Arxiu de la categoria: ciència

Noruega ha d’invertir milions per tal d’arreglar el banc de llavors

Ara ja fa un cert temps vaig posar un post sobre el suposat “indestructible” dipòsit de llavors Norueg construït a Spitsbergen (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/24/el-canvi-climatic-i-la-reserva-de-llavors-de-lartic/). De fet no ha resultat tant inexpugnable com pensaven i el canvi climàtic l’ha posat en perill. Ara, per tal d’arreglar la situació, el govern Norueg haurà d’invertir milions d’euros per tal de garantir la seva resistència davant el pas del temps …..i del canvi climàtic (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Noruega-invertir-millones-fortaleza-inexpugnable_0_654085536.html).

Un exemple més de com el canvi climàtic ens està cada vegada afectant més i més. Mentre els governs no fan tot el que haurien de fer. El resultat són unes despeses econòmiques cada vegada més importants, danys materials, pèrdua de vides humanes i un medi ambient cada cop més sotmès a stress i degradat. Continua la lectura de Noruega ha d’invertir milions per tal d’arreglar el banc de llavors

Els fetus reaccionen davant les cares en el úter

Se sap que els nadons reaccionen abans davant d’una cara que d’una forma. El que no se sabia, i ara ho han pogut comprovar amb ajut d’un sofisticat dispositiu d’ultrasons en 4D, és que els fetus (en aquest cas de 34 setmanes) dins de l’úter també reaccionen davant de les cares. Un altre efecte observat, tal i com podem llegir en l’article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Fetos-en-desarrollo-reaccionan-al-ver-formas-de-caras-dentro-del-utero), és que la llum exterior pot travessar els teixits i arribar a l’úter. L’úter està dons il·luminat. Per tant, els especialistes desaconsellen a les embarassades la utilització de llums intenses. Continua la lectura de Els fetus reaccionen davant les cares en el úter

Les dones de l’observatori de Harvard

Ara que l’administració Trump, al USA, està expandint una perillosa actitud anticiència i una misogínia manifesta, penjo un interessant article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Entrevistas/Las-mujeres-lograron-objetivos-cientificos-antes-de-poder-votar).

L’article ens parla de tot un reguitzell de dones, de científiques, que varen estar treballant de valent per catalogar estrelles i per descobrir els secrets de l’Univers. Dones sense les quals la ciència, en aquest cas l’astronomia, no hauria estat el que és avui en dia. Dones moltes vegades, com encara ara passa, invisibles.

L’article ens recorda que tant en la qüestió de divulgació de la ciència per tal de fer-la més propera a la gent, com en els drets de les dones, encara queda molt per fer. Continua la lectura de Les dones de l’observatori de Harvard

La veritable transició que ve….

Avui si penjo l’article que havia d’haver anat ahir. Es tracta d’una magnífica reflexió de Emilio Santiago Muiño (veure http://www.eldiario.es/autores/emilio_santiago_muino/) al voltant del concepte de desenvolupament sostenible i dels reptes de la transició al futur imminent que ens espera (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/verdadera-transicion-viene-lejos_6_651344861.html).

Sense cap més comentari vull destacar els següents paràgrafs del article:

  • La distancia entre la gravedad del problema ecológico y su percepción ciudadana es uno de los abismos más desgarradores del siglo XXI
  • El desarrollo sostenible ha fracasado. En 2017 el naufragio del proyecto se ha hecho patente en el hecho de que ni un solo indicador socioecológico importante ha conocido mejora alguna tras 25 años de acción institucional impulsada bajo este marco. Al contrario: en términos globales, todos han empeorado
  • Más pronto que tarde el incremento de su propio consumo interno negará a Argelia su condición de nación exportadora. Entonces, países como España y Francia deberán elegir: o transición energética nacional (con reducción de consumos) o invasión militar
  • Ante lo que se enfrenta España, Europa y la humanidad en su conjunto es a la quiebra de un modo de generar riqueza y cohesión social que ya no va a ser viable.
  • Simplificando mucho, tres campos de tareas van a marcar nuestro futuro: necesitamos otra relación con la naturaleza, un nuevo sistema de intercambio de energía y materiales que sea sostenible y basado en recursos renovables; pero esto tendrá un recorrido corto si no viene acompañado de un modelo socioeconómico diferente para dejar de vivir en sociedades tan desiguales y que necesiten crecer para funcionar.

