de ofrecer datos contrastados para promover un rechazo mayoritario y racional a la energía atómica, para ayudar a tener una visión de la realidad hasta bien avanzado el siglo XXI. Continua la lectura de Hipòtesi d’un futur nuclear 2

MISSING FOOD . La fam que es podria evitar

Hi ha prou menjar per a tothom al món, de sobres, simplement està mal distribuïda. Els recursos són per a tothom, no poden quedar concentrats en uns pocs. En una regió on gairebé una quarta part de la població pateix signes de desnutrició i més del 80% es dedica a l’agricultura, hi ha un drama ocult als ulls de mig món: entre el 20 i el 30% del menjar que es produeix no arriba mai ni al mercat ni pot ser usada per alimentar ningú. Es perd.

http://reportajes.lavanguardia.com/missing-food/?utm_source=webpush&utm_medium=notification&utm_campaign=ultima_hora%2Cinternacional&utm_content=%27missing_food%27%3A_el_hambre_que_podria_evitarse._la_vanguardia_viaja_a_cuatro_paises_de_africa_para_conocer_de_primera_mano_el_problema_del_hambre_que_afecta_a_millones_de_personas&utm_term=20171212

Es un problema invisible. Silencioso. Insostenible. Es una lucha contra el tiempo y la pobreza. Contra la escasez, contra la guerra, contra el clima. Una lucha, ante todo, para sobrevivir. El hambre es la triste rutina para 220 millones de personas en el África Subsahariana, en un mundo que produce suficiente comida para alimentar a 7.000 millones de seres humanos.

En una región donde casi una cuarta parte de la población sufre signos de desnutrición y más del 80% se dedica a la agricultura, hay un drama oculto a los ojos de medio mundo: entre el 20 y el 30% de la comida que se produce no llega nunca ni al mercado ni puede ser usada para alimentar a nadie. Se pierde.

Continua la lectura de MISSING FOOD . La fam que es podria evitar

Un Txernòbil al mar Mediterrani

Una antiga planta petroquímica alemanya ha quedat abandonada a Líbia i vessa mercuri al mar. El mercuri i els seus derivats són extremadament tòxics, tant per als humans com per als ecosistemes i la vida salvatge. És capaç de concentrar-se a les cadenes tròfiques i també resulta especialment perillós per a les dones embarassades i en edat fèrtil, que poden acumular-lo en el seu organisme i transmetre’l al nadó durant l’embaràs o la lactància.No hi ha estadístiques mèdiques de cap tipus, però l’únic estudi que es va realitzar indica que més de la meitat dels operaris de la planta d’electròlisi presentaven un índex elevat de mercuri a la sang

https://www.ara.cat/internacional/Txernobil-Al-mar-Mediterrani_0_1921607952.html

Era l’any 1977 quan van seleccionar l’Ibrahim per treballar en una planta petroquímica. La construirien tres anys més tard, i aquell libi que tot just havia fet 22 anys va rebre formació a Itàlia i Alemanya. “Com podia rebutjar aquella oferta?”, diu l’Ibrahim, que ara llueix una poblada barba grisa. Quaranta anys més tard, admet que va ser la pitjor decisió de la seva vida. Continua la lectura de Un Txernòbil al mar Mediterrani

Crida a accelerar el canvi econòmic en l’aniversari de Kyoto i París

Avançarem o serà només un posat ? París acull la cimera “Un Planeta”, a la qual assistiran més de 50 líders mundials, però no Trump, per fer una crida a que les inversions canviïn d’activitats que generen emissions a altres que les redueixin.

http://www.publico.es/sociedad/llamamiento-cambio-economico-climatico-aniversario-kioto-paris.html

La comunidad internacional celebra esta semana el aniversario de los dos grandes tratados del clima, los 20 años del Protocolo de Kioto este lunes y los dos del Acuerdo de París el martes, con una llamada a acelerar el cambio de modelo económico para luchar contra el cambio climático. Continua la lectura de Crida a accelerar el canvi econòmic en l’aniversari de Kyoto i París

Els residus d’una fàbrica de pesticides dels anys 50 intoxiquen a 14 persones en un poble de Pontevedra

El lindà està prohibit a la Unió Europea pel seu caràcter altament tòxic i per estar associat a casos de càncer. Algunes fonts asseguren que la quantitat de residus produïts en Zeltia entre 1948 i 1964 supera les 600 tones, que, per la seva distribució al llarg d’àmplies àrees i per efecte de la pluja, podrien haver contaminat més de 10.000 tones de terra.

