Arxiu de la categoria: GESTIÓ MEDIAMBIENT

La pesca d’un petit crustaci posa en risc la creació de la major reserva marina del món a l’Antàrtida

La Comissió de l’Antàrtic decideix si blindar ambientalment 1,8 milions de km2 de la mar de Weddell. Difícil equilibri però necessari per a la nostra pròpia supervivència . Les reticències arriben dels estats com Noruega o els Estats Units amb interessos en la pesca de krill, un crustaci el mercat s’expandeix per a la creació de complements a força d’omega 3. Espanya votarà a favor de la proposta, però la declaració precisa el consens dels 29 països. Una objecció impedeix l’acord

https://www.eldiario.es/sociedad/santuario-antartico_0_826617557.html

La explotación de un pequeño crustáceo de apenas seis centímetros, pero creciente interés comercial tiene en vilo la creación de la mayor reserva marina del mundo. La Comisión del Antártico debe decidir en unos días si declara 1,8 millones de km2 de océano alrededor de la Antártida como reserva marina. La propuesta, que parte de Alemania, supondría convertir el mar de Weddell en un santuario oceánico frente a la pesca industrial, la minería en profundidad o el tráfico marítimo. España apoyará la declaración de reserva marina durante la conferencia que se celebra en Australia del 22 de octubre al 2 de noviembre.  Continua la lectura de La pesca d’un petit crustaci posa en risc la creació de la major reserva marina del món a l’Antàrtida

El que cal saber sobre el canvi climàtic i com combatre’l

Article de  New York Times de Justin Gillis que resumeix la situació actual i dona una versió general mundial. Milers de persones ja estan morint a causa de les ones de calor que han agreujat l’escalfament global. El canvi climàtic sembla tan imparable … què puc fer jo?

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=247919&titular=lo-que-debes-saber-sobre-el-cambio-clim%E1tico-y-c%F3mo-combatirlo- Continua la lectura de El que cal saber sobre el canvi climàtic i com combatre’l

El canvi climàtic alimentarà les guerres pels recursos naturals

Els animals no es barallen per l’aliment si hi ha per a tothom. Si el canvi climàtic redueix o elimina els nostres recursos el conflicte està servit.

El secretari general de l’ONU, António Guterres, demana als països més projectes de cooperació per evitar conflictes. El secretari general de l’ONU, António Guterres, va alertar dimarts davant el Consell de Seguretat d’aquesta organització que el canvi climàtic pot augmentar el risc de guerres pel control de recursos naturals i va demanar als països més projectes de cooperació.

https://www.lavanguardia.com/natural/20181017/452402703338/onu-alerta-cambio-climatico-aumentar-guerras-por-recursos-naturales.html

El secretario general de la ONUAntónio Guterres, alertó el martes ante el Consejo de Seguridad de esta organización de que el cambio climático puede aumentar el riesgo de guerras por el control de recursos naturales y pidió a los países más proyectos de cooperación en este ámbito.

“La explotación de recursos naturales, o la competencia por ellos, puede y lleva a conflictos violentos. Prevenirlos, gestionarlos y resolverlos es uno de los mayores y crecientes desafíos de nuestro tiempo”, dijo Guterres al Consejo de Seguridad. Continua la lectura de El canvi climàtic alimentarà les guerres pels recursos naturals

La destrucció dels boscos avança sense fre per la ramaderia i la producció de soja i palma

Europa i concretament Espanya són els principals importadors de soja per a pinsos i oli de palma.La Declaració de Nova York persegueix reduir la pèrdua a un màxim de 10 milions d’hectàrees per al 2020: el 2017 van ser gairebé 30 milions. La producció de soja, palma i bestiar i paper, fa que la desaparició de boscos sigui més ràpida que mai, segons l’avaluació de la Declaració. La UE va signar el compromís en 2014, recordem-ho.

