Arxiu de la categoria: GEOLOGIA

Les balenes es van tornar gegants causa de la glaciació

Com va dir Charles Darwin: “No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta als canvis”. Segons un nou estudi, publicat aquest dimarts a la revista Proceedings of the Royal Society B, la mida d’aquests mamífers és resultat d’una estratègia evolutiva per alimentar-se de manera més eficaç. El sistema d’alimentació per filtració sembla haver determinat l’augment de mida de les balenes. Un cos més gran significa una millor estratègia de filtració. El canvi evolutiu correspon al període en el qual les capes de gel haurien portat els nutrients cap a les aigües costaneres durant determinades èpoques de l’any

http://elpais.com/elpais/2017/05/23/ciencia/1495536190_676399.html

Las ballenas azules, que pueden alcanzar más de 30 metros, son los animales vertebrados más grandes que han vivido nunca. Cómo y porqué esos mamíferos marinos se volvieron tan grandes era un misterio hasta ahora, debido al desafío que supone estudiar fósiles incompletos. Una nueva investigación del Museo de Ciencias Naturales Smithsonian indica, sin embargo, que fue solo en su pasado evolutivo reciente que las ballenas se convirtieron en gigantes.  Continua la lectura de Les balenes es van tornar gegants causa de la glaciació

Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

Darrerament hem sentit a parlar de l’Atles de justícia ambiental o EJAtlas. Aquest Atles documenta i cataloga els diferents conflictes socials que es relacionen directament amb els temes ambientals.

A tot el món, les comunitats estan lluitant per defensar les seves terres, aire, aigua, boscos i els seus mitjans de vida contra projectes nocius i activitats extractives amb forts impactes ambientals i socials.

Els mapes comprenen deu categories principals: energia nuclear, minerals extractius, gestió de residus, conflictes de biomassa i terra, combustibles fòssils i Justícia Climàtica / Energia, administració de l’Aigua, infraestructures i entorns construïts, Turisme, Conflictes de conservació de la biodiversitat i problemàtiques industrials i de Serveis Públics.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/136129/iquest-Que-es-el-Atlas-de-Justicia-Ambiental-o-EJA Continua la lectura de Què és l’Atles de Justícia Ambiental o EJA?

Les glaceres del món s’estan fonent …

Twila Moon, experta en glaceres de la Universitat de Colorado Boulder, descriu a Science les tendències preocupants.

Una glacera és una massa gruixuda de gel que s’origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu. Aquesta acumulació contínua fa que, en arribar la massa de neu compactada a un gruix determinat, es produeixi un desplaçament o lliscament del gel acumulat, a favor de la gravetat. Només si es fa palès aquest desplaçament, la massa gelada rep el nom de glacera.

Algunes projeccions  són que Suïssa perdrà més de la meitat dels seus petits glaceres en els propers 25 anys; la retirada substancial de les glaceres de l’Antàrtida, la Patagònia, l’Himàlaia, Groenlàndia i l’Àrtic; la desaparició de les glaceres icònics al Parc Nacional Glacier, a Montana, o la reducció de trossos de gel que ja no es mouen

http://www.ecoticias.com/co2/136012/Los-glaciares-del-mundo-se-estan-derritiendo

Glaciares de todo el mundo desaparecen ante nuestros propios ojos, y las implicaciones de este súbito proceso para el ser humano son amplias y preocupantes, advierte un artículo que publica Science. El derretimiento del hielo glacial contribuye al aumento del nivel del mar y los glaciares sirven agua fresca a comunidades de todo el mundo, son parte integrante de los sistemas meteorológicos y climáticos del planeta y son “paisajes únicos para la contemplación o la exploración”, según señala esta experta. “Y se están encogiendo, rápido”, escribe Twila Moon experta en glaciares de la Universidad de Colorado Boulder, en su análisis titulado ‘Diciendo adiós a los glaciares’. Moon admite que estaba bastante aturdida cuando un editor de ‘Science’ se acercó a ella pidiéndole que escribiera un artículo de perspectiva sobre el estado de los glaciares del mundo por su conocimiento gracias a años de investigación y registro de publicación extensa. La experta describe las muchas formas en que los investigadores estudian la dinámica de los glaciares, desde mediciones ‘in situ’ en el hielo pasando por campañas de monitoreo basadas en satélites hasta modelos. Continua la lectura de Les glaceres del món s’estan fonent …

La tassa de retorn energètic i la eficiència: que ens diuen i que no

És el títol del darrer article de Jota Ele (antic membre de crisis energética i ara també de la web d’Antonio Turiel) publicat en el blog d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/05/tasa-de-retorno-energetico-y-eficiencia.html). En ell ens explica els conceptes, ja comentats aquí de la TRE i la eficiència, i la importància que tenen en el món de la energia. Energia que recordem que és la que mou el món, fins i tot l’econòmic.

