Arxiu de la categoria: GESTIÓ MEDIAMBIENT

No estem preparats per a l’escalfament global

Article aparegut a The New York Times.  Les temperatures segueixen augmentant i, fins al moment, els esforços per combatre la calor han fracassat. Els científics conclouen que les onades de calor van a tornar-se més intenses i més freqüents a mesura que s’eleven les emissions. A l’horitzó s’albira un futur de falles en els sistemes que amenaçaran el subministrament de necessitats bàsiques com els aliments i l’electricitat. Per a molts científics, aquest és l’any en què van començar a viure el canvi climàtic en comptes de sol estudiar-lo.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=245458&titular=no-estamos-preparados-para-el-calentamiento-global- Continua la lectura de No estem preparats per a l’escalfament global

Les onades de calor: l’enèsim indicador de desigualtat que marcarà les nostres vides

A Catalunya vam tenir vint-i-tres morts, la gent més vulnerable. la últim onada de calor. Les ciutats hauran de replantejar-se com ens preparem per aquestes emergències i quines mesures poden oferir a tots els seus habitants, des dels més rics fins als més vulnerables. Una altra separació real entre rics i pobres, no a tots ens afecta de la mateixa manera.

https://www.eldiario.es/theguardian/Calor-indicador-desigualdad-calando-fuerte_0_804219727.html

Cuando la ola de calor de julio azotó la provincia canadiense de Quebec, matando a su paso y en poco más de una semana a más de 90 personas, el sol implacable evidenció las disparidades entre ricos y pobres.

Mientras los acaudalados residentes de Montreal se refugiaban en oficinas y casas con aire acondicionado, las personas sin hogar –que por lo general no son bienvenidas en espacios públicos como centros comerciales y restaurantes– intentaban en vano escapar de la ola de calor. Continua la lectura de Les onades de calor: l’enèsim indicador de desigualtat que marcarà les nostres vides

Perdent la guerra abans de la primera batalla

Magnífic article d’Antonio Turiel. ” Ens hem trobat que per preservar l’actual sistema en marxa s’han començat a utilitzar recursos de tan baixa qualitat que mai haurien d’haver estat considerats”.. anem a pitjor… L’amenaça del peak oil està més viva que mai.

https://crashoil.blogspot.com/2018/08/perdiendo-la-guerra-antes-de-la-primera.html

Queridos lectores:

Después de tantos años escribiendo sobre la crisis global de recursos y los problemas de sostenibilidad en los que está inmersa y a los que se verá abocada nuestra sociedad industrial, se ha podido comprobar que tanto el discurso de quienes alertamos sobre el peligro que representa esta crisis como el discurso de los que defienden que no hay ningún peligro a la vista y que solo somos una pandilla de alarmistas han ido evolucionando considerablemente.

Por la parte de los que ponemos el acento en la escasez de recursos, y particularmente en el peak oil, nos hemos encontrado con que para preservar el actual sistema en marcha se han comenzado a utilizar recursos de tan baja calidad que nunca deberían haber sido considerados. Estamos hablando principalmente del petróleo ligero de roca compacta (light tight oil, LTO) que se extrae mediante la técnica delfracking y de las arenas bituminosas de Canadá (no considero los abundantes pero también poco rentables petróleos extrapesados de Venezuela, en vista del particular y cada vez más acentuado desafortunado descenso a los infiernos del país caribeño). El incremento en la producción de esos petróleos de baja calidad y nula rentabilidad ha llevado a una progresiva descapitalización de las empresas del sector,que empezó ya en 2011 pero que se ha ido acentuando con los relativamente bajos precios del petróleo de los últimos cuatro años. ¿Ha sido superado el fantasma del peak oil? Ni mucho menos, ya que los problemas siguen siendo los mismos: el petróleo crudo convencional hace más de 10 años que llegó a su máximo y continúa su lento declive, y aún contando con los diversos sucedáneos de inferior calidad la producción total de hidrocarburos líquidos crece muy poco, con riesgo evidente de empezar su declive terminal en cualquier momento si no lo ha comenzado ya. La amenaza del peak oil está más viva que nunca.  Continua la lectura de Perdent la guerra abans de la primera batalla

A Espanya ja hi ha més porcs que persones

El problema no és el porc si no el model industrial intensiu que tenim, i és un problema gran a Catalunya: -Cada vegada hi ha menys granges, més grans i en mans de grans empreses. Es tracta d’un model d’integració vertical que dóna a unes poques empreses un control absolut sobre el sector.