https://www.eldiario.es/sociedad/deforestacion_0_825567708.html

El compromiso internacional alcanzado en 2014 para frenar la pérdida de bosques está lejos de cumplirse. El objetivo de la Declaración de Nueva York es reducir a la mitad el ritmo de deforestación en 2020: el máximo de desaparición forestal se fija en 10 millones de hectáreas. En 2017 se rozaron los 30 millones, según el  informe de situaciónelaborado por los evaluadores de la declaración en septiembre pasado. España apoya este plan mediante la firma de la Unión Europea. Continua la lectura de La destrucció dels boscos avança sense fre per la ramaderia i la producció de soja i palma

El gel de l’Antàrtida cau al segon mínim històric en 40 anys

Any rere any es baten rècords, rècords que no són bons per a la nostra manera de vida, i romanem impassibles, com la granota tancada a la qual li van pujant la temperatura fins que es socarra i no se n’adona. L’única diferència és que nosaltres sí que ens adonem però no volem veure-ho.

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20181018/hielo-antartida-minimo-historico-7095529

La extensión del hielo marino en la Antártida durante el mes pasado fue la segunda más baja desde que el registro histórico por satélite comenzara en 1979, con una media de 17,88 millones de kilómetros cuadrados, lo que supone 0,61 millones de kilómetros cuadrados menos que el promedio entre 1981 y el 2010.

Así lo asegura la agencia estadounidense NOAA (Administración Nacional Oceánica y Atmosférica) en su último resumen climatológico mensual de hielo y nieve en la Tierra, a partir de datos del Centro Nacional de Datos de Hielo y Nieve (NSIDC, por sus siglas en inglés). Continua la lectura de El gel de l’Antàrtida cau al segon mínim històric en 40 anys

Alliberem-nos del creixement!

Genial article que incideix de ple en el nucli de la qüestió. Deixem de obsessionar-nos pel “creixement” o “decreixement” del producte interior brut (PIB).

Si en alguna cosa estem d’acord, és que el PIB no és un indicador del benestar, ni té en compte els desenvolupaments socials, tecnològics i ecològics actuals . La qüestió important és que les nostres lleis i polítiques públiques estiguin en consonància amb  les necessitats de la ciutadania respectant els límits ecològics del planeta

https://www.eldiario.es/tribunaabierta/Liberemonos-crecimiento_6_825277479.html

El pasado 17 de septiembre, más de 200 científicos de diversas disciplinas firmaron una carta abierta publicada en varios diarios europeos. En ésta, abogan por una ruptura con el modelo económico centrado en el crecimiento económico y la competitividad, y denuncian la devastación tanto a nivel ambiental (cambio climático, agotamiento de los ecosistemas, extinción de especies, ¡incluida la nuestra!) como a nivel social (explosión de desigualdades, pérdida de identidad…). Este texto firmado por economistas, expertos en derecho laboral, doctores en ciencias ambientales, sociólogos, epidemiólogos, etc.  precedió a una conferencia sobre el “post-crecimiento” celebrada en el Parlamento Europeo los dos días siguientes. Este evento, propiciado por los eurodiputados verdes y apoyado por eurodiputados de otros cuatro grupos políticos, tuvo como objetivo abrir la caja negra de los modelos económicos neoclásicos y crecentistas que sustentan la toma de decisiones políticas.  Continua la lectura de Alliberem-nos del creixement!

La contaminació per ozó avança a Espanya sense que hi hagi un pla per aturar-la

La particularitat de l’ozó troposfèric o ” dolent” és que es tracta d’un contaminant secundari que no es concentra en el centre de les ciutats, on les grans quantitats de NO2 el destrueix amb rapidesa. El gas es forma en la baixa atmosfera per la reacció entre la llum solar i altres contaminants precursors, derivats del trànsit, les grans centrals termoelèctriques i algunes fàbriques. L’ozó és molt més abundant a la perifèria o en les àrees rurals i verds pròximes a la ciutat, on els vents acaben arrossegant-lo.

https://www.publico.es/sociedad/contaminacion-ozono-avanza-espana-exista-plan-atajarla.html

El 85% de la población en España ha estado expuesta durante 2018 a niveles perjudiciales de ozono troposférico, un contaminante secundario que cada año causa unas 1600 muertes en nuestro país, según la Agencia Europea de Medio Ambiente, sobre todo en las zonas periféricas de las ciudades y en áreas rurales.