En l’article ens comenta com s’està potenciat la despesa de petroli i els seus derivats en energia final (per exemple en el transport), limitant el seu ús en transformacions  per a la qual s’utilitzen el gas, el carbó i la electricitat. També ens  comenta que:

a. “El gas natural y la electricidad son las energías más adaptadas a todos los sectores de la energía final exceptuando el transporte, que está altamente especializado en los derivados del petróleo. Vemos también que el carbón está prácticamente especializado en generación eléctrica”.

b. “Mientras el carbón y sobre todo el gas natural se comporten como fuentes de energía ilimitadas el sistema tratará de adaptarse a ello sin tener en cuenta conceptos como TRE, eficiencia, pérdidas o contaminación”.

c. “Da igual que algunas tecnologías como la solar tengan una TRE baja; con el excedente energético que nos proporciona el gas y el carbón todo es viable. Una vez pasado el cenit del gas el mundo tendrá que enfrentarse cada vez más a un escenario progresivo de menos energía y por lo tanto de los nuevos proyectos energéticos se desecharán las energías menos rentables, posiblemente las que tengan menos TRE como la fotovoltaica”.

e. “El caso de la energía nuclear es aún peor; hoy el mundo almacena multitud de residuos nucleares de miles de años de duración a costa del grandísimo excedente de energía que todavía se dispone gracias a los combustibles fósiles. En el futuro y con la energía total en declive se tendrá que seguir desviando energía para seguir custodiando estos desechos. Y con el agravante de que probablemente sin el aporte de la energía nuclear, ya que se habrá llegado al cenit del uranio, y además se procurará no generar más residuos. Esto significa que nuestros descendientes cargarán con un problema que nosotros hemos ignorado por no querer tener en cuenta conceptos como el de la TRE”.

L’autor afegeix més polémica amb la seva previsió de que quan s’arribi al cènit del gas probablement també s’arribarà al cènit de de l’energia mundial i TOTS els sectors d’energia final quedaran afectats. Arribats aquí pronostica el final de la societat de consum…..Sens dubte un article polèmic i interessant. Un article per repensar la nostra economia, l’actual BAU basat en el créixer-créixer.

jueves, 4 de mayo de 2017

Continua la lectura de La tassa de retorn energètic i la eficiència: que ens diuen i que no

Elegia del crecentisme

Elegia és un terme que descriu un tipus de poema líric destinat a a lamentar-se per una pèrdua (d’un ésser estimat, la constatació de que ens fem vells, el passar d’una situació feliç a una altre de menys feliç….). Aquest és el terme triat per Antonio Turiel en el seu darrer post( veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/04/elegia-del-crecentismo.html) sobre la fi del creixement i la possible evolució de la  nostra societat. Un repàs de l’actualitat i una previsió del futur proper….. Continua la lectura de Elegia del crecentisme

La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

Ja fa un cert temps que vaig posar un post sobre Retortillo (veurehttp://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/03/05/garona-i-retortillo/#more-11058), la localitat de Salamanca on una empresa minera – la empresa australiana Berkeley – vol tirar endavant un projecte de  mineria a cel obert per extreure Urani.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (http://www.publico.es/sociedad/uranio-justicia-acorrala-proyecto-explotar.html), podem llegir com la justícia sembla que per fi ha decidit actuar davant de les accions contra el medi ambient empreses per la minera.

Sota la promesa de donar feina a més de 400 persones, en una zona on viuen del turisme rural i de la ramaderia – que pràcticament desapareixerien si la mina al final s’obre – la empresa Berkeley ja ha començat ha talar sense cap mena de permís alzines centenàries. I és que com ben bé diuen…..seran 10 anys d’explotació per deixar milers d’anys de contaminació. Continua la lectura de La justícia acorrala la mina d’urani a Salamanca

Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

La NASA troba compostos químics que permetrien la vida de microbis a Encèlad. Encèlad és el sisè satèl·lit més gran de Saturn amb uns 500 km de diàmetre, aproximadament la desena part del de Tità, el major satèl·lit saturnià. Està cobert per una capa de gel recent i net que reflecteix gairebé tota la llum solar que incideix sobre ell, de manera que la temperatura superficial només aconsegueix els -198 ℃ al migdia. Malgrat la seva petita grandària, té una àmplia varietat de trets superficials que van des de regions antigues a terrenys joves i deformats tectònicament que es van formar fa tot just 100 milions d’anys.
Va ser descobert el 28 d’agost de 1789 per William Herschel, però se sabia molt poc d’ell fins que les Voyager van passar molt a prop a principis dels vuitanta del segle XX.

El 2005, la sonda Cassini va començar una sèrie de sobrevols que van revelar majors detalls. En concret, va descobrir plomalls rics en aigua en el pol sur. Els criovolcanes propers al pol sud expulsaven a l’espai en forma de guèisers de vapor d’aigua, altres substàncies volàtils i material sòlid que incloïa cristalls de clorur sòdic i partícules de gel, amb taxes d’expulsió de fins a dos-cents quilograms per segon.

