Arxiu de la categoria: ciència

Per què els pares creuen que els adolescents passen de tot (i per què no és cert)

Ni el pal ni la pastanaga funcionen per motivar els xavals.Ho veiem cada dia els alumnes maduren i són capaces d’entendre la importància de l’esforç, però cada un al seu ritme (fins i tot aquells que són més difícils). Aquesta maduració, indiquen els investigadors , es produeix en funció del context. Un estudi demostra que només els adolescents més grans, i per tant més madurs, són capaços d’esforçar-se més per contestar millor en el joc quan les recompenses són més grans, i per tant es mostren més motivats. Això passa en l’adolescència que és un món a part, curiós, en els adults, i fins i tot en nens petits quan la recompensa és immediata, funciona diferent.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20171128/433276623830/incentivos-recompensas-no-funcionan-motivar-adolescentes.html

Tu hijo adolescente no pasa de todo. Por mucho que quiera obtener algo, ni los incentivos ni los castigos funcionan para motivarlo y que se empeñe con más ahínco en conseguirlo. El motivo no es falta de voluntad o de pereza o de pasotismo, ni mucho menos, sino una cuestión de neurociencia.

Investigadores de la Universidad de Harvard han escudriñado con escáner el cerebro de chavales de entre 13 y 20 años mientras resolvían un juego de ordenador, con el que podían ganar o perder dinero, y han visto que las regiones cerebrales implicadas en relacionar el esfuerzo que hay que hacer y en estimar el valor de una recompensa están desconectadas. Continua la lectura de Per què els pares creuen que els adolescents passen de tot (i per què no és cert)

Un món sense terrorisme, sense pobresa i sense fam, la reivindicació dels nens en el seu dia

El 20 de novembre és un dia important per a la infància. És el Dia Universal del Nen des de 1954, però també és l’aniversari de l’adopció de la Declaració Universal dels Drets de l’Infant, el 1959. A més, és el dia en què es va aprovar la Convenció dels Drets de l’Infant, el 1989 , el més universal dels tractats internacionals. Disponible en anglès

La Convenció sobre els Drets de l’Infant estableix una sèrie de drets, inclosos els relatius a la vida, a la salut, a l’educació i a jugar, així com el dret a la vida familiar, a estar protegits de la violència, a no ser discriminats ja que s’escoltin les seves opinions.

Malgrat això, 385 milions de nens viuen en la pobresa extrema, 264 milions no estan escolaritzats i 5,6 milions de nens menors de cinc anys van morir l’any passat per causes que podien haver-se previngut.

Mares i pares, professors, infermers i doctors, líders governamentals i de la societat civil, professionals dels mitjans de comunicació, religiosos, empreses i mitjans de comunicació poden fer molt per promoure junts el benestar de la infància.

Els nens i nenes prenen el comandament

Per celebrar el Dia d’aquest any, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) ha convidat els nens de tot el món a que assumeixin un paper clau en els mitjans de comunicació, en la política, en les empreses, així com en el món de l’esport i l’entreteniment. Amb aquest protagonisme, es busca que aquests nens donin suport i veu als milions de menors, que al contrari que ells, no poden anar a l’escola, estan desprotegits o pateixen el desarrelament.

http://ecodiario.eleconomista.es/internacional/noticias/8755744/11/17/Un-mundo-sin-terrorismo-sin-pobreza-y-sin-hambre-la-reivindicacion-de-los-ninos-en-su-dia.html

Un mundo sin terrorismo, sin pobreza y sin hambre, esa es una de las reivindicaciones más repetidas por los niños y niñas de todo el mundo cuando son consultados sobre sus deseos de futuro, según ha explicado en un comunicado con motivo del Día del Niño el Fondo de Naciones Unidas para la Infancia (UNICEF). Continua la lectura de Un món sense terrorisme, sense pobresa i sense fam, la reivindicació dels nens en el seu dia

Els gossos també es comuniquen amb expressions facials

No se si pensen, però de vegades ho sembla.Moltes vegades, les seves expressions semblen anar més enllà d’actes instintius. Diuen que la cara és el reflex de l’ànima. Fins ara aquesta expressió es podia aplicar als humans i alguns primats amb una afirmació científicament provada. Aquest descobriment demostra que els gossos també modulen la seva expressió facial en un intent de comunicar-se amb les persones. Segons publiquen els científics a la revista Scientific Reports, els gossos fan gestos amb la cara si un humà els està mirant per comunicar-se.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20171019/432183335096/perros-comunican-expresiones-faciales.html

