Arxiu de la categoria: GEOLOGIA

El fracking desencadena una onada de terratrèmols en zones de Texas que portaven milions d’anys inactives

El fracking, el mètode utilitzat per a extreure gas d’esquist té costos ambientals significatius i requereix l’extracció de 7,6 a 15 milions de litres d’aigua, que acaba saturada de productes químics contaminants.La injecció de les aigües residuals resultat del fracking és la causa de l’augment dels terratrèmols al nord de Texas.

A Fort Worth, una ciutat de més de 850.000 habitants, s’han demanat més de 2.127 permisos per perforar a l’àrea metropolitana.

“…hace tiempo que la institución ha reconocido que existe la posibilidad de que la inyección de aguas residuales cause actividad sísmica…”

http://www.eldiario.es/theguardian/fracking-desencadena-terremotos-Texas-inactivas_0_727577917.html

Cathy Wallace explica que un terremoto es “como un ruido, un estruendo bajo tus pies que viene directo hacia tu casa como una locomotora, y tú sientes y oyes cómo se acerca”.

Wallace no vive en California ni en ninguno de los otros estados de Estados Unidos con riesgo sísmico. Vive en el norte de Texas, una de las regiones con menos peligro de terremotos del país; al menos hasta que llegó la tecnología de fracturación hidráulica o fracking. Continua la lectura de El fracking desencadena una onada de terratrèmols en zones de Texas que portaven milions d’anys inactives

Rajoy ignora el risc sísmic i reactiva el gasoducte de Doñana amb 6,3 milions

El Govern central atorga una subvenció milionària per continuar el projecte al Parc Nacional tot i els informes contraris del CSIC i de l’Institut Geològic i les advertències dels Defensors del Poble estatal i andalús. Tothom té el cas Castor en ment. Per cert, tot i la sentència continuem pagant-ho.

http://www.publico.es/sociedad/rajoy-ignora-riesgo-sismico-reactiva-gasoducto-donana-6-3-millones.html

Dos informes internos que alertan de posibles riesgos sísmicos -uno del CSIC y otro del Instituto Geológico de España, ambos dependientes del Ministerio de Energía-, la advertencia del Defensor del Pueblo estatal y la petición expresa del Defensor del Pueblo andaluz para la “suspensión definitiva” “en todos sus tramos” del proyecto de almacenamiento de gas en el subsuelo de Doñana no han convencido al Gobierno de Mariano Rajoy para frenar o repensar el proyecto.

El departamento que dirige el ministro Álvaro Nadal acaba de reactivar el gasoducto situado en el subsuelo del mayor Parque Natural de España con una subvención de 6,3 millones de euros para Gas Natural, empresa responsable del proyecto. El Ejecutivo de Susana Díaz estudia ya la fórmula jurídica para tratar de paralizar el gasoducto en los tribunales. Continua la lectura de Rajoy ignora el risc sísmic i reactiva el gasoducte de Doñana amb 6,3 milions

Guanyarem Castor. No hem de pagar-ho!

Per sobre de tot, Castor és un exemple elevat a l’enèsima potència dels privilegis de les elits extractives enfront de la població. La sentència del TC obre la porta a exigir el no pagament dels més de 3.200 milions d’euros de deute il·legítim que se’ns han assignat per Reial Decret Llei. No pagar Castor és guanyar un pols a les elits extractives. Aquest article mostra el que podem fer:

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Vamos-ganar-Castor-debemos-pagarlo_6_722387759.html

Por mucho que quieran enterrarlo, el Castor se ha convertido en un obstinadozombie que reaparece constantemente en los medios de comunicación para plantarnos ante nuestras caras un ejemplo paradigmático de proyecto-estafa. El pasado 22 de diciembre se conocía la sentencia el Tribunal Constitucional (TC) que estimaba parcialmente el recurso presentado por el Gobierno de Catalunya, el Parlament y el grupo del PSC en el Congreso y anulaba la indemnización de 1350,7 millones de euros que se pagó a las empresas promotoras del almacén de gas Castor, entre ellas ACS de Florentino Pérez.

El enrevesado lenguaje técnico-jurídico nos hace dudar de lo más esencial: ¿es esto una buena noticia?, ¿dejaremos de pagar Castor?, ¿se depurarán, por fin, responsabilidades por el fallido proyecto Castor?, ¿se establecerán mecanismos de control para que no tengamos más ‘castores’?

Continua la lectura de Guanyarem Castor. No hem de pagar-ho!