Aquest darrer paràgraf, el del canvi socioeconòmic és el que ahir em va fer esclatar i posar el post sobre el que ensenyem (o ens deixen ensenyar)…veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/06/05/el-que-ensenyem-o-ens-fan-ensenyar/.

Necessitem educar als nostres alumnes en un nou model que no segueixi amb els defectes de l’actual. Sense això res serà possible. Cal un canvi d’actituds, valors, normes, hàbits i creences. Un profund canvi que permeti anar cap a un ….. “Modelo productivo sostenible, modelo socioeconómico desenganchado del crecimiento y vivir bien con menos: este es el triple desafío de la verdadera segunda transición española.” Continua la lectura de La veritable transició que ve….

El que ensenyem (o ens fan ensenyar)

Certament avui anava a posar un post diferent d’aquest, però hi ha dies que la paciència s’esgota i un cert regust agre li ve a un a la boca i el cos se’t posa malament.

Anava llegint els diaris, quan de sobte m’he trobat un article al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/otrasmiradas/9091/la-logica-perversa-de-la-educacion-financiera/), on parlava de l’educació financera que donem (o ens fan donar) als nostres alumnes. En realitat no donem ( o no ens deixen) una educació financera que permeti qüestionar l’actual model que ens porta a tots els desastres ambientals que habitualment comentem. La educació que es dona (o ens fan donar) és en realitat una educació amb vistes a reforçar i aprofundir en l’actual model neoliberal que tants bons resultats ens està donant (crisi de recursos, crisi ambiental i crisi econòmica (de la qual es vol sortir amb treballs cada cop més precaris i amb cada vegada menys drets laborals…)).

I el problema és que aquesta educació no ha estat triada pels docents o planificada per docents. Qui hi ha darrera d’aquesta determinada opció de educació financera és el BBVA i altres bancs. I com és possible això? Doncs a partir de crear una necessitat. Aquesta necessitat, creada i publicitada a través dels seus mitjans informatius (que són molts i variats), ha estat el darrer informe PISA sobre competència financera (pagat pel BBVA). Com que els estudiants espanyols suspenen això vol dir que necessiten més educació financera. I no qualsevol, sinó aquella que adoctrini en els principis de la economia neoliberal: la responsabilitat passa de l’estat a l’individu i no hi ha causes de tipus estructural per a l’endeutament sinó que cal fer un judici moral ….ja que la pobresa i la precarietat són un problema de mal comportament.

Curiosament la educació financera va sorgir a l’any 2012 de la ma de la OCDE, el G-20 i el Banc Mundial, després del 15M. Calia aprofitar la crisi econòmica per tractar d’adoctrinar i convèncer al poble de la necessitat d’una “determinada” educació financera. Perquè és el poble el responsable de la crisi, per haver viscut per damunt de les seves possibilitats……

Però no tant sols tenim la intervenció d’ens no lligats a la docència en la confecció d’aquesta matèria. De fet, les mateixes competències l’aprenentatge al llarg de la vida, l’apertura de les escoles a les empreses, son conceptes impulsats per la OCDE, l’ERT (https://www.ert.eu/), el Banc Mundial, l’OMC i polítics com Jacques Delors, entre d’altres. Per fer-se una idea de la manipulació ideològica de l’ensenyament recomano el llibre de Carrera i Luque (2016): Nos quieren más tontos ( Carrera, P i Luque, E (2016): Nos quieren más tontos. La escuela según la economía neoliberal. Vilassar de Dalt: Edit El Viejo Topo, 158 pp).

