Arxiu de la categoria: CANVI CLIMÀTIC

Per què un 15 % de lentitud a la circulació de l’oceà Atlàntic Nord és seriosament una mala notícia

“Sabem que en algun lloc hi ha un punt d’inflexió on és probable que aquest sistema actual es descompongui. Encara no sabem fins a quin punt es troba aquest punt d’inflexió. … Això és un territori desconegut “- Stefan Rahmstorf.

El procés és el següent. L’augment de la fosa de Groenlàndia a causa de l’escalfament humà de l’atmosfera a través de l’oceà profund està refrescant la superfície oceànica de l’Atlàntic Nord llunyà. Al sud, les temperatures oceàniques més altes augmenten el contingut de sal superficial a través de majors taxes d’evaporació. L’aigua dolça evita que l’aigua oceànica s’enfonsi al nord. Com a resultat, la velocitat a la qual les aigües es mouen des de l’equador cap al pol es va alentint. Des de mitjans del segle XX, aquesta circulació oceànica crítica s’ha reduït en un 15% .

La formació d’aigües profundes a l’Atlàntic Nord està impulsada per l’enfonsament de l’aigua freda i salada. En els últims anys, aquesta formació, que impulsa la circulació oceànica més gran i els patrons meteorològics atmosfèrics, s’ha vist afeblint a causa de l’augment dels fluxos d’aigua dolça procedents d’un fonent de Groenlàndia

Aquest corrent té quatre  efectes. El moviment de les aigües equatorials càlides cap al nord tendeix a mantenir Europa càlida durant l’hivern i moderar les temperatures europees durant l’estiu. Un corrent ràpid de la costa oriental dels Estats Units treu aigua lluny de la riba mantenint els nivells del mar més baixos. La tercera part és que l’aigua tèbia a l’Atlàntic Nord, durant l’hivern, tendeix a mantenir relativament pla el flux de reacció regional. I la quarta és que una circulació més ràpida manté l’oceà més altament oxigenat que li permeti suportar més vida.

Una desacceleració de la circulació oceànica a l’Atlàntic Nord significa, doncs, que Europa tendirà a refredar-se durant l’hivern fins i tot quan s’escalfa durant l’estiu. L’alçada del nivell del mar s’accelerarà més ràpidament per a la costa oriental dels Estats Units en relació amb la resta del món a causa de la desacceleració del corrent del Golf, combinada amb els efectes de les glaceres terrestres i l’expansió de l’oceà tèrmic. El corrent d’atracció de l’Atlàntic Nord tendirà a ser més pesat. Aquestes zones d’aigües tendiran a generar un clima molt més intens  de tardor i hivern. Finalment, una desacceleració de la circulació de l’oceà tendirà a augmentar el nombre de zones de baix contingut d’oxigen.

Una reducció del 15% en la circulació oceànica encara no és un esdeveniment catastròfic. Tanmateix, és suficient per produir senyals meteorològics i meteorològics estranys.  Continua la lectura de Per què un 15 % de lentitud a la circulació de l’oceà Atlàntic Nord és seriosament una mala notícia

Centenars d’animals corren el risc d’ofegar a les granges properes a l’Ebre

Passem d’un extrem a un altre, és el canvi climàtic, de la sequera a les crescudes dels rius.

Es torna a repetir la mateixa història que amb la riuada de 2015, quan prop de 10.000 animals van morir ofegats.

“L’aigua segueix pujant a Vilafranca. El nivell de l’aigua ha pujat aproximadament un metre més. El nivell màxim s’assolirà matí. És probable que centenars o milers de porcs morin ofegats. Es va avisar. Es va oferir ajuda. Res”

https://www.elconfidencial.com/espana/2018-04-16/crecida-ebro-2018-zaragoza-animales-ahogados_1550929/?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=ECDiarioManual

Se vuelve a repetir la misma historia que con la riada de 2015, cuando cerca de 10.000 animales murieron ahogados. Este año los animales que han muerto se cuentan por cientos y otros tantos corren el riesgo de ahogarse después de que el agua haya anegado varias granjas cercanas a la ribera del Ebro. Así lo denuncia el Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA), que ha recordado que el pasado viernes advirtieron al Gobierno de Aragón la necesidad de activar un protocolo para evitar que se repitiera esta situación.

El partido animalista ha difundido una serie de imágenes en las que se muestra una granja de vacas a las que el agua ya les llega por el pecho por la última riada. En las imágenes distribuidas también puede observarse cómo varios cerdos tratan de que el agua no les sumerja.