Les conseqüències ambientals del desmesurat creixement de la indústria del porcí, que ja engreixa i sacrifica més de 50 milions d’animals a l’any, encenen la llum d’alerta al Govern, que prepara un decret per modular les seves emissions de gasos i líquids contaminants.

https://www.publico.es/economia/espana-hay-cerdos-personas.html

El desmesurado crecimiento de la industria del porcino ha hecho que el número de cerdos sacrificados al año supere ya al de habitantes del país: 50,07 millones el año pasado, y el volumen sigue creciendo según los datos del Ministerio Para la Transición Ecológica, con otros 18 de enero a abril, por 46,57 (http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2852 ) residentes. Continua la lectura de A Espanya ja hi ha més porcs que persones

La matança de balenes omple d’horror i sang les aigües de les Illes Fèroe (vídeo)

Tot i les crítiques i la bronca que van generar les imatges, les autoritats locals van deixar clar que donen suport a aquest esdeveniment en afirmar que la cacera es fa de forma sostenible i que alhora permet que l’illa sigui autosuficient.  El mateix argument espanyol sobre les curses de braus. On està la sostenibilitat ?

“Nens de cinc anys donaven un cop de mà, tractant d’arrossegar a les balenes amb cordes i després saltant sobre els cadàvers”, explica. El jove narra també com percebia el patiment de les balenes a través dels seus crits. “No van morir d’una forma humanitària”, afirma.

https://www.publico.es/sociedad/maltrato-animal-matanza-ballenas-llena-horror-sangre-aguas-islas-feroe.html

La matanza de ballenas, una tradición pesquera de las Islas Feroe, se ha convertido en noticia por su crueldad y horror. El Grindadráp, que es como se conoce esta práctica, ha sido relatado por un joven universitario de 22 años que se encontraba de viaje de graduación en las islas y que presencio las escenas de maltrato animal con sus propios ojos. Continua la lectura de La matança de balenes omple d’horror i sang les aigües de les Illes Fèroe (vídeo)

Què passaria si prescindíssim del principi de precaució?

Davant el dubte, és preferible seguir aplicant el principi de precaució. El principi de precaució és necessari perquè en els sistemes complexos no és senzill relacionar les causes amb els efectes, i calen anys d’investigació per trobar aquestes relacions. És obvi que els efectes sobre la salut del glifosat són independents de qui els fabriqui. Però no ajuda a la ciència que Monsanto sigui un dels principals referents en la investigació sobre la innocuïtat del glifosat

https://www.eldiario.es/tribunaabierta/pasaria-prescindieramos-principio-precaucion_6_804279578.html

Imaginemos a una persona que va un día recogiendo setas por el monte y se encuentra con una que desconoce. Podría ser comestible e incluso deliciosa, pero dado que hay setas venenosas lo normal es que, ante el desconocimiento, no añada la desconocida a su cesta. Imaginemos ahora que la persona va con un grupo de expertos micólogos, pero que no se ponen de acuerdo sobre la inocuidad de la seta. Probablemente en este caso también decida buscar otras setas y no arriesgarse a poner su vida en peligro. Este ejemplo ilustra el funcionamiento simplificado del principio de precaución, por el cual se incita a no consumir (o comercializar) productos hasta demostrar su inocuidad. Y este es el principio en el que el movimiento ecologista se basa para pedir la prohibición del glifosato. Continua la lectura de Què passaria si prescindíssim del principi de precaució?

L’escalfament global, catalitzador dels incendis forestals

Per a la química,  un catalitzador és una classe de substància que, altera el desenvolupament d’una reacció. Els catalitzadors que incrementen la velocitat de la reacció reben el nom de catalitzadors positius. El concepte de hi ha un foc, anem i el apaguem, s’ha quedat obsolet. Ja no funciona. Els sistemes d’extinció ja no poden enfrontar-se als grans incendis que estem veient. Cal donar una volta de rosca més, i això passa per ajudar els boscos a canviar

L’onada d’incendis que recorre el planeta exerceix un paper de renovació i canvi dels ecosistemes per adaptar-los a les noves condicions climàtiques.

Els incendis són un element natural més de la Terra, com el vent o la pluja. Sempre han existit i durant milions d’anys han exercit un paper crucial com a reguladors dels ecosistemes i garants de la biodiversitat del planeta.