En resum: De que em serveix explicar als meus alumnes la problemàtica mediambiental si paral·lelament els hi ensenyen a fer tot allò que la causa? No fora millor parar a pensar quines són les causes dels principals problemes que ens afecten i educar anant a l’arrel dels problemes? Són necessaris els coneixements financers: SI, però des d’un punt de vista general que abasti totes les opcions i no només una determinada. Continua la lectura de El que ensenyem (o ens fan ensenyar)

Alerta per un gran brot d’hepatitis A

La hepatitis A és una malaltia vírica que provoca la inflamació del fetge. Es coneixen uns 5 tipus de virus causants d’hepatitis: EL A, el B, el C, el D i l’E. D’aquests 5, el A i el E pel general es contagien per la ingestió d’aigua o aliments contaminats i els altres 3 (B,C i D) per el contacte amb humors corporals contaminats.

En el cas de la hepatitis A, que és el que comentem avui en aquest bloc arran d’un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/orgullo-lgtb-espana-responde-tarde.html), s’ha d’especificar que és troba en la femta de les persones infectades. D’aquesta manera es pot contraure la malaltia si:

a. es mengen o beuen aliments o aigües contaminades per la matèria fecal procedent de persones amb la infecció.

b. s’entra en contacte amb femta o sang d’una persona infectada

c. es deixen virus en objectes degut a un mal rentat de les mans desprès d’haver anat al wc. i alguna altra persona utilitza o toca aquests objectes.

d. participa en pràctiques sexuals que impliquen contacte oral i/o anal.

Doncs bé, segons els que podem llegir en l’article de Público a Europa i sobretot a Madrid hi ha un increment del virus de la hepatitis A. En el cas de Madrid la prevalència d’aquesta malaltia és una de les més altes del continent europeu i és considera el major brot en nombre de casos des que es té registre.

Què s’hauria de fer davant d’aquests fets? Com sempre prevenir. I què cal fer per prevenir? El primer informar de què és, com es pot agafar, com es pot guarir i com es pot minvar el contagi. I com és evident la informació hauria d’arribar a TOTA la població per tal de que actués amb prudència respecte a determinades pràctiques sexuals i que adoptés tota una sèrie de normes pràctiques d’higiene (com és el rentar-se bé les mans, amb aigua i sabó, desprès d’anar al wc). Em sembla important lo de TOTA, perquè si bé – de moment – està sobretot concentrada en el col·lectiu homosexual (al menys pel que sembla llegir-se en la notícia publicada al diari), tant les pràctiques sexuals de risc com la higiene no són exclusives d’aquest col·lectiu.

A més d’aquestes normes, també caldria vacunar a la població de més risc. Perquè existeix una vacuna altament eficaç i segura contra el VHA. Altre cosa, com podem llegir en l’article, és que la vacuna estigui en les quantitats necessàries (bé perquè no n’hi hagi al mercat, bé per una mala planificació de les autoritats sanitàries…).

Com és evident, el fet que existeixi una vacuna i que la malaltia no sigui – en la majoria de casos – mortal no ens ha de fer oblidar les mesures profilàctiques de prevenció. No s’ha de baixar mai la guàrdia davant de les malalties infeccioses. Hi ha una sèrie de mesures d’higiene, sobretot el rentat de les mans, que no cal oblidar (ni tampoc magnificar fins al punt de l’obsessió). Continua la lectura de Alerta per un gran brot d’hepatitis A

Discrepant obertament.

Que l’economista Vicenç Navarro és un economista de reconegut prestigi internacional i que m’uneix amb ell (i amb el Sr. Juan Torres)  les aspiracions de justícia social i redistribució de la riquesa, no és un fet nou (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/03/05/clima-economia-i-energia-divergint-des-de-la-properia/). Dit això i amb el degut respecte, val a dir que la paciència té un límit i que aquest en el meu cas ja ha estat sobrepassat.

No és la primera vegada que el Sr. Navarro discrepa de les tesis decreixentistes (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2014/02/revista-de-prensa-vicenc-navarro-en.html), la qual cosa entra en el dret de qualsevol persona. Però ja està bé que una persona com ell, que en els seus articles sobre economia sempre parla de lo que les proves científiques indiquen per tal de poder rebatre una hipòtesi, utilitzi ara l’argument de la seva opinió com a prova més que acceptable.

