Arxiu de la categoria: GEOLOGIA

El primer ‘encenedor’ de la humanitat. Bifaç de sílex i pirita

 El bifaç destral de mà és el nou tipus d’eina agrícola que apareix en el registre fòssil fa 1.4 milions d’anys. Es tracta de nuclis de roca (basaltsílexquarsitacalcària …) que van ser colpejats fins a afilar les seves vores i donar-los una forma característica bàsica punxeguda per un extrem i arrodonida en l’extrem oposat.
La troballa, recollit a Scientific Reports, demostra que els bifaços neandertals funcionaven com una mena de “navalla suïssa”, amb la qual aquells homínids no només esquarteraven els animals que caçaven, sinó també tallaven fusta, afilaven altres eines i, fent xocar pirita contra el costat pla del bifaç, aconseguien fer saltar espurnes amb les quals obtenir foc.
La pirita és un sulfur de ferro de fórmula química FeS2, contenint un 53,4% de sofre i un 46,4% de ferro.
El sílex, també conegut com pedra foguera (en realitat, la pedra foguera és una varietat d’aquest), és una forma sedimentària criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre. És formada principalment per diòxid de silici (SiO2).

Fuego y lenguaje. Darwin consideraba que estos eran los dos logros más importantes de la humanidad, que habían facilitado que conquistásemos el planeta. Allí donde fueron nuestros ancestros, los llevaron consigo. El fuego les permitió cocinar los animales que cazaban, sobrevivir a condiciones de frío extremo, defenderse, ver en la oscuridad. Los primeros indicios de que habían aprendido a usarlo, seguramente aprovechando incendios naturales, apuntan al Homo erectus y datan de hace alrededor de un millón de años. Saber cómo encenderlo vino mucho más tarde, unos 400.000 años atrás.

Los neandertales chocaban fragmentos de pirita contra la cara llana de los bifaces para hacer saltar chispas y prender así fuego.

Los neandertales chocaban fragmentos de pirita contra la cara llana de los bifaces para hacer saltar chispas y prender así fuego. (Andrew Sorensen)

Sin embargo, aunque se han hallado una gran cantidad de pruebasindirectas que demuestran que su uso, hasta el momento no se habían encontrado los ‘mecheros’ que esos primeros homínidos crearon y que les permitieron no solo controlar el fuego, sino, además, prenderlo.

Investigadores de la Universidad de Leiten, en Holanda, han hallado el primer encendedor que se conoce de la historia de la humanidad con el que los Neandertales hace entre 45.000 y 50.000 años eran capaces de producir fuego de manera regular y sistemática.

El hallazgo, recogido en Scientific Reports, demuestra que los bifacesneandertales funcionaban como una especie de “navaja suiza”, con la que aquellos homínidos no solo descuartizaban los animales que cazaban, sino también tallaban madera, afilaban otras herramientas y, haciendo chocar pirita contra el lado plano del bifaz, conseguían hacer saltar chispas con las que obtener fuego.

Los científicos, liderados por Andrew Sorensen, examinaron una colección de herramientas líticas procedentes de diversos yacimientos en Francia, de finales del Paleolítico Medio, pertenecientes a la cultura musteriense. Analizaron las marcas microscópicas y macroscópicas que presentaban y que sugerían que habían estado expuestas a percusiones continuas y a abrasión con un material duro. También estudiaron los minerales hallados en el microdesgaste de las hojas de esta hacha de mano.

“Está claro que los fuegos los empezaban golpeando pirita contra el sílex de los bifaces”, considera Andrew Sorensen, primer autor del trabajo.

Andrew Sorensen ha liderado la investigación que ha hallado los primeros encendedores de la humanidad.