“El agua sigue subiendo en Villafranca. El nivel del agua ha subido aprox un metro más. El nivel máximo se alcanzará mañana. Es probable que cientos o miles de cerdos mueran ahogados. Se avisó. Se ofreció ayuda. Nada”, ha señalado el fotoperiodista en su cuenta de Twitter desde granjas en los municipios de Remolinos y Villafranca del Ebro.

El Partido Animalista PACMA, que asegura que se ha producido ya “la muerte de un número indeterminado de animales“, ha anunciado una denuncia con la intención de que se considere la omisión de socorro y de que no sean contabilizados como pérdidas económicas.

PACMA subraya que estas imágenes podrían haberse evitado si las autoridades hubieran puesto en marcha el Plan de Evacuación de Animales en Catástrofes y Situaciones de Emergencia. Después de lo ocurrido, este partido ha presentado una denuncia con la intención de que se considere la omisión de socorro a estos animales

La circulació oceànica està canviant i necessitem saber per què

El seguiment a llarg termini és essencial per esbrinar com les alteracions en el sistema actual de l’Oceà Atlàntic afectaran el planeta.

La circulació de captació atlàntica a l’Atlàntic (AMOC) ha fomentat l’interès científic i la imaginació humana durant dècades. Un sistema complex i fonamental dels corrents oceànics, inclòs el corrent del vent impulsat pel vent, l’AMOC influeix en l’intercanvi de calor entre els tròpics i les altes latituds. Impulsat principalment per aigua freda i densa a les zones salines de Groenlàndia i Labrador que s’enfonsen al fons de l’oceà Atlàntic Nord, la circulació regula la temperatura i serveix com a termòstat global.

Però, quant de temps més? Els potencials canvis bruscos de la circulació s’han identificat com un possible punt d’inflexió en els sistemes físics de la Terra. Des de la dècada dels cinquanta, els geòlegs i els oceanògrafs han anat recopilant proves convincents que les alteracions en la circulació oceànica són un determinant clau del canvi climàtic.

Un objectiu del desenvolupament sostenible de les Nacions Unides ja inclou una crida a una major capacitat de recerca per promoure la salut dels oceans. Els esforços regionals i nacionals d’observació de l’oceà han de ser coordinats, idealment sota el Sistema Mundial d’Observació de l’Oceà. L’observació minuciosa és un requisit previ per a la comprensió dels oceans sobre els quals, en definitiva, depèn la humanitat.

https://www.nature.com/articles/d41586-018-04322-x

The Atlantic meridional overturning circulation (AMOC) has spurred scientific interest and human imagination for decades. A complex and fundamental system of ocean currents, including the wind-driven Gulf Stream, the AMOC influences the exchange of heat between the tropics and high latitudes. Driven mainly by cold, dense water in the salty Greenland and Labrador seas sinking to the bottom of the North Atlantic Ocean, the circulation regulates temperature and so serves as a global thermostat.

But for how much longer? Potential sharp changes in the circulation have been identified as a possible tipping point in Earth’s physical systems. Since the 1950s, geologists and oceanographers have been gathering convincing evidence that alterations in ocean circulation are a key determinant of climate change. Continua la lectura de La circulació oceànica està canviant i necessitem saber per què

Aquí no hi ha qui visqui! “, Va dir la balena abans d’expirar

Les escombraries acumulada dins de la balena va destruir el seu estómac i intestins. El problema és global, però com en tants altres casos, tots hem d’aportar per donar la volta a aquest desastre. A Espanya la gestió de residus està estancada. Dels milions de tones de residus d’envasos que es comercialitzen, només es recicla una petita part

http://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/04/11/aqui-no-hay-quien-viva-dijo-la-ballena-antes-de-expirar/

Hace unos días un cachalote moría varado en el Cabo de Palos, en Cartagena. Gracias a la autopsia se supo que el animal tenía en su aparato digestivo la nada desdeñable cantidad de 29 (¡¡!!) kg de plásticos. Incluso hemos leído el detalle de muchos de los objetos que tragó: bolsas, bidones, redes de nylon… Este hecho me provocó la reflexión de que no podemos seguir pasivos ante los plásticos que ahogan nuestros mares: nosotros nos bañamos en el mar algunos días en verano, pero muchos seres viven en él.

La situación de los mares es ya insostenible. Los plásticos tardan décadas en degradarse, y cuando lo hacen se acaban convirtiendo en partículas de microplásticos, y acaban siendo ingerido por los mismos peces que terminan en nuestros platos. El plástico ahoga los océanos y a las criaturas que viven en él.

Hasta tal punto hemos llegado, que la acumulación de basuras en los mares está haciendo que se creen islas en distintos puntos de los océanos, que en algunos casos conforman ya enormes superficies. En concreto en el Pacífico se habla ya de un continente de basuras flotantes cuya superficie supera ya la de España, Francia e Italia juntas. Así de mal están las cosas.

