Arxiu de la categoria: ATMOSFERA

Foc a l’illa gelada

Groenlàndia. En una illa gairebé sense vegetació, el que s’està cremant és segurament torba, pel fet que s’ha desglaçat en aquesta zona la capa superior del terreny permanentment gelat, el permafrost. El desglaç del permafrost està previst en els models de canvi climàtic, però per a finals de segle.

http://www.publico.es/ciencias/cambio-climatico-fuego-isla-helada.html Continua la lectura de Foc a l’illa gelada

La trista història de la primera protesta ambiental a Espanya

L’historiador Ximo Guillem de la Universitat de València va publicar a la revista Medical History de la Universitat de Cambridge, un article basat en la seva investigació sobre la primera Protesta Ambiental de la qual es té constància a Espanya, quan en 1888, els miners van exigir la fi de la torrefacció de pirita a l’aire lliure, a les mines de coure de Riu Negre.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/139705/La-triste-historia-de-la-primera-protesta-ambiental-en-Espana

Los hechos

En la mañana del 4 de febrero de 1888, miles de campesinos y mineros, junto con sus familias, salieron a las calles de Riotinto, en la provincia de Huelva, para exigir mejores salarios y condiciones, incluyendo un llamado a poner fin, a la práctica de asar la pirita al aire libre, que producía mortales humos de azufre. Quince años antes, el gobierno de España había vendido la tierra alrededor de Riotinto a un consorcio de bancos británicos y alemanes. Los mineros, incluidos niños de 10 años, extraían unas 900 toneladas diarias de pirita de fuentes subterráneas y luego la quemaban en grandes fuegos, para extraer cobre. Dicho proceso generaba nubes de gases sulfurosos, que envenenaban a los residentes y al ganado y destruían los cultivos.

 La que probablemente fue la primera protesta ambientalista registrada en la historia se sofocó enviando tropas a Riotinto. Según testimonios recabados por Guillem, la caballería del Regimiento Pavía abrió fuego contra los manifestantes, para luego “pasarlos por la bayoneta”. En el enfrentamiento murieron decenas de hombres, mujeres y niños y muchos de los aspectos fundamentales de la protesta fueron deliberadamente ignorados, tergiversados o encubiertos, por los periódicos de la época. Pero días más tarde, un decreto real prohibió la quema al aire libre de pirita.

El estudio “En 1890, la Real Academia de Medicina llegó a la conclusión de que no había evidencia de un impacto negativo del humo [del proceso de tostado] en la salud”, dice Guillem, por lo que, en diciembre de ese año, el gobierno revocó el real decreto, permitiendo a los propietarios de Riotinto, la Compañía Rio Tinto, asar la pirita al aire libre. Guillem cree que la familia Rothschild, que compró Rio Tinto en 1888, pero que ya estaban establecidos en Almadén desde 1835 produciendo mercurio, desempeñó un papel clave persuadiendo a las autoridades españolas, para que permitiera que la compañía continuara poniendo en peligro las vidas de los mineros y de los vecinos de la zona.   Continua la lectura de La trista història de la primera protesta ambiental a Espanya

La defensa de l’aigua (i del medi ambient), una professió d’alt risc

Una resolució aprovada per l’ONU estableix que l’accés a fonts d’aigua potable i segura, així com el sanejament són un dret humà essencial per a la vida. La falta d’aigua potable causada pel canvi climàtic ja és un problema global en l’actualitat que genera fam, disminució dels aliments i això comporta conseqüentment les disputes pel vital liquid.

Un atles de conflictes mediambientals finançat per la UE, ha identificat 602 casos de disputes relacionades amb l’aigua: gestió o administració de l’aigua, construcció de preses i distribució de l’aigua, drets d’accés a l’aigua, dessalinització, tractament d’aigües i accés a sanejament … Continua la lectura de La defensa de l’aigua (i del medi ambient), una professió d’alt risc

Creuers, luxe i contaminació a Barcelona

Per què cal  beneficiar unes navilieres que amplien beneficis cada any, quan està demostrat que aquest tipus de turisme té uns costos mediambientals enormes ?

http://www.publico.es/public/contaminacio-creuers-creix-contaminacio-per-l-arribada-creuers-barcelona.html Continua la lectura de Creuers, luxe i contaminació a Barcelona

Alerta pels danys del sol en els ulls dels nens i ancians

El Sol és l’estrella que il·lumina tots els processos de vida a la Terra. La natura al complet està vinculada a l’energia lumínica que emana del Sol. En funció del tipus d’energia que contenen els raigs solars, es diferencien tres tipus de raigs.  Els raigs ultraviolats, d’una banda, que són els més energètics i dels quals ens hem de protegir més, tant la pell com els ulls; els raigs de la llum visible, i els infrarojos, que és l’energia que ens aporta calor.