Puede que alguna vez el lector haya intercambiado miradas con un perro, y que haya percibido cómo cambia la expresión del rostro canino al observarle. Cómo abre un poco más los ojos, cómo levanta las orejas, cómo entreabre la boca hasta que asoma la lengua. Como si quisiera decirle algo con sus gestos. Continua la lectura de Els gossos també es comuniquen amb expressions facials

Les tres pioneres que van trencar el ‘sostre de vidre’ de les Ciències

Fa cent anys, el 8 de març de 1910, la Gaseta de Madrid va publicar una Reial Ordre del Ministeri d’Instrucció Pública, que dirigia llavors el Comte de Romanones, permetent per primera vegada la matriculació d’alumnes en tots els establiments docents. Aquesta ordre derogava altra Reial ordre, de l’11 de juny de 1888, que admetia l’entrada de dones a la universitat com a estudiants privats, però requeria l’autorització del Consell de Ministres per a la seva inscripció com a alumnes oficials. Aquest important fita en l’avanç cap a la igualtat, va ser possible per la tenacitat i decisió d’algunes dones que van decidir rebel·lar-se contra regulacions injustes que impedien el seu accés al coneixement i el seu ple desenvolupament com a éssers humans. Fins llavors era il·legal.

El 1924 sota el mandat de Primo de Rivera, es va autoritzar una “vot femení amb restriccions”, en què només podia votar en eleccions municipals aquelles dones majors de 23 anys que estiguessin “emancipades”. Quedaven excloses al dret al vot les dones “casades” i les “prostitutes”. Fins llavors el vot femení era il·legal.

La història sempre ens ensenya que tots els sostres es poden trencar i el sentit comú supera sempre a una legalitat canviant  . Aquest article homenatja les primeres químiques Vicenta Arnal, Ángela García de la Porta i Maria Antònia Zorraquino, les primeres dones en aconseguir el grau de doctor en Ciències a Espanya, el 1929 i 1930.

http://www.publico.es/ciencias/tres-pioneras-rompieron-techo-cristal-ciencias.html

“Mi madre estaría sorprendida con tanto homenaje. Siempre dijo que había hecho lo que tenía que hacer, y nunca pensó que hubiera hecho nada excepcional”, explica María Pilar Alfaro. Lo que hizo su madre, Ángela García de la Puerta, junto con Jenara Vicenta Arnal y María Antonia Zorraquino, fue romper en 1929 y 1930 uno de los ‘techos de cristal’ de la universidad al convertirse en las primeras doctoras en Ciencias de la universidad española.

García de la Puerta, natural de Soria y segunda en obtener el doctorado tras su amiga Arnal, había quebrado otro ‘techo de cristal’ académico un año antes, cuando fue la primera mujer en ocupar una plaza de catedrática de Física y Química en un instituto, y superaría otro en los años 30 como directora del Miguel Servet, también en Zaragoza.

La Facultad de Ciencias de la universidad de Zaragoza, en la que las tres iniciaron sus estudios de Química en los años 20, rindió este jueves un homenaje a las tres pioneras, que alcanzaron el doctorado cuando no hacía ni tres lustros que el Ministerio de Instrucción Pública había allanado, en marzo de 1910, el camino de la presencia femenina en los campus. De hecho, la primera mujer que se matriculó en esa materia en la capital aragonesa lo había hecho en 1915, recordó el decano, Luis Oriol. Continua la lectura de Les tres pioneres que van trencar el ‘sostre de vidre’ de les Ciències

Una educació per a la sostenibilitat no se centra només en l’alfabetització i el mercat laboral

Entrevista a Erik Assadourian. L’investigador del Worldwatch Institute, parla de l’escola com a eina clau per combatre l’amenaça del canvi climàtic.  Idees que comparteixo plenament.

Destaquem:
“El sistema educatiu està empitjorant perquè crea estudiants que són bons consumidors”.
“La negació del canvi climàtic és un pensament continu en una economia creixent. Aquest model de consum no funciona”.

http://www.eldiario.es/sociedad/ecologia-educacion-educacion_sostenible_0_694330975.html

La responsabilidad de los centros educativos ante el cambio global y su necesidad de transformación para que sus alumnos habiten de forma sostenible el planeta es el tema central del libro Educación ecosocial. Cómo educar frente a la crisis ecológica. Este texto, editado por FUHEM Ecosocial e Icaria, forma parte de un proyecto global coordinado por Erik Assadourian, investigador senior del Worldwatch Institute, en el que se realiza una investigación sobre la situación del mundo y el papel fundamental de la educación para combatir el cambio climático.