I és que en ciència la creença és substituïda per l’argumentació basada en proves, o al menys així hauria de ser. I no és cap argument el dir, com va fer en un recent seminari del MACBA (veure http://www.macba.cat/es/pei-obert-petroleo), que “Me preocupa el énfasis en que hay un límite en cuanto a los recursos (…). La energía solar y la eólica siempre las tendremos ahí.

Com molt bé diu Manuel Casal Lodeiro (veure http://www.casdeiro.info/wiki/doku.php?id=curriculum_vitae) en el seu darrer article del seu blog (veure http://casdeiro.info/textos/2017/06/01/un-par-de-analogias-del-no-limits/ ), dir que la energia eòlica i la solar sempre estaran sense quantificar en quina quantitat és una temeritat. Tornem al tecno-optimisme fàcil que permet allunyar de qualsevol discussió “els límits” dels recursos (des de els energètics, fins als necessaris per a construir els aparells destinats a captar l’energia eòlica i solar entre d’altres). En aquest cas pensar que sempre tindrem energia suficient per continuar amb el nostre model és realment un exercici de negligència important. Continua la lectura de Discrepant obertament.

Projecte Castor: deute il·legítim i impunitat

El títol d’aquest article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Proyecto-Castor-deuda-ilegitima-impunidad_6_646445355.html) ja ho diu tot. Si a un deute il·legítim se li suma la impunitat, tenim el projecte Castor. Una gran estafa on els responsables es van tapant els uns als altres.

Un exemple més de socialització de pèrdues i privatització de guanys. Un exemple més de que pocs guanyen – en aquest cas Florentino Pérez i el seu grup ACS, amb la connivència dels diferents governs de torn, el Banc d’inversions Europeu – i molts paguem…..

Una història més d’aquest país, el de la “marca España”, dominat per una Oligarquia plutocràtica. Poder fora hora de començar a canviar allò que alguns van deixar “Atado y bien atado” i que els seus hereus continuen “atando”…. Continua la lectura de Projecte Castor: deute il·legítim i impunitat

Trump i el clorpirifós

El clorpirifós és un potent pesticida organofosforat que provoca la inhibició de l’acetilcolinesterasa. Aquesta inhibició provoca el col·lapse del sistema nerviós de l’insecte. Però aquest pesticida, comercialitzat per Dow Chemical sota els noms de Dursband i Lors ban, té efectes neurològics en les persones. A més és molt tòxic pels peixos i les abelles.

Per aquests motius s’havia començat a tramitar la seva prohibició durant el govern d’Obama. Ara, com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Trump-prohibicion-pesticida-agricultores-California_0_644636578.html), el govern de Trump ha decidit aturar aquesta prohibició. Aquesta aturada està d’acord amb la seva línia de preocupació pel medi ambient….. o sigui, cap ni una. Tant sols li preocupa la salvaguarda dels interessos econòmics de les grans multinacionals i dels rics. La salut o el medi ambient, no importen. Continua la lectura de Trump i el clorpirifós

D’apocalíptics, anticapitalistes i postcapitalistes

Dos articles de nou relacionats, però publicats en diaris diferents. El primer és el publicat en el bloc d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/05/anticapitalismo-y-postcapitalismo.html), i és una interessant reflexió sobre el que passa quan una persona informada critica el capitalisme.

El segon, publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=226559), va sobre el terme apocalíptic – utilitzat sovint de forma despectiva – que li colguen a un quan fa segons quines previsions després de criticar el capitalisme.

I és que el capitalisme, més concretament el BAU o paradigma actual basat en el créixer-créixer, es troba arrelat en el subconscient de la majoria de persones. D’això s’encarreguen els nostres polítics – triats per els que dominen el món – i els mitjans d’informació dòcils amb el poder. Tota crítica al paradigma, a la mamella d’or dels poderosos, significa rebre atacs per tot arreu……

El problema es que no fre res, deixar que tot segueixi igual, significa en aquests moments anar abocats cap el col·lapse…… Continua la lectura de D’apocalíptics, anticapitalistes i postcapitalistes