Aquesta substància utilitzada com a insecticida generava durant la seva producció hexaclorociclohexà, que constitueix un dels principals problemes ambientals a Europa.  Donat que les fàbriques de Lindà requerien aigua per a la seva fabricació, la majoria estaven situades al costat de rius i d’aqüífers. El resultat són aigües superficials i subterrànies contaminades durant anys i anys i uns costos de tractament molt elevats que havien i han de pagar les administracions públiques.

veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/02/27/el-linda-deixa-de-ser-indestructible/

http://www.publico.es/sociedad/residuos-fabrica-pesticidas-anos-50-intoxican-14-personas-pueblo-pontevedra.html     Continua la lectura de Els residus d’una fàbrica de pesticides dels anys 50 intoxiquen a 14 persones en un poble de Pontevedra

El foc ha arrasat aquest any a Espanya el doble de muntanya que la mitjana de la dècada

Els incendis a Califòrnia es cobren la primera víctima mortal.Las flames ja han devorat 500 edificis. La víctima és una dona que va tenir un accident amb el cotxe quan intentava fugir del foc.  Mentre el foc continua, les autoritats sanitàries de la regió han advertit als seus habitants de la mala qualitat de l’aire i dels efectes nocius del fum, especialment per als nens, els ancians i aquelles persones amb problemes respiratoris, circulatoris o de cor.

El comtat dels Àngels, que inclou a la ciutat angelina, ha demanat als veïns que no surtin de casa, mentre que les autoritats del comtat de Santa Barbara s’han distribuït 50.000 màscares als seus habitants perquè se les col·loquin a la boca i la nas.

Veure http://www.lavanguardia.com/internacional/20171209/433527558988/incendios-california-muerto.html

Però no és un problema exclusiu de Califòrnia. Són les conseqüències de l’efecte del canvi climàtic en el nostre ecosistema.

http://www.eldiario.es/sociedad/arrasado-decada-debido-incendios-octubre_0_715329233.html

Los incendios forestales quemaron en octubre pasado más monte que en toda la temporada de verano: en unos días, ardieron 69.109 hectáreas. 656 más que lo calcinado en junio, julio, agosto y septiembre juntos, según los datos del Ministerio de Medio Ambiente.

Tras las llamas, el balance. Después de cuatro días devastadores en Galicia, Asturias o el norte de León –que coparon la atención de todo el país y de fuera– todos esos incendios han hecho que, en lo que va de 2017, se haya destruido el doble que la media de la década. Las 174.788 hectáreas abrasadas a 31 de octubre ya colocan a este curso como el segundo peor de los últimos diez años. En esos treinta días se destruyó más superficie forestal que lo que ardió en prácticamente todo 2008, 2010, 2013, 2015 o 2016 respectivamente.

Un mes horribilis para bosques, prados y masas de matorral. Un mes en el que se registraron 30 grandes incendios forestales, aquellos que superan las 500 hectáreas de extensión. Hasta entonces se habían contado 22.  Los grandes incendios forestales se han erigido en el nuevo paradigma destructor: siniestros de grandes proporciones, muy difíciles de controlar y que afectan a zonas periurbanas. Esas áreas intermedias  que han crecido, en parte, debido a la urbanización descontrolada en el monte,  favorecen los inicios del fuego y provocan que los medios de extinción modifiquen sus órdenes de prioridad y ataquen primero las llamas que amenazan a construcciones. Más destrucción alrededor.

Ni rastro del “terrorismo incendiario”

Aunque la Xunta de Galicia y el Gobierno de Mariano Rajoy extendieron la idea de que existió una “acción coordinada” o un “terrorismo incendiario” para multiplicar los incendios, las razones para explicar la devastación de octubre han terminado por demostrarse diferentes.

De hecho, ni un atestado de la Guardia Civil o la Policía han respaldado estas teorías oficiales lanzadas por Alberto Núñez Feijoo o su jefe en el Partido Popular en plena avalancha de incendios. Las investigaciones han derivado en dos detenidos por quemar rastrojos y un tercer sospechoso con problemas mentales.

A pesar de que los datos explican que la gran mayoría de incendios forestales son provocados por la acción humana, es algo muy distinto que exista una mafia dedicada a causarlos de manera organizada. Las memorias de los fiscales de medio ambiente apuntan a negligencias, malas prácticas y, también, venganzas o fuegos intencionados. Con todo, la impunidad es bastante alta.

Sin embargo, la Organización Meteorológica Mundial sí conectó la propagación acelerada de las llamas a la cola de un huracán que llegó de manera extraordinaria a Europa. Los restos de Ofelia trajeron vientos rápidos y temperaturas elevadas a unas latitudes donde no se habían visto nunca estos fenómenos meteorológicos. Lo que sí se ha unido científicamente es el cambio climático con una actividad de huracanes especialmente virulenta y potente.

En el momento en el que empezaron a declararse toda esta serie de siniestros, la temporada estaba aún en curso. Se ha dado por terminada el 1 de octubre por la OMM. Finalmente ha sido declarada “extremadamente activa”. La mayor desde 2005 y la séptima desde 1851. Se han contado 17 tormentas con nombre de las que 10 se convirtieron en huracanes. Uno de ellos prolongó su acción tan al este que empujó los incendios de octubre en España y Portugal.

