Arxiu de la categoria: GEOLOGIA

El col·lapse del volcà Etna podria desencadenar tsunamis mortals

La força de la gravetat està arrossegant a l’Etna cap al mar, el que planteja la possibilitat que el flanc del volcà actiu pugui patir algun dia un col·lapse catastròfic. Això sí, no hi ha indicis que tal col·lapse sigui imminent, però una nova investigació ha descobert que el flanc sud-est del volcà italià s’està movent tant per sobre del sòl com per sota del mar. Aquests moviments evidencien que el risc de col·lapse és més gran del que es creia anteriorment, expliquen els científics del Centre Helmholtz de GEOMAR Helmholtz a Kiel (Alemanya) a la revista Science Advances.

Així, en el futur, el perill d’aquest volcà no seria el foc, sinó l’aigua, ja que la Muntanya Etna, situat a l’illa italiana de Sicília, s’està lliscant lenta i inevitablement cap al Mar Mediterrani, un moviment creixent que els científics s’han observat durant dècades.

L’Etna és el volcà més inquiet d’Europa. Aquesta muntanya ha experimentat períodes actius des de 6.000 a.C. i actualment es troba en un cicle d’erupció actiu des del setembre del 2013, segons el Programa de Vulcanisme Global de la Institució Smithsoniana.

Els investigadors que utilitzen dades de satèl·lits  i mesuraments de GPS també han observat que el flanc sud-est de la Muntanya Etna s’ha desplaçat cap al mar durant almenys 30 anys. Al març, científics de l’Open University (Regne Unit) van exposar que el pendent es va moure una mitjana de 14 mil·límetres cada any només entre 2001 i 2012.

https://www.muyinteresante.es/naturaleza/articulo/el-colapso-del-volcan-etna-podria-desencadenar-tsunamis-mortales-721539245078

El Etna amenaza con derrumbarse

https://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20181010/452289348712/volcan-etna-colapso-gravedad.html Continua la lectura de El col·lapse del volcà Etna podria desencadenar tsunamis mortals

El Congrés debatrà crear una comissió d’investigació sobre el magatzem de gas Castor

Aquest projecte va causar més de 500 sismes registrats el 2013 al litoral de Castelló. Al desembre de 2017, el Tribunal Constitucional va anul·lar la indemnització de 1.350 milions per a les empreses promotores (entre elles ACS) del projecte de magatzem de gas de Castor que fixava el decret llei de mesures del sistema gasista que el Govern va aprovar el 2014, en considerar-la inconstitucional.

El passat 21 de juny la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va arxivar la querella després de descartar qualsevol delicte penal en la construcció del magatzem subterrani de gas Castor. Nosaltres paguem la indemnització a la factura de la llum. Això no té gaire coherència.

https://www.publico.es/politica/castor-congreso-debatira-crear-comision-investigacion-almacen-gas-castor.html

El Pleno del Congreso tiene previsto debatir y decidir este martes si abre una comisión de investigación para esclarecer las responsabilidades políticas sobre el almacén de gas Castor, y encontrar vías a partir de las cuales recuperar dinero de las indemnizaciones previstas.

La propuesta, impulsada por el grupo confederal de Unidos Podemos y Compromís, reclama “poner luz y taquígrafos sobre un proceso administrativo y político lleno de sombras” pues, argumentan estas formaciones, no hubo concurrencia competitiva ni publicidad, ni tampoco la empresa adjudicatoria acreditó suficiente capacidad técnica y económica para desarrollar la actividad con suficientes garantías.

En su propuesta de investigación, las formaciones de izquierda enumeran varios puntos a investigar en la comisión parlamentaria, como posibles irregularidades vinculadas a la financiación del proyecto, el sobrecoste de ejecución, la aprobación de disposiciones “para blindar” la inversión, la supuesta ocultación de informes que alertaban de posibles movimientos sísmicos o “la no observancia de las declaraciones de impacto ambiental”.