Andrew Sorensen ha liderado la investigación que ha hallado los primeros encendedores de la humanidad. (Andrew Sorensen)

A continuación, hicieron arqueología experimental y trataron de replicar el uso que los neandertales podrían haber hecho de aquellas herramientas. Produjeron marcas en ocho herramientas de sílex -réplicas- y comprobaron que eran lo más similar posibles a las halladas en las originales neandertales, lo que a juicio de los autores demuestra que usaban estos bifaces para empezar sus propios fuegos, usando fragmentos de pirita.

“Este ‘encendedor’ es la primera prueba directa que tenemos de que ese fuego estaba suficientemente controlado como para poder reproducirlo cuando quisieran”, razona Antonio Rosas, profesor de investigación del CSIC y director del grupo de paleoantropología del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN), que no ha participado en este estudio.

“Este ‘encendedor’ es la primera prueba directa que tenemos de que ese fuego estaba suficientemente controlado como para poder reproducirlo cuando quisieran”

ANTONIO ROSAS

Investigador CSIC

“En otros yacimientos ya se había encontrado presencia de pirita y otros minerales de hierro que permiten hacer saltar chispas. Pero ellos [los investigadores de la Universidad de Leite] han mirado la asociación de los minerales de hierro que, al frotarlos contra una base, pueden hacer saltar chispas y por primera vez han demostrado de manera fehaciente que los neandertales controlaban el fuego”, añade este paleoantropólogo, al frente del yacimiento neandertal de El Sidrón.

En el yacimiento del Abric Romaní, ubicado a las afueras de Capellades, en la comarca de L’Anoia, documentado como paso neandertal hace aproximadamente entre 35,000 y 70,000 años, el arqueólogo Eudald Carbonell explica que se han buscado encendedores sin éxito, “aunque tenemos pruebas indirectas de que sabían fabricar fuego. Tampoco en Atapuerca hemos encontrado pruebas directas de fuego, solo algunos indicios muy débiles. De ahí la importancia de este artículo, que demuestra que la pirita y las hachas de sílex se usaban como mecheros”.

Así es el nivel Q de excavación del Abric Romaní

Así es el nivel Q de excavación del Abric Romaní (ACN / M. Martí / ACN / M. Martí)

Los otros humanos

Los neandertales evolucionaron en Europa hace 400.000 años, en un periodo de temperaturas extremadamente frías y buena parte del continente cubierto de gruesas capas de hielo. Y aunque se sabía que hacían un uso extensivo del fuego, lo que les hubiera ayudado a sobrevivir a la crudeza del clima, se desconocía cuándo empezaron a producirlo de forma regular. Las campañas de excavación solían centrarse en intentar recuperar evidencias como los palitos de madera que los sapiens frotaban para la ignición, pero la madera no suele fosilizar y se descompone más rápido que otros materiales, como el hueso o la piedra. De ahí que no se suelan descubrir artefactos de madera prehistóricos.

“Si no se han encontrado más pruebas directas de que los neandertales sabían encender un fuego es quizás porque hasta ahora no hemos pensado en que podían controlar el fuego con estas herramientas. ¿Cómo se nos iba a ocurrir que usarían un bifaz para hacer fuego? Pero el hecho es que funciona. Así es que, ¿Por qué no?”

Que fueran capaces de prender fuego también revela características de la cognición de estos otros humanos. “Sabían planificar, saber que necesitarían un fuego más adelante y llevarse las herramientas para hacerlo. Además, a partir de diferentes artefactos eran capaz de combinarlos para crear algo nuevo.”, destaca Sorensen.

Continua la lectura de El primer ‘encenedor’ de la humanitat. Bifaç de sílex i pirita

Descobreix on era la teva ciutat fa 400 milions d’anys

“La teoria de la deriva dels continents” va ser llançada en l’any 1915 pel geofísic alemany Wegener (encara que ja va emetre a aquesta hipòtesi en l’any 1620, Francois Bacon, en 1668 el francès pare Placet i en 1858 Antonio Sniber) qui confessa haver-se sorprès en descobrir la concordança de les costes atlàntiques del continent americà i africà. Tal teoria es basa en una idea molt simple: els continents avui en dia ocupen llocs diferents del qual van ocupar en el passat, i s’han desplaçat per la superfície del planeta empenyent entre si certa quantitat de materials en forma de plecs que han originat les serralades .

