Arxiu de la categoria: GEOLOGIA

Descobert un fòssil que canvia la història sobre com la humanitat va sortir d’Àfrica

Els ‘Homo sapiens’ van sortir d’Àfrica en múltiples ocasions i es van endinsar a l’interior del que avui és la desèrtica Aràbia, en una època en què estava coberta per rius i llacs.

Es tracta del fòssil més antic d’Homo sapiens trobat fora d’Àfrica i de la zona del Llevant, el litoral mediterrani del Pròxim Orient, i el seu descobriment, publicat avui a la revista Nature Ecology & Evolution, canvia el relat sobre com la nostra espècie va sortir de Àfrica i es va estendre per Europa i Àsia.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20180409/442379628217/fosil-arabia-mas-antiguo-fuera-africa-homo-sapiens.html?utm_source=webpush&utm_medium=notification&utm_campaign=ultima_hora,vida_y_ciencia&utm_content=un_fosil_cambia_la_historia_sobre_como_la_humanidad_salio_de_africa&utm_term=20180409

Bajo una mirada inexperta podría no parecer más que una piedra de unos tres centímetros de largo. Pero en realidad es una falange del dedo corazón de un humano que vivió hace entre 86.000 y 95.000 años. Lo ha encontrado un equipo internacional de paleontólogos liderado por elInstituto Max Planck de Ciencias de la Historia de la Humanidad en Jena (Alemania) en Al Wusta, un yacimiento arqueológico en el desierto de Al-Nefud, en el corazón de Arabia. Continua la lectura de Descobert un fòssil que canvia la història sobre com la humanitat va sortir d’Àfrica

L’enorme esquerda que està separant la Banya d’Àfrica de la resta del continent

L’esquerda que s’ha obert a Kènia arriba als 15 metres de profunditat i als 20 d’amplada, i fa diversos quilòmetres de llarg. Ha destrossat diverses cases, ha partit una carretera en dos i ha obligat a evacuar un poble sencer.

Una esquerda gegant s’ha obert a Kènia, a l’Àfrica, després de fortes tempestes. Això ha creat especulacions sobre el futur del continent. Aquest gran accident geològic ha passat a la vall del Rift, una àrea de gran intensitat geològica a la banya d’Àfrica.

Eulàlia Masana, geòloga de la Universitat de Barcelona, explica què s’ha descobert arran d’aquesta gran esquerda que s’ha format:

“La placa africana, que es considerava que era una única placa, resulta que té diverses subplaques i que es trenca per trossos. I un dels llocs on s’està trencant de manera activa actualment és el Rift africà, que és la zona on s’ha observat aquesta esquerda.”

http://www.bbc.com/mundo/noticias-43618192

En Mai Mahiu, un pequeño pueblo rural en el suroeste de Kenia, ubicado a 50 kilómetros de Nairobi, llevaban semanas de lluvias intensas, inundaciones y temblores.

Pero el 18 de marzo algo distinto sucedió: la tierra comenzó a abrirse. Continua la lectura de L’enorme esquerda que està separant la Banya d’Àfrica de la resta del continent

La Junta d’Andalusia inicia accions legals contra el projecte d’emmagatzematge de gas a l’entorn de Doñana

Tots som conscients de les repercussions del cas Castor, encara reflectit en les nostres factures de la llum. Estem davant d’un cas semblant?

La Junta elabora un recurs per la via contenciosa administrativa per exigir que el Govern d’Espanya avaluï els quatre subprojectes en el seu conjunt. Exigeix que es tinguin en compte informes com els del CSIC alertant de riscos sísmics que no han estat tinguts en compte.

https://www.eldiario.es/andalucia/Recurso-Donana_0_754524726.html

El Consejo de Gobierno ha autorizado este martes que la Junta de Andalucía inice acciones legales contra el proyecto de almacenamiento de gas en el entorno de Doñana. De este modo, el consejero de Medioambiente y Ordenación del Territorio, José Fiscal, ha firmado una orden para que el gabinete jurídico de la Junta de Andalucía elabore un recurso para la vía contencioso administrativa contra la negativa del Gobierno de la Nación a evaluar de forma conjunta los cuatro subproyectos de extracción y almacenamiento de gas y para solicitar la paralización cautelar del que ya está en marcha.

El portavoz del Gobierno de Andalucía, Juan Carlos Blanco, ha explicado que los argumentos del contencioso administrativo que interpondrá la Junta de Andalucía se recogen en los informes del Defensor del Pueblo, así como en una respuesta del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) que considera que el riesgo sísmico del proyecto es suficiente para suspender su ejecución.