La actual ministra, citada a declarar

Precisamente por esta razón, la actual ministra de Transición Ecológica, Teresa Ribera, podría tener que rendir explicaciones ante la comisión, en caso de que saliera adelante su constitución, por haber avalado la declaración de impacto ambiental del almacén.

Ribera firmó esta declaración en 2009, cuando era responsable de la Secretaría de Estado de Cambio Climático bajo el segundo Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero, y por ello tuvo que enfrentarse, junto a otros técnicos, a una querella de la Fiscalía de Castellón por prevaricación, aunque finalmente no fue encausada.

Además de la afectación que causó este proyecto, en forma de más de 500 seísmos registrados en 2013 en el litoral de Castellón, Unidos Podemos y Compromís buscan investigar la legalidad de la indemnización recibida por el concesionario y el coste que supondrá para los consumidores de gas, así como la gestión de la hibernación del proyecto, así como su desmantelamiento.

Dirimir responsabilidades políticas

El pasado mes de diciembre e Tribunal Constitucional anuló el procedimiento por el que se estableció la indemnización para las empresas promotoras del proyecto en 2014, por fijar la compensación, de 1.350,7 millones de euros, a través de un decreto ley.

Esta misma semana, la portavoz adjunta del grupo confederal Ione Belarra calificó el proyecto Castor como “un monumento al país de la corrupción, del ladrillazo y de los contratos a dedo”, y saludó la posibilidad de dirimir responsabilidades políticas, “ahora que la Audiencia Nacional ha dicho que no hay responsabilidades penales”.

La dirigente de la formación morada confió, además, en que pueda recuperarse la indemnización prevista en el contrato Castor a la concesionaria Escal UGS, controlada por la constructora ACS, y ha criticado que este contrato “se hizo para que lo ganara ACS, propiedad de Florentino Pérez“. “Es una vergüenza y creo que este es un caso más para revertir esa situación”, ha dicho.

http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2018/09/25/5baa7461e2704eb16d8b465f.html

Així serà la Terra d’aquí a 250 milions d’anys (vídeo de simulació)

Christopher R. Scotese és geòleg a la Universitat de Texas a Arlington. Va rebre el seu doctorat a la Universitat de Chicago el 1985. És el creador del Projecte Paleomap, que té com a objectiu mapar la Terra durant els últims mil milions d’anys, i se li atribueix la predicció de Pangea Ultima, una possible futura configuració de supercontinents. Els continents es mouen a una velocitat equivalent a la del creixement de les nostres ungles.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20180905/451623825528/tierra-futuro-250-millones-de-anos-pangea-proxima-continentes.html Continua la lectura de Així serà la Terra d’aquí a 250 milions d’anys (vídeo de simulació)

Esllavissades provocades per l’activitat humana en ascens

Més de 50.000 persones van morir per esllavissades de terra al llarg del món entre 2004 i 2016, segons un nou estudi realitzat per investigadors de la Universitat del Regne Unit de Sheffield. L’equip, que va compilar dades sobre més de 4800 esllavissades fatals durant el període de 13 anys, també va revelar per primera vegada que els esllavissaments resultants de l’activitat humana han augmentat amb el temps. La investigació es a la revista European Geosciences Union per la revista Natural Hazards and Earth System Sciences.

L’equip va trobar que més de 700 esllavissades fatals que es van produir entre 2004 i 2016 tenien una empremta digital humana. Els treballs de construcció, la mineria legal i il·legal, així com el tall irregular dels turons (tallant terreny en un pendent) van causar la major part dels esllavissaments de terra induïts per humans.