No, la sorra no és un recurs inesgotable

La sobreexplotació es produeix quan s’extreu sorra a un ritme major al que es pot renovar de forma natural. L’erosió del terreny també té un efecte secundari sobre la protecció davant desastres naturals

Un estudi publicat aquest dijous a la revista Science alerta sobre les conseqüències socials, ambientals i polítiques que està generant l’extracció descontrolada en diverses regions del planeta

http://www.eldiario.es/sociedad/comercio-arena-ciencia_0_684182316.html

En las últimas dos décadas el crecimiento de las zonas urbanas, especialmente en Asia y África, ha disparado la demanda mundial de cemento. Y con él se ha desbocado también el consumo de grava y arena, un recurso que muchos consideran inagotable pero sobre el que los científicos empiezan a hacer sonar la alarma. Un estudio publicado este jueves en la revista  Science alerta sobre las consecuencias sociales, ambientales y políticas que está generando la extracción descontrolada en varias regiones del planeta.

“Tenemos la falsa sensación de que la arena es un recurso inagotable porque está por todas partes, pero esto no es así”, afirma a eldiario.es Aurora Torres, investigadora del Centro Alemán para la Investigación Integrativa de la Biodiversidad. “Desde un punto de vista global no podemos decir si la arena es un recurso escaso o no, porque no tenemos suficientes datos, pero tenemos muchas pruebas de que hay zonas en las que sí que lo es”, explica la investigadora española. Continua la lectura de No, la sorra no és un recurs inesgotable

L’huracà i el segon terratrèmol més forts del segle assoten junts Amèrica

Els tres huracans que colpegen actualment el Carib (Irma, Katia i José) han deixat conseqüències devastadores en les zones per on han passat, igual que el terratrèmol de magnitud de 8.2 a Mèxic. Recordem el Harvey fa pocs dies…

Els huracans amb proporcions devastadores són alimentats per un mar cada vegada més calent, amb major volum d’aigua i amb conseqüències tràgiques. Els huracans funcionen amb aire càlid i humit, és per això que els oceans són els que provoquen la seva formació a través de les seves aigües temperades. La confluència dels vents i la humitat de la mar produeixen fortes pressions que ocasionen els vents huracanats. No és casualitat que l’època d’huracans es produeixen a finals d’estiu, per l’augment de les temperatures dels mars. L’escalfament global origina un canvi en el clima, produint més calor en aquesta zona, el que pot provocar l’augment considerable de les forces dels huracans.

Els terratrèmols es produeixen pel moviment de les plaques tectòniques, que són el moviment dels dos grans blocs que es forma la terra. Quan dues d’aquestes estructures xoquen produeixen una gran quantitat d’energia, i al desprendre-s’origina un terratrèmol.

L’opinió dels científics tampoc és molt ferma pel que fa a si els canvis geològics ocasionen terratrèmols. Alguns experts són partidaris que el causant és l’escalfament global, sent aquest el que origina aquests desastres a través de la pressió per l’augment de la massa al planeta, ja que es fonen les glaceres augmentant el nivell del mar.

Una catàstrofe succeeix a una altra .En aquests moments l’huracà Katia amenaça un Mèxic devastat pel terratrèmol.  L’huracà Katia, de categoria 1, s’afebleix ràpidament en avançar sobre terra en l’oriental estat mexicà de Veracruz, on ja ha començat a causar estralls amb vents que han arribat a assolir els 150 quilòmetres per hora, segons han informat aquest dissabte les autoritats . Els habitants del país s’enfronten aquest dissabte el cicló, degradat a tempesta tropical, després refer de l’ensurt pel terratrèmol de 8,2 graus que aquest divendres ha causat la mort d’almenys 61 persones i 250 ferits. El tremolor es va notar amb força a Chiapas, Oaxaca i Tabasco, llocs que també esperen l’arribada de l’huracà. A les deu hores posteriors hi va haver un total de 266 rèpliques, la més potent de magnitud 6,1. En total, 13 de les rèpliques han tingut una magnitud igual o major a 5 en l’escala Richter. veure http://www.lavanguardia.com/internacional/20170909/431149403810/huracan-katia-terremoto-mexico.html

Continua la lectura de L’huracà i el segon terratrèmol més forts del segle assoten junts Amèrica

Què són les estranyes llums al cel durant el terratrèmol de Mèxic? (vídeo)

Els lliscaments en les esquerdes de les plaques tectòniques produeixen una càrrega elèctrica. Els llums que han il·luminat el cel de Ciutat de Mèxic durant el tremolor de 8,2 graus són un fenomen natural que es produeix per la càrrega electromagnètica que generen les roques al col·lapsar-durant un terratrèmol.