¿En qué consiste la educación ecosocial? ¿en qué deberían centrarse las familias y profesores para educar a los estudiantes en una crisis ecológica como la actual?

Lo más importante es la educación para la sostenibilidad y la resiliencia. Los niños deben construir un futuro sostenible y tienen que estar preparados para ser líderes en época de crisis, ayudar a su comunidad en cambios económicos o desastres naturales, como lo que está sucediendo en Puerto Rico. Que sepan hacer frente a la sequía o a conflictos que suceden a menudo en áreas con climas extremos. Para ello necesitan tener conocimientos científicos, una situación que en Estados Unidos es complicada porque muchos padres y profesores mantienen la negación del cambio climático. Continua la lectura de Una educació per a la sostenibilitat no se centra només en l’alfabetització i el mercat laboral

El rellotge biològic del cos humà guanya el Nobel de Medicina

Tots formem part d’un tot. Tot és un gran ecosistema en què els seus elements funcionen a l’uníson. Temperatura corporal, tensió arterial o nivell d’alerta són algunes de les funcions del cos humà que segueixen un patró circadià

En el cos humà, múltiples funcions segueixen un ritme circadià -de les paraules llatines circa (aproximadament) i dies (dia) – sincronitzat amb el període de rotació de la Terra. Així, entre d’altres exemples, la temperatura corporal és mínima de matinada i màxima a la tarda; el nivell d’alerta és màxim al matí, mentre que la tensió arterial és màxima a la tarda; i encara que la somnolència augmenta de manera transitòria a primera hora de la tarda, el somni profund és màxim a la nit.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20171002/431636515446/premio-nobel-medicina.html

El descubrimiento del reloj biológico que regula el funcionamiento del cuerpo humano y otros organismos ha ganado el premio Nobel de Medicina de 2017, según ha anunciado la Asamblea Nobel del Instituto Karolinska de Estocolmo. Los estadounidenses Jeffrey Hall, Michael Rosbah y Michael Young comparten el galardón por haber desentrañado “los mecanismos moleculares que controlan los ritmos circadianos”.

“Sus descubrimientos explican cómo las plantas, los animales y los humanos adaptan su ritmo biológico de manera que esté sincronizado con las revoluciones de la Tierra”, destaca la Asamblea Nobel en el comunicado en que anuncia el premio. “Nuestro reloj interno […] regula funciones críticas como el comportamiento, los niveles de hormonas, el sueño, la temperatura corporal y el metabolismo”. Continua la lectura de El rellotge biològic del cos humà guanya el Nobel de Medicina

L’1-O entra a les aules: “Com a docent no puc inhibir-me davant la pregunta d’un alumne”

Article aparegut al ” diari de l’educació “. Només destacar un paràgraf:

¿On aprendran els alumnes a entendre’s i a parlar i debatre? ¿A les tertúlies televisives?”, ironitza Barlam, el professor de l’institut Cal Gravat. I abunda Farràs: “Si l’educació política depèn dels debats de La Sexta Noche, del circ de Twitter i dels vídeos de Facebook, no anirem enlloc, i això no hi ha dubte que el consumeixen tots els adolescents”, sentencia .  No val dir: “millor no fer soroll”.

http://diarieducacio.cat/l1-entra-aules-docent-no-inhibir-me-davant-pregunta-dun-alumne/

El debat al voltant del referèndum ha arribat a les aules catalanes. Més enllà dels advertiments de la Fiscalia i de les cartes del Govern als directors d’escoles, més enllà de les vagues estudiantils, de l’activisme de la comunitat educativa per obrir els col·legis o dels avisos de la Fiscalia de Menors, l’1-O és també un repte pedagògic per a molts docents. Alguns d’ells es pregunten com abordar una qüestió política que no deixa indiferents als seus alumnes. Continua la lectura de L’1-O entra a les aules: “Com a docent no puc inhibir-me davant la pregunta d’un alumne”

