Arxiu de la categoria: ATMOSFERA

Europa entra en una nova era d’incendis forestals

La catàstrofe de Portugal és conseqüència d’un nou tipus de foc causat pel canvi climàtic que no es pot preveure amb els models de predicció actuals.

Cal destacar dos paràgrafs:

“El detonant d’aquest tipus de focs -prossegueix – té a veure amb l’acumulació de dies, mesos, anys de temperatures per sobre de la mitjana. Això estressa als boscos i canvia la forma en la qual pot arribar a cremar la vegetació “. I, adverteix aquest expert, “no estem preparats per afrontar aquesta nova generació d’incendis”.

“No pots esperar que et passi a tu per aprendre. Aquí estem capacitats per tractar focs que ocorren en les copes dels arbres. No obstant això, incendis com el portuguès són explosius i cremen matolls amb una virulència i una intensitat que els nostres models no poden predir “,

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170624/423646506414/europa-entra-en-una-nueva-era-de-incendios-forestales.html Continua la lectura de Europa entra en una nova era d’incendis forestals

Les onades de calor seran ‘letals’ per a l’ésser humà

Estem patint la segona la de calor en pocs dies, i en aquest cas el verb patint fa honor al seu significat. Les persones grans i els bebès són els que més pateixen qualsevol clima extrem. Demà, celebració de la revetlla de Sant Joan, és un dia especialment conflictiu. Si normalment el perill d’incendi és present en aquest dia pel risc de la utilització dels petards habituals, aquest any el seu ús és especialment perillós per a tothom.

Riscos puntuals al marge, les onades de calor extrema són majors i més abundants per efecte de l’escalfament global. El cos humà només pot funcionar dins d’un rang estret de temperatures corporals de 37 º C. Les onades de calor suposen un risc considerable per a la vida humana perquè el clima calent, agreujat amb alta humitat, pot elevar la temperatura corporal, duent a estats que amenacen la vida.

http://www.ecoticias.com/co2/137755/Las-olas-de-calor-seran-letales-para-el-ser-humano