Nunca ha ardido tanto monte en España durante un mes de octubre en los últimos diez años. La media apenas supera las 5.000 hectáreas. Históricamente, se trata de una época del año húmeda y ya fresca. No esta vez. Con octubre ha llegado normalmente la relajación de los dispositivos especiales contra incendios. En Galicia, por ejemplo, caducan los contratos de más de 400 brigadistas.

Sin embargo, en 2017,  octubre tuvo una temperatura media de 18,5ºC, según la Agencia Estatal de Meteorología (2,6 por encima de la media) y llovió solo un tercio de lo esperado, en la línea meteorológica de sequía y alta temperatura que ha caracterizado este curso. Menos precipitaciones y más calor, consecuencia en la península ibérica del cambio climático, que pueden estar alargando la época de máximo riesgo para los incendios.

Con todo, la devastación forestal no se circunscribió a Galicia. En Asturias se superaron con creces las 12.000 hectáreas arrasadas. Muchas de ellas derivadas de las quemas para eliminar monte bajo y dar espacio para la ganadería. Y allí, en la zona cantábrica, todavía queda por afrontar la  campaña de incendios invernalesque, año tras año, afecta al norte y que, hasta la Guardia Civil, ha ligado a la creación de pastos para la cabaña.

Espanya té la llum més cara d’Europa (i la culpa no és de la sequera)

Les regles del joc del sector energètic a Espanya no poden corregir el constant encariment de la factura de la llum. La pujada del preu de la llum no es correspon amb el canvi de fonts d’energia, segons l’article. Si en els inicis de la crisi el preu de la llum estava en un rang mitjà similar a la resta de països, actualment Espanya té un preu equivalent al dels més cars, com Alemanya, amb la diferència que el nivell de renda és més baix .

https://www.economiadigital.es/politica-y-sociedad/espana-tiene-la-luz-mas-cara-de-europa-y-la-culpa-no-es-de-la-sequia_524759_102.html Continua la lectura de Espanya té la llum més cara d’Europa (i la culpa no és de la sequera)

Milions de nadons respiren un aire tòxic

En el document titulat ‘Perill en l’aire: com la contaminació de l’aire pot afectar el desenvolupament del cervell en els nens petits’, s’adverteix de les conseqüències de respirar partícules d’aire contaminat, entre elles, les que apunten a possibles danys en el teixit cerebral i el debilitament del desenvolupament cognitiu, amb conseqüències i retrocessos per a la resta de la seva vida.

http://www.ecoticias.com/co2/177997/Millones-de-bebes-respiran-un-aire-toxico

Casi 17 millones de bebés menores de un año viven en zonas donde la contaminación atmosférica excede al menos seis veces los límites internacionales, una situación que les expone a respirar aire tóxico y pone en peligro su desarrollo cerebral, según un nuevo documento de UNICEF publicado este miércoles. Continua la lectura de Milions de nadons respiren un aire tòxic

Un poble de Madhya Pradesh (Índia) pateix la “mort lenta” de centenars de víctimes del asbest

Que la difusió d’aquest article serveixi perquè la gent elimini l’asbest present en la vida dels altres. “He vist moltes víctimes en una agonia lenta i dolorosa. És realment horrible veure que una persona saludable esdevé un esquelet “, diu Nirmala.

“El procés està en marxa, però moltes persones moriran sense si més no haver-se assabentat que estaven afectades. La fàbrica va escampar deixalles d’amiant en els voltants, fins i tot en parcel·les privades “, diu l’ONG relacionada amb el dret a la salut Xarxa de Salut Professional i Ambiental de l’Índia (OENHI, per les sigles en anglès), afegint,” La fàbrica va abocar deixalles d’asbest en uns 600.000 metres quadrats de terra afectant negativament a 3.000 persones que vivien a les rodalies. “

Que la difusió d’aquest article serveixi perquè la gent a part l’asbest de la vida dels altres. Continua la lectura de Un poble de Madhya Pradesh (Índia) pateix la “mort lenta” de centenars de víctimes del asbest

Tones de plàtans s’enterren o tiren de forma il·legal a La Palma per la caiguda del mercat peninsular

Resulta més econòmic llençar el plàtan que consumir-ho. Alguna cosa no funciona. L’activitat agrícola més potent en aquesta comunitat autònoma, el plàtan canari, rep 141 milions d’euros a l’any en ajudes directes de la UE.

Organitzacions de productors radicades en aquesta illa, Reserva de la Biosfera, gestionen de manera irregular part dels residus agrícoles de l’anomenada ‘pica’, la retirada de fruita de l’exportació per les baixes cotitzacions en destinació, amb 2,3 milions de quilos ‘tirats a les escombraries’ (més del 10% del tall) aquestes setmanes Continua la lectura de Tones de plàtans s’enterren o tiren de forma il·legal a La Palma per la caiguda del mercat peninsular