Arxiu de la categoria: GEOSFERA

La força del vent complica les tasques d’extinció de l’incendi al parc de Doñana

Diverses vegades s’ha fet menció en aquest bloc del perill i situació de risc del parc natural de Doñana, per contaminació, per sequera, ara per incendi. La més important reserva ecològica d’Europa, llar de més de 400 espècies animals. Crema Doñana. Cada onada de calor va associada a incendis devastadors.

Calor i sobretot unes fortíssimes ratxes de vent canviant es van conjurar aquest diumenge per convertir el parc natural de Doñana, la zona de protecció del Parc Nacional, en un infern. Malgrat els esforços del mig miler d’efectius desplaçats a la zona, i entre els quals s’incloïen un centenar de militars de la UME, a final de la tarda de diumenge encara no s’havia aconseguit estabilitzar l’incendi iniciat la nit de dissabte a Moguer (Huelva) i que va obligar a evacuar 2.300 persones de matinada. Així mateix, altres 50.000 persones van quedar incomunicades durant la tarda de diumenge al nucli de platja de Matalascañas a causa del tall de la seva única carretera de sortida per agilitzar les tasques dels bombers.

http://www.ccma.cat/324/un-incendi-amenaca-donana-i-obliga-a-desallotjar-mes-de-1500-persones/noticia/2796179/

L’incendi forestal que es va declarar dissabte a la nit al paratge de La Peñuela de Moguer, a Huelva, ha arribat aquest matí fins a l’espai natural protegit del parc de DoñanaContinua la lectura de La força del vent complica les tasques d’extinció de l’incendi al parc de Doñana

Europa entra en una nova era d’incendis forestals

La catàstrofe de Portugal és conseqüència d’un nou tipus de foc causat pel canvi climàtic que no es pot preveure amb els models de predicció actuals.

Cal destacar dos paràgrafs:

“El detonant d’aquest tipus de focs -prossegueix – té a veure amb l’acumulació de dies, mesos, anys de temperatures per sobre de la mitjana. Això estressa als boscos i canvia la forma en la qual pot arribar a cremar la vegetació “. I, adverteix aquest expert, “no estem preparats per afrontar aquesta nova generació d’incendis”.

“No pots esperar que et passi a tu per aprendre. Aquí estem capacitats per tractar focs que ocorren en les copes dels arbres. No obstant això, incendis com el portuguès són explosius i cremen matolls amb una virulència i una intensitat que els nostres models no poden predir “,

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170624/423646506414/europa-entra-en-una-nueva-era-de-incendios-forestales.html Continua la lectura de Europa entra en una nova era d’incendis forestals

Una de cada tres persones a la vora de la fam a Somàlia

La desertificació amenaça i avança sense parar.Aquest article forma part de la cobertura especial de IPS pel Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació, el 17 de juny.

En les pròximes dècades, prop de 135 milions de persones estaran en risc de quedar desplaçades de manera permanent per la desertificació i la degradació del sòl, va alertar Monique Barbut, secretària executiva de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (UNCCD) .

http://www.ipsnoticias.net/2017/06/una-tres-personas-al-borde-la-hambruna-somalia/

La campaña de prevención de la hambruna de la FAO en Somalia ofrece tratamiento veterinario a 12 millones animales contra varias enfermedades. Crédito: FAO.

ROMA, 16 jun 2017 (IPS) – Otra hambruna en las excolonias europeas en África, y otra vez en la región oriental; Etiopía y Somalia son los países más afectados por la sequía y los desastres climáticos resultantes de actividades humanas, y principalmente de las de empresas multinacionales europeas y estadounidenses. Continua la lectura de Una de cada tres persones a la vora de la fam a Somàlia

Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

Darrerament hem sentit a parlar de l’Atles de justícia ambiental o EJAtlas. Aquest Atles documenta i cataloga els diferents conflictes socials que es relacionen directament amb els temes ambientals.