El recurso “también tendrá en cuenta”  el informe del Instituto Geológico y Minero de España (IGME) que alerta de que la promotora del proyecto “habría rebajado nivel de riesgo por inundaciones”. En opinión del portavoz, la evaluación “por separado” de los cuatro subproyectos “no ha abordado los efectos acumulativos del proyecto en su conjunto”, por lo que la Junta de Andalucía va a exigirlo por esta vía.

Los cuatro subproyectos y su estado

De hecho, ya se solicitó formalmente en diciembre de 2017 que el Gobierno de España procediera a revisar las autorizaciones, pero no se ha obtenido respuesta del Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente. Por ello, la Junta de Andalucía “reacciona” por “riesgos evidentes según instituciones de solvencia”. El procedimiento, las medidas y los pasos que se darán serán conocidos en “las próximas semanas”.

Cabe recordar que los cuatro subproyectos son Saladillo, Marismas Occidental, Marismas Oriental y Aznalcázar. Cuentan con las declaraciones de impacto ambiental favorables emitidas por la Administración General del Estado. En el caso de las competencias de la Junta de Andalucía, se le denegó la autorización ambiental unificada (AAU) al de Marismas Oriental “por su afección negativa”, lo que según la administración autonómica “hace inviable” el de Aznalcázar, con el que está estrechamente conectado. El del Saladillo no la necesita por estar fuera del área de afección del espacio protegido, mientras que sí tiene AAU el de Marismas Occidental. Es la paralización cautelar de estos últimos trabajos la que se pide.

Contra la mineria a Extremadura, ens alçarem amb les muntanyes

Article escrit al bloc Última Llamada que al·ludeix al fet que més de 300 projectes miners concedits per a exploració i investigació, a més dels que ja estan en tràmit d’explotació, amenacen amb deixar Extremadura a “infern obert”.

L’article és un clam :

“Una terrible perforadora hace cata sobre lo ya catado, gastando al día 75.000 litros del agua de todos -y sigue sin llover- Se han abierto decenas de nuevos caminos destrozando masa arbórea y suelo en la Sierra de la Mosca, concedidos para hacernos creer que, bajo la montaña, tenemos todo el oro blanco para la Europa verde, cuando la realidad es que pretenden rebanar ¡2000 Has, toda nuestra montaña! a cambio de unas pocas miles de baterías para coches eléctricos, poniendo en riesgo la salud y el futuro de un ecosistema entero. “

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/mineria-Extremadura-alzaremos-montanas_6_741285869.html

Saben mis amigos de este blog que una noche, no hace mucho, soñé con montañas. Aquellas cruzaban un gran lago y tenían el fuego en la garganta, con ellas iniciamos el camino, se nos abrieron los ojos, nos empapamos del dolor y del amor de la gente sencilla, valiente, poeta.

¿Cómo iba a saber que su lamento llegaría aquí al lado, debajo mismo de mi montaña? A ella la veo cada día por la ventana. Me saluda y me llama. Subo con mis cargas de humana frágil y bajo renovada. En su seno se refugian los pájaros más bellos. Cultiva para todos –sin perdírselo- las flores y las hojas con las que nos curamos. Por dentro y por fuera. Desde los pies hasta el neocórtex. Continua la lectura de Contra la mineria a Extremadura, ens alçarem amb les muntanyes

Yesa: el pantà de mai acabar quadruplica el seu cost

Quant costa la nostra seguretat? Un eventual trencament provocaria una catàstrofe susceptible de submergir mitja ciutat de Saragossa sota una làmina de més de tres metres d’aigua, segons les simulacions realitzades per un grup d’experts en geologia, similars, d’altra banda, a algunes estimacions que maneja la pròpia Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

Les obres per recréixer l’embassament de Yesa i convertir-lo en el més gran del Pirineu, adjudicades per 113 milions el 2001, superen els 440 a afegir a una contracta de 6,4 per estabilitzar un vessant que ha de suportar la presa, la qual cosa augmenta els dubtes sobre seva seguretat.

http://www.publico.es/sociedad/yesa-pantano-acabar-cuadruplica-coste.html

Yesa se está convirtiendo en el pantano de nunca acabar: ni terminan las obras para recrecer la presa ni finaliza el simultáneo aumento de su coste. Una nueva contrata de 6,4 millones de euros eleva la factura de las obras a 440 millones, prácticamente el cuádruple de los 113 por los que en 2003 fueron adjudicados los trabajos para convertir el viejo embalse, en servicio desde 1959 y con capacidad para almacenar 447 hectómetros cúbicos de agua, en el mayor del Pirineo con espacio para 1,08 billones de litros tras añadir 22 metros los 76 de su presa. Continua la lectura de Yesa: el pantà de mai acabar quadruplica el seu cost