El 74 por ciento de la población mundial estará expuesta a las olas de calor para el año 2100 si las emisiones de gas carbónico continúan aumentando a los ritmos actuales, según concluye un estudio publicado en ‘Nature Climate Change’. Incluso, si las emisiones se reducen de manera profunda, se espera que el porcentaje de la población humana mundial afectada alcance el 48 por ciento. “Nos estamos quedando sin opciones para el futuro”, afirma el autor principal del estudio, Camilo Mora, profesor asociado de Geografía en la Facultad de Ciencias Sociales de la Universidad de Hawaii, en Manoa, Estados Unidos. Muchas personas de todo el mundo ya están pagando el precio final de las olas de calor y aunque los modelos sugieren que es probable que continúe, podría ser mucho peor si las emisiones no se reducen considerablemente. El cuerpo humano sólo puede funcionar dentro de un rango estrecho de temperaturas corporales de alrededor de 37º C. Las olas de calor suponen un riesgo considerable para la vida humana porque el clima caliente, agravado con alta humedad, puede elevar la temperatura corporal, llevando a estados que amenazan la vida. Un equipo de investigadores liderado por Mora realizó una extensa revisión y encontró más de 1.900 casos de lugares en todo el mundo donde las altas temperaturas ambientales han matado a personas desde 1980. Al analizar las condiciones climáticas de 783 episodios de calor letal para los cuales se obtuvieron fechas, los investigadores identificaron un umbral más allá del cual las temperaturas y las humedades llegan a ser mortales. El área del planeta donde se atraviesa ese umbral durante 20 o más días al año ha aumentado y se proyecta que crecerá incluso con drásticos recortes en las emisiones de gases de efecto invernadero. Actualmente, alrededor del 30 por ciento de la población humana del mundo está expuesta a este tipo de condiciones mortales cada año. Numerosos ejemplos, como la ola de calor europea de 2003 que mató a aproximadamente 70.000 personas, la ola de calor de Moscú de 2010 que terminó con la vida de 10.000 personas y la ola de calor de Chicago de 1995 que provocó la muerte de 700 personas son ejemplos asombrosos del riesgo para la vida; pero más allá de estos ejemplos, se sabía poco acerca de lo común que son esas olas de calor mortales. El equipo internacional de investigadores y estudiantes coordinado por la Universidad de Hawaii en Manoa se propuso responder a esa pregunta. UNA SITUACIÓN ESPECIALMENTE GRAVE EN LOS TRÓPICOS De más de 30.000 publicaciones relevantes, los científicos identificaron 911 artículos con datos sobre 1.949 estudios de casos de ciudades o regiones, donde las muertes humanas estaban asociadas con altas temperaturas. De esos casos, se obtuvieron fechas de 783 olas de calor letales en 164 ciudades de 36 países y la mayoría de los casos se registraron en países desarrollados en latitudes medias. Algunas de las ciudades que han experimentado olas de calor letales incluyen Nueva York, Washington, Los Ángeles, Chicago, Toronto, Londres, Pekín, Tokio, Sydney y Sao Paulo. Al analizar las condiciones climáticas de esas ciudades, los investigadores descubrieron un umbral común más allá del cual las temperaturas y las humedades se volvieron letales. De acuerdo con la fisiología térmica humana, el umbral era tal que a medida que se incrementa la humedad relativa, las temperaturas más bajas se vuelven letales. “Encontrar un umbral más allá del cual las condiciones climáticas se vuelven mortales es científicamente importante pero aterrador -señala la autora principal, Farrah Powell, estudiante de posgrado de UH Manoa–. Este umbral ahora nos permite identificar las condiciones que son perjudiciales para las personas. Como se basa en casos documentados de personas reales en todo el mundo, lo hace más creíble y relevante. Lo que da miedo es lo comunes que ya son esas condiciones mortales”. Una aplicación web que acompaña al documento permite contar, en cualquier lugar de la Tierra, el número de días en un año en que la temperatura y la humedad superan ese umbral mortal. Por ejemplo, para el año 2100 se proyecta que Nueva York tendrá alrededor de 50 días con temperaturas y humedades que exceden el umbral en el cual las personas han muerto anteriormente. Ese mismo año, el número de días mortales para Sydney será de 20, 30 para Los Ángeles, y todo el verano para Orlando y Houston. El estudio también encontró que el mayor riesgo para la vida humana por el calor mortal fue proyectado para las áreas tropicales, debido a que los trópicos son cálidos y húmedos durante todo el año, mientras que en las latitudes más altas el riesgo de calor mortal se restringe al verano. “El calentamiento en los polos ha sido uno de los cambios climáticos icónicos asociados con las emisiones actuales de gases de efecto invernadero –apunta el coautor Iain Caldwell, investigador post-doctoral de UH Manoa–. Sin embargo, nuestro estudio muestra que es el calentamiento en los trópicos el que representa el mayor riesgo para las personas de eventos de calor mortal. Con altas temperaturas y humedades, se necesita muy poco calentamiento para que las condiciones se vuelvan mortales en los trópicos”. “El cambio climático ha puesto a la humanidad en un camino que será cada vez más peligroso y difícil de revertir si las emisiones de gases de efecto invernadero no se toman mucho más en serio –afirma Mora–. Acciones como la retirada del acuerdo de París es un paso en la dirección equivocada que inevitablemente retrasará el arreglo de un problema para el que simplemente no hay tiempo que perder

Fuente: CO2

Ventalls de paper contra el canvi climàtic

El conseller de salut de Madrid proposava utilitzar ventalls de paper als estudiants per suportar les elevades temperatures de les aules. Com és evident tothom se li va llençar  al damunt. Però posar aire condicionat, com proposen molts, és millor? L’aire condicionat consumeix electricitat i contribueix per tant al canvi climàtic (ja que per produir electricitat cremem combustibles fòssils i generem CO2).

En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Abanicos-papel-cambio-climatico_6_655894406.html), els autors  del mateix  (vells coneguts d’aquest bloc) es qüestionen aquesta idea de l’aire condicionat i d’altres. Es pregunten perquè en lloc de l’aire condicionat no s’han fet cases bioclimàtiques, perquè no s’utilitzen més les bicicletes a les ciutats, perquè no incorporem matèria orgànica als nostres sols, perquè no estalviem energia….etc.

El nostre país és un dels més exposats davant el canvi climàtic. Exposat a patir sequeres i elevades temperatures. Exposat a patir més incendis i desforestació.  Exposat a la desertificació..

