Arxiu de la categoria: CANVI CLIMÀTIC

L’aigua és un dret del que es veuen privades 663 milions de persones

En un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/actualidad/dia-mundial-agua-agua-derecho.html), llegim com en el dia mundial de l’aigua (perquè avui és el dia mundial de l’aigua) encara resten 663 milions de persones o més que no tenen accès a aquest preuat recurs.

Sense aigua no hi ha vida. Cada dia moren milers de persones, entre elles infants, per no tenir accès a aigua potable. Mentre, als països rics hi ha moltes persones que malbaraten el preuat recurs sense pensar en la seva importància. Sense pensar en tot el que s’ha de fer per garantir la seva potabilitat.

Tenint en compte que el canvi climàtic ja comporta i comportarà canvis importants en el règim hídric de moltes zones del planeta, potser fora bo començar a valorar aquest recurs en tot el que val. Reduir el seu consum, optimitzar-lo i utilitzar-lo de manera ben estudiada son opcions que cada vegada seran més importants. Continua la lectura de L’aigua és un dret del que es veuen privades 663 milions de persones

Noves dades sobre el mig orient i el canvi climàtic

En un altre post penjat ara ja fa temps (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/04/24/el-mig-orient-podria-quedar-inhabitable-pel-canvi-climatic/), veiem que el mig orient podria tenir problemes hídrics greus degut al canvi climàtic.

Ara en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224134), podem veure que les dades actualitzades indiquen que el mig orient i la part nord d’Africa seran inhabitables en unes poques dècades. I aquest escenari es produirà per la conjunció de temperatures extremes, dèficit hídric important, pèrdua de terres per elevació del nivell del mar i incapacitat de produir aliments per la no disponibilitat d’aigua.

La frase “Mi abuelo iba en camello, mi padre en coche, yo en avión, mi hijo en jet privado, mi nieto en camello.”, haurà de canviar per afegir que el net probablement no podrà anar ni en camell. I el més xocant és que el canvi climàtic està produït – sobretot – per allò que ells mateixos extreuen del seu subsòl: El petroli. Allò que a la pachamama tant li va costar de formar, allò que conté l’energia fossilitzada del Sol d’ara fa milions d’anys, aquell miracle energètic que hem malbaratat….. Sembla una maledicció per haver profanat un tresor. I la profanació s’ha fet a consciència. Continua la lectura de Noves dades sobre el mig orient i el canvi climàtic

Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

Ja hem comentat en altres posts l’accident més greu de la història de l’energia nuclear: l’accident de Fukushima. Ara en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Aniversario-Fukushima-abandonbemos-energia-nuclear_6_620897919.html), podem llegir com l’accident de Fukushima – que encara queda lluny de ser solucionat i per tant contaminarà durant anys i anys – ja porta emès l’equivalent a un 40%  del que va emetre l’accident de Chernòbil i el més greu: Fukushima ha provocat un alt grau de contaminació marina (en l’oceà pacífic…) que no té precedents.

Però l’article no tant sols parla de Fukushima sinó també de Garoña, Villar de Cañas, dels residus radioactius, d’Almaraz i el conflicte amb Portugal, de la intenció de fer la mina a cel obert més gran d’Europa a Salamanca i de com el govern del PP recolza l’ampliació del funcionament de les envellides centrals nuclears espanyoles. El mateix govern que ha estat l’autor de “l’impost al sol”.

Ja ho hem dit en més d’una ocasió: l’energia nuclear no és una energia neta. És altament contaminant pel que fa a la mineria del urani, en el seu processament, en la construcció de les centrals i en els residus que genera. L’urani, a més, és un recurs escadusser que arribarà al seu zenit dins de poc. D’altre banda el problema dels residus generats segueix (i seguirà) sense resoldre’s i la TRE d’aquest recurs energètic és més aviat baixa. Si a més tenim en compte que econòmicament les centrals tant sols rentables si hi ha recolzament de patrimoni públic……la pregunta és obvia: perquè segueixen insistint en aquest tipus d’energia? Doncs perquè son un negoci per molt pocs, un negoci per aquelles elits que controlen les companyies elèctriques i que en el nostre país constitueixen una oligarquía extractiva.