El fracking desencadena una onada de terratrèmols en zones de Texas que portaven milions d’anys inactives

El fracking, el mètode utilitzat per a extreure gas d’esquist té costos ambientals significatius i requereix l’extracció de 7,6 a 15 milions de litres d’aigua, que acaba saturada de productes químics contaminants.La injecció de les aigües residuals resultat del fracking és la causa de l’augment dels terratrèmols al nord de Texas.

A Fort Worth, una ciutat de més de 850.000 habitants, s’han demanat més de 2.127 permisos per perforar a l’àrea metropolitana.

“…hace tiempo que la institución ha reconocido que existe la posibilidad de que la inyección de aguas residuales cause actividad sísmica…”

http://www.eldiario.es/theguardian/fracking-desencadena-terremotos-Texas-inactivas_0_727577917.html

Cathy Wallace explica que un terremoto es “como un ruido, un estruendo bajo tus pies que viene directo hacia tu casa como una locomotora, y tú sientes y oyes cómo se acerca”.

Wallace no vive en California ni en ninguno de los otros estados de Estados Unidos con riesgo sísmico. Vive en el norte de Texas, una de las regiones con menos peligro de terremotos del país; al menos hasta que llegó la tecnología de fracturación hidráulica o fracking. Continua la lectura de El fracking desencadena una onada de terratrèmols en zones de Texas que portaven milions d’anys inactives

Rajoy ignora el risc sísmic i reactiva el gasoducte de Doñana amb 6,3 milions

El Govern central atorga una subvenció milionària per continuar el projecte al Parc Nacional tot i els informes contraris del CSIC i de l’Institut Geològic i les advertències dels Defensors del Poble estatal i andalús. Tothom té el cas Castor en ment. Per cert, tot i la sentència continuem pagant-ho.

http://www.publico.es/sociedad/rajoy-ignora-riesgo-sismico-reactiva-gasoducto-donana-6-3-millones.html

Dos informes internos que alertan de posibles riesgos sísmicos -uno del CSIC y otro del Instituto Geológico de España, ambos dependientes del Ministerio de Energía-, la advertencia del Defensor del Pueblo estatal y la petición expresa del Defensor del Pueblo andaluz para la “suspensión definitiva” “en todos sus tramos” del proyecto de almacenamiento de gas en el subsuelo de Doñana no han convencido al Gobierno de Mariano Rajoy para frenar o repensar el proyecto.

El departamento que dirige el ministro Álvaro Nadal acaba de reactivar el gasoducto situado en el subsuelo del mayor Parque Natural de España con una subvención de 6,3 millones de euros para Gas Natural, empresa responsable del proyecto. El Ejecutivo de Susana Díaz estudia ya la fórmula jurídica para tratar de paralizar el gasoducto en los tribunales. Continua la lectura de Rajoy ignora el risc sísmic i reactiva el gasoducte de Doñana amb 6,3 milions

Guanyarem Castor. No hem de pagar-ho!

Per sobre de tot, Castor és un exemple elevat a l’enèsima potència dels privilegis de les elits extractives enfront de la població. La sentència del TC obre la porta a exigir el no pagament dels més de 3.200 milions d’euros de deute il·legítim que se’ns han assignat per Reial Decret Llei. No pagar Castor és guanyar un pols a les elits extractives. Aquest article mostra el que podem fer:

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Vamos-ganar-Castor-debemos-pagarlo_6_722387759.html

Por mucho que quieran enterrarlo, el Castor se ha convertido en un obstinadozombie que reaparece constantemente en los medios de comunicación para plantarnos ante nuestras caras un ejemplo paradigmático de proyecto-estafa. El pasado 22 de diciembre se conocía la sentencia el Tribunal Constitucional (TC) que estimaba parcialmente el recurso presentado por el Gobierno de Catalunya, el Parlament y el grupo del PSC en el Congreso y anulaba la indemnización de 1350,7 millones de euros que se pagó a las empresas promotoras del almacén de gas Castor, entre ellas ACS de Florentino Pérez.