A tot el món, les comunitats estan lluitant per defensar les seves terres, aire, aigua, boscos i els seus mitjans de vida contra projectes nocius i activitats extractives amb forts impactes ambientals i socials.

Els mapes comprenen deu categories principals: energia nuclear, minerals extractius, gestió de residus, conflictes de biomassa i terra, combustibles fòssils i Justícia Climàtica / Energia, administració de l’Aigua, infraestructures i entorns construïts, Turisme, Conflictes de conservació de la biodiversitat i problemàtiques industrials i de Serveis Públics.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/136129/iquest-Que-es-el-Atlas-de-Justicia-Ambiental-o-EJA Continua la lectura de Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

El brexit geològic que va separar el Regne Unit d’Europa

Ara que s’ha posat de moda el terme Brexit, val a dir que el Regne Unit ja es va separar “geologicament parlant” d’Europa molt abans del moment actual. En un article publicat a revista Nature Communications (veure http://www.nature.com/articles/ncomms15101), i del que se’n ha fet ressò SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-brexit-geologico-que-separo-Reino-Unido-de-Europa), podem llegir com va succeir aquest “Brexit 1.0”.

El Regne Unit que estava “unit” a Europa durant la darrera glaciació, va separar-se per efecte de grans inundacions que es van produir en la fusió de les masses de glaç. Inundacions que van originar “el canal de la mancha” i “l’estret de Dover”, separant el Regne Unit de França.

CIENCIAS NATURALES: Ciencias de la Vida Continua la lectura de El brexit geològic que va separar el Regne Unit d’Europa

El primer mapa tridimensional de l’interior de la Terra.

L’interior de la Terra, un enorme espai del que no tenim dades directes. Les millors són les subministrades per les ones sísmiques.

Ara, en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/cientificos-preparan-primer-mapa-tridimensional.html), podem llegir com un equip de científics de la universitat de Princeton (USA) estan creant una imatge molt detallada de l’interior de la Terra mitjançant la tècnica de la tomografia sísmica i l’ajut d’un dels superordinadors més potents del món (veure https://www.princeton.edu/main/news/archive/S42/59/33Q27/index.xml?section=featured). Aquest estudi ens permetrà millorar el coneixement – entre d’altres fenomens –  de com funciona la tectònica de plaques (que recordem és l’actual paradigma en geologia). Continua la lectura de El primer mapa tridimensional de l’interior de la Terra.

Palm oil

A 2n d’ESO a l’assignatura que anomenem projecte xarxa es fomenta l’autonomia dels alumnes i el treball cooperatiu. Al tercer trimestre, el tema transversal estudiat és l’alimentació. L’objectiu general del projecte és generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària. Treballem juntament amb VSF Justícia Alimentària global.

Un tema concret és la desforestació com a primer mecanisme de l’agricultura que provoca el canvi climàtic. Ho farem a través de l’exemple de dos productes: el sucre i l’oli de palma. Avui ens centrarem en l’oli de palma.

L’oli de palma és el més utilitzat del món. Està en multitud de productes que consumim diàriament tot i que no és una alternativa idònia des del punt de vista nutricional. A més, la seva producció comporta excessos mediambientals i socials.

La palma d’oli es conrea en països tropicals, on sovint són una base important per a les economies locals, així com una matèria primera per a la indústria local.
El seu cultiu a Indonèsia i Malàisia, els dos països que concentren el 85% de la producció mundial, ha tingut un fort impacte ambiental i social. Altres països exportadors d’oli de palma són Papua Nova Guinea, Colòmbia, Tailàndia, Cambodja, el Brasil, Mèxic i Àfrica occidental.
L’expansió de monocultius intensius, com les plantacions d’oli de Palma, especialment en el sud-est asiàtic, s’ha associat amb la desforestació dels boscos tropicals, l’apropiació de terres pertanyents a comunitats autòctones, abusos contra els drets humans i la mort d’exemplars de diferents espècies animals, com elefants, orangutans i tigres de Sumatra. Continua la lectura de Palm oil