Els investigadors van identificar un total de 4800 esllavissades, excloses les provocades per terratrèmols, que es van produir al voltant del món entre 2004 i 2016 i van causar un total de prop de 56.000 morts. L’esdeveniment més tràgic identificat pels investigadors va ser l’esllavissada de Kedarnath el juny de 2013 a l’Índia, que va provocar més de 5000 morts. Va ser degut a condicions meteorològiques extremes que van causar inundacions i fluxos de fang massius, que van afectar a milers de pelegrins religiosos atrapats en una zona de muntanya

https://www.egu.eu/news/424/landslides-triggered-by-human-activity-on-the-rise/

More than 50,000 people were killed by landslides around the world between 2004 and 2016, according to a new study by researchers at UK’s Sheffield University. The team, who compiled data on over 4800 fatal landslides during the 13-year period, also revealed for the first time that landslides resulting from human activity have increased over time. The research is published today in the European Geosciences Union journal Natural Hazards and Earth System Sciences. Continua la lectura de Esllavissades provocades per l’activitat humana en ascens

El primer ‘encenedor’ de la humanitat. Bifaç de sílex i pirita

 El bifaç destral de mà és el nou tipus d’eina agrícola que apareix en el registre fòssil fa 1.4 milions d’anys. Es tracta de nuclis de roca (basaltsílexquarsitacalcària …) que van ser colpejats fins a afilar les seves vores i donar-los una forma característica bàsica punxeguda per un extrem i arrodonida en l’extrem oposat.
La troballa, recollit a Scientific Reports, demostra que els bifaços neandertals funcionaven com una mena de “navalla suïssa”, amb la qual aquells homínids no només esquarteraven els animals que caçaven, sinó també tallaven fusta, afilaven altres eines i, fent xocar pirita contra el costat pla del bifaç, aconseguien fer saltar espurnes amb les quals obtenir foc.
La pirita és un sulfur de ferro de fórmula química FeS2, contenint un 53,4% de sofre i un 46,4% de ferro.
El sílex, també conegut com pedra foguera (en realitat, la pedra foguera és una varietat d’aquest), és una forma sedimentària criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre. És formada principalment per diòxid de silici (SiO2).

Fuego y lenguaje. Darwin consideraba que estos eran los dos logros más importantes de la humanidad, que habían facilitado que conquistásemos el planeta. Allí donde fueron nuestros ancestros, los llevaron consigo. El fuego les permitió cocinar los animales que cazaban, sobrevivir a condiciones de frío extremo, defenderse, ver en la oscuridad. Los primeros indicios de que habían aprendido a usarlo, seguramente aprovechando incendios naturales, apuntan al Homo erectus y datan de hace alrededor de un millón de años. Saber cómo encenderlo vino mucho más tarde, unos 400.000 años atrás.

Los neandertales chocaban fragmentos de pirita contra la cara llana de los bifaces para hacer saltar chispas y prender así fuego.

Los neandertales chocaban fragmentos de pirita contra la cara llana de los bifaces para hacer saltar chispas y prender así fuego. (Andrew Sorensen)

Sin embargo, aunque se han hallado una gran cantidad de pruebasindirectas que demuestran que su uso, hasta el momento no se habían encontrado los ‘mecheros’ que esos primeros homínidos crearon y que les permitieron no solo controlar el fuego, sino, además, prenderlo.

Investigadores de la Universidad de Leiten, en Holanda, han hallado el primer encendedor que se conoce de la historia de la humanidad con el que los Neandertales hace entre 45.000 y 50.000 años eran capaces de producir fuego de manera regular y sistemática.

El hallazgo, recogido en Scientific Reports, demuestra que los bifacesneandertales funcionaban como una especie de “navaja suiza”, con la que aquellos homínidos no solo descuartizaban los animales que cazaban, sino también tallaban madera, afilaban otras herramientas y, haciendo chocar pirita contra el lado plano del bifaz, conseguían hacer saltar chispas con las que obtener fuego.

Los científicos, liderados por Andrew Sorensen, examinaron una colección de herramientas líticas procedentes de diversos yacimientos en Francia, de finales del Paleolítico Medio, pertenecientes a la cultura musteriense. Analizaron las marcas microscópicas y macroscópicas que presentaban y que sugerían que habían estado expuestas a percusiones continuas y a abrasión con un material duro. También estudiaron los minerales hallados en el microdesgaste de las hojas de esta hacha de mano.

“Está claro que los fuegos los empezaban golpeando pirita contra el sílex de los bifaces”, considera Andrew Sorensen, primer autor del trabajo.