El enrevesado lenguaje técnico-jurídico nos hace dudar de lo más esencial: ¿es esto una buena noticia?, ¿dejaremos de pagar Castor?, ¿se depurarán, por fin, responsabilidades por el fallido proyecto Castor?, ¿se establecerán mecanismos de control para que no tengamos más ‘castores’?

Continua la lectura de Guanyarem Castor. No hem de pagar-ho!

No, la sorra no és un recurs inesgotable

La sobreexplotació es produeix quan s’extreu sorra a un ritme major al que es pot renovar de forma natural. L’erosió del terreny també té un efecte secundari sobre la protecció davant desastres naturals

Un estudi publicat aquest dijous a la revista Science alerta sobre les conseqüències socials, ambientals i polítiques que està generant l’extracció descontrolada en diverses regions del planeta

http://www.eldiario.es/sociedad/comercio-arena-ciencia_0_684182316.html

En las últimas dos décadas el crecimiento de las zonas urbanas, especialmente en Asia y África, ha disparado la demanda mundial de cemento. Y con él se ha desbocado también el consumo de grava y arena, un recurso que muchos consideran inagotable pero sobre el que los científicos empiezan a hacer sonar la alarma. Un estudio publicado este jueves en la revista  Science alerta sobre las consecuencias sociales, ambientales y políticas que está generando la extracción descontrolada en varias regiones del planeta.

“Tenemos la falsa sensación de que la arena es un recurso inagotable porque está por todas partes, pero esto no es así”, afirma a eldiario.es Aurora Torres, investigadora del Centro Alemán para la Investigación Integrativa de la Biodiversidad. “Desde un punto de vista global no podemos decir si la arena es un recurso escaso o no, porque no tenemos suficientes datos, pero tenemos muchas pruebas de que hay zonas en las que sí que lo es”, explica la investigadora española. Continua la lectura de No, la sorra no és un recurs inesgotable

L’huracà i el segon terratrèmol més forts del segle assoten junts Amèrica

Els tres huracans que colpegen actualment el Carib (Irma, Katia i José) han deixat conseqüències devastadores en les zones per on han passat, igual que el terratrèmol de magnitud de 8.2 a Mèxic. Recordem el Harvey fa pocs dies…

Els huracans amb proporcions devastadores són alimentats per un mar cada vegada més calent, amb major volum d’aigua i amb conseqüències tràgiques. Els huracans funcionen amb aire càlid i humit, és per això que els oceans són els que provoquen la seva formació a través de les seves aigües temperades. La confluència dels vents i la humitat de la mar produeixen fortes pressions que ocasionen els vents huracanats. No és casualitat que l’època d’huracans es produeixen a finals d’estiu, per l’augment de les temperatures dels mars. L’escalfament global origina un canvi en el clima, produint més calor en aquesta zona, el que pot provocar l’augment considerable de les forces dels huracans.

Els terratrèmols es produeixen pel moviment de les plaques tectòniques, que són el moviment dels dos grans blocs que es forma la terra. Quan dues d’aquestes estructures xoquen produeixen una gran quantitat d’energia, i al desprendre-s’origina un terratrèmol.

L’opinió dels científics tampoc és molt ferma pel que fa a si els canvis geològics ocasionen terratrèmols. Alguns experts són partidaris que el causant és l’escalfament global, sent aquest el que origina aquests desastres a través de la pressió per l’augment de la massa al planeta, ja que es fonen les glaceres augmentant el nivell del mar.

Una catàstrofe succeeix a una altra .En aquests moments l’huracà Katia amenaça un Mèxic devastat pel terratrèmol.  L’huracà Katia, de categoria 1, s’afebleix ràpidament en avançar sobre terra en l’oriental estat mexicà de Veracruz, on ja ha començat a causar estralls amb vents que han arribat a assolir els 150 quilòmetres per hora, segons han informat aquest dissabte les autoritats . Els habitants del país s’enfronten aquest dissabte el cicló, degradat a tempesta tropical, després refer de l’ensurt pel terratrèmol de 8,2 graus que aquest divendres ha causat la mort d’almenys 61 persones i 250 ferits. El tremolor es va notar amb força a Chiapas, Oaxaca i Tabasco, llocs que també esperen l’arribada de l’huracà. A les deu hores posteriors hi va haver un total de 266 rèpliques, la més potent de magnitud 6,1. En total, 13 de les rèpliques han tingut una magnitud igual o major a 5 en l’escala Richter. veure http://www.lavanguardia.com/internacional/20170909/431149403810/huracan-katia-terremoto-mexico.html

Continua la lectura de L’huracà i el segon terratrèmol més forts del segle assoten junts Amèrica