Arxiu de la categoria: ciència

La mida de les aules importa: més alumnes, més burocràcia i menys temps per aprendre

El president francès, Emmanuel Macron, va posar sobre la taula la qüestió de les ràtios, en general per sobre dels límits recomanables, durant la seva campanya electoral.

Sempre és un tema de recursos. La situació ha empitjorat en els últims anys com a conseqüència de les retallades perquè el descens de professors ha comportat la pujada d’alumnes.

Les classes massificades provoquen que el professorat perdi temps en imposar ordre, perjudiquen els estudiants més desfavorits i dificulten la individualització de l’ensenyament.

http://www.eldiario.es/sociedad/importancia-tener-pocos-alumnos-clase_0_670883145.html Continua la lectura de La mida de les aules importa: més alumnes, més burocràcia i menys temps per aprendre

Habilitats per als nens del futur

El 65% dels nens acabaran treballant en una cosa que no s’ha inventat encara. Desenvolupar habilitats com a part de les primeres aventures tecnològiques dels nens i nenes d’avui en dia pot ser important perquè en el futur sentin curiositat per aquest tipus de projectes.

https://elpais.com/tecnologia/2017/08/08/actualidad/1502198869_043485.html?autoplay=1

Zach Klein narraba en primera persona cómo le encantaba “jugar a Sim City y diseñar páginas web” de pequeño. Pero con cierto sentimiento de culpa cuando entró en la escuela secundaria se obligó a dedicarle menos tiempo al ordenador y más al deporte. Con el tiempo acabó mudándose a Nueva York y fundando una compañía, Vimeo –una especie de YouTube más elitista y sofisticado– que se vendió por una cifra millonaria a los pocos años. “Mi pasión original por Internet resultó ser muy valiosa para la economía una década después”. A lo que añade: “Es difícil predecir qué habilidades serán más valiosas en el futuro. Y todavía más complicado dar con la conexión entre los intereses de los niños y esas habilidades”. Continua la lectura de Habilitats per als nens del futur

Una perspectiva des de l’ecologia social a la polèmica sobre la calor a les aules

Aquest any hem patit i patim episodis de calor extrems en cadascun dels nostres ambients. Article que debat el tema des d’una perspectiva ecològica social.

…”Crida l’atenció  que els llocs on s’educa i forma a les generacions futures tinguin tan pocs recursos en aquesta societat del malbaratament energètic: per ventura no pensem en el demà de les nostres properes generacions?”… Continua la lectura de Una perspectiva des de l’ecologia social a la polèmica sobre la calor a les aules

L’àvia que va estudiar una carrera universitària amb la seva néta invident

La discapacitat d’Anastasia Belyaeva mai ha estat un problema per complir els seus somnis. Mostra d’esforç i superació que explica que les ganes d’aprendre poden superar tots els obstacles i totes les edats si existeix aquest propòsit.

Com va dir Henry Ford: Qualsevol persona que deixa d’aprendre és vella, ja sigui als vint o als vuitanta. Qualsevol que segueix aprenent es manté jove. La cosa més gran en la vida és mantenir la ment jove.

Perquè sempre podem aprofitar els recursos que ens ofereix la nostra natura.

Recordem que segons Albert Einstein: No entens realment alguna cosa a menys que siguis capaç d’explicar-la teva àvia.

http://www.lavanguardia.com/vida/20170727/4363384847/abuela-estudia-universidad-nieta-invidente.html?facet=amp

La ilusión de Anastasia Belyaeva era estudiar una carrera musical. Un sueño bastante común entre la mayoría de los adolescentes que salen del instituto. Pero para esta joven rusa, estudiar suponía todo un reto: es invidente y no existen universidades en Rusia, ni en gran parte del mundo, adaptadas a sus necesidades. Pero su discapacidad nunca fue un obstáculo para ella.

Desde pequeña, Anastasia manifestó una gran atracción por la música y más concretamente por el piano. El impulso de la joven por aprender era mucho más fuerte y estaba dispuesta a hacer cualquier cosa con tal de sentirse realizada. Su abuela, Nina Kolykhalova, sabía del empeño de su nieta y puso todos los medios a su alcance para que la nieta cumpliera su deseo: acompañarle a la universidad y ser sus ojos.

Desde pequeña, Anastasia manifestó una gran atracción por la música y más concretamente por el piano

Continua la lectura de L’àvia que va estudiar una carrera universitària amb la seva néta invident

Per què les noies no volen ser enginyeres?

A la classe de batxillerat de física sempre tenim majoria nois. Quin sentit té si les noies obtenen millors resultats a l’ESO en aquesta assignatura i altres afins?