Fa milions d’anys, el nostre planeta estava format per un únic supercontinent, anomenat pel científic alemany Alfred Wegener amb el nom de Pangea. Ara podem saber a on estava la nostra ciutat quan la Terra estava formada pel Pangea. Entra a : ‘Ancient Earth’ i escriu la teva ciutat.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20180619/45237743703/descubre-donde-estaba-situada-tu-ciudad-hace-400-millones-anos-pangea-herramienta.html Continua la lectura de Descobreix on era la teva ciutat fa 400 milions d’anys

Guatemala: almenys 25 morts després d’una erupció del Volcà de Foc (vídeo)

El Volcà de Foc té una altura de 3763 metres sobre el nivell del mar.Pràcticament es troba descobert de vegetació més amunt dels 1300 metres. El volcà de Foc té la forma d’un con que s’allarga considerablement cap al sud, formant el peu de muntanya cap a la costa sud. Sota ell es constitueix un altiplà.

El volcà de Foc és un dels més impressionants . Les seves erupcions són violentes, i probablement és el volcà més actiu. Es tracta de l’explosió més forta que s’hagi registrat en els últims anys. En total són 1,7 milions les persones afectades.  El volcà va registrar des de les 11:00 hores (18:00 GMT) diverses explosions que van generar una columna de cendres de 10.000 metres d’altura que es va escampar a quilòmetres de distància. Una segona fase d’activitat explosiva es va donar passades les 16:00 hores

http://www.lavanguardia.com/internacional/20180604/444062491526/guatemala-volcan-fuego-erupcion.html

Al menos 25 personan han muerto y una veintena resultaron heridas por la violenta erupción que registra este domingo el volcán de Fuego en Guatemala, informó Protección Civil. “El balance a las 21:00 de este domingo (03:00 GMT del lunes) es de 25 muertos”, entre los que se encuentran varios niños, según señaló el portavoz de la Coordinadora Nacional para la Reducción de Desastres (Conred), David de León.

El funcionario indicó que los fallecidos son de dos localidades cercanas al volcán, El Rodeo y Las Lajas. No precisó cómo murieron, aunque algunos medios locales informaron de que quedaron atrapados por una avalancha que descendió del coloso, de 3.763 metros de altura. Continua la lectura de Guatemala: almenys 25 morts després d’una erupció del Volcà de Foc (vídeo)

L’escalada de preus dels minerals impulsa un repunt de la mineria a Espanya

El medi ambient alerta de la nova onada del negoci miner espanyol: la destrucció física per crear l’explotació i la generació de residus tant en extreure el mineral buscat com a processar-per obtenir el material econòmicament aprofitable. Els promotors normalment minimitzen els danys ecològics que s’atribueixen als seus projectes encara que tres projectes a Càceres, Àvila i Castella-la Manxa han acabat per revelar-ecològicament inviables.

Els materials més buscats són:

El coure. Molt conegut per les xarxes elèctriques, també s’aplica a la indústries de la maquinària i el transport. Les bateries dels cotxes elèctrics utilitzen en aquest moment fins a tres vegades més coure que les convencionals.

Wolframi. Aquest element té característiques úniques: té el punt de fusió més alt (necessita 3.422 graus centígrads de calor per fondre) a més de gran densitat i duresa. Es utilitzat en tecnologia punta: per a l’electrònica o per a eines de tall. Al costat del acer forma aliatges molt especialitzades. La seva duresa ho ha fet molt útil en la indústria armamentista.

Liti. S’ha convertit en matèria essencial per a les bateries elèctriques. El seu potencial electroquímic -la densitat d’energia- i el seu baix efecte memòria l’han col·locat a la cúspide d’aquest indústria. L’efecte memòria és el procés pel qual les bateries es desgasten a recarregar sense haver-se consumit completament.