Els terratrèmols es produeixen a causa del moviment i del frec de les plaques tectòniques. A vegades fins i tot xoquen de front. Friedmann Freund, científic de la NASA, va fer un descobriment al respecte el 2001. “Si el nivell d’estrès (entre les roques) és alt, apareixen càrregues electròniques que transformen momentàniament la roca aïllant en un semiconductor”, va argumentar l’expert. Aquests fenòmens van des senyals elèctrics i magnètiques anòmales, fins llums de terratrèmols que il·luminen els cims de les muntanyes i generen un estrany comportament en els animals.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170908/431124503113/luces-terremoto-mexico.html

La tierra ha vuelto a temblar. Este viernes un intenso terremoto de magnitud 8,2 ha sacudido México, cuyos habitantes se han visto sorprendidos además por unos destellos de luz que han iluminado el cielo a medida que el suelo se rompía bajo sus pies. Varios testigos grabaron las extrañas luces en vídeo y lo difundieron en Twitter. Los usuarios se preguntan ahora cuál es el origen de este curioso fenómeno. Continua la lectura de Què són les estranyes llums al cel durant el terratrèmol de Mèxic? (vídeo)

Un pla per permetre la mineria a l’Amazònia s’enfronta als tribunals del Brasil

L’ Amazònia brasilera és la llar de prop de 27 milions de persones amb les que tots estem connectats d’alguna manera: a través de l’aire que respirem, l’aigua que rega el nostre menjar, els ingredients naturals de les nostres medicines o els canviants patrons meteorològics que experimentem a tot el món.

Aquesta regió produeix el 20% de l’oxigen de la Terra i en ella habita una de cada deu espècies d’animals del món. I encara s’estan descobrint de noves.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=231070&titular=un-plan-para-permitir-la-miner%EDa-en-la-amazon%EDa-se-enfrenta-a-los-tribunales-de-

RÍO DE JANEIRO — Un juez federal en Brasil ha frenado temporalmente un plan del presidente Michel Temer para permitir la minería en una gran área de la selva del Amazonas, lo cual representa una victoria para los activistas del medioambiente, quienes denunciaron la iniciativa como una calamidad potencial.

En un fallo dado a conocer el martes, el juez Rolando Valcir Spanholo determinó que el poder ejecutivo había excedido su autoridad al retirar, a través de un decreto presidencial, la designación de área protegida a una región de casi 46.000 kilómetros cuadrados conocida por el acrónimo en portugués “Renca” (Reserva Nacional de Cobre y Asociados). El juez afirmó que el congreso es la única institución con la facultad de realizar tal cambio. Continua la lectura de Un pla per permetre la mineria a l’Amazònia s’enfronta als tribunals del Brasil

Foc a l’illa gelada

Groenlàndia. En una illa gairebé sense vegetació, el que s’està cremant és segurament torba, pel fet que s’ha desglaçat en aquesta zona la capa superior del terreny permanentment gelat, el permafrost. El desglaç del permafrost està previst en els models de canvi climàtic, però per a finals de segle.

http://www.publico.es/ciencias/cambio-climatico-fuego-isla-helada.html Continua la lectura de Foc a l’illa gelada

Alerta per l’escalfament global: asseguren que s’accelera el desglaç de Groenlàndia

Segons la investigació publicada a la revista Science Advances, les glaceres es desplacen més ràpidament sobre els sediments del sòl que sobre roca dura.En el perímetre de Groenlàndia hi ha moltes glaceres que actuen com cintes transportadores ràpides per al gel. Milers de llacs de la superfície actuen com aixetes que aboquen l’aigua fosa a la base del gel, convertint-lo en una banyera relliscosa.

Recordem que Groenlàndia té gel suficient per fer pujar el nivell dels oceans set metres si desaparegués completament.

https://www.clarin.com/sociedad/alerta-calentamiento-global-aseguran-acelera-deshielo-groenlandia_0_ry11nGfu-.html

El hielo que cubre Groenlandia se derretirá más rápido en los próximos años pese a la reciente desaceleración de este proceso, advirtió un grupo de científicos apoyándose en un descubrimiento sobre la forma en que se desplazan los glaciares.

Groenlandia tiene hielo suficiente para hacer subir el nivel de los océanos siete metros si desapareciera completamente.

Según la investigación, cuyos resultados se publican en la revistaScience Advances, estos glaciares se desplazan más rápidamente sobre los sedimentos del suelo que sobre roca dura.

Mirá también

Por el cambio climático, aparecen cada vez más cadáveres de alpinistas perdidos en el pasado

Con el calentamiento global, es probable que este desplazamiento de hielo se acelere porque la capa de sedimento se volverá más frágil, más húmeda y más resbaladiza. Continua la lectura de Alerta per l’escalfament global: asseguren que s’accelera el desglaç de Groenlàndia

Científics descobreixen 91 volcans sota el gel de l’Antàrtida Occidental

La sismicitat podria explicar canvis en la capa gelada del continent. Segons els geòlegs i experts, l’àrea tenia moltes similituds amb la cresta volcànica de l’Àfrica oriental, que actualment és reconeguda com l’àrea amb la concentració més densa de volcans al món. No obstant això, els resultats de l’estudi no indiquen si els volcans estan actius. Tot un continent relativament inexplorat

http://valenciaplaza.com/cientificos-descubren-91-volcanes-bajo-el-hielo-de-la-antartida-occidental Continua la lectura de Científics descobreixen 91 volcans sota el gel de l’Antàrtida Occidental