Per tant, com bé diu l’autor de l’article, caldria abandonar ja aquest tipus d’energia. Continua la lectura de Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

El paper de la energia en la supervivència de la civilització

Del professor Ugo Bardi ja hem posat altres posts. Bardi és profesor de química física en la Universitat de Florència, però especialitzat en l’exhauriment de recursos, en la dinàmica de sistemes, energies renovables i canvi climàtic. Avui penjo un post seu (veure http://cassandralegacy.blogspot.com.es/2017/03/why-eroei-matters-role-of-net-energy-in.html) en el que ens parla de la TRE (EROI en anglès).

Ens explica com la TRE dels combustibles fòssils ha anat baixant des dels anys 1940, i com aquest fet ha anat incidint en el creixement de l’economia. És planteja si les renovables poden servir per substituir als combustibles fòssils. La resposta és que no poden subministrar tota la quantitat d’energia que ens han subministrat històricament els combustibles fòssils i que per tant no podem esperar creixements econòmics d’un 7% (cas anys 1970), sinó creixements al voltant d’un 1 o 2% dins d’un model de societat d’estat estacionari. Tot i que no ho diu, això implica un decreixement en el nostre consum.

És particularment important llegir el paràgraf que està en connexió amb l’asterisc on l’autor subratlla la importància de que les renovables vagin creixent a un bon ritme que garanteixi la substitució de l’energia aportada pels combustibles fòssils abans de que aquests s’acabin. Sobretot abans de que l’efecte combinat de l’acabament dels combustibles fòssils i del canvi climàtic ens destrueixi. L’autor, partidari acèrrim de les renovables, reconeix la dificultat – que no impossibilitat – que aquest creixement i substitució pot comportar. Continua la lectura de El paper de la energia en la supervivència de la civilització

Orenetes i canvi climàtic

30 dies! Aquest és el temps en que les orenetes han avançat la seva arribada a les nostres terres com a conseqüència del canvi climàtic. Si, si, el canvi que alguns neguen (veure https://www.youtube.com/watch?v=AJapIwwr5iw , https://www.youtube.com/watch?v=TvNt1dMCDGY , https://www.youtube.com/watch?v=fe1vSxDRcOc), però que els fets van constatant ( de fet alguns com el naturalista Araujo ho defineixen molt bé amb l’exemple de la roba d’hivern o dels arbres fruiters…. veure https://www.youtube.com/watch?v=9Ssz0XjS65w). I és que la fenologia (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Fenologia) no s’equivica. Com sempre la realitat és tossuda.

En el article que penjo avui, extret del diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=223662), podem llegir que les orenetes han avançat la seva migració 30 dies. També que els ametllers del sud de la península ja estan tots florits i que determinats insectes també han avançat la seva aparició.

Mentre alguns neguen la realitat, la natura segueix el seu camí. El canvi climàtic està ja aquí. Negar-lo no serveix per res més que agreujar els seus efectes. Poder fora bo començar a preparar-nos per als seus efectes adoptant estratègies de prevenció. Prevenció que passa per identificar el problema o problemes i tractar de buscar solucions. La més important: Un canvi absolut i radical de model econòmic i social sense el qual res serà possible.

Continua la lectura de Orenetes i canvi climàtic

Sequera a Cuba

Cuba, tot un exemple de resiliencia i permacultura, pateix des de fa anys els estralls d’una sequera que afecta gairebé a la meitat de l’illa. La notícia la podem llegir al diari “Público” (veure http://www.publico.es/internacional/sequia-cuba-prolongada-sequia-golpea.html).

Davant de la sequera – que els científics encara no saben si serà crònica o no – s’han començat a proposar tota una sèrie de mesures. Entre aquestes podem citar: reduir les pèrdues en les conduccions, optimitzar el consum d’aigua en l’agricultura, tractar de reduir el consum realitzat pel turisme, transvasaments d’aigua…. etc. El que tots els científics recomanen es fer o dissenyar una estratègia nacional per a un ús responsable de l’aigua.

Continua la lectura de Sequera a Cuba

La cultura ecològica dels espanyols és mitja-baixa

Segons es desprèn d’un estudi realitzat per la Fundació Endesa i la Fundació Europea Societat i Educació, la conservació mediambiental es situa en el tercer lloc de les preocupacions a llarg termini dels espanyols. Ho podem llegir en un article aparegut al diari Público (veure http://www.publico.es/espana/ecobarometro-revela-cultura-ecologica-espanoles.html).