Glaceres: un futur incert

Una glacera és una gruixuda massa de gel que s’origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, mostrant evidències de flux en el passat o en l’actualitat. La seva existència és possible quan la precipitació anual de neu supera l’evaporada a l’estiu. Gairebé el 70% de l’aigua dolça es troba congelada en glaceres.Des de mitjan segle XIX les glaceres han vingut retrocedint per causes diferents al desglaç natural. Això vol dir que les glaceres no arriben a recuperar el seu volum inicial en els mesos més freds, i any rere any van perdent cada vegada més gran terreny.

La causa principal d’aquests retrocessos és l’increment de la temperatura global i la disminució de precipitacions. L’abús de combustibles fòssils i l’activitat industrial segueixen sent els principals emissors dels gasos hivernacles que acceleren l’escalfament del clima.

Aquest desglaç provocarà inundacions en ciutats costaneres de tot el món, però el més lamentable és el desaprofitament de la tanta aigua dolça que està barrejant-se amb la sal.

Cap lloc de la terra s’escapa a l’acció del canvi climàtic, a l’increment de temperatura ocasionat per l’efecte hivernacle que canviarà la faç de la terra. Aquest és el cas de la zona glacera de l’Argentina. Continua la lectura de Glaceres: un futur incert

Descobreix la nova teoria sobre els ‘anells de fades’ de Namíbia

Els cercles o anells de fades de Namíbia són unes formacions sense vegetació d’entre 2 i 35 metres d’ample que es repeteixen en estructures hexagonals als llarg de centenars de quilòmetres quadrats de superfície semidesèrtica per causes fins ara poc conegudes. L’ètnia Himba, a la regió àrida de Kunene, venera aquest tipus d’estructures des de fa milers d’anys.

Aquesta setmana, la revista Nature publica un article liderat per investigadors de la Universitat de Princeton (Estats Units) en el qual es planteja un model teòric que explica per què apareixen i es mantenen els cercles de fades. L’ explicació científica és que aquests cercles es produeixen pels efectes conjunts i equilibrats entre els tèrmits que fan nius a la sorra i s’alimenten de les plantes més properes als seus caus; i per altra banda, les mateixes plantes, que creixen com si es ajudessin unes a les altres davant de les agressions dels tèrmits

http://www.lavanguardia.com/natural/20170119/413494292388/anillos-hadas-namibia-teoria-cientifica.html Continua la lectura de Descobreix la nova teoria sobre els ‘anells de fades’ de Namíbia

Pràcticament tots els aqüífers del món desapareixeran el 2050

L’aigua subterrània representa una fracció important de la massa d’aigua present en els continents, i s’allotja en els aqüífers sota la superfície de la Terra. El volum de l’aigua subterrània és molt més important que la massa d’aigua retinguda en llacs o circulant, i encara que menor al de les majors glaceres, les masses més extenses poden arribar a un milió o més de quilòmetres quadrats

L’aigua del subsòl és un recurs important i d’aquest es proveeix a una tercera part de la població mundial,  però de difícil gestió, per la seva sensibilitat a la contaminació i a la sobreexplotació. L’aigua subterrània és part de la precipitació que es filtra a través del sòl fins arribar al material rocós que està saturat d’aigua. L’aigua subterrània es mou lentament cap als nivells baixos, generalment en angles inclinats (a causa de la gravetat) i eventualment arriben als rierols, els llacs i els oceans.

Una nova modelització dels nivells d’aigua subterrània del món troba que els aqüífers -el sòl o les roques poroses que mantenen les aigües subterrànies- a la conca del Ganges Superior de l’Índia, el sud d’Espanya i Itàlia podrien esgotar-entre 2040 i 2060 .
Pràcticament tots els aqüífers del món desapareixeran pel 2050 Continua la lectura de Pràcticament tots els aqüífers del món desapareixeran el 2050