Cobalt. Utilitzat per superaliatges en els motors i turbines d’avió. A més, aquest mineral potència molt les propietats del liti. El 45% del cobalt es dedica per obtenir bateries d’ió-liti. Clau per al funcionament de multitud d’aparells tecnològics.

Quan de temps podrem mantenir aquest ritme?

Continua la lectura de L’escalada de preus dels minerals impulsa un repunt de la mineria a Espanya

La lava del volcà hawaià Kilauea s’aproxima a una planta tèrmica que conté substàncies inflamables i tòxiques

La lava del volcà hawaià Kilauea, en erupció des de fa tres setmanes, continua aproximant-se a una planta tèrmica de l’illa que conté substàncies inflamables i podria provocar una emissió incontrolable de gasos tòxics. Mentre continua el que els geòlegs consideren ja el pitjor esdeveniment vulcanològic de l’últim segle, el sector turístic, l’activitat econòmica més important de Hawaii, s’enfronta a l’impacte negatiu de l’erupció amb caigudes del 50% en les reserves hoteleres, segons dades de les autoritats, i anul·lacions en les escales de creuers.

La planta geotèrmica de Puna Venture subministra un 25 per cent de l’energia de l’illa i es troba tancada des del 3 de maig, quan va entrar en erupció el volcà en el que els geòlegs han considerat el pitjor esdeveniment vulcanològic de l’últim segle.

Kīlauea és un volcà actualment actiu situat a l’arxipièlag de Hawaii, i el més actiu dels cinc volcans que formen l’illa d’Hawaii.

Diagrama que mostra la migració de l’escorça terrestre sobre el punt calent de Hawaii

Situat al llarg de la riba sud de la illa, el volcà té entre 300.000 i 600.000 anys d’antiguitat i va sorgir sobre el nivell del mar fa uns 100.000 anys. És el segon volcà més jove produït pel punt calent de Hawaii i el centre eruptiu actual de la cadena submarina Hawaii-Emperador. Com que manca de prominència topogràfica i a que les seves activitats coincideixen històricament amb les del volcà Mauna Loa, el Kīlauea és considerat un satèl·lit del seu veí molt més gran.

Estructuralment, el Kīlauea posseeix una gran i recentment formada caldera al seu cim i dues zones de riftactives, una que s’estén 125 km cap a l’est (rift est), i l’altra 35 km cap al sud-oest (rift sud-oest), com una fallaactiva de profunditat desconeguda que es mou verticalment a una velocitat mitjana de 2 a 20 mm per any.

El Kīlauea ha estat en erupció gairebé de forma contínua des de 1983 amb importants danys a propietats, inclosa la destrucció de la ciutat de Kalapana en 1990. El 3 de maig de 2018, es van obrir noves fissures de lava volcànica a la zona baixa de Puna, a la part baixa del cim. El nou episodi volcànic va ser acompanyat d’un fort terratrèmol de magnitud 6,9 i gairebé 2.000 residents van ser evacuats de Leilani Estates i de la zona adjacent dels jardins de Lanipuna. El 9 de maig de 2018, l’erupció havia destruït 27 cases a la subdivisió de Leilani Estates. El 17 de maig de 2018 a les 4.17 h, el volcà va esclatar violentament i va llençar cendra fins a 9.150 m d’altura.[1]

http://www.publico.es/internacional/desastres-naturales-lava-volcan-hawaiano-kilauea-aproxima-planta-termica-contiene-sustancias-inflamables-toxicas.html