L’estudi, publicat a  ‘Science’, és el fruit de la investigació de la missió Cassini, el nom de la sonda que l’octubre del 2015 va acostar-se més a prop que mai s’havia fet, a tan sols 49 quilòmetres, d’aquesta lluna gelada.  El descobriment confirma a Encèlad com un dels principals candidats del sistema solar a albergar vida extraterrestre. La vida a Encèlad, si n’hi ha, seria comparable a la que prolifera a la Terra al costat de les fonts hidrotermals del fons dels oceans. Seria un tipus de vida que no s’alimenta de l’energia que ve del sol sinó de l’energia que emana de l’interior de l’astre. El satèl·lit té fonts d’energia sota la superfície com les que sustenten ecosistemes en el fons dels oceans terrestres. “La troballa d’hidrogen molecular revifa encara més l’interès per Encèlad com a escenari per a la possible presència de vida perquè és un dels ingredients que utilitzen per obtenir energia els microorganismes que viuen a la Terra en les profunditats dels oceans, on no arriba la llum del sol “, destaca l’astrofísic Kike Herrero.

Continua la lectura de Podria haver-hi vida a la lluna de Saturn …

El brexit geològic que va separar el Regne Unit d’Europa

Ara que s’ha posat de moda el terme Brexit, val a dir que el Regne Unit ja es va separar “geologicament parlant” d’Europa molt abans del moment actual. En un article publicat a revista Nature Communications (veure http://www.nature.com/articles/ncomms15101), i del que se’n ha fet ressò SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-brexit-geologico-que-separo-Reino-Unido-de-Europa), podem llegir com va succeir aquest “Brexit 1.0”.

El Regne Unit que estava “unit” a Europa durant la darrera glaciació, va separar-se per efecte de grans inundacions que es van produir en la fusió de les masses de glaç. Inundacions que van originar “el canal de la mancha” i “l’estret de Dover”, separant el Regne Unit de França.

CIENCIAS NATURALES: Ciencias de la Vida Continua la lectura de El brexit geològic que va separar el Regne Unit d’Europa

Així va perdre Mart la seva atmosfera

En un article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Asi-perdio-Marte-su-atmosfera), podem llegir com el planeta vermell – Mart – va perdre la seva atmosfera. Les dades que ha obtingut la nau MAVEN (Mars Atmosphere and Volatile EvolutioN) de la NASA, permeten concloure que l’atmosfera de mart ha perdut gasos a través d’un procés conegut com “polvorització catòdica”. Aquest consisteix en la vaporització d’àtoms pel bombardeig dels ions (protons i electrons) procedents del vent solar. D’aquesta manera l’atmosfera inicial de Mart, semblant a la de la Terra pel que fa al gruix però amb molt més CO2, ha anat perdent gasos al llarg dels anys fins arribar al moment actual.

Continua la lectura de Així va perdre Mart la seva atmosfera

Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.

Entenem per risc geològic la probabilitat de que un determinat fenomen geològic (terratrèmol, volcà, allau, inundació…) succeeixi en un determinat indret i temps i provoqui danys i pèrdues a la humanitat.

Matemàticament podem definir el risc com: RISC = PERILLOSITAT x VULNERABILITAT x EXPOSICIÓ (Fig. 1.).

Resultat d'imatges de riesgo geologico

Fig.1. Concepte de Risc.

Com que reduir la perillositat, la vulnerabilitat o l’exposició a 0 és impossible, el risc mai pot ser 0. És a dir, cal acceptar sempre que qualsevol activitat humana comportarà un cert risc. El que és tracta és de minimitzar aquest fins a un límit assumible. Límit que dependrà de les pèrdues, tant en vides com econòmiques, que calculem que aquest pot arribar a comportar. Com és evident sempre es tracta d’evitar les pèrdues humanes i reduir al màxim les pèrdues econòmiques.

Els riscos geològics poden classificar-se en (Fig. 2):

Resultat d'imatges de clasificacion riesgos geologicos

Fig. 2. Classificació dels Riscos geològics.

En el cas de la notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/mas-centenar-muertos-avalancha-mocoa.html), podem llegir com els morts, ferits i pèrdues econòmiques han estat lligades en principi a riscos geològics naturals (externs). En aquest cas per allaus i avingudes fluvials.

La pregunta com sempre és o hauria de ser, podria haver-se evitat?. En aquest cas, com en molts altres, la resposta és si. La població estava edificada dins de la zona d’influència dels tres cursos fluvials de la zona. El resultat després de fortes pluges que han comportat una crescuda intensa del cabdal dels rius ha estat que aquests ocupessin el seu llit d’inundació. Llit que havia estat envaït `per les edificacions humanes que, com és evident, han estat afectades per la ocupació de les aigües i materials arrossegats del seu espai habitual en períodes de crescuda. Per tant, al final estem parlant d’un risc natural que l’acció humana ha acabat amplificant per la seva mala gestió del territori. El resultat, morts que podrien haver-se evitat amb una correcta planificació del territori. Planificació que comença per l’elaboració de mapes de risc on es poden visualitzar les zones de risc per tal de poder fer l’ordenació de forma correcta (Fig. 3) Continua la lectura de Risc geosfèric: inundacions i allaus causen centenars de morts i ferits a Colòmbia.