Andrew Sorensen ha liderado la investigación que ha hallado los primeros encendedores de la humanidad.

Andrew Sorensen ha liderado la investigación que ha hallado los primeros encendedores de la humanidad. (Andrew Sorensen)

A continuación, hicieron arqueología experimental y trataron de replicar el uso que los neandertales podrían haber hecho de aquellas herramientas. Produjeron marcas en ocho herramientas de sílex -réplicas- y comprobaron que eran lo más similar posibles a las halladas en las originales neandertales, lo que a juicio de los autores demuestra que usaban estos bifaces para empezar sus propios fuegos, usando fragmentos de pirita.

“Este ‘encendedor’ es la primera prueba directa que tenemos de que ese fuego estaba suficientemente controlado como para poder reproducirlo cuando quisieran”, razona Antonio Rosas, profesor de investigación del CSIC y director del grupo de paleoantropología del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN), que no ha participado en este estudio.

“Este ‘encendedor’ es la primera prueba directa que tenemos de que ese fuego estaba suficientemente controlado como para poder reproducirlo cuando quisieran”

ANTONIO ROSAS

Investigador CSIC

“En otros yacimientos ya se había encontrado presencia de pirita y otros minerales de hierro que permiten hacer saltar chispas. Pero ellos [los investigadores de la Universidad de Leite] han mirado la asociación de los minerales de hierro que, al frotarlos contra una base, pueden hacer saltar chispas y por primera vez han demostrado de manera fehaciente que los neandertales controlaban el fuego”, añade este paleoantropólogo, al frente del yacimiento neandertal de El Sidrón.

En el yacimiento del Abric Romaní, ubicado a las afueras de Capellades, en la comarca de L’Anoia, documentado como paso neandertal hace aproximadamente entre 35,000 y 70,000 años, el arqueólogo Eudald Carbonell explica que se han buscado encendedores sin éxito, “aunque tenemos pruebas indirectas de que sabían fabricar fuego. Tampoco en Atapuerca hemos encontrado pruebas directas de fuego, solo algunos indicios muy débiles. De ahí la importancia de este artículo, que demuestra que la pirita y las hachas de sílex se usaban como mecheros”.

Así es el nivel Q de excavación del Abric Romaní

Así es el nivel Q de excavación del Abric Romaní (ACN / M. Martí / ACN / M. Martí)

Los otros humanos

Los neandertales evolucionaron en Europa hace 400.000 años, en un periodo de temperaturas extremadamente frías y buena parte del continente cubierto de gruesas capas de hielo. Y aunque se sabía que hacían un uso extensivo del fuego, lo que les hubiera ayudado a sobrevivir a la crudeza del clima, se desconocía cuándo empezaron a producirlo de forma regular. Las campañas de excavación solían centrarse en intentar recuperar evidencias como los palitos de madera que los sapiens frotaban para la ignición, pero la madera no suele fosilizar y se descompone más rápido que otros materiales, como el hueso o la piedra. De ahí que no se suelan descubrir artefactos de madera prehistóricos.

“Si no se han encontrado más pruebas directas de que los neandertales sabían encender un fuego es quizás porque hasta ahora no hemos pensado en que podían controlar el fuego con estas herramientas. ¿Cómo se nos iba a ocurrir que usarían un bifaz para hacer fuego? Pero el hecho es que funciona. Así es que, ¿Por qué no?”

Que fueran capaces de prender fuego también revela características de la cognición de estos otros humanos. “Sabían planificar, saber que necesitarían un fuego más adelante y llevarse las herramientas para hacerlo. Además, a partir de diferentes artefactos eran capaz de combinarlos para crear algo nuevo.”, destaca Sorensen.