La lava del volcán hawaiano Kilauea, que entró en erupción hace tres semanas, continúa aproximándose a una planta térmica de la isla que contiene sustancias inflamables y podría provocar una emisión incontrolable de gases tóxicos. La planta geotérmica de Puna Venture (PGV, por sus siglas en inglés) suministra un 25 por ciento de la energía de la isla de Hawái y se encuentra cerrada desde el 3 de mayo, cuando entró en erupción el volcán en lo que los geólogos han considerado el peor evento vulcanológico del último siglo. Unos 227.000 litros de pentano inflamable han sido retirados de la zona. Continua la lectura de La lava del volcà hawaià Kilauea s’aproxima a una planta tèrmica que conté substàncies inflamables i tòxiques

Aquesta és la raó per la qual la Torre de Pisa no cau malgrat els terratrèmols

Tot va començar l’any de 1172 amb una herència de seixanta coves d’or. Al morir, la vídua Berta de Bernardo va deixar aquesta quantitat per comprar els materials que servien per a la construcció d’un campanar en un terreny darrere de la Catedral de Pisa, a Itàlia. Els treballs van iniciar el 9 d’agost de 1173, però cinc anys més tard i amb només dues plantes construïdes, els enginyers mitjans detecten un greu error de càlcul: els fonaments tenien molt poca profunditat i, a causa de la inestabilitat del terreny argilós, la estructura s’inclinava. Va haver de detenir l’obra 100 anys. Per 1272 es van afegir quatre pisos més, el setè en 1319 i finalment, després de dos segles, es va col·locar la càmera de les campanes en 1372, aconseguint una altura de 56,4 metres. El pes de 14 mil 500 tones va fer que l’edifici es pogués inclinar fins a 5,5 graus, i malgrat els nombrosos intents per corregir aquesta falla,  l’ estructura va romandre dempeus durant més de 600 anys, tot i els  forts terratrèmols que han ocorregut a la península italiana.

La resposta ha arribat aquest any, gràcies a l’anàlisi de George Mylonakis, especialista en enginyeria de terratrèmols de la Universitat de Bristol, Anglaterra, juntament amb un equip de 16 enginyers civils. Tot es deu segons els seus càlculs a un fenomen físic estructural conegut en enginyeria com a efecte d’interacció dinàmica sòl-estructura. Després d’estudiar la informació sísmica i estructural disponible, el grup de recerca va concloure que la supervivència de la Torre es pot atribuir a un fenomen conegut com a interacció dinàmica de sòl-estructura (DSSI). Quan es produeix un tremolor, l’edifici i el sòl vibren al mateix temps, interactuant entre si per mitjà dels ciments. Sota condiciones normals, els fonaments són els encarregats de suportar el pes mort del edifici, i transmetre aquesta càrrega al sòl. Durant un terratrèmol, els fonaments transmeten el moviment del sòl a l’edifici, i al seu torn les vibracions de l’edifici es transmeten al sòl. Per tant, el grau d’influència de l’IDSE dependrà de la rigidesa del sòl, de les característiques de l’edifici i del tipus de ciment que té.

Tot sembla indicar que la Torre de Pisa ha sobreviscut gràcies a que els efectes de la DSSI han trobat un punt d’equilibri extrem entre la rigidesa, pes i altura de l’edifici amb els fonaments i el sòl del terreny, provocant que les vibracions de l’edifici no reboten amb el moviment del sòl amb la mateixa intensitat durant un terratrèmol.  La Torre no ressegueixi amb el moviment del terratrèmol. Aquesta ha estat la clau de la seva supervivència Després de molts treballs al llarg dels anys, sembla que la Torre de Pisa va deixar de inclinar-se des de fa una dècada, la seva tendència estimada actual és de 3,9 graus, i es calcula que es podran mantenir altres dos segles més.

Els resultats de l’estudi s’han presentat a tallers internacionals i seran anunciats oficialment a la 16a Conferència Europea d’Enginyeria del Terratrèmol que tindrà lloc a Tessalònica, Grècia el proper mes [del 18 al 21 de juny de 2018]. Continua la lectura de Aquesta és la raó per la qual la Torre de Pisa no cau malgrat els terratrèmols

Descobert un fòssil que canvia la història sobre com la humanitat va sortir d’Àfrica

Els ‘Homo sapiens’ van sortir d’Àfrica en múltiples ocasions i es van endinsar a l’interior del que avui és la desèrtica Aràbia, en una època en què estava coberta per rius i llacs.