Sobretot tenint en compte com s’ha debilitat la capa d’ozó per l’escalfament global, cal saber protegir-se, tant dels raigs ultraviolats com dels infrarojos. El perill dels rajos infrarojos, que són convenients perquè aporten calor dins la planeta, és que cremen, tot i que no els veiem. Per això, unes bones ulleres de sol han d’estar preparades tant per filtrar els ultraviolada com els infrarojos.

El cristal·lí dels nens i joves és molt transparent i les lents intraoculars també. Per tant, en aquests supòsits és on cal una major protecció ocular a l’estiu, cosa que habitualment no fem.

http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20170722/alerta-por-los-danos-del-sol-en-los-ojos-de-los-ninos-y-ancianos-6184335#comments

Toalla, agua y protección solar para la piel son enseres prácticamente imprescindibles en las salidas a la playa o a la piscina. De las gafas de sol tampoco se olvidan quienes ya se han acostumbrado a llevarlas, pero que no suelen ser ni niños, ni personas mayores, aunque los especialistas en oftalmología advierten de que la protección de los ojos de la radiación solar es necesaria en todas las edades. Continua la lectura de Alerta pels danys del sol en els ulls dels nens i ancians

Carrers pavimentats amb plàstic reciclat: L’exemple de Vancouver

Excel·lent exemple de compromís. Les ampolles d’aigua, els envasos de iogurt i les bosses plàstiques no acabaran en abocadors, sinó que seran foses i granulades per ser barrejades amb el tradicional asfalt gris.

Vancouver (Canadà) inaugura el llistat per ser la ciutat més ecològica del Pla d’Acció 2020. Com a part dels seus objectius de ser la ciutat més verda del món, el consell local treballa amb els residents a la promulgació de canvis radicals en la gestió de els residus, els ecosistemes i el carboni.

http://www.lavozdelamadretierra.com/calles-pavimentadas-con-plastico-reciclado-el-ejemplo-de-vancouver/

Vancouver tiene un objetivo claro: convertirse en la ciudad más verde del mundo en 2020. Como la meta no es fácil y conlleva incentivar a una población que supera los 600.000 habitantes, según el censo realizado en 2011, el Consejo de la ciudad elaboró un Plan de Acción para lograrlo. A través de objetivos clasificados en áreas, como “Acceso a la Naturaleza”, “Cero Residuos” y “Transporte Verde”, se intentará cambiar el entorno inmediato de las personas para que vean los beneficios medioambientales que se pueden lograr con simples medidas.

La última decisión que tomó el Consejo impresionó a todos. Con la ayuda de la empresa GreenMantra, se pavimentarán las calles de la ciudad con plástico reciclado. Así, las botellas de agua, los envases de yoghurt y las bolsas plásticas no terminarán en basureros, sino que serán derretidas y granuladas para ser mezcladas con el tradicional asfalto gris.

Si en el proceso común de fabricación de pavimento se necesitan altas temperaturas (160 ºC) para fundir los materiales, en el caso del plástico reciclado esto no será necesario porque es convertido en una cera que se adhiere fácilmente al asfalto en un ambiente más frío, lo que reducirá en un 20% el consumo de combustible durante la elaboración de la mezcla. Además, esto permitirá que los trabajos no sean suspendidos durante el invierno.

Continua la lectura de Carrers pavimentats amb plàstic reciclat: L’exemple de Vancouver

Innovacions que netegen l’aire de les ciutats

L’aire a les ciutats es fa cada dia més irrespirable a causa de les nombroses emissions de gasos i de diverses partícules contaminants. Per posar remei a aquesta situació molts innovadors estan creant enginyoses aplicacions per a mòbils, filtres a les parades dels autobusos o emprant el carboni de manera útil.

Tot i això, recordem que aquesta no és la solució, només són pegats, el canvi ha de venir per un canvi de paradigma associat a la transició energètica.

http://www.ecoticias.com/co2/139019/Innovaciones-que-limpian-el-aire-de-las-ciudades

Aplicaciones móviles

Las aplicaciones cada vez permiten más acciones y ‘AirView’, una app desarrollada por la firma sueca Blueair es lo último en control de polución, puesto que la compañía tiene como objetivo educar e informar a la gente sobre la contaminación del aire interior y exterior. La aplicación AirView, que ya está disponible en varios países de la UE, reúne datos de más de 2.700 estaciones de calibración en 150 países, para proporcionar actualizaciones por hora sobre los niveles de contaminación atmosférica.