Continua la lectura de El primer ‘encenedor’ de la humanitat. Bifaç de sílex i pirita

Descobreix on era la teva ciutat fa 400 milions d’anys

“La teoria de la deriva dels continents” va ser llançada en l’any 1915 pel geofísic alemany Wegener (encara que ja va emetre a aquesta hipòtesi en l’any 1620, Francois Bacon, en 1668 el francès pare Placet i en 1858 Antonio Sniber) qui confessa haver-se sorprès en descobrir la concordança de les costes atlàntiques del continent americà i africà. Tal teoria es basa en una idea molt simple: els continents avui en dia ocupen llocs diferents del qual van ocupar en el passat, i s’han desplaçat per la superfície del planeta empenyent entre si certa quantitat de materials en forma de plecs que han originat les serralades .

Fa milions d’anys, el nostre planeta estava format per un únic supercontinent, anomenat pel científic alemany Alfred Wegener amb el nom de Pangea. Ara podem saber a on estava la nostra ciutat quan la Terra estava formada pel Pangea. Entra a : ‘Ancient Earth’ i escriu la teva ciutat.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20180619/45237743703/descubre-donde-estaba-situada-tu-ciudad-hace-400-millones-anos-pangea-herramienta.html Continua la lectura de Descobreix on era la teva ciutat fa 400 milions d’anys

Guatemala: almenys 25 morts després d’una erupció del Volcà de Foc (vídeo)

El Volcà de Foc té una altura de 3763 metres sobre el nivell del mar.Pràcticament es troba descobert de vegetació més amunt dels 1300 metres. El volcà de Foc té la forma d’un con que s’allarga considerablement cap al sud, formant el peu de muntanya cap a la costa sud. Sota ell es constitueix un altiplà.

El volcà de Foc és un dels més impressionants . Les seves erupcions són violentes, i probablement és el volcà més actiu. Es tracta de l’explosió més forta que s’hagi registrat en els últims anys. En total són 1,7 milions les persones afectades.  El volcà va registrar des de les 11:00 hores (18:00 GMT) diverses explosions que van generar una columna de cendres de 10.000 metres d’altura que es va escampar a quilòmetres de distància. Una segona fase d’activitat explosiva es va donar passades les 16:00 hores

http://www.lavanguardia.com/internacional/20180604/444062491526/guatemala-volcan-fuego-erupcion.html

Al menos 25 personan han muerto y una veintena resultaron heridas por la violenta erupción que registra este domingo el volcán de Fuego en Guatemala, informó Protección Civil. “El balance a las 21:00 de este domingo (03:00 GMT del lunes) es de 25 muertos”, entre los que se encuentran varios niños, según señaló el portavoz de la Coordinadora Nacional para la Reducción de Desastres (Conred), David de León.

El funcionario indicó que los fallecidos son de dos localidades cercanas al volcán, El Rodeo y Las Lajas. No precisó cómo murieron, aunque algunos medios locales informaron de que quedaron atrapados por una avalancha que descendió del coloso, de 3.763 metros de altura. Continua la lectura de Guatemala: almenys 25 morts després d’una erupció del Volcà de Foc (vídeo)

L’escalada de preus dels minerals impulsa un repunt de la mineria a Espanya

El medi ambient alerta de la nova onada del negoci miner espanyol: la destrucció física per crear l’explotació i la generació de residus tant en extreure el mineral buscat com a processar-per obtenir el material econòmicament aprofitable. Els promotors normalment minimitzen els danys ecològics que s’atribueixen als seus projectes encara que tres projectes a Càceres, Àvila i Castella-la Manxa han acabat per revelar-ecològicament inviables.

Els materials més buscats són:

El coure. Molt conegut per les xarxes elèctriques, també s’aplica a la indústries de la maquinària i el transport. Les bateries dels cotxes elèctrics utilitzen en aquest moment fins a tres vegades més coure que les convencionals.

Wolframi. Aquest element té característiques úniques: té el punt de fusió més alt (necessita 3.422 graus centígrads de calor per fondre) a més de gran densitat i duresa. Es utilitzat en tecnologia punta: per a l’electrònica o per a eines de tall. Al costat del acer forma aliatges molt especialitzades. La seva duresa ho ha fet molt útil en la indústria armamentista.