Es tracta del fòssil més antic d’Homo sapiens trobat fora d’Àfrica i de la zona del Llevant, el litoral mediterrani del Pròxim Orient, i el seu descobriment, publicat avui a la revista Nature Ecology & Evolution, canvia el relat sobre com la nostra espècie va sortir de Àfrica i es va estendre per Europa i Àsia.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20180409/442379628217/fosil-arabia-mas-antiguo-fuera-africa-homo-sapiens.html?utm_source=webpush&utm_medium=notification&utm_campaign=ultima_hora,vida_y_ciencia&utm_content=un_fosil_cambia_la_historia_sobre_como_la_humanidad_salio_de_africa&utm_term=20180409

Bajo una mirada inexperta podría no parecer más que una piedra de unos tres centímetros de largo. Pero en realidad es una falange del dedo corazón de un humano que vivió hace entre 86.000 y 95.000 años. Lo ha encontrado un equipo internacional de paleontólogos liderado por elInstituto Max Planck de Ciencias de la Historia de la Humanidad en Jena (Alemania) en Al Wusta, un yacimiento arqueológico en el desierto de Al-Nefud, en el corazón de Arabia. Continua la lectura de Descobert un fòssil que canvia la història sobre com la humanitat va sortir d’Àfrica

L’enorme esquerda que està separant la Banya d’Àfrica de la resta del continent

L’esquerda que s’ha obert a Kènia arriba als 15 metres de profunditat i als 20 d’amplada, i fa diversos quilòmetres de llarg. Ha destrossat diverses cases, ha partit una carretera en dos i ha obligat a evacuar un poble sencer.

Una esquerda gegant s’ha obert a Kènia, a l’Àfrica, després de fortes tempestes. Això ha creat especulacions sobre el futur del continent. Aquest gran accident geològic ha passat a la vall del Rift, una àrea de gran intensitat geològica a la banya d’Àfrica.

Eulàlia Masana, geòloga de la Universitat de Barcelona, explica què s’ha descobert arran d’aquesta gran esquerda que s’ha format:

“La placa africana, que es considerava que era una única placa, resulta que té diverses subplaques i que es trenca per trossos. I un dels llocs on s’està trencant de manera activa actualment és el Rift africà, que és la zona on s’ha observat aquesta esquerda.”

http://www.bbc.com/mundo/noticias-43618192

En Mai Mahiu, un pequeño pueblo rural en el suroeste de Kenia, ubicado a 50 kilómetros de Nairobi, llevaban semanas de lluvias intensas, inundaciones y temblores.

Pero el 18 de marzo algo distinto sucedió: la tierra comenzó a abrirse. Continua la lectura de L’enorme esquerda que està separant la Banya d’Àfrica de la resta del continent

La Junta d’Andalusia inicia accions legals contra el projecte d’emmagatzematge de gas a l’entorn de Doñana

Tots som conscients de les repercussions del cas Castor, encara reflectit en les nostres factures de la llum. Estem davant d’un cas semblant?

La Junta elabora un recurs per la via contenciosa administrativa per exigir que el Govern d’Espanya avaluï els quatre subprojectes en el seu conjunt. Exigeix que es tinguin en compte informes com els del CSIC alertant de riscos sísmics que no han estat tinguts en compte.

https://www.eldiario.es/andalucia/Recurso-Donana_0_754524726.html

El Consejo de Gobierno ha autorizado este martes que la Junta de Andalucía inice acciones legales contra el proyecto de almacenamiento de gas en el entorno de Doñana. De este modo, el consejero de Medioambiente y Ordenación del Territorio, José Fiscal, ha firmado una orden para que el gabinete jurídico de la Junta de Andalucía elabore un recurso para la vía contencioso administrativa contra la negativa del Gobierno de la Nación a evaluar de forma conjunta los cuatro subproyectos de extracción y almacenamiento de gas y para solicitar la paralización cautelar del que ya está en marcha.

