Arxiu de la categoria: COMPARATIVA SISTEMA FLUVIAL CATALUNYA/ESTREMADURA

I el pitjor no és la calor…..sinó la sequera que ve.

Aquests dos darrers dies he posat dos posts sobre l’increment d’ozó degut a la acció de la intensa radiació solar sobre els gasos emesos pels vehicles de transport. I amb ser un problema important, n’hi ha un altre que ho és molt més: La sequera. Especialment a Espanya. Sequera en aquest cas que anirà a més amb el canvi climàtic i que ja s’està manifestant de manera molt visible a les terres de la península Ibèrica.

Com podem llegir en un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/zonacritica/peor-calor-sequia_6_655194498.html), els números són prou clars: la mitja dels pantans a Espanya és de un 55 % de la seva capacitat. L’any passat en aquestes mateixes dates estaven a un 72 % de la seva capacitat. I el problema és que no s’albira un estiu amb grans precipitacions sinó més aviat les normals que són escadusseres. Amb aquestes dades, cal preocupar-se? Doncs si ja que és l’època de l’any on l’agricultura (que consumeix 2/3 de l’aigua total del país) requereix més aigua i on el TURISME ve en massa. I recordem que el consum d’aigua d’un turista no és el mateix que el d’un habitant del país, i que venen uns 60 milions de turistes (és a dir, dupliquem la població existent al país). I a banda de preocupar-nos podem fer alguna cosa? Doncs si, recordar que cal gastar l’aigua necessària i no malbaratar-la. Una família de 4 persones, i o dic per pròpia experiència, pot passar amb 100-125 l / habitant dia (comptant amb rentat de roba i dutxes). Lluny doncs dels 700 l / habitant dia dels USA o dels 300 l/ Hab dia d’alguns països europeus….

A Catalunya, però, l’estat dels embassaments en l’actualitat  no és tant crític (veure  https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/informesdwh/dades_embassaments_ca.pdf). Tot i això també cal aplicar la mateixa política, gastar el necessari i imprescindible (com en tot). Continua la lectura de I el pitjor no és la calor…..sinó la sequera que ve.

Entre todos lo mataron y el solito se murio

El títol fa referència al riu Ebre. En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/sostenibilidad/muerte-rio-ebro/20161016182409132767.html) podem llegir com el gegant que en el passat regava de vida el delta de l’Ebre i les terres de Navarra, Aragó i Catalunya s’està assecant poc a poc. Les causes son diverses. Entre elles podem citar l’augment dels cultius de regadiu, arribant a les barbaritats de plantar arròs en els deserts de les Bàrdenes i dels Monegros; un amunió de centrals de cicle combinat i centrals nuclears que també consumeixen aigua (un 8% del cabal total); l’increment de les zones arbrades en les zones de capçalera i l’acció del canvi climàtic que provoca menys precipitacions en forma de neu en les zones de capçalera i canvis en el règim pluviomètric. Tot aquest conjunt de factors, on sempre hi podem veure la ma de l’home, està “matant” al riu Ebre.

Em sembla important destacar un paràgraf de l’article perquè és un judici encertat del que està realment darrera de tota la problemàtica: “Mientras no acabemos con el neoliberalismo, el futuro de la Tierra y del valle del Ebro será cada día peor y si no lo hacemos rápidamente acabará matándonos. Eso sí con mucho dinero unos pocos, pero todos muertos”. El dit, mentre no cabem amb l’actual BAU, el del créixer-créixer, per al qual tots els recursos han de ser utilitzats fins l’esgotament per bé de créixer, res pot tenir solució. Per tant, fora bo començar a pensar i actuar per tal de canviar-lo. Continua la lectura de Entre todos lo mataron y el solito se murio

Comparativa dels sistemes fluvials Extremadura-Catalunya

El meu treball es centra en analitzar el aigua de diferents rius  de Extremadura i de Catalunya( Tajo, Erges, Alagón, Los Ángeles, Ter, Tordera, Congost i Besós). Amb els resultats observats podem dir que els nivells de contaminació de les dues regions  són semblants .  Mayte Ciudad