  El director de operaciones de Blueair cree que las mejoras en la recopilación de datos y la Internet de las Cosas deben combinarse, para dar a los usuarios las herramientas de supervisión de la contaminación ambiental, más avanzadas de la última década. La idea final es que este tipo de aplicaciones no solo alerte de los síntomas, sino que sea capaz de hacer algo para evitar sus efectos. En este sentido, las aplicaciones emplearán IoT para conectarse a otros sistemas, como el de ventilación para aumentar la calidad del aire.   Pero también será una buena vía para educar a los consumidores, sobre qué causó dichos niveles de contaminación del aire. Continua la lectura de Innovacions que netegen l’aire de les ciutats

Un dissolvent industrial amenaça la recuperació de la capa d’ozó

Recordem que la capa d’ozó és una zona de l’estratosfera terrestre molt rica en aquest gas. Aquesta zona, situada a més de 15 quilòmetres de la superfície terrestre, actua com un escut que protegeix la terra de la radiació del Sol, ja que absorbeix la major part de la radiació ultraviolada.

El clorur de metilè o diclorometà és un líquid incolor amb fórmula química CH2Cl2, posseeix un lleu aroma dolça i no es presenta de forma natural en el medi ambient. És àmpliament utilitzat com a dissolvent, tant industrialment com a escala de laboratori, o per eliminar pintura o netejar diferents parts d’un computador. També pot trobar-se en alguns aerosols i pesticides i s’usa en la manufactura de pel·lícules fotogràfiques.

El clorur de metilè és un dels molts gasos organoclorats que no estan inclosos en el Protocol de Mont-real, però que estan presents en l’atmosfera terrestre.

El nou estudi, que ha estat publicat a la revista Nature Communications, ha mostrat que “tot i que actualment l’impacte del clorur de metilè sobre l’ozó és modest, ha augmentat notablement en els últims anys” i adverteixen que “si aquest augment continua en el futur, el retorn de l’ozó antàrtic als nivells anteriors a 1980 podria demorar-se substancialment “.

http://www.eldiario.es/sociedad/capa_de_ozono-contaminacion-ciencia_0_659684093.html Continua la lectura de Un dissolvent industrial amenaça la recuperació de la capa d’ozó

Infern de calor a la ciutat iraniana de Ahvaz: 54ºC registrats i 61,2ºC de sensació tèrmica

Per rentar roba blanca o de colors clars que no destenyeixen, se sol utilitzar aigua calenta amb un màxim de 60 ºC, es considera una temperatura agressiva per a la roba, només utilitzada en casos extrems. Ens podem imaginar la sensació que tindríem envoltats per aquesta temperatura ?

Ahucava, capital de la província de Kazakhstan a Iran, ha aconseguit aquest dijous 54 graus centígrads de temperatura. De ser verificada per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), podria repetir-se la màxima assolida mai a nivell mundial des que hi ha registres. La xifra l’ha proporcionat Ensetine Apianada, del Servei Meteorològic Nacional de França (METEOFRANCE).

http://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/ciencia/2017/06/30/59564203e5fdea675a8b4632.html

Se trata, posiblemente, de la temperatura más alta registrada.( -89,2º, la temperatura más baja jamás registrada)

Continua la lectura de Infern de calor a la ciutat iraniana de Ahvaz: 54ºC registrats i 61,2ºC de sensació tèrmica

El món esta que crema

En una notícia publicada al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=228347), podem llegir com les temperatures inusualment altes que estem tenint no son exclusives de la península Ibérica sinó que el fenomen es produeix a tot el món. Tant és així que tant la ONU com la FAO estan realitzant accions per tal que els països puguin prevenir les situacions de sequera i garantir els aliments i l’aigua a les poblacions afectades.

Paral·lelament podem llegir un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-alcaldes-mayores-ciudades-mundo-instan-g20-mantener-compromiso-cambio-climatico.html), on els alcaldes de 40 ciutats importants del món (entre elles les alcaldesses de Madrid i Barcelona) insten als dirigents del G-20 a respectar els acords de la cimera de París.

Dues notícies amb un denominador comú: El canvi climàtic. Aquell que és negat per Trump i Rajoy entre d’altres. Aquell que si no fem res serà un dels factors que farà col·lapsar la nostra societat. Continua la lectura de El món esta que crema