Cal fer pasos en la direcció adient des de ja i el primer és “canviar de model econòmic”. Canviar del BAU, del créixer-créixer, a un altre model on es prioritzi la sostenibilitat per damunt dels ingressos econòmics. Un model més just socioeconòmicament, amb millor redistribució dels recursos. Sense això no hi haurà res a fer i el canvi climàtic cada vegada anirà a pitjor…..i això és ja mateix….. Continua la lectura de Ventalls de paper contra el canvi climàtic

Negar l’escalfament global, és com dir que la Terra és plana

El 31 d’octubre de 1992 Joan Pau II va demanar -359 anys, 4 mesos i 9 dies després de la sentència de la Inquisició- perdó per la condemna injusta de Galileu Galilei i va rehabilitar al filòsof i matemàtic de Pisa, alhora que presentarà el llibre Copèrnic, Galileu i l’Església: fi de la controvèrsia (1820), en el qual es va establir que afirmar que la Terra gira al voltant del Sol no era blasfèmia. Galileu va arribar a abjurar de les seves idees i malgrat això va ser condemnat. Val més tard que mai…, però els fets sempre són fets.

Veure: http://elpais.com/diario/1992/10/31/sociedad/720486009_850215.html

Com deia Philip Kindred Dick “La realitat és allò que, fins i tot encara que deixis de creure-hi no desapareix.” Per molt que algú ho vulgui negar el canvi climàtic és un fet que està canviant les nostres vides.

Pese a lo que asegura Donald Trump, el nivel del mar va en aumento y el calentamiento global es real. Al negar ambos hechos el presidente de los Estados Unidos se parece al papa Paulo V, quien en el siglo XVII aseguraba que la Tierra es plana, que el Sol gira en torno a nosotros y, por argumentar lo contrario, casi quema en la hoguera a Galileo, refirió Jorge Zavala Hidalgo, investigador del Centro de Ciencias de la Atmósfera (CCA) y jefe del Servicio Mareográfico (SM) de la UNAM. Continua la lectura de Negar l’escalfament global, és com dir que la Terra és plana

Tall de trànsit a Valladolid per l’onada de calor

Ahir ja varem comentar (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/06/17/lozo-troposferic-es-dispara-amb-lonada-de-calor/ ) que l’actual onada de calor ha provocat un increment de l’ozó troposfèric en molts nuclis urbans. Ozó que és un greu contaminant que pot provocar greus afectacions en l’ésser humà si assoleix concentracions elevades.

Donat que aquest ozó es genera – majoritàriament – com a producte secundari en reaccions entre els gasos emesos pels vehicles de transport i la radiació solar, alguns nuclis urbans afectats ja estan prenent mesures per baixar el volum de trànsit. Un d’ells és la ciutat de Valladolid (veure http://www.publico.es/sociedad/vallisoletanos-asumen-resignados-corte-trafico-ozono.html).

La majoria de ciutadans de Valladolid han acceptat el tall de trànsit fet per primer cop a causa de l’elevat nivell d’ozó. La majoria menys els comerciants…… i els representants del PP. Primer els diners i després la salut. Aquest és un tema que sona d’altres ciutats on mesures com la pacificació del trànsit sempre son impopulars entre el col·lectiu de botiguers esmentat perquè “fan baixar les vendes” (encara que en molts cops es produeix l’efecte contrari…).

Per cert, aprofito aquest post per denunciar les condicions en les quals estem treballant aquests dies. I ho faig no per mi, sinó pels meus alumnes. Estem realitzant treball a més de 30 ºC en les aules…..(i si, la normativa preveu que a partir de 27 podem aturar les activitats….cosa que ja s’ha començat a fer). El problema és que aquesta onada de calor és en realitat “el canvi climàtic” (veure http://elasombrario.com/llaman-ola-de-calor-cambio-climatico/), i per tant aquesta situació serà cada cop més normal. I davant d’això s’està començant a buscar solucions? Haurem d’estar així cada mes de maig/juny? Continua la lectura de Tall de trànsit a Valladolid per l’onada de calor

L’ozó troposfèric es dispara amb l’onada de calor

Aquests dies estem tenint unes temperatures més elevades de l’habitual per aquestes dates (que tot apunta a que estan relacionades amb el canvi climàtic). Aquest fet ha provocat un increment en el consum elèctric, degut a la major utilització de l’aire condicionat, i de retruc un increment en els preus de l’electricitat. Aquest consum més gran a la vegada provoca un increment en el CO2 emès per produir la electricitat necessària per aquesta demanda, i tornem a començar el cercle.

Però, a banda d’aquest increment en el consum elèctric, l’efecte de la radiació solar sobre els gasos emesos pels cotxes, camions i motos provoca altres efectes com podem veure en al figura 1.