El problema es global, pero como en tantos otros casos, todos debemos aportar para dar la vuelta a este desastre. En España la gestión de residuos está estancada. De los millones de toneladas de residuos de envases que se comercializan, sólo se recicla una pequeña parte. Los datos de Eurostat han puesto las cosas en su justo lugar: España escasamente alcanza el 30% del reciclaje de los residuos de envases que se generan, una cifra muy alejada del objetivo europeo. Por ello es imprescindible y urgente ser mucho más ambiciosos: la actual política de residuos lleva años sin avanzar. Es imprescindible poner en marcha nuevas iniciativas como el sistema de devolución y retorno (SDDR), y muchas otras. Así no podemos seguir.

Pero hay que actuar antes de llegar al residuo. Es imprescindible empezar a avanzar en materia de prevención, y de reutilización. El martes mismo el Congreso aprobó una Proposición No de Ley del Grupo Parlamentario Unidos Podemos, instando al Gobierno a prohibir los productos plásticos desechables. Es un primer paso, aunque con el actual Gobierno es difícil ser optimistas, y creer que vayan a ponerlo en marcha. En todo caso es sólo una primera iniciativa, pero no nos vamos a parar.
Imagino una conversación entre ballenas, quejándose de la intensa contaminación marina y diciendo con razón: “¡aquí no hay quien viva!”.

*Juan López de Uralde es coportavoz federal de EQUO y diputado del Grupo Parlamentario Confederal Unidos Podemos – En  Comú Podem – En Marea

El combustible clau del futur es diu eficiència energètica

El decreixement perquè el nostre planeta pugui tenir un futur és imprescindible. A més de fomentar l’ús de fonts renovables enfront de les fòssils, el planeta necessita fer un ús més eficient de l’energia que es consumeix per poder seguir creixent d’una manera més respectuosa amb el medi ambient.

https://www.technologyreview.es/s/10148/el-combustible-clave-del-futuro-se-llama-eficiencia-energetica

En 2016, el mundo recibió una gran noticia: 195 países decidieron añadir su firma al Acuerdo de París (Francia). Con esta rúbrica, las naciones firmantes se comprometieron reducir activamente sus gases de efecto invernadero, con el objetivo principal de mantener el aumento de la temperatura media mundial por debajo de 2 °C frente a niveles preindustriales.

Pero dado que el consumo de energía a nivel mundial no hace más que aumentar, para cumplir esta meta no solo será necesario disminuir el consumo de combustibles fósiles sino también aumentar la eficiencia energética. “Eficiencia y diversificación energética son las tendencias globales. Pero para cumplirlas, será necesario un cambio de paradigma en el modelo tradicional de abastecimiento y distribución de energía eléctrica”, apunta el presidente de Schneider Electric México y Centroamérica, Enrique González Haas. En su opinión, este cambio de paradigma requiere “priorizar, apoyar y orientar las inversiones que permitan el fortalecimiento de un sector que se había mantenido limitado por la falta de inversión e innovación”. Continua la lectura de El combustible clau del futur es diu eficiència energètica

Els incendis forestals van cremar 178.000 hectàrees de muntanya el 2017, el segon pitjor registre de la dècada

Ens en recordem?, Què passarà aquest any? A Espanya es van produir 13.700 sinistres l’any passat, d’ells, 5.000 van arribar a incendis i la resta es van quedar en conats i van cremar. Les flames van arrasar en 2017 gairebé el triple de superfície forestal que el 2016, segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Medi Ambient.  Va ser l’any de l’onada de foc que va assolar Galícia, Astúries i Lleó a l’octubre, un mes en què es van produir el 55% dels grans incendis del total anual

https://www.eldiario.es/sociedad/incendios-forestales-quemaron-triple-anterior_0_759424926.html

El fuego arrasó el año pasado casi tres veces más de superficie forestal que en 2016. La ola de incendios que asolaron Galicia, Asturias y el norte de León en octubre ha colocado el 2017 como el segundo curso más devastador de la década con 178.200 hectáreas de monte quemadas, solo por detrás de 2012, cuando las llamas alcanzaron 218.900 hectáreas. Este último registro dobla a la media de los últimos diez años, que se sitúa en 91.846 hectáreas, según datos del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, que ha publicado su informe  Los incendios forestales en España de 2017.