La revista ‘Nature’ alerta que la situació política danya la ciència a Catalunya

 Segons un article de la Vanguardia la revista critica el bloqueig dels pressupostos de les institucions de recerca.La revista científica elogia que “Catalunya ha creat un conjunt de centres de recerca d’alt nivell i una agència que recluta a científics de primera línia i paga els seus salaris”.

http://www.lavanguardia.com/politica/20170928/431604611198/revista-nature-ciencia-catalunya-referendum-1o.html

“El movimiento de Madrid de bloquear los presupuestos de orga­nismos públicos, incluidos centros de investigación y universidades, […] amenaza el estatus de primer ­nivel mundial de los institutos que la región ha construido con tanto es­mero”, advierte la revista científica Nature en un editorial titulado “Crisis catalana”.

El artículo, que se publica en la edición de hoy de Nature, se abstiene de pronunciarse a favor o en contra de la independencia de Catalunya. Sostiene que “la ciencia tendría mucho que ganar con la independencia, pero también mucho que perder”. Pero hace hincapié en que “la incertidumbre política probablemente se intensifique sea cual sea el resultado” del 1 de octubre y que “esto es perjudicial”. Continua la lectura de La revista ‘Nature’ alerta que la situació política danya la ciència a Catalunya

La FaPaC denuncia “ingerència policial” a les escoles en hores lectives

Article publicat al diari Público aquest matí.

http://www.eldiario.es/politica/FaPaC-denuncia-injerencia-policial-colegios_0_691181076.html

La FaPaC ha denunciado la “injerencia judicial y policial en el normal funcionamiento del día a día lectivo de nuestros centros”, en referencia a la presencia de Mossos d’Esquadra para identificar y tomar declaración a los directores de las escuelas designadas como colegios electorales el 1-O.

La Federación de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos de Cataluña (FaPaC) considera que las escuelas “son espacios para adquirir conocimientos y alterar su día a día no es la manera más adecuada de formar a los ciudadanos del mañana”.

La FaPaC ha criticado “la entrada de la policía en horario lectivo en los centros” porque consideran que ello “transmite a los niños una sensación de delito”.

“Si los registros se tenían que hacer por mandato judicial, entendemos que hay franjas del día más propicias”, ha añadido la FaPaC en un hilo de tuits.

“Una vez más, queremos poner en valor la escuela pública como espacio de democracia, tolerancia y respeto, unos valores que la escuela privada financiada con fondos públicos demasiadas veces no acaba de compartir”, critica la federación.

La FaPaC ha hecho un llamamiento a las más de 2.200 asociaciones de madres y padres de Cataluña que tiene federadas para que participen en las movilizaciones “en defensa de la democracia”.

El sistema educatiu espanyol és incapaç de reenganxar als alumnes que suspenen curs rere curs

La taxa espanyola d’abandonament escolar primerenc duplica la de la UE i el percentatge d’alumnes repetidors triplica la mitjana de l’OCDE. Són dades i no podem mirar cap a una altra banda. Què és el que no fem bé? Ho veiem cada dia, en el moment que un alumne comença a suspendre assignatures és molt difícil recuperar-lo. La motivació és la clau, que com a professors hem de saber transmetre . Però també la manca de recursos per acompanyar els joves que ja han complert els 16 anys, és un altre dels problemes que ha identificat Unicef. És un treball necessari de tota la comunitat educativa.

http://www.eldiario.es/sociedad/exclusion_educativa-sistema_educativo-abandono_escolar_0_689431809.html

La tasa española de Abandono Escolar Temprano (AET) duplica a la de la Unión Europea y el porcentaje de alumnos de nuestro país que repiten algún curso es tres veces mayor que la media de la OCDE. El sistema educativo español tiene un problema para combatir la exclusión educativa y reenganchar a los estudiantes que van encadenando asignaturas suspensas: Unicef ha advertido recientemente que los programas de enseñanza inclusiva no están siendo “eficaces”.

“Cuando comencé a suspender y repetir ningún profesor se sentó conmigo. En el instituto nadie me ayudó a organizarme, ni me preguntaron qué me estaba pasando”, cuenta Salma. A esta joven de 20 años, residente en el barrio madrileño de Carabanchel, nunca le había quedado una asignatura pendiente, hasta que llegó a tercero de la ESO. En ese momento se encontró una barrera tanto emocional como educativa que no supo abordar. Continua la lectura de El sistema educatiu espanyol és incapaç de reenganxar als alumnes que suspenen curs rere curs