El problema és que, en l’era actual, el antropocè, profundament impactada per les activitats humanes, aquests incendis salvatges necessaris per mantenir l’equilibri de la natura estan canviant d’intensitat i també de freqüència. I estan deixant de ser beneficiosos.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20180817/451324516370/incendios-sexta-generacion-marc-castellnou-cambio-climatico-regenarar-ecosistemas.html

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=245379&titular=el-calentamiento-global-catalizador-de-los-incendios-forestales- Continua la lectura de L’escalfament global, catalitzador dels incendis forestals

Els paradisos fiscals i la seva secreta relació amb la degradació mediambiental

En un ecosistema tots els seus elements estan connectats. Segons explica aquest article, el seu estudi ha revelat les connexions existents entre els paradisos fiscals, la degradació dels recursos de la selva amazònica i la pesca mundial.  Aquests països donen cobertura al 70% de les embarcacions que participen en la pesca il·legal i transfereixen el 68% del capital estranger vinculat a sectors que desforesten l’Amazones.

https://www.lavanguardia.com/vida/20180814/451323315773/paraisos-fiscales-secreta-relacion-medioambiente-amazonas-pesca-ilegal.html

Qué tendrán que ver los paraísos fiscales con el medioambiente, se estarán preguntando algunos. Pues según la Academia Sueca de Ciencias, es como juntar el hambre con las ganas de comer, aunque hasta ahora esa relación se había mantenido en secreto. Su estudioha revelado las conexiones existentes entre esos países y la degradación de los recursos de la selva amazónica y de la pesca mundial.

Los paraísos fiscales se situaron en el ojo del huracán tras destaparse casos como los Panama Papers o los Paradise Papers. Pero la existencia de estos territorios sin impuestos o controles financieros a los extranjeros residentes no solo implica una serie de impactos políticos, económicos y sociales negativos.

 Los paraísos fiscales se situaron en el ojo del huracán tras destaparse casos como los Panama Papers

Los investigadores suecos afirman que los paraísos fiscales apuntalan actividades económicas que potencialmente causan graves impactos ambientales globales. Según el análisis publicado en la revista Nature Ecology and Evolution , el 70% de las embarcaciones conocidas que participan en “la pesca ilegal, no declarada y no reglamentada” están (o han sido) “registradas bajo la jurisdicción de uno de esos paraísos”.

El estudio también revela que el 68% de todo el capital extranjero asociado a sectores que participaron en la deforestación de la selva amazónica entre los años 2000 y 2011 fue transferido a través de esos países. “El uso de paraísos fiscales no es solo un desafío sociopolítico y económico, sino también ambiental”, afirma Victor Galaz, autor principal de la investigación. Continua la lectura de Els paradisos fiscals i la seva secreta relació amb la degradació mediambiental

L’Antàrtida accelera o frena la seva desglaç en resposta als canvis de temperatura de l’oceà

Els científics indiquen que les fluctuacions de temperatura al mar Amundsen relativament càlid (de 0, cinc a-1 grau), causen canvis molt més grans en la fusió del que passaria en les parts de la costa antàrtica on les temperatures oceàniques profundes són més baixes (al voltant de menys dos graus).El mar d’Amundsen és una porció d’aigua de l’oceà Antàrtic. Està situat a l’oest del mar de Bellingshausen i a l’est del mar de Ross, entre l’illa de Thurston i el cap Dart, a la costa oest de l’Antàrtida. El Mar d’Amundsen en la seva majoria està cobert pel gel.

https://www.ecoticias.com/medio-ambiente/186951/antartida-acelera-frena-deshielo-respuesta-cambios-temperatura-oceano

El deshielo de las plataformas de hielo en la Antártida occidental acelera y desacelera acorde a las diferentes de la temperatura del océano, de acuerdo con un estudio publicada dicha semana en la revista ‘Nature Geoscience’. Continua la lectura de L’Antàrtida accelera o frena la seva desglaç en resposta als canvis de temperatura de l’oceà

EQUO demana la prohibició definitiva del glifosat a Espanya

El glifosat és l’herbicida més utilitzat a Espanya i arreu del planeta. Segons dades oficials del Ministeri, un de cada tres rius espanyols està contaminat per aquest insecticida. Després de la recent condemna a Monsanto a indemnitzar un home als Estats Units per haver-li causat un càncer amb aquest pesticida, des de l’organització han alertat de la necessitat de prendre mesures per evitar que fets com aquest es repeteixin. S’ha de prendre alguna acció. Pot ser quan es prengui serà massa tard.

https://www.publico.es/sociedad/glifosato-equo-pide-prohibicion-definitiva-glifosato-espana.html

El partido político ecologista ha pedido a la nueva ejecutiva de Sánchez la prohibición inmediata del herbicida glifosato. Tras la reciente condena a Monsanto a indemnizar a un hombre en Estados Unidos por haberle causado un cáncer con este pesticida, desde la organización han alertado de la necesidad de tomar medidas para evitar que hechos como este se repitan. Continua la lectura de EQUO demana la prohibició definitiva del glifosat a Espanya