En el mateix estudi un 54% dels estudiants fins als 16 anys considera que el tema del mediambient i la energia es tracta insuficientment a l’escola. La major preocupació en general té a veure amb la contaminació. Curiosament es troba a faltar la opinió respecte al canvi climàtic i al paper que cadascú tenim – amb els nostres comportaments – en ell.

Els investigadors acaben remarcant la importància de la educació escolar per tal de millorar la consciència ecològica des de petits. Ja hem comentat en altres ocasions que cal un profund canvi en els nostres hàbits, valors, actituds, normes i creences més que en coneixements (que també). Esperem que al llarg dels propers anys la situació millori….. Una iniciativa que treballa en aquesta direcció és la de les Escoles Verdes, tot i que cal aprofundir en els seus objectius. Continua la lectura de La cultura ecològica dels espanyols és mitja-baixa

“El professor del segle XXI ha d’ensenyar el que no sap”

Fa uns dies vaig llegir aquest article del diari “El País” que em va cridar especialment l’atenció. Com deia Einstein la ment que s’obre a una nova idea, mai tornarà a la mida original. La vida i la ciència de la mà avancen i evolucionen cada vegada a més velocitat. La idea que els professors tenen les respostes i per això lideren l’aprenentatge ja no serveix, ningú sap com es resoldran els problemes que ja ens afecten avui, com, per exemple, el canvi climàtic o la eliminació necessària dels combustibles fòssils. Els nostres alumnes viuen un altre món en què els canvis tecnològics els bombardeja constantment com a nosaltres i és necessari que aprenguem amb ells i amb tota la comunicat educativa a gestionar els nous canvis que ens afecten a tots.

Com diu en la seva entrevista Peter Senge: “Els bons professors de matemàtiques saben la diferència entre l’aprenentatge mecànic, en què els nois aprenen a escriure equacions, i el profund, en el qual entenen el perqué”

http://economia.elpais.com/economia/2017/01/15/actualidad/1484514194_176496.html

Peter Senge, californiano de 69 años, cree que el principal problema del sistema educativo es que se basa en el modelo de la revolución industrial. Este profesor de la escuela de negocios del Massachusetts Institute of Technology critica que los colegios en diferentes partes del mundo continúan replicando un modelo de aprendizaje pasivo, en el que los docentes hablan y los estudiantes permanecen sentados y callados, “como si se les estuviese entrenando para trabajar en una fábrica”.

Considerado por The Economist como uno de los 50 pensadores más influyentes del mundo en el ámbito de la gestión empresarial, Senge se empezó a interesar por la educación tras el éxito en diferentes universidades de Estados Unidos de su best-seller La Quinta Disciplina. Publicado en 1990, el libro contiene las claves para hacer competitiva cualquier institución con una estrategia de aprendizaje diseñada por el propio Senge.

Pregunta. ¿Cuáles son las principales transformaciones que debe afrontar la escuela?

Respuesta. Lo más importante es que llegue el final de la escuela tal y como la conocemos. Todos hemos ido al mismo tipo de colegio, no importa si el centro educativo está en España, Reino Unido o China. La fórmula siempre es la misma: los profesores tienen el control y los alumnos no son proactivos. Nadie sabe a ciencia cierta cómo debería ser, de hecho no creo que haya un modelo único, pero sí un principio claro: adultos y niños aprendiendo a la vez. La idea de que los profesores tienen las respuestas y por eso lideran el aprendizaje ya no sirve, nadie sabe cómo se resolverán los problemas que ya nos afectan hoy, como, por ejemplo, el cambio climático. Los niños lo saben y por eso no se enganchan a la escuela, porque el profesor actúa como si tuviese todas las respuestas. El aprendizaje en el colegio se centra en evitar cometer errores. El contexto autoritario dentro de la escuela es tal que los chicos solo quieren complacer al maestro.

P. ¿Cómo puede funcionar una escuela pretendiendo que alumnos y profesores tengan los mismos intereses?

R. Los docentes tienen que crear nuevas fórmulas pedagógicas para que los niños aprendan cosas sobre las que no hay respuestas claras. Singapur comenzó en el año 2000 su proceso de transformación del modelo educativo y el eje fue crear un entorno en el que todo el mundo aprendiese: profesores, alumnos y padres. Supuso un cambio radical, teniendo en cuenta que habían heredado el modelo británico, muy profesor-céntrico. El aprendizaje giraba en torno a la figura del experto. Dijeron basta y ahora los profesores plantean retos reales y los estudiantes aportan soluciones. No solo se plantean problemas artificiales para resolver en el aula. A los alumnos les motiva ayudar a su comunidad a ser más efectiva. La forma de hacerlo con un niño de ocho años o un adolescente de 18 es distinta, pero el principio es el mismo.