El portavoz del Gobierno de Andalucía, Juan Carlos Blanco, ha explicado que los argumentos del contencioso administrativo que interpondrá la Junta de Andalucía se recogen en los informes del Defensor del Pueblo, así como en una respuesta del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) que considera que el riesgo sísmico del proyecto es suficiente para suspender su ejecución.

El recurso “también tendrá en cuenta”  el informe del Instituto Geológico y Minero de España (IGME) que alerta de que la promotora del proyecto “habría rebajado nivel de riesgo por inundaciones”. En opinión del portavoz, la evaluación “por separado” de los cuatro subproyectos “no ha abordado los efectos acumulativos del proyecto en su conjunto”, por lo que la Junta de Andalucía va a exigirlo por esta vía.

Los cuatro subproyectos y su estado

De hecho, ya se solicitó formalmente en diciembre de 2017 que el Gobierno de España procediera a revisar las autorizaciones, pero no se ha obtenido respuesta del Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente. Por ello, la Junta de Andalucía “reacciona” por “riesgos evidentes según instituciones de solvencia”. El procedimiento, las medidas y los pasos que se darán serán conocidos en “las próximas semanas”.

Cabe recordar que los cuatro subproyectos son Saladillo, Marismas Occidental, Marismas Oriental y Aznalcázar. Cuentan con las declaraciones de impacto ambiental favorables emitidas por la Administración General del Estado. En el caso de las competencias de la Junta de Andalucía, se le denegó la autorización ambiental unificada (AAU) al de Marismas Oriental “por su afección negativa”, lo que según la administración autonómica “hace inviable” el de Aznalcázar, con el que está estrechamente conectado. El del Saladillo no la necesita por estar fuera del área de afección del espacio protegido, mientras que sí tiene AAU el de Marismas Occidental. Es la paralización cautelar de estos últimos trabajos la que se pide.

Contra la mineria a Extremadura, ens alçarem amb les muntanyes

Article escrit al bloc Última Llamada que al·ludeix al fet que més de 300 projectes miners concedits per a exploració i investigació, a més dels que ja estan en tràmit d’explotació, amenacen amb deixar Extremadura a “infern obert”.

L’article és un clam :

“Una terrible perforadora hace cata sobre lo ya catado, gastando al día 75.000 litros del agua de todos -y sigue sin llover- Se han abierto decenas de nuevos caminos destrozando masa arbórea y suelo en la Sierra de la Mosca, concedidos para hacernos creer que, bajo la montaña, tenemos todo el oro blanco para la Europa verde, cuando la realidad es que pretenden rebanar ¡2000 Has, toda nuestra montaña! a cambio de unas pocas miles de baterías para coches eléctricos, poniendo en riesgo la salud y el futuro de un ecosistema entero. “

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/mineria-Extremadura-alzaremos-montanas_6_741285869.html

Saben mis amigos de este blog que una noche, no hace mucho, soñé con montañas. Aquellas cruzaban un gran lago y tenían el fuego en la garganta, con ellas iniciamos el camino, se nos abrieron los ojos, nos empapamos del dolor y del amor de la gente sencilla, valiente, poeta.

¿Cómo iba a saber que su lamento llegaría aquí al lado, debajo mismo de mi montaña? A ella la veo cada día por la ventana. Me saluda y me llama. Subo con mis cargas de humana frágil y bajo renovada. En su seno se refugian los pájaros más bellos. Cultiva para todos –sin perdírselo- las flores y las hojas con las que nos curamos. Por dentro y por fuera. Desde los pies hasta el neocórtex. Continua la lectura de Contra la mineria a Extremadura, ens alçarem amb les muntanyes