Liti. S’ha convertit en matèria essencial per a les bateries elèctriques. El seu potencial electroquímic -la densitat d’energia- i el seu baix efecte memòria l’han col·locat a la cúspide d’aquest indústria. L’efecte memòria és el procés pel qual les bateries es desgasten a recarregar sense haver-se consumit completament.

Cobalt. Utilitzat per superaliatges en els motors i turbines d’avió. A més, aquest mineral potència molt les propietats del liti. El 45% del cobalt es dedica per obtenir bateries d’ió-liti. Clau per al funcionament de multitud d’aparells tecnològics.

Quan de temps podrem mantenir aquest ritme?

Continua la lectura de L’escalada de preus dels minerals impulsa un repunt de la mineria a Espanya

La lava del volcà hawaià Kilauea s’aproxima a una planta tèrmica que conté substàncies inflamables i tòxiques

La lava del volcà hawaià Kilauea, en erupció des de fa tres setmanes, continua aproximant-se a una planta tèrmica de l’illa que conté substàncies inflamables i podria provocar una emissió incontrolable de gasos tòxics. Mentre continua el que els geòlegs consideren ja el pitjor esdeveniment vulcanològic de l’últim segle, el sector turístic, l’activitat econòmica més important de Hawaii, s’enfronta a l’impacte negatiu de l’erupció amb caigudes del 50% en les reserves hoteleres, segons dades de les autoritats, i anul·lacions en les escales de creuers.

La planta geotèrmica de Puna Venture subministra un 25 per cent de l’energia de l’illa i es troba tancada des del 3 de maig, quan va entrar en erupció el volcà en el que els geòlegs han considerat el pitjor esdeveniment vulcanològic de l’últim segle.

Kīlauea és un volcà actualment actiu situat a l’arxipièlag de Hawaii, i el més actiu dels cinc volcans que formen l’illa d’Hawaii.

Diagrama que mostra la migració de l’escorça terrestre sobre el punt calent de Hawaii

Situat al llarg de la riba sud de la illa, el volcà té entre 300.000 i 600.000 anys d’antiguitat i va sorgir sobre el nivell del mar fa uns 100.000 anys. És el segon volcà més jove produït pel punt calent de Hawaii i el centre eruptiu actual de la cadena submarina Hawaii-Emperador. Com que manca de prominència topogràfica i a que les seves activitats coincideixen històricament amb les del volcà Mauna Loa, el Kīlauea és considerat un satèl·lit del seu veí molt més gran.

Estructuralment, el Kīlauea posseeix una gran i recentment formada caldera al seu cim i dues zones de riftactives, una que s’estén 125 km cap a l’est (rift est), i l’altra 35 km cap al sud-oest (rift sud-oest), com una fallaactiva de profunditat desconeguda que es mou verticalment a una velocitat mitjana de 2 a 20 mm per any.

El Kīlauea ha estat en erupció gairebé de forma contínua des de 1983 amb importants danys a propietats, inclosa la destrucció de la ciutat de Kalapana en 1990. El 3 de maig de 2018, es van obrir noves fissures de lava volcànica a la zona baixa de Puna, a la part baixa del cim. El nou episodi volcànic va ser acompanyat d’un fort terratrèmol de magnitud 6,9 i gairebé 2.000 residents van ser evacuats de Leilani Estates i de la zona adjacent dels jardins de Lanipuna. El 9 de maig de 2018, l’erupció havia destruït 27 cases a la subdivisió de Leilani Estates. El 17 de maig de 2018 a les 4.17 h, el volcà va esclatar violentament i va llençar cendra fins a 9.150 m d’altura.[1]

http://www.publico.es/internacional/desastres-naturales-lava-volcan-hawaiano-kilauea-aproxima-planta-termica-contiene-sustancias-inflamables-toxicas.html