Según la Organización Mundial de la Salud, una persona no debería respirar aire contaminado con una concentración de ozono superior a los 100 microgramos por metro cúbico. Pero aquí 39,7 millones de personas superaron ese umbral, según ha denunciado este martes Ecologistas en Acción en un informe que recopila los datos de las 472 estaciones oficiales que hay instaladas en todo el territorio nacional para medir esta sustancia tóxica.   Continua la lectura de La contaminació per ozó avança a Espanya sense que hi hagi un pla per aturar-la

Escassetat de menjar, incendis forestals i inundacions: el món el 2040 si no es canvia l’economia

Article del New York Times. Els autors expliquen que si les emissions de gas d’efecte hivernacle continuen com la freqüència actual, el 2040, l’atmosfera s’escalfarà fins a 1,5 graus Celsius. S’ inundaran les costes i s’intensificarà les sequeres i la pobresa. Treballs anteriors s’havien enfocat a estimar el dany si les temperatures mitjana s’elevaven molt més -2 graus Celsius. La recent investigació mostra que molts d’aquests efectes es experimentaran abans, a la marca dels 1,5 graus Celsius. Pot ser tot això no se sabia ja?

Evitar els danys més greus requereix transformar l’economia mundial en tan sols uns quants anys, van dir els autors, estimen que els danys tindrien un cost de 54 bilions de dòlars. No obstant això, tot i que conclouen que és tècnicament possible assolir els canvis necessaris per evitar arribar als 1,5 graus d’escalfament, accepten que podria ser poc probable des del punt de vista polític. Ens hem de resignar a la nostre fi sense fer res?

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=247798&titular=escasez-de-comida-incendios-forestales-e-inundaciones:-el-mundo-en-2040-si-no-se-cambia- Continua la lectura de Escassetat de menjar, incendis forestals i inundacions: el món el 2040 si no es canvia l’economia

Aliments pel bé comú carregats de present

Poden l’agricultura ecològica, la producció i el consum sostenibles ser motors d’una economia rendible, comunitària i humanista?

Seria meravellós que la producció ecològica provinent de petites famílies hortolanes pugui ser assequible i real per a cada vegada més població, tenint cura de les persones i de la naturalesa i desenvolupant sistemes que construeixen futur.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/Alimentos-bien-comun-cargados-presente_6_818628155.html

Cuando hace casi diez años, la Asociación de Productores y Consumidores Subbética Ecológica comenzó a tomar forma en la comarca cordobesa de la Subbética, en pleno centro de Andalucía, nunca se imaginó que podría llegar a alcanzar el desarrollo con el que hoy cuenta. Radicado en Cabra, región ancestral de huertas de regadío desde tiempos de los romanos, este colectivo se planteó como objetivo primordial intentar dar un vuelco al estado de abandono de la huerta tradicional, aquejada de un monocultivo agresivo y, sobre todo, volver a poner en valor el trabajo en el campo, rescatar la figura de las hortelanas y los hortelanos y hacer frente a un mercado de especulación que paga precios irrisorios a las familias productoras. Continua la lectura de Aliments pel bé comú carregats de present

Esperant el cop

Magnífic, com sempre, article d’Antonio Turiel. Per resumir, tant el soroll de fons, com les notícies més analítiques, com els estudis més detallats sobre el capitalisme i com l’anàlisi de la situació actual de la crisi energètica ens indiquen que hem arribat a les portes de la següent crisi. Per a uns, això només és un final i el començament d’una nova fase similar, després dels reajustaments necessaris. Per a altres, els processos que es van a desencadenar canviaran el nostre món de manera profunda i definitiva.

https://crashoil.blogspot.com/2018/10/esperando-el-golpe.html

Queridos lectores:

Si siguen Vds. la prensa económica convencional, habrán notado que en las últimas semanas se ha estado hablando cada vez más de la próxima crisis económica, anunciándonos que cada vez está más cerca, aunque con una notable disparidad de opiniones acerca del momento concreto en el que cada analista cree que tendrá lugar. No les pondré referencias a publicaciones españolas porque mi política es no enlazar a la prensa española (por razones en su momento comentadas), pero seguro que no les costará nada encontrar tales referencias.  Continua la lectura de Esperant el cop