Fig. 1. Acció de la radiació solar sobre els gasos nitrogenats (NOx) i els components orgànics volàtils (COV) que forman part de l’smog urbà.

Aquesta radiació solar al incidir sobre els NOx i els COV dona lloc a la formació de compostos secundaris com l’ozó (O3), els PAN i altres oxidants. Tots ells tenen greus efectes sobre la salut de les persones. Sobretot en el tracte respiratori. Per tant, un increment en la radiació solar (i per tant també de les temperatures) comporta una  generació per damunt de l’habitual d’aquests gasos.

De tots ells, l’article que avui penjo fa referència (veure http://www.publico.es/sociedad/ola-calor-ola-calor-dispara-contaminacion-ozono-espana.html) als efectes de l’ozó sobre la salut de les persones. Sobretot de la gent que viu en zones on existeix molta contaminació pel trànsit de vehicles.

De fet tal i com podem llegir en l’article el 80% de la gent de la península ibèrica va respirar aire contaminat per ozó. Aquest fet, segons les dades que es tenen, comporta unes 1800 morts a l’any per malalties respiratòries.

Malalties que s’haguessin pogut evitar si l’aire dels llocs on vivim no estigués tant contaminat per les emissions de gasos procedents de la combustió dels combustibles fòssils.

Per tant, si volem que millori la qualitat del nostre aire i tinguem menys episodis d’increment d’ozó i PAN’s, haurem de fer alguna acció per tal de reduir la contaminació procedent dels vehicles de transport. Continua la lectura de L’ozó troposfèric es dispara amb l’onada de calor

“La temperatura del planeta pujarà 2ºC més: és un desastre”

Entrevista a James Hansen, climatòleg, premi Fronteres del Coneixement.  James Edward Hansen (nascut el 29 de març de 1941) és un americà professor del Departament de Terra i Ciències Ambientals de la Universitat de Columbia. És un dels experts que va predir l’escalfament del planeta a causa de les emissions de CO2a l’atmosfera.

“Si l’augment de les concentracions de COes queda en 450 parts per milió (ara s’acosta als 400 ppm), el nivell del mar pujarà, almenys, sis metres. Però, tot i que hi ha una estreta relació entre augment de temperatura i pujada del mar, no sabem amb quina rapidesa respondran els gels perquè la composició de l’atmosfera no ha canviat mai tan ràpidament com ara…”

http://www.lavanguardia.com/encatala/20170615/423403658609/la-temperatura-del-planeta-pujara-2c-mes-es-un-desastre.html Continua la lectura de “La temperatura del planeta pujarà 2ºC més: és un desastre”

El gas que canvia el clima marca un rècord desconegut en 400.000 anys

En plena onada de calor, la primera de l’estiu, que tècnicament no arribarà fins d’aquí a vuit dies, notícies com aquesta prenen especial rellevància.

Els gasos d’hivernacle més comuns i importants són el diòxid de carboni, l’òxid nitrós i el metà.  El diòxid de carboni és el major impulsor de l’escalfament global.

L’estació científica de Hawaii va registrar al maig una mitjana de 409 ppm de diòxid de carboni en l’aire. La mitjana mensual de maig  confirma que la presència d’aquest gas d’efecte hivernacle segueix elevant-se de manera global, amb les oscil·lacions estacionals corresponents a cada part del planeta . Mentrestant hi ha gent que segueix negant el canvi climàtic…

http://www.lavanguardia.com/natural/20170607/423243482305/cambio-climatico-concentracion-co2-dioxido-carbono-mauna-loa.html?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_content=natural&utm_campaign=lv Continua la lectura de El gas que canvia el clima marca un rècord desconegut en 400.000 anys

Barcelona restringirà el trànsit per contaminació des de l’1 de desembre

Aquesta és una mesura que cal anar recordant, ciutats importants europees també actuen en aquest sentit. La DGT classifica el parc de vehicles en funció del seu potencial contaminant.El consistori ha fet aquest anunci amb motiu de la celebració de la Mesa Contra la Contaminació de l’Aire, que es va reunir aquesta setmana per fer balanç del Programa de Mesures contra la Contaminació Atmosfèrica que es va presentar fa sis mesos.

Es poden veure les etiquetes en aquesta web

http://www.dgt.es/es/prensa/notas-de-prensa/2016/20160414-dgt-clasifica-parque-vehiculos-funcion-potencial-contaminante.shtml

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/barcelona-restringira-transit-per-contaminacio-partir-del-desembre-6091201

Les restriccions en l’accés de vehicles a Barcelona durant episodis de contaminació començaran a partir del pròxim 1 de desembre, encara que s’exclourà la Zona Franca i la de Vallvidrera-Les Planes, ha anunciat avui l’ajuntament.