Las cifras sitúan al pasado como el año que más grandes incendios forestales (GIF) –aquellos que superan las 500 hectáreas forestales afectadas– registró de la década, con 56 fuegos, 36 más que la media. Un balance producto de los cuatro días de fuego que quemaron el Noroeste de la península: solo en el mes de octubre se produjeron 31 grandes incendios, el 55% del total, remarca el estudio. Continua la lectura de Els incendis forestals van cremar 178.000 hectàrees de muntanya el 2017, el segon pitjor registre de la dècada

No, comprar-se un cotxe a gas no és ecològic

No podem promocionar els combustibles fòssils.Assistim a una creixent promoció del gas com a combustible alternatiu en el transport, amb una forta aposta de les empreses del sector i un clar suport institucional.

La narrativa que impulsa aquesta aposta presenta al gas fòssil com un combustible net i baix en carboni; una fal·làcia irresponsable i molt poc seriosa a la llum del repte climàtic que tenim per davant.

En termes climàtics un cotxe a gas no és ecològic, es posi com es posi la publicitat.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/comprarse-coche-gas-ecologico_6_755984400.html

Cada vez es más frecuente toparse con publicidad como la que encabeza este artículo. SEAT ha emprendido con fuerza una campaña para promocionar sus nuevos híbridos de gasolina y gas, y el reclamo eco (económico y ecológico) es tan potente que hasta se llega a afirmar que si quieres ahorrar, debes conducir más. No se han atrevido a decir que si quieres salvar el planeta, debes pisar el acelerador, pero casi. El fabricante de coches, que ha elegido nuestro país como cuartel general para el desarrollo de vehículos a gas, asegura que en 2020 espera multiplicar por diez las ventas de coches alimentados por este combustible, para que lleguen a representar en 2025 el 50% total de sus ventas. Continua la lectura de No, comprar-se un cotxe a gas no és ecològic

Cinc plantes i animals confosos pel canvi climàtic

Si analitzem la història antiga del clima a la Terra, ens adonem que mai hi havia hagut un canvi tan ràpid i dràstic com aquest.

Ara la primavera comença moltes setmanes abans a diversos llocs del món, en comparació amb el que succeïa fa dècades. L’orquídia no sap quan ha de pol·linitzar, les aus posen els ous abans o el caribú arriba tard a dinar. Com acabarà tot ?

https://www.nytimes.com/es/2018/04/08/cambio-climatico-estaciones/ Continua la lectura de Cinc plantes i animals confosos pel canvi climàtic

L’any de les allaus

Una allaullau o llavei (a l’Alt Pallars i Ribagorça) és una massa de neu que cau i es precipita avall pel vessant   d’una muntanya.
Les allaus de neu són de dimensions variables. N’hi ha de grans dimensions, que arriben fins al fons de les valls després de recórrer centenars de metres, o quilòmetres, i d’altres de petites dimensions, que poden avançar algunes desenes de metres. Fins i tot una d’aquestes allaus petites té la capacitat de causar-li la mort a una persona.

El que és excepcional aquest any no és que hi hagi nevat molt sinó que l’ha fet d’una manera que ha impedit que el mantell nival s’estabilitzés. Els augments de temperatura i la pluja són les alteracions que s’han produït, i han afectat a la neu de qualsevol qualitat. El canvi climàtic pot estar darrera ? Continua la lectura de L’any de les allaus

Brasil s’enfronta a un nou brot de febre groga per la falta de previsió del Govern

La febre groga o vòmit negre és una malaltia infecciosa zoonòtica viral aguda causada pel virus de la febre groga transmesa per mosquits dels gèneres Aedes i Haemagogus. És endèmica en àrees subtropicals i tropicals de Sud-amèrica i Àfrica. La seva presentació clínica és variada, fluctuant des d’una malaltia febril lleu i autolimitada (el més freqüent) fins a una malaltia hemorràgica i hepàtica greu (amb un 50% de letalitat). La paraula groc del nom es refereix als signes d’icterícia que afecta els pacients malalts severament.Hi ha una vacuna efectiva però no es coneix cura pel que quan persones no vacunades la contrauen només se’ls pot proporcionar tractament simptomàtic.

El Govern ha anunciat que vol vacunar a tots els que no estan protegits del virus per a finals de 2019, fet que suposa 77 milions de vacunes. Entre juliol de 2017 i març de 2018 s’han donat 1.098 casos i 340 morts

https://www.eldiario.es/theguardian/Brasil-fiebre-amarilla-preparacion_0_755224786.html

Mientras lucha por controlar el segundo brote mortal de fiebre amarilla por segundo año consecutivo, el Gobierno de Brasil ha anunciado que vacunará a todos los que no estén ya protegidos. En este país de inmensas dimensiones, eso significa poner la vacuna a 77 millones de personas para finales de 2019. Continua la lectura de Brasil s’enfronta a un nou brot de febre groga per la falta de previsió del Govern