La lava del volcán hawaiano Kilauea, que entró en erupción hace tres semanas, continúa aproximándose a una planta térmica de la isla que contiene sustancias inflamables y podría provocar una emisión incontrolable de gases tóxicos. La planta geotérmica de Puna Venture (PGV, por sus siglas en inglés) suministra un 25 por ciento de la energía de la isla de Hawái y se encuentra cerrada desde el 3 de mayo, cuando entró en erupción el volcán en lo que los geólogos han considerado el peor evento vulcanológico del último siglo. Unos 227.000 litros de pentano inflamable han sido retirados de la zona. Continua la lectura de La lava del volcà hawaià Kilauea s’aproxima a una planta tèrmica que conté substàncies inflamables i tòxiques

Aquesta és la raó per la qual la Torre de Pisa no cau malgrat els terratrèmols

Tot va començar l’any de 1172 amb una herència de seixanta coves d’or. Al morir, la vídua Berta de Bernardo va deixar aquesta quantitat per comprar els materials que servien per a la construcció d’un campanar en un terreny darrere de la Catedral de Pisa, a Itàlia. Els treballs van iniciar el 9 d’agost de 1173, però cinc anys més tard i amb només dues plantes construïdes, els enginyers mitjans detecten un greu error de càlcul: els fonaments tenien molt poca profunditat i, a causa de la inestabilitat del terreny argilós, la estructura s’inclinava. Va haver de detenir l’obra 100 anys. Per 1272 es van afegir quatre pisos més, el setè en 1319 i finalment, després de dos segles, es va col·locar la càmera de les campanes en 1372, aconseguint una altura de 56,4 metres. El pes de 14 mil 500 tones va fer que l’edifici es pogués inclinar fins a 5,5 graus, i malgrat els nombrosos intents per corregir aquesta falla,  l’ estructura va romandre dempeus durant més de 600 anys, tot i els  forts terratrèmols que han ocorregut a la península italiana.

La resposta ha arribat aquest any, gràcies a l’anàlisi de George Mylonakis, especialista en enginyeria de terratrèmols de la Universitat de Bristol, Anglaterra, juntament amb un equip de 16 enginyers civils. Tot es deu segons els seus càlculs a un fenomen físic estructural conegut en enginyeria com a efecte d’interacció dinàmica sòl-estructura. Després d’estudiar la informació sísmica i estructural disponible, el grup de recerca va concloure que la supervivència de la Torre es pot atribuir a un fenomen conegut com a interacció dinàmica de sòl-estructura (DSSI). Quan es produeix un tremolor, l’edifici i el sòl vibren al mateix temps, interactuant entre si per mitjà dels ciments. Sota condiciones normals, els fonaments són els encarregats de suportar el pes mort del edifici, i transmetre aquesta càrrega al sòl. Durant un terratrèmol, els fonaments transmeten el moviment del sòl a l’edifici, i al seu torn les vibracions de l’edifici es transmeten al sòl. Per tant, el grau d’influència de l’IDSE dependrà de la rigidesa del sòl, de les característiques de l’edifici i del tipus de ciment que té.

Tot sembla indicar que la Torre de Pisa ha sobreviscut gràcies a que els efectes de la DSSI han trobat un punt d’equilibri extrem entre la rigidesa, pes i altura de l’edifici amb els fonaments i el sòl del terreny, provocant que les vibracions de l’edifici no reboten amb el moviment del sòl amb la mateixa intensitat durant un terratrèmol.  La Torre no ressegueixi amb el moviment del terratrèmol. Aquesta ha estat la clau de la seva supervivència Després de molts treballs al llarg dels anys, sembla que la Torre de Pisa va deixar de inclinar-se des de fa una dècada, la seva tendència estimada actual és de 3,9 graus, i es calcula que es podran mantenir altres dos segles més.

Els resultats de l’estudi s’han presentat a tallers internacionals i seran anunciats oficialment a la 16a Conferència Europea d’Enginyeria del Terratrèmol que tindrà lloc a Tessalònica, Grècia el proper mes [del 18 al 21 de juny de 2018]. Continua la lectura de Aquesta és la raó per la qual la Torre de Pisa no cau malgrat els terratrèmols