A partir d’aquesta data, quan es decreti un d’aquests episodis, no podran circular els turismes sense etiqueta de la Direcció General de Trànsit (DGT), ni les furgonetes pre Euro 1 entre les 07.00 i les 20.00 hores, excepte els vehicles de persones amb mobilitat reduïda, serveis d’emergència i serveis essencials.

El consistori ha fet aquest anunci amb motiu de la celebració de la Mesa Contra la Contaminació de l’Aire, que es va reunir ahir a la tarda per fer balanç del Programa de Mesures contra la Contaminació Atmosfèrica que es va presentar fa sis mesos.

Una vegada la Generalitat activi l’alerta d’episodi, Barcelona preveu iniciar les restriccions de mobilitat de vehicles en dies laborables en tot l’àmbit municipal, excepte a la Zona Franca i Vallvidrera-Les Planes.

ALGUNES EXCEPCIONS

Així mateix, la proposta de l’ajuntament contempla aplicar algunes excepcions, algunes d’elles de caràcter permanent (per a aquest any i els pròxims) i altres de règim específic (que només seran vàlides aquest any).

Les excepcions permanents inclouen els vehicles de persones amb mobilitat reduïda, els serveis d’emergències (policia, bombers i ambulàncies) i serveis essencials (mèdics, funeraris).

De forma específica, aquest any l’excepció també inclou les motos, els camions i les furgonetes Euro 1, Euro 2 i Euro 3.

Per tant, no podran circular les furgonetes i els turismes anteriors a la categoria Euro 1, és a dir, les furgonetes matriculades abans de l’1 d’octubre de 1994 i els turismes matriculats abans de l’1 de gener de 1997.

Per facilitar l’aplicació de la mesura, l’Ajuntament de Barcelona posarà a disposició dels ciutadans, a partir del mes que ve, un sistema automàtic d’avisos per alertar de l’activació i desactivació dels episodis, que es podrà descarregar a través de la web del consistori.

Les emissions d’EUA afecten les pluges al Sahel

La Terra constitueix en si mateixa tot un ecosistema. El món cada vegada està més afectat per crisis climàtiques. Si no la cuidem tirem pedres contra la nostra pròpia teulada, com un efecte bumerang. La reducció dels gasos de les centrals elèctriques de carbó d’Estats Units augmentaria les precipitacions a l’Àfrica. Un estudi mostra ara que la progressiva reducció de diòxid de carboni faria que plogués més, allà on més falta fa: al Sahel africà

http://elpais.com/elpais/2017/06/05/ciencia/1496640754_001719.html

Los gases emitidos en EE UU tienen un impacto directo sobre el clima muy lejos de allí. El dióxido de azufre generado durante décadas por los países más desarrollados habría trastocado el régimen de lluvias de otras regiones del planeta. En particular, un estudio muestra ahora que la progresiva reducción de este gas hará que llueva más allí donde más falta hace: en el Sahel africano.

El dióxido de azufre (SO2) que hay en la atmósfera procede de las erupciones volcánicas y, en su inmensa mayoría, de actividades humanas como la quema del azufre presente en combustibles fósiles como el carbón o el petróleo. Incoloro e irritante, en contacto con la humedad del aire, el SO2 reacciona y se convierte en trióxido de azufre y ácido sulfúrico. En los años 70 y 80 del siglo pasado los crecientes episodios de lluvia ácida llevaron a su eliminación del proceso de combustión de los coches y a la instalación de filtros en el otro gran emisor: las centrales eléctricas alimentadas con carbón.

Además de contaminar, el SO2 enfría y seca el planeta. A diferencia de otros gases que son de efecto invernadero como el CO2, las partículas de dióxido de azufre reducen la radiación solar que llega hasta a la superficie. Las emisiones de Europa y EE UU durante décadas trastocaron el complejo equilibrio de la circulación del aire sobre el Atlántico, provocando un enfriamiento anómalo en el hemisferio norte. Esto desplazó hacia el sur la llamada zona de convergencia intertropical (ZCIT), la región en la que los vientos de ambos hemisferios se encuentran. Al bajar la concentración de estas partículas, todo estaría volviendo a su sitio. Continua la lectura de Les emissions d’EUA afecten les pluges al Sahel