P. ¿Cómo tiene que afrontar el profesor su día a día en el aula?

R. Solemos decir que el profesor del siglo XXI tiene que enseñar lo que no sabe. Ahí empieza la innovación. Lo primero que tienen que hacer es desaprender, olvidar los métodos pedagógicos tradicionales. Es muy difícil porque tienen una identidad muy fuerte y se sienten orgullosos de estar al frente de la clase. Creen que mantener el orden y la atención en su discurso es lo que les hace buenos profesores y tal vez sea ese el problema, las lecciones magistrales brillantes. Para que se produzca el cambio tiene que haber una masa crítica de esos adultos en las escuelas que diga basta. Esto no va sobre decidir buenas o malas respuestas, sino sobre afrontar problemas reales. Conseguir que un niño de 12 años entienda por qué hay problemas de drogadicción en su barrio.

Hay que crear nuevas fórmulas para que los niños aprendan cosas sobre las que no hay respuestas claras

P. ¿Qué papel tiene la tecnología en la transformación del modelo?

R. Tecnología moderna y pedagogía anticuada, ese suele ser el patrón. Muchas escuelas están gastando grandes cantidades de dinero en comprar ordenadores para los alumnos porque creen que la tecnología lo cambia todo, y no es así. Hay que innovar en las técnicas de aprendizaje.

P. ¿Cree que los contenidos estáticos como las matemáticas o la literatura se deberían modificar dentro de los programas académicos?

R. Hay que enseñar esos contenidos de forma distinta. Los buenos profesores de matemáticas saben la diferencia entre el aprendizaje mecánico, en el que los chicos aprenden a escribir ecuaciones, y el profundo, en el que entienden el porqué. Uno de los docentes de nuestra red SOL, que trabaja en un colegio público de Boston, ha desarrollado un método en el que los niños se enseñan álgebra entre sí. Ha dedicado más de 20 años a crear problemas muy complejos y ni los mejores estudiantes de álgebra pueden resolverlos por sí solos. En el primer mes del curso imparte clases magistrales cortas para enseñar los fundamentos básicos, y el resto del año los alumnos trabajan en grupos de cuatro. El docente es importante porque ha diseñado la metodología, no actúa como un profesor sino como un facilitador.

P. ¿Con qué escuelas está trabajando?

R. La Society for Organizational Learning, que fundé en 1991, es una red de investigadores y profesores en activo de diferentes partes del mundo. Sobre todo trabajamos con colegios públicos de Estados Unidos, porque es ahí donde están las carencias más graves, pero también colaboramos con colegios privados que sean innovadores. Estamos en contacto con más de mil escuelas en el mundo. Nuestra misión es buscar innovadores para conectarlos entre sí, para que entiendan que no están aislados. Hay una revolución que está ocurriendo, cientos de profesores usan Flipped Classroom (clase invertida) o el aprendizaje por proyectos. El problema es que no hay vías de comunicación entre ellos.

P. La clave para el cambio, ¿la tienen los gobiernos o las escuelas?

R. En Singapur, por la naturaleza del país, el Gobierno lideró la transformación. Pero no es una buena referencia, es un territorio muy pequeño, casi como una ciudad. En la mayoría de lugares, los líderes han sido los directores de los centros y los docentes, grupos pequeños que han querido dar un giro a su cultura de aprendizaje. El cambio tiene que arrancar en la escuela, que funciona como una institución local.