Recordem que STEAM es refereix a les sigles Science, Technology, Matemàtiques, Engineering.

Segons l’article següent els estudiants d’educació superior perceben que es fomenta una imatge poc social dels àmbits STEM tecnològics, tant a nivell de les aplicacions socials que tenen les enginyeries com del treball en equip que comporta aquest tipus de professions. Alguna cosa hauríem de fer al respecte, això no és així. Continua la lectura de Per què les noies no volen ser enginyeres?

Reflexió final

Avui és dia 1 de Juliol. Oficialment, i per circumstàncies diverses, després de 20 anys he canviat d’institut. Així que deixaré d’escriure en aquest bloc pensat per al  departament de ciències del Giola, més concretament creat i mantingut per Montse Sans, l’alma mater del projecte. Oficialment pertanyo ja a la plantilla del nou institut.

Ara fa uns dos anys i una mica més varem començar a escriure, millor dit a penjar posts amb articles de diaris i altres mitjans de comunicació. Els articles han fet referència a qüestions lligades a la ciència, al món de l’ensenyament i al medi ambient. Els meus majoritàriament a qüestions mediambientals. Sobretot a la meva passió que és el món dels recursos naturals i les conseqüències de la seva explotació.

Avui per acomiadar-me penjaré un post ja antic que vaig enviar a “crisis energética” (veure https://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20081125182316950). En aquells temps (2008), la web de crisis energética era el referent sobre el zenit del petroli i dels recursos en general. Posteriorment ho ha estat i ho és la web d’Antonio Turiel “Oil Crash” (veure http://crashoil.blogspot.com.es/). Continua la lectura de Reflexió final

Dones científiques denuncien que només 1 de cada 5 llocs directius relacionats amb investigació estan ocupats per dones

La millor nota de la proves de Selectivitat de 2017 a Catalunya ha estat un 9,80. Quatre noies han assolit aquesta qualificació, tres d’elles de la demarcació de Barcelona i una de Girona.  veure :http://www.lavanguardia.com/vida/20170629/423759694917/empate-nota-mas-alta-selectividad-catalunya.html L’aspecte científic predomina.

A la vida adulta, es llicencien més dones que homes però, per alguna raó, no aconsegueixen culminar una carrera en recerca. Les dones acusen la falta de suports i mentors, perquè normalment els càrrecs de responsabilitat estan ocupats per homes que cooperen entre ells.

http://www.publico.es/ciencias/cientificas-denuncian-discriminacion-genero-empieza-estereotipos.html

El número de hombres y mujeres dedicados a la ciencia en España está bastante equilibrado (40-60), pero cuanto mayor es el puesto de responsabilidad, menor es la presencia femenina, un desequilibrio que nace de los estereotipos sociales y de los sesgos inconscientes que empapan el cerebro de las niñas.

Así han coincidido hoy la directora del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, María Blasco, la directora de la Unidad Mujeres y Ciencia del Ministerio de Economía, Ana Puy, la presidenta de la Sociedad de Científicos Españoles del Reino Unido (CERU), María Jiménez, y la catedrática de Química Inorgánica Eva Hevia.

 Las cuatro han participado en un debate sobre mujeres y ciencia organizado por la Fundación Banco Santander cono motivo del anuncio del II Premio Talento Emergente, creado por la entidad bancaria y la CERU, que este año ha obtenido Xavier Moya, Físico e investigador de la Royal Society en el Departamento de Ciencias de Materiales y Metalurgia de la Universidad de Cambridge.

Según datos de la Fundación Banco Santander, el 70% de las mujeres cree que tener un hijo dañará su carrera, el 63% de los españoles cree que las mujeres no sirven para ser científicas de lato nivel, y en España sólo el 15% de los premios para científicos se conceden a mujeres.

Además, según datos del Ministerio de Economía, sólo 20% de los puestos directivos relacionados con la investigación (cátedras universitarias y dirección centros) están ocupados por mujeres, frente a un 80% de hombres. A partir de ahí, cuanto mayor es el cargo, menos mujeres hay.

Sólo el 2% de las rectorías estaban ocupadas por mujeres y ningún Organismo Público de Investigación (OPI) estaba dirigido por una mujer

Tal y como ha recordado Puy, en 2016, en España sólo el 2% de las rectorías estaban ocupadas por mujeres y ningún Organismo Público de Investigación (OPI) estaba dirigido por una mujer.

Y es que hasta llegar ahí, las mujeres recorren un largo camino de discriminación que empieza en las escuelas.