Es un error ser tan rígidos con la edad porque los niños avanzan a distintas velocidades

P. ¿Qué modelo educativo actual cree que debería replicarse?

R. No se trata de copiar a Finlandia o Singapur. Hay que ser menos rígidos con la edad porque los niños avanzan a distintas velocidades. No tiene sentido dividirles en cursos por edad. La escuela industrializada, ese es el problema. En las líneas de ensamblaje todo el mundo se movía al mismo ritmo y precisamente fue la era de la industrialización la que hizo a los lentos estúpidos. Hace unos años conocí en Los Alpes a un físico austríaco que había trabajado con el Nobel de Física danés Niels Bohr -le concedieron el premio de 1922-, probablemente el físico más brillante de la historia. Le pregunté cómo era trabajar con él y me dijo que era muy lento, pero que cuando entendía algo, realmente lo entendía. La mayoría de científicos son pacientes, reflexionan, se toman su tiempo. Durante décadas se les ha hecho creer a los niños que no poder avanzar al ritmo que marca la escuela es sinónimo de ser idiota.

P. ¿Cree que la certificación supone un freno para el aprendizaje?

R. La evaluación más efectiva es la del propio alumno analizando su progreso, la autoevaluación. Pero ahora ese rol lo asume el profesor. Los buenos docentes crean un entorno en el que los estudiantes mejoran constantemente y pueden juzgar de forma objetiva cómo están evolucionando. En Estados Unidos, a los profesores se les coloca en rankings en función de los resultados que sus alumnos obtienen en los exámenes estándar. Todo lo que está demasiado mecanizado carece de sentido. El problema no es la herramienta, sino el uso que se hace de ella. El objetivo debería ser estudiar qué técnicas de enseñanza funcionan mejor que otras y por qué.

P. El pedagogo británico y conferenciante Ken Robinson critica que la escuela mata la creatividad. ¿Cuál cree que es la explicación?

R. Los niños dejan de ser curiosos por el miedo a cometer errores, y como consecuencia de eso, también dejan de ser creativos. En mis clases suelo preguntar a mis alumnos cuántos de ellos decidieron a los diez años que no se les daba bien cantar, o que no eran muy buenos en dibujo. La gran mayoría levanta la mano. Entre los cinco y los diez años se internalizan esos miedos a no dar la talla y los chicos simplemente dejan de hacerlo. Hace unos años, un educador me dijo que no tenemos ni idea del drama que sufren los niños en la escuela. Los profesores están en una posición de autoridad y pueden hacer mucho daño si no se dan cuenta del impacto que pueden tener sus mensajes.

Continua la lectura de “El professor del segle XXI ha d’ensenyar el que no sap”

I la temperatura segueix augmentant…..

No sabem si son els xinesos intentant fer la guitza a la economia americana (Trump dixit) o que el clima passa del “primo de Rajoy”, però el cas és que aquest any el nivell de glaç del pol nord i del pol sud ha assolit mínims històrics. Això ho podem llegir en una notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.principiamarsupia.com/2017/02/16/tanto-el-hielo-del-artico-como-el-del-antartico-en-minimos-historicos/). El trist és que davant d’una evidència més de que la T del planeta segueix pujant ningú sembla fer res. Grans frases i discursos, però res mes. I ja estem en el temps de descompte…. Continua la lectura de I la temperatura segueix augmentant…..

Espanya i Europa es resisteixen a la transició energètica

Tothom parla, cara a la galeria, de produir energia elèctrica de forma neta i sostenible. De reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per tal de reduir els efectes del canvi climàtic i garantir un futur per les noves generacions. De potenciar les energies renovables, de fer la transició necessària….

Però com sempre la “marca Espanya” ni es planteja tancar les plantes de carbó (per a la producció d’energia) sinó que vol mantenir les ajudes al sector fins el 2018. Per la seva banda Europa parla de sostenibilitat i energies netes, però si mirem país per país veurem que tot això queda en res. Molts països segueixen utilitzant carbó, energia nuclear o gas per produir la seva electricitat. Això és el que podem llegir en un interessant article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/economia/Europa-transicion-energetica-llega_0_606139761.html)

I és que al final, com diu el professor Cameron Hepburn, “los gobiernos siempre han preferido garantizar el abastecimiento y abaratar el coste por encima de las consideraciones ambientales” .

I així ens va, amb uns oceans la temperatura dels quals va augmentant fins a límits no vists des de fa milers d’anys, amb una atmosfera que ja s’ha escalfat fins a gairebé 2 graus més, amb unes geleres que van desapareixen al llarg de tot el planeta, amb uns pols que es van fonent a marxes accelerades……Però són els xinesos els que s’inventen lo del canvi climàtic i, a més, “el primo de Rajoy” així ho confirma. Continua la lectura de Espanya i Europa es resisteixen a la transició energètica