“Los estereotipos son determinantes. En enero, Science publicó un estudio que advertía que hasta los 7 años las niñas se ven capaces de hacer las mismas cosas que los niños pero a partir de esa edad empiezan a pensar que no son capaces de realizar actividades difíciles. Es preocupante”, ha dicho Blasco.

Ya en la vida adulta, se licencian más mujeres que hombres pero, por alguna razón, no logran culminar una carrera en investigación.

“Las mujeres acusan la falta de apoyos y mentores, porque normalmente los cargos de responsabilidad están ocupados por hombres que cooperan entre ellos. Hay que empezar por fomentar el apoyo a las mujeres” con estrategias y políticas de igualdad que no deberían ser voluntarias, sino que “deberían estar regladas”.

Para Eva Hevia, la formación es “esencial”, sobre todo para quienes están en comités evaluadores y deben escoger entre distintos candidatos (hombres y mujeres).

“Hay sesgos inconscientes, con porcentajes abrumadores, sesgos del cerebro, que inclinan la decisión hacia el lado masculino” y es que los estereotipos sociales empiezan en el colegio, “es una trayectoria muy larga” para combatir, lamenta Hevia, y “una ventaja para los hombres”, apunta Blasco.

Además, según el último informe del Foro Económico Mundial, la brecha salarial entre hombres y mujeres no se cerrará hasta 2113.

“En 2010 y 2011, España ocupaba los puestos 11 y 12 de ránking mundial en igualdad de género pero con los años de la crisis ha ido bajando puestos hasta el 29, y aunque la crisis ha sido dura no justifica esta situación porque los trabajos menos cualificados hechos por mujeres han aumentado estos años mientras que los de alta cualificación han caído”.

Esta es la prueba de que “los sesgos inconscientes no van amainando, sino que van a más”, ha lamentado Blasco.

Continua la lectura de Dones científiques denuncien que només 1 de cada 5 llocs directius relacionats amb investigació estan ocupats per dones

Noruega ha d’invertir milions per tal d’arreglar el banc de llavors

Ara ja fa un cert temps vaig posar un post sobre el suposat “indestructible” dipòsit de llavors Norueg construït a Spitsbergen (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/24/el-canvi-climatic-i-la-reserva-de-llavors-de-lartic/). De fet no ha resultat tant inexpugnable com pensaven i el canvi climàtic l’ha posat en perill. Ara, per tal d’arreglar la situació, el govern Norueg haurà d’invertir milions d’euros per tal de garantir la seva resistència davant el pas del temps …..i del canvi climàtic (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Noruega-invertir-millones-fortaleza-inexpugnable_0_654085536.html).

Un exemple més de com el canvi climàtic ens està cada vegada afectant més i més. Mentre els governs no fan tot el que haurien de fer. El resultat són unes despeses econòmiques cada vegada més importants, danys materials, pèrdua de vides humanes i un medi ambient cada cop més sotmès a stress i degradat. Continua la lectura de Noruega ha d’invertir milions per tal d’arreglar el banc de llavors

Els fetus reaccionen davant les cares en el úter

Se sap que els nadons reaccionen abans davant d’una cara que d’una forma. El que no se sabia, i ara ho han pogut comprovar amb ajut d’un sofisticat dispositiu d’ultrasons en 4D, és que els fetus (en aquest cas de 34 setmanes) dins de l’úter també reaccionen davant de les cares. Un altre efecte observat, tal i com podem llegir en l’article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Fetos-en-desarrollo-reaccionan-al-ver-formas-de-caras-dentro-del-utero), és que la llum exterior pot travessar els teixits i arribar a l’úter. L’úter està dons il·luminat. Per tant, els especialistes desaconsellen a les embarassades la utilització de llums intenses. Continua la lectura de Els fetus reaccionen davant les cares en el úter

Les dones de l’observatori de Harvard

Ara que l’administració Trump, al USA, està expandint una perillosa actitud anticiència i una misogínia manifesta, penjo un interessant article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Entrevistas/Las-mujeres-lograron-objetivos-cientificos-antes-de-poder-votar).

L’article ens parla de tot un reguitzell de dones, de científiques, que varen estar treballant de valent per catalogar estrelles i per descobrir els secrets de l’Univers. Dones sense les quals la ciència, en aquest cas l’astronomia, no hauria estat el que és avui en dia. Dones moltes vegades, com encara ara passa, invisibles.

L’article ens recorda que tant en la qüestió de divulgació de la ciència per tal de fer-la més propera a la gent, com en els drets de les dones, encara queda molt per fer. Continua la lectura de Les dones de l’observatori de Harvard